Un solstici de novel·la
Un solstici de novel·la
El solstici d’estiu, la nit de Sant Joan a la nostra tradició, és molt més que la nit més curta de l’any. Amb arrels tradicionals mil·lenàries, està molt lligada a rituals antics relacionats amb la natura, el foc i l’aigua. Universalment, el seu simbolisme es basa en el triomf de la llum sobre la foscor, la vitalitat i la fertilitat.
Els solsticis han sigut tradicionalment un moment de gran importància cultural i religiosa.
La força del Sol, en la seva màxima esplendor, s'utilitza en fogueres i espelmes per cremar les energies negatives.
Narrativament, és un bon recurs per situar històries en moments amb un to màgic, renovador i potent. L’inici d’estació, la pausa ociosa, el descans i la passió acalorada... Tot i no agradar a tothom, és un gran tema a tractar!
A les biblioteques trobaràs:
Les nits blanques / Fiódor M. Dostoievski
Feia una nit meravellosa, d’aquelles que potser només es donen quan som joves, estimat lector. El cel era tan estrellat, estava tan il·luminat que, en veure’l, no quedava més remei que preguntar-se: com pot ser que sota un cel com aquest pugui viure-hi gent capritxosa i enrabiada per tota mena de coses?
Quan s’acosta l’estiu, a Sant Petersburg, com a les en regions pròximes al pol nord, la llum del dia s’allarga tant que pròpiament no es fa de nit. El cel manté tons blavosos o rogencs d’un crepuscle continuat. Són les màgiques nits blanques, amb el punt més àlgid pels vols del solstici d’estiu, que donen títol a aquesta breu i meravellosa novel·la de F. Dostoievski.
Una parella de joves es coneixen en una d’aquestes nits que irreals, surrealistes. Ell, el protagonista, està fent una de les seves habituals passejades nocturnes. Solitari i amb molt poques habilitats socials, fantasieja amb la gent que no coneix i amb els edificis de la ciutat. Però aquesta nit és diferent. Arrepenjada a la barana d'un canal, es troba una noia que plora...
Una gran història d’amor i desil·lusió que, entre altres directors de cine, va fascinar a Robert Bresson o Luchino Visconti.
Com un batec en un micròfon / Clara Queraltó
La protagonista d’aquesta novel·la està passant l’estiu al poble de l’avi, Belldoc, el mateix poble dels llargs estius de la infantesa. L’elecció de l’estiu com a marc temporal és molt simbòlic: hi ha una llarga tradició literària sobre la pèrdua de la innocència i el despertar sexual que se situa a l’estiu (El bell estiu, de Cesare Pavese, Bon dia, tristesa, de Françoise Sagan són dos bons exemples). L’estiu, les vacances, la sortida de la rutina i l’hàbitat habitual, originen una mena de temps en pausa, una parada en què les normes es relaxen.
La història comença un 24 de juny, mencionant una revetlla rara, com són moltes amb el seu punt de pretesa celebració màgica.
Clara Queraltó basa la narració en la relació entre dos personatges que es defineixen, d’entrada, per la diferència d’edat, però fugint de moralismes ni judicis.
La novel·la va ser guardonada amb el Premi Llibres Anagrama 2024.
Somni d'una nit d'estiu / William Shakespeare
Tant li fa l’argument, és Shakespeare. I no és cap tragèdia ni una novel·la històrica, és una comèdia. Una comèdia d’embolics, amb el final més feliç.
Atrevida i desvergonyida i juganera en el contingut, en la seva forma és lleugera, radiantíssima i espurnejant. Es diria que estiuenca. Si fos un color seria el vermell, vermell com una rosa d'un roser triomfant. Llegir-la és l’equivalent perfecte a escoltar una òpera bufa de Mozart.
La traducció al català del Salvador Oliva és encara millor que la del Josep Maria de Sagarra. Però qui pugui, que la llegeixi en la llengua en què va ser escrita.
Therefore go with me.
I’ll give thee fairies to attend on thee,
And they shall fetch thee jewels from the deep
And sing while thou on pressèd flowers dost sleep.
And I will purge thy mortal grossness so
That thou shalt like an airy spirit go.
Són les vacances d’estiu i la família Tallis es reuneix a la casa d’estiueig. Allà, la Briony, la filla petita, serà testimoni de la creixent atracció entre la seva germana gran i en Robbie, el fill de la criada. Però allò que observa a través de la seva mirada infantil prendrà un significat completament diferent que desembocarà en un malentès devastador que marcarà la vida de tots tres.
A Expiació hi ha quatre tipus de focs. La calor sufocant de l’estiu en què es produeix el desastre. La tensió i el desig del primer amor. El foc letal de la guerra: pobles cremats, Dunkerque tenyit pel color de les cendres. Però el més persistent de tots és el foc interior, aquell que és fruit de la culpa impossible de redimir.
Bon dia, tristesa / Françoise Sagan
Bonjour tristesse és una novel·la breu narrada per la Cécile, una noia de disset anys que ens explica en primera persona les seves vacances a la Riviera francesa dels anys cinquanta amb el seu pare i la seva nova parella. Tots tres gaudeixen d'un estiu despreocupat, entre sol, platges i festes, fins que apareix l'Anne, una amiga de la seva difunta mare.
A partir d'aquí, la Cécile haurà d'afrontar un seguit de conflictes emocionals relacionats amb la llibertat, l'amor, la gelosia i les conseqüències dels nostres actes, que acabaran marcant el seu pas cap a la maduresa.
És una novel·la molt recomanable per a qui busqui una història breu però intensa, amb personatges plens de matisos i una atmosfera estiuenca que amaga molt més del que sembla a primera vista. Costa de creure que Françoise Sagan la va escriure amb només dinou anys.
I, per cert, no us oblideu de llegir el preciós poema de Paul Éluard que trobareu just abans de començar la novel·la i que dona sentit al seu títol.
