Quan Baz Luhrmann va estrenar la seva versió de Shakespeare el 1996, molts van alçar una cella. Pistoles enlloc d'espases, Verona Beach enlloc de Verona, magnats empresarials enlloc de famílies confrontades. Vosaltres escolliu: heretgia literària o obra mestra pop.

La pel·lícula viu instal·lada sense cap complexe en l'estètica kitsch: excés de color, imatges religioses barrejades amb publicitat, vestuari recargolat, decorats que semblen a punt d'explotar. Lluny de ser un defecte, aquest maximalisme visual és una decisió profundament intel·ligent. El kitsch és l'estètica de les passions desbocades, del sentiment que no cap en els límits del bon gust. I de què tracta Romeo i Juliet sinó exactament d'això? Shakespeare escrivia per a un públic popular, barrejava tragèdia i comèdia, i li agradava l'espectacle. Amb això al cap, Baz Luhrmann esdevé sorprenentment adequat.

El llenguatge visual és fill directe de l'estètica MTV dels noranta: talls de muntatge frenètics, plans curts que s'acumulen com descàrregues elèctriques, càmera que no s'està quieta mai. Per accentuar l'efecte videoclip, la banda sonora és un personatge més de la pel·lícula. Amb temes de Garbage, Radiohead, The Cardigans o Des'ree, i una partitura orquestral de Nellee Hooper que barreja gospel i música de cambra, l'àlbum va ser un fenomen independent de la pel·lícula. La icònica Kissing You de Des'ree acompanya una de les escenes més memorables, el primer encontre dels protagonistes en una festa de disfresses a través d'una luxosa peixera.

En aquest món de neó i caos, el cèlebre “What’s in a name” cobra una nova dimensió. Zooms a marques, matrícules, titulars i marquesines s’ocupen de mostrar una societat on les paraules són més buides que mai. De sobte, mantenir el text de Shakespeare en la seva forma original té tot el sentit: un Leonardo DiCaprio i una Claire Danes aclaparadors troben en l’anglès del s.XVI l’única fugida a un entorn estèril i violent.

N’han dit:

• “Desprejudiciada reinvenció escenogràfica del material original” Antonio Trashorras: Fotogramas
• “Es pot dir que és simplement un artifici per vendre el Bard a les masses. Però és que és un artifici condemnadament bo” Bob McCabe, Empire
• “Nous aires per a un text etern. L’aposta del risc no admet tons tebis: s’odia o encandila” Luis Martínez, El País

Més:

• Pel·lícules de Baz Luhrmann a les biblioteques
• Adaptacions cinematogràfiques d’obres de Shakespeare a les biblioteques

Recomanat per Chantal Poch. Biblioteca de Gironella.

Lee Chang-dong és un dels grans directors del cinema coreà contemporani, però el seu nom no circula tant com mereixeria fora dels circuits cinèfils. Qui conegui Oasis, Burning o Secret Sunshine sap que estem davant d'un autor obsessionat amb una sola pregunta, formulada de maneres diferents: com sobreviuen les persones ordinàries a un dolor que no té nom ni explicació.

Poesia guanya el premi al millor guió a Canes el 2010 i és, possiblement, la seva obra més austera i colpidora. La Mija és una dona de seixanta anys que cuida el seu nét adolescent i que acaba de rebre un diagnòstic d'Alzheimer. Per respondre a la por de perdre les paraules, s'apunta a un curs de poesia. Però simultàniament descobreix que el seu nét és un dels autors d'una violació en grup que va empènyer una companya a suïcidar-se. Com es pot aprendre a escriure sobre la bellesa del món quan el món acaba de mostrar la seva cara més brutal?

Chang-dong tracta aquesta contradicció sense resolució fàcil ni sentimentalisme. Hi ha una escena en que el professor de poesia diu als alumnes que per escriure un poema primer cal aprendre a mirar: a veure de debò el que hi ha davant. La Mija passa la resta del film intentant fer exactament això, i la càmera l'acompanya amb una proximitat que respecta sempre la seva dignitat. L'Alzheimer s'hi tracta amb la mateixa delicadesa implacable: no com a tragèdia espectacular, sinó com una pèrdua lenta i quotidiana que la protagonista afronta amb una gràcia que desarma.

L'actriu Yun Jeong-hee, que havia abandonat el cinema durant setze anys, construeix una interpretació d'una precisió extraordinària. La seva Mija és fràgil i ferma alhora, i porta tota la moral de la pel·lícula dins els ulls.

N’han dit:

• “Ecos i repeticions que, en arribar el desenllaç, confirmen que no sobra ni un sol dels 139 minuts de metratge” Jordi Costa, El País
• “El film no és un cant buit a la bellesa estèril. Al contrari d’això, resulta un exercici necessari de mirada descarnada” Salvador Llopart, La Vanguardia
• “Aborda de forma curiosa el brutal desencontre amb la realitat d’una anciana excèntrica” Carlos Boyero, El País

Més:

• Pel·lícules de Lee Chang-dong a les biblioteques

Recomanat per Chantal Poch. Biblioteca de Gironella.

Aquest llibre et permet descobrir els personatges i les pel·lícules més evocadors de l'estudi japonès d'animació més conegut del món. Es tracten fins a 25 pel·lícules diferents.

L'obra l'han creat els presentadors d'un podcast sobre aquest mateix tema però aprofiten el mitjà imprès per a més de fer unes ressenyes excelents de cadascuna de les pel·lícules, presentar-nos un ampli recull de fotografies i cartells dels films. El llibre té un aspecte gràfic excelent.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Katak és una balena que encara està creixent.

Però ella té pressa i per fer realitat l'últim desig que va tenir la seva àvia, comença una gran aventura que la condueix encara més al Nord.

Sens dubte una decisió arriscada que li portarà a viure interessants aventures, evitar perills incontrolables i fer-ne uns amics molt especials.

Recomanada per la Xarxa de Biblioteques Municipals

El guionista i director Aaron Schimberg ens proposa una faula moderna al voltant de la imatge personal. 

Edward (Sebastian Stan) vive amb una malaltia que li deforma la cara en un apartament de Nova York. L'arribada d'una nova veina, Ingrid (Renata Reinsve) suposarà per a Edward un estímul emocional i professional, ja que l'Ingrid es dramaturga i directora teatral, i ell vol ser actor. Quan li proposin una teràpia experimental que li pot donar un aspecte "normal", Edward no s'ho pensarà dues vegades. Però les coses no sortiran tant bé com sembla, i més quan aparegui en escena Oswald (Adam Pearson), un actor amb la cara deformada per una malaltia.

Reprenent la història de La bella i la bèstia, Schimberg ens convida a una reflexió al voltant de la bellesa exterior i interior, de la necessitat de l'acceptació popular, i del saber estar bé amb un mateix. Tot i que la premisa pot sonar carrinclona, l'encert de A different man és parlar de tot plegat des de l'acidesa i l'humor negre, sovint posant l'accent en el que és més ridícul de les actituds personals. Així, demolint un clixé rere un altre i retorçant el guió, la pel·lícula agafa el to d'una comèdia sense deixar de ser un drama.

A different man va guanyar el premi al millor guió del Festival de Sitges, i el seu protagonista, Sebastian Stan, l'Os de plata a la millor interpretacio masculina a la Berlinale.

Més informació:

• Aaron Schimberg a les Biblioteques
• A Different Man a la Viquipèdia

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents i Rosés. Sant Pere de Riudebitlles. 

La desaparició de la seva dona deixa a Fernando, un tranquil professor de geografia, completament ensorrat. Sense rumb, suplanta la identitat d'un altre home com a jardiner d'una quinta portuguesa, on estableix una inesperada amistat amb la propietària, apropiant-se d'una nova vida, que no li pertany.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A l'illa de Berk una antiga amenaça posa en perill tant als vikings com als dracs. Però l'amistat entre un adolescent viking que no encaixa amb els ideals de la seva tribu i un drac ferit esdevindrà clau perquè totes dues espècies construeixin juntes un nou futur.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'Àngela, una dona sorda, tindrà un fill amb l'Héctor, la seva parella oient. L'embaràs fa aflorar les seves pors sobre la maternitat i sobre com podrà comunicar-se amb la seva filla. L'arribada de la nena genera una crisi en la parella i porta a Ángela a afrontar la criança de la seva filla en un món que no està fet per a ella. Llargmetratge basat en el curt de 2021 del mateix nom.

*Recomanació de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un film per tota la família i recomanat a partir de 8 anys.

Una història de lluita i superació, de somnis, de migració.

Explicada de forma propera ens porta fins a Bèlgica per narrar-nos la història de Binti, una nena congolesa de 12 anys sense papers que es refugia, fugint de la policia, a la caseta del jardí d’Elias, un nen amb qui iniciarà una bonica amistat.

Extreta de la guia de lectura : Recomanacions de literatura infantil i juvenil, feta pel Grup de Treball de les Àrees infantils de les Biblioteques de Sabadell

Amb producció mitjançant la tècnica de l'stop motion i amb participació catalana s'expliquen les aventures que viurà una noia d'11 anys amb l'intent de trobar al seu pare que ha estat empresonat per un robatori que no ha comés.

La veritable culpable és la protagonista a qui enganyen ja que un alquimista li promet ajudar-li a convertir el seu somni en realitat : ser una gran experta en pirotècnia.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Si crides “barracuda!”, tothom respon “què?”. Però si crides “tauró!”…
Algunes pel·lícules perduren en la cultura popular de formes insospitades. 'Tauró' és una d’aquestes per diverses raons. La frase que comença aquest paràgraf, extreta de la seva primera part, il·lustra molt bé el perquè.

Es va estrenar aquí com a 'Tiburón ('Jaws' n’és el títol original, que podríem traduir com mandíbules o maxil·lars). Ho va fer el desembre de l’any 1975, pràcticament mig any després de la seva estrena als Estats Units. La data no és trivial perquè coincidir amb el començament de l’estiu és el millor moment per llançar una pel·lícula per terroritzar banyistes de platja. I aquest és un dels primers punts remarcables. L’efecte psicològic de la pel·lícula va fer que, a més de la mala fama que adquiriren els taurons, per a molts espectadors d’aquell any -i posteriors- banyar-se a la platja ja no fos mai més igual.

La tensió que aconsegueix més d’una escena simplement suggerint una amenaça sota l’aigua determinarà que sovint es catalogui la pel·lícula dins del gènere de terror. Bé hi pot ser; des del primer tràveling submarí quan apareixen els títols de crèdit d’inici es construeix un clima d’incertesa i perill. La música hi ajuda.
Aquest és un altre tret remarcable de la pel·lícula, la banda sonora de John Williams en general i el tema principal en particular, construït a partir d’un ostinato de dues notes, incrementarà el desassossec i l’aprensió de manera perfecta en les escenes de perill. Un tema musical que és comparable al que Bernard Hermann va crear per a l’escena de la dutxa a Psicosis (Alfred Hitchcock, 1960). De fet, moltes escenes es construeixen sobre la música com a substituta de l’aparició del tauró; l’anuncia, però no el veiem. I això fa encara més terrorífic el moment, perquè aquest perill mortal ens resulta invisible.
La decisió de mostrar ben poc el tauró és fruit de la necessitat, ja que els taurons mecànics no funcionaven bé les primeres setmanes i, a més, l’efecte de l’aigua del mar deteriorava ràpidament la seva aparença i mecanismes. Van sorgir més dificultats durant el rodatge que van encarir molt el pressupost i van allargar fins a sis mesos la previsió inicial de dos, com l’enfonsament de l’embarcació Orca o les complicacions de filmar al mar. Per aquest motiu no veiem el tauró fins quasi a mitja pel·lícula. La música de John Williams, el muntatge de Verna Fields i els plans de Steven Spielberg mantenen la tensió, el ritme i el suspens sense veure el tauró.

Més informació:

• Steven Spielberg a les Biblioteques
• Hi ha un taurò a l'aigua!

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

A Borneo, en el límit de la gran selva tropical, Keria acull a un bebè orangutan, trobat en la plantació de palmes d'oli en la qual treballa el seu pare. Conjuntament amb el seu cosí Selaï i el bebè orangutan, Keria lluitarà contra la destrucció del bosc, aventura que li permetrà connectar amb els seus orígens.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ambientada en la influent escena musical de Nova York de principis dels anys 60, 'A Complete unknown' narra la història del meteòric ascens del músic de Minnesota Bob Dylan, un cantant de folk de 19 anys, fins a les sales de concerts i el més alt de les llistes d'èxits. Les cançons i la mística de Dylan, de nom Robert Allen Zimmerman, es van convertir en un fenomen mundial que va culminar en 1965 amb la seva transgressora actuació de rock elèctric en el Newport Folk Festival.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Fugint de l'Europa de la postguerra, el visionari arquitecte László Toth arriba als Estats Units per a reconstruir la seva vida, la seva obra i el seu matrimoni amb la seva esposa Erzsébet després de veure's obligats a separar-se durant la guerra a causa dels canvis de fronteres i règims. Sol i en un nou país totalment desconegut per a ell, László s'estableix a Pennsilvània, on l'adinerat i prominent empresari industrial Harrison Lee Van Buren reconeix el seu talent per a l'arquitectura. Però tenir poder i forjar-se un llegat té el seu preu...

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Yuku és una petita ratolina que emprèn un viatge per trobar la flor de l’Himalàia. L’aventura estarà plena d’obstacles i situacions difícils, però amb l’ajuda de la música i el seu coratge, podrà seguir endavant.

Una nova proposta de Pack Màgic, distribuidora de cinema infantil i juvenil de qualitat que promou la sensibilitat estètica, l’educació emocional i la transmissió de valors culturals.

Recomanat per les Biblioteques de Sabadell, extret de la seva guia de lectura : "Recomanacions de literatura infantil i juvenil"

Glamour. Aquesta és la paraula que transmeten els vestits que diversos dissenyadors van elaborar per a les estrelles de cinema en la seva època daurada des dels anys 30 fins a la dècada dels 60. Estrelles de cinema fetes per lluir postura i vestits elegants que, sovint, han esdevingut icones del cinema clàssic. Qui pot oblidar els vestits de Vivien Leigh a Allò que el vent s’endugué, disseny de Walter Plunkett? Per no parlar dels emblemàtics vestits negres de Gilda i Forajidos que vestien, respectivament, Rita Hayworth amb disseny de Jean Louis i Ava Gardner amb disseny de Vera West. O el vestit blanc (calcetes incloses) que Marilyn Monroe intenta dominar a La tentación vive arriba.

Des de les femmes fatales fins a les dones més dolces o turmentades. Totes les dives del cinema necessitaven lluir els models més espectaculars o sobris que acompanyaven les seves magnífiques interpretacions. En el llibre trobaràs, ordenades per actrius, fotografies en blanc i negre de les més impressionants i elegants actrius del cinema americà en fotografies a tota pàgina en blanc i negre. Al final hi ha un apartat, amb algunes fotografies en color, d’altres vestits que tampoc et pots perdre.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La pel·lícula explica la història del gat Beckett que, després de perdre totes les vides gatunes, farà, des del més enllà, tot el possible per tornar amb la seva estimada propietària Rose. Una bona pel·lícula d'animació és capaç de transportar-te a un altre món.

10 VIDAS, ens trasllada a la Riviera anglesa - a la costa de Dorset, on el cel és blau, el camp t'envolta amb el seu verd mantell de pastures i boscos i el blau del mar copeja amb força els penya-segats blancs de la costa.

Aquí és on trobem el nostre peculiar heroi, Beckett, un gat egoista i malcriat que ja ha malgastat 8 de les seves vides sent menyspreable. Beckett té els humans controlats; ells cobreixen totes les seves necessitats alimentàries, i mai es queda molt al mateix lloc, jugant la carta del gatet perdut i anant a la recerca de millors oportunitats i més festins que donar-se a dormir de persones cada vegada més innocents.

Amb la Rose troba l'humà perfecte, la millor propietària i la casa més meravellosa que podria desitjar. Tot és perfecte fins que apareix Larry, el company de Rose, i Beckett esclata en un atac de gelosia. Beckett es proposa desfer-se de Larry de diverses formes malvades i cada cop més perilloses, però al final els seus plans li surten malament i perd la novena vida en el procés.

I aquí és on comença realment la pel·lícula: Beckett es presenta al Departament de Reassignació del Cel. Després de proclamar el seu amor etern per Rose, a Beckett li concedeixen el seu desig i li envien de tornada a la Terra amb la promesa de 9 vides més, però amb un gir.

La pregunta central de la pel·lícula és: com viuries la teva vida si tinguessis l'oportunitat de tornar-la a viure? I el camí de Beckett és aprendre que, quan vius i estimes amb tot el teu cor, una vida és realment suficient.

Mira el tràiler

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Rafiki, Timó i Pumba li expliquen la llegenda de Mufasa a la jove cadell de lleó Kiara, filla de Simba i Nala. La història es narra en flashbacks i presenta a Mufasa com un cadell orfe i perdut  fins que coneix a un simpàtic lleó anomenat Taka, hereu d'un llinatge real. Aquesta trobada casual posa en marxa un viatge d'un extraordinari grup d'inadaptats que busquen el seu destí. Els seus vincles es posaran a prova mentre treballen junts per a escapar d'un enemic amenaçador i letal. Preqüela de 'El rei lleó' (2019).

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Reinterpretació de Robert Eggers de la pel·lícula muda de 1922 de F.W. Murnau, que a la seva vegada es basava en la novel·la "Dràcula" de Bram Stoker. Destaca la seva acuradíssima fotografia que ajuda a recrear un ambient gòtic i asfixiant. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Durant els Jocs Olímpics de Munic de 1972, l'equip de periodistes esportius estatunidencs de l'ABC que cobrien els jocs es van veure de sobte obligats a cobrir la crisi dels ostatges dels atletes israelians segrestats per un grup terrorista. Thriller periodístic, basat amb fets reals, que ens recorda a “Munich” de Spilberg. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

*Moneyball* (2011), dirigida per Bennett Miller, és una pel·lícula que combina esport, innovació i drama humà de manera magistral. Basada en la història real de Billy Beane (Brad Pitt), gerent general dels Oakland Athletics, narra com va revolucionar el beisbol en aplicar un sistema estadístic poc convencional: la sabermetria. La cinta explora el conflicte entre la tradició i la modernitat, mostrant la resistència de la vella guàrdia davant d'un mètode basat en dades i números. El guió escrit per Aaron Sorkin i Steven Zaillian ofereix diàlegs afilats i dinàmics, mentre que la direcció sòbria de Miller captura tant la tensió dels despatxos com l'emoció del camp de joc. La fotografia i la banda sonora aporten una atmosfera íntima que ressalta la lluita personal de Beane, marcada per la cerca de validació més enllà de l'èxit esportiu. Amb actuacions memorables —destacant Pitt i Jonah Hill— *Moneyball* és molt més que una pel·lícula sobre beisbol: és una lliçó sobre lideratge, risc i innovació en qualsevol àmbit de la vida. Al final, convida a qüestionar què vol dir realment guanyar i ens recorda que els grans canvis solen començar amb actes de valentia silenciosa.

Més informació:

• Bennett Miller a les Biblioteques
• Bennett Miller a la Viquipèdia
• Bennet Miller filmaffinity
• Brad Pitt filmaffinity
• Billy Bean a la Viquipèdia
• Sabermetría

Recomanat per Xavier Real. Bib. Singuerlin - Salvador Cabré. Santa Coloma de Gramenet.

Ciudad de Dios és una favela de Riu de Janeiro on viu el protagonista de la història. Buscapé és un noi, germà d’un delinqüent, que fuig de la delinqüència gràcies a la seva passió que és la fotografia. On viu Buscapé regna el tràfic de droga i la violència dels diferents bàndols que trafiquen.
Fernando Meirelles narra la infància i maduresa del protagonista de manera de relat en primera persona amb la veu en off del protagonista. S’ha comparat amb el film de Scorsese “Uno de los nuestros” per aquesta veu en off i la narratologia del film, i s’ha afirmat que és un film de gàngsters brasilers.
El film mostra un ventall de personatges molt ben construïts i amb una complexitat que ajuden a cada moment a comprendre el film. La fotografia i la banda sonora també ajuden al relat fílmic i fan que no et distreguis en cap moment.
Només recordar que Fernando Meirelles és el director de la gran pel·lícula “El jardinero fiel” i d’altres com “Els dos papas”.

Recomanat per Ferran Medina. Bib. Pomar. Badalona.

Aquesta història ens transporta als Estats Units del 1886 per presentar-nos a Mary i Tom, dos germans irlandesos orfes, que arriben en un transatlàntic a la bulliciosa ciutat de Nova York. Al principi havien de trobar-se amb el seu oncle Niall, però quan aquest no arriba a la cita, decideixen buscar-lo pel seu compte.

Tot i això, no tenen ni un cèntim, així que decideixen pujar-se el Ferrocarril Transcontinental i viatjar com a polissons, cosa que els portarà a haver d'enfrontar-se a molts perills i amenaces com les d'una banda de bandits.

És llavors quan coneixeran i també uniran forces amb Nick, un noi amb capacitats diferents i la seva institutriu, Eleanor, i junts intentaran arribar a Califòrnia en un viatge ple d'aventures.

Buffalo Kids és la nova pel·lícula d'animació i el segon títol que produeix el jove estudi espanyol Core Animation, després del fantàstic treball i èxit de "Mòmies".

Es tracta d'una proposta per a tota la família, amb una història protagonitzada per nens en què no hi falten aventures, diversió o valors com els de la superació, l'empatia i la solidaritat.

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

A Central Park, a Nova York, hi ha un vell teatre de marionetes que fa les delícies de petits i grans. Els principals titelles són Don (Don Quixot), Di, Alfonso, Petra, Sunny i Preston.

Alfonso és l'heroi, Don el bufón, Di la jove dama en dificultats. A la nit, quan la funció acaba i els llums s'apaguen, els titelles cobren vida i preparen una nova funció. La història comença quan Don, cansat de ser sempre qui rep el "tartazo", deixa el teatre i parteix a la recerca d'aventures.
A Central Park comptarà amb l'assistència de DJ Doggy Dog, un peluix abandonat al parc, amb qui forjarà una profunda amistat.

Coproduïda per Bèlgica, Espanya i França i dirigida per Jérémie Degruson, responsable de pel·lícules d'èxit com El fill de Bigfoot o La casa màgica, aquesta pel·lícula es va presentar mundialment a Secció Oficial del prestigiós Festival d'Annecy. La crítica n'ha dit que és «un entreteniment familiar intel·ligent i eficaç» i «una faula que exalça valors com la família i la solidaritat, i no li falta ritme ni humor».

Tràiler

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Pocs actors han estat tan versàtils com en Jack Lemmon. Rei indiscutible de la comèdia i actor fetitxe de Willie Wilder. Lemmon va saber combinar amb un mestratge inigualable el gènere còmic i el dramàtic. Amb un físic corrent en el Hollywood de l’Star System, l’actor ens ha deixat pel·lícules i actuacions mítics. Diferents autors recullen totes les seves pel·lícules i Jaime Iglesias ha creat un diccionari especial on hi tenen cabuda els seus amics, col·laboradors i directors més emblemàtics.

La majoria de les il·lustracions són en blanc i negre...ningú és perfecte.

*Recomanat per la Xarxa de BIblioteques Municipals 

Ambientada en la Terra d’Oz, molt abans de l'arribada de Dorothy Gale des de Kansas. Elphaba és una jove incompresa pel seu inusual color verd que encara no ha descobert el seu veritable poder. Glinda és una popular jove marcada pels seus privilegis i la seva ambició que encara no ha descobert la seva veritable passió. Les dues es coneixen com a estudiants de la Universitat Shiz, en la fantàstica Terra d’Oz, i forgen una insòlita però profunda amistat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Basada en la història real d'Aranzazu Berradre Marín, pseudònim amb el qual es va infiltrar una agent de la Policia nacional en la banda terrorista ETA durant 8 anys i quan només en tenia 20. La jove policia va aconseguir endinsar-se en l'esquerra abertzale, sent l'única dona que va conviure en un pis amb dirigents d'ETA. Durant la seva infiltració es va veure obligada a tallar totalment llaços familiars, tot per a poder desarticular el comando Donosti en un moment crucial en el qual la banda declarava falsament estar en treva.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

“El 47" explica la història d'un acte de dissidència pacífica i el moviment veïnal de base que en 1978 va transformar Barcelona i va canviar la imatge dels seus suburbis per sempre. Manolo Vital era un conductor d'autobús que es va segrestar el bus de la línia 47 per a desmuntar una mentida que l'Ajuntament s'obstinava a repetir: els autobusos no podien pujar fins ell districte de Torre Baró. Un acte de rebel·lia que va demostrar ser un catalitzador per al canvi, que les persones s'enorgulleixen de les seves arrels, d'una lluita del veïnat, de la classe treballadora que va ajudar a crear la Barcelona moderna dels anys 70.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Jungle Bunch acudeix al rescat quan un dolent cobreix la selva amb una escuma tòxica que explota el contacte amb l'aigua.

"Pandilla al rescate" suposa el lliurament que segueix a "The jungle bunch: La colla de la selva". La banda d'animals selvàtics es reuneix novament en una missió arriscada per salvar casa seva dels malvats plans d'un malvat castor.

És una amable pel·lícula en colorida animació 3D que, accessible per a tothom, està destinada principalment a un públic infantil.

Tràiler oficial 

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Després de la mort del seu pare, tres germans es reuneixen a la casa familiar en la qual van passar els estius de la seva infància. Toca decidir què fer amb la casa, la qual cosa resultarà més difícil de l'esperat. Amb un to agredolç esquitxat d'humor, La casa ens parla sobre la família, l'herència i sobre l'inexorable pas del temps, tot sota la mirada de la casa com a testimoni.

Basada en la novel·la gràfica homònima de Paco Roca.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Si us agrada el personatge del gat amb botes a les pel·lícules d’ Shrek, no us podeu perdre les seves dues pel·lícules com a protagonista. Aquí volem animar-vos a que veieu la darrera,” l’ Últim desig” .

El gat (amb la veu i la subtilesa d’Antonio Banderas) descobreix amb angoixa que les seves aventures han anat esgotant les seves vides. Ara només li queda una, però si troba l’estrella dels desitjos podrá recuperar-les. S’inicia així una aventura èpica, hipnòtica i molt divertida. Pel camí es retrobarà amb antics amics com Kitty Zarpas Suaves (Salma Hayek), farà de nous, una rínxols d’Or amb la seva família d’ossos li trepitjaran els peus disposada a fer el que calgui per aconseguir que l’estrella dels desitjos sigui per ella, i un dolent-llop, d’aquells que fan por.

Amb una estètica de còmic en algunes seqüències i molts referents als contes clàssics, l’estudi Dreamworks signa una pel·lícula apta per infants que els adults també gaudiran moltíssim.

Recomanat per Núria Cañadas de la Biblioteca de Viladecans.

Lilo i Stich va ser una pel·lícula de Disney de dibuixos animats que presenta la trobada entre aquests dos personatges en unes circunstàncies extranyes. Lilo viu a Hawai amb la seva germana gran i han quedat orfanes. Stich és un experiment d’uns alienígenes que ha sortit malament, té gran poder de destrucció i maldat i acaba a la Terra accidentalment amb Stich.

Després d’una sèrie d’aventures Stich fa un gran canvi,  mostra un gran cor i s’integra a la Terra i Lilo pot tenir aquesta mascota tan diferent que complementa perfectament la seva família.

Una pel·lícula que resalta la importància de l’amistat i els valors familiars.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipal.

En un moment en què turisme, gentrificació i ecologia són temes que afecten directament les nostres vides, una pel·lícula com El mal no existe sembla més necessària que mai. Estrenada el 2023, ens arriba de la mà del director japonès Ryusuke Hamaguchi, de qui els cinèfils barcelonins és probable que conegueu l'obra si heu assistit alguna vegada al Festival de Cinema D'A: se n'hi han projectat films com Happy Hour (2015) o Asako I & II (2018). Més recentment, Hamaguchi ha estrenat Drive my car (2021), basada en un relat curt de Haruki Murakami que podeu trobar al recull Homes sense dones.

El mal no existe recull el ritme pausat i l'ambient oníric d'aquests treballs previs per fixar-se en l'arribada d'un projecte de glàmping a un poble rural proper a Tokyo. Una història aparentment senzilla on el director es decanta per una observació constant i tranquil·la de cadascun dels personatges, fins que entre les seves activitats diàries comencen a infiltrar-se escenes no tan fàcilment situables dins la lògica d'una narració. Paisatge exterior i interior es troben enmig dels boscos gèlids per elaborar un discurs visualment bell i subtil, però no per això menys crític tant sobre el capitalisme com sobre les nostres actituds individuals que aquest desencadena dins les comunitats.

N'han dit:

• "Un llarg tràveling inaugura l'excepcional El mal no existe (...) ens avança que el que continua tindrà la dimensió còsmica, inabastable, d'un interrogant dibuixat sobre l'herba" Sergi Sánchez a La Razón

• "La crítica acerada a un capitalisme sense fissures es planteja mitjançant uns quants girs de trama i to, algunes imatges estranyíssimes que ens desconcerten i moments sublims com aquells que segueixen amb calma el treball cotidià d'un dels protagonistes" Quim Casas a El Periódico

• "El director buida l’acte cinematogràfic per tal de provocar un canvi en la manera com ens relacionem amb la seva pel·lícula, i en extensió amb el cinema. Es fixa en la peripècia sostinguda d’un home fent llenya o en el procediment culinari d’una dona bullint fideus." Belit Lago a Núvol

Més:

• Què és un glàmping
• Ryusuke Hamaguchi a Imdb
• Ryusuke Hamaguchi tria les seves pel·lícules preferides de Criterion
• Entrevista a La Vanguardia sobre El mal no existe

Recomanat per Chantal Poch. Biblioteca de Gironella.

Tots els somnis del jove Edmundo Dantés estan a punt de fer-se realitat, i per fi podrà casar-se amb l'amor de la seva vida, Mercedes. Però el seu èxit inspira l'enveja des de diversos fronts. Traït pels seus rivals i denunciat com a membre d'una conspiració pro-Bonaparte, és empresonat sense judici en el Château d'If. El seu company de presó, Abbé Faria, li parla del llegendari tresor amagat a l'illa de Montecristo, i Dantés somia amb escapar i ordir un pla extraordinari per a venjar-se dels seus poderosos enemics.

Nova versió de la novel·la homònima de Alexandre Dumas.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Mahito, un noi de 12 anys, lluita per assentar-se en una nova ciutat després de la mort de la seva mare. Malgrat això, quan un agró parlant informa a Mahito que la seva mare continua viva, entra en una torre abandonada en la seva cerca, la qual cosa li porta a un altre món. El títol de la pel·lícula es basa en la novel·la de 1937 escrita per Yoshino Genzaburō.

La pel·lícula va ser guardonada amb l’Òscar al millor llargmetratge d’animació 2023.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Astrid, la dona d'un prestigiós advocat, ha guardat un fosc secret durant 25 anys. Li explica a la seva filla, que comença a fer preguntes, la història de la seva vida a partir del moment en què el silenci va començar a pesar sobre la seva família. El seu únic suport serà la seva pròpia força, mentre els seus fills busquen la veritat.

Una pel·lícula commovedora, protagonitzada per Emmanuelle Devos i Daniel Auteuil, que retrata la dura càrrega dels secrets familiars; i a la vegada una història sobre la recerca de la justícia i la reparació. Nominada a diversos premis, la pel·lícula explora les conseqüències del silenci i la necessitat de trencar-lo.

Un silencio (Un silence, 2023) és una pel·lícula del director belga Joachim Lafosse, autor de Después de nosotros (L’économie du couple, 2016).

Algunes crítiques:

“Quan tot no només encaixa, (...) explota: cada un dels diàlegs anteriors, cada acció, relació i ombra adquireix una llum extraordinària, nítida i perfecta. (...) la pel·lícula és aspra i elegant, subtil i tenebrosa.” Javier Ocaña, El País.

“El cineasta belga ficciona el cas de l'advocat caigut en desgràcia Victor Hissel amb una intel·ligència típicament sòbria, ajudat per les superbes interpretacions d'Emmanuelle Devos i Daniel Auteuil.” Guy Lodge, Variety.

Més informació:

• Pel·lícules de Joachim Lafosse a les Biblioteques
• Pel·lícules sobre delictes sexuals a les Biblioteques

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei.

aPetita animada on es troben tres personatges molt particulars, Britney una extraterrestre a qui s'avaria la seva nau i aterra a prop d'on viuen Alan i Walter que són veins. 

I l'alienígena trobarà ajuda d¡aquests dos terrícoles encara que el nen fes d'antena humana pel Walter que vivia obsesionat pels objectes voladors no identificats.

Es tracta d'una bonica història que posa en valor l'amistat.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La ventana secreta,  dirigida per David Koepp el 2004, és un thriller psicològic basat en la novel·la Ventana secreta, jardín secreto de Stephen King. La història segueix Mort Rainey (Johnny Depp), un escriptor en crisi que es refugia en una cabana després del seu divorci, només per ser assetjat per un estrany anomenat John Shooter (John Turturro), que l'acusa d'haver plagiat la seva història.  

A mesura que avança la trama, la tensió s'incrementa amb la creixent paranoia de Mort, que es veu embolicat en un joc psicològic que el porta a la vora de la bogeria. La direcció de Koepp es recolza en una atmosfera opressiva i un ritme pausat que augmenta la incertesa. Johnny Depp ofereix una interpretació magnètica, dotant el seu personatge d'un aire excèntric i vulnerable.  

La pel·lícula explora temes recurrents a l'obra de King, com ara la fragilitat de la ment, la identitat i l'obsessió amb l'escriptura. John Turturro, al paper de l'enigmàtic Shooter, aporta una presència inquietant que reforça la sensació d'amenaça constant. La fotografia i la música contribueixen a l'atmosfera tensa, i destaquen els espais aïllats i el simbolisme de la història.  
El gir final revela la veritable naturalesa de Mort i el descens a la bogeria, deixant una sensació inquietant. La ventana secreta és un thriller efectiu, que sense reinventar el gènere, aconsegueix mantenir l'espectador en suspens amb el seu joc de realitat i ficció.

Més informació:

• Basada en l'episodi "Ventana secreta, jardín secreto" (història inclosa a Las cuatro después de la medianoche)
• Novel·les de terror
• Ciència-ficció: El futur ja és aquí

Recomanació de Xavi Real Delgado. Biblioteca Singuerlín - Salvador Cabré de Santa Coloma de Gramenet

Un documental que s'endinsa a la cova de Chauvet, al sud de França, per mostrar-nos les pintures paleolítiques que s'hi amaguen. La llum de la raó no arriba a les coves: la seva foscor les ha fet territori d'històries i creences, d'imaginació. Una idea que Herzog estira allunyant-se del que és habitual en el gènere i elaborant tot un assaig sobre la natura del cinema (no neix aquest també d'un lloc fosc, la "cambra obscura"?) i de l'art en general. Dels científics que entrevista no en vol conèixer processos o eines, sinó les imatges que els assalten a les nits; les càmeres 3D no li interessen per l'exactitud, sinó per la possibilitat de fer-nos sentir les parets humides i els contorns brillants del lloc. Em sembla bastant bonica aquesta contradicció: haver de recórrer a la més nova tecnologia per apropar-se al més antic. Una pel·lícula que busca el primer somni de tots, que és una mica com dir que busca allò que ens fa ser humans.

N'han dit:

• "Herzog descriu molt bé el misteri i la bellesa que desprenen les pintures (...) Se li ha d'agraïr l'audàcia d'aconseguir entrar en un lloc tan preuat" Carlos Boyero, El País
• "Ves a veure aquesta pel·lícula. Et portarà a un lloc que no oblidaràs fàcilment" Michael Phillips, Chicago Tribune

Més: 

• Pel·lícules de Werner Herzog a les biblioteques
• Informació sobre la cova de Chauvet a la Viquipèdia

Recomanat per Chantal Poch. Biblioteca de Gironella.

Ingrid (Julianne Moore) i Martha (Tilda Swinton), unides per una amistat de joventut, han seguit vides molt diferents: novel·lista i reportera de guerra, respectivament. Després d'anys sense contacte, es retroben en una situació difícil, però amb una estranya dolçor. El seu únic vincle serà el dolor i la necessitat de reconciliació.

Una pel·lícula commovedora que retrata la complexitat de les relacions femenines; i a la vegada una reflexió sobre la maduresa, la memòria i la necessitat de perdonar. Nominada a diversos premis, i guanyadora del Lleó d’Or del Festival de Venècia 2024, la pel·lícula destaca per les interpretacions de Tilda Swinton i Julianne Moore. Basada en la novel.la What are you going through de Sigrid Nunez.

La habitación de al lado (The Room Next Door, 2024) és una pel·lícula del director espanyol Pedro Almodóvar, conegut per les seves pel·lícules amb protagonistes femenines i estètica colorista, com Todo sobre mi madre (1999) i Dolor y gloria (2019).

Algunes crítiques:

“Una de les pel·lícules més transparents i doloroses del cineasta (...) Els que adorem Almodóvar tenim la sort d'estar assistint a la depuració d'un estil guiada per l'absoluta absència d'objeccions o temors (...).” Manu Yáñez, Fotogrames.

“La pel·lícula més arriscada d'Almodóvar amb dues immenses actrius (...) no és un film testament ni de bon tros, però sí que és un punt i a part en la filmografia i la vida de Pedro Almodóvar.” Nuria Vidal, Cinemanía.

Més informació: 

• Pel·lícules de Pedro Almodóvar a les Biblioteques
• Això que estàs passant de Sigrid Nunez a les Biblioteques
• Cuál es tu tormento de Sigrid Nunez a les Biblioteques

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei