Jim, popular surfista solar, s'enfronta a una cacera inter galàctica de tresors. A les seves mans cau un llegendari mapa que li portarà a buscar la fortuna més gran de l'Univers. A bord d'un "galió solar", Jim és l'ajudant del cuiner del vaixell, John Silver (meitat home meitat màquina), que li ensenya com ser un bon explorador de l'espai. Jim coneix a un simpàtic robot anomenat BEN (Bio Electro Navegador). Junts, sota el comandament de la intel·ligent Capità Amelia, descobriran un tresor inimaginable. Adaptació de la Disney del clàssic de Robert Louis Stevenson "L'illa del tresor".

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Dues setmanes després d'acabar la Guerra Civil, Franco sol·licita un sopar de celebració a l'Hotel Palace. Un jove tinent, un maître meticulós i un grup de presoners republicans experts en cuina, han de preparar un banquet impecable en temps rècord. Tot sembla anar sobre rodes, però a la cuina es trama alguna cosa més que un menú. Adaptació de l'obra teatral “La cena de los generales” de José Luis Alonso de Santos.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Després de trencar amb la seva parella, Vicente, de 76 anys, porta la vida que li agrada en Maspalomas: el seu dia a dia ho passa tombat al sol, de festa i buscant el plaer. Un accident inesperat l'obliga a tornar a Sant Sebastià i a retrobar-se amb la seva filla, a qui va abandonar anys enrere. Vicente haurà de viure en una residència on es veurà empès a tornar a l'armari i a ocultar una part de si mateix que creia resolta.

José Ramón Soroiz, en el paper de Vicente, va ser guardonat amb el Goya (2025) al millor actor principal .

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Indiscutible rei del cinema de baix pressupost. Corman va saber aportar a les seves pel·lícules un segell personal que el va convertir en director i productor de culte. Diversos autors analitzen la seva carrera com a director i també com a productor. Una oportunitat per descobrir l’extensa obra d’un director associat al gènere del fantàstic i de terror. Un pioner en la inclusió d’extraterrestres, criatures fantàstiques i monstres, un gènere rentable econòmicament. Corman el va aprofitar per indagar perquè la màgia, el desig d’explorar el futur i el terror interessen tant a les persones. Per no perdre’s cap  detall el llibre inclou un índex pel nom de la pel·lícula i un altre de temes i persones relacionades amb el cineasta. Una tria de les 500 pel·lícules de la seva trajectòria complementada per un singular diccionari a càrrec de Vicente Díaz.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La protagonista és una princesa del "segell Disney" plena de força i caràcter, semblant-se més a noves heroïnes com Brave i Mulan que va tornar a viure una nova aventura situada 3 anys després de l'anterior.

Aquest cop serà la navegant principal i farà un viatge oceànic amb l'objectiu de reconnectar els pobles i tornar a salvar a la seva illa d'uns perills que semblaven inevitables.

Un cop més es prersenten un dibuixos excelents tècnicament i unes cançons sorprenents.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

“Regreso al futuro” és una pel·lícula de culte que ha marcat a la generació dels anys 80 tant com a les posteriors. Michael J. Fox es va convertir en Marty McFly, el viatger en el temps més famós sense sortir del seu poble: Hill Valley. Aquest llibre recull les vivències del rodatge de la pel·lícula que va dirigir Robert Zemeckis amb guió de Bob Gale, banda sonora d’Alan Anthony Silvestri i producció a càrrec d’Steven Spielberg.

En aquell moment Michael J. Fox era un actor d’èxit que combinava la tercera temporada d’”Enredos de família” amb el rodatge de la pel·lícula. Feia jornades de 20 hores de treball durant tres mesos on de dia era Alex P. Keaton i de nit Marty McFly. L’actor ha trigat 40 anys en posar en ordre els seus records d’aquella època.

La pel·lícula ens deixa moments emblemàtics, frases cèlebres, el mític cotxe DeLorean, temes musicals intemporals com “The power of Love” de  Huey Lewis & the News, dues seqüeles i una data emblemàtica: 21 d’octubre de 2015. Tot explicat de primera mà per Michael J. Fox. Tot un luxe.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Ventafocs explicada en clau de terror i humor negre. La història se centra en l’Elvira, la germanastra lletja, que ha de competir amb l’encant natural de la seva bella germanastra.

Enveges, ambicions desmesurades, egoismes desfermats i tot en un pla moral molt nòrdic: fred, cru i intimista.

Més informació:

• Emilie Blichfeldt a les Biblioteques
• La Hermanastra fea a la Viquipèdia

Recomanat per Luis Santa Marina. Bib. Can Sumarro. L'Hospitalet de Llobregat.

Toni Erdmann (2016), de la cineasta alemanya Maren Ade, és una de les comèdies dramàtiques més originals, incòmodes i aclamades del cinema europeu recent. Triomfadora absoluta als Premis del Cinema Europeu i nominada a l’Oscar.

La pel·lícula planteja un xoc frontal entre dos estils de vida oposats dins d’una mateixa família. D’una banda, la Ines, una executiva completament absorbida per la fredor corporativa i l’estrès. De l’altra, el seu pare, en Winfried, un professor de música jubilat, excèntric i amant de les bromes pesades, que veu amb preocupació el distanciament de la seva filla.

Maren Ade utilitza seqüències llargues i sostingudes per generar una tensió única, on la vergonya aliena força una exploració emocional. Més enllà de l’humor, la pel·lícula mostra la buidor del món laboral modern, les exigències de l’èxit professional, l’aïllament afectiu i els vincles de sang. Equilibra l’humor de situació més irreverent amb un drama familiar íntim, aconseguint una gran profunditat humana. El duel interpretatiu entre Sandra Hüller i Peter Simonischek és magnètic i natural.

La recomano a qui busqui un cinema d’autor exigent, amant de la sàtira social i a qualsevol persona disposada a gaudir d’una història que fa riure des de la incomoditat i la reflexió.

Més informació:

• Maren Ade a les Biblioteques
• Maren Ade a la Viquipèdia
• Fitxa de la pel·lícula a FilmAffinity

Recomanat per Oscar Carretero. Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia.

Sorda, escrita i dirigida per Eva Libertad, és una pel·lícula en què ens presenta un relat íntim i delicat sobre la comunicació, la identitat i els límits invisibles que travessen les relacions humanes.

El relat és la vida d’una dona sorda que es mou entre dos mons: el de la comunitat sorda, on troba pertinença i comprensió, i el món oient, que sovint li resulta inaccessible i frustrant. La seva relació amb la parella i l’entorn es veurà tensionada per aquestes diferències, posant a prova no només l’amor, sinó també la capacitat d’escoltar (en un sentit molt més ampli).

La directora aconsegueix construir una mirada honesta i subtil, on els silencis tenen tant de pes com les paraules. La pel·lícula convida a reflexionar sobre la manera com ens relacionem amb allò que no entenem, sobre la necessitat d’adaptar-nos a l’altre i sobre com, sovint, la veritable incomunicació no té res a veure amb l’oïda.

Molt recomanable per a qui busqui una història sensible i valori el cinema que convida a escoltar més enllà de les paraules.

Més informació:

• Eva Libertad a les Biblioteques
• Eva Libertad a la Viquipèdia

Recomanat per Isabel Valldaura. Bib. Bac de Roda. Roda de Ter.

Guardonada amb els premis cinematogràfics més prestigiosos d’Itàlia, Siempre nos quedará mañana és una pel·lícula per gaudir-ne cada vegada que es mira, igual o fins i tot més que la primera. La devem a Paola Cortellesi, actriu, cantant i comediant que debuta com a directora amb aquesta cinta, a més d’encarnar-ne el paper protagonista. La història ens trasllada a la Roma de la postguerra, on la Delia es multiplica fent feines mal pagades per tirar endavant la família mentre sobreviu al maltractament del marit. Tots confien que el compromís de la filla amb un jove benestant els tregui de problemes. Quin color prendrà el demà?

Lluny d’acatar la sentència al drama, el relat es converteix en una sàtira del masclisme. Per mitjà d’una banda sonora que combina clàssics italians amb temes contemporanis, es deixa en evidència el sense-sentit de la violència contra les dones. Lletres i melodies fan de contrapunt perquè puguem assistir a certes escenes sense haver de retirar la mirada o, potser pitjor, aguantar-la com si no res. Ara que l’exposició constant a imatges violentes ens ha fet impermeables, les giragonses d’aquesta pel·lícula ens tornen a despertar els sentits.

L’ús de cançons modernes sobre imatges dels anys quaranta encara ens vol dir alguna cosa més: passat i present s’encadenen en pantalla per advertir-nos que la lluita per la llibertat de les dones continua. Malgrat la distància marcada amb el blanc i negre —un homenatge al neorealisme italià—, Cortellesi aborda un problema vigent: el masclisme incrustat a Itàlia i a les societats pretesament desenvolupades. La pregunta queda ressonant: quantes llars són encara com la de la Delia, darrere del gruix de les parets i dels drets?

Jugar la carta de la comèdia amb un tema tan delicat sense relliscar en frivolitats és tot un repte, i la pel·lícula l’assoleix amb nota. Fa pensar en La vida és bella, pel seu encert a l’hora d’apropar-nos les vivències més dures amb un somriure. L’agudesa del to, de la mà d’una sensacional banda sonora, aconsegueix remarcar l’absurd de les escenes de violència sense restar-los pes dramàtic. Tot plegat fa de Siempre nos quedará mañana una obra difícil d’etiquetar: comèdia, drama, cinema històric, crítica social... moltes definicions li escauen, però cap no n’esgota el potencial.

Més informació:

• Paola Cortellesi a les Biblioteques
• Siempre nos quedará mañana a la Viquipèdia
• Informació de la pel·lícula a la distribuïdora

Recomanat per Mª Elena Mendoza. Bib. Pere Casaldàliga. Balsareny.

L’any 2014 el director Alberto Rodríguez va aconseguir, a banda d’altres guardons, deu premis Goya —entre els quals la millor direcció, el millor guió original i la millor pel·lícula— per La isla mínima. No era la primera obra d’aquest autor sevillà, que ha treballat tant com a guionista com en la direcció, però sí la que li ha aportat més reconeixement.

La història transcorre en un poblet imaginari situat en algun punt de les maresmes del Guadalquivir l’any 1980. Dos policies de Madrid arriben amb l’encàrrec d’investigar la desaparició d’unes germanes adolescents. Tots dos arrosseguen càstigs dels seus comandaments, però per causes oposades: l’un per ser progressista i l’altre per ser un nostàlgic del franquisme i dels seus mètodes repressors. L’ambientació, tant pel que fa al moment històric de la Transició com a la geografia andalusa, és impecable. Els paisatges aeris semblen una composició artística contemporània propera a la irrealitat.

Tant en Javier Gutiérrez com la Nerea Barros van rebre un premi Goya per les seves interpretacions. Però tan destacables com les seves són les d’en Raúl Arévalo, l’Antonio de la Torre o en Salva Reina.

És una pel·lícula policíaca fosca que aconsegueix fer d’una història local i arrelada a una època molt concreta un retrat del mal i dels temors humans universals.

Més informació:

• Alberto Rodríguez a les Biblioteques
• La pel·lícula a la Viquipèdia

Recomanat per Roser Jordà Sanuy. Bibliobús La Mola. Terrassa.

Wicked Little Letters (Pequeñas cartas indiscretas) és una pel·lícula de comèdia negra basada en uns fets reals que van succeir als anys vint en un petit poble d’Anglaterra.

La història d’aquesta pel·lícula es basa en un seguit de cartes que rep una de les protagonistes principals i que després es fa extensiu a altres persones del poble. Aquestes cartes, de caràcter ofensiu i groller, fan obrir una investigació policial per descobrir qui pot ser l’autor o autora dels fets. Una dona força liberal per a l’època i mare d’una nena es converteix en la principal sospitosa de la investigació i s’enfronta a perdre’n la custòdia. L’entrellat de tot plegat sortirà a la llum gràcies a la perseverança i la perspicàcia d’una persona del cos de policia.

Una pel·lícula que et transporta a temps passats i on les dones juguen un paper molt important.

Més informació:

• La pel·lícula a les Biblioteques
• La pel·lícula a la Viquipèdia
• Informació de la pel·lícula a la distribuïdora
• Tràiler oficial (VO)

Recomanat per Rosa Dual. Bib. El Castell. Vacarisses.

Adaptation, dirigida per Spike Jonze i escrita per Charlie Kaufman, és una de les pel·lícules més originals i sorprenents del cinema contemporani. Després de l'èxit de Com ser John Malkovich, el tàndem torna a jugar amb els límits entre realitat i ficció en una comèdia intel·ligent, plena d'humor i d'enginy.

La història segueix Charlie Kaufman, interpretat magistralment per Nicolas Cage, mentre intenta adaptar al cinema El lladre d'orquídies, el llibre de la periodista Susan Orlean. Incapaç de trobar la manera d'abordar el projecte, el guionista entra en una espiral de dubtes creatius, mentre el seu suposat germà bessó Donald, extrovertit i despreocupat, sembla triomfar escrivint un guió convencional. El resultat és una brillant reflexió sobre la creació artística, la identitat i les dificultats de ser original.

Amb interpretacions memorables de Nicolas Cage, Meryl Streep i Chris Cooper —guardonat amb l'Oscar pel seu paper—, Adaptation és una proposta exigent però enormement estimulant. Una pel·lícula ideal per als espectadors que busquen històries diferents, capaces de sorprendre i de convidar a pensar molt més enllà dels crèdits finals.

Més informació:

• Spike Jonze a les Biblioteques
• Spike Jonze a la Viquipèdia
• Disponibilitat d'Adaptation a les Biblioteques

Recomanat per Sandra Farré Oliveres. Bib. de Ripollet. 

Enemigo a las puertas, dirigida per Jean-Jacques Annaud, és una espectacular producció bèl·lica inspirada en fets i testimonis reals de la batalla de Stalingrad. Basada, entre altres fonts, en els llibres La batalla por Stalingrado, de William Craig, i Memorias de un francotirador en Stalingrado, de Vassili Záitsev, la pel·lícula combina el rigor històric amb una narració plena de tensió.

Ambientada l'any 1942, en un dels episodis més decisius de la Segona Guerra Mundial, la història segueix Vassili Zàitsev, un humil pastor convertit en llegendari franctirador de l'Exèrcit Roig. La seva habilitat és aprofitada per la propaganda soviètica per elevar la moral de les tropes, mentre l'exèrcit alemany respon enviant el seu millor tirador per eliminar-lo. El duel entre tots dos es converteix en una intensa partida d'estratègia i supervivència.

Més enllà de l'acció, la pel·lícula ofereix una mirada sobre la duresa de la guerra, el poder de la propaganda i el cost humà dels grans conflictes bèl·lics. Amb unes interpretacions memorables de Jude Law i Ed Harris i una acurada recreació històrica, és una proposta molt recomanable tant per als amants del cinema com per als interessats en la història contemporània.

Més informació:

• Jean-Jacques Annaud a les Biblioteques
• Jean-Jacques Annaud a la Viquipèdia
• Disponibilitat d'Enemigo a las puertas a les Biblioteques
• Disponible a l'eBiblio Catalunya

Recomanat per Sandra Farré Oliveres. Bib. de Ripollet.

Entre la primera pel·lícula de la saga i aquesta quarta entrega pràcticament hi ha mig segle de diferència. I quan de les joguines més famoses de la gran pantalla es van sumant entregues i amb tanta separació entre elles vol dir que els directors i creadors d'aquests dibuixos animats s'han pres el seu temps per fer les coses bé.

En aquesta ocasió, moltes de les joguines de les pel·lícules anteriors conviuen amb una nova propietària qui a més a més fabrica una nova joguina, en Forki, amb materials reciclats.

Una gran lliçó sobre com acceptar-se a un mateix i la dificultat d'acomiadar definitivament als amics.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La trampa és un dels treballs més recents de M. Night Shyamalan, un director que ha fet dels girs inesperats i de la tensió psicològica la seva marca personal. Conegut per títols com El sisè sentit, El protegit o El bosc, torna a jugar amb les expectatives de l’espectador en aquest thriller inquietant i ple de sorpreses.

La història arrenca quan un pare i la seva filla assisteixen al concert d’una estrella musical de gran èxit. El que hauria de ser una vetllada especial es converteix aviat en una situació angoixant quan descobrim que l’esdeveniment amaga una operació policial de gran envergadura. A partir d’aquí, la trama es transforma en un joc de tensió constant en què cada detall pot ser determinant.

Amb una interpretació destacada de Josh Hartnett, que s’allunya dels papers pels quals molts espectadors el recorden, la pel·lícula manté el suspens fins al final. Shyamalan construeix una història absorbent que combina thriller, misteri i una atmosfera gairebé claustrofòbica. Una proposta ideal per als amants del cinema de suspens que gaudeixen intentant descobrir què s’amaga darrere les aparences.

Més informació:

• M. Night Shyamalan a la Viquipèdia
• Fitxa de la pel·lícula a IMDb
• Fitxa de la pel·lícula a FilmAffinity

Recomanat per Adrià Serra Álvarez. Bib. del Nord. Sabadell.

Sonny Hayes va ser el fenomen més prometedor de la Fórmula 1 en la dècada de 1990, fins que un accident en la pista va acabar pràcticament amb la seva carrera. Trenta anys després és un pilot nòmada a sou i addicte al joc. El seu antic company d'equip, Rubén Cervantes, propietari d'un equip de Fórmula 1 a la vora de la fallida contacta amb ell per convèncer a Sonny per a tornar a la Fórmula 1 i tenir una última oportunitat per a salvar a l'equip. El seu company serà el novell Joshua Pearce, el pilot estrella de l'equip, que està decidit a imposar el seu propi ritme.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Harry Lund, de 19 anys, treballa en un magatzem de vidre i porcellana. Prop d'aquí treballa Mònica en un mercat de verdures. Mónica és una noia de 17 anys alegre i feliç. Després d'un temps s'enamoren. Mónica abandona la seva casa després d'una discussió amb el seu pare i Harry deixa la seva feina després d'una discussió amb el seu cap. Sense res que els lligui a la ciutat, marxen cap a les platges desertes d’una illa prop d’Estocolm per a passar unes setmanes tots sols, on es diverteixen sense cap preocupació.

Basada en la novel·la homònima de l'escriptor suec Per Anders Fogelström.

*Recomanat per la Xarxa d Biblioteques Municipals 

Mogari no Mori va guanyar el Gran Premi del Jurat a Canes el 2007 i va confirmar Naomi Kawase com una de les veus més singulars del cinema contemporani. La pel·lícula segueix dos personatges units pel dolor de la pèrdua: una cuidadora jove i un ancià amb demència que guarda dins seu el record inconsolable de la seva dona morta. Quan tots dos s'endinsen en un bosc frondós del Japó rural, el film abandona qualsevol lògica narrativa convencional i es converteix en una cosa difícil de classificar: una cerimònia, un ritual.

Kawase tracta la senilitat de l'ancià amb una delicadesa excepcional. No hi ha ni un gram de paternalisme ni de llàstima. Hi ha una escena en què l'home, Shigeki, parla amb la seva dona morta com si fos present, entre els arbres, amb una naturalitat absoluta. La càmera no subratlla el moment ni el jutja: simplement hi és, a prop, respectuosa. La demència no es representa com a tragèdia sinó com una forma diferent d'habitar el temps, potser fins i tot com una forma de fidelitat.

La natura —la llum entre els arbres, la pluja, el fang, el vent— no és decorat sinó presència viva, gairebé un personatge que respon als estats interiors dels protagonistes. Els sons del bosc fan la feina que en altres films fa la banda sonora, i la fan millor.

N’han dit:

• “A més de veure’s i sentir-se, quasi es pot olorar, degustar i tocar” Javier Ocaña, El País
• “Un tour de force sensorial en què la victòria es mesura per la més alta cota emocional assolida, no per l’equilibri del conjunt” María Fernanda Mugica, Otroscines.com
• “Lenta, bonica, trista i lúcida” Oti Rodríguez, ABC

Més:

• Pel·lícules de Naomi Kawase a les biblioteques

Recomanat per Chantal Poch. Biblioteca de Gironella.

Quan Baz Luhrmann va estrenar la seva versió de Shakespeare el 1996, molts van alçar una cella. Pistoles enlloc d'espases, Verona Beach enlloc de Verona, magnats empresarials enlloc de famílies confrontades. Vosaltres escolliu: heretgia literària o obra mestra pop.

La pel·lícula viu instal·lada sense cap complexe en l'estètica kitsch: excés de color, imatges religioses barrejades amb publicitat, vestuari recargolat, decorats que semblen a punt d'explotar. Lluny de ser un defecte, aquest maximalisme visual és una decisió profundament intel·ligent. El kitsch és l'estètica de les passions desbocades, del sentiment que no cap en els límits del bon gust. I de què tracta Romeo i Juliet sinó exactament d'això? Shakespeare escrivia per a un públic popular, barrejava tragèdia i comèdia, i li agradava l'espectacle. Amb això al cap, Baz Luhrmann esdevé sorprenentment adequat.

El llenguatge visual és fill directe de l'estètica MTV dels noranta: talls de muntatge frenètics, plans curts que s'acumulen com descàrregues elèctriques, càmera que no s'està quieta mai. Per accentuar l'efecte videoclip, la banda sonora és un personatge més de la pel·lícula. Amb temes de Garbage, Radiohead, The Cardigans o Des'ree, i una partitura orquestral de Nellee Hooper que barreja gospel i música de cambra, l'àlbum va ser un fenomen independent de la pel·lícula. La icònica Kissing You de Des'ree acompanya una de les escenes més memorables, el primer encontre dels protagonistes en una festa de disfresses a través d'una luxosa peixera.

En aquest món de neó i caos, el cèlebre “What’s in a name” cobra una nova dimensió. Zooms a marques, matrícules, titulars i marquesines s’ocupen de mostrar una societat on les paraules són més buides que mai. De sobte, mantenir el text de Shakespeare en la seva forma original té tot el sentit: un Leonardo DiCaprio i una Claire Danes aclaparadors troben en l’anglès del s.XVI l’única fugida a un entorn estèril i violent.

N’han dit:

• “Desprejudiciada reinvenció escenogràfica del material original” Antonio Trashorras: Fotogramas
• “Es pot dir que és simplement un artifici per vendre el Bard a les masses. Però és que és un artifici condemnadament bo” Bob McCabe, Empire
• “Nous aires per a un text etern. L’aposta del risc no admet tons tebis: s’odia o encandila” Luis Martínez, El País

Més:

• Pel·lícules de Baz Luhrmann a les biblioteques
• Adaptacions cinematogràfiques d’obres de Shakespeare a les biblioteques

Recomanat per Chantal Poch. Biblioteca de Gironella.

Un genial equip d'animals que no respecten la llei, els ara molt reformats Tipus Dolents, s'esforcen (molt, moltíssim) a ser bons, però es veuen embolicats involuntàriament en un cop d'envergadura mundial planejat per un inesperat grup de criminals: les Tipes Dolentes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Sonny Hayes va ser el fenomen més prometedor de la Fórmula 1 en la dècada de 1990, fins que un accident en la pista va acabar pràcticament amb la seva carrera. Trenta anys després és un pilot nòmada a sou i addicte al joc. El seu antic company d'equip, Rubén Cervantes, propietari d'un equip de Fórmula 1 a la vora de la fallida contacta amb ell per convèncer a Sonny per a tornar a la Fórmula 1 i tenir una última oportunitat per a salvar a l'equip. El seu company serà el novell Joshua Pearce, el pilot estrella de l'equip, que està decidit a imposar el seu propi ritme.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Harry Lund, de 19 anys, treballa en un magatzem de vidre i porcellana. Prop d'aquí treballa Mònica en un mercat de verdures. Mónica és una noia de 17 anys alegre i feliç. Després d'un temps s'enamoren. Mónica abandona la seva casa després d'una discussió amb el seu pare i Harry deixa la seva feina després d'una discussió amb el seu cap. Sense res que els lligui a la ciutat, marxen cap a les platges desertes d’una illa prop d’Estocolm per a passar unes setmanes tots sols, on es diverteixen sense cap preocupació.

Basada en la novel·la homònima de l'escriptor suec Per Anders Fogelström.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

ELIO és una aventura espacial de Pixar, acolorida i emotiva, centrada en un nen somiador abduït per error i nomenat ambaixador terrestre.

Tot i que no es considera una obra mestra històrica de l'estudi, destaca per la seva tendresa, imaginació visual i missatges profunds sobre dol, identitat i família, i és una experiència entranyable i divertida per a tota la família.

Trailer oficial (clicant aquí)

Recomanat per la Biblioteca Ponent de Sabadell

Isaki Lacuesta porta anys construint una obra que desafia les categories: entre el documental i la ficció, entre la memòria i la invenció, entre el retrat col·lectiu i la intimitat més nua. Films com La leyenda del tiempo o Entre dos aguas —totes dues sobre persones reals integrades en narratives de ficció— l'han situat com un dels directors més originals del cinema espanyol contemporani.

Segundo Premio, co-dirigida amb Pol Martinez, s'endinsa en la gestació d'un disc llegendari: Una semana en el motor de un autobús, que la banda Los Planetas van enregistrar a Granada a finals dels noranta i que es convertiria en un dels àlbums clau de la música independent espanyola. La pel·lícula reconstrueix aquells dies amb una barreja característica de la seva obra: actors i membres reals de la banda compartint el mateix espai, de manera que la frontera entre el que va passar i el que s'imagina que va passar es torna deliberadament porosa.

Alguna cosa precisa i estranya inunda la pel·lícula: no la nostàlgia, sinó la sensació de viure un moment que encara no se sap que serà important. La sensació de surar enllà de les capes de temps, música i droga: tal com encarna una levitació puntual a la Tarkovski del protagonista sobre el seu llit. Si te esfuerzas puedes desaparecer...

N’han dit:

• “Una descàrrega de cinema majúscul firmat per Isaki Lacuesta i Pol Rodriguez sobre la gràcia i sentit d’allò comú, sobre la virtut d’allò compartit” Luis Martinez, El Mundo
• “Encerta escollint la seva forma d’explicar la història de Los Planetas des de diferents punts de vista i sense buscar la veritat absoluta” Andrea G. Bermejo, Cinemanía
• “No és un biopic ni un document. Apel·la a la llegenda, a la imaginació” Quim Casas, El Periódico

Més:

• Pel·lícules d’Isaki Lacuesta a les biblioteques
• Música de Los Planetas a les biblioteques

Recomanat per Chantal Poch. Biblioteca de Gironella.

Lee Chang-dong és un dels grans directors del cinema coreà contemporani, però el seu nom no circula tant com mereixeria fora dels circuits cinèfils. Qui conegui Oasis, Burning o Secret Sunshine sap que estem davant d'un autor obsessionat amb una sola pregunta, formulada de maneres diferents: com sobreviuen les persones ordinàries a un dolor que no té nom ni explicació.

Poesia guanya el premi al millor guió a Canes el 2010 i és, possiblement, la seva obra més austera i colpidora. La Mija és una dona de seixanta anys que cuida el seu nét adolescent i que acaba de rebre un diagnòstic d'Alzheimer. Per respondre a la por de perdre les paraules, s'apunta a un curs de poesia. Però simultàniament descobreix que el seu nét és un dels autors d'una violació en grup que va empènyer una companya a suïcidar-se. Com es pot aprendre a escriure sobre la bellesa del món quan el món acaba de mostrar la seva cara més brutal?

Chang-dong tracta aquesta contradicció sense resolució fàcil ni sentimentalisme. Hi ha una escena en que el professor de poesia diu als alumnes que per escriure un poema primer cal aprendre a mirar: a veure de debò el que hi ha davant. La Mija passa la resta del film intentant fer exactament això, i la càmera l'acompanya amb una proximitat que respecta sempre la seva dignitat. L'Alzheimer s'hi tracta amb la mateixa delicadesa implacable: no com a tragèdia espectacular, sinó com una pèrdua lenta i quotidiana que la protagonista afronta amb una gràcia que desarma.

L'actriu Yun Jeong-hee, que havia abandonat el cinema durant setze anys, construeix una interpretació d'una precisió extraordinària. La seva Mija és fràgil i ferma alhora, i porta tota la moral de la pel·lícula dins els ulls.

N’han dit:

• “Ecos i repeticions que, en arribar el desenllaç, confirmen que no sobra ni un sol dels 139 minuts de metratge” Jordi Costa, El País
• “El film no és un cant buit a la bellesa estèril. Al contrari d’això, resulta un exercici necessari de mirada descarnada” Salvador Llopart, La Vanguardia
• “Aborda de forma curiosa el brutal desencontre amb la realitat d’una anciana excèntrica” Carlos Boyero, El País

Més:

• Pel·lícules de Lee Chang-dong a les biblioteques

Recomanat per Chantal Poch. Biblioteca de Gironella.

Aquest llibre et permet descobrir els personatges i les pel·lícules més evocadors de l'estudi japonès d'animació més conegut del món. Es tracten fins a 25 pel·lícules diferents.

L'obra l'han creat els presentadors d'un podcast sobre aquest mateix tema però aprofiten el mitjà imprès per a més de fer unes ressenyes excelents de cadascuna de les pel·lícules, presentar-nos un ampli recull de fotografies i cartells dels films. El llibre té un aspecte gràfic excelent.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Katak és una balena que encara està creixent.

Però ella té pressa i per fer realitat l'últim desig que va tenir la seva àvia, comença una gran aventura que la condueix encara més al Nord.

Sens dubte una decisió arriscada que li portarà a viure interessants aventures, evitar perills incontrolables i fer-ne uns amics molt especials.

Recomanada per la Xarxa de Biblioteques Municipals

El guionista i director Aaron Schimberg ens proposa una faula moderna al voltant de la imatge personal. 

Edward (Sebastian Stan) vive amb una malaltia que li deforma la cara en un apartament de Nova York. L'arribada d'una nova veina, Ingrid (Renata Reinsve) suposarà per a Edward un estímul emocional i professional, ja que l'Ingrid es dramaturga i directora teatral, i ell vol ser actor. Quan li proposin una teràpia experimental que li pot donar un aspecte "normal", Edward no s'ho pensarà dues vegades. Però les coses no sortiran tant bé com sembla, i més quan aparegui en escena Oswald (Adam Pearson), un actor amb la cara deformada per una malaltia.

Reprenent la història de La bella i la bèstia, Schimberg ens convida a una reflexió al voltant de la bellesa exterior i interior, de la necessitat de l'acceptació popular, i del saber estar bé amb un mateix. Tot i que la premisa pot sonar carrinclona, l'encert de A different man és parlar de tot plegat des de l'acidesa i l'humor negre, sovint posant l'accent en el que és més ridícul de les actituds personals. Així, demolint un clixé rere un altre i retorçant el guió, la pel·lícula agafa el to d'una comèdia sense deixar de ser un drama.

A different man va guanyar el premi al millor guió del Festival de Sitges, i el seu protagonista, Sebastian Stan, l'Os de plata a la millor interpretacio masculina a la Berlinale.

Més informació:

• Aaron Schimberg a les Biblioteques
• A Different Man a la Viquipèdia

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents i Rosés. Sant Pere de Riudebitlles. 

La desaparició de la seva dona deixa a Fernando, un tranquil professor de geografia, completament ensorrat. Sense rumb, suplanta la identitat d'un altre home com a jardiner d'una quinta portuguesa, on estableix una inesperada amistat amb la propietària, apropiant-se d'una nova vida, que no li pertany.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A l'illa de Berk una antiga amenaça posa en perill tant als vikings com als dracs. Però l'amistat entre un adolescent viking que no encaixa amb els ideals de la seva tribu i un drac ferit esdevindrà clau perquè totes dues espècies construeixin juntes un nou futur.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'Àngela, una dona sorda, tindrà un fill amb l'Héctor, la seva parella oient. L'embaràs fa aflorar les seves pors sobre la maternitat i sobre com podrà comunicar-se amb la seva filla. L'arribada de la nena genera una crisi en la parella i porta a Ángela a afrontar la criança de la seva filla en un món que no està fet per a ella. Llargmetratge basat en el curt de 2021 del mateix nom.

*Recomanació de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un film per tota la família i recomanat a partir de 8 anys.

Una història de lluita i superació, de somnis, de migració.

Explicada de forma propera ens porta fins a Bèlgica per narrar-nos la història de Binti, una nena congolesa de 12 anys sense papers que es refugia, fugint de la policia, a la caseta del jardí d’Elias, un nen amb qui iniciarà una bonica amistat.

Extreta de la guia de lectura : Recomanacions de literatura infantil i juvenil, feta pel Grup de Treball de les Àrees infantils de les Biblioteques de Sabadell

Amb producció mitjançant la tècnica de l'stop motion i amb participació catalana s'expliquen les aventures que viurà una noia d'11 anys amb l'intent de trobar al seu pare que ha estat empresonat per un robatori que no ha comés.

La veritable culpable és la protagonista a qui enganyen ja que un alquimista li promet ajudar-li a convertir el seu somni en realitat : ser una gran experta en pirotècnia.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Si crides “barracuda!”, tothom respon “què?”. Però si crides “tauró!”…
Algunes pel·lícules perduren en la cultura popular de formes insospitades. 'Tauró' és una d’aquestes per diverses raons. La frase que comença aquest paràgraf, extreta de la seva primera part, il·lustra molt bé el perquè.

Es va estrenar aquí com a 'Tiburón ('Jaws' n’és el títol original, que podríem traduir com mandíbules o maxil·lars). Ho va fer el desembre de l’any 1975, pràcticament mig any després de la seva estrena als Estats Units. La data no és trivial perquè coincidir amb el començament de l’estiu és el millor moment per llançar una pel·lícula per terroritzar banyistes de platja. I aquest és un dels primers punts remarcables. L’efecte psicològic de la pel·lícula va fer que, a més de la mala fama que adquiriren els taurons, per a molts espectadors d’aquell any -i posteriors- banyar-se a la platja ja no fos mai més igual.

La tensió que aconsegueix més d’una escena simplement suggerint una amenaça sota l’aigua determinarà que sovint es catalogui la pel·lícula dins del gènere de terror. Bé hi pot ser; des del primer tràveling submarí quan apareixen els títols de crèdit d’inici es construeix un clima d’incertesa i perill. La música hi ajuda.
Aquest és un altre tret remarcable de la pel·lícula, la banda sonora de John Williams en general i el tema principal en particular, construït a partir d’un ostinato de dues notes, incrementarà el desassossec i l’aprensió de manera perfecta en les escenes de perill. Un tema musical que és comparable al que Bernard Hermann va crear per a l’escena de la dutxa a Psicosis (Alfred Hitchcock, 1960). De fet, moltes escenes es construeixen sobre la música com a substituta de l’aparició del tauró; l’anuncia, però no el veiem. I això fa encara més terrorífic el moment, perquè aquest perill mortal ens resulta invisible.
La decisió de mostrar ben poc el tauró és fruit de la necessitat, ja que els taurons mecànics no funcionaven bé les primeres setmanes i, a més, l’efecte de l’aigua del mar deteriorava ràpidament la seva aparença i mecanismes. Van sorgir més dificultats durant el rodatge que van encarir molt el pressupost i van allargar fins a sis mesos la previsió inicial de dos, com l’enfonsament de l’embarcació Orca o les complicacions de filmar al mar. Per aquest motiu no veiem el tauró fins quasi a mitja pel·lícula. La música de John Williams, el muntatge de Verna Fields i els plans de Steven Spielberg mantenen la tensió, el ritme i el suspens sense veure el tauró.

Més informació:

• Steven Spielberg a les Biblioteques
• Hi ha un taurò a l'aigua!

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

A Borneo, en el límit de la gran selva tropical, Keria acull a un bebè orangutan, trobat en la plantació de palmes d'oli en la qual treballa el seu pare. Conjuntament amb el seu cosí Selaï i el bebè orangutan, Keria lluitarà contra la destrucció del bosc, aventura que li permetrà connectar amb els seus orígens.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ambientada en la influent escena musical de Nova York de principis dels anys 60, 'A Complete unknown' narra la història del meteòric ascens del músic de Minnesota Bob Dylan, un cantant de folk de 19 anys, fins a les sales de concerts i el més alt de les llistes d'èxits. Les cançons i la mística de Dylan, de nom Robert Allen Zimmerman, es van convertir en un fenomen mundial que va culminar en 1965 amb la seva transgressora actuació de rock elèctric en el Newport Folk Festival.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals