Després de perdre la seva filla petita, un matrimoni viatja fins a Venècia per intentar superar el dol i refer les seves vides. Allà coneixen dues estranyes germanes, amb dots de clarividència, que els asseguren que poden veure com la seva filla morta els acompanya arreu.

Aquest és el punt de partida d’un text breu, però profundament pertorbador. Immersos en una atmosfera opressiva i inquietant, cada membre de la parella interpretarà els esdeveniments que se succeeixen amb una mirada pròpia, quasi paranoica, que els aïlla de les persones que els envolten. Ella només pot actuar des del trauma causat per la mort d’una filla; ell ho fa empès per la creença que ha de salvar la seva dona. Tots dos són incapaços de preveure les conseqüències del laberint psicològic en el qual acabaran perduts.

L’estil de Daphne du Maurier (Anglaterra, 1907-1989) esdevé una síntesi perfecta de terror gòtic, de misteri i del millor thriller psicològic. Creadora d’arguments sòlids, personatges complexos i clímaxs difícilment imitables, es convertí en l’autora fetitxe d’Alfred Hitchcock i assolí una gran popularitat gràcies a les seves adaptacions al cinema. Les cèlebres pel·lícules Rebeca (1940) i Los pájaros (1963), així com moltes altres, estan basades en les seves narracions. També Ara no miris va ser portada al cinema l’any 1973, amb el títol en espanyol Amenaza en la sombra.

Recomanat per  Vanessa Rodríguez Fornós.  Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

Després de la primera guerra mundial, la societat benestant de Londres està interessada en els esperits paranomals.  L’ Alan y Violet Schofield es fan passar per experts fotògrafs  de fantasmes per guanyar-se la vida i aprofitar-se de la gent  rica. No compten que en Percival Drake, els farà un encàrrec especial.

Novel·la que barreja gèneres: la comèdia romàntica, la novel·la d’aventures , una intriga policíaca amb un toc de fantasia.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Na Margalida, és una dona gran, de noranta anys, que rep la visita de la Celeste, una noia peruana que té cura d’ella. Juntes tindran una llarga conversa a Menorca, on na Margalida va néixer i passa la majoria de la seva existència. Hi veiem passar tot el segle XX: la guerra civil, la segona guerra mundial, la desaparició de la seva mare, el treball del pare... Ella ara busca quietud, més precisament: “Una quietud que em portés la pau interior que cadascun de nosaltres ha de trobar en la seva més pregona sinceritat”.

La ´Celesta és el contrapunt de la menorquina: jove, vital, originària d'un país ple d'animals, plantes exhuberants i ha arribat fugint de guerres i violència. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un novel·la d’espies plena d’intrigues, romanticisme i molta acció. Ambientada a Síria, durant les protestes populars i la resposta violenta del dictador president Bashar al-Assad, del 2011 que va treure l’exèrcit al carrer i va fer disparar contra els manifestants a diferents ciutats sirianes.

Sam Joseph, agent de la CIA és enviat a París. Té la missió de reclutar la funcionària Mariam Haddad, siriana que forma del cercle íntim de president Bashar al-Assad. Una vegada en Sam i la Mariam es traslladen a Damasc, busquen el responsable de la desaparició d’un espia nordamericà. Treballaran junts i compartiran molt més que la missió en la que arrisquen les seves vides. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Al 1919, la Lola acaba d’arribar a Caldes de Montbui, després de quedar òrfena per complir la darrera voluntat de la seva mare: lliurar una capseta de música a l’Ignasi Ventura. Aquest és el propietari del Balneari Ventura, que es commou en veure la noia, per la seva semblança amb la Violeta, la seva mare, que va abandonar el lloc quan era jove. Sense tenir on anar i en ple dol, la Lola decideix quedar-se al balneari, impulsada per la curiositat sobre l’Ignasi.

Surten a la llum secrets familiars i les tensions personals i socials es magnifiquen al Balneari Ventura, que esdevindrà una bella metàfora del creixement personal de la Lola i el canvi social de l’època, amb la proclamació de la Segona República.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Duna (en anglès, Dune) és una novel·la de ciència-ficció escrita per Frank Herbert  l’any 1965.  
Va d’un jove que haurà de viatjar al planeta més perillós de l’univers per assegurar el futur de la seva família i de la seva gent. Una gran epopeia enmig del desert, plena de batalles, lluites d’honor i sorra,...molta sorra! 

En David Lynch la va dur al cinema, l’any 1984  i recentment (l’any 2021), Denis Villeneuve  la va portar a la gran pantalla. 
Per on vols començar? Pel llibre o per la pel·lícula?

Més informació:

• Frank Herbert a les Biblioteques
• Denis Villeneuve a les Biblioteques

Recomanat per Cesca Llambès. Bib. L'Atzavara. Òdena.

La Gabi, de divuit anys, i en Quim, de trenta-nou, coincideixen unes vacances d’estiu al mateix poble de l’Empordà, i comencen a flirtejar. Com un batec en un micròfon no és una història d’amor o almenys això defensa l’autora, Clara Queraltó, a l’excel·lent entrevista que li feien al pòdcast Gent de Merda aquest passat Sant Jordi. 

La novel·la, en tot just dues-centes pàgines, explora el tema de les relacions amb grans diferències d’edat que estem acostumats a veure, sovint, entre homes grans i noies més joves. En realitat, el llibre són dues històries. Durant la primera part llegim la versió de la Gabi, una adolescent que acaba de fer divuit anys i que passarà l’estiu cobrant el seu primer sou fent una substitució a la biblioteca del poble.  A la segona, descobrim la versió del Quim, un home fet, amb feina estable i més aviat tímid, que està passant uns dies en una casa rural amb amics de la seva edat. Darrere una actitud inicial aparentment responsable i passiva envers la Gabi, anirem descobrint que el Quim amaga moltes inseguretats, i que no és tan innocent com podia semblar al principi. L’autora evita deliberadament descriure’ns un personatge depravat i maliciós per fer-nos sentir més aviat compassió que fàstic. La història des del punt de vista del Quim està escrita a l’inrevés, comença pel final i va reescrivint les escenes descrites per la Gabi fins arribar a l’inici de la relació. De manera reflexiva, ens fa interpretar els fets des d’una perspectiva contraposada a la que ja coneixíem, mirant cap enrere d’una manera molt original i tan ben trobada que provoca la sensació d’estar girant les pàgines en la direcció equivocada.

Curt i absolutament addictiu, Com un batec en un micròfon està escrit per ser devorat en un parell de tardes. Un llibre que ens convida a reflexionar sobre el poder en relacions desiguals sense infantilitzar la joventut i abordant el tema sense reduccionismes.

Aquesta és la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure als boscos del nord del Canadà. Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat. Un dia, tanmateix, algú arriba fins al seu amagatall. Una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck, els ha trobat. I no és l’única. Poc després apareix la Marie-Desneige, una dona petitona de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que els esvalotarà la vida. Mentre intenten entendre la història del Boychuck, l’ordre habitual al racó secret del bosc quedarà capgirat i una cosa impensable i extraordinària sorgirà entre tots plegats.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què passa quan tens una família modèlica, ets un ciutadà amb fil directe a la Casa Blanca, aportes un dineral al Partit Republicà, et sents al capdamunt del món, però Barack Obama guanya les eleccions presidencials? El teu orgull d'home blanc, conservador i patriota se sent ferit? T'ajuntes amb altres com tu i comences a fer conxorxes contra el futur president, amb tota mena de tripijocs escassament legals? El Paio Gros se sent legitimat per considerar-se entre els bons, entre els escollits, com si descendís directament dels pares fundadors dels Estats Units, i creu que tot i tothom gira al seu voltant. Però anirà descobrint que no és fàcil aferrar-se al poder, que la seva dona i la seva filla tenen idees pròpies sobre la vida, que el món està canviant, que per a ell el somni americà potser serà només un somni, o un malson... 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Isabel és una jove mestra que és destinada a un poble de València, Manuel, a final dels anys cinquanta. Allà  s’enamora de la Carmen, una altra de les mestres. La Carmen, filla de la família important del poble i de conviccions molt conservadores, no ha imaginat mai que pugui sentir el mateix, però sense poder evitar-ho neix una història d’amor entre les dues que la societat els obliga a amagar i viure en secret. Una història que sembla tocar la fi quan la família de la Carmen la convenç perquè s’interni en un hospital de malalts mentals per curar-se d’aquest amor que no pot ser. Temps després, la Carmen torna amb la Isabel i deixa enrere família, hospital i feina, però la vida de parella que duen juntes a Catarroja ha d’enfrontar-se a les seqüeles del tractament que ha rebut.

Basada en una història real que ha inspirat també l’èxit teatral del mateix títol, Una llum tímida ens trasllada als últims quinze anys del franquisme, a l’escola i a la societat de l’època. Àfrica Alonso ha escrit una novel·la colpidora sobre la força de l’amor en temps d’opressió que és també un homenatge a la lluita de dues dones per encaixar en el que la societat espera d’elles i la seva voluntat de viure en llibertat i sense complexos.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una inquietant novel·la que conté tant una història d'amor com una irònica i moderna història de fantasmes. Finn, és un professor de mitjana edat en un descans forçós de la feina que acaba per assumir: al cap i a la fi pot ser que resulti massa emocional impartir classes d'història precisament ara, quan la nació es precipita cap a la histèria.

En Finn rep una trucada que l'avisa que la seva exparella, Lily - que té tendències suïcides- té  seriosos problemes. Tots dos començaran un estrany viatge junts, mentre Lily es mou d'un món a un altre i Finn s'enfronta a preguntes ineludibles sobre la vida i la mort, el dolor i el passat, la comèdia i tragèdia, i les diàfanes separacions que existeixen entre tots ells.

 I enmig de tot això, el lector haurà de resoldre el misteri d'un estrany diari del segle XIX que conté la història d'un assassí.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Què passaria si un pintor anglès i un lingüista francès decidissin passar l’estiu a una illa remota de la costa irlandesa durant el conflicte entre unionistes i republicans? Partint d’aquesta premisa i reduint un context molt ampli per fer-lo cabre en una petita illa, la irlandesa Audrey Magee explora a La colònia qüestions tan complexes com la politització de la llengua, els efectes de la violència a la vida quotidiana o les diferents cares del colonialisme.

La violència també es percep a les interaccions entre els habitants irlandesos de l’illa i els personatges nouvinguts, en Lloyd –l’anglès– i en Masson –el francès. Aquestes dues figures encarnen de manera força evident l’agressivitat del colonialisme: arriben a l’illa sense intenció de conviure realment amb els habitants irlandesos; no volen conèixer-los de veritat, només volen endur-se’n una experiència que ja tenen preconcebuda.

Extret de www.nuvol.cat

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Casey McQuiston és una escriptora nord-americana que es dedica a l'escriptura de novel·la romàntica coneguda popularment com new-adult. Una de les seves obres més destacades és la novel·la amb la qual va debutar,  "Red, White & Royal Blue" que va ser inclosa a la llista dels més llegits de The New York Times  i que tracta la història d'amor entre el fill de la primera presidenta dels Estats Units i el príncep d'Anglaterra. 

En els darrers anys s'ha publicat una gran varietat de novel·les per adults i també juvenils sota el gènere romàntic però amb protagonistes del mateix sexe com és aquest cas.
Una història d'amor que comença amb el tòpic "enemies to lovers", o el que és el mateix, d'enemics a amants, per explicar-nos la relació entre Alex, fill de la presidenta dels Estats Units, i Henry, príncep d'Anglaterra, els quals porten anys de rivalitat mútua.

El món polític i el de la reialesa s'uneixen per endinsar-nos de ple en una societat on les aparences ho són tot. De fet, molts dels problemes que hauran d'afrontar els dos protagonistes provenen d'aquests mons on ells han de viure forçosament. 

Molts moments còmics, altres romàntics i un bon ritme de la narració, fan que aquesta novel·la sigui interessant i ens atrapi des del primer moment.
Les trames polítiques es barregen amb el tema amorós, mantenint-nos en suspens durant tot el llibre. 
Un llibre fresc, divertit, gamberro fins i tot en alguns moments, però ple de delicadesa i amor amb uns personatges ben treballats i creïbles. 
Si voleu passar una bona estona, riure i emocionar-vos, no dubteu a llegir-lo.

Més informació:

• Casey McQuiston a les Biblioteques
• Casey McQuiston a la Viquipèdia
• Pel·lícula basada en la novel·la

Recomanat per Marta Camps. Bib. El Safareig. Capellades.

"Solito" explica el viatge que va fer Javier Zamora amb tan sols 9 anys per reunir-se amb els seus pares a Califòrnia. El petit Javier surt del Salvador i deixa enrere els seus avis i la seva tieta per començar el viatge que el farà arribar als seus pares a EEUU, un viatge que farà en gran part tot sol i que ens mostra la realitat que viuen tantes persones migrants que han de travessar fronteres d'una forma precària i perillosa per cercar un futur millor.
El llibre descriu les pors, les inquietuds, les experiències que vivia el Javier com a nen de 9 anys en un viatge que en molts moments és molt perillós per a la seva vida i dels altres nens i adults que l'acompanyen amb el "coyote".
Un llibre necessari per conèixer com és aquest viatge que empren tanta gent de sud a nord, travessant fronteres com la de Mèxic amb EEUU i que molts cops acaba costant la vida a tanta gent.

Més informació:

• Javier Zamora a les Biblioteques
• Javier Zamora a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Sala González. Bibliobús Serra de Rubió. 

L’escriptora francesa Brigite Giraud va perdre la seva parella en un accident de cotxe, just quan estaven a punt de fer un canvi de casa amb el seu fill petit. Vint anys més tard, després de milers de nits d’insomni i preguntes sense resposta, Giraud va decidir convertir el seu dolor en novel·la. I en va sortir "Viure ràpid", una història devastadora escrita com un macabre compte enrere fins al moment del fatídic accident de cotxe.

A "Viure ràpid" l’autora fa un dolorós i sincer exercici per recordar i reviure minuciosament els dies, hores, minuts i segons previs a perdre la seva parella. I ho fa estructurant la novel·la en petits capítols encapçalats pel fatídic: “Si...”. Així, es pregunta que hauria passat “si jo no m’hagués volgut vendre el pis, si no n’haguéssim demanat les claus abans d’hora, si no hagués trucat la mare...”. Fins a vint-i-tres situacions que reprodueix de manera detallada i minuciosa, on s’escolen crits d’enyorança i tristesa. És en aquest sentit que es pot considerar un llibre sobre el dol, que recorda a d’altres obres com “L’any del pensament màgic”, de Joan Didion.

“Han passat vint anys i tinc forats a la memòria. De vegades et perdo, et deixo sortir de dins meu. De vegades m’haig de concentrar per reconstruir el teu rostre. Això sí que no m’ho hauria pensat mai”, conclou Brigite Giraud. La seva valentia per mostrar i compartir el seu dolor li va valer el Premi Goncourt de Novel·la l’any 2022.

Més informació:

• Brigite Giraud a les Biblioteques
• Entrevista a Brigite Giraud al programa "Més 324" (22/06/2023)
   

Recomanat per Magda Bartrolí. Bib. Central. Igualada.

El  1986, l'escultor Michelangelo Vitaliani, Mimo, mor al monestir in ha viscut els darrers 40 anys, on ha "vetllat per ella". Ella és la seva darrera obra, una escultura pertorbadora que seguint les instruccions del Vaticà es guarda al monestir. Durant les seves últimes hores, en Mimo rememora la història de la seva vida, des dels orígens més humils fins a l’èxit artístic, però, sobretot, l’amistat amb la Viola, la independent, original i fantàstica Viola, l’única filla de la poderosa família Orsini. Des del seu encontre d’adolescents i tot al llarg de la primera meitat del segle XX, seran testimonis de l’ascens del feixisme a Itàlia i les convulsions de la Segona Guerra Mundial, destinats a perdre’s i retrobar-se una vegada i una altra, lligats per una relació indefugible.

Premi Goncourt 2023

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Bonnie Garmus és una escriptora californiana que va publicar al 2022, amb 65 anys, la seva primera (i de moment, única) novel·la, "Lliçons de química".
La novel·la està protagonitzada per l'Elizabeth Zott, una mare soltera que, gairebé sense voler-ho, s'ha convertit en estrella de la televisió presentant un programa de cuina. L’acció transcorre als anys 50 i 60 del segle passat i l’Elizabeth, química de professió, ha de lluitar de valent contra les normes establertes per trobar el seu lloc al món. De fet, al llarg de la novel·la, anem descobrint la seva història i com ha arribat al lloc que ocupa.

De manera intel·ligent i entretinguda alhora la novel·la incideix en temes com la igualtat de gènere, la desigualtat laboral, l’abús de poder o la necessitat de ser fidel a un mateix i de no renunciar als propis principis.

La novel·la ha fet també el salt a la televisió, amb una adaptació que es pot veure a Apple TV.

Més informació:

• Bonnie Garmus a les Biblioteques
• BonnieGarmus a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

Gerard Guix és un escriptor d’allò més polifacètic, autor d’un bon nombre de novel·les per a públic adult i també juvenil, així com d’obres de teatre. Un far a la fi del món és la seva darrera obra per a joves, guardonada amb el 49è Premi Joaquim Ruyra la Nit de Santa Llúcia de 2022.

Quines emocions eren el centre de la nostra existència quan tant sols teníem catorze anys? Quins lligams establíem dins i fora de l’escola? Teníem la certesa de qui érem i què volíem ser? Ens sentíem compresos pels adults? El nombre d’interrogants era elevat i anàvem trobant-hi respostes de mica en mica. En Max, protagonista d’Un far a la fi del món, quan creu que la seva vida està abocada al desastre obre els ulls a la seva pròpia realitat. Què sent i per qui. I quan hi veu clar, ja no s’hi amaga ni físicament ni emocionalment.

Un far a la fi del món és un llibre amè, de lectura molt àgil que un cop comences no pots aturar fins al final i, a partir del qual, podreu reflexionar sobre l’amistat, l’amor, el desig, la família, la mort, l’honestedat i l’equilibri entre el respecte pels recursos naturals i el desenvolupament econòmic.

El llibre de Gerard Guix és un dels finalistes del Premi Menjallibres per al foment lector adreçat a l’alumnat de 1r a 4t d’ESO de Vilanova i la Geltrú.

Més informació:

• Gerard Guix a les Biblioteques
• Gerard Guix a la Viquipèdia
• Gerard Guix a eBiblio
• Premi Menjallibres

Recomanat per Bib. Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Quan el novel·lista Sorj Chalandon treballava al diari Libération va rebre l'encàrrec de cobrir el judici a Lió de Klaus Barbie, el que havia estat cap de la Gestapo a la ciutat durant l'ocupació alemanya. El seu pare, en assabentar-se, li demana que el coli a la sala de vistes per poder assistir; està convençut que tot allò no és més que un circ mediàtic que busca la venjança contra un home, al seu parer, modèl·lic. I és que no en va el pare de Chalandon es va enrolar com a soldat voluntari a l'exèrcit nazi... o aquesta és la versió oficial.

Sorj Chalandon alterna dos judicis durant la novel·la, el del procés contra el criminal nazi i la revisió de l'expedient del seu pare, trobat miraculosament en un arxiu perdut del nord. La mirada del novel·lista volta continuament entre la veritat oficial i la real, perquè és veritat el que expliquem i el que recordem, o només és una construcció per enganyar-nos a nosaltres mateixos i als altres? I com lliguen les explicacions amb el nostre caràcter? Realment som capaços de fer el que diem que hem fet?

Ficció i realitat, doncs, en un joc d'investigació i descobertes que anirà molt més lluny del que som capaços d'imaginar.

Més informació:

• Sorj Chalandon a les Biblioteques
• Sorj Chalandon a la Viquipèdia
• Fitxa de la novel·la a l'editorial
• Entrevista a Sorj Chalandon amb motiu del llibre (en francés)

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents i Rosés. Sant Pere de Riudebitlles.

La vida al davant de Romain Gary, una novel·la profunda i commovedora que retrata les vides d’uns personatges marginats, entranyables, a través dels ulls d’un nen àrab, en Momo. La novel·la està escrita amb molta sensibilitat i tendresa i amb grans tocs d’humor. 
La història es desenvolupa a la casa de la senyora Rosa, una exprostituta jueva d’avançada edat i supervivent de l’Holocaust, que acull nens en situacions difícils al barri parisenc de Belleville. L’obra crea un món humà ric i marginal, representant una àmplia varietat de personatges, incloent jueus, àrabs, africans, transvestits i prostitutes dels barris baixos. 

En Momo, ens convida a veure aquest món des de la seva perspectiva infantil, plena d’ironia, amor, ingenuïtat i un gran aprenentatge vital. El títol “La vida al davant”, fa referència a una frase que Momo sent sovint, suggerint-li que té molts anys per endavant per viure. Però la perspectiva del nen és totalment diferent, ja que veu com les seves condicions de vida i les de molts dels adults que l’envolten els fan perdre la salut i no ser feliços. 
L’any 1975, Romain Gary va guanyar el prestigiós premi Goncourt per aquesta novel·la, que va signar amb el pseudònim d’Émile Ajar. D’aquesta manera, es convertia en l’únic autor en guanyar el premi sota dos noms diferents.

Malgrat el pas dels anys, aquesta obra continua sent una obra literària vigent,  eterna, que ressona en els lectors a través dels anys. Aquesta història recorda la importància de la compassió i l’empatia en un món marcat per la diversitat i les diferències culturals i socials. És un cant a favor de la solidaritat i la comprensió envers els més febles i desafavorits de la societat. En Momo i i tots els personatges d’aquesta història, la senyora Rosa, en Hamil, la Lola, el senyor Waloumba, ens ensenyen que és important estimar per sobreviure a situacions dures i que és impossible viure sense amor.
 

Més informació:

• Premi Goncourt
• Romain Gary a les Biblioteques 
• Romain Gary a la Viquipèdia
• La novel·la al teatre

En el context de la guerra civil posterior a la Revolució d'Octubre, en un indret remot de l'estepa russa, un jove soldat de l'Exèrcit Blanc, exhaust i en un gest desesperat per sobreviure, dispara instintivament al genet enemic que va al seu encontre, aconsegueix abatre'l i fuig amb el seu cavall blanc. Anys més tard, exiliat a París, llegeix en un llibre escrit per un autor anglès el relat "L'aventura de l'estepa", que descriu aquell fet tràgic el record del qual ha marcat permanentment la seva vida. Commogut pel fet que un desconegut conegui tan detalladament aquell episodi on no hi havia testimonis, decideix iniciar la cerca de l'autor, l'enigmàtic Alexandr Wolf.

Gaito Gazdànov utilitza aquesta trama de misteri per oferir-nos una novel·la plena de reflexions filosòfiques sobre el sentit de la vida i de la culpabilitat, el pes de la memòria personal, la influència mútua de les diferents existències humanes, el paper de l'inexorable destí i l'amenaça constant de la mort. Amb una prosa elegant i profunda, recórrer els escenaris nocturns del París de principis del segle XX, un ambient d'autèntica novel·la negra, de combats de boxa, de delinqüència i prostitució, de cercles d'exiliats russos que sobreviuen com poden, d'històries d'amor tràgiques i ple de personatges excèntrics entre els quals Alexandr Wolf apareix i desapareix talment com un fantasma.

Gaito Gazdànov (Sant Petersburg, 1903 – Múnic, 1971) és un dels grans autors de l'exili rus, encara massa desconegut pel gran públic. L'any 1923 es va establir a París, on hi va viure trenta anys, fent els treballs més diversos, des de periodista a taxista nocturn, que va combinar amb l'escriptura. Va freqüentar els cercles dels primers intel·lectuals russos emigrats a París. L'any 1929 va debutar amb gran èxit amb la novel·la Una nit amb la Claire. La seva novel·la més destacada és, però, L'espectre d'Alexander Wolf, (1947-48). Després de la seva participació a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, l'any 1947 se li va concedir la nacionalitat francesa. L'any 1953 es va instal·lar a Munich per treballar com editor a l'emissora antisoviètica Radio Liberty. És autor de deu novel·les, una quarantena de relats i nombrosos articles i assaigs. La seva obra no es va poder publicar al seu país fins la dècada dels anys noranta, amb la caiguda de la URSS.

• Gaito Gazdànov al catàleg Aladi

Recomanat per Cristina Valls Solé. Biblioteca Antoni Comas (Mataró).

Edward Morgan Forster (1879-1970), assagista, novel·lista i perenne nominat al Premi Nobel de Literatura, és conegut per les seva narrativa sobre el Regne Unit eduardià de principis del segle XX. La ciència ficció no és un camp amb qui un associï un dels millors crítics literaris de la seva època, però al 1909, E. M., Forster publicà una novel·la curta amb el fatídic títol de 'La Màquina s’atura' (The Machine Stops). Mai més publicarà res en aquest jove gènere, però aquesta única obra li ha atorgat un ben merescut lloc dins dels profètics mestres de la ciència ficció social.

La Màquina s’atura ens mostra una humanitat en una data futura sense especificar, vivint sota terra, en cel·les individuals i amb totes les seves necessitats bàsiques cobertes. L’administració d’aquesta, si se li pot dir així, societat està a les invisibles mans de La Màquina, un immens sistema que ningú entén del tot i que sembla funcionar automàticament sense cap input humà. Gairebé tot contacte s’ha reduït a xerrades telemàtiques que s’assemblen sorprenentment a les nostres videoconferències o reunions de Zoom.

És difícil per un lector modern llegir aquesta història sense haver d’aturar-se de tant en quan per confirmar que, efectivament, es va escriure fa 115 anys i per un escriptor per a qui l’avió era una novetat exòtica, no pas per un escriptor actual parodiant la nostra societat hiperconectada, la IA, o la alienació induïda per les xarxes socials i les noves tecnologies.

Si hi ha obres de ciència ficció que, passant els anys, es tornen menys rellevants per la seva dependència a tecnologies o idees obsoletes, la màquina s’atura sembla tornar-se més profètica cada anys que passa, cosa que explica la seva pervivència i rellevància encara que no sigui una de les obres més conegudes de la ciència ficció pel públic general.

Més informació:

• Edward Morgan Forster a les Biblioteques
• Edward Morgan Forster a la Viquipèdia  (anglès)

Recomanat  per Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella.

Els meus dies a la llibreria Morisaki és una novel·la breu i àgil que ens recorda la importància d’apreciar les coses petites i senzilles. La seva protagonista, Takako, és una jove de vint-i-cinc anys amb una vida sense massa sorpreses fins que, un dia com qualsevol altre, Hideaki, un company de feina amb qui surt des de fa uns mesos, li diu que es casa amb una altra noia. Immersa en una profunda tristesa, Takako sent la necessitat d’allunyar-se de tot, deixant la feina i veient passar els dies tancada a casa. El seu oncle Satoru, en un intent de fer-la sortir d’aquella situació, convida la Takako a viure a l’altell de la llibreria Morisaki, fundada pel seu avi, especialitzada en llibres de vell d’autors japonesos de l’època moderna, i situada a Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio. En aquest altell, amb muntanyes de llibres per tot arreu i olor a resclosit, la vida de la Takako començarà a agafar un nou rumb. El plaer de la lectura, l’acostament amb seu oncle i les noves amistats que l’envolten, faran que la Takako es redescobreixi i recuperi les ganes de viure amb plenitud.

Més informació:

• Satoshi Yagisawa a les Biblioteques
• Satoshi Yagisawa a la Viquipèdia 

Recomanat per Bib. Popular. Mataró. 

“Buenos tiempos” és una història d’intriga i misteri on es dibuixa perfectament la vida i els costums de qualsevol poble mediterrani dels anys 70, que és quan comencen a despertar turísticament. Laura la seva protagonista, òrfena de pare i mare, viu amb uns familiars seus, autoritaris i exigents els quals consideren que per contribuir a l’economia de la llar s'ha de posar a treballar i ho fa a la cantina del poble, regentada per Juan Sil, un home obscur i voluble. El destí posa a prova a la Laura i a en Juan, quan de matinada surten a pescar i treuen del mar la cama d’un cadàver.

L’autora Victoria González Torralba va dosificant la història a poc a poc, fent que s'emboliqui tota la trama en una aura de misteri, amb capítols curts però intensos, amb girs inesperats i sorpreses que impacten al lector.

La novel·la té un ritme tranquil i és molt descriptiva sobretot pel que fa als personatges, ja que els perfila molt bé tant des del punt de vista físic com també emocional. L'evolució dels personatges, és molt interessant sobretot en el cas de Laura, que poc a poc, va creixent al llarg de la història i el lector entén d'on ve, cap a on va i el perquè dels seus actes. Altres personatges com en Juan Sil, l'Àlex, l''home dels gossos o l'Antonio, tenen diverses cares i això atrau al lector.
L'autora amb aquesta novel·la ha obtingut el guardó de la cuarta edició del Premi Paco Camarasa de novel·la negra.

Més informació:

• Victoria González Torralba a les Biblioteques
• Premio Paco Camarasa 

Recomanat per Diana Gasols. Bib. Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar. 

 Una parella lloga un casal antic per anar a passar l’estiu, ell és metge i a ella li agrada escriure, però ara té la salut delicada i el seu marit li recomana que no faci res fins que es recuperi. La dona no accepta de bon grat els consells del seu marit, ni el dormitori on ha de dormir i estar-se la major part del temps, empaperat de color groc amb unes imatges que sembla avancin cap a ella. La tensió anirà augmentant i acabarà tancada a l’habitació, després de llençar la clau per la finestra.

Charlotte Perkins Gilman (1860-1935) va ser una figura important per al moviment feminista i socialista als EUA. El seu desig d’escriure, de ser una dona lliure i no estar lligada a les tasques domèstiques, o a fer de mare, va provocar que rebés dures crítiques a la societat de l’època. Alguns dels trets de la protagonista d’aquest conte apareixen a la biografia de Gilman. Una història que ha adquirit més rellevància amb el pas del temps, traduïda per la poeta Montserrat Abelló i editada per Eulàlia Lledó.
“En John se’n riu de mi, és clar, però una ja s’ho espera quan és casada” (pàg. 17).

Més informació:

• Charlotte Perkins Gilman a les Biblioteques
• El paper de paret groc a la Viquipèdia
• El paper de paret groc a Stroligut, revista de literatura catalana i en català

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

A Ruanda, al principi dels 70 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent els tutsis que admet l'institut Nostra Senyora del Nil, el que trien les famílies adinerades per a les seves filles. La lluita d'unes adolescents per l'amistat, l'acceptació i el poder converteix l'institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que duran al genocidi dels tutsis el 1994.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A la sorollosa i divertida Nova York dels anys 20, la Patricia viu feliç amb el seu marit, el Peter. Tenen una vida activa: treballen, surten amb amics. Quan el Peter, l’abandona la Patricia haurà començar una nova vida sola com a divorciada que treballa i té vida social. Descobreix que només els homes es beneficien de la nova llibertat que el divorci aporta en aquella societat i que les dones continuen tenint molts obstacles.

Publicada sense signar el 1929, va ser un èxit editorial. Es basa en l’experiència personal de l’autora que va reflectir-hi la  crítica de les condicions de les dones.

Després de gairebé un segle de silenci, s’ha editat per primera vegada en castellà. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El senyor Lotari, especialista en l’obra del gran novel·lista Gabriel Caballero, ha mort  després de molts anys redactant la biografia de l’insigne escriptor. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l’home concret com totes les cares i caretes de l’antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l’esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se comprometre's amb cap d'elles,  un dels autors més importants de les últimes dècades. El senyor Gabriel Caballero. 

La continuació de l’aclamada trilogia "L´atzar i les ombres" s’ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A un poble de la Galícia rural, una nit de revetlla tot el poble es concentra al prat: nens, joves, vells. Parelles separades que es retroben, veïns barallats durant dècades, adolescents que es fan el primer petó, dones grans... Mentre l’orquestra toca, podem veure reconciliacions, converses, flirtejos que l’autor reprodueix magníficament. Un  microcosmos on hi surten egoismes, venjances, amors i traïcions. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La December és una nena que viu de casa d'acollida en casa d'acollida, sense tenir una llar fixa. Però això no li importa, ella només espera que li surtin les ales per marxar volant. Fins que acaba a casa de l'Eleanor i descobreix que per volar, no sempre cal tenir ales.

La Sandy Stark-McGinnins ens explica la història d'una nena que no ha conegut la seva mare i que la única cosa que vol és fugir. Però fugir de què? De qui? És igual, la December vol marxar lluny. Amb molt d'amor i paciència l'autora ens dibuixa un camí cap a la maduresa, cap a l'acceptació del passat i cap a la llibertat que només es pot fer si s'hi va ben acompanyat.

I engmig d'aquesta història, n'hi ha d'altres: com la història de la Cheryllynn que també és una història de reivindicació de ser un mateix. O les històries dels ocells que la December estima i coneix bé...

Més informació:

• Sandy Stark-McGinnis a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Marta Quer. Bib. Can Coromines. Sant Pol de Mar. 

Iris Lockhart, una noia jove i independent que té un negoci de roba de segona mà rep una notícia sorprenent, la germana de la seva àvia, de la qual mai n’ha sentit parlar, viu en un hospital psiquiàtric que tancarà les portes i algú se n’ha de fer càrrec. Es diu Esme Lennox i s’ha passat setanta-un anys, cinc mesos i quatre dies tancada dins de la institució. Iris no té a ningú a qui preguntar, la germana de l’Esme encara és viva però té un Alzheimer avançat, i el pare (el nebot) va morir fa anys. 

O’Farrell va explicar a les entrevistes que el punt de partida d’aquesta història es basava en un fet que va succeir al Regne Unit quan l’estat, en l’època Thatcher, va decidir tancar un seguit de centres mentals estatals per manca de recursos econòmics. Quan van tenir accés als arxius d’aquests pacients van descobrir que en gran part hi havia dones tancades, les quals els seus familiars havien buscat pretextos com que no estimaven prou els marits o simplement eren descuidades en les tasques de la llar. Dones desordenades que no fregaven el terra, ni endreçaven la roba i això les portava a titllar-les d’inestables, dones que simplement no encaixaven a la família i calia desfer-se'n.

L’Estranya desaparició d’Esme Lennox va ser escrita l’any 2009 molt abans que a O’Farrell li arribés el reconeixement de crítica i lectors per Hamnet i Aquest deu ser el lloc. Val la pena recuperar-la.

Més informació:

• Maggie O'Farrell a les Biblioteques
• Maggie O'Farrell a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Maggie O'Farrell al CCCB

Recomanat per Gemma Tomàs. Bib. Antònia Torrent i Martori. Arenys de Munt.

"Aquell estiu em vaig enamorar i la meva mare es va morir". Amb aquesta colpidora frase comença Hard Land, una novel·la que narra l'estiu del despertar vital d'en Sam, un noi de quinze anys que viu a Missouri i que, amb el seu grup d'amics, experimentarà una etapa cabdal de despertars emocionals i comiats. Una història hereva, en molts aspectes, de l'imaginari d'El Grup dels Cinc i de l'estètica dels anys vuitanta, però on també es percep l'empremta i el perfum inequívoc de clàssics com El vigilant en el camp de sègol.

Com reconeix el mateix autor, Benedict Wells, una de les més joves promeses de la literatura alemanya: «El meu combustible per a Hard land no va ser la meva pròpia experiència, sinó l'enyorança».

I és que, quina edat és la que la marca la fi de l'adolescència? Ho delimiten els anys? Les experiències viscudes o les cicatrius vitals? Hard Land tracta d'això, del moment exacte en què, sense adornar-nos, ens convertim en adults.

Més informació:

• Benedict Wells a les Biblioteques
• Benedict Wells a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Martí Rosselló i Lloveras. Premià de Mar. 

El quinto día, de Frank Schätzing, no és una novel·la recent. Publicada en alemany el 2004, en castellà arribà de la mà de Planeta el 2006. Tanmateix, el que explica ho és molt, d’actual. 

Es tracta d’una novel·la de ciència-ficció i un eco-thriller: un gènere semblant al de Parc Juràssic de Michael Crichton, però en aquest cas més enfocat als problemes del medi ambient, on el suspens gira al voltant de diverses catàstrofes relacionades amb els oceans. 
L’autor és ben polifacètic: productor musical, cuiner, escriptor, publicista, locutor de documentals i expert submarinista. No és científic però s’ha documentat amb profunditat per dotar la història d’una credibilitat que fins i tot espanta.

L’argument: A tot el planeta se succeeixen diversos episodis catastròfics relacionats amb el mar: desaparicions de pescadors, proliferació d’organismes marins estranys, encallament i naufragi de vaixells, atacs mortals de cetacis a embarcacions, entre d’altres. Davant d’aquests fets inexplicables una colla de científics de diferents llocs del món comencen a treballar, primer en solitari i després conjuntament, per intentar trobar alguna explicació a aquests fenòmens. Poc a poc descobriran que l’amenaça del mar va molt més enllà del que havien imaginat mai.

La opinió: La història dels personatges (no massa complexos) pot agradar més o menys, i la novel·la ha tingut crítiques per la seva dilatada extensió. Personalment també penso que els últims capítols són molt típics de pel·lícula d’acció americana de segona fila (si bé el misteri i conflicte principals crec que estan ben resolts). 
Però el valor fonamental de El quinto día és posar sobre la taula una sèrie de temes que fan pensar. Quan l’any passat va saltar la notícia de grups d’orques Gladis atacant conjuntament embarcacions a l’estret de Gibraltar estic segur que molts dels lectors de la novel·la de Schätzing vam obrir els ulls com taronges i vam pensar: mira, ja comença. Clar, la novel·la és ciència ficció, però també descriu tot una sèrie de fenòmens geològics, físics i biològics totalment reals que són necessaris per l’equilibri climàtic del planeta, i com estem influint sobre ells. Sense anar més lluny, el possible col·lapse de la corrent oceànica AMOC que ha anat apareixent recentment als medis i tot el que pot comportar ja s’explica aquí. 
Per finalitzar i com a curiositat hi ha una sèrie força recent basada en la novel·la.

Més informació:

• Frank Schätzing a les Biblioteques
• Frank Schätzing a la Viquipèdia
• Enllaç amb informació de la sèrie

Recomanat per Eduard Morera. Bib. Enric Miralles. Palafolls.

L’home que tot ho veia és una novel·la misteriosa i absorbent, que ens trasllada a múltiples temps i perspectives alhora. Un viatge inquietant per l’Europa de las darreres dècades, que ens demostra que la memòria es pot modelar de la mateixa manera que les fronteres.     

La història comença a Londres el setembre de 1988, a l’emblemàtic pas de zebra d’Abbey Road que els Beatles van creuar per a una de les cobertes més famoses de la història. El protagonista i narrador, l’historiador Saul Adler, pateix allà un accident de cotxe, que és el preludi de dos fets importants: la ruptura amb la Jennifer, la fotògrafa de qui està enamorat, i el seu viatge a la RDA, concretament a la part soviètica del Berlín dividit, on viu un romanç amb en Walter, el seu traductor. Durant aquesta estada comença a tenir visions del futur, com la caiguda del mur de Berlin. Anys més tard, el 2016, el protagonista pateix aparentment un altre accident al mateix encreuament. Mentre està convalescent a l’hospital, reviu i reinterpreta el seu passat. 

Al llarg de la novel·la trobem un seguit de reflexions implícites sobre la història, la tirania política, les relacions sentimentals i també de la masculinitat en el context d’un règim autoritari com el de l’antiga RDA. Passat, present i futur són fils que s’entrecreuen gràcies a la repetició d’uns quants elements simbòlics, que poden ser llocs, objectes o èpoques, amb una disposició cinematogràfica que ens recorda algunes pel·lícules de David Lynch.

Més informació:

• Deborah Levy a les Biblioteques
• Deborah Levy a la Wikipedia
• Ressenya de Carlota Rubio
• Entrevista al CCCB

Recomanat per Mercè Loire. Bib. Can Milans. Caldes d'Estrac.

Alice Oseman és una escriptora de llibres de ficció per a joves que va iniciar la seva carrera literària de ben jove. El seu primer llibre, Solitari, el va escriure amb tan sols disset anys i va publicar per primera vegada amb només vint anys. Els seus llibres han guanyat, han estat preseleccionats o nominats per a diversos premis, com ara els Inky Awards, la Carnegie Medal i els Goodreads Choice Awards. 

El llibre ens explica la història d’una noia jove, la Victoria, qui els amics anomenen Tori, una noia solitària i de vegades, fins i tot, força pessimista. La seva vida i la seva manera de ser canvia completament quan el seu germà Charlie mostra el seu tarannà real i mostra sense complexos el seu amor. Té la sensació que els seus amics han canviat respecte a ella, la seva amistat no és la mateixa i això, la converteix en una noia reservada, que cerca refugi en un blog que porta per nom Solitari. Escriure i col·laborar en aquest blog és la seva via d’escapament. Però, en la seva vida, apareixeran dues figures masculines: en Lucas Ryan, qui havia estat company d’escola a primària i en Michal Holden, un noi enigmàtic que coneix el mateix dia que descobreix el blog de Solitari.
Un llibre en què els adolescents es poden sentir fàcilment identificats amb els diferents protagonistes de la història, les seves peripècies i vivències, així com els canvis que estan vivint. Una història sobre amistat i relacions.
Si ets fan de Heartstopper no et perdis els inicis de la seva escriptora!

Més informació:

• Alice Oseman a les Biblioteques
• Alice Oseman a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Can Baratau. Tiana. 

La bibliotecària del front és la història d’una jove bibliotecària que decideix deixar la seva feina d’auxiliar  en una biblioteca popular, concretament la de Canet de Mar i anar al front com a responsable d’un bibliobús, una biblioteca ambulant per fer arribar llibres als soldats que es trobaven al front i als ferits que es recuperaven als hospitals de la rereguarda.                            

És la història de la jove Aurora Díaz- Plaja. L’autora fa parlar la jove bibliotecària a partir d’un seguit d’entrevistes fetes anys enrere. Va explicant la seva feina a la biblioteca de Canet de Mar on arriba el 1935 i els records previs a la guerra i com un fet que creia que podia durar poc temps es va convertir en una guerra molt cruel. 

Ens explica el funcionament del bibliobús i la importància que tenien els llibres per aquells joves soldats lluny de casa.  I sobretot les seves explicacions traspuen l’energia i la vitalitat d’una generació que els va tocar canviar el seu futur.  Al llarg del relat copsem un compromís, una enorme valentia i sobretot una gran professionalitat.

Més informació:

• Berta Jardí a les Biblioteques
• Servei de Biblioteques del Front 
• La bibliotecària que duia llibres al Front

Recomanat per Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Irene Solà, nascuda a Malla, Osona, és una jove escriptora amb l'obra traduïda a diverses llengües i guanyadora de premis com el Documenta, l'European Union Prize for Literature i el Maria Àngels Anglada, entre d'altres. És autora d'un poemari: Bèstia i de dues novel·les més: Els Dics i Canto jo i la muntanya balla. Aquesta darrera adaptada a escena per Clàudia Cedó i musicada per Judith Neddermann.

Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres recull la història d'una nissaga de dones que habiten el mas Clavell, un mas encauat en el més recòndit lloc de les Guilleries, unes muntanyes que, com diu la mateixa autora, semblen fetes per amagar-s'hi. La història es desenvolupa al llarg d'un dia, el darrer de la vida de la Bernadeta, des de la matinada fins a la nit que és quan es produeix el desenllaç. En aquesta espera, coneixem les dones de la família, les mortes i les vives, que conviuen dins la mateixa casa en una espera que les mortes aprofiten per preparar una festa de benvinguda per la finada i les vives desenvolupen com un dia normal. Totes elles, en siguin coneixedores o no, són portadores d'una maledicció que les castiga a parir fills incomplets, amb una mancança o altra que, pot ser física o pot ser invisible. Aquesta maledicció la deuen a la Joana, la primera, la que va fer un pacte amb el diable per trobar un marit i el va trencar perquè el diable no li va concedir un marit sencer tal com ella li havia demanat.

La novel·la bastida sobre llegendes, folklore i tradicions, ens atrapa des del primer moment i ens transporta dins de la paradoxa del temps: en un sol dia hi ha presents quatre segles d'història. Una història que malgrat recull des del temps dels Bandolers, a la construcció del pantà de Sau, de la darrera Carlinada a la Guerra Civil els homes no en són més que personatges secundaris, ja que el protagonisme rau totalment en les dones.

Una molt bona novel·la que et sedueix i t'atrapa des del primer moment, escrita amb un llenguatge directe, poètic, ric, precís, ple de matisos i en determinats moments, sorprenent i murri, capaç de descriure tots els tons de la foscor i de fer-nos veure i sentir la llum que es desprèn de les tenebres.

Més informació:

• Irene Solà a les Biblioteques
• Irene Solà a la Viquipèdia
• Irene Solà a la Institució de les Lletres Catalanes

Recomanat per Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt. 

En mig d'un Londres d'inspiració victoriana, dalt d'un immens abocador de deixalles, s'erigeix el casalot laberíntic dels Iremongers, una família jeràrquica i excèntrica que arrossega una estranya maledicció relacionada amb els objectes. De tots els personatges que hi apareixen, destaca Lucy Pennant, la nova serventa de la mansió, que amb la seva arribada ho capgirarà tot, i l'innocent Clod Iremonger, que amb les seves bones intencions no sap com utilitzar el seu gran do. Així comença aquesta monumental trilogia d'Edward Carey, que ja va enlluernar als lectors amb "Little", la biografia novel·lada de Madame Tussaud. Partint de la il·lustració dels personatges, també incloses en aquest volum, l'autor va dedicar deu anys a crear aquesta obra èpica i peculiar. Molt ben traduïda per Elena Martí i Segarra i exquisidament editada per Blackie Books, amb un estil narratiu directe i poètic alhora, l'obra ofereix també al lector una aguda crítica del sistema de classes i del poder, fortes dosis d'intriga i un indubtable aroma de clàssic!

Més informació:

• Edward Carey a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Edward Carey, el inesperado ‘best seller’ de corte gótico 

Recomanat per Martí Noè Colomer. Bib. Tirant lo Blanc. Montgat. 

La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en retens, de tota l'obra, que no sembla res més que una al·legoria per parlar del sentit de la vida, tant com del de l'escriptura. Tot el que passa sembla no tenir-ne cap, de sentit, però les reflexions que es generen sí que en tenen molt, sorprenen i convencen.

El que més pertorbaria de tot, i en relació amb el títol, és la desconeixença de la protagonista i narradora alhora, del que vol dir haver estat amb un home, el que només coneixen les seves companyes més grans en el seu absurd captiveri.

I és que sembla que l'autora ens vulgui dir que podria ser una sort no saber encara que és un home. Un possible home que pot arribar a la brutalitat de deixar prenyada una dona i anar-se'n dient "I com ho puc saber, que és meu?". O sigui, fer-ho i en acabat no voler saber res de l'altra, com els animals.

Tot i això, la protagonista es fa conscient de ser humana, que havia estimat i que podia patir, que no era un ésser celestial sense desitjos i de tornada de tot. En aquest sentit, sobta com li repugna el contacte físic, un contacte que relaciona de manera més o menys inconscient amb el fuet dels vigilants de la seva presó, un fuet que no seria res més que un símbol fàl·lic.

Enmig de passatges subversius, sentimentals o també molt dolorosos, avança la història. De la presó del principi a una falsa llibertat, tot i l'alegria d’alliberar-se en un primer moment. Hi ha fragments molt lírics, com quan equipara la música amb el vent, el vent que seria la poesia i l'art per sobre de tot.

Aquesta obra, en definitiva, sembla que parli d'ella mateixa, com ho fa la metapoesia, amb la narració de la protagonista sense nom, que ningú llegirà mai. Perquè això sembla haver-li passat a l'escriptora, el que passa fins als escriptors més reconeguts de la història, al capdavall.

HARPMAN, Jacqueline. Jo, que no he conegut els homes. La Torre de Claramunt: Edicions del Periscopi, 2021

Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat

Cèlia Palau, la filla dels comptables de la colònia tèxtil, de la novel·la Olor de Colònia, cansada de la seva vida avorrida, va marxar a Barcelona. Allà es va casar amb un home d’una bona família burgesa i té tres fills grans. A la seva maduresa pensa que ha perdut per sempre l’instint de la felicitat i que les circumstàncies l’ofeguen. Però com si fos una heroïna sorgida d’alguna novel·la del segle XIX, Cèlia Palau és una dona racional, austera, pacient, capaç de qualsevol renúncia, solitària i silenciosa, com les protagonistes de Jane Austen. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals