Un adolescent de setze anys a finals dels noranta i inicis dels dos mil, visita a l'hospital el seu pare que està en coma per acomiadar-se'n. Ell sap que és la darrera oportunitat que té per confessar-li allò que no li ha dit mai i que ha marcat la seva infantesa, la seva homosexualitat. Una història que ens parla dels orígens, de la consciència de classe i de les relacions entre pares i fills, però sobretot de la identitat, de la construcció de la masculinitat, de la culpa i la vergonya. A mesura que avança la novel·la es desvetlla un exercici catàrtic a voltes poètic que fa l’autora i que li serveix per fer encaixar les peces i cicatritzar les ferides.

Recomanat per la Biblioteca Joan Coromines d'El Masnou.

La Sara Villalba ha entrat a treballar a l’administració pública com a interina, amb la intenció de tenir una  feina per tota la vida. Un cop dins, observa el funcionament: un edifici immens i hermètic, ple de jerarquies i de gent obedient amb particularitats i conflictes entre ells.  Com ningú li explica les seves funcions, es veu forçada a improvisar, dissimular per vergonya i registrar el seu malestar amb dibuixos i poemes tan desplaçats de la realitat com el treball mateix.

L’autora,  a través d'una mirada curiosa, àvida i cada vegada més desencantada, descriu els paranys dels mecanismes burocràtics no sols per als qui les pateixen, sinó també per als qui les posen en funcionament. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Fucking Åmål és una meravella deliciosament hipnòtica.

Es tracta d’un film suec, de baix pressupost i temàtica adolescent i lèsbica, que s’ha acabat convertint en pel·lícula de culte.

La protagonista Agnes (Rebecca Liljeberg), de setze anys, s’acaba de mudar amb tota la família a la petita localitat sueca d’Åmål, una ciutat anodina, segons les adolescents de la pel·lícula una ciutat ben fotuda, on no passa gairebé res que permeti sortir del tedi.

Però aquest avorriment i el dia a dia de l’Agnes i la resta de grupet ens captiven i acabem, a manera de voyeurs, entrant a les seves vides i primeres experiències amoroses, dins i fora de norma, amb assetjament inclòs i –spoiler- final feliç.

Dirigida el 1998 pel novell Luka Moodysson, ha estat traduïda de molt diverses maneres segons el país de distribució, per evitar el polèmic fucking: Show Me Love (Mostra’m l’amor) a països angloparlants, Raus aus Åmål (Fora d’Amal) a l’Alemanya, Descubriendo el amor a Xile i l’Argentina o  Amigas de colégio al Brasil.

És difícil explicar que té aquesta pel·lícula que la fa tan especial, potser una barreja de delicadesa, cruesa i genuïnitat, que ens transporta i ens connecta amb l’adolescent que totis hem sigut. S’ha de veure.

A més a més, ve avalada per diversos premis d’acadèmies i festivals de cinema i va obtenir, internacionalment, molt bones crítiques, fins i tot, segons la Wikipedia, la del director Ingmar Bergman que la va catalogar com "la primera obra mestra d’un jove mestre".

Recomanat per Irene Lameiro de la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra de Barcelona.

Javier Comas Carrasco (Barcelona, 1961) és un artista polifacètic conegut per la seva trajectòria en les arts plàstiques, la fotografia, la dansa i l’escriptura d’obres centrades en temàtiques LGBTIQ+.

Va iniciar la seva carrera professional amb divuit anys com a ballarí al Ballet Alèxia. Posteriorment, va treballar en produccions teatrals internacionals al costat d’actrius com Esperanza Roy, Mary Santpere i María José Cantudo.

L’any 1989 fa les seves primeres incursions en el món de la fotografia, i a partir de l’any 2000 comença una etapa com a artista plàstic, intervenint material radiogràfic per donar vida a mons onírics molt personals. Aquesta proposta artística l’ha portat a exposar les seves obres arreu del món.

Actualment, compagina la seva professió com a tècnic en cures auxiliars d’infermeria amb la creació literària, camp en el qual ha estat reconegut amb diversos premis.

El 2017 publica el seu primer llibre de ficció, Divinas Semillas. El 2023 presenta la seva novel·la Crónicas Inenarrables, guanyadora del concurs 'Todo Mejora de literatura juvenil LGTBIQ+'. Aquesta obra relata el difícil camí d’un adolescent homosexual durant els anys setanta.

El protagonista, en Miguel, actua com a alter ego de l’autor en aquest relat de ficció basat en experiències i desitjos personals. Un dels fils conductors més poderosos de la història és el somni de ser artista, un anhel nascut al Prat de Llobregat als anys seixanta.

A través d’en Miguel, l’autor rememora vivències en una època dura i perillosa per a totes aquelles persones que se sentien diferents. Comas es considera afortunat d’haver conegut el valor de l’amistat i del desig gràcies a l’Àngel, figura clau en la vida del protagonista i guia essencial en el seu procés de descobriment personal.

Crónicas Inenarrables és una novel·la sobre l’art i l’amor, i el poder transformador que aquests tenen. Amb relats commovedors i tendres, l’obra ens transporta a vivències emocionals intenses i posa en relleu la importància de l’entorn i les persones que ens ajuden a créixer, sempre des del respecte als sentiments i a la identitat pròpia.

Més informació:

• Fitxa de l'autor 

Recomanat per la Biblioteca Antonio Martín d'El Prat de Llobregat.

Guanyadora del Premi Llibreter 2025 que dona el Gremi de Llibreters de Catalunya.

El veredicte destaca "Novel·la en què el clàssic argument del retorn als orígens conviu amb un descens a l’infern de la protagonista, que sobreviu a una pèrdua terrible. La redescoberta del poble i els seus drames i secrets familiars, en una ruralitat que beu de la millor Víctor Català, es converteix alhora en el coixí i l’impuls per a sortir del pou. Escrita amb gran delicadesa i hàbil en l’ús de diversos registres literaris, ofereix una lectura àgil amb un argument complex i de gran càrrega emotiva"

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una noia jove deixa el lloc on va néixer per anar a viure al país del nord, d’on eren els seus avantpassats. Hi anirà per tenir cura de la casa del seu germà, a qui la dona ha abandonat recentment. Poc després de la seva arribada, se succeeixen una sèrie d’esdeveniments inexplicables: una histèria bovina col·lectiva, la mort d’una ovella i del seu xai a punt de néixer, l’embaràs psicològic d’un gos local i una plaga de la patata. S’adona que la sospita i la reticència local davant dels nouvinguts semblen dirigides amb una certa intensitat cap a ella i nota una amenaça creixent que es troba més enllà de la tanca del jardí. A mesura que percep com l’hostilitat va creixent, com va pressionant els límits de la propietat del seu germà, tem el que els seus veïns podrien ser capaços de fer quan els rumors vagin prenent una forma més definida.

Amb una veu punyent i lírica, Sarah Bernstein explora amb força qüestions com la complicitat i el poder, el desarrelament i l’herència. Manual per a l’obediència és una novel·la inquietant i precisa, que confirma Bernstein com una de les veus més poderoses de la seva generació.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals  

Ambientada a finals del segle XIII en un territori imaginari que fa pensar en Catalunya, confinava al sud amb Al-Andalus i al nord amb les terres d'Oc. Aquesta novel·la narra un moment col·lectiu i també un itinerari ètic. Els personatges malden per posar d'acord els antics sabers curatius amb la ciència moderna. Però la imposició, sovint violenta, de la nova ortodòxia mèdica sobre les tècniques heretades va fer que al final els remeis continguts en «el llibre daurat» quedessin proscrits, i els qui la practicaven es van veure reduïts a la categoria de «bruixots» i «bruixes». Llach reivindica un món demolit per la història oficial, del qual la invisibilització dels seus protagonistes, que són sobretot dones, ha esdevingut emblema.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Mireille, l’Astrid i la Hakima guanyen el concurs de “botifarrons” de l’institut. Un premi ben singular i popular destinat a les noies menys agraciades físicament. A iniciativa de la Mireille es troben i tot seguit descobreixen que tenen més coses en comú que la “lletjor” i que no es poden amagar a casa per haver estat escollides les més lletges. Tot el contrari. Decideixen anar en bicicleta des de el seu poble, Bourgs en Bresse, fins a París ... en bicicleta. Volen arribar a la capital el 14 de juliol i colar-se a la recepció que fa la presidenta de la república a l’Elisi.

La Magali Le Huche ha fet una adaptació de la novel·la juvenil Les tres reines i ha guanyat el Premi al Millor còmic juvenil del Festivañl International de la Bande dessinée d’Angoulême 2024.

Acompanya-les en aquest viatge singular, ple d’aventures, bon humor i molts botifarrons!

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La història d’Emili és la realitat d’una Espanya rural buida. A través del calendari del guaret assistim a les memòries de l’Emili i a una lúcida i entranyable història del nostre passat més recent. Els records, narrats en blanc i negre, contrasten amb la intensitat i bellesa dels colors del paisatge de Pancrudo, magistralment dibuixats per David Sancho. La vida al poble, el final de la guerra civil, l’arribada dels nacionals, el comiat de les quintes, l’èxode a les ciutats, les primeres eleccions democràtiques, l’arribada del progrés. L’autor ha sabut combinar un relat íntim i personal, carregat de silencis, amb la nostra història més actual. El llenguatge fresc i local dels personatges, els seus neguits i esperances... tot tractat amb una gran sensibilitat, sense judicis.

No és d’estranyar que hagi rebut el XVII Premio Internacional de Novela Gráfica Fnac-Salamandra Graphic 2024.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Coincidint amb la celebració del Mil·lenari de Montserrat, us recomanem descobrir la història d’un dels esports que més es practiquen a la muntanya i al volts del monestir: l’escalada. Per fer-ho només cal endinsar-se a les pàgines de la nova edició actualitzada d’“Història de l'escalda a Montserrat: cent anys d'ascensions a la muntanya”, on Josep Fatjó i Gené, escalador experimentat i autor de l’obra, fa un recorregut històric per com ha estat i és la pràctica de l’escalada a la muntanya màgica des de principis de la dècada de 1920 fins a l’actualitat.

El llibre és una obra de recerca minuciosa que aprofundeix especialment en l’escalada tradicional i les vies clàssiques, però també dedica pàgines a l’escalada de dificultat, a l’escalada artificial i a altres històries i curiositats al voltant de l’escalada montserratina. En definitiva, l’obra de Fatjó és única i indispensable per conèixer els orígens de l’escalada en una de les escoles més importants de Catalunya i com ha anat evolucionant al llarg del temps fins als nostres dies.

Més informació:

• Escalada a Montserrat al catàleg Aladí
• Escalada al catàleg Aladí

Recomanat per Roser Fortuny Valdivielso de la Biblioteca Municipal l'Ateneu d'Esparreguera.

Són tan petits petits que a ull nu no es veuen!

El plàncton vegetal és la primera baula de la cadena alimentària. El zooplàncton se n’alimenta i aquest serveix d’aliment als musclos, els verats i els arengs. Aquests darrers al seu torn alimenten peixos més grans com la tonyina. I la tonyina ha d’anar en compte amb el tauró blanc. “Aquest serveix d’aliment a les orques. Per tant, el més gran es menja el més petit, però al principi de tot hi ha el plàncton.” Pàg. 15

En aquest magnífic llibre coneixeràs el què és el plàncton, com viu, qui se n’alimenta, des de quan existeix, què té a veure amb tu, quin aspecte té, per què brilla, quina és la migració més gran de la Terra, com influeix en el clima, qui es dedica a la planctologia. Fins i tot sabràs si és nociu i si els humans el perjudiquem.

Hi ha dos tipus de plàncton: fitoplàncton (boscos oceànics) i zooplàncton (superherois). La majoria d’animals marins passen els primers estadis de vida com a plàncton: ous, embrions i cries, els quals s’enfronten a tota mena de perills i acaben com a menjar al ventre d’un animal més gran. Però per sobreviure “s’amaguen, espanten els seus perseguidors, es tornen viscosos, punxeguts o invisibles o es tenyeixen de colors cridaners.” Pàg. 82

Hola, plàncton! Unes criatures aquàtiques fascinants va dirigit al públic infantil, però el públic adult també pot gaudir del seu contingut i de les seves meravelloses il·lustracions. 

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El cor del balneari, és la darrera publicació de la Teresa Sagrera Bassa, guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2024. 

Una obra de delicada tendresa i d’imatges colpidores l’acció de la qual té lloc a la primavera del 1919, a la plaça de la Font del Lleó, Caldes de Montbui. La història la rebem de la veu de la Lola, una dona que arriba al poble per enterrar a la seva mare i complir la seva última voluntat, fet que acabarà per destapar secrets familiars, íntims i de caire comunitari que esquinçaran de ple el cor de la protagonista, conduint-la a un viatge d’autodescobriment i transformació social al bell mig del Balneari Ventura.

No és complicat deixar-se seduir per les metàfores i la ploma gairebé poètica de l’autora, que lluny de centrar-se en sentimentalismes, també realitza el relat d’una època tan tintada per la ja proclamada Segona República.

Més informació:

• Entrevista amb l'autora

Recomanat per la Biblioteca Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja de Santa Eulàlia de Ronçana.

Michele Rech o més conegut com a Zerocalcare (Arezzo, 1983) és un autor de còmics italià. A part de la seva obra en còmic, ha col·laborat amb diaris i revistes com a il·lustrador, així com en la creació de cartells per a concerts i manifestacions, portades de discos i fanzines de punk rock, hardcore i Oi! És molt actiu dins els moviments d’esquerres italians. La seva obra ha rebut nombrosos premis i és molt popular a Itàlia. El 2021 va estrenar-se a Netflix la seva sèrie d’animació Cortar por la línea de puntos, amb una gran acollida per part del públic i la crítica.

A Esqueletos Zerocalcare barreja ficció amb l’autobiografia. La història comença quan el mateix autor va trobar un dit tallat les portes de casa seva, a un barri de l’extraradi romà, fa gairebé vint anys. Això desencadena una sèrie de preguntes que mou al protagonista des del passat fins al present. En el passat, el protagonista, un alter ego de l’autor, es passa el matí viatjant pel metro per evitar de dir a la seva mare que s’està saltant les classes de la universitat. Allà coincideix amb un misteriós noi més jove que ell que es dedica a etiquetar a les xarxes socials amb el nom d’Arloc. Ens presenta als seus amics, l’ambient i la ciutat on viu i relata amb un toc de novel·la negra el misteri del dit.

Dibuixat en blanc i negre, l’autor deforma els personatges en el grafisme típic de la historieta humorística. Expressions exagerades, perspectives impossibles, caricaturització d’alguns amics i familiar transformats en animals… Tot serveix per a explicar d’una manera burlesca una realitat difícil. Sobretot parla de violència, una violència moltes vegades provocada per les injustícies socials i com aquesta adquireix diverses formes: la drogoaddicció, la delinqüència, el masclisme, la salut mental, etc., però també parla de l’amistat, el pas de temps, d’expectatives i de com podem canviar per continuar sent nosaltres mateixos. Finalment, també parla d’ell mateix i de la relació amb la seva pròpia feina.

Més informació:

• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Jan Valiente de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers.

A principis dels anys noranta, i compaginat amb la seva carrera com a dibuixant i guionista, Scott Mcloud va publicar "Entender el cómic : el arte invisible", un llibre que va ser un referent sobre tècnica de dibuix i guió de còmic, i que avui dia continua treballant-se.

Una jove Raina Telgemeier va ser una de les lectores d'aquest llibre, i anys més tard va conèixer l'Scott, i va proposar-li fer un llibre sobre teoria del còmic per a infants. D'aquesta trobada neix "El club de los dibujantes", una proposta per a infants de cicle superior o primers cursos de l'ESO on ens trobem a un grup d'infants amb talents diferents, que es troben per desenvolupar la seva passió pel còmic.

En l'àmbit tècnic, el llibre ens mostra tot el que es necessita per ser un bon dibuixant, guionista..., o qualsevol altra professió del món de la historieta. Però també és una història sobre els infants i les seves famílies, que encaixa perfectament en l'univers de la Raina Telgemeier, amb personatges tendres i familiars que podrien sortir a qualsevol dels seus llibres.

El llibre acaba de sortir en anglès i castellà, i ja està anunciat que a final de l'any podrem llegir-lo també en català, així que aneu fent punxa als vostres llàpis i prepareu-vos per dibuixar!

Més informació:

• Raina Telgemeier al catàleg Aladí.
• Scott McCloud al catàleg Aladí.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d'Igualada.

Aquest 2024 se celebra l’Any Estellés per commemorar el centenari del naixement del poeta de Burjassot, considerat un dels autors més importants en llengua catalana de la segona meitat del segle XX.

Aprofitant l’ocasió s’han publicat diversos estudis sobre la figura i l’obra de Vicent Andrés Estellés. No obstant, El Mural com a fons, editat el 2009, del també poeta i assagista valencià Jaume Pérez Montaner, manté una rellevància especial. Pérez Montaner ha estat professor de literatura a diferents universitat americanes i ha traduït al català a poetes com E.E. Cummings o Anne Sexton. Durant la dècada dels setanta va conèixer a Vicent Andrés Estellés i va ajudar en la difusió i traducció dels seus llibres a l’anglès. També va profunditzar en l’estudi de la seva poesia i d’aquí sorgiren: Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (1982) amb Vicent Salvador; Poesia i record: a propòsit d’un poema del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés (1994); Vicent Andrés Estellés, 1924-1993: deu anys després (2003) amb Josep Ballester i, finalment, El mural com a fons: la poesia de Vicent Andrés Estellés (2009). 

El mural com a fons és una invitació a la lectura d’Estellés on Pérez Muntaner destaca les principals característiques de l’autor de Burjassot i la seva obra. La primera és, sens dubte, la seva obsessió per escriure, fins al punt que alguns crítics diuen d’Estellés que és més un narrador de l’actualitat que un poeta. Altres aspectes que van apareixent són l’enganyosa simplicitat la poesia estellesiana o la fusió entre la figura del poeta i la seva terra.

Partint d’aquesta petita selecció poètica, i gràcies a la mirada global de Pérez Muntaner, anem més enllà de la superfície per endinsar-nos en el complex imaginari visual i temàtic de Vicent Andrés Estellés.

Més informació:

• Càpsula d'actualitat elaborada per Biblioteques de Granollers: Vicent Andrés Estellés, poeta de realitats

Recomanat per Francesca Cano de la Biblioteca Can Pedrals de Granollers.

Una aventura increïble que ens endinsa a la realitat quàntica! Imagina que un dia et despertes i et trobes el següent missatge: "Si vols que passin coses diferents, deixa de fer sempre el mateix". I tú? què faries?

Una novel·la juvenil que t'enganxa des del principi i que et fa replantejar la importància de no donar mai res per suposat.

La bellesa, blog cultural

Adequat per a joves.

Recomanat per la Biblioteca Ca l'Altisent de Sant Climent de Llobregat

Premi Finestres 2024 de còmic en català. Mala olor és la història d’un incident laboral mal resolt en unes oficines. L’autora, a través d’una història tan minimalista com els traços dels seus dibuixos, reflecteix la hipocresia i la ineptitud en el treball. Una empresa modèlica, que compleix tots els objectius marcats, no paga a les treballadores i, a més a més, dissenya uns nous uniformes que han d’anar a càrrec de les pròpies treballadores. Res pot ser més anodí en aquella empresa i Nadia Hafid ho expressa molt bé amb els seus dibuixos, que transmeten la rutina i la uniformitat d’unes oficines tan anodines com fredes. Els diàlegs son breus i directes. Els silencis abunden. Sobretot quan es comença a notar una mala olor. Una flaire invisible que inunda tot el món perfectament calculat de l’empresa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'Erwin és un gat quàntic que viu aventures al costat del seu amic Marvin (que és un robot). Però és que a més a més, tenen la capacitat de saltar en el temps i per tant poden fer salts enrere en el temps fins a resoldre els misteris que troben en el seu present.

Però tant anar endavant i endarrere en el temps, de vegades pot causar alguns problemes... i és que hi ha tres regles per viatjar en el temps: no es pot canviar res, no es pot parlar amb cap versió teva d'un altre temps i sobretot està prohibit no divertir-se! I no sempre es compleixen...

Recomanat per Marta Quer Rodríguez de la Biblioteca de Can Coromines de Sant Pol de Mar

Aquest és un còmic en el que no passa res però tot el que succeeix es podria clonar a qualsevol de les nostres vides. La diferència? Que l’autor, el quebequès Michel Rablagliati, sap transmetre amb humor i crítica constructiva els petits detalls d’una vida plena de dolor (dental, amorós, familiar,...) i fer-nos partícips de la seva crisi de maduresa. El còmic més personal de la seva sèrie, premiada a Angoulême l’any 2021, on Paul ja ha arribat a la cinquantena divorciat i vivint sol amb el seu gos. Una etapa on la salut juga un paper important, també en el còmic: les visites mèdiques, el bricolatge dental o les instruccions de muntatge dels aparells respiratoris. Un altre element primordial en aquesta etapa de maduresa és la cerca de parella: des de donar-se d’alta al Tinder fins anar a un cibercafè amb la clara intenció de lligar.  Com a metàfora d’aquesta maduresa està l’arbre del pati de casa que a cada capítol es va morint. Sort del veí italià, jubilat i amant de l’horticultura.  En Paul està ben distret.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La història d’Emili és la realitat d’una Espanya rural buida. A través del calendari del guaret assistim a les memòries de l’Emili i a una lúcida i entranyable història del nostre passat més recent. Els records, narrats en blanc i negre, contrasten amb la intensitat i bellesa dels colors del paisatge de Pancrudo, magistralment dibuixats per David Sancho. La vida al poble, el final de la guerra civil, l’arribada dels nacionals, el comiat de les quintes, l’èxode a les ciutats, les primeres eleccions democràtiques, l’arribada del progrés. L’autor ha sabut combinar un relat íntim i personal, carregat de silencis, amb la nostra història més actual. El llenguatge fresc i local dels personatges, els seus neguits i esperances... tot tractat amb una gran sensibilitat, sense judicis.

No és d’estranyar que hagi rebut el XVII Premio Internacional de Novela Gráfica Fnac-Salamandra Graphic 2024.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals