Els cistells es fan amb fibres vegetals. El material més conegut és el vímet, però també s’utilitzen el jonc, la canya, l’espart, la balca, l’abacà, la palma o el margalló.
Us presentem el tible, un instrument de vent i de fusta molt comú en la cobla. Es fa servir en aquest tipus de música pel seu so agut i punyent, molt apropiat per fer de solista. Si us agraden les sardanes i la cobla és possible que l’hagueu vist i sentit tocar a les diferents colles sardanistes del nostre país. I és que és tot un referent per aquest tipus de música.
Diu la cultura popular que entre finals d'estiu i el començament de la tardor, al voltant de Sant Martí, la temperatura augmenta per sobre dels valors dels dies anteriors.
L’autor, expert divulgador sobre els balls populars i dansaire, ens exposa les diferents teòries sobre l’origen de la sardana, i els seus punts discrepants. Fa un estudi historiogràfic sobre l’evolució i formació de les danses populars des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX, quan apareix la sardana vuitcentista.
Un llibre que demostra l’aprofundiment en la temàtica sardanista i el coneixement de l’autor sobre la tècnica, els passos del balls i les composicions musical de les danses ballades.
* Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Criatures captivadores i més misterioses de la mitologia universal. La figura de l’unicorn apareix a diverses cultures al llarg de la història: Índia, Grècia, edat mitjana fins als nostres dies.
Aquest llibre aporta dades i curiositats de la història natural, la medecina, l’art, la religió i la literatura i repassa la trajectòria d’aquest ésser en la mitologia.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
20/11/2024
Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen.
Costal i Fornells, Anna
Barcelona : Rafael Dalmau Editor, novembre del 2023
Abans de la independència de Cuba, de la derrota traumàtica d’Espanya, del Desastre del 98, les havaneres ja parlaven de la guerra, dels soldats catalans, de les fruites de pinyol dolç, de la sensualitat pertorbadora de les dones d’ultramar i de tots els tòpics de l’amor romàntic. Les cantaven els pescadors, els obrers de les fàbriques, els personatges de les sarsueles, els cantants professionals, els músics de carrer, els fills de les classes dirigents. Les havaneres eren una música de moda.
Abans de la seva forma cantada, l’havanera va ser un ballable lent que a Catalunya era més conegut amb el nom d’americana. El seu ritme cadenciós intensificava la intimitat de les parelles que s’agafaven per ballar en teatres, llotges, sales de ball, envelats, places i carrers. Per això es va associar al pecat, a la transgressió social, a les actituds rebels. Les havaneres van ser un ball de moda.
Les havaneres també van ser un símbol d’exaltació nacional. A Madrid durant la Guerra d’Àfrica de 1859 eren un cant d’elogi de l’imperi espanyol com a regne fort i colonial. A Catalunya eren un cant nacionalista de reinvindació davant de les pressions de l’estat espanyol afeblit.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
18/07/2024
Del ultramarinos al hipermercado: un recorrido por los sabores, recuerdos y costumbres de toda una generación
Lurueña, Miguel Ángel
Barcelona (España) : Ediciones Destino, noviembre de 2023
Un repàs del productes i dels hàabits en l’alimentació que han canviat des dels anys 80 fins a l’actualitat. L’autor, doctor en ciència i tecnologia dels aliments, fa un anàlisi dels aliments, de la manera de comprar i cuinar, i de les tendències actuals, promogudes pel canvi climàtic, com la carn vegetal, i el futur de l’agricultura.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Aquest llibre és un entreteniment, un esbargiment ideal per fer en solitari o en família. Presenta l’origen de cent deu dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer-ne la procedència.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
23/09/2024
L'Origen de 110 frases fetes: per què diem...? (2)
Si quan penses en frases fetes, no vols trencar-te el cap, ni et vols fer el suec, però tampoc enganyar-vos com a un xino. Pregunteu-vos a vosaltres mateixos o al vostre entorn si una frase o una altra és utilitzada freqüentment, si es coneix el significat. En qualsevol cas, l’origen us sorprendrà. Us en farem cinc cèntims, però no volem acabar com el rosari de l’aurora, ni explicar un sopar de duro. Només pretenem estirar de la manta i, encara que no lliguem els gossos amb llangonisses, per si les mosques, no tirarem la tovallola. A fi de comptes, es tracta de jugar-se els quartos, de menjar en el mateix plat sense fer més voltes que el 29.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
16/04/2024
Les Bruixes es pentinen : mitologia i realitat de la bruixeria catalana
Què entenem per bruixeria? Quines eren les feines i tasques que portaven a terme? Només eren dones? Aquest llibre és un ampli anàlisi de la bruixeria a Catalunya: dites, literatura, tipus de vida. Inclou un calendari de fires, trobades i activitats per fer a l’escola per poder explicar-ho.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
16/04/2024
Els Balls de l'ós : carnavals dels Pirineus i altres festes tradicionals d'hivern europees
'Els balls de l'ós' són representacions de teatre popular de carrer que pertanyen als anomenats balls parlats profans ubicats al cicle festiu de les mascarades hivernals. Generalment, aquestes festes ursines escenifiquen una lluita entre l'home i el gran plantígrad recolzada en arguments de temàtica heroica que narren la cacera de l'ós, i que sovint s'alimenten del mite del salvatge que ha de ser civilitzat. Al capdavall, són unes celebracions carregades de formes rituals paganes, carnavalesques, que promouen el despertar de la primavera.
En aquest llibre s'exposa com ha estat vist l'ós al llarg de la història al continent europeu i s'aprofundeix en festes tradicionals dels Pirineus entorn a la seva figura folklòrica: les Festes de l'Ós del Vallespir, el Ball de l'Óssa d'Encamp, l'Onso del carnaval de Bielsa i l'Hartza dels carnavals d'Ituren i Zubieta.
Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals.
La "Historia general del Carnaval de Cádiz: de las Viejas Ricas a Juan Carlos Aragón", escrita per David Monthiel, és una obra que ofereix una immersió profunda i detallada en la història i l'evolució del Carnaval de Cádiz, un dels festivals més emblemàtics i colorits d'Espanya. A través d'aquest llibre, Monthiel no només narra la cronologia d'aquest esdeveniment cultural, sinó que també explora la seva significació sociopolítica i cultural a través dels anys.
El Carnaval de Cádiz és conegut per la seva irreverència, humor i la crítica social i política que es manifesta en les seves cançons, disfresses i actuacions. Monthiel fa un recorregut històric que comença amb les "Viejas Ricas", figures representatives dels inicis del carnaval gadità, i arriba fins a figures contemporànies com Juan Carlos Aragón, considerat un dels autors més destacats i innovadors del Carnaval modern.
El llibre destaca per la seva rigorositat investigativa i la capacitat de l'autor per connectar els canvis en el festival amb els contextos històrics i socials més amplis d'Espanya. Això inclou moments d'opressió durant la dictadura franquista, quan el Carnaval es va convertir en un mitjà d'expressió clandestina i resistència cultural, fins a la seva explosió de popularitat en la democràcia actual, on continua sent un espai per a la llibertat d'expressió i la crítica social.
El llibre és recomanable tant per a lectors interessats en la història cultural d'Espanya com per aquells que busquen entendre com les festes populars poden servir d'espill dels canvis socials i polítics d'una societat. A més, per als aficionats al Carnaval de Cádiz, aquesta obra ofereix una visió exhaustiva que enriqueix la comprensió del festival, mostrant la seva evolució i el seu impacte cultural a través dels segles.
Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals.
05/02/2024
Los Rituales en la mesa : orígenes, evolución, excentricidades y significados
L’autora descriu la taula com a compendi de diferents cultures i perquè és el moment de trobar-nos, rebre convidats a casa i servir-los els àpats que hem elaborat que tothom extrema la seva amabilitat i cordialitat. Demostra que els modals han evolucionat amb la incorporació d’estris, aliments i rutines. Creu que són necessàries les normes a la taula i a la societat i explica l’origen de moltes d’elles.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
08/01/2024
Revers : testimonis de dones bertsolaris
Alberdi, Uxue
Sant Cugat del Vallès : Pol·len Edicions, abril 2023
Els bertsolaris, és una forma d’expressió tradicional basca que ha exclòs les dones durant molts anys. Aquest llibre fa un anàlisi de l’empoderament feminista de les dones que hi han participat. Uxue Alberdi i les quinze bertsolaris entrevistades trenquen el silenci sobre la violència vers les dones en una cultura popular minoritària. Des dels marges lingüístics i culturals teixeixen una eina útil i transgressora per a qualsevol sector on es vulgui promoure una articulació feminista i una transformació antipatriarcal. Premi Euskadi d’Assaig 2020.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
07/12/2023
Supersticiones: manual sobre folclore, mitos y leyendas de todo el mundo
Una guia que explica presenta històries fascinants sobre gestes impossibles, monstres llegendaris, deesses i déus mitològics, poderosos herois i curioses creences de tot el món al llarg dels segles. Si vols saber com van sorgir les pràctiques culturals i per què alguns d'aquests rituals i supersticions persisteixen fins i tot avui dia.
La febre dels cromos travessa la història des de l'últim terç del segle XIX fins als nostres dies, i va tenir un moment d'esplendor esclatant que avui pot semblar-nos inimaginable. Però no cal que ens ho imaginem: Josep-Manuel Rafí ha dedicat anys d'investigació per oferir-nos una obra de referència que ens porta als orígens triomfals del cromo publicitari al nostre país (que va ser un referent de creativitat extraordinari) i ens ofereix un arxiu de prop de mil cromos representatius de les principals col·leccions històriques. Seguint l'estela de la marca de xocolata de Jaume Boix, un autèntic revulsiu català i europeu, veiem com els cromos, senzillament, van transformar la societat.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
07/12/2023
La Magia de los hongos : los hongos en el folclore, la superstición y la medicina tradicional
Aquest llibre fa un breu recorregut sobre com els fongs i, en especial els bolets, s’han relacionat amb els éssers humans. Una història de mitologies, superstició. Explica alguns usos dels bolets en la medicina tradicional de diverses cultures i com s’investiguen aquestes pràctiques actualment.
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
13/06/2023
El Huerto secreto de las brujas : las plantas en la magia, la cultura popular y la medicina tradicional
La periodista Sandra Lawrence ens introdueix en el món de les plantes : curiositats, supersticions, propietats curatives i el seu ús a la màgia i a la medicinal. Es un viatge a la medicina tradicional i de la investigació científica; de l’ús terapèutic i místic de les plantes medicinals des de l’antiguitat fins a l’actualitat.
Si vols conèixer la cultura i el folklore d'un poble escolteu la seva música i fixeu-vos en els instruments que la fan sonar. Us presentem aquest llibre que posa l'èmfasi en els instruments tradicionals i en d'altres molt populars, però menys estudiats, que han esdevingut elements identificatius de cada cultura. Els instruments musicals són eines que s'utilitzen per generar sons de tota classe. A Catalunya hi ha una gran presència d'instruments de tota mena. L'Anaís Falcó, doctora en musicologia per la UAB i etnomusicòloga titulada a l'ESMUC, ens els descriu detalladament. Ens explica la seva història, el seu origen, les transformacions que han sofert per adaptar-se a les diverses necessitats dels seus intèrprets; anècdotes i persones que han ajudat al fet que tota aquesta cultura tradicional i popular hagi arribat fins als nostres dies en forma de cançoners.
Aquest estudi analitza tot l'univers sonor de la cultura tradicional, que va des de la música que es pot fer amb el mateix cos (veus, percussions), fins als instruments que no fan música (campana, xiulet), passant pels de corda, vent i percussió; i els nostres instruments identitaris (gralles, dolçaines, tarotes, flabiols, tambor, cornamusa). En destacarem també la seva edició, molt cuidada, amb una gran selecció d'imatges d'arxiu i fotografies actuals, que ens il·lustren gràficament totes les descripcions i instruments.
En resum, estem davant d'un llibre molt exhaustiu i rigorós, ple de curiositats, històries divertides, amb un llenguatge amè i divulgatiu. Adreçat a tota mena de públic, des de l'expert que busca una informació detallada fins a la persona que sent curiositat pel món tradicional i en vol fer una primera lectura.
A qui li agradi la cultura popular, escoltar històries o explicar contes tradicionals, amb aquest llibre té l’oportunitat de fer o una cosa o una altra, o bé totes dues.
Louis Espinassous, biòleg, etnòleg... i fins i tot pastor, reuneix i reescriu trenta-tres històries vinculades al món dels arbres i la natura, originàries d’arreu del món. Recollides per ser escoltades o contades sota l’arbre, l’avet, el bedoll o el cirerer de bosc. Ha comptat amb l’extraordinària sort de poder recollir-ho de llavis de les narradores i dels narradors de contes tradicionals dels Pirineus, dels llibres de contes de tradició oral, com també de l’oralitat contemporània.
Una bona proposta per fer camins de natura acompanyats, en les petites aturades de descans, per la lectura de contes que segons l’autor els defineix així: “Els contes són com les papallones a les pàgines d’una guia(...) només tenen sentit si finalment aconsegueixen emprendre el vol, ben vives, en el pas de la boca a les orelles”.
L’autor és professor de secundària i porta trenta anys recollint els noms dels ocells a diferents llocs de Catalunya. Aquest llibre recull 387 espècies d’ocells i 6.816 noms populars. Per exemple, la cuereta blanca (Motacilla alba) que surt a la portada és l’espècie anomenada de més maneres de cap a cap del país, amb 235 sinònims.
“La mitjana de sinònims per espècie és de disset, és a dir, un mateix ocell és anomenat de disset maneres diferents de mitjana”, explica Carretero. I què ho fa que hi hagi espècies que en tinguin tants? “Tenir més sinònims o menys depèn de la proximitat que tinguem amb l’espècie. Com més fàcil de veure sigui, més ens hi familiaritzem i més noms hi posem”, diu.
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
13/06/2023
Mitologia dels Països Catalans
Rangil, Daniel
El Papiol (Baix Llobregat) : Efadós, novembre del 2022
La mitologia catalana està formada pels personatges de les històries que s’han transmès a través de rondalles (Joan de l’Ós), llegendes (dones d’aigua) i costums (el Bocarrot) de tots els territoris catalans. Aquest llibre n’aplega trenta i analitza els orígens, el significat i les relacions amb altres mitologies del món.
Defineixo el Seixantisme com un moviment general plural i de molta vitalitat, que es desenvolupa principalment entre 1959 i 1971, sustentat per l’amalgama de diverses iniciatives politicoculturals —potents, imaginatives—, amb una voluntat col·lectiva molt aferrissada, en què convergeixen dos objectius: l’antifranquisme i l’afirmació de la cultura com a forma definidora de la identitat catalana, amb la consciència estesa i esperançada de la fi del règim franquista i de l’adveniment de la democràcia” diu l’autora.
Aquest llibre analitza amb detall, els moviments i col·lectius socials que van des de la música, la literatura, l’arquitectura, , l’associacionisme i que van ser la base de la política, les institucions i la cultura actual.
Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magnífica entrada al món medieval.
La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn (“una de les bèsties més cruels que hi ha”) o l'au fènix. Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció al volum.
Sir James G. Frazer (1854-1941), va dedicar bona part de la seva extensa obra a l’anàlisi comparat de les religions. En aquest llibre analitza com el descobriment del foc ha estat una constant de totes les cultures, de totes les contrades i èpoques, i han donat lloc a una gran quantitat de mites que expliquen aquest element sagrat. L’autor aporta una compilació de relats plens de poètica i simbolisme, bona part basats en la tradició oral que es emergeixen a diferents zones geogràfiques del món.
Recull de deu rondalles i llegendes de la tradició popular i oral catalana centrades en la mort, cadascuna acompanyada d’un assaig que l’analitza en profunditat. Hi transiten tota mena de difunts. Morts que semblen vius i vius que estan morts, cadàvers que s’estan podrint, però no ho saben i ànimes en pena que volen allò que és seu, morts que fan riure, avantpassats que pidolen records, metges que volen trencar tots els tabús.
Recull de dites, frases fetes, expressions i locucions, que sumen 730 dites catalanes amb la seva corresponent explicació. Són una manera fresca i informal de reviure les frases que es deien a casa de tota la vida, i de fer consciència de les que fem servir i no actualment.
Aquest és un llibre que recull l'experiència vital de 36 dones que han decidit dedicar a un àmbit tradicionalment masculí i, tanmateix, transitat per dones invisibilitzades. Dins d'aquests relats es plantegen temes com la gestió del territori, la difícil interacció del món rural amb la cultura urbana, com encaixar un turisme sostenible dins un sector que vol continuar sent productiu amb les pròpies arrels culturals, quin és el model alimentari que demana la societat actual, què entenem per benestar animal...
«¿Qué podemos aprender de la caza de las brujas en el Renacimiento, una guerra contra las mujeres que resuena aún hoy?» Adela Muñoz Páez analitza un dels fenòmens polític-religiosos més foscos del nostre passat recent i revisita alguns dels tòpics més habituals sobre el tema. Realment, Brujas... és un assaig sorprenent quant a la quantitat d'estereotips que trenca. Per exemple, el fenomen de la «caça de bruixes» no va tenir lloc en l'Edat mitjana, sinó en la Moderna. I tampoc va ser Espanya el lloc on més víctimes es va cobrar, sinó Centreeuropa –Alemanya, especialment– la regió on més dones van ser acusades de suposades pràctiques herètiques però les penes més cruels no les van imposar els tribunals eclesiàstics, i la Inquisició no va ser el braç executor de la caça, sinó la principal opositora a aquesta. D'altra banda, l'autora també recorda que, encara que el 70 per cent de les víctimes van ser dones i, per tant, encara que aquest fenomen no pot analitzar-se sense l'apropiada perspectiva de gènere, també va haver-hi un trenta per cent d'homes perseguits per la mateixa raó.
Extret de https://laslecturasdeguillermo.wordpress.com/
76 contes parlen sobre les anècdotes i les aventures més divertides del bestiari festiu. Un volum que mostra, a través d’il·lustracions i històries, la gran diversitat de bestiari festiu que té el territori: des de dracs imponents i dragolins entremaliats fins a galls, serps, mulasses, mamuts i follets, passant per tota mena de fauna mitològica i llegendària… El bestiari festiu no s’està de res i una mostra del bo i millor que té Catalunya, el País Valencià i el sud de França es troba recollit en aquesta publicació amb il·lustracions de Carles Arbat i textos de Meritxell Bayarri.
Retrobestiari és un repàs als quaranta anys d’evolució del bestiari festiu a Catalunya, des de finals dels anys 70 fins a l’actualitat, enfocant l’òptica en aquells anys de la primera revifalla de les festes al carrer dels ajuntaments democràtics fins a deixar constància de la seva evolució i estat actual. Documenta la història de la gran diversitat de figures i de les colles que s’estenen per Catalunya.
Javier Moscoso, reconegut assagista, pren com a objecte al gronxador per a poder escriure sobre la humanitat, les passions, les pors i tot això recolzat per la filosofia de l'oscil·lació. Al llarg del llibre ens topem amb el gronxador en els llocs més insospitats dotant a aquest objecte d'un valor cultural que avui dia no ha de considerar-se irrellevant i pueril.
Ton Lloret retrata les històries de vida que han inspirat @repoblem, un moviment que vol frenar el despoblament de les zones rurals de Catalunya. Aquesta obra, que pren el títol del compte de Twitter que va obrir el mateix autor l’agost del 2020, sortint de la primera onada de la pandèmia per la Covid-19, també evidencia el creixent interès per anar a viure al poble que s’ha pogut detectar l’últim any. La idea era ajudar tant als que buscaven casa i feina en un poble, com als indrets de Catalunya que patien pel despoblament. Algunes històries d’èxit recents i també de ja fa unes quantes dècades a diversos micropobles del país, omplen aquest llibre amb fotografies i testimonis de diversos emprenedors. Compta amb la presentació de Mario Urrea, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, i de les explicacions d’Eduard Trepat i Gemma Estany, coordinadors tècnics de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya. Extret de www. Benvingutsalmonrural. com
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
16/02/2022
Underground i contracultura a la Catalunya dels anys 70
Catàleg de l’exposició que es pot visitar fins al mes de març de 2022, al Palau Robert de Barcelona. Proposa un viatge intens per l’undeground i la contracultura catalans, els seus somnis i el seu llegat.
Descriu el primer underground català i les seves influències, la psicodèlia i els viatges cap a l’Índia, la contracultura, l’explosió de noves formes d’expressió poètica, musical i teatral, per seguir viatge amb l’adveniment del comix, de les comunes i de l’activisme social a la recerca d’una societat alternativa. I continua la nostra ruta fins al punt de no retorn, amb la mort de les utopies, l’enterrament del nosaltres i l’adveniment del jo. Un final agredolç, doncs, malgrat que l’herència d’aquells anys sigui, finalment, reconeguda i valorada en tota la seva dimensió cultural i vital.
Si estàs buscant una pel·lícula tendra i divertida per veure tota la família, aquesta és la teva. Podràs trobar a les biblioteques la primera part Ernest i Celestine (2012), i també diversos contes de la Gabrielle Vincent sobre la increïble parella formada per un os i una rateta.
L’Ernest és un os molt gran i amb un gran cor, tan gran que va acollir a la Celestina, una encantadora rateta, a casa seva. En aquesta ocasió, l’arribada de l’hivern els farà passar unes imprevisibles aventures que posposaran la hibernació de l’Ernest. Històries on els valors com l’amistat, la cooperació i el respecte hi son presents amb unes il·lustracions originals d’una gran bellesa.
Recomanada a partir de 3 anys per veure-la en família.
Sabeu que va ser la gran batuda? Potser en castellà: la gran redada?
És el nom amb que es coneix la reclusió, en una sola nit, de 9.000 gitanos amb la intenció d’exterminar aquest poble per part de les autoritats de l’Espanya de 1749. Només per la lectura del capítol dedicat a aquest fet ja val la pena recomanar la lectura d’Historia del pueblo gitano en España, de David Martín Sánchez, doctor en història i investigador de la història d’aquest poble.
Tot i que el llibre no pretén ser una història completa del poble gitano, si que ens ofereix unes quantes dades clau que ens poden permetre entendre una mica millor alguns trets diferencials de la minoria més nombrosa de l’Estat espanyol.
Tant a la introducció com a l’epíleg, l’autor ens parla de la necessitat d’incloure mínimament la història del poble gitano en el currículum dels escolars, de la mateixa manera que s’hi inclou les d’altres minories, no tant majoritàries, però potser menys silenciades. Potser ens faria falta.
Aquesta obra ressegueix la comarca per explicar els malnoms i sobrenoms de cadascun dels 30 pobles que formen part del Maresme. El llibre compta amb les il·lustracions de Xavier Piñas.
Té l’objectiu de recuperar la tradició i aquest costum català tan nostre. Jordi Planet, canetenc, destaca que el malnom ha estat una eina per promoure la comunicació entre pobles. Sovint són gentilicis pejoratius, la majoria dels pobles del costat que, en molts casos, s'han anat perdent amb el temps.
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
04/02/2022
Pijos: guia pràctica: qui són, què fan i on trobar-los
Aquest és un llibre necessari, és un llibre que ens acosta ¬a nosaltres, els mortals que habitem la Lower Diagonal o, Déu no ho vulgui, l'extraradi¬ a aquest grup de gent tan selecte i exclusiu com mal entès i pitjor comprès, i ens revela una vida sovint més complexa del que cap de nosaltres pot arribar a imaginar.
Els textos d'aquest llibre són una finestra oberta als atzars i a les disjuntives vitals que inunden les vides dels pijos i els priven de l'ideal de felicitat, i és que ser pijo no és fàcil, en contra del que es pugui pensar, no tot és triar conjuntets per a un còctel, o decidir quina de totes les seves propietats és la millor opció per passar uns dies de descans i desconnectar d'aquesta fatídica existència poblada de mortals insípids i intranscendents que no els entenen i els tracten sense cap mena de deferència.
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
04/02/2022
Història del gust : menjar i vestir al llarg del temps
Joan Santacana i Nayra Llonch ens mostren un complet recorregut rigorós i molt amè sobre l’evolució de la cultura culinària, social i com no del codi de vestimenta al nostre país. Un viatge per la història que poc a poc ens obre les portes per a fer un diagnòstic de cada període del passat a través de la vida quotidiana de la gent al llarg dels darrers tres mil·lennis.
Amb aquest entretingut i complet viatge cultural i sociològic per la història del menjar i les indumentàries podem observar detalladament com ha estat rebut i analitzat per la societat. En definitiva un repàs molt distret des del neolític,l’època romana imperial, l’alta i la baixa edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, el món il·lustrat, l’era industrial passant per la gran transformació del gust arran de l’adveniment de la cultura de masses i la influència nord-americana. Més de dues-centes pàgines il·lustrades d’estudi i reflexió al voltant de com ha evolucionat el gust de la indumentària i la gastronomia al llarg del temps adreçades a tots els públics.
A vegades s’anomena als samis l’últim poble indígena d’Europa, i amb raó. Els primers signes d’aquesta cultura daten de l’any 8100 aC i encara són presents en comunitats del nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Auroras de medianoche és un llibre que ens permet descobrir la seva cultura en profunditat: la relació amb la natura, la gastronomia, les tradicions, el calendari, la cria de rens, el fred…
Que no us espanti tanta exhaustivitat. El que podria haver estat un tractat dens sobre cultura sami acaba resultant un boníssim relat de viatges de la mà d’un autor experimentat en aquest gènere. Es declara totalment enamorat d’aquesta cultura, i potser és per aquest fet que aconsegueixi fer-nos-la viure en primera persona.
Luis Pancorbo és antropòleg i autor d’una trentena de llibres, no només sobre antropologia sinó també sobre viatges i alguna novel·la. Durant molts anys va ser el corresponsal de RTVE a Suècia i Itàlia i va dirigir la sèrie Otros pueblos de TVE. També ha estat reconegut amb diversos guardons i té l’honor d’haver estat el primer espanyol a viatjar al Pol Sud l’any 1969.
La televisió catalana ha tingut en Salvador Alsius un dels rostres més populars. A Com TV3 no hi ha(via) res, l’experimentat periodista hi fa un exercici de memòria de la creació i la consolidació de TV3, que trena amb diverses reflexions sobre aspectes periodístics, polítics i lingüístics d’aquell projecte. El llibre recull el clima humà, les decisions, els dubtes, els encerts, els errors i, en definitiva, l’entusiasme creatiu que va fer possible l’aparició de TV3 en un context de bloqueig hostil. El perfil dels protagonistes i les anècdotes més inesperades permeten reviure i entendre un model d’èxit que ha marcat tants ciutadans. Al seu dia, TV3 va renovar la televisió d’Espanya, després ho van fer les cadenes privades i ara són les noves tecnologies les que estan canviant el panorama audiovisual d’una manera que Alsius analitza amb lucidesa.
El diccionari diu que un malnom és un nom que es posa a algú, prenent-lo d’algun defecte, vici o qualitat. Sigui com sigui, el malnom ha estat sempre una eina per promoure la comunicació entre pobles o per moure raons entre veïns, segons com es miri. Sobretot als pobles petits, encara és ben viu el fenomen dels malnoms o sobrenoms. Aquests gentilicis pejoratius, la majoria posats pels pobles del costat, s’han anat perdent amb el temps i només la gent gran en fa memòria.
El refrany és una frase sentenciosa que utilitzem en la nostra vida diària per descriure situacions, puntuar converses, etcètera. Els refranys són d'autoria anònima, ja que pertanyen a la saviesa popular. En aquest llibre, podreu fruir d'unes receptes al·lusives, que recreen aquest món tan variat dels refranys de la taula -aliments, tècniques, alimentació...-, explicades amb el seu origen, la seva història, els productes, la comparació amb altres receptes d'arreu i una elaboració pas a pas.
Jaume Fàbrega ha publicat més de 70 llibres, amb 4 enciclopèdies considerades obres de referencia. La seva gran enciclopèdia sobre La cuina catalana és l'obra de referència utilitzada al taller del cuiner Joan Roca, i cuiners com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Nandu Jubany, Fermí Puig i altres que han lloat la seva aportació.
** Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
12/07/2021
Agenda
dimecres
09 abr
18:30 h
Barcelona - Sants-Montjuïc. Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix
Josep Guzmán conversa sobre el seu llibre, Poble-sec: festes populars (Efadós, 2024).
El llibre Poble-sec: festes populars és un recull fotogràfic de 175 imatges, totes elles contextualitzades amb un breu text explicatiu, que mostra com es vivia l'esbarjo i el lleure al barri del Poble-sec en un temps en què la diversió comportava una relació veïnal i tothom feia la Festa Major, formava part d’una societat coral o participava en qualsevol activitat cultural del barri.
Josep Guzmán és veí del barri del Poble-sec i president del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), entitat de la que va ser un dels impulsors. Les seves investigacions històriques s'han centrat en el barri del Poble-sec. A l'editorial Efadós també ha publicat Poble-sec desaparegut (2020) i Barcelona: el Poble-sec i la Font de la Guatlla: recull gràfic 1857-1979 (2016)
Sota el lema "Surt a veure els Tres Tombs", es convida als nens i nenes de les escoles d'Igualada a participar en aquest concurs de dibuix infantil, que enguany ja passa per la 20a edició. A l'exposició hi podreu veure més d'un centenar de dibuixos relacionats amb la festa dels "Tonis" que han fet els participants d'entre 3 fins a 12 anys.
Lliurament de premis: 29 de març a les 12h.
Lloc: A la sala d'exposicions. En horari d'obertura de la biblioteca.
Ho organitza: Antic Gremi de Traginers d'Igualada.
Cartell Festa Major de la Maurina, es celebra des del 10 de març fins el 5 d'abril de 2025.
Tema: El barri de la Maurina i la seva Festa Major (elements representatius del barri i/o de la seva Festa Major).
El concurs està obert a totes les persones que hi vulguin participar, és gratuït i, s'ha de realitzar únicament a la categoria corresponent.
Les categories disponibles són:
Categoria general, per a persones més grans de 14 anys.
Categoria infantil, per infants de 6 a 13 anys.
S'ha d'entregar el cartell al taulell d’informació de la Biblioteca Districte 4 en el seu horari d’obertura habitual i, caldrà omplir i signar el full de participació. El fet d’omplir i signar el full de participació comporta l’acceptació de les bases del concurs. Al full de participació s’inclourà un número de registre que s’haurà de posar a l’anvers del cartell per tal d’identificar l’autor de l’obra.
Només es podrà presentar a concurs una obra per artista i, podrà escollir la modalitat i estil de pintura o dibuix que desitgi.
El format de les obres haurà de ser quadrat amb unes dimensions mínimes de 20 cm x 20 cm per la seva correcta reproducció.
El jurat farà públic els guanyadors abans del 25 d’abril. Una vegada anunciada la decisió del jurat, les obres dels participants es presentaran en una exposició itinerant per les localitzacions següents: Biblioteca Districte 4, Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany, Centre Cívic Francisca Redondo, i Centre Cívic Roc Blanc. En cas de no voler que l’obra participi en l’exposició, caldrà notificar-ho explícitament a l’organització.
Per a celebrar el final de la disbauxa del Carnestoltes i la tornada a la normalitat, la biblioteca vol continuar amb la tradició de l’enterrament de la sardina, oferint-vos un taller per crear i decorar de forma personal el vostre peixet, segons la vostra imaginació.
Activitat dirigida al públic infantil.
Cal inscripció prèvia.
Lloc de realització: sala polivalent de la biblioteca.
El carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona t'obre moltes portes. Et permet gaudir dels serveis de totes les...
Vídeos de cultura popular
Recopilatori de Tradicionarius i presentació de l'edició de 2021
Recopilatori de Tradicionarius i presentació de l'edició de 2021
Taller de Restauració dels Gegants i recomanacions
Presentació del prestatge de cultura popular
Aquest portal web únicament utilitza galetes pròpies amb finalitat tècnica, no recapta ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu coneixement. No obstant això, conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a la de la Diputació de Barcelona que vostè podrà decidir si accepta o no quan accedeixi a ells. Consulteu la nostra política de privacitat