Segurament hem sentit a parlar d’algun pont que rep el sobrenom, o és conegut per tothom, com “El Pont del Diable”. Per exemple, un dels més coneguts és el Pont del Diable de Martorell, que determina els termes municipals i comarcals de Castellbisbal (Vallès Occidental) i Martorell (Baix Llobregat), i que antigament era una important via d’accés al pla de Barcelona. Precisament, els gegants de Martorell ens recorden la llegenda relacionada amb el pont. També l’aqüeducte de les Ferreres, situat als afores de Tarragona, és conegut popularment com el Pont del Diable. Va ser construït pels romans al segle I dC, com un element de propaganda del poder de l’Imperi Romà. Tal com diu l’autor “Catalunya és un país de valls i muntanyes, ponts i rius”, i gràcies a aquest llibre podem descobrir molts ponts del diable, alguns gens coneguts, que es troben arreu de Catalunya, i també de la zona francesa de la Catalunya Nord.

Un dels mèrits d’aquesta recomanació, és que aquest llibre recull per primera vegada la relació més extensa de ponts del diable. Però no només ens trobem davant d’un bon inventari d’aquestes singulars infraestructures, sinó que l’autor va més enllà, i fa un relat a cavall entre la tradició i la història. Primerament, analitza la figura del diable, qui segons les creences populars és la personificació del mal, i segons les llegendes és qui construeix els ponts, quan algú exclama “Tant de bo, que es fes un pont aquí, encara que hagués de donar la meva ànima al dimoni”. D’altra banda, mostra les particularitats de la llegenda, en funció del pont i del municipi on es troba, perquè moltes vegades no tot és tan evident com sembla.

I pel que fa al vessant històric, ens mostra gravats i fotografies antigues dels Ponts del Diable, els canvis de nomenclatura, i la seva evolució arquitectònica. En definitiva, és un bon llibre, idoni per conèixer més el nostre patrimoni, en petites píndoles de lectura diària.

Recomanat per David Tristany i Gámez de la Biblioteca de Gironella

Què vol dir ser valencià? La identitat d’un poble no és una peça immòbil, sinó una construcció feta de llengua, història, cultura, paisatge, memòria i maneres de viure. En aquest llibre, Josep Llorens reflexiona sobre la valencianitat i explora els elements que han anat configurant una manera particular de sentir, entendre i explicar el País Valencià. Una mirada que parteix de la realitat valenciana per plantejar preguntes que van molt més enllà de les fronteres d’un territori.

Una lectura per acostar-se a la cultura valenciana i, alhora, per pensar sobre la identitat en un món on les pertinences són cada vegada més diverses i complexes. Amb un llenguatge accessible i una mirada reflexiva, el llibre convida a descobrir què hi ha darrere d’una paraula que pot semblar senzilla però que conté molta història: valencianitat. Ideal per a lectors interessats en la cultura, la llengua i les identitats col·lectives.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què ens poden ensenyar els castells sobre la vida? Kevin Prados parteix de la seva experiència com a casteller per reflexionar sobre la confiança, el risc, el compromís i la força de fer coses plegats. Els castells es converteixen així en una metàfora de la vida en comunitat.

Un assaig breu i proper que reivindica la cooperació davant de l’individualisme i ens recorda que, per arribar amunt, primer cal aprendre a sostenir-nos els uns als altres.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Què ens poden ensenyar els castells sobre la vida? Kevin Prados parteix de la seva experiència com a casteller per reflexionar sobre la confiança, el risc, el compromís i la força de fer coses plegats. Els castells es converteixen així en una metàfora de la vida en comunitat.

Un assaig breu i proper que reivindica la cooperació davant de l’individualisme i ens recorda que, per arribar amunt, primer cal aprendre a sostenir-nos els uns als altres.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un anàlisi del què significa la festa a Catalunya: quins elements hi participen: balls, bestiari, gastronomia, calendari, vestuari, colles i agrupacions. També descriu les principals festes tradicionals i les festes majors destacades del territori català.

L'autor és un expert de la cultura popular i amb aquest llibre ha fet una aproximació al calendari festiu popular actual (dels anys setanta del segle passat —represa, amb la democràcia, de moltes de les velles activitats— fins avui). Té una intenció i una vocació merament descriptiva d’allò a què es refereix i la voluntat de dirigir-se a un públic observador però neòfit en els significats, la història i altres trellats del fenomen.

Per què celebrem? : l’origen de 100 festes populars, d'Albert Vidal, és una obra que convida a descobrir les arrels de moltes de les celebracions que formen part de la vida quotidiana dels pobles i ciutats de Catalunya. Un recorregut fascinant per un patrimoni cultural que sovint coneixem de prop, però del qual desconeixem els orígens.

Al llarg de les seves pàgines, l’autor recull un centenar de festes, fires i tradicions populars i n’explica la història, el significat i l’evolució al llarg del temps. Des de les festes majors fins a celebracions vinculades als oficis, la gastronomia o el calendari religiós, el llibre mostra com la història, les creences i les llegendes han contribuït a configurar la identitat cultural del país.

Escrit amb un estil divulgatiu i accessible, aquest volum permet entendre millor costums que encara avui continuen ben vius. Una lectura ideal per a les persones interessades en la cultura popular catalana i per a tothom qui vulgui mirar les festes de sempre amb uns altres ulls.

Més informació:

• Albert Vidal a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a Albert Vidal al Diari de Tarragona

Recomanat per l’equip de la Bib. Elisenda de Montcada. Montcada i Reixac.

"Els Contes de la Patum " de la Núria Alàs és una col·lecció de contes infantils.  Els contes de la Patum són educatius i tenen com a objectiu que els nens i nenes coneguin els orígens de les diferents comparses de la festa. Un dels atractius, a part dels dibuixos elaborats i els divertits textos de la Núria Alàs, són els passatemps que hi ha darrere de cada conte perquè els més menuts es distreguin fent una sopa de lletres o unes endevinalles relacionades amb la festa.

Recomanat pel Prestatge de Cultura Popular

Aquest llibre vol apropar la història d'aquesta celebració tradicional berguedana als més petits. Amb text de l'historiador berguedà Albert Rumbo i els entranyables dibuixos de la reconeguda Pilarín Bayès, aquest llibre pretén explicar La Patum de Berga als més menuts, amb el màxim de rigor històric possible però a la vegada amb un llenguatge planer i entenedor. La voluntat d'aquest treball és que els infants de Berga reconeguin els elements propis de la celebració i puguin aprofundir en la seva comprensió, mentre que els nens que no la coneixen ni l'han vist mai, puguin descobrir-la per primera vegada.

Adequat de 6 a 8 anys.

Recomanat pel Prestatge Virtual de Cultura Popular.

Una reflexió aguda i nostàlgica sobre la generació nascuda als anys vuitanta, marcada per la transformació social, econòmica i política d'Espanya. A través d'una narrativa personal i documental, Vázquez Sallés explora les contradiccions i inquietuds d'una generació que es va veure atrapada entre l'optimisme de la postransició i les dificultats d'un món globalitzat, on les expectatives sovint no coincideixen amb la realitat. El llibre és una crònica que combina història recent, vivències personals i una crítica a les condicions d'una societat que ha canviat ràpidament, reflectint el desconcert i les incerteses d'una joventut que, malgrat les promeses de felicitat, es veu sovint perduda entre les seves pròpies aspiracions i les circumstàncies del moment.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El llibre explora la sardana des de diferents perspectives. A través dels cinc apartats, es poden seguir des dels aspectes més bàsics, com són els coreogràfics i musicals o els instruments de la cobla, amb les seves tipologies i evolucions, fins al vessant social o la presència de la sardana i la cobla en àmbits com la literatura, el cinema o la ràdio.

Cent capítols, cent aspectes diferents de la sardana i la cobla que, per la incidència que ambdues han tingut en la vida cultural i social del país, són cent motius fonamentals per estimar-les.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una història mundial de la costura, el brodat i les persones que han utilitzat agulla i fil per a fer sentir la seva veu. Repassa totes les vegades en que cosint, encara en les situacions més adverses, s’ha reclamat justícia.

A l'Argentina de la dècada de 1970, les mares de la Plaza de Mayo es manifestaven  amb mocadors al cap brodats amb els noms dels seus fills «desapareguts». A l'Anglaterra dels Tudor, María reina d'Escòcia, estava retinguda als castells,  els seus brodats reclamaven els seu dret al tron. Des de de la propaganda política del tapís de Bayeux, els soldats de la Primera Guerra Mundial bregant amb el trastorn d'estrès posttraumàtic  fins al tapís sobre la sida, les històries teixides dels hmong i els barrets roses amb orelles de gata de les marxes feministes contra l’administració Trump.

*Recomanació de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’autor Pep Casas, gran coneixedor de llegendes, les reescriu motivat per la fascinació que li ve de petit quan seia al costat de la llar de foc i demanava: “Padrina, explica’m alguna història!”. El llibre no és més que una versió pròpia, d’un posterior procés creatiu de redacció de cadascuna de les llegendes d’arreu, reescrites amb el màxim de respecte als originals; per exemple: El Xic de Vacarisses, El traginer de Malgrat, El castell de Montornès i el caçador, L’hostalera d’Olot, El drac de Sant Llorenç del Munt... Martí Boada, en el pròleg, ho descriu així “... ha desplegat una nova taxonomia de la literatura imaginària del bosc...”

A Llegendes de bosc hi trobem el món de l’imaginari: gegants, dracs, diables, follets o dones d’aigua, que representen la base de moltíssimes llegendes i són definides per Pep Casas com “grans guardianes de la imaginació i de la màgia” o com també diu que “tenen aquell atractiu especial que et connecta amb la màgia de l’indret...” i “tenen la virtut de fer semblar reals coses que no ho són: tenen el poder de la imaginació”.

El títol del llibre ret un homenatge a totes aquelles persones que han conviscut d’una manera o altra entre arbres, gent que els coneixia, com també els animals, i  sabien com tractar-los i respectar-los. Com diu l’autor, “la gent que hi treballava anava ‘a bosc’ i no pas ‘al bosc’”, gent que el respectava i el cuidava donat que era el seu sosteniment.

Un llibre que arriba en un moment que, segons Martí Boada, “ens cal recuperar el bosc com a gran aula, ara que sembla talment que ens hàgim desnaturalitzat”.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a galet amb un instrument fràgil i sofert. Per què va desaparèixer el porró de les taules de les cases, de les tavernes i de les cases de menjars? Per què va deixar de ser un objecte d´ús general? Per què es van deixar de fabricar porrons bufats? I, en canvi, tothom l´enyora. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest llibre està escrit amb lletra lligada i ens presenta una història ben especial. Ideal per a nens i nenes que comencem amb la lectura.

La trama gira al voltant d'una família que ve de la prehistòria, però no és una família qualsevol! El protagonista principal és en Troti,  un unicorn molt simpàtic que viu moltes aventures amb els seus amics.

Però a més d'en Troti, la família també inclou personatges molt especials com l'àvia Uma, --que adora llegir i explicar contes populars--, el nen de la casa: l'Uri, en Pop, el pare de l'Uri. L’Uri té una amiga molt propera, la Mia, que sempre està disposada a viure noves aventures.

La història se centra en una setmana molt especial a l’escola, la setmana de Carnaval! A l’escola de l’Uri i la Mia, cada dia és una festa amb disfresses i diversió. El dilluns, per exemple, han de portar pijama; el dimarts, una sabata de cada color; cada dia una cosa diferent han de portar. També ho fas això a la teva escola?

En Troti vol acompanyar-los cada dia a l’escola, i, clar, també vol disfressar-se! Però com et pots imaginar, li passen unes quantes coses inesperades que no et vull desvetllar… Per saber què li passa a en Troti i com acaba aquesta setmana de Carnestoltes tan especial, hauràs de llegir el llibre!

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per Carme Sanuy de la Biblioteca Central de Terrassa

La família Mikicus ha decidit que ara que arriba Carnestoltes podrien disfressar-se i fer una desfilada. Quina bona idea! De què es disfressaran? Tots ja ho saben i comencen a confeccionar les seves disfresses... bé, tots no, perquè el Mico Petit encara no s’ha decidit: de princesa, d’astronauta, de bomber...?
Hi ha tantes possibilitats, però a la fi, mirant el seu gat li ve una bona idea! Voleu saber com serà la seva disfressa finalment?

Aquest llibre forma par de la col·lecció El Mico Petit, una col·lecció per a descobrir els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides per al 2030).

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per la Biblioteca Ca L'Altisent de Sant Climent de LLobregat.

Moda, poder i cultura.L'autora revela amb detall les peces, accessoris i modes que van definir segles d'història. Des dels turbants i tocats corniformes que adornaven a les dones medievals, fins al mirinyac que va revolucionar la silueta femenina i va marcar una era, cada peça és un reflex del temps, dels seus valors i de les seves lluites. Aquest llibre, a més d'explorar el vestuari des de la seva funció pràctica, l'analitza com un llenguatge cultural i social ple de significat. 

Un detallat i ampli estudi sobre la roba a Espanya des del s. XIII fins al XIX. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un llibre per descobrir el món de les dites catalanes il·lustrades, amb 300 per endevinar. Explica el significat, exemples d'ús, l'origen, sinònims i equivalents en altres idiomes. Una oportunitat perfecta per aprendre’n i divertir-se  amb la riquesa de la llengua catalana.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quins trets característics tenim els catalans del segle XXI? Es mantenen les formes de vida que Ferrater Mora va descriure fa 80 anys? Com han influit les migracions, l’obertura a altres païssos, la internacionalització de l’economia?. L’autor reflexiona sobre els canvis en la civilització occidental, sobre el concepte de civilitat, sobre la idea que ens fem els catalans del futur i del progrés, i sobre la nostra personalitat, per acabar fent una proposta d’eines per avançar. Una reflexió sobre com som i cap a on anem els catalans. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’autor,  expert divulgador sobre els balls populars i dansaire, ens exposa les diferents teòries sobre l’origen de la sardana, i els seus punts discrepants. Fa un estudi historiogràfic sobre l’evolució i formació de les danses populars des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX, quan apareix la sardana vuitcentista.

 Un llibre que demostra l’aprofundiment en la temàtica sardanista i el coneixement de l’autor sobre la tècnica, els passos del balls i les composicions musical de les danses ballades.  

* Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Criatures captivadores i més misterioses de la mitologia universal. La figura de l’unicorn apareix a diverses cultures al llarg de la història: Índia, Grècia, edat mitjana fins als nostres dies.

Aquest llibre aporta dades i curiositats de la història natural, la medecina, l’art, la religió i la literatura i repassa  la trajectòria d’aquest ésser en la mitologia.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Abans de la independència de Cuba, de la derrota traumàtica d’Espanya, del Desastre del 98, les havaneres ja parlaven de la guerra, dels soldats catalans, de les fruites de pinyol dolç, de la sensualitat pertorbadora de les dones d’ultramar i de tots els tòpics de l’amor romàntic. Les cantaven els pescadors, els obrers de les fàbriques, els personatges de les sarsueles, els cantants professionals, els músics de carrer, els fills de les classes dirigents. Les havaneres eren una música de moda.

Abans de la seva forma cantada, l’havanera va ser un ballable lent que a Catalunya era més conegut amb el nom d’americana. El seu ritme cadenciós intensificava la intimitat de les parelles que s’agafaven per ballar en teatres, llotges, sales de ball, envelats, places i carrers. Per això es va associar al pecat, a la transgressió social, a les actituds rebels. Les havaneres van ser un ball de moda.

Les havaneres també van ser un símbol d’exaltació nacional. A Madrid durant la Guerra d’Àfrica de 1859 eren un cant d’elogi de l’imperi espanyol com a regne fort i colonial. A Catalunya eren un cant nacionalista de reinvindació davant de les pressions de l’estat espanyol afeblit.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un repàs del productes i dels hàabits en l’alimentació que han canviat des dels anys 80 fins a l’actualitat. L’autor, doctor en ciència i tecnologia dels aliments, fa un anàlisi dels aliments, de la manera de comprar i cuinar, i de les tendències actuals, promogudes pel canvi climàtic, com la carn vegetal,  i el futur de l’agricultura.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre és un entreteniment, un esbargiment ideal per fer en solitari o en família. Presenta l’origen de cent deu dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer-ne la procedència. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Si quan penses en frases fetes, no vols trencar-te el cap, ni et vols fer el suec, però  tampoc enganyar-vos com a un xino. Pregunteu-vos a vosaltres mateixos o al vostre entorn si una frase o una altra és utilitzada freqüentment, si es coneix el significat. En qualsevol cas, l’origen us sorprendrà.
Us en farem cinc cèntims, però no volem acabar com el rosari de l’aurora, ni explicar un sopar de duro. Només pretenem estirar de la manta i, encara que no lliguem els gossos amb llangonisses, per si les mosques, no tirarem la tovallola. A fi de comptes, es tracta de jugar-se els quartos, de menjar en el mateix plat sense fer més voltes que el 29.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què entenem per bruixeria? Quines eren les feines i tasques que portaven a terme? Només eren dones? 
Aquest llibre és un ampli anàlisi de la bruixeria a Catalunya: dites, literatura, tipus de vida. Inclou un calendari de fires, trobades i activitats per fer a l’escola per poder explicar-ho. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

 'Els balls de l'ós' són representacions de teatre popular de carrer que pertanyen als anomenats balls parlats profans ubicats al cicle festiu de les mascarades hivernals. Generalment, aquestes festes ursines escenifiquen una lluita entre l'home i el gran plantígrad  recolzada en arguments de temàtica heroica que narren la cacera de l'ós, i que sovint s'alimenten del mite del salvatge que ha de ser civilitzat. Al capdavall, són unes celebracions carregades de formes rituals paganes, carnavalesques, que promouen el despertar de la primavera.

En aquest llibre s'exposa com ha estat vist l'ós al llarg de la història al continent europeu i s'aprofundeix en festes tradicionals dels Pirineus entorn a la seva figura folklòrica: les Festes de l'Ós del Vallespir, el Ball de l'Óssa d'Encamp, l'Onso del carnaval de Bielsa i l'Hartza dels carnavals d'Ituren i Zubieta.     

Recomanat per la Xarxa de  Biblioteques Municipals. 

La "Historia general del Carnaval de Cádiz: de las Viejas Ricas a Juan Carlos Aragón", escrita per David Monthiel, és una obra que ofereix una immersió profunda i detallada en la història i l'evolució del Carnaval de Cádiz, un dels festivals més emblemàtics i colorits d'Espanya. A través d'aquest llibre, Monthiel no només narra la cronologia d'aquest esdeveniment cultural, sinó que també explora la seva significació sociopolítica i cultural a través dels anys.

El Carnaval de Cádiz és conegut per la seva irreverència, humor i la crítica social i política que es manifesta en les seves cançons, disfresses i actuacions. Monthiel fa un recorregut històric que comença amb les "Viejas Ricas", figures representatives dels inicis del carnaval gadità, i arriba fins a figures contemporànies com Juan Carlos Aragón, considerat un dels autors més destacats i innovadors del Carnaval modern.

El llibre destaca per la seva rigorositat investigativa i la capacitat de l'autor per connectar els canvis en el festival amb els contextos històrics i socials més amplis d'Espanya. Això inclou moments d'opressió durant la dictadura franquista, quan el Carnaval es va convertir en un mitjà d'expressió clandestina i resistència cultural, fins a la seva explosió de popularitat en la democràcia actual, on continua sent un espai per a la llibertat d'expressió i la crítica social.

El llibre és recomanable tant per a lectors interessats en la història cultural d'Espanya com per aquells que busquen entendre com les festes populars poden servir d'espill dels canvis socials i polítics d'una societat. A més, per als aficionats al Carnaval de Cádiz, aquesta obra ofereix una visió exhaustiva que enriqueix la comprensió del festival, mostrant la seva evolució i el seu impacte cultural a través dels segles.

Recomanat per la Xarxa de  Biblioteques Municipals. 

L’autora descriu la taula com a compendi de diferents cultures i perquè és el moment de trobar-nos, rebre convidats a casa i servir-los els àpats que hem elaborat que tothom extrema la seva amabilitat i cordialitat. Demostra que els modals han evolucionat amb la incorporació d’estris, aliments i rutines. Creu que són necessàries les normes a la taula i a la societat i explica l’origen de moltes d’elles.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els bertsolaris, és una forma d’expressió tradicional basca que ha exclòs les dones durant molts anys. 
Aquest llibre fa un anàlisi de l’empoderament feminista de les dones que hi han participat. Uxue Alberdi i les quinze bertsolaris entrevistades trenquen el silenci sobre la violència vers les dones en una cultura popular minoritària. Des dels marges lingüístics i culturals teixeixen una eina útil i transgressora per a qualsevol sector on es vulgui promoure una articulació feminista i una transformació antipatriarcal. Premi Euskadi d’Assaig 2020. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Una guia que explica presenta històries fascinants sobre gestes impossibles, monstres llegendaris, deesses i déus mitològics, poderosos herois i curioses creences de tot el món al llarg dels segles. 
Si vols saber com van sorgir les pràctiques culturals i per què alguns d'aquests rituals i supersticions persisteixen fins i tot avui dia. 
 

La febre dels cromos travessa la història des de l'últim terç del segle XIX fins als nostres dies, i va tenir un moment d'esplendor esclatant que avui pot semblar-nos inimaginable. Però no cal que ens ho imaginem: Josep-Manuel Rafí ha dedicat anys d'investigació per oferir-nos una obra de referència que ens porta als orígens triomfals del cromo publicitari al nostre país (que va ser un referent de creativitat extraordinari) i ens ofereix un arxiu de prop de mil cromos representatius de les principals col·leccions històriques. Seguint l'estela de la marca de xocolata de Jaume Boix, un autèntic revulsiu català i europeu, veiem com els cromos, senzillament, van transformar la societat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre fa un breu recorregut sobre com els fongs i, en especial els bolets, s’han relacionat amb els éssers humans. Una història de mitologies, superstició. Explica alguns usos dels bolets en la medicina tradicional de diverses cultures i com s’investiguen aquestes pràctiques actualment.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals  

La periodista Sandra Lawrence ens introdueix en el món de les plantes : curiositats, supersticions, propietats curatives i el seu ús a la màgia i a la medicinal. Es un viatge a la medicina tradicional i de la investigació científica; de l’ús terapèutic i místic de les plantes medicinals des de l’antiguitat fins a l’actualitat. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Si vols conèixer la cultura i el folklore d'un poble escolteu la seva música i fixeu-vos en els instruments que la fan sonar. Us presentem aquest llibre que posa l'èmfasi en els instruments tradicionals i en d'altres molt populars, però menys estudiats, que han esdevingut elements identificatius de cada cultura. Els instruments musicals són eines que s'utilitzen per generar sons de tota classe. A Catalunya hi ha una gran presència d'instruments de tota mena. L'Anaís Falcó, doctora en musicologia per la UAB i etnomusicòloga titulada a l'ESMUC, ens els descriu detalladament. Ens explica la seva història, el seu origen, les transformacions que han sofert per adaptar-se a les diverses necessitats dels seus intèrprets; anècdotes i persones que han ajudat al fet que tota aquesta cultura tradicional i popular hagi arribat fins als nostres dies en forma de cançoners.

Aquest estudi analitza tot l'univers sonor de la cultura tradicional, que va des de la música que es pot fer amb el mateix cos (veus, percussions), fins als instruments que no fan música (campana, xiulet), passant pels de corda, vent i percussió; i els nostres instruments identitaris (gralles, dolçaines, tarotes, flabiols, tambor, cornamusa). En destacarem també la seva edició, molt cuidada, amb una gran selecció d'imatges d'arxiu i fotografies actuals, que ens il·lustren gràficament totes les descripcions i instruments.

En resum, estem davant d'un llibre molt exhaustiu i rigorós, ple de curiositats, històries divertides, amb un llenguatge amè i divulgatiu. Adreçat a tota mena de públic, des de l'expert que busca una informació detallada fins a la persona que sent curiositat pel món tradicional i en vol fer una primera lectura.

Més informació:

• Anaís Falcó Ibàñez a les Biblioteques
• Canal de youtube

Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana. 

A qui li agradi la cultura popular, escoltar històries o explicar contes tradicionals, amb aquest llibre té l’oportunitat de fer o una cosa o una altra, o bé totes dues.

Louis Espinassous, biòleg, etnòleg... i fins i tot pastor, reuneix i reescriu trenta-tres històries vinculades al món dels arbres i la natura, originàries d’arreu del món. Recollides per ser escoltades o contades sota l’arbre, l’avet, el bedoll o el cirerer de bosc. Ha comptat amb l’extraordinària sort de poder recollir-ho de llavis de les narradores i dels narradors de contes tradicionals dels Pirineus, dels llibres de contes de tradició oral, com també de l’oralitat contemporània.

Una bona proposta per fer camins de natura acompanyats, en les petites aturades de descans, per la lectura de contes que segons l’autor els defineix així: “Els contes són com les papallones a les pàgines d’una guia(...) només tenen sentit si finalment aconsegueixen emprendre el vol, ben vives, en el pas de la boca a les orelles”.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

L’autor és professor de secundària i porta trenta anys recollint els noms dels ocells a diferents llocs de Catalunya. Aquest llibre recull 387 espècies d’ocells i 6.816 noms populars. Per exemple, 
la cuereta blanca (Motacilla alba) que surt a la portada és l’espècie anomenada de més maneres de cap a cap del país, amb 235 sinònims. 

“La mitjana de sinònims per espècie és de disset, és a dir, un mateix ocell és anomenat de disset maneres diferents de mitjana”, explica Carretero. I què ho fa que hi hagi espècies que en tinguin tants? “Tenir més sinònims o menys depèn de la proximitat que tinguem amb l’espècie. Com més fàcil de veure sigui, més ens hi familiaritzem i més noms hi posem”, diu.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

La mitologia catalana està formada pels personatges de les històries que s’han transmès a través de rondalles (Joan de l’Ós), llegendes (dones d’aigua) i costums (el Bocarrot) de tots els territoris catalans. Aquest llibre n’aplega trenta i analitza els orígens, el significat i les relacions amb altres mitologies del món.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Defineixo el Seixantisme com un moviment general plural i de molta vitalitat, que es desenvolupa principalment entre 1959 i 1971, sustentat per l’amalgama de diverses iniciatives politicoculturals —potents, imaginatives—, amb una voluntat col·lectiva molt aferrissada, en què convergeixen dos objectius: l’antifranquisme i l’afirmació de la cultura com a forma definidora de la identitat catalana, amb la consciència estesa i esperançada de la fi del règim franquista i de l’adveniment de la democràcia” diu l’autora.

Aquest llibre analitza amb detall, els moviments i col·lectius  socials que van des de la música, la literatura, l’arquitectura, , l’associacionisme i que van ser la base de la política, les institucions i la cultura actual. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magnífica entrada al món medieval.

La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn (“una de les bèsties més cruels que hi ha”) o l'au fènix. Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.

Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció al volum.

Recomanat per Bib. Elisenda. Montcada i Reixac

Sir James G. Frazer (1854-1941), va dedicar bona part de la seva extensa obra a l’anàlisi comparat de les religions. En aquest llibre analitza com el descobriment del foc ha estat una constant de totes les cultures, de totes les contrades i èpoques, i han donat lloc a una gran quantitat de mites que expliquen aquest element sagrat. L’autor aporta una compilació de relats plens de poètica i simbolisme, bona part basats en la tradició oral que es emergeixen a diferents zones geogràfiques del món.  

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals