El Rol tradicional de les dones en el món laboral

El treball de les dones ha resultat essencial en el desenvolupament econòmic i industrial en els darrers segles, però amb prou feines ha deixat la seva marca en el nostre imaginari col·lectiu. Segurament el paper de la religió, molt lligada al patriarcat, i el de l’Església Catòlica en concret a casa nostra tenen molt a veure en la permanència del rol de la dona com a mare i esposa en l’imaginari popular. 

No cal dir que al segle XXI la paritat entre homes i dones no ha arribat encara. Tot i que la situació laboral de la dona ha canviat molt, queda molt de camí per fer (per exemple, la discriminació salarial, el sostre de vidre, el repartiment de tasques dins la llar, etc.). No fa gaire temps, però, la divisió de feines per sexe i els rols de gènere, pel que fa tant al treball remunerat com el no remunerat, era molt més marcada que avui dia, tant en la vida privada (treball dit de cura i : tasques a la llar, cura de persones dependents) com en la pública (treball dit productiu  de diners).

Us donem una petita panoràmica de les tasques i feines que tradicionalment han desenvolupat les dones en diversos àmbits: el domèstic, el camp, el mar, la indústria tèxtil i el comerç.

En aquest àmbit tenim les treballadores que tenen cura de les persones i de les llars d’altres (mainaderes i criades, llevadores, bugaderes...), però també hi ha el rol de mestressa de casa, que inclou totes les tasques la casa (cuinar, netejar, comprar, endreçar...), la cura i l’educació dels fills i l'elaboració d'alguns productes, com ara: pa, confitures, roba, sabó o lleixiu.

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

És patent el gran volum de treball que feien/fan diàriament les dones pageses; de fet, podem distingir tres àrees on el treball de la dona és present: en primer lloc, les feines del camp pròpiament dites, aquelles que duraven diversos dies i que a vegades es feien conjuntament amb els homes; per exemple, collir o segar. En segon lloc, cal parlar de feines exclusives de les dones i que tenien un pes econòmic menor dintre l'explotació agrària familiar, com la cura de la feram (és a dir, aquells animals menors, com conills o aus) o el manteniment d'un petit hort que abastava la família i d'on fins i tot s'obtenien productes que eren venuts al mercat o eren intercanviats.

  A les biblioteques trobaràs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Històricament el sector marítim ha estat un sector dominat per homes. Tot i això, la relació de les dones amb el mar ha estat intensa i diversa  al llarg de la història, ja que la seva feina ha cobert importants àrees en els sectors pesquers i mariners.

El treball femení ha estat fonamental a l’àmbit portuari i pesquer. Tradicionalment els homes figuren a la història com els protagonistes dels viatges marítims, però la presència a bord dels vaixells de les dones també ha estat constant. Les dones viatjaven com a acompanyants, vestides amb peces de roba masculines, per amagar-se, o fins i tot com a pirates.

Les dones treballaven al port en el transport de diferents càrregues, en el pas de persones i mercaderies d’una riba a l’altra. Entre altres tasques al port, es dedicaven al remolc de velers per facilitar la seva entrada al port.

Dins del món de la pesca, les dones han participat en diverses parts del procés: el transport i la venda del peix, com a treballadores de fàbriques de salaons d’anxova i sardines, en el manteniment de les xarxes... L’ofici de “remendadora” és un dels oficis més antics de la pesca, que es fa a terra i s’heretava de mares a filles. La feina consisteix a sargir les xarxes malmeses un cop arribades les barques a la platja.

  A les biblioteques trobaràs:

Les Dones i el mar / Eulàlia Torra

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Les dones històricament han estat presents en pràcticament totes les fases del procés tèxtil, però l’accés al treball en aquesta indústria era molt diferent per a dones que per als homes. El tèxtil tenia una marcada divisió sexual del treball, així com un alt grau d'especialització. La major part dels oficis considerats femenins es concentraven en la filatura i el tissatge. Alguns dels més habituals eren el de cosidora, canonera, metxera, nuadora o ordidora. Excepcionalment hi havia algunes feines que feien dones i homes, però generalment hi havia alguna diferència en la pràctica de l’ofici, per exemple, els teixidors i teixidores no acostumaven a treballar amb els mateixos tipus de telers. Pel que fa a la confecció de la roba, les dones també hi han tingut un paper imprescindible: modistes, brodadores, puntaires...

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

No podem oblidar les nombrosíssimes treballadores del comerç: carnisseres, peixateres, floristes, verdulaires, trementinaires... Les trementinaires eren dones originàries de zones de muntanya que es dedicaven a la recol·lecció d'herbes remeieres i olis essencials, l'elaboració de remeis i la comercialització d'aquests productes en masies i pobles de Catalunya al llarg d'unes rutes que eren recorregudes a peu.

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació 04-03-2022 Última actualització 04-03-2022