És la història d'un pastor protestant rural dinàmic que emprèn la seva vocació religiosa amb una sinceritat que transcendeix no només totes les formes de compromís, sinó també tota mena de simpatia i calidesa humanes. La seva missió és «curar a la raça humana dels seus vicis i imperfeccions». La grandesa i la tragèdia del personatge, que ha fet de l'autonomia la seva religió i la seva bandera cívica, ens ajuden a comprendre l'angoixa i la crisi de l'home contemporani.

Després de vuit anys de matrimoni, Nora Helmer es creu feliçment casada amb el banquer Torvald Helmer. Tot sembla perfecte i el seu poder adquisitiu els permet viure una vida superficial i de cara a la galeria. Però Nora guarda un secret, anys enrere, en caure malalt Torvald, van viatjar a Itàlia per curar-se amb el diners d’un préstec que va demanar com si ho hagués fet el seu marit. Anys més tard, el procurador intenta fer-li xantatge. Nora lluitarà per alliberar-se del paper de «nina» del seu marit Torvald i tractant de ser fidel al seu propi ésser i de trobar el seu propi camí en el món.

Un ànec ferit conviu amb altres animals a les atrotinades golfes d’una casa humil, en una petita ciutat d’un petit país del nord d’Europa on sempre fa fred. Com si els ocupants de la casa, els pobres però raonablement feliços (això és, evidentment, només una opinió) membres de la família Ekdal, haguessin arrencat un tros de bosc o n’haguessin inventat un per donar sortida a les seves fantasies, o als seus deliris, segons com es miri. Però, com adverteix en un moment donat l’avi Ekdal, tard o d’hora “el bosc es venja”.

Narra la vida de Julià l'Apòstata, l'emperador que va tornar al paganisme. La formació filosòfica, l'ascens al poder, i sobretot el punyent drama interior de Julià, atrapat entre l'escàndol de la creu i la seva pretensió de recuperar la glòria pagana, són tractades des de l'agudesa de la mirada d'aquest dramaturg universal. Un drama que segueix present en la vida de cada home.

L'obra escenifica el drama de la família Alving. L'Elena, una dona que s'ha casat sense estar enamorada amb un home promiscu, tarambana i malalt de sífilis. Fruit del matrimoni neix Oswald que hereta la malaltia incurable del seu pare. El fill marxa a París a estudiar pintura a París però quan el jove descobreix, ja mort el pare, la malaltia heretada, torna al seu poble natal amb la mare. Oswald s'enamora llavors de la jove Regina, acollida a la casa, que resulta ser la seva germanastra. Així, anem descobrint els enganys, les ocultacions, els problemes, la tragèdia i els enfrontaments entre els personatges.

Hedda Gabler és una dona orgullosa, que busca sense èxit la felicitat que il·lumini la seva vida. Hedda es casa per conveniència amb Jorge Tesman, encara que el seu veritable amor és Eilert Lodvorg qui rebutjat per aquesta abandona la seva vida a l'alcohol. Tota l'obra constitueix una lluita de la protagonista contra el seu propi destí.

L'obra explica la història d'Ellida Wangel, una dona que passa els seus primers anys de vida en total llibertat, instal·lada al costat del mar al costat del seu pare, el faroner del poble. Atrapada en un matrimoni poc satisfactori amb un metge més gran que ella que té dues filles del primer matrimoni, l’Ellida anhela aquesta vida passada d'infància i joventut.

L’obra és un poema dramàtic èpic inspirat en la tradició escandinava sobre la recerca de la identitat entre el món humà i el sobrenatural. El seu protagonista, Peer Gynt, un jove marginal carismàtic, mentider i temerari amb grans ambicions, viu en conflicte constant amb el seu entorn, fugint cap a fantasies globals com a profeta i emperador. Però sigui on sigui, evita la seva veritable identitat, qüestionada per una figura metafísica i simbòlica.

L'obra estructurada en tres actes, juxtaposa les necessitats de l'artista amb les de la societat i examina els límits de la creativitat artística. Hi ha un element autobiogràfic en la representació de l'arquitecte envellit, Halvard Solness, que sent la pressió d'una generació d'arquitectes més jove, més idealista i ambiciosa i tem la disminució de la seva pròpia creativitat.

L’obra és una denúncia sobre la corrupció del poder i la manipulació informativa. El seu protagonista, el doctor Stockmann, revela que les aigües del balneari, principal font d’ingressos del poble, estan corrompudes i són un perill per a la salut. Les forces socials del poble tracten d’ocultar-ho i ell es queda sol en la seva denúncia, ja que la veritat és incòmoda per a molta gent. Més enllà de l’anècdota de la trama, l’interessant, i el que continua suscitant polèmica, és la crítica a una opinió majoritària fàcilment manipulable, que pot convertir-se en l’enemic més perillós de la raó i de la llibertat.