Elena Gallardo, destacada neurocientífica, docent, investigadora i assessora científica, llicenciada en Biologia i doctora en medecina, especialitzada en  sistema nerviós, explica les complexes interaccions entre el cervell, la inflamació i el benestar general. Descriu com el cervell rep la informació i respon a l'estrès. Els capítols inicialment se centren en la teoria neurològica i progressivament s'endinsen en com aquests processos influeixen en la creació i automatització d'hàbits. Aporta aplicacions pràctiques, proporcionant al lector estratègies efectives per a gestionar l'estrès i la inflamació.

El llibre tradueix els termes científics complexos a un llenguatge accessible i quotidià, enriquit amb exemples que ressonen amb l'experiència diària dels lectors. A més, cada capítol es complementa amb una bibliografia àmplia que convida als lectors més acadèmics a explorar encara més cada tema discutit.

El llibre no sols està destinat a pacients que busquen entendre i millorar la seva salut neurològica i física, sinó també a educadors, professionals de la salut i qualsevol persona interessada en les ciències del cervell i el seu impacte en la vida diària. Les seccions que ofereixen guies pràctiques per a activar mecanismes reguladors del sistema nerviós són particularment útils, proporcionant eines immediates per a millorar la qualitat de vida. Tal com diu Elena, el valor de la nostra salut resideix en nosaltres mateixos i només coneixent-nos podem cuidar de nosaltres i dels altres.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El club de las marginadas és una novel·la gràfica publicada per Astronave (Norma Editorial) al 2024, que reuneix en un sol volum integral els cinc capítols originals apareguts a França. L’obra ofereix una mirada empàtica sobre la complexitat de l’adolescència, sobretot si hi ha un rerefons de marginació.

Amb un guió escrit pel tàndem BeKa, format per Caroline Roque i Bertrand Escaich, i il·lustrada per Camille Méhu, aquesta història destaca per presentar temes complicats, de manera sensible i sense paternalisme, dins una narrativa coral, amb una estètica delicada i expressiva que contribueix a fer més entenedor el dolor dels altres.

Les cinc protagonistes comparteixen institut i un profund sentiment de soledat i de desarrelament. Tot comença a canviar quan Chelonia les reuneix per provar d’unir forces i així encarar els problemes mitjançant el suport mutu. Cada capítol ens apropa a la vida d’una d’elles: les seves històries familiars, les seves inseguretats o el buit emocional que senten. Dins de cada trama, els autors tracten temes com l’assetjament escolar, la identitat LGTBIQ+, els trastorns alimentaris i les diverses violències que es poden patir, fins i tot dins de la família. 

Les il·lustracions de Camille Méhu són un complement ideal a aquesta història: una paleta de color diferent per a cada protagonista, que va guanyant en tonalitats a mida que avança la història, i un dibuix molt net que contrasta amb la complexitat de les emocions adolescents, molt ben expressades gràficament.

Els guinistes BéKa ja havien tractat l’adolescència a anteriors còmics, tot i que d’una manera més festiva. Aquí s'arrisquen a donar veu a unes joves complexes i creïbles, tot i que a vegades, els personatges adults poden resultar un pèl didàctics. 

A estones dur, sempre sensible, El Club de las Marginadas és un còmic que ens recorda el valor de l’amistat. Apte per joves i pels adults que es vulguin apropar a la seva manera de pensar i de sentir.

El club de las marginades a Astronabe: https://www.editorialastronave.com/libro/el-club-de-las-marginadas

BeKa a l’eBiblio: https://biblioteca.ebiblio.cat/info/00759006?locale=ca

Wikipedia Caroline Roque en francès: https://fr.wikipedia.org/wiki/Caroline_Roque

Wikipedia Bertrand Escaich en francès: https://fr.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Escaich

Camille Méhu Ig: @camillebroutinmehu

Recomanat per Susanna Garcia-Prieto de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell 

Si parlem de descans, quin tipus de cansament tens? Físic, emocional, espiritual,  social, de tu mateix...Un llibre que repassa com el nostre cos necessita descansar, canviar de tasques, socialitzar amb altres persones, sortir. Un llibre que aporta eines per viure més, però sobretot per viure millor. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una aventura increïble que ens endinsa a la realitat quàntica! Imagina que un dia et despertes i et trobes el següent missatge: "Si vols que passin coses diferents, deixa de fer sempre el mateix". I tú? què faries?

Una novel·la juvenil que t'enganxa des del principi i que et fa replantejar la importància de no donar mai res per suposat.

La bellesa, blog cultural

Adequat per a joves.

Recomanat per la Biblioteca Ca l'Altisent de Sant Climent de Llobregat

Nascuda a Pittsburgh la primavera de 1945, Annie Dillard és una escriptora estatunidenca reconeguda per la seva obra de ficció i de no-ficció que explora diversos gèneres: poesia, assaig, crítica literària, novel·la i memòries. Va guanyar el Premi Pulitzer d’Assaig 1975 amb “Una temporada en Tinter Creek”, obra escrita a la serralada dels Apalatxes, el seu refugi després que una pneumònia gairebé li pren la vida als 26 anys. A més de reflexionar i escriure sobre la relació dels humans amb la naturalesa a l’estil Henry David Thoreau, però trencant alhora l’estereotip vida-en-salvatge-aïllament-només-per-a-homes, exercí la docència al Departament de Literatura de la Universitat Wesleyana (Middletown, Connecticut) durant més de dues dècades. L’any 2015 rebé un dels reconeixements màxims del govern americà, la Medalla de les Arts i les Humanitats, de mans del president Barack Obama.

“Enseñarle a hablar a una piedra”, publicat originalment al 1982, és un recull de catorze assajos narratius i viatges breus de no-ficció. Emmarcar la vida humana en diferents escenaris i contextos: les illes Galapagos, la selva equatoriana, el Pol Nord, l’oceà Pacífic, la serralada dels Apalatxes, un eclipsi total, etc... és la clau de volta de les narracions que omplen el llibre, sigui a través d'experiències alienes o viscudes directament per ella mateixa. D’aquesta manera, Annie Dillard ens regala una magnífica obra de "nature writing" (escriptura de la naturalesa), oferint-nos una meravellosa descripció d’escenaris on la presència humana és el pretext per pensar quina mena de vincle –material, tècnic, espiritual, esotèric-, establim les persones amb el món i, alhora, parlar sobre el sentit de la vida al nostre planeta. Recolzant l’argument narratiu en la pròpia experiència, o en rigorosa documentació quan cal, i fent gala d’una prosa propera que commou, Anne Dillard ens ofereix fragments vitals plens de sentit i humor.

“L’animal viu en la necessitat; l’humà, en l’elecció” diu l’autora a “Vivir como comadrejas”, un dels relats del recull. Aquestes paraules bateguen per cada pàgina com un riu enfurismat entre la condició humana i la naturalesa, relligant-los com un sol, meravellós i estrafolari món. Endinseu-vos en aquest territori exòtic i preciós: descobrireu Annie Dillard, un viatge literari que recomanem amb fervor.

Més informació:

• Una Temporada en Tinker Creek, llibre guanyador del Premi Pulitzer d’Assaig 1975
• Annie Dillard a les biblioteques
• Henry David Thoreau a les biblioteques

Recomanat per Sergi Gil i Sala de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella.

La millor manera de gaudir de Mammalia és endinsar-s’hi sense saber-ne res. Llegir-la és deixar-se arrossegar per la veu interior de la protagonista, carregada d’angoixa, pors, tristesa i inquietuds provocades per uns records del passat que no aconsegueix posar en paraules. Amb un llenguatge senzill i directe, Mammalia ens submergeix en un univers profundament femení i en les múltiples dimensions de la maternitat. La seva atmosfera hipnòtica, apocalíptica i absorbent ens acompanya fins a un desenllaç sorprenent i original, on totes les peces que s’han anat revelant al llarg de la narració acaben encaixant de manera magistral.

Recomanat per Sílvia Valle de la Biblioteca Popular de Mataró.

Una novel·la intrigant, molt ben ambientada en una Catalunya rural dels anys noranta i dos mil, ignorant, aspra i feréstega, que ens narra la història de venjança d’una criatura marginada a causa d’una “malaltia de la sang”, des del punt de vista de diferents personatges i al llarg del temps. L’Eulàlia, l’Olga, la Tina, la Candela i sobretot l’Emma, són dones que han après a sobreviure en un ambient i una època hostils, mentre que altres personatges com la Natàlia o en Martí, que venen de la ciutat, es troben irremeiablement arrossegats pel magnetisme quasi malvat de les petites vampires.

Si us agraden les històries rurals situades en un passat recent, d’una prosa poètica mesurada, gens excessiva, amb uns personatges complexos i torturats, aquesta és la vostra lectura.

Més informació:

• Entrevista a l'autora

Recomanat per Gemma Medina de la Biblioteca Joan Coromines d'El Masnou.

Sovint considerat el millor llibre de viatges de la història, i a més sobre una de les ciutats més complicades d'explicar (perquè sobre Venècia, la Sereníssima, ja se n'ha escrit de tot), aquest llibre és molt més que una descripció de la vida a Venècia. És una immersió apassionada, una història d'amor, completament sensorial, que capta com pocs altres llibres el temperament d'una ciutat al llarg del temps. La historiadora Jan Morris va ser l'única periodista que va acompanyar l'expedició britànica a l'Everest el 1953, la primera que va arribar al cim. Nascuda com a James Morris, es va fer una operació de canvi de sexe el 1972, experiència que va relatar al seu llibre "Enigma" i que la va convertir en una pionera en la defensa dels drets de les persones transsexuals.

Més informació:

• Jan Morris a Wikipedia
• Article sobre l'autora

Recomanat per Jordi Guinart de la Biblioteca Joan Coromines d'El Masnou.

S’ha parlat molt últimament del Dark Academia : novel·les ambientades en universitats prestigioses, amb protagonistes obsessionats per la cultura clàssica, sovint immersos en trames fosques i amb un aire molt elitista. En aquest sentit, La història secreta es pot considerar la primera i fins i tot, la fundacional. Aquesta novel·la, en el seu moment ja va despertar molt d’interès, però sembla que ara torna a parlar-se’n sobretot si es té en compte que va ser publicada l'any 1992, les editorials L’Altra Editorial i les males herbes s’han unit per tenir-la en català de la mà de Joana Castells.

La història gira al voltant de Richard Papen, el protagonista, que s’uneix a un grup selecte d’estudiants, en Henry, en Bunny, en Francis, en Charles i la Camilla, que reben classes exclusives d’un professor molt peculiar. Tots ells es mantenen força aïllats de la resta dels companys de campus, gairebé no es relacionen amb ningú i dediquen gran part del seu temps a traduir llibres del grec antic i a obsessionar-se per tot allò que tingui ressò de mitologia grecoromana. Fins que succeeix un fet: una mort violenta, que ja es revela des del primer moment.

La novel·la funciona com un thriller a la inversa: no descobrim “què” ha passat, sinó “per què”. A partir d’aquí, la narració desplega un relat que ens atrapa, sobretot per la fascinació que provoquen aquests cinc personatges peculiars i per com, a poc a poc, les decisions que prenen esdevenen cada vegada més extremes. Tot plegat amb un ritme aparentment lent, però que ens va hipnotitzant.

De l’autora, Dona Tartt se’n sap ben poca cosa. De fet, fa molts anys que viu apartada de la vida pública i gairebé mai concedeix entrevistes. Es diu que la trama de La història secreta es basa en la seva experiència pel pas a Bennington College, una escola excèntrica i exclusiva, en la qual, entre els seus companys, hi havia l’escriptor Bret Easton Ellis, autor d’American Psyco.

D’aquesta autora també podem llegir El Jilguero i Un juego de niños, cap d’ells s’ha traduït encara en català.

Més informació:

• La història secreta a Wikipedia
• Article sobre el Bennington College

Recomanat per Gemma Tomàs de la Biblioteca Antònia Torrent i Martori d'Arenys de Munt.

Auren és la “presonera d’or” i la protagonista del primer llibre de la saga escrita per Raven Kennedy, una novel·la juvenil que em va sorprendre pel missatge que transmet darrere d’una història fantàstica.

La vida d’Auren mai ha estat un camí de roses, va viure explotada en els suburbis i rescatada per l’actual Rei Mides, l’home més poderós amb el do de convertir tot el que toca en or.

En el moment que Mides la va convertir en la seva muntura principal i la seva favorita, estava agraïda, enamorada, se sentia protegida i important, perquè era un tresor tan valuós que vivia en una gàbia d’or, a vegades això la feia sentir sense llibertat, però el rei li havia explicat tantes vegades que era per la seva seguretat...

Una relació tòxica de cap a peus que es va teixint a mesura que la novel·la avança, tot i tenir el poder de trencar-la en qualsevol moment, fins i tot quan ella no és qui realment depèn d’un rei que amaga molts secrets i un poder que mai ha estat seu.

Aquesta història et trenca el cor cada vegada que l’Auren reafirma la seva convicció que quedar-se al costat de Mides és el millor, cada cop que es convenç que li deu tot, quan realment l’amor està tacat de conveniència, engany, manipulació i dolor.

És aterridor com una persona et pot fer sentir tan petita, dependent, fràgil i oblidar-te completament de tu, del que vols i el que sents, arriba un punt que desapareixes i només existeix l’altra persona, perquè li deus tot, perquè l’estimes, i li has donat tot el teu cor, el teu cos, el teu esperit, i fins i tot la teva llibertat.

Una història que ens fa reflexionar sobre què és l’amor, la dependència, les relacions tòxiques i el descobriment d’un mateix, perquè quan l’Auren emprèn un viatge forçat, descobreix una nova manera d’estimar, un amor que et vol lliure, forta, empoderada, feliç i com a una igual. Un amor que no et vol tancar perquè no marxis, sinó que vol que siguis la millor versió de tu mateixa, perquè en realitat no era amor el que coneixia l’Auren, però la bena que portava als ulls era tan poderosa que fins que no va traspassar els límits més dolorosos no va caure.

Un viatge que l’obligarà a descobrir qui és en realitat i qui està realment al seu costat, un camí on acabarà deixant de ser fràgil per protegir fins i tot els altres i sobretot a ella mateixa, per primera vegada haurà de triar-se i ser la seva pròpia aliada i protectora.

“Una gàbia daurada continua essent una gàbia”.

Raven Kennedy és una escriptora capaç de crear els seus propis mons, coneguda principalment per aquesta saga de fantasia juvenil, però també ha escrit altres gèneres com novel·la contemporània, paranormal, fantàstica, romàntica o comèdia romàntica.

Recomanat per Anna Aragonès Blanch de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls.

"Dos monedas", de Núria Tamarit, és una novel·la gràfica que explica l'experiència de la Mar, una adolescent que viatja al Senegal amb la seva mare, involucrada en un projecte de construcció d'una biblioteca i una emissora de ràdio en un poble rural. Durant la seva estada, la Mar descobreix la cultura i el paisatge africà, mentre reflexiona sobre els seus propis prejudicis i maneres de veure el món. Aquesta obra va guanyar el prestigiós Premi València de Novel·la Gràfica.

Aquest còmic destaca pel seu dibuix tan original i per l'ús vibrant del color i pel retrat d'una realitat africana plena de contrastos: una societat amb reptes socials i polítics, però que també ofereix una perspectiva vital diferent, més senzilla i lliure del ritme frenètic occidental.

Si us ve de gust una lectura que combini un viatge personal amb un relat cultural enriquidor, "Dos monedas" és una opció excel·lent per endinsar-vos en un món diferent i reflexionar sobre temes universals en els quals no pensem gaire sovint.

Més informació:

• Web de l'autora

Recomanat per Josep Pagès Bermudo de la Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar.

La psicòloga, sexòloga i feminista Elena Crespi, que fa divulgació sobre sexualitat a través dels seus llibres i les xarxes, ens proposa ara amb el llibre Confidències fer un viatge per la nostra sexualitat, independentment de la nostra orientació, identitat i expressió de gènere, amb l’objectiu reivindicar el plaer sexual –sobretot el de les dones i persones amb identitats dissidents-- i el d’ajudar a millorar la sexualitat de qui llegeixi el llibre.

Segons Crespi, hem après una sexualitat masclista que no contempla les diversitats i que prioritza el plaer dels homes cis, que es caracteritza per ser “coitocentrista”, “fal·locentrista” i “orgasmocentrista”. Ella proposa una alternativa feminista i reivindica un plaer sexual que s’allunyi de la jerarquia masclista i d’una sexualitat centrada en la penetració, la velocitat i la quantitat. Una sexualitat “que tingui en compte el plaer de totis” i de tots els gèneres i corporalitats, lluitant per la justícia orgàsmica, però al mateix temps sense focalitzar-se en l’orgasme com a únic plaer vàlid de les relacions sexuals.

Per treure el màxim profit del llibre, l’autora ens proposa uns exercicis pràctics i d’autoconeixement que pretenen trencar amb l’educació sexual que hem rebut. Un llibre amè, interessant i necessari.

Més informació:

• Web d'Elena Crespi
• Elena Crespi a Insagram 

Recomanat per la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar.

Dues històries i èpoques entreteixides són l’eix transversal d’aquesta emotiva història. La primera transcorre entre el 1985 i el 1992 a la ciutat de Chicago, on una família d’amics intenta sobreviure a l’epidèmia de la SIDA, que va acabar sent l’herència de tot un col·lectiu.

L’Herència, tal com Matthew López anomena a la seva obra teatral de gran actualitat, basada en la novel·la de E. M. Forster, Howards End; un concepte que no només reflecteix allò negatiu del que va succeir, sinó que és un cant a l’amor i a l’amistat malgrat l’opressió i l’estigma que va patir el col·lectiu homosexual durant l’epidèmia mortal.

En aquesta novel·la, Rebecca Makkai, Premi Llibreter 2022, ens presenta a Yale Tishman, un galerista d’art que comença a prosperar en la seva carrera com a promotor a partir d’una herència de quadres que està a punt de rebre.

El funeral del Nico, des de la primera pàgina, és el principi d’una sèrie de pèrdues i dols, però també d’amors i passions fictícies i alhora molt reals.

El segon eix ens situa a París el 2015, on la Fiona, germana del Nico i amiga d’en Yale, agafa un avió per buscar la seva filla desapareguda, mentre s’endinsa en el record dels seus fantasmes.

L’esperit de lluita els unia, no només contra la malaltia, sinó contra la societat que tant els havia rebutjat i culpabilitzat. Com expressa un dels protagonistes, “(tothom que encara hi era o que havia marxat): no eren la suma de totes les decepcions, sinó tots els començaments i totes les promeses que havien representat”.

Més informació:

• L'Herència, de Matthew López

Recomanat per Clàudia Puig Valeriano de la Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt.

Aquesta novel·la descriu la vida de tres dones en una emocionant alternança de capítols breus. Una és la Nora, que quan va néixer va ser abandonada en un orfenat i treballa netejant cases. L’altra, l’escriptora, que va patir una infància d’abusos sexuals i es refugia en l’alcohol. La tercera dona és la veu de la narradora que interrelaciona la vida de les dues primeres. Elles parlen del càncer de pit, la família absent, el desamor o la soledat que sublimen a través de la lectura i l’escriptura. L’autora fa que el lector participi tot descobrint com les tres dones dialoguen entre elles a través dels seus relats. També fa un homenatge a les escriptores que admira i a una heroïna de llegenda, Genoveva de Bravant. Es val d’un llenguatge planer per fer passar, de forma senzilla, fet de gran duresa.
Raquel Ricart és una escriptora valenciana amb una llarga trajectòria d’obres i de premis. El dit de Déu ha guanyat el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2023.

Més informació:

• Raquel Ricart, la contadora d’històries

Recomanat per Antònia Caño Bermúdez de la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt.

Un dels candidats del Premi Òmnium 2024 i també, un debut que ha sigut mereixedor de bones crítiques. L'escriptor i guionista solsoní Uriol Gilibets, ha signat una de les òperes primes més divertides dels darrers anys.

Situada en un poble fictici del Solsonès anomenat Sant Gonera, la història arrenca quan el mossèn ha perdut completament el nord i s'acaba endinsant al bosc d'aquell indret, un bosc ple de llegendes i teories i donen per fet que s'ha transformat en una fera. Ell, però, no és ni molt menys l'únic personatge peculiar d'aquesta vila: al llarg de la novel·la anirem coneixent a tots els habitants d'aquest lloc i ho farem de la mà de l'humor absurd i un grapat de situacions peculiaríssimes.

Si sou fans de l'humor dels Monty Python, us agradarà "Les feres", perquè Gilibets sembla el sisè membre del grup britànic que en comptes de néixer en terres angleses, ho va fer en territori solsoní.

Més informació:

• Fitxa editorial

Recomanat per Marta Cava de la Biblioteca Font i Daniel de Sant Andreu de Llavaneres.

L’any 2017, el periodista d’investigació Patrick Radden Keefe publicà un llarg article al New Yorker¹ sobre l'epidèmia d’opioides als Estats Units, que es calcula que, des de 1999, ha posat fi a la vida de més de mig milió de persones per sobredosi, sigui per opioides d’origen legal o il·legal. En aquest article, Radden Keefe assenyalà directament a la família Sackler i la seva empresa Purdue Pharma com el detonant de l’epidèmia.

Quatre anys més tard, el mateix autor publicà L'imperi del dolor (The Empire of Pain) que continua i expandeix la seva investigació sobre aquest tema. El llibre centra l’atenció en la història de la família Sackler, des dels seus orígens humils fins a arribar a ser una de les famílies més riques dels Estatus Units, una fortuna que van construir principalment gràcies a OxyContin, un medicament analgèsic que van promoure de forma agressiva fins a convertir-lo en un dels medicaments més receptats per tota mena de dolors. El que es va amagar va ser el seu elevat potencial addictiu.

L'imperi del dolor és una lectura necessària, però no pas fàcil de digerir: és una història de cobdícia desmesurada, de corrupció i d’una riquesa fonamentada en la promesa de pal·liar el dolor. També és, al cap i a la fi, la història d’un fracàs social, de la incapacitat (i indiferència) dels agents reguladors d’aturar el desastre abans que es convertís en una epidèmia global.

Més informació:

• ¹Article del New Yorker
• Epidèmia d'opioides als EEUU - Wikipedia

Recomanat per la Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella.

Gata sobre una teulada de zinc calenta, és una de les obres més emblemàtiques de Tennessee Williams i un clàssic indiscutible del teatre nord-americà del segle XX. Guanyadora del Premi Pulitzer de Drama el 1955, l’obra explora amb profunditat i sensibilitat temes com la decadència familiar, la mentida, la cobdícia, la frustració sexual i la resistència humana en un context ambientat al sud dels Estats Units.

La trama gira al voltant de Brick, antic jugador de rugbi, ara alcohòlic i deprimit després de la mort del seu millor amic, Skipper, i Maggie, la seva dona, apassionada i insatisfeta, que lluita per salvar el seu matrimoni i la seva posició dins la família. La relació entre ambdós està marcada per la fredor, la indiferència i una tensió sexual latent, mentre que la família s’acosta al seu patriarca, Gran Papà, per celebrar el seu aniversari i discutir la seva herència.

Williams retrata una família presa del passat, dominada per les aparences, la hipocresia i els secrets inconfessables. Els personatges són plens de matisos psicològics, amb conflictes interns i externs que exploten en una atmosfera de calor i claustrofòbia. L’autor explora amb franquesa la sexualitat, la solitud i les relacions familiars, mitjançant diàlegs àgils i acotacions amb descripcions detallades, que contribueixen a crear un ambient opressiu i emocionalment intens.

És impossible desvincular el títol de la seva adaptació cinematogràfica estrena el 1958 dirigida per Richard Brooks i protagonitzada per Elizabeth Taylor i Paul Newman. La pel·lícula es va convertir en un dels majors èxits comercials de la MGM i va estar nominada en sis categories en els Premis Oscar de 1958 i en tres categories dels premis BAFTA, sense endur-se’n malauradament cap. 

Thomas Lanier Williams (1911 - 1983), conegut arreu amb el nom artístic de Tennessee Williams, va ser un novel·lista i sobretot dramaturg que va obtenir, en dues ocasions, el premi Pulitzer per les seves dues grans obres: Un tramvia anomenat Desig i La gata sobre la teulada de zenc, que van ser adaptades al cinema aconseguint gran ressò. 

Justament aquests dos títols són els que l’editorial Adesiara presenta en la seva col·lecció d’ací i d’allà traduïts al català per Joan Sellent. 

"Margaret. -  Em sento constantment com una gata sobre una teulada de zinc calenta!

Brick. - Doncs salata de la teulada, salta; les gates salten de les teulades, cauen de quatre potes i no es fan res!" 

Recomanat per Elisabet Vázquez Puig. Biblioteca de Ripollet

Nascut a Barcelona l’any 1967, Alejandro Palomas és un autor que parla de l’univers sentimental de les persones d’una manera senzilla i plena de tendresa. Escriptor, traductor i poeta, és llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en Poètica pel New College de San Francisco.
Professionalment, ha realitzat traduccions en diverses editorials i col·labora sovint en mitjans de comunicació, feines que compagina amb l’ofici d’escriptor. Autor de llibres com "El secreto de los Hoffman"; "Una madre"; "Un hijo" (Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles  2016); "Un perro"; "Un amor" (Premi Nadal de Novel·la 2018), Alejandro Palomas escriu històries que fan plorar i riure alhora, amb personatges que explicant com viuen i se senten ajuden a aclarir l’univers propi de cadascú de nosaltres.

"Un país con tu nombre", publicada l’any 2021, és una preciosa novel·la sobre l’amor, l’honestedat i la llibertat, narrada través de dos personatges principals i la seva amistat. Jon, un cuidador d’elefants del zoo, i Edith, una vídua que viu amb onze gats, es troben compartint vida solitària a un poble abandonat. De sobte, arriben males notícies: Jon s’assabenta de la decisió del zoo de vendre’s Susi, una elefanta a qui està molt unit, i Edith s’arrisca a perdre la casa on viu i marxar del lloc que tant estima. Aquestes novetats pertorbaran la seva existència i tensaran el fràgil món que habiten obligant-los a reescriure novament la pròpia història.

"Somos, sobre todo, la suma de nuestras renuncias" són les paraules que obren la novel·la mostrant així el paisatge emocional que recorren cada dia Jon i Edith, dues persones d’edat avançada amb circumstàncies personals que sovint els pesen i sotmeses a un futur incert que amenaça cruelment la seva pau. Però Alejandro Palomas, amb un text ple de tendresa i sinceritat, farcit d’humor i saviesa, ens mostra que la vellesa no és sinònim de debilitat i que l’amor, la veritat i la llibertat, poden reescriure la vida tal com la natura reescriu el paisatge any rere any. D’una manera lenta, implacable i sobretot preciosa, Edith i Jon es van guanyant el nostre somriure i admiració paraula a paraula, frase a frase, dia a dia, estació a estació, fins a fer-nos entendre allò que senten i sentint-ho també a la nostra pell.

Alejandro Palomas, autor excepcional, ens regala amb "Un país con tu nombre" una novel·la plena de bellesa i sentiment que recomanem moltíssim!

Més informació:

• Alejandro Palomas a Wikipedia
• Fitxa editorial
• Llegir fragment
• Alejandro Palomas a Instagram

Recomanat per Sergi Gil de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls.

Els meus dies a la llibreria Morisaki és una novel·la breu i àgil que ens recorda la importància d’apreciar les coses petites i senzilles. La seva protagonista, Takako, és una jove de vint-i-cinc anys amb una vida sense massa sorpreses fins que, un dia com qualsevol altre, Hideaki, un company de feina amb qui surt des de fa uns mesos, li diu que es casa amb una altra noia. Immersa en una profunda tristesa, Takako sent la necessitat d’allunyar-se de tot, deixant la feina i veient passar els dies tancada a casa. El seu oncle Satoru, en un intent de fer-la sortir d’aquella situació, convida la Takako a viure a l’altell de la llibreria Morisaki, fundada pel seu avi, especialitzada en llibres de vell d’autors japonesos de l’època moderna, i situada a Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio. En aquest altell, amb muntanyes de llibres per tot arreu i olor de resclosit, la vida de la Takako començarà a agafar un nou rumb. El plaer de la lectura, l’acostament amb el seu oncle i les noves amistats que l’envolten, faran que la Takako es redescobreixi i recuperi les ganes de viure amb plenitud.

Més informació:

Recomanat per la Biblioteca Popular de Mataró.

Guix ens ajuda a entendre com influeixen les nostres emocions, el llenguatge no verbal, les primeres impressions i fins i tot els rols que assumim sense adonar-nos-en en les nostres relacions. Des dels malentesos més corrents fins a les discussions que ens amoïnen, aquest llibre revela per què ens costa tant entendre’ns i, el més important, què podem fer per a solucionar-ho.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals