Enguany és el centenari de l’inici dels treballs de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) i, malauradament, també és l’any de la mort de l’erudit mallorquí Josep Massot i Muntaner. Tot i que ambdós fets queden units per la casualitat, cal dir que sense la figura del pare Massot, qui acceptà el compromís de fer les gestions per a la recuperació d’aquest arxiu, potser aquesta magna obra restaria oblidada i perduda. Després de llargues negociacions, l’any 1991 els originals d’aquest immens fons documental van ser dipositats a l’Abadia de Montserrat, procedents de Suïssa i de Barcelona. També hem de donar gràcies al pare Massot, qui es va fer càrrec de la conservació, ordenació i classificació de tot el fons arxivístic, per a la publicació dels volums de Materials a través de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Ell mateix ha estat el primer i més important investigador d’aquest arxiu, com ho exemplifica el seu darrer llibre, Caçadors de cançons : les missions de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya : 1920-1940. Per tant és gràcies al seu compromís amb els territoris de parla catalana que podem disposar d’aquest gran patrimoni de tradició oral, el qual ha permès a molts investigadors i estudiosos fer recerques i treballs.

L’inici, però, de l’OCPC el trobem l’any 1921 quan neix impulsat pel mecenes Rafael Patxot, qui va reunir a l'Orfeó Català diversos representants d'entitats especialitzades en estudis folklòrics per proposar-los “fer un corpus musical de totes les cançons populars nostres: les que ja són publicades; les moltes que hi ha recollides, emperò romanen inèdites; les que encara ignorem, per mor de que vaguen esquerpes per les nostres contrades, on caldrà sobtar-les”. Per tant calia anar a recollir de la boca de la gent aquelles que encara eren inèdites. Amb aquest objectiu diferents col·laboradors aplegats en "missions" van recórrer Catalunya, les Illes Balears i part del País Valencià. Van recopilar, a  més de cançons, danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs, instruments de música, etc. L’any 1936, però, amb l’arribada de la guerra civil, que tot ho va trasbalsar, van cessar les activitats de l’Obra del Cançoner. Sí que van prosseguir fins el 1940 les missions de recerca de Palmira Jaquetti. Les vicissituds no acabaren aquí, però, ja que el mecenes Rafael Patxot s’exilià i va emportar-se amb ell l’arxiu fins que no acabés la dictadura de Franco. Malgrat això fins als anys 80 aquest llegat era a l’exili i  no es recuperaria fins a les oportunes gestions del pare Massot.