Foc ardent
Foc ardent. Novel·les per a l’estiu
Obres que guardes amb foc a la memòria, d’autors tocats pel foc, amb paraules que cremen, i passions abrandades. Per llegir en plena canícula, després dels focs de Sant Joan, el solstici d’estiu. Fascinants com quan observes les flames o albires els focs artificials. Llibres que passen el seu fons d’un lector a un altre com una torxa.
A les biblioteques trobaràs:
Consumits pel foc / Jaume Cabré
Una novel·la que és en tot com les anteriors d’aquest autor menys en la llargada, és relativament breu. Escrita d'una manera una mica kafkiana, molt misteriosa, sobretot quan escriu trossos en alemany. Aquest "Consumits pel foc" fa pensar molt al llarg de l'obra. Que és tan breu com concisa, no hi ha gens de palla en tot el llibre. Recorda uns versos de Josep Maria Flotats que diuen: "Papallones inexorablement atretes/ per la flama que les devora". És de nou una narració molt atractiva que serveix d'excusa per introduir idees profundes, com ho solen fer les bones novel·les.
La Casa de foc / Francesc Serés
Si tens ganes d’endinsar-te en el gènere negre rural contemporani, amb desaparicions, deutes pendents, negocis tèrbols i misteri, aquesta és la teva novel·la! Francesc Serés ens trasllada a la Vall de Bianya, un racó de la Garrotxa, per explicar-nos les pressions internes que es viuen en un lloc que a primera vista sembla idíl·lic, enmig de l’exuberància del paisatge. La història comença amb l’arribada d’un foraster que busca refer la seva. Allà coneix el vell Jordi de Can Soler, un personatge memorable que sap veure les misèries dels veïns. Així, des d’un punt de vista particular i profund, es va narrant una novel·la que dissecciona de manera implacable la solitud de les persones i el pes que tothom arrossega sobre les espatlles.
Amb aquesta lectura descobrim secrets familiars que han quedat atrapats a les parets de masies com la Casa de foc. Darrere del silenci hi ha tot un món amagat que els personatges callen per poder sobreviure.
Realment aquesta història, que va merèixer el Premi Proa de novel·la l’any 2020, ens atrapa amb una prosa magnètica i ens obliga a mirar la part més fosca de la condició humana.
A foc lent / Paula Hawkins
Quan estiguis immers dins d’aquesta novel·la començaràs a desconfiar de tots els personatges. Notaràs aquesta mena de tensió addictiva que tenen totes les obres de la Paula Hawkins. A cada capítol afegeix alguna cosa que fa trontollar tot el que creies saber. Cada personatge amaga alguna cosa, i la gràcia és que no saps ben bé què és fins que ja és massa tard per deixar de llegir. Utilitza un llenguatge àgil, precís i quirúrgic. No hi ha ni una paraula de més. Tot està orquestrat per tenir-te amb les emocions a flor de pell i els sentits ben desperts fins al final.
Comença amb el descobriment del cadàver d’un noi brutalment assassinat en una casa flotant de Londres. Hi ha tres dones sospitoses: La Laura és la noia conflictiva que va quedar amb la víctima la nit en què va morir; la Carla, encara de dol per la mort d'un familiar, és la tieta del noi, i la Miriam és la veïna indiscreta que oculta informació sobre el cas a la policia.
Tot plegat et deixa una sensació estranya. Les relacions que semblen normals per fora sovint no ho són gens. L’autora ens fa tocar de peus a terra sense moralitzar i sense posar-se per sobre dels seus personatges amb una escriptura impecable. Si busques una novel·la que no et deixi utilitzar el punt de llibre, aquí en tens una!
Les Veus del foc / Tània Soler
Tania Soler ens presenta una lectura delicada i necessària sobre la bulímia. La protagonista és una jove fisioterapeuta que viu atrapada als seu bucle de pensaments i que manté una relació hostil amb el menjar i amb el seu propi cos. En un intent de trobar el seu lloc al món s’enfronta amb secrets familiars que trenquen la seva estabilitat emocional. Arran de la mort de la seva iaia comença a investigar la vida dels seus pares. Vol saber més coses sobre l’accident de cotxe en el que va morir el seu pare i del qual ningú en parla. Mica en mica, el seu trastorn amb el menjar ho va impregnant tot. Hi ha moments que semblen més fàcils de portar però parlant amb honestedat, la recuperació fa alts i baixos. No sempre està tot controlat com ella voldria. La malaltia s’amaga i torna amb força en una evolució que no és lineal. Les recaigudes formen part del camí cap a la recuperació. Aprendre a demanar ajuda i mirar de cara allò que fa mal és tan difícil com necessari.
L’obra està escrita amb un to íntim que sacseja el lector. Soler utilitza una prosa que canvia amb les vivències dels personatges, com si la llengua s’adaptés als seus estats emocionals. De la mateixa manera ens mostra com cada persona porta dins seu més d’una història, més d’una veritat que cal ser explicada.
Plovien ocells / Jocelyne Saucier
L’any 1916 al Canadà (Ontario) van tenir lloc els incendis de Matheson, anomenats també Els Grans Incendis. El foc va calcinar 2000 kilòmetres quadrats, arrasant diferents ciutats i provocar més de 200 víctimes.
L’escriptora quebequesa Jocelyn Saucier situa com a punt de partida de la narració la cerca per part d’una jove fotògrafa d’un dels últims supervivents d’aquests incendis, el misteriós Boychuck, personatge central tot i la seva incompareixença física. El que es trobarà la noia en un indret remot i perdut del salvatge país de la fulla d’arç reobrirà el passat i influirà en el present i futur de la resta de personatges d’aquesta preciosa novel·la.
La deliciosa prosa de l’autora i els temes que s’hi tracten: l’heroisme, l’amor, tant de joventut com de senectut, i l’ideal d’una vida lliure fora dels mapes geogràfics i socials ens fa posar la mà al foc que us encantarà.
(I una recomanació totalment subjectiva, després de la lectura no mireu la pel·lícula, perquè en aquest cas us decebrà).
