Harmony of difference

Harmony of difference és el títol del segon àlbum del saxofonista Kamasi Washington. Un EP amb només sis temes i poc més de mitja hora de duració. Els cinc primers són composicions originals, mentre que el sisè, anomenat “Truth”, fusiona els anteriors en un de sol més extens, integrant diferents fragments i melodies amb un resultat espectacular. Tot i ser un disc essencialment de jazz, incorpora ritmes i sons d’altres músiques amb unes influències molt diverses. Tot plegat, rodejat d’uns músics excepcionals, amb una formació i una sonoritat poc habituals, tocant dues bateries alhora i, a la part final, amb secció de cordes i part coral. Un treball de contrapunt genial amb un missatge que parla de diversitat, harmonia i de la bellesa de la diferència.   Més informació: Kamasi Washington a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Adrián Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Un pulpo en la garganta

Zerocalcare (Arezzo, 1983) s'ha convertit en pocs anys i de manera absolutament justificada en un autor best-seller. Procedent del més underground de l'extraradi romà, ha hagut de picar pedra per arribar a on és ara i és que ha aconseguit una enorme popularitat a Itàlia, i no solament per les adaptacions animades que ha fet per a Netflix, sinó per la magnificència d'unes històries senzilles però doloroses alhora, biogràfiques fins a no saber quin punt, i amb una hilaritat, un cinisme, i un críptic i crític sentit de l'humor a l'abast de molt pocs narradors. En aquest títol que ens ocupa i que paradoxalment i cronològicament és un dels seus primers, ens presenta en tres moments temporals l'evolució d'un grup de nens que després seran adolescents i que després seran joves, i que en relació amb la seva escola i el seu context guardaran un secret que els anirà consumint a poc a poc, una ansietat en forma de tentacles de pop que es va caragolant per la gola i que cada cop estreny més i més sense deixar respir. Cada moment temporal jugarà a ser una nina russa, amagant dins seu altres secrets que aniran creixent. Amb el seu característic dibuix a retolador negre i amb una composició de vinyetes sempre asimètrica aconsegueix dominar un guió que en altres mans es podria desbordar fàcilment. Zerocalcare mesura perfectament tots els temps com si fos un metrònom en mans d'un bateria de rock, potser no ho sembla però tot acaba encaixant. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Lo sabes aunque no te lo he dicho

La jove autora Candela Sierra (Ronda, 1990) ens presenta en aquesta segona obra i després de l'altíssim llistó on l'ha portada la seva magnífica òpera prima: Rotunda (Andana Gràfica), una proposta coral on un grapat de personatges s'interrelacionen entrelligant els seus anhels, il·lusions, pors, debilitats i complexes. Trossets de realitat i costumisme gràfic. Una fantàstica reflexió sobre les relacions humanes avui en dia, on impera l'individualisme més sorneguer inflamat per l'ús i abús de les tecnologies vers la relació i el contacte físic més present d'altres èpoques no tan llunyanes. Amb un dibuix naïf i sintètic, plenament vigent i en consonància amb una nova fornada d'autores que li són coetànies i que porten per bandera una capacitat poètica absolutament trencadora, Candela ens enlluerna un cop més amb plantejaments sorprenents i originals que ens interpel·len constantment, i tot embolcallat d'uns colors ben vius com li és característic. Diuen que la realitat sempre supera la ficció, doncs aquesta ficció potser supera la realitat. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

La carretera

Si a Terapia de grupo l’autor plasma les dificultats que té un autor de còmic per sobreviure a la temuda pàgina en blanc, a La carretera veiem Larcenet que s’ha recuperat de totes les seves pors.  La inspiració i el treball han anat de la mà per presentar-nos un còmic excepcional, basat en l’obra mestra del novel·lista Cormac McCarthy. El treball de Larcenet, a través d’una gama de blancs, grisos i ocres, ens submergeix al món devastat i apocalíptic on un pare i un fill segueixen una carretera que els porta al sud. No hi ha esperança ni humanitat. Només una pluja de cendra que ho envaeix tot. L’ambient desesperançador de la novel·la culmina amb un bellíssim dibuix realista d’un món que ha deixat de ser habitable. Una història demolidora sobre el que podria ser el nostre futur més proper i on l’amor d’un pare i un fill és l’única prova de que érem humans. Larcenet capta d’una manera excepcional l’essència de l’obra original. Retrata la desesperació per trobar un món millor quan aquest ja no existeix, la absència de bondat, l’abisme entre el bé i el mal. *Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Barcelona, ànima negra

Un còmic sobre la Barcelona franquista amb una autoria coral: Lapière i Jakupi com guionistes i el trio barceloní compost per Pellejero, Pardo i Torrents al dibuix. L’evolució del protagonista,  Carlos Moreno Vargas, de nen orfe a empresari corrupte, va parella als esdeveniments històrics. La ciutat Comtal és escenari de la victòria del franquisme. La violència institucional es barreja amb el contraban, depravació i crims sexuals. Els personatges són ficticis però tant el guió com el dibuix reflecteixen d’una manera extraordinària una època grisa del nostre passat recent. Però com tot el règim i bona sort s’acaben. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La tierra yerma

Un western modern, situat a la devesa salmantina, protagonitzat per dues sagues de dones valentes que s’enfronten a un enemic implacable: Los ellos. Una història d’amor de dues dones de famílies enfrontades. Carla Berrocal utilitza diferents gèneres literaris per oferir-nos un relat d’aventures i amor. Trobem reminiscències del gènere de ciència-ficció en els éssers que ataquen i devoren la terra. Records de Romeu i Julieta en la trama d’amor entre les dues protagonistes. Referències a Joan Crawford en Johnny Guitar de Nicholas Ray, transformada en una vaquera charra. L’autora aconsegueix que els personatges femenins siguin valents però sense masculinitzar-les. Una història dibuixada en groc i negre, amb el traç esquemàtic que caracteritza a Berrocal. Un còmic que renova el gènere del western en el còmic tant en el seu dibuix com en la trama de la història. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Carteles de cine

Un recorregut pel mon del cinema a través dels cartells de les seves pel·lícules, des del cinema mut fins a les superproduccions de Hollywood. Una tria que inclou les versions de cartells en diferents països i llengües amb un apartat especial per a la Nouvelle Vague, altres països d’Europa, Amèrica Llatina, Àsia, Austràlia i Àfrica; així com un capítol dedicat a l’animació. Una edició ampliada i actualitzada amb comentaris sobre la pel·lícula i l’autoria dels cartells. El llibre també és una guia cinematogràfica donat que l’autor no només ha escollit els cartells pel seu disseny sinó per la significació de la pel·lícula dins la història del cinema. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Peregrino de las estrellas

Dos grans del còmic argentí en una reedició de luxe. Publicat originàriament l’any 1979 a la revista Toutain Comix. Un viatge que s’inicia quan la tripulació d’un bergantí del segle XVIII, el Peregrino, s’enfonsa en una estranya obertura enmig de l’oceà que els transportarà a vagar per mons fantàstics de l’espai exterior. Només queden tres supervivents. Un pelegrinatge a enlloc, un vagar per diferents planetes on s’hauran d’enfrontar no només a criatures insòlites, regnes mítics. On el pitjor dels perills no està al proper planeta o estrella sinó dintre de les seves ànimes. El còmic, fill d’una Argentina sotmesa a una brutal dictadura, és una reflexió sobre el gènere humà, un mirall estel·lar de les misèries, contradiccions i virtuts de la condició humana vestida d’aventura fantàstica. L’argument no tindria sentit sense la contundència de les il·lustracions de Breccia que ofereixen el contrapunt de credibilitat a una atmosfera irreal i imaginada. Una obra sortida d’un temps i d’un país. Un clàssic del còmic que ha sobreviscut a la censura i la dictadura, i que, com els seus protagonistes, ha hagut de sobreviure a les misèries de la humanitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Domingo flamenco

Un dia avorrit. 24 h hores d’un diumenge qualsevol. D’aquells que no tens ganes de fer res i literalment et dediques a no fer res. No tindria més transcendència que la d’haver malbaratat unes hores en una societat on el temps és or. Per sort el teu cosí és Olivier Schrauwen, novel·lista gràfic. Et proposa fer un còmic sobre els dies llençats a les escombraries, aquests espais buits de productivitat física i mental, aquells dies que no aconsegueixes llegir dues pàgines seguides d’un llibre ni fer res de profit.  El resultat és un còmic excepcional. Una explosió de creativitat que combina els pensaments del protagonista amb els seus records, situacions hipotètiques i la vida de les persones que l’envolten. La vida dominical de Thibault queda registrada magistralment en un còmic no et deixarà indiferent i que transformarà el teu temps perdut en una experiència lectora que no oblidaràs. Thibault és el Leopold Bloom sorneguer de la novel·la gràfica. Ressenya a Rock de lux (https://www.fulgenciopimentel.com/wp-content/uploads/2024/03/2024-03-07-Domingo-flamenco-Rockdelux.pdf)  

Todas las princesas mueren después de medianoche

31 de juliol de 1997. A la televisió anuncien la mort de Lady Di. Un dia d’estiu qualsevol a la vida d’una família. Un triangle de passions que es desclou quan la princesa mor. Un retrat de les decepcions amoroses a través de tres edats diferents. Lulu, un nen de 8 anys pren consciència de la seva sexualitat. Cam, la germana adolescent, amaga el seu primer xicot a la seva habitació. El pare farà la seva última visita a la família. Desig, desengany, amor, aprovació, il·lusions perdudes. Aquella nit de desencís marcarà el principi d’una nova vida, encara que ells encara no ho sàpiguen. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Color de las cosas

Simon Hope confia en la revelació d’una endevina i aposta tots els estalvis de la família al cavall guanyador de la Royal Ascot. Aquell dia canviarà la seva sort, però no de la manera que ell es pensava. Els seus problemes quotidians de sobrepès, incomprensió i bulling queden relegats a un segon pla. El motiu: 16 milions de lliures. La primera novel·la gràfica de l’autor ja ha recollit dos premis:  la Fauve d’Or d’Angoulême 2023 i el Grand Prix de la Critique ACBD 2023. La seva lectura no deixa indiferent. Martin Panchaud pateix dislèxia i l’ha convertida en una reinterpretació de les formes els significats. El còmic està concebut des d’una perspectiva aèria, com si l’hagués dibuixat des d’un helicòpter. Els personatges són punts de diferents colors que es mouen a través de línies situades en un plànol arquitectònic, amb infografies i pictogrames. Paral·lelament a l’elaboració del còmic, Panchaud estava treballant en l’adaptació il·lustrada de de Star Wars episodio IV de 123 metres de llarg. Un autor a qui li agraden els reptes visuals. Una delícia.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Hoka Hey!

El jove autor francès Romain Maufront, alies Neyef, ens porta un dels millors còmics del oest de les darreres dècades. Trencant una mica amb la sobrietat dels grans mites del gènere, ens proposa una aventura trepidant i emotiva, amb un sentit narratiu molt més àgil, característic de narratives més asiàtiques, amb accelerades i frenades però sempre sense sortir-se de la carretera. Podríem dir que hi ha una regla no escrita que sovint fem servir per avaluar els westerns, i son les caracteritzacions dels escenaris: les muntanyes i els rius, les praderes i els deserts; el cel estrellat i el dia foguejat, etc. L'autor ho resol de manera aclaparadora demostrant un talent infinit que ens guanya enseguida. Ens sorprendrà el capaç que es de fer-nos sentir tant la brisa acaronadora com la humitat que ens promet pluja. I que dir dels colors, de les postes de sol i dels jocs de núvols, sens dubte no podrem mirar cap a cap altre costat. George és un petit Lakota que és criat per un vell i cruel pastor avesat a instruir-lo amb la bíblia, però quan els camins del menut es creuen amb els del mestís Little Knife i els seus dos acompanyants tot canviarà. L'atzar els unirà en una escapada sense fi que es tornarà reveladora i significativa, les paraules llibertat i justícia quedaran redefinides per sempre. Una lluita romàntica i valenta a la recerca del sentit identitari i dels orígens, on en un entorn en el qual la vida i la mort es donen pas amb massa freqüència, George descobrirà el veritable sentit de tot plegat amb fermesa, abatiment, i coratge. Tota la infantesa hem viscut enganyats, al final els bons eren els indis. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Dios ama, el hombre mata

Un clàssic Marvel de més de 40 anys que continua sent rellevant! Una història que reflecteix com l’odi i la por cap als mutants a la ficció són una metàfora del racisme i la intolerància a la nostra societat. Els mutants són objecte de discriminació per la seva diferència i aquest rebuig és canalitzat pel reverend Stryker, un fonamentalista que apel·la als temors més foscos de la societat. D’altra banda, Charles Xavier intenta connectar amb els ideals humans, oferint un camí d’esperança i comprensió. La confrontació entre Xavier i Stryker és el reflex d’una lluita universal entre el diàleg i la violència, entre la raó i l’odi irracional. Aquest còmic ha estat una font d’inspiració per a pel·lícules com X-Men 2 i és un exemple de com el gènere de superherois pot abordar temes socials, oferint una reflexió sobre el perill de la intolerància. Recomanat per Cristóbal Hilazo. Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

Hard land

"Aquell estiu em vaig enamorar i la meva mare es va morir". Amb aquesta colpidora frase comença Hard Land, una novel·la que narra l'estiu del despertar vital d'en Sam, un noi de quinze anys que viu a Missouri i que, amb el seu grup d'amics, experimentarà una etapa cabdal de despertars emocionals i comiats. Una història hereva, en molts aspectes, de l'imaginari d'El Grup dels Cinc i de l'estètica dels anys vuitanta, però on també es percep l'empremta i el perfum inequívoc de clàssics com El vigilant en el camp de sègol. Com reconeix el mateix autor, Benedict Wells, una de les més joves promeses de la literatura alemanya: «El meu combustible per a Hard land no va ser la meva pròpia experiència, sinó l'enyorança». I és que, quina edat és la que la marca la fi de l'adolescència? Ho delimiten els anys? Les experiències viscudes o les cicatrius vitals? Hard Land tracta d'això, del moment exacte en què, sense adornar-nos, ens convertim en adults. Més informació: Benedict Wells a les Biblioteques Benedict Wells a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Martí Rosselló i Lloveras. Premià de Mar. 

El Quinto día

El quinto día, de Frank Schätzing, no és una novel·la recent. Publicada en alemany el 2004, en castellà arribà de la mà de Planeta el 2006. Tanmateix, el que explica ho és molt, d’actual.  Es tracta d’una novel·la de ciència-ficció i un eco-thriller: un gènere semblant al de Parc Juràssic de Michael Crichton, però en aquest cas més enfocat als problemes del medi ambient, on el suspens gira al voltant de diverses catàstrofes relacionades amb els oceans.  L’autor és ben polifacètic: productor musical, cuiner, escriptor, publicista, locutor de documentals i expert submarinista. No és científic però s’ha documentat amb profunditat per dotar la història d’una credibilitat que fins i tot espanta. L’argument: A tot el planeta se succeeixen diversos episodis catastròfics relacionats amb el mar: desaparicions de pescadors, proliferació d’organismes marins estranys, encallament i naufragi de vaixells, atacs mortals de cetacis a embarcacions, entre d’altres. Davant d’aquests fets inexplicables una colla de científics de diferents llocs del món comencen a treballar, primer en solitari i després conjuntament, per intentar trobar alguna explicació a aquests fenòmens. Poc a poc descobriran que l’amenaça del mar va molt més enllà del que havien imaginat mai. La opinió: La història dels personatges (no massa complexos) pot agradar més o menys, i la novel·la ha tingut crítiques per la seva dilatada extensió. Personalment també penso que els últims capítols són molt típics de pel·lícula d’acció americana de segona fila (si bé el misteri i conflicte principals crec que estan ben resolts).  Però el valor fonamental de El quinto día és posar sobre la taula una sèrie de temes que fan pensar. Quan l’any passat va saltar la notícia de grups d’orques Gladis atacant conjuntament embarcacions a l’estret de Gibraltar estic segur que molts dels lectors de la novel·la de Schätzing vam obrir els ulls com taronges i vam pensar: mira, ja comença. Clar, la novel·la és ciència ficció, però també descriu tot una sèrie de fenòmens geològics, físics i biològics totalment reals que són necessaris per l’equilibri climàtic del planeta, i com estem influint sobre ells. Sense anar més lluny, el possible col·lapse de la corrent oceànica AMOC que ha anat apareixent recentment als medis i tot el que pot comportar ja s’explica aquí.  Per finalitzar i com a curiositat hi ha una sèrie força recent basada en la novel·la. Més informació: Frank Schätzing a les Biblioteques Frank Schätzing a la Viquipèdia Enllaç amb informació de la sèrie Recomanat per Eduard Morera. Bib. Enric Miralles. Palafolls.

Follem?

Bel Olid, amb el seu estil directe i proper, ens convida a un viatge introspectiu i desafiant a través de les complexitats de la sexualitat contemporània. En "Follem?", l'autora va més enllà de la simple descripció de les pràctiques sexuals per endinsar-se en una anàlisi profunda de les emocions, les relacions i els condicionaments socials que modelen la nostra experiència sexual. El llibre es presenta com una invitació a qüestionar els tabús i les normes socials que envolten la sexualitat. Olid ens desafia a desprendre'ns de les expectatives i els prejudicis que hem interioritzat, i a explorar les nostres pròpies necessitats i desitjos de manera més autèntica. "Follem?" és un llibre valent i necessari que ens convida a repensar la nostra sexualitat, trencar tabús i a gaudir més de les nostres relacions. Aquest llibre està dirigit a totes aquelles persones que vulguin aprofundir en la seva comprensió de la sexualitat, siguin joves que s'estan iniciant en el món sexual o adults que busquen renovar la seva vida sexual.   Més informació: Bel Olid a les Biblioteques Bel Olid a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella. 

L'Home que tot ho veia

L’home que tot ho veia és una novel·la misteriosa i absorbent, que ens trasllada a múltiples temps i perspectives alhora. Un viatge inquietant per l’Europa de las darreres dècades, que ens demostra que la memòria es pot modelar de la mateixa manera que les fronteres.      La història comença a Londres el setembre de 1988, a l’emblemàtic pas de zebra d’Abbey Road que els Beatles van creuar per a una de les cobertes més famoses de la història. El protagonista i narrador, l’historiador Saul Adler, pateix allà un accident de cotxe, que és el preludi de dos fets importants: la ruptura amb la Jennifer, la fotògrafa de qui està enamorat, i el seu viatge a la RDA, concretament a la part soviètica del Berlín dividit, on viu un romanç amb en Walter, el seu traductor. Durant aquesta estada comença a tenir visions del futur, com la caiguda del mur de Berlin. Anys més tard, el 2016, el protagonista pateix aparentment un altre accident al mateix encreuament. Mentre està convalescent a l’hospital, reviu i reinterpreta el seu passat.  Al llarg de la novel·la trobem un seguit de reflexions implícites sobre la història, la tirania política, les relacions sentimentals i també de la masculinitat en el context d’un règim autoritari com el de l’antiga RDA. Passat, present i futur són fils que s’entrecreuen gràcies a la repetició d’uns quants elements simbòlics, que poden ser llocs, objectes o èpoques, amb una disposició cinematogràfica que ens recorda algunes pel·lícules de David Lynch. Més informació: Deborah Levy a les Biblioteques Deborah Levy a la Wikipedia Ressenya de Carlota Rubio Entrevista al CCCB Recomanat per Mercè Loire. Bib. Can Milans. Caldes d'Estrac.

Al mig de la vida, jo

Mercè Rodoreda és una de les figures cabdals i més rellevants de la literatura catalana. Escriptora excel·lent, amb una vida tant interessant com la que retratava a les seves obres. Són molts els estudiosos que han buscat paral·lelismes entre les dues, i moltes les biografies que parlen de la vida de l’escriptora, que té algun moment controvertit.  A la biografia Al mig de la vida, jo, escrita per la professora, crítica literària i llibretera Marina Porras, hi trobarem aquest entrellaçament entre vida i obra escrit en un format fresc, quasi novel·lesc. Escrita en capítols breus que narren les seves diferents èpoques vitals, des d’aquella nena de caràcter fort que creix en una casa mig aïllada i va poc temps a l’escola, fins a l’adulta que treballa com a modista per sobreviure. Directe, breu, però alhora profunda i ben documentada.  Tant si sou amants de Rodoreda com si no, aquesta biografia, il·lustrada amb gran expressivitat per Elisa Munsó, us atraparà. Descobriu la dona, amb imperfeccions - com tothom- que s’amagava enmig d’una vida i una obra mundialment conegudes. Més informació: Marina Porras a les Biblioteques Presentació al Més 324 Bloc de l'escriptora Recomanat per Marina Porras. Bib. La Cooperativa. Malgrat de Mar.

Cierra los ojos, abre el corazón

Les llars del país respiren l'inici de curs, també les escoles. Alguns infants ben menuts sentiran la dificultat de separar-se de les seves famílies i d’altres viuran l’emoció de retrobament amb companys i companyes d’aula. És una època d’una elevada intensitat emocional en els nens i nenes d’arreu. En tot cas, la pràctica de mirar endins, gestionar les emocions, calmar la ment de pensaments compulsius, respirar i imaginar són recursos de gran valor educatiu que aquest llibre facilita de forma rica i clara. L’autora va escriure’l amb el convenciment de la importància de les emocions en els processos d’aprenentatge i desenvolupament integral dels nens i nenes en entorns educatius i familiars. També amb la certesa i la confiança en la pròpia saviesa interior dels infants, en l’existència de recursos naturals útils per a créixer i desenvolupar-se. És un document eminentment pràctic a fi que mares, pares i educadors imparteixin pràctiques de visualització de 15 minuts aproximadament on els menors puguin recrear, sentir, identificar i experimentar emocions i sentiments de forma amable, suau i respectuosa. S’inspira en les bases sobre educació emocional del reconegudíssim Daniel Goleman. Els beneficis de la meditació i la visualització creativa són múltiples: estimula la imaginació i la creativitat, potencia la memòria, facilita la relaxació i fa créixer l’autoimatge positiva personal. Els exercicis combinen la visualització guiada amb algunes tècniques verbals, escrites o artístiques amb el que es treballa la connexió dels dos hemisferis cerebrals. Cada visualització compta amb un fitxer d’àudio al que es pot accedir a través d’un QR. Maria Jesús Pavón Izquierdo és llicenciada en ciències econòmiques, tècnica superior en educació infantil amb postgrau en educació emocional i fundadora d’Amalive, Pensamiento Emocional, un projecte que neix amb l’objectiu de crear un model educatiu més conscient en el que es promogui la mirada interior en la primera infància. És practicant de ioga i mare de tres fills. Més informació: María Jesús Pavón Izquierdo a les Biblioteques Projecte Amalive: Pensamiento emocional Més informació a les biblioteques:  Tema: "Meditació" Més informació a les biblioteques: Tema: "Intel·ligència emocional en els infants" Recomanat per Montse Colllazos. Bib. Gabriel Ferrater. Sant Cugat. 

Els Meus dies a la llibreria Morisaki

Novel·la breu i àgil que ens recorda la importància d’apreciar les coses senzilles. La seva protagonista, Takako, és una jove de vint-i-cinc anys amb una vida sense massa sorpreses fins que, un dia com qualsevol altre, Hideaki, un company de feina amb qui surt des de fa uns mesos, li diu que es casa amb una altra noia. Immersa en una profunda tristesa, Takako sent la necessitat d’allunyar-se de tot, deixant la feina i veient passar els dies tancada a casa. El seu oncle Satoru, en un intent de fer-la sortir d’aquella situació, convida la Takako a viure a l’altell de la llibreria Morisaki, fundada pel seu avi, especialitzada en llibres de vell d’autors japonesos de l’època moderna, i situada a  Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio. En aquest altell, amb muntanyes de llibres per tot arreu i olor a resclosit, la vida de la Takako començarà a agafar un nou rumb. El plaer de la lectura, l’acostament amb seu oncle i les noves amistats que l’envolten faran que la Takako es redescobreixi i recuperi les ganes de viure amb plenitud.   Més informació: Satoshi Yagisawa a les Biblioteques Satoshi Yagisawa a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Popular. Mataró.

Solitari

Alice Oseman és una escriptora de llibres de ficció per a joves que va iniciar la seva carrera literària de ben jove. El seu primer llibre, Solitari, el va escriure amb tan sols disset anys i va publicar per primera vegada amb només vint anys. Els seus llibres han guanyat, han estat preseleccionats o nominats per a diversos premis, com ara els Inky Awards, la Carnegie Medal i els Goodreads Choice Awards.  El llibre ens explica la història d’una noia jove, la Victoria, qui els amics anomenen Tori, una noia solitària i de vegades, fins i tot, força pessimista. La seva vida i la seva manera de ser canvia completament quan el seu germà Charlie mostra el seu tarannà real i mostra sense complexos el seu amor. Té la sensació que els seus amics han canviat respecte a ella, la seva amistat no és la mateixa i això, la converteix en una noia reservada, que cerca refugi en un blog que porta per nom Solitari. Escriure i col·laborar en aquest blog és la seva via d’escapament. Però, en la seva vida, apareixeran dues figures masculines: en Lucas Ryan, qui havia estat company d’escola a primària i en Michal Holden, un noi enigmàtic que coneix el mateix dia que descobreix el blog de Solitari. Un llibre en què els adolescents es poden sentir fàcilment identificats amb els diferents protagonistes de la història, les seves peripècies i vivències, així com els canvis que estan vivint. Una història sobre amistat i relacions. Si ets fan de Heartstopper no et perdis els inicis de la seva escriptora! Més informació: Alice Oseman a les Biblioteques Alice Oseman a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Can Baratau. Tiana. 

La Bibliotecària del front

La bibliotecària del front és la història d’una jove bibliotecària que decideix deixar la seva feina d’auxiliar  en una biblioteca popular, concretament la de Canet de Mar i anar al front com a responsable d’un bibliobús, una biblioteca ambulant per fer arribar llibres als soldats que es trobaven al front i als ferits que es recuperaven als hospitals de la rereguarda.                             És la història de la jove Aurora Díaz- Plaja. L’autora fa parlar la jove bibliotecària a partir d’un seguit d’entrevistes fetes anys enrere. Va explicant la seva feina a la biblioteca de Canet de Mar on arriba el 1935 i els records previs a la guerra i com un fet que creia que podia durar poc temps es va convertir en una guerra molt cruel.  Ens explica el funcionament del bibliobús i la importància que tenien els llibres per aquells joves soldats lluny de casa.  I sobretot les seves explicacions traspuen l’energia i la vitalitat d’una generació que els va tocar canviar el seu futur.  Al llarg del relat copsem un compromís, una enorme valentia i sobretot una gran professionalitat.   Més informació: Berta Jardí a les Biblioteques Servei de Biblioteques del Front  La bibliotecària que duia llibres al Front Recomanat per Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Crónica sentimental de la transición

Des que l'editor Ernest Folch va tenir la pensada fer noves edicions de les obres de Manuel Vázquez Montalbán, han tornat a veure la llum obres ja oblidades i exhaurides, com Autobiografía del general Franco. Ara li toca el torn a Crónica sentimental de la transición. Val a dir que la Crónica sentimental de la Transición, és molt més sentimental que crónica, i que està farcida de de picades d'ullet a qui hagi viscut, i sobretot, viscut activa i políticament, aquells temps.  Per les pàgines del llibre desfilen tot tipus de personatges de l'època, des de gent que pertanyia a l'àmbit més estríctament polític (tant de dins de l'Estat espanyol com de l'escenari de la política internacional), fins a gent del món de la cultura, l'espectacle o fins i tot el futbol. I també desfilen, com ja hem comentat, tots aquells llocs comuns que amb el temps han farcit la memòria de tot aquell que hagi viscut aquells temps o els hagi tingut com a referent cultural: des de "los principios fundamentales de todo movimiento", expressió amb la qual Montalban es referia als principis ideològics del franquisme, fins al "hecho biològico", passant pels intel·lectuals orgànics, El último tango en París, el "franco contraste de pareceres" o l'acudit del "desenueve". Finalment, destacar el contrast entre la coberta de la nova edició, on podem veure un Montalban en blanc i negre parlant per telèfon, i l'edició original, on podem veure l'antic alcalde de Madrid, Tierno Galván, i Susana Estrada, en una foto que va fer època i que ara generaria no poca polèmica. Més informació: Manuel Vázquez Montalbán a les Biblioteques Manuel Vázquez Montalbán a la Viquipèdia 'Crónica sentimental de la transición': la papallona, derrotada, esdevé una eruga  Recomanat per Bib. Font i Daniel. Sant Andreu de Llavaneres. 

Regreso al edén

Paco Roca, l’autor de còmic valencià, torna de nou amb un còmic costumista, aquest cop amb un retrat molt precís de l’Espanya de la postguerra. Concretament, un retrat de gent normal, com ell explica en una entrevista al diari Vilaweb, però que tenen una història i el dret a que sigui explicada. En aquest còmic ens explica la història de la seva mare, en particular la infantesa, a partir de les entrevistes enregistrades que  li va fer i dels records de familiars propers que van viure en aquella societat de postguerra. Al voltant del títol i la connotació religiosa d’aquest, va retratant alguns dels membres de la família i determinats moments viscuts, sota epígrafs molt suggeridors pel que fa a la història que vol explicar i ho combina amb diagrames com el del Jardí de l’Edèn o el funcionament del mercat negre. En destaca també l’ús d’una paleta molt acotada de colors, concretament tons terrosos (marró i ocre) i grisos (verd i gris clar), que utilitza segons el moment que vol narrar.  Regreso al Edén és una història d’un país que passava gana, de la pobresa en la que vivien immerses moltíssimes persones, de la posició en que van quedar els del bàndol perdedor de la guerra, de la normalització del maltractament envers les dones i les filles , el d’una masculinitat hegemònica  que planeja amb les ales ben obertes, però també el d’una mare que malgrat no tenir la oportunitat d’aprendre a llegir i escriure aquella fotografia que portava arreu, per a ella, era un instant de cel en la grisor del moment. Més informació: Paco Roca a les Biblioteques Paco Roca a la Viquipèdia Entrevista a Paco Roca a Vilaweb  Documental RTVE Imprescindibles: Paco Roca, dibujando la vida Recomanat per Laia Jiménez. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna. 

L'Escriptora viu aquí

Sis de les escriptores més influents del segle XX agrupades en aquesta obra que és un híbrid entre guia de viatge, biografia i assaig literari.  Qualsevol moment és bo per viatjar, explorar nous llocs i gaudir del turisme cultural. En aquesta ocasió et proposem que t'endinsis dins de les cases de les escriptores Grazia Deledda, Marguerite Youcenar, Colette, Alexandra David-Néel, Karen Blixen i Virginia Woolf.  A cada parada d'aquest viatge (o capítol) descobriràs el paisatge personal de cadascuna d'elles; els seus racons més íntims a través dels quals van viure i escriure, al mateix temps que coneixeràs curiositats i fragments de les seves vides viscuts en aquestes cases.  Algunes d'aquests indrets han estat museïtzats i estan ben conservats, tornant a bategar tal i com ho feien quan estaven habitades i destacant el valor que tenen en el món literari.  Més informació:  Nuoro (Itàlia) Petit Plaisance (Maine) Saint-Sauveur-en-Puisaye (França)  Samten Dzong (França)  Rungstedlund (Dinamarca) Charleston (Anglaterra)  Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Com plantar cara a un dictador

Aquesta obra ens mostra com el periodisme pot ajudar a fer visible trames de poder i abusos sobre la població civil i com des del govern d’un país com Filipines, encapçalat pel seu president Rodrigo Duterte, s’han aniquilat unes 27.000 persones, segons la Comissió Filipina pels Drets Humans, durant els tres anys de la guerra bruta contra la droga, del 2016 al 2018.  El llibre, segons l’autora, també és el seu intent de mostrar al món que l’absència de l’imperi de la llei al món virtual és devastadora. L’internet del segle XXI no té una base democràtica i la impunitat a la xarxa, naturalment, ha comportat la impunitat fora de la xarxa i ha destruït el sistema de controls i equilibris que posa la democràcia a la corda fluixa. L’obra ens alerta de com la democràcia pot morir davant la violència contínua i immoral dels governants, desemmascara la bomba invisible que ha esclatat a les xarxes socials en forma de campanyes de desinformació, que difonen mentides i odi, i denuncia com tot això afecta les nostres llibertats. L’autora, premiada amb el Premi Nobel de la Pau i el World Press Freedom Prize de la UNESCO i nomenada Persona de l’Any i Dona del Segle per la revista TIME 2018, juntament amb milers d’altres periodistes, activistes, líders de l’oposició i ciutadans del món es troba en el punt de mira i en menys de dos anys, el govern filipí ha presentat deu ordres de detenció contra ella, s’enfronta a poder anar a la presó durant la resta de la seva vida. "Pel seu esforç per salvaguardar la llibertat d'expressió com a condició imprescindible per a la democràcia i la pau duradora" Acadèmia sueca, Premi Nobel de la Pau. Més informació: Maria Ressa a les Biblioteques Maria Ressa a la Viquipèdia Entrevista sobre el documental "A Thousand Cuts" seleccionat en el prestigiós Festival de Cinema de Sundance, ens explica la història i lluita de Maria Ressa Recomanat per Bib. Tordera. 

Stremblidas e s-chima

“Tremolors i escuma” és un llibre de poesia en edició bilingüe romanx-català escrit per la poeta suïssa Jessica Zuan, amb traducció i epíleg a càrrec de Dolors Udina i Antoni Clapés i pròleg de Denise Mützenberg. Aquest volum compila les dues primeres publicacions de poemes de l’autora: “L’orizi/La Tempête” (edició bilingüe romanx-francès, Editions Samizdat, Ginebra, 2017) i “Stremblidas e s-chima/Beben und Schaum/Tremblements et écume” (edició trilingüe romanx-francès-alemany, Chasa Editura Rumantscha, Coira, 2019). Jessica Zuan va marxar de la seva vall quan era adolescent. Va començar a escriure principalment en alemany i francès. Amb el temps va ser conscient de la necessitat de recuperar la seva herència cultural i va reprendre l’escriptura en romanx. L’autora fa servir l’alt engiadinès o puter als seus poemes, un dels cincs dialectes del romanx, quarta llengua cooficial de Suïssa. La poesia de Zuan és captivadora i vibrant, amb molta força. Els seus poemes emfatitzen la importància dels records i, al mateix temps, estan impregnats d’un accentuat desig de viure el present. Aquesta obra està estructurada en tres parts: “La tempesta”, “Noms que es perden” i “Tensar l’arc”. A l’epíleg, els traductors defineixen aquest poemari com “la mirada d’una dona sobre el món del segle XXI, escrita en una llengua antiga, de sonoritats insospitades. I per això mateix, suggerent”.   Jessica Zuan ha rebut el premi de promoció del Cantó dels Grisons pel conjunt de la seva obra i un altre premi de la regió Malögia. Més recentment, “Tremolors i escuma” ha estat guardonada amb el Premi Nollegiu 2023 de poesia traduïda. La poesia de Jessica Zuan ha estat musicada per Astrid Alexandre, Martina Linn, Bruno Pedretti i Artem Pervushin. Més informació: Jessica Zuan a les Biblioteques Xavier Graset conversa amb Jessica Zuan Lectura dels poemes en romanx per part de l’autora, acompanyada dels traductors al català, Dolors Udina i Antoni Clapés Recomanat per Bib. de Can Llaurador. Teià.

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres

Irene Solà, nascuda a Malla, Osona, és una jove escriptora amb l'obra traduïda a diverses llengües i guanyadora de premis com el Documenta, l'European Union Prize for Literature i el Maria Àngels Anglada, entre d'altres. És autora d'un poemari: Bèstia i de dues novel·les més: Els Dics i Canto jo i la muntanya balla. Aquesta darrera adaptada a escena per Clàudia Cedó i musicada per Judith Neddermann. Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres recull la història d'una nissaga de dones que habiten el mas Clavell, un mas encauat en el més recòndit lloc de les Guilleries, unes muntanyes que, com diu la mateixa autora, semblen fetes per amagar-s'hi. La història es desenvolupa al llarg d'un dia, el darrer de la vida de la Bernadeta, des de la matinada fins a la nit que és quan es produeix el desenllaç. En aquesta espera, coneixem les dones de la família, les mortes i les vives, que conviuen dins la mateixa casa en una espera que les mortes aprofiten per preparar una festa de benvinguda per la finada i les vives desenvolupen com un dia normal. Totes elles, en siguin coneixedores o no, són portadores d'una maledicció que les castiga a parir fills incomplets, amb una mancança o altra que, pot ser física o pot ser invisible. Aquesta maledicció la deuen a la Joana, la primera, la que va fer un pacte amb el diable per trobar un marit i el va trencar perquè el diable no li va concedir un marit sencer tal com ella li havia demanat. La novel·la bastida sobre llegendes, folklore i tradicions, ens atrapa des del primer moment i ens transporta dins de la paradoxa del temps: en un sol dia hi ha presents quatre segles d'història. Una història que malgrat recull des del temps dels Bandolers, a la construcció del pantà de Sau, de la darrera Carlinada a la Guerra Civil els homes no en són més que personatges secundaris, ja que el protagonisme rau totalment en les dones. Una molt bona novel·la que et sedueix i t'atrapa des del primer moment, escrita amb un llenguatge directe, poètic, ric, precís, ple de matisos i en determinats moments, sorprenent i murri, capaç de descriure tots els tons de la foscor i de fer-nos veure i sentir la llum que es desprèn de les tenebres.   Més informació: Irene Solà a les Biblioteques Irene Solà a la Viquipèdia Irene Solà a la Institució de les Lletres Catalanes Recomanat per Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt. 

Hiroshima

Crònica dels supervivents, els anomenats Hibakusha, de dos dels esdeveniments més cruels del segle XX, les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki en el tram final de la Segona Guerra Mundial, narra en primera persona les vivències d’uns testimonis que van quedar marcats pel dolor i es convertiren en víctimes de conseqüències traumàtiques per a tota la vida. Després d’un extraordinari estudi de camp realitzat per l’autor, el llibre ens mostra què van significar pels protagonistes i les seves famílies aquests fets històrics apocalíptics, aterridors i humiliants i de danys irreparables per a la població japonesa. A més, ens desgrana de forma brillant com és d’injusta la història per a alguns ciutadans pel simple fet de viure a indrets on succeeixen fets tan deplorables. Aquesta intervenció militar dels Estats Units en territori nipó, que mai s’hauria d’haver produït, ha deixat una empremta que encara continua viva, tot i que malauradament estigmatitzada per la pròpia societat japonesa amb cicatrius de difícil curació.  El coneixement de fets reals com els d’aquesta obra i la capacitat de superació dels testimonis que ens ho expliquen. hauria de servir per a què barbàries com aquesta mai més tornin a ocórrer.  Més informació: Agustín Rivera a les Biblioteques Premi Internacional de Periodisme Manuel Chaves Nogales Presentació del llibre a Rtve Recomanat per Bib. Poblenou. Pineda de Mar.

Els Secrets de Heap House

En mig d'un Londres d'inspiració victoriana, dalt d'un immens abocador de deixalles, s'erigeix el casalot laberíntic dels Iremongers, una família jeràrquica i excèntrica que arrossega una estranya maledicció relacionada amb els objectes. De tots els personatges que hi apareixen, destaca Lucy Pennant, la nova serventa de la mansió, que amb la seva arribada ho capgirarà tot, i l'innocent Clod Iremonger, que amb les seves bones intencions no sap com utilitzar el seu gran do. Així comença aquesta monumental trilogia d'Edward Carey, que ja va enlluernar als lectors amb "Little", la biografia novel·lada de Madame Tussaud. Partint de la il·lustració dels personatges, també incloses en aquest volum, l'autor va dedicar deu anys a crear aquesta obra èpica i peculiar. Molt ben traduïda per Elena Martí i Segarra i exquisidament editada per Blackie Books, amb un estil narratiu directe i poètic alhora, l'obra ofereix també al lector una aguda crítica del sistema de classes i del poder, fortes dosis d'intriga i un indubtable aroma de clàssic! Més informació: Edward Carey a les Biblioteques Pàgina web oficial Edward Carey, el inesperado ‘best seller’ de corte gótico  Recomanat per Martí Noè Colomer. Bib. Tirant lo Blanc. Montgat.