Émile Jaques-Dalcroze va desenvolupar un mètode d’aprenentatge de la música a través del moviment conegut com a “rítmica”. Segons el qual tres elements (rítmica, solfeig i improvisació) es fusionen per donar pas a la creativitat i el moviment. Associat inicialment a la música,  el mètode Dalcroze va influir no només en la interpretació de músics i ballarins. El teatre també es va influenciar d’aquesta pedagogia que donava importància al “ritme” en les representacions i que va esdevenir un fonament del mètode del “teatre físic”. En el pròleg del llibre George Pitöeff diu que “La rítmica nos permite expressar lo casi inexpressable. El actor que acciona un texto, que insinúa un gesto, una forma, una actitud no expesaría nada si todo eso no estuviera dictado por un ritmo interno”.

El text ens arriba en una segona edició revisada i corregida.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Sota el nom de Lontainers hi ha dos membres de la que després seria una futura banda catalana de música tradicional anomenada "Quico, Celio i el Mut". I és que aquest dics es va gravar l'any 1986 i s'ha recuperat juntament amb altres obres d'aquesta última formació.

Van ser onze cançons alegres i desenfadades amb una gran varietat rítmica adreçades als més petits de la casa.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Als seus 59 anys, després de 30 dalt dels escenaris, no hi ha projecte musical que es resisteixi a l’enigmàtica Beth Gibbons. Tres àlbums amb Portishead, un àlbum en companyia de Rustin Man (nom artístic de Paul Douglas Web, baixista de Talk Talk) Out of season al 2002 i la relectura de la Simfonía número 3 de Henkyk Gorecki amb el títol de Symphony of sorrowful songs.

Res pot aturar el geni creador de la sacerdotessa de Devon que aquest cop, una vegada superada la joventut, s’atreveix a encarar la maduresa amb un homenatge musical a tot el que representa aquesta etapa: pèrdua, dolor, expertesa, autoconeixement, soledat i també sorprenentment un tema no gaire comú en el pop i el rock: la menopausa.

Les deu noves cançons s’han gravat sense preses durant la darrera dècada i han crescut paral·lelament al cos i ànima de Gibbons. Ha estat un temps de “molts comiats”, en paraules de la pròpia cantant. Un àlbum extraordinari. 100% Gibbons. Combina el folk, la música electrònica, el jazz i fins i tot algun toc de flamenc a l’inici de la cançó Rewind. Acompanyada de James Ellis Ford a la guitarra, violoncel, flauta (del grup Simian Mobile Disco) Lee Harris a la bateria, Orchestrate Ensemble (arranjaments de corda) amb coproducció de Gibbons i Ford, més les aportacions de Harris. El tema Lost changes ens recorda a una cançó de comiat, on el pathos ascendeix a lirisme gràcies a la veu i la lletra de la cantant. L’àlbum finalitza amb Whispering Love una cançó de bressol a ritme de flauta. L’àlbum no es una evocació de la mort i del dolor que vindrà. És una ferma afirmació d’una dona madura que recorda el seu passat, conscient del present i amb un sòlid futur per davant. A la vida i a la música.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Llibre oficial del mític i inimitable grup argentí de música que, com molt bé deia un dels seus espectacles “unen canto con humor”. Creadors de personatges inoblidables com l’Adelantado Don Rodrigo Díaz de Carreras, descobridor del continent americà; Warren Sánchez, germà principal d’una secta molt peculiar; Mangiacarprini, compositor d’himnes nacionals a gust del polític de torn i Daniel el seductor, una paròdia de La forza del destino de Giuseppe Verdi, entre molts d’altres.

Si hi ha un personatge que sobresurt en la trajectòria del grup és indiscutiblement el compositor Johann Sebastian Mastropiero. La singular vida i obra d’aquest músic irrepetible representa l’essència de l’humor de Les Luthiers. El grup, no només elabora els estrambòtics instruments que Mastropiero ha dissenyat sinó que també s’atreveix a reproduir la seva música... en públic.

Els periodistes Daniel Samper i Álex Grijelmo fan un recorregut per l’extensa trajectòria del grup. Un recull d’anècdotes, fotografies amb un glossari dels instruments informals, espectacles, discografia, videografia i bibliografia sobre Les Luthiers.

Un llibre actualitzat i imprescindible per tot aquell que ha gaudit i gaudiran amb els espectacles de Les Luthiers.

Més informació:

• Pàgina oficial de "Les Luthiers"

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Come as you are: la historia de Nirvana és una biografia del grup estatunidenc de Seattle que es va convertir en tot un fenomen musical a la dècada dels 90. L’autor, el periodista nord americà Michael Azerrad, va tenir el privilegi d’estar en contacte amb els membres de la formació, especialment amb Kurt Cobain, i això li atorga una credibilitat a aquesta obra que la converteix en un document molt valuós i interessant. Valuós perquè el text està carregat d’anècdotes i successos que ens permetran endinsar-nos dins l’univers que va donar forma al fenomen Nirvana, des del moment en què els seus membres eren tan sols uns adolescents amb un futur poc prometedor fins a ser un dels grups més cotitzats de l’escena musical a tot el planeta. I interessant, pel fet que al llarg de les més de quatre-centes pàgines s’hi desgrana amb força minuciositat la personalitat del cantant, aquest artista carregat de clars i obscurs que va aconseguir crear-se una aurèola només a l’abast d’alguns escollits. 

Per a aquelles persones que en el seu dia van viure l’eclosió del grunge i encara el porten dins, es tractarà d’una lectura apassionant. I, per a la resta de mortals, potser serà l’última oportunitat de conèixer millor al rei del grunge.

Més informació:

• Nirvana a les Biblioteques
• Michael Azerrad a les Biblioteques
• Nirvana a la Viquipèdia
• Nevermind a la Biblioteca virtual

• Nirvana, el so d’una època

Recomanat per Pol Freixas Gallego. Bibliobús Montserrat. 

Dos companys de classe ben diferents arribaran a un bon punt en comú gràcies a la música. En manu ja tenia una gran sensibilitat per si sol i en Joel no veia clar que és això d'expressar els sentiments.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Back In Love City, el cinquè àlbum de The Vaccines, marca un canvi destacat en el seu so, apostant per una producció més sintètica sense perdre l’energia que els caracteritza. Des del primer moment amb el tema que dona nom al disc, "Back In Love City", el grup ens transporta a un univers vibrant, ple de sintetitzadors i una actitud festiva que es manté durant tot el treball.

Cançons com "Alone Star", "Headphones Baby", i "Wanderlust" reforcen aquest so pop electrònic, però amb un toc irreverent, ideal per a grans concerts. "Paranormal Romance" i "El Paso aporten matisos més emocionals, amb una barreja de sons que recorda influències tant del western com del pop britànic clàssic.

Un dels moments més destacats és "Jump Off The Top", que fusiona a la perfecció l'essència del rock alternatiu amb el ritme electrònic que predomina en l'àlbum. Altres temes com "XCT" i "Peoples Republic of Desire" són exemples clars de l'energia efervescent de l’àlbum, perfectes per a moments de ball i desconnexió. Al contrari, "Bandit" i "Savage" poden resultar més senzilles i anecdòtiques, però aporten varietat dins del conjunt.

El disc conclou amb "Heart Land" i "Pink Water Pistols", dues cançons que, tot i la seva diferència en to i tempo, serveixen com un tancament equilibrat i que deixen una sensació de conclusió ben definida.

Amb aquest àlbum, The Vaccines es reafirma com una banda que sap mantenir la seva essència mentre explora nous territoris sonors, oferint un disc que és ideal per corejar i ballar en qualsevol festival o pub.

Més informació:

• The  Vaccines a les Biblioteques
• The Vaccines a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat pel Prestatge de Música. 

"El Presente" és un disc que consolida la maduresa artística de Shinova, oferint una col·lecció de cançons plenes de significat, emoció i sensibilitat. Amb dotze temes, la banda explora una gran varietat de registres musicals i emocionals, mantenint sempre la seva essència en la composició i en les lletres.

El disc s'obre amb "Alas", una peça vibrant i potent que estableix el to optimista de l'àlbum, parlant sobre la superació personal i la llibertat. "Gloria" segueix amb un ritme més pausat però igualment intens, mentre que "Movimiento" destaca per la seva energia i missatge de canvi constant, inspirant a no quedar-se quiet en la vida.

Un dels moments més foscos i emocionals arriba amb "Lobos", que tracta temes de lluita interna i supervivència emocional, mentre que "Berlín" i "Nuestra postal" són més introspectives, amb melodies que evoquen records i nostàlgia.

Col·laboracions com "Gato azul", amb Iván Ferreiro, aporten una capa addicional de profunditat emocional, barrejant la veu carismàtica de Ferreiro amb la proposta habitual de Shinova, donant com a resultat una cançó que és un autèntic viatge sonor.

El disc tanca amb "Antes de que todo acabe", un final perfecte que sembla un comiat, ple de gratitud, acompanyat de melodies que deixen una sensació de pau i plenitud.

El Presente és una obra que equilibra moments de força amb passatges de vulnerabilitat, oferint una experiència rica i completa per a qualsevol fan del rock alternatiu en espanyol.

Més informació:

• Shinova a les Biblioteques
• Shinova a la Viquipèdia

Recomanat pel Prestatge de música.

Una oportunitat per tornar a sentir alguns àlbums que porten gairebé 40 anys en silenci. Un recull gens nostàlgic que ens aproxima al que s’anomena el Nou Rock Americà. No importa si ets dels que creu que qualsevol temps passats és millor, dels que t’has passat al streming o dels que ja no escoltes CD’s ni vinils. L’autor recopila de la A fins la Z els grups més emblemàtics d’aquest estil musical. De cadascú hi ha una petita història, anècdotes, discografia essencial i reedicions en format CD. Un llibre que pots llegir ordenadament o bé a l’atzar. De qualsevol manera no podràs evitar apropar-te a la teva col·lecció de música, desempolsar els vinils i el tocadiscs i deixar-te emportar per la música. That’s rock & roll baby!

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Filosofia i punk? Si la filosofia és una disciplina que ensenya a pensar i qüestionar-se diversos temes per aplicar solucions crítiques als problemes quotidians, no està gaire allunyada del punk que, a través de les seves lletres i cançons, fa una crida per una societat més igualitària a través de la presa de consciència i de la subversió dels individus.

L’autor, doctor en filosofia i vinculat al món de la música, revisa les idees del pensament polític occidental a través de les cançons del mític grup de punk espanyol La Polla Records.

Un llibre per pensar i reflexionar, però també per ser escoltat. Qüestions tan actuals com la igualtat de gènere, la guerra, la lluita de classes, l’imperialisme, els diners o les drogues són els temes principals de les seves cançons. No sabem si el llibre és una filosofia del punk o punk filosòfic. Només sabem que “La filosofía es La Polla”.

T’oferim una llista de les cançons que apareixen al llibre i que il·lustren els corrents filosòfics presents a Europa, dels quals em som deutors.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Les 10 dones que conformen la BPO estan disposades a fer-nos ballar i oblidar les penes. I ho fan a la seva manera. Amb el to festiu i de fanfàrria que les caracteritza. Traslladant la música dels Balcans a Barcelona, a la gent, als carrers, a les festes majors i concerts. En aquest disc el grup flirteja amb la música electrònica, pop i disco. El títol de l’àlbum “Nèctar” és una referència al món de les abelles i el resultat del treball en equip. El grup vol transmetre les ganes de viure intensament, d’esprémer els instants de cada dia. En aquest disc han comptat amb la col·laboració de les Maruja Limón, que aporta el seu estil hip-hop flamenco, i l’estil personal de Meritxell Neddermann.

Un total de 17 dones preparades per fer-nos ballar i oblidar les penes.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Escolta les novetats de música a Spotify

Després de 20 anys de silenci, T Bone Burnett, considerat el padrí de l’estil de música americana, torna feliçment a composar i ho fa gràcies a les seves noves guitarres. Cada tema ha sorgit de cadascuna de les seves guitarres: “cada vegada que n’agafava una en sortia una cançó”. Tenim 12 temes intimistes que ens parlen de la vida i la mort, l’amor i el desengany i, en definitiva les conseqüències d’estimar i tenir cura d’algú altre. El músic va llegir la notícia que la majoria dels hits musicals contenien la paraula “tu” a la lletra de les seves cançons. Mentre pensava en aquesta afirmació, donava voltes al significat de posar aquesta paraula en les seves cançons: “quan poses la paraula “tu” a les cançons entres en el món de la consciència, però també en el dels somnis de la gent. Quan entres dins d’aquest món has de ser molt curós”

12 melodies on els arranjaments estan fets gairebé exclusivament en instruments acústics i vocals. Tant sols amb les guitarres de Burnett i de Colin Linden i el baix de Denis Crouch aconsegueixen unes melodies elegants i compassives.

Obre el àlbum amb el tema “He came down” un tribut cristià on l’amor i la moralitat van agafats de la mà. Un amant fantasmal espera a la seva parella a “Waiting for you” mentre que a “The town that time forgot” and “Litte Darling” sembren sorgits d’un altra lloc, potser el que dona títol a l’àlbum.

Burnett torna i ho fa ben acompanyat: Rosanne Cash, el seu antic company de banda, Steven Soles, el duet de folk Lucis, Weyes Blood, Dennis Crouch, Stuart Duncan, Jay Bellerose, Roy Hoffman i Weyes Blood. Recuperem el padrí de la música americana, per commoure’ns a tots a cop de guitarra.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Baboon Show,  ja fa uns anys que demanàvem la seva presència a la Xarxa de Biblioteques; ‘Baboon Show’, l’espectacle del babuí, si ho traduïm, i és que aquesta banda exsuda energia de primat, una vitalitat tosca i primària com la ritualitat màgica d’una tribu ancestral. Per fi, ara tenim el plaer de gaudir materialment d’un CD dels suecs que més escenaris han trepitjat l’última dècada amb un directe vigorós, salvatge... Des d’Estocolm el punk rock dels Baboon et despentina, et retorça el diafragma, la vocalista es belluga com posseïda pel diable trencant les fronteres estilístiques del punk que coneixem. I és que el quartet ha donat amb la fórmula per aportar un show incendiari que atrapi al públic més jove i al de caire tradicional.

EL disc que ens ocupa està replet de grans himnes com ja ho va fer l’àlbum que els va catapultar a la fama, ‘Radio Rebelde’. La primera cançó ens absorbeix amb el so de les guitarres marca escandinava, un so de garatge que estarà present a tot el disc: lletres macabres, d’esperit polític, crític i també festiu.

Us deixem una mostra d’aquest espectacular treball amb ‘Rolling’. Energia Turbonegro 100%:

I de postres, una banda més local. Escoltem el power trio sabadellenc, Disaster Jacks, companys d’escenaris dels Baboon i amb anècdotes mil.

El 5 de setembre de 2012, la pianista Geri Allen i el guitarrista Kurt Rosenwinkel es van pujar a l’escenari de la Philharmonie de Paris per oferir aquest concert, inèdit fins ara. L’àlbum pren el nom de la cançó de Billy Strayhorn “A flower is a lovesome thing” que obre l’espectacle.

Sense assajos previs, amb un repertori de 7 cançons que barreja temes clàssics i propis dels dos músics, el jazz flueix com aigua clara.

Una gravació del encontre de dos gegants del jazz contemporani única, donat que Allen va morir 5 anys després. La compenetració entre el piano i la guitarra elèctrica és memorable. La cançó central “Ruby, my dear” del pianista Thelonious Monk comença amb un solo de Allen i es transforma en una autèntica masterclass de virtuosisme i improvisació. L’actuació acaba amb un tema d’Allen dedicat a Billy Taylor “Open-Handed Reach” que no havia estat mai gravat. Un tresor amagat que ha trigat sis anys en veure la llum. Un autèntic regal per als amants de la música i del jazz. Imprescindible i, malauradament, irrepetible.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Escolta les novetats de música a Spotify

Harmony of difference és el títol del segon àlbum del saxofonista Kamasi Washington.

Un EP amb només sis temes i poc més de mitja hora de duració. Els cinc primers són composicions originals, mentre que el sisè, anomenat “Truth”, fusiona els anteriors en un de sol més extens, integrant diferents fragments i melodies amb un resultat espectacular.

Tot i ser un disc essencialment de jazz, incorpora ritmes i sons d’altres músiques amb unes influències molt diverses. Tot plegat, rodejat d’uns músics excepcionals, amb una formació i una sonoritat poc habituals, tocant dues bateries alhora i, a la part final, amb secció de cordes i part coral.

Un treball de contrapunt genial amb un missatge que parla de diversitat, harmonia i de la bellesa de la diferència.

Més informació:

• Kamasi Washington a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrián Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Els últims 70 anys de la història del rock en itineraris per Europa i Estats Units.  El fotògraf i melòman Ferran Sendra ens presenta un recull exhaustiu dels llocs emblemàtics del rock i del blues. Un llibre imprescindible que has de portar a la motxilla si ets un amant de la música.

Ciutat per ciutat l’autor retrata els indrets més diversos relacionats amb els compositors i cantants: les cases on van néixer els artistes, els estudis de gravació, concerts, monuments, carrers i edificis que s’han convertit en portades de discos. Des dels mítics estudis Abbey Road, el Liverpool dels Beatles, fins a l’Hotel Chelsea passant per Graceland i la ruta 66. Al final del llibre tens un índex per cantants per no deixar-te cap lloc dels teus grups favorits. Enfunda la guitarra, prepara el passaport i no oblidis emportar-te aquest llibre en el teu proper viatge.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

És la tercera banda sonora que Teatre al Detall encarrega a La Tresca. Per tant  Xavier Batllés produeix musicalment el disc, amb el recolçament del grup.

Hi trobem fragments del guió de l’obra i un cor infantil de veus femenines molt familiars.  Com la resta d ecol·laboracions es tracta d'unes composicions riques i variades d'una gran alegria i molta varietat d'estils.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques

L’artista evoca records d’infància amb aquesta selecció de peces de música clàssica dedicades als infants acompanyada de la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra. 

El punt de partida són les variacions del pianista hongarès Ernö Dohnányi d’una cançó de bressol. Kanneh-Mason va sentir aquestes variacions en un concert en directe, sense saber qui era ni l’autor ni el tema i el seu descobriment la va portar a gravar aquests contes infantils. L’àlbum comença amb variacions de la famosa obra K.265 “Ah. Vous dire-je maman” de Mozart (“Cada dia al dematí” a la traducció catalana), una peça que la pianista ja tocava a la seva infantesa.

S’inclou la Suite en sis moviments que Clause Debussy va escriure per a la seva filla de sis anys i que simbolitza un retorn a la innocència del món dels infants amb temes com “Cakewalk” i “Doctor Gradus ad Parnassum”. Per completar l’àlbum s’han escollit 13 peces curtes de Robert Schumann “Kinderszenen” que evoquen nostàlgicament la infantesa perduda.

Reminiscències de la pròpia infància de la pianista que recorda la primera vegada que els seus pares la van posar davant d’un piano. Segons les seves pròpies paraules: “Va ser a la meva infància quan va sorgir la passió per la música clàssica. Les peces d’aquest àlbum contenen certa nostàlgia d’aquells dies. Es aquesta enyorança la que vull expressar aquells que, com jo, penseu que aquest era un moment en què l’amor per la música era més senzill. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals*

Escolta les novetats de música a Spotify

El novè àlbum de la banda de la portorriquenya Alynda Segarra combina el rock indie amb el blues i l’americana amb lletres autobiogràfiques. El grup ha deixat de banda la música electrònica per concentrar-se en un so més naturalista, elèctric i acústic que reflecteix la condició humana i l’autoconsciència. El tren, element de fugida i refugi, representa la vida furtiva que va tenir d’adolescent Segarra; i ens aproxima a la geografia nord americana, de qui agafa les influències musicals. L’àlbum va ser gravat després de la mort del pare de la cantant i les lletres, sovint salvatges, nostàlgiques i rebels, ens interroguen sobre nosaltres, les persones que ens envolten i el nostre passat.

“It’s all in the past but the past is still alive,”

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El quart projecte com a solista de Carola Ortiz recull cançons i romanços de la tradició oral femenina de la Península Ibèrica combinats amb el jazz i la música electrònica.  Les cançons ens mostren el dia a dia de les dones d’abans i el seu cicle vital. Mites, llegendes i rituals com el festeig, el casament, la mort i les melodies que acompanyaven les tasques atribuïdes a les dones. La veu de les dones era sovint acompanyada per una percussió feta a partir d’objectes quotidians i estris de cuina. El títol de l’àlbum és un homenatge a les “cantareras”, les dones que buscaven aigua a les fonts, un ofici pràcticament desaparegut. El projecte es presenta en format disc i també el podeu gaudir en format espectacle, ja que la dansa està molt present en la tradició musical femenina. El càntir està present com a simbologia de l’úter femení. Carola Ortiz, en el seu espectacle, representa a quatre arquetips femenins lligats a les fases lunars: la donzella, la mare, la fetillera i l’àvia. La idea del disc prové de la passió pels instruments de percussió tradicionals, de la seva col·laboració prèvia amb el grup Coetus i d’un enamorament del món rural per reivindicar la veu i la música tradicional de les dones, sovint silenciades.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Escolta les novetats de música a Spotify

Àlex Torío,  músic i divulgador musical, ha seleccionat 40 discos representatius de la història del pop rock, musica d’arrel negra i anglosaxona. No pretén ser una tria exhaustiva; el mateix autor n’hagués posat més.

En aquest llibre coneixereu la història humana de cada àlbum,  dels seus intèrprets, de l'entorn històric en que va aparèixer. I si us ha agradat, us proposa grups i discos que també us poden interessar. Un llibre per llegir i escoltar amb tranquil·litat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Julian Lage és un guitarrista i compositor excepcional, increïblement versàtil, amb 15 anys de carrera en solitari, però també col·laborant o compartint escenari des de molt jove amb músics de la talla de Santana, Pat Metheny o John Zorn.

Enguany Blue note ha publicat el seu darrer treball, acompanyat d’una secció rítmica excel·lent amb la que porta ja anys tocant plegats (Jorge Roeder al baix i Dave King a la bateria). A més, inclou col·laboracions com les de Levon Henry als vents, Kris Davis i Patrick Warren als teclats.

Hi barreja elements de diferents músiques, sense fronteres entre elles. Sigui a la guitarra acústica o a l’elèctrica, sona de meravella. La seva música és plena de detalls rítmics i harmònics, fruit d’una imaginació i una capacitat d’improvisació inacabables.

Hi trobareu temes genials com Nothing happens here, 76 o la cançó que dona títol a l’àlbum.

Unes composicions brillants per gaudir-ne sense pressa.

Més informació:

• Julian Lage a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Un dels últims treballs d'aquest veterà duet (fa més de 30 anys que es va fundar) dedicat a la música i els espectacles familiars que es caracteritza per la seva temàtica exclusiva: els records que desperten les antigues joguines que es troba una nena que ja és gran.

El grup durant  8 cançons s'inspira en aquests vells jocs (nines de drap, avions de paper, jocs d'aigua...) d'infantesa per recordar-nos que el pas del temps s'ha de gaudir amb naturalitat.

Senzilles melodies que s'acompanyen de dues veus i una guitarra espanyola per arribar als més petits de la família.

Arde Bogotá és una banda emergent del rock espanyol que ha captat l'atenció amb el seu segon àlbum, "Cowboys de la A3". Aquest disc, llançat el 2 de juny de 2023, representa un viatge sonor ple d'energia i emoció.

"Cowboys de la A3" és un àlbum conceptual que gira al voltant d'una travessia per la carretera A3 d'Espanya, que connecta Cartagena amb altres ciutats. Aquesta carretera es converteix en una metàfora de la vida, els desafiaments i les experiències de creixement personal. Arde Bogotá aconsegueix crear un univers musical que combina lletres introspectives amb ritmes contundents de rock, evocant una sensació de moviment constant i d'exploració.

Cançons destacades

• "Los Perros": Un inici potent que estableix el to de l'àlbum amb riffs de guitarra enèrgics i una lletra que reflecteix rebel·lió i llibertat.
• "Cowboys": La cançó que dóna nom al disc, amb una melodia enganxosa i lletres que parlen de somnis i aspiracions.
• "Exoplaneta": Un tema que ofereix una pausa més introspectiva, amb una melodia més suau però no menys impactant.

Més informació:

• Arde Bogotá a les Biblioteques
• Arde Bogotá a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat pel Prestatge de música. 

La carrera musical dels mallorquins Antònia Font (1997-2013), va ser brillant, exitosa i reconeguda (tant per la crítica com pel públic), i va deixar una empremta inesborrable en el panorama musical en llengua catalana. Antònia Font era un grup original, diferent. Musicalment eclèctics, sobre una base pop barrejaven amb desimboltura música tradicional, rumba, indie, psicodèlia, rock progressiu... i les seves lletres parlaven d’un món tant real com imaginari, des de l’objecte quotidià més immediat fins a l’espai infinit, amb una visió local i universal alhora i amb un punt d’humor i de surrealisme, obra del compositor i guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver. La veu càlida i el carisma del cantant Pau Debon feien la resta.
Quan després de publicar sis discs (entre ells, els celebrats Alegria i Taxi), l’any 2008 Antònia Font van fer un concert antològic al Gran Teatre del Liceu acompanyats d’una orquestra simfònica i foren guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya, semblava que aquest punt d’inflexió podia significar també el punt final de la banda. Els rumors de separació, però, es van dissipar el 2011 amb l’aparició de Lamparetes, el disc que avui us recomanem.

Escoltar "Lamparetes" és fer un viatge extraordinari que us portarà de l’edifici de Gesa de la badia de Palma (imatge de portada del disc) a l’Empire State Building de Nova York, de la gèlida nit boreal a les tòrrides portes de l’Infern, de la filmografia de Clint Eastwood als Jocs Olímpics d’Hivern de Calgary 88, dels canons de Navarone al far de Ses Salines. El disc reprèn i amplifica tot el que havia fet el grup fins aleshores, i és una magnífica porta d’entrada a l’univers d’Antònia Font per a qui encara no hagi fet el pas, i una banda sonora infal·lible per a qui ja els conegui. I és també, si se’ns permet l’atreviment, un dels grans discs de maduresa de la història del pop-rock en català, com ho poden ser també l’Agost d’Els Pets, el Kitsch 7 de Kitsch, o... Se us acudeixen més exemples?
I una sorpresa final!: Quan semblava que Antònia Font havien “desaparegut” per sempre, el 2022 han reaparegut amb un nou disc (Un minut estroboscòpica) i una breu gira de concerts, el darrer dels quals el setembre del 2023 a Girona. Qui sap si encara tindrem Antònia Font per a uns quants anys més... Alegria!

Més informació:

• Antònia Font a les Biblioteques
• Antònia Font a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Videoclip de la cançó "Calgary 88"
• Antònia Font interpreten la cançó "Carreteres que no van enlloc" (Lamparetes) dins una barberia
   

Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera.

Nonesuch Records llança Ghost Song, el debut de la cantant i compositora Cécile McLorin Salvant. Ghost Song inclou una barreja diversa de set originals i cinc interpretacions sobre temes de fantasmes, nostàlgia i anhel. Cécile McLorin Salvant, becària MacArthur 2020 i guanyadora de tres premis Grammy, és una cantant i compositora que aporta una perspectiva històrica, un renovat sentit del drama i una comprensió musical il·luminada tant als estàndards del jazz com a les seves pròpies composicions originals.

Recomanat pel Prestatge de música.

Batiste barreja la seva formació en música clàssica, la pertinença a una saga musical i la incorporació de la música popular negra de manera magistral. El currículum de Batiste, amb només 37 anys, inclou varis Grammy i Oscar, i es pot afegir el de griot de la música popular. El músic es transforma en Bily Bob Bo Bob (àlies B4) un locutor que ens va presentant els temes de l’àlbum com si estiguéssim sentint una emissora de ràdio. I ho fa amb tota una amalgama d’estils musicals que fan honor al títol del disc, amb col·laboracions venudes de tot el mapamundi: Lil Wayne, Native Soul, Lana Del Rey, Fireboy DML, J.I.D i el seu pare, Michael Batiste, entre d’altres.

Mentre gravava l’àlbum operaven la seva dona d’un trasplantament de medul·la i “Butterfly” està dedicada a ella. Un disc ple d’emocions, alegria, bon rotllo i una amalgama de ritmes que fan de l’àlbum una veritable emissora de ràdio de músiques del món. Impossible deixar l’emissió a mitges.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un disc atemporal de la banda de Josh Homme que aspira a convertir-se en un clàssic del hard rock. Després d’uns anys d’estabilitat, les reines de l’edat de pedra han sabut mirar al passat i recuperar el ritme de blues de “Lullabies to paralize” i l’obscuritat de “Like Clockwork” amb una frescor inusual, sense deixar de banda els seus riffs, i uns arranjaments vocals impecables a càrrec de Homme. No sabem si les desgràcies de la seva vida personal i la pèrdua de Mark Lanegan i Taylor Hawkins, han inspirat unes lletres farcides de despit i buit existencial. El que sí que sabem és que la banda es troba en estat de gràcia i que espera el merescut reconeixement de pujar al pòdium del rock.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Toca, mira, escolta i descobreix els misteris de l’instrument de corda més conegut : el violí.

Encavalques , transparències i codis QR aconsegueixen que sàpigues més sobre aquest instrument. 

Aquest llibre informatiu explica curiositats de la seva construcció i composició acurada i particular i aspectes sobre com usar-lo i les músiques que es poden practicar amb ell... això sí, necessitaràs hores i hores pràctica per aconseguir algunes melodies.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

25 anys després de la mort de Carles Sabater, cantant del grup Sau, el periodista musical i escriptor Pep Blay, publica la biografia novel·lada “Cor Trencat” (Folch & Folck Editors, 2024).

El domini absolut de l’escenari, l’elegància, la tendresa, una dicció perfecta i una eficaç expressivitat angelical mescla de timidesa i intensitat, van convertir Carles Sabater en l’ídol més carismàtic de la seva època. Al llarg de dotze anys frenètics d’ascensió a la fama, va forjar un estil magnètic d’estar sobre l’escenari on, tant si cantava com si actuava, establia una connexió immediata i íntima amb un públic que l’estimava amb una tendresa incondicional.

“Cor trencat” és la reconstrucció dels darrers dies, setmanes i mesos de la vida d’algú que no sabia que caminava al caire de l’abisme.  Pep Blay ens ho explica en una entrevista, el febrer del 2024, quan feia just 25 anys de la mort del Carles:

Amb una prosa rotunda, delicada i honesta, Pep Blay retroba persones i llocs en una recerca íntima de l’ídol caigut, de l’amic que havia de ser, per preguntar-se si les coses haurien pogut ser d’una altra manera, per descobrir finalment què i com va trencar el cor de Carles Sabater.

El llibre arrenca amb el darrer concert de Sabater, a Vilafranca del Penedès, el 12 de febrer de 1999:

Sabíeu que Carles Sabater va ser la gran estrella del rock català dels anys 90? I que Pep Blay i Carles Sabater havien quedat per sopar la nit del 12 de febrer de 1999 a Vilafranca, just abans del concert?

I sabíeu que els que més bé el coneixien deien que era molt igual que "Bobby", el personatge principal de Company, que va interpretar sota la direcció escènica de Calixto Bieito, el 1997, a diferents teatres catalans?

I que Sabater tenia una certa timidesa cap als periodistes i deixava que fos el seu company Pep Sala que parlés més estona i protagonitzés les entrevistes?

Aquí els veiem i els escoltem a tots dos, després del darrer concert de la gira del disc “Quina nit”, que es va fer a Vic, l’11 d’octubre de 1991:

De la seva vessant teatral, en destaquen diferents papers que va interpretar durant tota la seva vida però aquí en volem ressaltar un, el del pirata que interpretava magistralment amb la Companyia Dagoll Dagom, a l’obra “Els Pirates”, estrenada el 1997, a Barcelona:

Si en voleu saber més de Carles Sabater i de la seva trajectòria musical amb els Sau i de la seva vida dalt dels escenaris i darrere les pantalles de televisió, podeu venir a escoltar a Pep Blay, el proper 13 de juny, a les 18.00h, a la Biblioteca Central de Terrassa.

De moment, us deixem amb aquesta llista musical:

• Pep Blay a les Biblioteques
• Sau a les Biblioteques
• Prestatge de música
• Pàgina web de Carles Sabater
• Pàgina web oficial de Sau

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

CODA és el títol d’un remake de La Famille Bélier, reconegut entre el 2021 i 2022 amb multitud de premis. Una història on hi trobem drama i comèdia, però on la música també hi juga un gran paper.

Tant les composicions originals com la tria de cançons incloses va anar a cura de Marius de Vries i Nicholai Baxter. Una selecció musical eclèctica de les dècades dels 60 i 70 que encaixa perfectament en el guió: folk, soul, rock, punk... Hi apareixen grans veus com les d’Etta James, els Isley brothers, Joni Mitchell, David Bowie, The Clash o Kiki Dee. Aquesta darrera va ser la primera artista britànica en signar per la Motown. La seva interpretació més coneguda va ser el duet amb Elton John a Don’t go breaking my heart, tot i que ha estat en actiu en solitari des dels anys seixanta. Una mostra del seu talent és la versió original d’una de les cançons incloses al film: I’ve got the music in me.

Més informació:

• Siân Heder a les Biblioteques
• Coda a la Viquipèdia
• Clouds / Joni Mitchell a les Biblioteques
• The Story of... / Tammi Terrell a les Biblioteques
• The Essential / The Clash a les Biblioteques
• It’s our thing / The Isley brothers a les Biblioteques
• The Rise and fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars / David Bowie a les Biblioteques
• The Essential recordings / Etta James a les Biblioteques

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Lluny de representar una figura clau en la música d’autor mallorquina Roger Pistola ha demostrat des dels seus inicis (als anys 2013-2014) que aspirava a molt més i, disc rere disc, ja el podem situar al centre dels músics amb més talent dels Països Catalans.  

En el marc de la dinàmica d’àlbums més o menys lineal, els dos darrers treballs, Jutipiris (2022) i Quart creixent (2020), són un pas endavant evident per no caure en el conformisme creatiu. 

Centrant-nos en Quart creixent, aquesta obra excel·lent representa un trajecte vital, intimista i que dibuixa una explosió de sentiments sense caure en l’autoflagel·lació fàcil. Ell mateix ha gravat gairebé tots els instruments amb petites col·laboracions d’Esteve Huguet, Llorenç Barceló, Neus Tamayo i Sinéad Cormican. Els onze temes de l’àlbum han estat escrits, compostos, produïts i enregistrats per ell mateix, sens dubte una essència que es nota en la cura de les composicions. 

El disc és un autèntic esclat dels sentits. Des del primer tema, una cançó molt directa i carregada de força que ens presenta un disc carregat d’intensitat, una cançó que acaba amb una festa pagana de sintetitzadors que arriben a ser hipnòtics. Des del power-pop del segon tema “Poderosa Afrodita” al pop eficient d’“Estimar no és suficient” estem sempre acompanyats i ben lligats a una muntanya russa de talent i intensitats com ho demostra “La mare de la ciència”, una clicada d’ull al funk amb un riff portentós que progressa de nou sense adonar-nos-en cap al seu camí més pop ambiental, sempre acompanyats de guitarres punxants però dolces alhora. Sítars, orientalisme sonor, violins i sintetitzadors encaixen perfectament i subtilment en les composicions melòdiques amb els típics instruments del rock. Per moments recorden a Fountains Of Wayne, Posies, The Beatles, Nada Surf, Weezer, R.E.M. o grans noms propis com Jeff Bucley (sense necessitat de fer virtuosismes amb la veu) el nostrat Adrià Puntí o, salvant les distàncies, Xarim Aresté. “Vivida meva”, potser la millor cançó del disc (de la qual no farem espòiler), i la resta de temacles són un viatge amb un ventall ampli que empasta a la perfecció i finalitza acompanyat de cordes, com volent tocar el folk amb la punta dels dits. En definitiva, pop intimista amb rock despreocupat i subtils viatges orientals psicodèlics que en cap moment abandonen la flaire mediterrània. Per treure’s el barret i posar-li cinc estrelles.

Més informació:

• Roger Pistola a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Playlist 

Recomanat per Bib. Pilarín Bayés. Vic.

El músic i poeta de Chicago Jamila Woods torna a brillar mentre es pregunta, què significa rendir-se completament a l'amor? A través de Water Made Us, Jamila abraça nous gèneres, melodies lúdiques i jocs de paraules hipnotitzants, mentre travessa el tumult emocionant de les restes i el refugi de l'amor.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Carles Viarnès sorprèn amb "Hyper_O", un arriscat doble salt sense xarxa. Ens trobem davant un disc construït a partir de models gregorians on pren protagonisme un singular i innovador instrument, el hiperórgano. Es presentarà en viu en escenaris com el festival Sónar, l'Auditori de Girona o el Orgelpark d'Amsterdam.
Les composicions originals que conformen "Hyper_O" beuen dels models gregorians, però flueixen amb màxima naturalitat en un context electrònic. És de fet una aposta per relligar tot el llegat del papa Gregori Magno: d'una banda els modes musicals gregorians i per un altre, els set pecats capitals i les set virtuts que els contraresten. I elaborar un discurs contemporani. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Després d'Haydn, Beethoven i Schubert, Jordi Savall prossegueix la seva incursió en el segle XIX amb la Simfonia Italiana de Mendelssohn, compositor que grava per primera vegada. Presenta les dues versions que va deixar Mendelssohn, la de la seva estrena a Londres en 1833, i la versió posterior revisada de 1834, els canvis de la qual més notables afecten els tres últims moviments.
La comparació de les dues partitures i la interpretació amb instruments d'època permeten conèixer de prop el treball i les intencions de Mendelssohn en la qual continua sent la seva simfonia més popular, que es redescobreix sota la batuta del director català.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La raó principal de l'edició i publicació d'aquest CD té a veure amb el fet que aquesta gravació és una oportunitat molt rara de poder tornar a escoltar el pianista i compositor Jorge Peixinho, vint-i-set anys després de la seva mort.
El gran públic desconeix aquesta faceta del compositor. Peixinho donava amb freqüència recitals de piano sol, en els quals recorria tota la història de la música per a piano, amb especial atenció a la música del segle XX, interpretant les obres més representatives del repertori per a piano.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Després d'una pausa de 8 anys, Youth Lagoon torna amb el seu quart àlbum, 'Heaven Is a Junkyard' El 2016, Trevor Powers va tancar la porta a Youth Lagoon. "Vaig sentir com si estigués en un embolic", diu. “Tot i que era la meva música, em vaig perdre. En molts aspectes, em vaig perdre a mi mateix". En retirar-se de l'àlies, Powers va trobar una transformació personal a casa seva a Idaho i va publicar cintes experimentals amb el seu propi nom ('Mulberry Violence' del 2018 i 'Capricorn' del 2020). "La meva ment sempre ha estat un diable", diu Powers. "Em diu coses terribles, com si jo no valgui cap valor, no sóc lleig o trencat. És com un televisor de motel enganxat a un canal que no s'apaga, amb anuncis estàtics i infinits de nit i predicadors cridant sobre la fi del món".

L'octubre de 2021, alguna cosa va canviar el canal. Després de prendre un medicament sense recepta, Powers va tenir una reacció al fàrmac tan severa que va convertir el seu estómac en un "guèiser d'àcid sense parar", recobrint la seva laringe i les cordes vocals durant vuit mesos. “Vaig veure set metges i diversos especialistes. Vaig perdre més de trenta lliures. Ningú em podria ajudar", diu Powers. Per Nadal, ja no podia parlar, va recórrer als missatges de text i un llapis i paper com a úniques maneres de comunicar-se. "No estava segur de si mai podria tornar a parlar, però sol cantar", diu. "Tot es va sentir simbòlic d'alguna manera", afegeix. "M'havia empasat la por tota la vida i ara aquí tornava a pujar. Jo pensava que Déu mira que la gent pateix. Ara sé que pateix amb tu. Això ho va canviar tot". El creixement que va seguir aquell malson va reduir el focus de Powers. En lloc d'escriure sobre el món en general, va començar a escriure sobre casa. "Família, veïns i segadors", riu Powers. “Sempre he escrit sobre coses llunyanes. Aquesta era la meva manera de fugir de casa. Però el millor material ha estat just davant meu tot aquest temps a Idaho ".

Amb xiuxiueigs de country, 'Heaven Is a Junkyard' és un mutant nord-americà en un món d'amor, drogues, contes i miracles, units per la veu de Powers i un piano vertical. "Si una lletra no era correcta, una cançó no era correcta", diu Powers, que va eliminar material de dos àlbums i mig perquè "no era honest". "'Heaven Is a Junkyard' parla de tots nosaltres. Són històries de germans que marxen a la guerra, pares borratxos que aprenen a abraçar-se, mares que s'enamoren, veïns robant correu, vaquers fent s. "Jo era." drogues, amics saltant l'escola, jo plorant a la banyera, gossos agafant conills i nens jugant a l'herba alta", diu Powers. Al llarg de l'àlbum, uneix un estil líric que se sent alhora punk i western. "El pare torna a casa i el pare està a les escombraries", canta Powers a "Idaho Alien", situat entre un piano d'estil saló i un xiulet rítmic que sona com un monitor de nadó. "Prizefighter", la tercera cançó de l'àlbum, es va escriure mentre mirava un VHS de "Drugstore Cowboy". Davant d'una cortina de gasa de guitarra Lap Steel i una caixa de tambors CR78, explora el vincle entre dos germans, deixant sense definir què és fet i què és ficció. "Tommy va marxar a la guerra sense adéu. Mai vaig tenir l'oportunitat de preguntar-li per què", canta. "The Sling", una cançó a la qual Powers es refereix com "el nucli de l'àlbum", és una balada de piano fantasmal i nua. Escoltem cada línia com un voyeur mirant per una escletxa de la paret. “En un carrer solitari, els nens encara juguen. Les famílies encara mengen”, canta.

"Heaven Is a Junkyard" és una frase que Powers va escriure al seu diari després de veure com s'incendia la masia d'un veí. "En aquell moment ni tan sols estava segur del que significaven aquestes paraules", diu. "No estic segur de si encara ho faig". Però quan s'escolta el títol de l'àlbum al final de "The Sling", se sent substancial. "El cel és una ferralla, i és la meva llar", canta Powers. Enregistrat en sis setmanes amb el coproductor Rodaidh McDonald (The xx, Adele, Gil Scott-Heron), 'Heaven Is a Junkyard' és una obra d'absoluta devoció. Un retrat de l'oest americà encantat per Déu. I un recordatori que sempre hi ha amor a l'herba alta. "Youth Lagoon mai va ser l'asfixia", va fer una pausa. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Matthew Herbert, famós productor, compositor i experimentador britànic presenta un projecte basat en un esquelet de cavall de mida real i desenvolupat amb la London Contemporary Orchestra i diversos col·laboradors especials. El projecte va començar amb la recerca de l'esquelet animal més gran possible per explorar sonorament. Més que una font de so en brut, l'esquelet de cavall que va adquirir Herbert aviat va revelar diversos racons d'inspiració. La gamma musical que cobreix l'àlbum parla de la vasta experiència d'Herbert a través de l'electrònica, la clàssica contemporània i el jazz: una col·lecció de composicions atrevides i convincents. A més de la presència constant de LCO, The Horse compta amb contribucions de solistes de classe mundial a través de generacions, com ara Shabaka Hutchings de Sons of Kemet i Theon Cross. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

María José Llergo (Pozoblanco, 1994), com a ànima i vers lliure del cant, sap què fa i té clar què vol. La jove és un esperit nòmada que fuig d'estils i clixés sense renegar de la seva arrel flamenca i andalusa. La seva música respecta una tradició inherent a ella que no té por d'una metamorfosi que abraça l'avantguarda sense dissimulació.

En aquest  àlbum,  la superació i lluita s'amaga  com la gran conseqüència emocional que irradia. Un disc transversal ple de les influències més heterogènies que exploten en un sofisticat confeti sonor on l'amor i l'empatia són les eines fonamentals per a l'avenç i el progrés

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals*