El llibre explora la sardana des de diferents perspectives. A través dels cinc apartats, es poden seguir des dels aspectes més bàsics, com són els coreogràfics i musicals o els instruments de la cobla, amb les seves tipologies i evolucions, fins al vessant social o la presència de la sardana i la cobla en àmbits com la literatura, el cinema o la ràdio.

Cent capítols, cent aspectes diferents de la sardana i la cobla que, per la incidència que ambdues han tingut en la vida cultural i social del país, són cent motius fonamentals per estimar-les.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una història mundial de la costura, el brodat i les persones que han utilitzat agulla i fil per a fer sentir la seva veu. Repassa totes les vegades en que cosint, encara en les situacions més adverses, s’ha reclamat justícia.

A l'Argentina de la dècada de 1970, les mares de la Plaza de Mayo es manifestaven  amb mocadors al cap brodats amb els noms dels seus fills «desapareguts». A l'Anglaterra dels Tudor, María reina d'Escòcia, estava retinguda als castells,  els seus brodats reclamaven els seu dret al tron. Des de de la propaganda política del tapís de Bayeux, els soldats de la Primera Guerra Mundial bregant amb el trastorn d'estrès posttraumàtic  fins al tapís sobre la sida, les històries teixides dels hmong i els barrets roses amb orelles de gata de les marxes feministes contra l’administració Trump.

*Recomanació de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’autor Pep Casas, gran coneixedor de llegendes, les reescriu motivat per la fascinació que li ve de petit quan seia al costat de la llar de foc i demanava: “Padrina, explica’m alguna història!”. El llibre no és més que una versió pròpia, d’un posterior procés creatiu de redacció de cadascuna de les llegendes d’arreu, reescrites amb el màxim de respecte als originals; per exemple: El Xic de Vacarisses, El traginer de Malgrat, El castell de Montornès i el caçador, L’hostalera d’Olot, El drac de Sant Llorenç del Munt... Martí Boada, en el pròleg, ho descriu així “... ha desplegat una nova taxonomia de la literatura imaginària del bosc...”

A Llegendes de bosc hi trobem el món de l’imaginari: gegants, dracs, diables, follets o dones d’aigua, que representen la base de moltíssimes llegendes i són definides per Pep Casas com “grans guardianes de la imaginació i de la màgia” o com també diu que “tenen aquell atractiu especial que et connecta amb la màgia de l’indret...” i “tenen la virtut de fer semblar reals coses que no ho són: tenen el poder de la imaginació”.

El títol del llibre ret un homenatge a totes aquelles persones que han conviscut d’una manera o altra entre arbres, gent que els coneixia, com també els animals, i  sabien com tractar-los i respectar-los. Com diu l’autor, “la gent que hi treballava anava ‘a bosc’ i no pas ‘al bosc’”, gent que el respectava i el cuidava donat que era el seu sosteniment.

Un llibre que arriba en un moment que, segons Martí Boada, “ens cal recuperar el bosc com a gran aula, ara que sembla talment que ens hàgim desnaturalitzat”.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a galet amb un instrument fràgil i sofert. Per què va desaparèixer el porró de les taules de les cases, de les tavernes i de les cases de menjars? Per què va deixar de ser un objecte d´ús general? Per què es van deixar de fabricar porrons bufats? I, en canvi, tothom l´enyora. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest llibre està escrit amb lletra lligada i ens presenta una història ben especial. Ideal per a nens i nenes que comencem amb la lectura.

La trama gira al voltant d'una família que ve de la prehistòria, però no és una família qualsevol! El protagonista principal és en Troti,  un unicorn molt simpàtic que viu moltes aventures amb els seus amics.

Però a més d'en Troti, la família també inclou personatges molt especials com l'àvia Uma, --que adora llegir i explicar contes populars--, el nen de la casa: l'Uri, en Pop, el pare de l'Uri. L’Uri té una amiga molt propera, la Mia, que sempre està disposada a viure noves aventures.

La història se centra en una setmana molt especial a l’escola, la setmana de Carnaval! A l’escola de l’Uri i la Mia, cada dia és una festa amb disfresses i diversió. El dilluns, per exemple, han de portar pijama; el dimarts, una sabata de cada color; cada dia una cosa diferent han de portar. També ho fas això a la teva escola?

En Troti vol acompanyar-los cada dia a l’escola, i, clar, també vol disfressar-se! Però com et pots imaginar, li passen unes quantes coses inesperades que no et vull desvetllar… Per saber què li passa a en Troti i com acaba aquesta setmana de Carnestoltes tan especial, hauràs de llegir el llibre!

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per Carme Sanuy de la Biblioteca Central de Terrassa

La família Mikicus ha decidit que ara que arriba Carnestoltes podrien disfressar-se i fer una desfilada. Quina bona idea! De què es disfressaran? Tots ja ho saben i comencen a confeccionar les seves disfresses... bé, tots no, perquè el Mico Petit encara no s’ha decidit: de princesa, d’astronauta, de bomber...?
Hi ha tantes possibilitats, però a la fi, mirant el seu gat li ve una bona idea! Voleu saber com serà la seva disfressa finalment?

Aquest llibre forma par de la col·lecció El Mico Petit, una col·lecció per a descobrir els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides per al 2030).

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per la Biblioteca Ca L'Altisent de Sant Climent de LLobregat.

Moda, poder i cultura.L'autora revela amb detall les peces, accessoris i modes que van definir segles d'història. Des dels turbants i tocats corniformes que adornaven a les dones medievals, fins al mirinyac que va revolucionar la silueta femenina i va marcar una era, cada peça és un reflex del temps, dels seus valors i de les seves lluites. Aquest llibre, a més d'explorar el vestuari des de la seva funció pràctica, l'analitza com un llenguatge cultural i social ple de significat. 

Un detallat i ampli estudi sobre la roba a Espanya des del s. XIII fins al XIX. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un llibre per descobrir el món de les dites catalanes il·lustrades, amb 300 per endevinar. Explica el significat, exemples d'ús, l'origen, sinònims i equivalents en altres idiomes. Una oportunitat perfecta per aprendre’n i divertir-se  amb la riquesa de la llengua catalana.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quins trets característics tenim els catalans del segle XXI? Es mantenen les formes de vida que Ferrater Mora va descriure fa 80 anys? Com han influit les migracions, l’obertura a altres païssos, la internacionalització de l’economia?. L’autor reflexiona sobre els canvis en la civilització occidental, sobre el concepte de civilitat, sobre la idea que ens fem els catalans del futur i del progrés, i sobre la nostra personalitat, per acabar fent una proposta d’eines per avançar. Una reflexió sobre com som i cap a on anem els catalans. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’autor,  expert divulgador sobre els balls populars i dansaire, ens exposa les diferents teòries sobre l’origen de la sardana, i els seus punts discrepants. Fa un estudi historiogràfic sobre l’evolució i formació de les danses populars des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX, quan apareix la sardana vuitcentista.

 Un llibre que demostra l’aprofundiment en la temàtica sardanista i el coneixement de l’autor sobre la tècnica, els passos del balls i les composicions musical de les danses ballades.  

* Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Criatures captivadores i més misterioses de la mitologia universal. La figura de l’unicorn apareix a diverses cultures al llarg de la història: Índia, Grècia, edat mitjana fins als nostres dies.

Aquest llibre aporta dades i curiositats de la història natural, la medecina, l’art, la religió i la literatura i repassa  la trajectòria d’aquest ésser en la mitologia.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Abans de la independència de Cuba, de la derrota traumàtica d’Espanya, del Desastre del 98, les havaneres ja parlaven de la guerra, dels soldats catalans, de les fruites de pinyol dolç, de la sensualitat pertorbadora de les dones d’ultramar i de tots els tòpics de l’amor romàntic. Les cantaven els pescadors, els obrers de les fàbriques, els personatges de les sarsueles, els cantants professionals, els músics de carrer, els fills de les classes dirigents. Les havaneres eren una música de moda.

Abans de la seva forma cantada, l’havanera va ser un ballable lent que a Catalunya era més conegut amb el nom d’americana. El seu ritme cadenciós intensificava la intimitat de les parelles que s’agafaven per ballar en teatres, llotges, sales de ball, envelats, places i carrers. Per això es va associar al pecat, a la transgressió social, a les actituds rebels. Les havaneres van ser un ball de moda.

Les havaneres també van ser un símbol d’exaltació nacional. A Madrid durant la Guerra d’Àfrica de 1859 eren un cant d’elogi de l’imperi espanyol com a regne fort i colonial. A Catalunya eren un cant nacionalista de reinvindació davant de les pressions de l’estat espanyol afeblit.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un repàs del productes i dels hàabits en l’alimentació que han canviat des dels anys 80 fins a l’actualitat. L’autor, doctor en ciència i tecnologia dels aliments, fa un anàlisi dels aliments, de la manera de comprar i cuinar, i de les tendències actuals, promogudes pel canvi climàtic, com la carn vegetal,  i el futur de l’agricultura.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre és un entreteniment, un esbargiment ideal per fer en solitari o en família. Presenta l’origen de cent deu dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer-ne la procedència. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Si quan penses en frases fetes, no vols trencar-te el cap, ni et vols fer el suec, però  tampoc enganyar-vos com a un xino. Pregunteu-vos a vosaltres mateixos o al vostre entorn si una frase o una altra és utilitzada freqüentment, si es coneix el significat. En qualsevol cas, l’origen us sorprendrà.
Us en farem cinc cèntims, però no volem acabar com el rosari de l’aurora, ni explicar un sopar de duro. Només pretenem estirar de la manta i, encara que no lliguem els gossos amb llangonisses, per si les mosques, no tirarem la tovallola. A fi de comptes, es tracta de jugar-se els quartos, de menjar en el mateix plat sense fer més voltes que el 29.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què entenem per bruixeria? Quines eren les feines i tasques que portaven a terme? Només eren dones? 
Aquest llibre és un ampli anàlisi de la bruixeria a Catalunya: dites, literatura, tipus de vida. Inclou un calendari de fires, trobades i activitats per fer a l’escola per poder explicar-ho. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

 'Els balls de l'ós' són representacions de teatre popular de carrer que pertanyen als anomenats balls parlats profans ubicats al cicle festiu de les mascarades hivernals. Generalment, aquestes festes ursines escenifiquen una lluita entre l'home i el gran plantígrad  recolzada en arguments de temàtica heroica que narren la cacera de l'ós, i que sovint s'alimenten del mite del salvatge que ha de ser civilitzat. Al capdavall, són unes celebracions carregades de formes rituals paganes, carnavalesques, que promouen el despertar de la primavera.

En aquest llibre s'exposa com ha estat vist l'ós al llarg de la història al continent europeu i s'aprofundeix en festes tradicionals dels Pirineus entorn a la seva figura folklòrica: les Festes de l'Ós del Vallespir, el Ball de l'Óssa d'Encamp, l'Onso del carnaval de Bielsa i l'Hartza dels carnavals d'Ituren i Zubieta.     

Recomanat per la Xarxa de  Biblioteques Municipals. 

La "Historia general del Carnaval de Cádiz: de las Viejas Ricas a Juan Carlos Aragón", escrita per David Monthiel, és una obra que ofereix una immersió profunda i detallada en la història i l'evolució del Carnaval de Cádiz, un dels festivals més emblemàtics i colorits d'Espanya. A través d'aquest llibre, Monthiel no només narra la cronologia d'aquest esdeveniment cultural, sinó que també explora la seva significació sociopolítica i cultural a través dels anys.

El Carnaval de Cádiz és conegut per la seva irreverència, humor i la crítica social i política que es manifesta en les seves cançons, disfresses i actuacions. Monthiel fa un recorregut històric que comença amb les "Viejas Ricas", figures representatives dels inicis del carnaval gadità, i arriba fins a figures contemporànies com Juan Carlos Aragón, considerat un dels autors més destacats i innovadors del Carnaval modern.

El llibre destaca per la seva rigorositat investigativa i la capacitat de l'autor per connectar els canvis en el festival amb els contextos històrics i socials més amplis d'Espanya. Això inclou moments d'opressió durant la dictadura franquista, quan el Carnaval es va convertir en un mitjà d'expressió clandestina i resistència cultural, fins a la seva explosió de popularitat en la democràcia actual, on continua sent un espai per a la llibertat d'expressió i la crítica social.

El llibre és recomanable tant per a lectors interessats en la història cultural d'Espanya com per aquells que busquen entendre com les festes populars poden servir d'espill dels canvis socials i polítics d'una societat. A més, per als aficionats al Carnaval de Cádiz, aquesta obra ofereix una visió exhaustiva que enriqueix la comprensió del festival, mostrant la seva evolució i el seu impacte cultural a través dels segles.

Recomanat per la Xarxa de  Biblioteques Municipals. 

L’autora descriu la taula com a compendi de diferents cultures i perquè és el moment de trobar-nos, rebre convidats a casa i servir-los els àpats que hem elaborat que tothom extrema la seva amabilitat i cordialitat. Demostra que els modals han evolucionat amb la incorporació d’estris, aliments i rutines. Creu que són necessàries les normes a la taula i a la societat i explica l’origen de moltes d’elles.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els bertsolaris, és una forma d’expressió tradicional basca que ha exclòs les dones durant molts anys. 
Aquest llibre fa un anàlisi de l’empoderament feminista de les dones que hi han participat. Uxue Alberdi i les quinze bertsolaris entrevistades trenquen el silenci sobre la violència vers les dones en una cultura popular minoritària. Des dels marges lingüístics i culturals teixeixen una eina útil i transgressora per a qualsevol sector on es vulgui promoure una articulació feminista i una transformació antipatriarcal. Premi Euskadi d’Assaig 2020. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Una guia que explica presenta històries fascinants sobre gestes impossibles, monstres llegendaris, deesses i déus mitològics, poderosos herois i curioses creences de tot el món al llarg dels segles. 
Si vols saber com van sorgir les pràctiques culturals i per què alguns d'aquests rituals i supersticions persisteixen fins i tot avui dia. 
 

La febre dels cromos travessa la història des de l'últim terç del segle XIX fins als nostres dies, i va tenir un moment d'esplendor esclatant que avui pot semblar-nos inimaginable. Però no cal que ens ho imaginem: Josep-Manuel Rafí ha dedicat anys d'investigació per oferir-nos una obra de referència que ens porta als orígens triomfals del cromo publicitari al nostre país (que va ser un referent de creativitat extraordinari) i ens ofereix un arxiu de prop de mil cromos representatius de les principals col·leccions històriques. Seguint l'estela de la marca de xocolata de Jaume Boix, un autèntic revulsiu català i europeu, veiem com els cromos, senzillament, van transformar la societat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre fa un breu recorregut sobre com els fongs i, en especial els bolets, s’han relacionat amb els éssers humans. Una història de mitologies, superstició. Explica alguns usos dels bolets en la medicina tradicional de diverses cultures i com s’investiguen aquestes pràctiques actualment.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals  

La periodista Sandra Lawrence ens introdueix en el món de les plantes : curiositats, supersticions, propietats curatives i el seu ús a la màgia i a la medicinal. Es un viatge a la medicina tradicional i de la investigació científica; de l’ús terapèutic i místic de les plantes medicinals des de l’antiguitat fins a l’actualitat. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Si vols conèixer la cultura i el folklore d'un poble escolteu la seva música i fixeu-vos en els instruments que la fan sonar. Us presentem aquest llibre que posa l'èmfasi en els instruments tradicionals i en d'altres molt populars, però menys estudiats, que han esdevingut elements identificatius de cada cultura. Els instruments musicals són eines que s'utilitzen per generar sons de tota classe. A Catalunya hi ha una gran presència d'instruments de tota mena. L'Anaís Falcó, doctora en musicologia per la UAB i etnomusicòloga titulada a l'ESMUC, ens els descriu detalladament. Ens explica la seva història, el seu origen, les transformacions que han sofert per adaptar-se a les diverses necessitats dels seus intèrprets; anècdotes i persones que han ajudat al fet que tota aquesta cultura tradicional i popular hagi arribat fins als nostres dies en forma de cançoners.

Aquest estudi analitza tot l'univers sonor de la cultura tradicional, que va des de la música que es pot fer amb el mateix cos (veus, percussions), fins als instruments que no fan música (campana, xiulet), passant pels de corda, vent i percussió; i els nostres instruments identitaris (gralles, dolçaines, tarotes, flabiols, tambor, cornamusa). En destacarem també la seva edició, molt cuidada, amb una gran selecció d'imatges d'arxiu i fotografies actuals, que ens il·lustren gràficament totes les descripcions i instruments.

En resum, estem davant d'un llibre molt exhaustiu i rigorós, ple de curiositats, històries divertides, amb un llenguatge amè i divulgatiu. Adreçat a tota mena de públic, des de l'expert que busca una informació detallada fins a la persona que sent curiositat pel món tradicional i en vol fer una primera lectura.

Més informació:

• Anaís Falcó Ibàñez a les Biblioteques
• Canal de youtube

Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana. 

A qui li agradi la cultura popular, escoltar històries o explicar contes tradicionals, amb aquest llibre té l’oportunitat de fer o una cosa o una altra, o bé totes dues.

Louis Espinassous, biòleg, etnòleg... i fins i tot pastor, reuneix i reescriu trenta-tres històries vinculades al món dels arbres i la natura, originàries d’arreu del món. Recollides per ser escoltades o contades sota l’arbre, l’avet, el bedoll o el cirerer de bosc. Ha comptat amb l’extraordinària sort de poder recollir-ho de llavis de les narradores i dels narradors de contes tradicionals dels Pirineus, dels llibres de contes de tradició oral, com també de l’oralitat contemporània.

Una bona proposta per fer camins de natura acompanyats, en les petites aturades de descans, per la lectura de contes que segons l’autor els defineix així: “Els contes són com les papallones a les pàgines d’una guia(...) només tenen sentit si finalment aconsegueixen emprendre el vol, ben vives, en el pas de la boca a les orelles”.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

L’autor és professor de secundària i porta trenta anys recollint els noms dels ocells a diferents llocs de Catalunya. Aquest llibre recull 387 espècies d’ocells i 6.816 noms populars. Per exemple, 
la cuereta blanca (Motacilla alba) que surt a la portada és l’espècie anomenada de més maneres de cap a cap del país, amb 235 sinònims. 

“La mitjana de sinònims per espècie és de disset, és a dir, un mateix ocell és anomenat de disset maneres diferents de mitjana”, explica Carretero. I què ho fa que hi hagi espècies que en tinguin tants? “Tenir més sinònims o menys depèn de la proximitat que tinguem amb l’espècie. Com més fàcil de veure sigui, més ens hi familiaritzem i més noms hi posem”, diu.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

La mitologia catalana està formada pels personatges de les històries que s’han transmès a través de rondalles (Joan de l’Ós), llegendes (dones d’aigua) i costums (el Bocarrot) de tots els territoris catalans. Aquest llibre n’aplega trenta i analitza els orígens, el significat i les relacions amb altres mitologies del món.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Defineixo el Seixantisme com un moviment general plural i de molta vitalitat, que es desenvolupa principalment entre 1959 i 1971, sustentat per l’amalgama de diverses iniciatives politicoculturals —potents, imaginatives—, amb una voluntat col·lectiva molt aferrissada, en què convergeixen dos objectius: l’antifranquisme i l’afirmació de la cultura com a forma definidora de la identitat catalana, amb la consciència estesa i esperançada de la fi del règim franquista i de l’adveniment de la democràcia” diu l’autora.

Aquest llibre analitza amb detall, els moviments i col·lectius  socials que van des de la música, la literatura, l’arquitectura, , l’associacionisme i que van ser la base de la política, les institucions i la cultura actual. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magnífica entrada al món medieval.

La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn (“una de les bèsties més cruels que hi ha”) o l'au fènix. Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.

Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció al volum.

Recomanat per Bib. Elisenda. Montcada i Reixac

Sir James G. Frazer (1854-1941), va dedicar bona part de la seva extensa obra a l’anàlisi comparat de les religions. En aquest llibre analitza com el descobriment del foc ha estat una constant de totes les cultures, de totes les contrades i èpoques, i han donat lloc a una gran quantitat de mites que expliquen aquest element sagrat. L’autor aporta una compilació de relats plens de poètica i simbolisme, bona part basats en la tradició oral que es emergeixen a diferents zones geogràfiques del món.  

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recull de deu rondalles i llegendes de la tradició popular i oral catalana centrades en la mort, cadascuna acompanyada d’un assaig que l’analitza en profunditat. Hi transiten tota mena de difunts. Morts que semblen vius i vius que estan morts, cadàvers que s’estan podrint, però no ho saben i ànimes en pena que volen allò que és seu, morts que fan riure, avantpassats que pidolen records, metges que volen trencar tots els tabús. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Recull de dites, frases fetes, expressions i locucions, que sumen 730 dites catalanes amb la seva corresponent explicació. Són una manera fresca i informal de reviure les frases que es deien a casa de tota la vida, i de fer consciència de les que fem servir i no actualment.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest és un llibre que recull l'experiència vital de 36 dones que han decidit dedicar a un àmbit tradicionalment masculí i, tanmateix, transitat per dones invisibilitzades. Dins d'aquests relats es plantegen temes com la gestió del territori, la difícil interacció del món rural amb la cultura urbana, com encaixar un turisme sostenible dins un sector que vol continuar sent productiu amb les pròpies arrels culturals, quin és el model alimentari que demana la societat actual, què entenem per benestar animal...

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

«¿Qué podemos aprender de la caza de las brujas en el  Renacimiento, una guerra contra las mujeres que resuena aún hoy?»
Adela Muñoz Páez analitza un dels fenòmens polític-religiosos més foscos del nostre passat recent i revisita alguns dels tòpics més habituals sobre el tema. Realment, Brujas... és un assaig sorprenent quant a la quantitat d'estereotips que trenca. Per exemple, el fenomen de la «caça de bruixes» no va tenir lloc en l'Edat mitjana, sinó en la Moderna. I tampoc va ser Espanya el lloc on més víctimes es va cobrar, sinó Centreeuropa –Alemanya, especialment– la regió on més dones van ser acusades de suposades pràctiques herètiques però les penes més cruels no les van imposar els tribunals eclesiàstics, i la Inquisició no va ser el braç executor de la caça, sinó la principal opositora a aquesta. D'altra banda, l'autora també recorda que, encara que el 70 per cent de les víctimes van ser dones i, per tant, encara que aquest fenomen no pot analitzar-se sense l'apropiada perspectiva de gènere, també va haver-hi un trenta per cent d'homes perseguits per la mateixa raó. 

 Extret de https://laslecturasdeguillermo.wordpress.com/

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

76 contes parlen sobre les anècdotes i les aventures més divertides del bestiari festiu. Un volum que mostra, a través d’il·lustracions i històries, la gran diversitat de bestiari festiu que té el territori: des de dracs imponents i dragolins entremaliats fins a galls, serps, mulasses, mamuts i follets, passant per tota mena de fauna mitològica i llegendària… El bestiari festiu no s’està de res i una mostra del bo i millor que té Catalunya, el País Valencià i el sud de França es troba recollit en aquesta publicació amb il·lustracions de Carles Arbat i textos de Meritxell Bayarri. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Retrobestiari és un  repàs als quaranta anys d’evolució del bestiari festiu a Catalunya, des de finals dels anys 70 fins a l’actualitat, enfocant l’òptica en aquells anys de la primera revifalla de les festes al carrer dels ajuntaments democràtics fins a deixar constància de la seva evolució i estat actual. Documenta la història de  la gran diversitat de figures i de les  colles que s’estenen per Catalunya. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Javier Moscoso, reconegut assagista, pren  com a objecte al gronxador per a poder escriure sobre la humanitat, les passions, les pors i tot això recolzat per la filosofia de l'oscil·lació. Al llarg del llibre ens topem amb el gronxador en els llocs més insospitats dotant a aquest objecte d'un valor cultural que avui dia no ha de considerar-se irrellevant i pueril.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipal

Ton Lloret retrata les històries de vida que han inspirat @repoblem, un moviment que vol frenar el despoblament de les zones rurals de Catalunya. Aquesta obra, que pren el títol del compte de Twitter que va obrir el mateix autor l’agost del 2020, sortint de la primera onada de la pandèmia per la Covid-19, també evidencia el creixent interès per anar a viure al poble que s’ha pogut detectar l’últim any.
La idea era ajudar tant als que buscaven casa i feina en un poble, com als indrets de Catalunya que patien pel despoblament. Algunes històries d’èxit recents i també de ja fa unes quantes dècades a diversos micropobles del país, omplen aquest llibre amb fotografies i testimonis de diversos emprenedors. Compta amb la presentació de Mario Urrea, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, i de les explicacions d’Eduard Trepat i Gemma Estany, coordinadors tècnics de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya.
Extret de  www. Benvingutsalmonrural. com

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Catàleg de l’exposició que es pot visitar fins al mes de març de 2022, al Palau Robert de Barcelona. Proposa un viatge intens  per l’undeground i la contracultura catalans, els seus somnis i el seu llegat.  

Descriu el primer underground català i les seves influències, la psicodèlia i els viatges cap a l’Índia, la contracultura, l’explosió de noves formes d’expressió poètica, musical i teatral, per seguir viatge amb l’adveniment del comix, de les comunes i de l’activisme social a la recerca d’una societat alternativa. I continua la nostra ruta fins al punt de no retorn, amb la mort de les utopies, l’enterrament del nosaltres i l’adveniment del jo. Un final agredolç, doncs, malgrat que l’herència d’aquells anys sigui, finalment, reconeguda i valorada en tota la seva dimensió cultural i vital.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals