Hard land

"Aquell estiu em vaig enamorar i la meva mare es va morir". Amb aquesta colpidora frase comença Hard Land, una novel·la que narra l'estiu del despertar vital d'en Sam, un noi de quinze anys que viu a Missouri i que, amb el seu grup d'amics, experimentarà una etapa cabdal de despertars emocionals i comiats. Una història hereva, en molts aspectes, de l'imaginari d'El Grup dels Cinc i de l'estètica dels anys vuitanta, però on també es percep l'empremta i el perfum inequívoc de clàssics com El vigilant en el camp de sègol. Com reconeix el mateix autor, Benedict Wells, una de les més joves promeses de la literatura alemanya: «El meu combustible per a Hard land no va ser la meva pròpia experiència, sinó l'enyorança». I és que, quina edat és la que la marca la fi de l'adolescència? Ho delimiten els anys? Les experiències viscudes o les cicatrius vitals? Hard Land tracta d'això, del moment exacte en què, sense adornar-nos, ens convertim en adults. Més informació: Benedict Wells a les Biblioteques Benedict Wells a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Martí Rosselló i Lloveras. Premià de Mar. 

El Quinto día

El quinto día, de Frank Schätzing, no és una novel·la recent. Publicada en alemany el 2004, en castellà arribà de la mà de Planeta el 2006. Tanmateix, el que explica ho és molt, d’actual.  Es tracta d’una novel·la de ciència-ficció i un eco-thriller: un gènere semblant al de Parc Juràssic de Michael Crichton, però en aquest cas més enfocat als problemes del medi ambient, on el suspens gira al voltant de diverses catàstrofes relacionades amb els oceans.  L’autor és ben polifacètic: productor musical, cuiner, escriptor, publicista, locutor de documentals i expert submarinista. No és científic però s’ha documentat amb profunditat per dotar la història d’una credibilitat que fins i tot espanta. L’argument: A tot el planeta se succeeixen diversos episodis catastròfics relacionats amb el mar: desaparicions de pescadors, proliferació d’organismes marins estranys, encallament i naufragi de vaixells, atacs mortals de cetacis a embarcacions, entre d’altres. Davant d’aquests fets inexplicables una colla de científics de diferents llocs del món comencen a treballar, primer en solitari i després conjuntament, per intentar trobar alguna explicació a aquests fenòmens. Poc a poc descobriran que l’amenaça del mar va molt més enllà del que havien imaginat mai. La opinió: La història dels personatges (no massa complexos) pot agradar més o menys, i la novel·la ha tingut crítiques per la seva dilatada extensió. Personalment també penso que els últims capítols són molt típics de pel·lícula d’acció americana de segona fila (si bé el misteri i conflicte principals crec que estan ben resolts).  Però el valor fonamental de El quinto día és posar sobre la taula una sèrie de temes que fan pensar. Quan l’any passat va saltar la notícia de grups d’orques Gladis atacant conjuntament embarcacions a l’estret de Gibraltar estic segur que molts dels lectors de la novel·la de Schätzing vam obrir els ulls com taronges i vam pensar: mira, ja comença. Clar, la novel·la és ciència ficció, però també descriu tot una sèrie de fenòmens geològics, físics i biològics totalment reals que són necessaris per l’equilibri climàtic del planeta, i com estem influint sobre ells. Sense anar més lluny, el possible col·lapse de la corrent oceànica AMOC que ha anat apareixent recentment als medis i tot el que pot comportar ja s’explica aquí.  Per finalitzar i com a curiositat hi ha una sèrie força recent basada en la novel·la. Més informació: Frank Schätzing a les Biblioteques Frank Schätzing a la Viquipèdia Enllaç amb informació de la sèrie Recomanat per Eduard Morera. Bib. Enric Miralles. Palafolls.

L'Home que tot ho veia

L’home que tot ho veia és una novel·la misteriosa i absorbent, que ens trasllada a múltiples temps i perspectives alhora. Un viatge inquietant per l’Europa de las darreres dècades, que ens demostra que la memòria es pot modelar de la mateixa manera que les fronteres.      La història comença a Londres el setembre de 1988, a l’emblemàtic pas de zebra d’Abbey Road que els Beatles van creuar per a una de les cobertes més famoses de la història. El protagonista i narrador, l’historiador Saul Adler, pateix allà un accident de cotxe, que és el preludi de dos fets importants: la ruptura amb la Jennifer, la fotògrafa de qui està enamorat, i el seu viatge a la RDA, concretament a la part soviètica del Berlín dividit, on viu un romanç amb en Walter, el seu traductor. Durant aquesta estada comença a tenir visions del futur, com la caiguda del mur de Berlin. Anys més tard, el 2016, el protagonista pateix aparentment un altre accident al mateix encreuament. Mentre està convalescent a l’hospital, reviu i reinterpreta el seu passat.  Al llarg de la novel·la trobem un seguit de reflexions implícites sobre la història, la tirania política, les relacions sentimentals i també de la masculinitat en el context d’un règim autoritari com el de l’antiga RDA. Passat, present i futur són fils que s’entrecreuen gràcies a la repetició d’uns quants elements simbòlics, que poden ser llocs, objectes o èpoques, amb una disposició cinematogràfica que ens recorda algunes pel·lícules de David Lynch. Més informació: Deborah Levy a les Biblioteques Deborah Levy a la Wikipedia Ressenya de Carlota Rubio Entrevista al CCCB Recomanat per Mercè Loire. Bib. Can Milans. Caldes d'Estrac.

Els Meus dies a la llibreria Morisaki

Novel·la breu i àgil que ens recorda la importància d’apreciar les coses senzilles. La seva protagonista, Takako, és una jove de vint-i-cinc anys amb una vida sense massa sorpreses fins que, un dia com qualsevol altre, Hideaki, un company de feina amb qui surt des de fa uns mesos, li diu que es casa amb una altra noia. Immersa en una profunda tristesa, Takako sent la necessitat d’allunyar-se de tot, deixant la feina i veient passar els dies tancada a casa. El seu oncle Satoru, en un intent de fer-la sortir d’aquella situació, convida la Takako a viure a l’altell de la llibreria Morisaki, fundada pel seu avi, especialitzada en llibres de vell d’autors japonesos de l’època moderna, i situada a  Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio. En aquest altell, amb muntanyes de llibres per tot arreu i olor a resclosit, la vida de la Takako començarà a agafar un nou rumb. El plaer de la lectura, l’acostament amb seu oncle i les noves amistats que l’envolten faran que la Takako es redescobreixi i recuperi les ganes de viure amb plenitud.   Més informació: Satoshi Yagisawa a les Biblioteques Satoshi Yagisawa a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Popular. Mataró.

Solitari

Alice Oseman és una escriptora de llibres de ficció per a joves que va iniciar la seva carrera literària de ben jove. El seu primer llibre, Solitari, el va escriure amb tan sols disset anys i va publicar per primera vegada amb només vint anys. Els seus llibres han guanyat, han estat preseleccionats o nominats per a diversos premis, com ara els Inky Awards, la Carnegie Medal i els Goodreads Choice Awards.  El llibre ens explica la història d’una noia jove, la Victoria, qui els amics anomenen Tori, una noia solitària i de vegades, fins i tot, força pessimista. La seva vida i la seva manera de ser canvia completament quan el seu germà Charlie mostra el seu tarannà real i mostra sense complexos el seu amor. Té la sensació que els seus amics han canviat respecte a ella, la seva amistat no és la mateixa i això, la converteix en una noia reservada, que cerca refugi en un blog que porta per nom Solitari. Escriure i col·laborar en aquest blog és la seva via d’escapament. Però, en la seva vida, apareixeran dues figures masculines: en Lucas Ryan, qui havia estat company d’escola a primària i en Michal Holden, un noi enigmàtic que coneix el mateix dia que descobreix el blog de Solitari. Un llibre en què els adolescents es poden sentir fàcilment identificats amb els diferents protagonistes de la història, les seves peripècies i vivències, així com els canvis que estan vivint. Una història sobre amistat i relacions. Si ets fan de Heartstopper no et perdis els inicis de la seva escriptora! Més informació: Alice Oseman a les Biblioteques Alice Oseman a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Can Baratau. Tiana. 

La Bibliotecària del front

La bibliotecària del front és la història d’una jove bibliotecària que decideix deixar la seva feina d’auxiliar  en una biblioteca popular, concretament la de Canet de Mar i anar al front com a responsable d’un bibliobús, una biblioteca ambulant per fer arribar llibres als soldats que es trobaven al front i als ferits que es recuperaven als hospitals de la rereguarda.                             És la història de la jove Aurora Díaz- Plaja. L’autora fa parlar la jove bibliotecària a partir d’un seguit d’entrevistes fetes anys enrere. Va explicant la seva feina a la biblioteca de Canet de Mar on arriba el 1935 i els records previs a la guerra i com un fet que creia que podia durar poc temps es va convertir en una guerra molt cruel.  Ens explica el funcionament del bibliobús i la importància que tenien els llibres per aquells joves soldats lluny de casa.  I sobretot les seves explicacions traspuen l’energia i la vitalitat d’una generació que els va tocar canviar el seu futur.  Al llarg del relat copsem un compromís, una enorme valentia i sobretot una gran professionalitat.   Més informació: Berta Jardí a les Biblioteques Servei de Biblioteques del Front  La bibliotecària que duia llibres al Front Recomanat per Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres

Irene Solà, nascuda a Malla, Osona, és una jove escriptora amb l'obra traduïda a diverses llengües i guanyadora de premis com el Documenta, l'European Union Prize for Literature i el Maria Àngels Anglada, entre d'altres. És autora d'un poemari: Bèstia i de dues novel·les més: Els Dics i Canto jo i la muntanya balla. Aquesta darrera adaptada a escena per Clàudia Cedó i musicada per Judith Neddermann. Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres recull la història d'una nissaga de dones que habiten el mas Clavell, un mas encauat en el més recòndit lloc de les Guilleries, unes muntanyes que, com diu la mateixa autora, semblen fetes per amagar-s'hi. La història es desenvolupa al llarg d'un dia, el darrer de la vida de la Bernadeta, des de la matinada fins a la nit que és quan es produeix el desenllaç. En aquesta espera, coneixem les dones de la família, les mortes i les vives, que conviuen dins la mateixa casa en una espera que les mortes aprofiten per preparar una festa de benvinguda per la finada i les vives desenvolupen com un dia normal. Totes elles, en siguin coneixedores o no, són portadores d'una maledicció que les castiga a parir fills incomplets, amb una mancança o altra que, pot ser física o pot ser invisible. Aquesta maledicció la deuen a la Joana, la primera, la que va fer un pacte amb el diable per trobar un marit i el va trencar perquè el diable no li va concedir un marit sencer tal com ella li havia demanat. La novel·la bastida sobre llegendes, folklore i tradicions, ens atrapa des del primer moment i ens transporta dins de la paradoxa del temps: en un sol dia hi ha presents quatre segles d'història. Una història que malgrat recull des del temps dels Bandolers, a la construcció del pantà de Sau, de la darrera Carlinada a la Guerra Civil els homes no en són més que personatges secundaris, ja que el protagonisme rau totalment en les dones. Una molt bona novel·la que et sedueix i t'atrapa des del primer moment, escrita amb un llenguatge directe, poètic, ric, precís, ple de matisos i en determinats moments, sorprenent i murri, capaç de descriure tots els tons de la foscor i de fer-nos veure i sentir la llum que es desprèn de les tenebres.   Més informació: Irene Solà a les Biblioteques Irene Solà a la Viquipèdia Irene Solà a la Institució de les Lletres Catalanes Recomanat per Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt. 

Els Secrets de Heap House

En mig d'un Londres d'inspiració victoriana, dalt d'un immens abocador de deixalles, s'erigeix el casalot laberíntic dels Iremongers, una família jeràrquica i excèntrica que arrossega una estranya maledicció relacionada amb els objectes. De tots els personatges que hi apareixen, destaca Lucy Pennant, la nova serventa de la mansió, que amb la seva arribada ho capgirarà tot, i l'innocent Clod Iremonger, que amb les seves bones intencions no sap com utilitzar el seu gran do. Així comença aquesta monumental trilogia d'Edward Carey, que ja va enlluernar als lectors amb "Little", la biografia novel·lada de Madame Tussaud. Partint de la il·lustració dels personatges, també incloses en aquest volum, l'autor va dedicar deu anys a crear aquesta obra èpica i peculiar. Molt ben traduïda per Elena Martí i Segarra i exquisidament editada per Blackie Books, amb un estil narratiu directe i poètic alhora, l'obra ofereix també al lector una aguda crítica del sistema de classes i del poder, fortes dosis d'intriga i un indubtable aroma de clàssic! Més informació: Edward Carey a les Biblioteques Pàgina web oficial Edward Carey, el inesperado ‘best seller’ de corte gótico  Recomanat per Martí Noè Colomer. Bib. Tirant lo Blanc. Montgat. 

Jo, que no he conegut els homes

La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en retens, de tota l'obra, que no sembla res més que una al·legoria per parlar del sentit de la vida, tant com del de l'escriptura. Tot el que passa sembla no tenir-ne cap, de sentit, però les reflexions que es generen sí que en tenen molt, sorprenen i convencen. El que més pertorbaria de tot, i en relació amb el títol, és la desconeixença de la protagonista i narradora alhora, del que vol dir haver estat amb un home, el que només coneixen les seves companyes més grans en el seu absurd captiveri. I és que sembla que l'autora ens vulgui dir que podria ser una sort no saber encara que és un home. Un possible home que pot arribar a la brutalitat de deixar prenyada una dona i anar-se'n dient "I com ho puc saber, que és meu?". O sigui, fer-ho i en acabat no voler saber res de l'altra, com els animals. Tot i això, la protagonista es fa conscient de ser humana, que havia estimat i que podia patir, que no era un ésser celestial sense desitjos i de tornada de tot. En aquest sentit, sobta com li repugna el contacte físic, un contacte que relaciona de manera més o menys inconscient amb el fuet dels vigilants de la seva presó, un fuet que no seria res més que un símbol fàl·lic. Enmig de passatges subversius, sentimentals o també molt dolorosos, avança la història. De la presó del principi a una falsa llibertat, tot i l'alegria d’alliberar-se en un primer moment. Hi ha fragments molt lírics, com quan equipara la música amb el vent, el vent que seria la poesia i l'art per sobre de tot. Aquesta obra, en definitiva, sembla que parli d'ella mateixa, com ho fa la metapoesia, amb la narració de la protagonista sense nom, que ningú llegirà mai. Perquè això sembla haver-li passat a l'escriptora, el que passa fins als escriptors més reconeguts de la història, al capdavall. HARPMAN, Jacqueline. Jo, que no he conegut els homes. La Torre de Claramunt: Edicions del Periscopi, 2021 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat

Cèlia Palau

Cèlia Palau, la filla dels comptables de la colònia tèxtil, de la novel·la Olor de Colònia, cansada de la seva vida avorrida, va marxar a Barcelona. Allà es va casar amb un home d’una bona família burgesa i té tres fills grans. A la seva maduresa pensa que ha perdut per sempre l’instint de la felicitat i que les circumstàncies l’ofeguen. Però com si fos una heroïna sorgida d’alguna novel·la del segle XIX, Cèlia Palau és una dona racional, austera, pacient, capaç de qualsevol renúncia, solitària i silenciosa, com les protagonistes de Jane Austen.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Los Ojos de Mona

Mona, una nena de deu anys, està perdent la vista. El seu erudit avi es proposa ensenyar-li totes les grans obres d’art dels tres grans museus de París: Louvre, Orsay i Beaubourg (Centre Pompidou), en cinquanta-dues setmanes, que és el temps que li queda abans de quedar-se cega. La finalitat d’explicar-li els quadres i les escultures és gravar el sentit filosofic de l’art en el més profund de Mona. Mirant a través dels ulls de Botticelli, Vermeer, Goya, Frida Kahlo o Basquiat, la petita aprendrà sobre la generositat, el dubte, la melancolia, l'autonomia o la indignació, i anirà incorporant el seu poderós aprenentatge en el seu dia a dia. Els ulls de Mona és una novel·la d'iniciació a l'art i a la vida que aprofundeix en la lluminosa relació entre una neta i el seu avi. Una història plena de bells sentiments que s'ha convertit en un extraordinari fenomen editorial. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ocàs i fascinació

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara. Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l’engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre. Eva Baltasar trastoca el nostre confort del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Los Alemanes

El 1916, en plena Primera Guerra Mundial, arriben a Cadis dos vaixells amb més de sis-cents alemanys provinents de Camerun. S'han lliurat a la frontera guineana a les autoritats colonials per ser Espanya país neutral. S'instal·laran, entre altres llocs, a Saragossa i formaran allí una petita comunitat que ja no tornarà a Alemanya. Entre ells estava el besavi de l’Eva i el Fede, els qui, gairebé un segle després, es troben en el cementiri alemany de Saragossa en l'enterrament de Gabi, el seu germà gran. Juntament amb el seu pare, són els últims supervivents dels Schuster, una família que va arribar a formar un important negoci d'alimentació. Però en els temps que corren el passat sempre pot tornar a repetir-se.   Aquesta novel·la narra un dels episodis més vergonyosos de la història d'Espanya: com els nazis refugiats aquí en un retir daurat van activar el neonazisme a Alemanya. Amb subtilesa il·lumina l'infern que pot arribar a ser, a vegades, la família, i deixa en l'aire dues preguntes incòmodes: Quan caduquen les culpes dels pares? Arriba fins als fills l'obligació de redimir-les? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Guia màgica d'autodefensa amb galetes

La Mona té catorze anys i és aprenent de fornera. Sempre és la primera d'arribar al forn de pa de la seva tieta, ja que és l’encarregada de la massa mare. Un matí quan hi arriba troba un cadàver a terra, al costat del taulell. El cos d’una noia, no gaire més gran que la Mona, és enmig d’un bassal de sang i amb els ulls oberts. És una bruixa. Com ha  acabat una bruixa morta a la fleca? Per què l’han deixada allà si hi ha millors llocs per amagar-la, com ara els canals? Té alguna cosa a veure amb el fet que la Mona també sigui una persona màgica? A Ruitrenat, la ciutat on transcorre aquesta història, els grans bruixots estan al servei de la duquessa. Formen part de l’exèrcit i tenen grans poders, com ara llançar boles de foc, o bé arrancar muntanyes de terra o fins i tot curar moribunds; no com ara la Mona, ella té un poder insignificant i poc útil, si més no això és el que ella pensa. Té el talent de fer pujar el pa i evitar que la massa dels pastissos s’enganxi. També pot donar vida a les galetes, sobretot si tenen forma de persona o d’animal. Un poder curiós i pràctic per entretenir a la clientela. Ara bé, aquesta màgia serà suficient quan ella es converteixi en el blanc de l’assassí? Com és que ara ella està en el seu punt de mira?  Però no n’és l’única, tots els magicians estan en perill. Ursula Vernon, escriptora de còmics estranys i llibres infantils, escriu aquesta història sota el pseudònim de T. Kingfisher, que és el que utilitza quan es dirigeix a un públic més adult i juvenil. Amb aquesta novel·la ha guanyat el Nebula Award del 2021 i el Premi Llibreter 2024 en la categoria Infantil i Juvenil d’Altres literatures; premis que se sumen a la bona acollida de l’obra per part del públic. Una aventura fantàstica plena d’ironia, humor, i també certa crítica cap a les altes esferes. Amb una prosa lleugera i àgil, Kingsfisher ens trasllada a una societat plena de la màgia, lleialtat, caos, assassinats i conspiracions. Adequat d'11 a 12 anys. Més informació: T. Kingfisher a les Biblioteques Ressenya Recomanat per Íngrid Blanch. Bib. Can Pedrals. Granollers. 

La biblioteca de los nuevos comienzos

Aquest llibre és la construcció d'una novel·la genial a partir d'una idea genial. Que és la d'una bibliotecària que endevina amb poques indicacions el que necessiten els usuaris, i els ho prescriu, de manera que ells se'n fan la seva pròpia idea. En aquest llibre s'aprenen moltíssimes coses, i també et pots projectar amb la teva experiència en les històries, que en són cinc en total. Que es tracta d'una novel·la perquè les històries es troben relacionades, connectant els diferents personatges que han entrat en contacte amb la mateixa bibliotecària. Tot lliga al final. És una mica com la novel·la Una habitació amb bona vista, d'E.M. Forster, parla tant dels anhels que tenim tots a la vida, com del que ja hem conegut i forma part de nosaltres per sempre. És com els versos de Martí i Pol, "Tan sense esforç, venim de la claror i anem a la claror". Sobre la primera història, la d'una dependenta d'una botiga de roba, me n'ha arribat molt la reflexió a la qual arriba la protagonista, que ser dependenta no és una feina menor, i que és bo de cooperar amb els companys, com aprèn en el llibre per a nens que li han prescrit, el que sol passar amb els llibres per a nens. També aquest capítol, tot i ser bo, no és tan bo com el del mig del llibre, que és el que més brillant, però no és gens menor. Si continueu amb la lectura arribats fins aquí, segur que no deixareu aquest llibre. Sobre la segona història, la del personatge que és comptable en una empresa de mobles. La seva descoberta de la possibilitat d'una carrera paral·lela, encara que sigui sacrificat, s'assembla molt als que són artistes i treballen alhora, una situació que es produeix molt. Que em recorda Wuthering heights d'Emily Bronte, en la idea de la pedra sota el terra i les fulles dels arbres a la superfície, que es complementen. L'ofici a sota, la vocació a dalt. La tercera història, la de l'ex-editora d'una revista que és rellevada de la seva feina per haver estat mare, i l'angoixa que això li produeix juntament amb les dificultats que té per tenir cura de la seva filla. El que es reflecteix en el passatge clau que parla sobre el fet que sempre volem el que no tenim. La quarta història, la d'un aturat i el seu amic, un escriptor sense èxit. Que se n'acaben sortint, com passa sempre en un llibre optimista com aquest. Relacionant-ho amb un llibre sobre Darwin i la seva teoria de l'evolució. Un aturat que se'n va adormir a la matinada i es lleva passat migdia, com ja sol passar en els que no tenen cap raó per llevar-se d'hora. I per últim, la història d'un home acabat de jubilar-se, que passa a conviure més temps amb la parella, i això el posa en perill que la dona li demani el divorci. La "belleza y la crueldad del mar" (pàg. 284) que fan pensar que jubilar-se és un motiu d'alegria (com indica la paraula "júbil") tant com de tristesa, les coses són així d'ambivalents.   Encara que sembli que faig molt d'espòiler, aquest llibre no gaire llarg és ple de racons que serien com un bon centre d'interès en una biblioteca, no té pèrdua, i és per rellegir-lo, com passa amb tots els bons llibres. Ara per ara només hi és en castellà.   Aoyama, Nichiko. La biblioteca de los nuevos comienzos. Barcelona: Planeta 2023 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat

Ruta d'escapada

L’estiu del 2021, en plena pandèmia, vaig descobrir accidentalment el llibre Ruta d’escapada, de Philippe Sands. El vaig trobar amagat en un prestatge d’una llibreria d’un petit poble gironí. De seguida em va atrapar en una lectura absorbent d’un tema que em va interpel·lar. En una entrevista al Més 3/24, Sands deia: “La idea de la responsabilitat en les relacions entre generacions és un tema universal”. En aquest llibre l’escriptor ens presenta, amb mestratge literari, la seva rigorosa investigació històrica sobre Otto Wächter, un jerarca nazi, a través de la relació que manté amb el fill d’aquest personatge, Horst Wächter, incapaç de reconèixer la culpa i els terribles pecats del pare i ancorat en la memòria d’una infantesa i una família feliç. En acabar la lectura d’aquest llibre d’història vaig plorar, i encara no sé si de felicitat o de tristesa. I vaig recordar. Vaig recordar altres llibres i lectures que des de la història i la culpa m’havien absorbit i interpel·lat amb aquesta força. M’havia commogut llegir Si això és un home, de Primo Levi, una obra imprescindible construïda a partir de la pròpia memòria i experiència de vida. També em va colpir llegir El lector, de Bernhard Schlink, una història de ficció carregada de veracitat. Philippe Sands | Viquipèdia Dies més tard, en tornar de vacances, vaig dedicar una estona a fullejar algun d’aquests llibres i vaig trobar amagat en un prestatge de la meva llibreria Esclavos en la familia, d’Edward Ball. Es tracta d’una altra reconstrucció històrica documentada, la història de la vida de la seva saga familiar, propietaris d’esclaus del sud dels Estats Units, i de la vida de les famílies dels esclaus emparentats per llaços de sang amb els Ball. En obrir el llibre vaig llegir un fragment d’un dels capítols finals en què Edward Ball visita amb Emily Frayer, descendent d’una família d’esclaus, el que queda de la hisenda dels Ball. Davant de les runes de la cabana on havia nascut Emily, l’autor li demana perdó. I té lloc un diàleg -que per la seva simplicitat te l’imagines veraç- sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i l’agraïment, un breu diàleg que es tanca amb el plor de tots dos. I vaig recordar que arran de la lectura d’Edward Ball jo mateix m’havia endinsat en la reconstrucció fascinant de la història de la meva pròpia família. I en arribar a un dels meus rebesavis, nascut a principis del segle XIX a Puerto Rico, em vaig trobar de ple amb la realitat de l’esclavisme interpel·lant-me. I no puc deixar de pensar en el que expressen Edward Ball i Emily en el diàleg. Ball diu: “No som responsables del que van fer o van deixar de fer els nostres avantpassats, però sí que podem respondre per ells”; i Emily li respon: ”Exacte, no en som responsables. Tenim molt per agrair. I vostè ve en el moment adequat”. “Vinc en el moment adequat?”, pregunta Ball, i Emily respon: “Ve en el moment adequat… Posa’t a treballar, noi. Posa’t a treballar, que hi ha molt per fer.”. Més informació: Philippe Sands a les Biblioteques Philippe Sands a la Viquipèdia Recomanat per Enric Alegre. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.

Demon Copperhead

Una gran novel·la. I també una novel·la gran, de llarg recorregut, quasi 700 pàgines de lletra tan atapeïda com les mateixes vicissituds del seu protagonista, Demon Copperhead (literalment: Dimoni Capdecoure). I no, la semblança amb el nom del personatge de Charles Dickens no és casual. Demon és un David Copperfield de les muntanyes del sud dels Apalatxes, al comtat de Lee (Virgínia), on el 40% dels menors són criats per un adult que no és el pare biològic, tota una generació d’orfes d’uns progenitors absents perquè estan desintoxicant-se, a la presó o morts per sobredosi. Aquests nens i adolescents són la cara menys visible d’un greu problema social —oxicodona i fentanil·lo— convertit en epidèmia. En un territori llargament desfavorit i explotat, en les darreres dècades ha estat la indústria  farmacèutica la que s’ha aprofitat del dolor dels seus habitants. Quan l’oxicodona començà a comercialitzar-se, la regió s’omplí de visitadors farmacèutics i els metges van començar a receptar opioides a dojo. No és casual que tots els addictes de la novel·la comencin la seva caiguda amb una recepta mèdica. Aquesta novel·la, Premi Pulitzer 2023, està aixecada a pols i amb ritme frenètic per Barbara Kingsolver, nascuda a Maryland el 1955 i crescuda a la zona més rural de Kentucky. Biòloga de formació, va publicar per primer cop el 1988 i cercà l’èxit sobretot amb La Bíblia de l’arbre del verí (1998) i Estiu pròdig (2000). Ara, l’autora, no només està en la plenitud de la seva escriptura sinó també de la seva fluïdesa i llibertat creadora, posant-se amb flexibilitat i tendresa en la pell d’un nen que es fa home malgrat totes les penalitats, mancances i addiccions. Dickens (amb la ira i la compassió) i Mark Twain (amb l’oralitat, l’ús del llenguatge col·loquial i l’humor) semblen estar al seu costat, com a apuntadors. Demon Copperhead és la història d'un noi nascut en una ruïnosa caravana d'una mare soltera, adolescent i addicta, un noi sense més patrimoni que una bona planta i els cabells rogencs del seu pare mort, una intel·ligència càustica i un ferotge talent per sobreviure. Relatat amb la seva veu, veiem com Demon s'enfronta als perills moderns de les llars d'acollida, l’explotació infantil, les escoles en ruïnes, l'èxit esportiu, l'addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s'encara també a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en què fins i tot els superherois han abandonat els pobles rurals a favor de les ciutats. Així de rotunda comença: "Primer de tot, em vaig haver d'espavilar per néixer. La generosa concurrència que va assistir sempre m'ho ha reconegut: la pitjor part del treball la vaig haver de fer jo, mentre que la meva mare diguem que no anava per feina." Kingsolver dona veu a Demon, una veu que relata amb envejable sentit de l’humor i amb les llacunes pròpies d’un jove apallissat per les drogues, la seva història i la tragèdia de moltes famílies en la Nord-Amèrica actual.  I així, l’autora ha trobat el to just perquè la cruesa del relat no resulti en algunes parts insuportables. No evita el realisme més descarnat en narrar les addiccions de molts dels personatges o la fi que els espera a alguns, però pots continuar llegint perquè és Demon qui t’explica la història. Sense perdre el sentit de l’humor ni la compassió. Hi ha un moment que Demon explica al seu amic Tommy la «necessitat humana de tenir algú a qui esmicolar: padrastre colpeja a mare, mare crida a nen, nen li fot una coça a gos. (...) Som el gos dels Estats Units». Demon Copperhead —t’aviso— et farà petar de riure i alhora et trencarà el cor. La seva lectura t’arrabassa, et fascina, et corprèn, et provoca llàgrimes i somriures i et converteix en còmplice i col·lega dels errors i les epifanies de Demon, de les seves flipades i les seves quixotades. T’emociona i et porta agafat per la mà mentre t’inculca la compassió en una societat despietada, amb el triomf com a objectiu a qualsevol preu. Entre tantes cites que apuntar-se em quedo amb aquesta: “... al meu cap només va quedar lloc per a un pensament sobre la infància en forma de recomanació per a qualsevol xaval que se la pugui permetre: agafa aquesta preciositat i fuig amb ella. Amaga’t amb ella. Estima-la amb totes les teves forces. Perquè arribarà el maleït dia en què et deixarà enrere per a no tornar mai més”.   Més informació: Barbara Kingsolver a les Biblioteques Barbara Kingsolver a la Viquipèdia Pàgina web oficial Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

París era una fiesta

"París era una festa" són les memòries de l'escriptor Ernest Hemingway en què rememora l'època viscuda a París els anys 20 del segle passat: era jove, pobre, feliç i volia ser novel·lista.  Les escriu al final de la seva vida; Hemingway està maltat d'hemocromatosis, depressiu i en tractament a base d'electroxocs a la Clínica Mayo, turmentat per diverses tragèdies familiars, paranoic a ulls dels seus amics perquè se sent vigilat per l'FBI de John Edgar Hoover (després va resultar que sí, que el vigilaven), convertit en un personatge ell mateix, un home excessiu i una celebritat mundial. Doncs aquest home a les portes d'un imminent suïcidi escriu sobre una vida amable i senzilla que enyora, de 30 anys enrere. Explica els seus hàbits d'escriptor, la disciplina de treball que s'imposa, la manera de mirar d'un escriptor, la recerca de llibres en anglès a París, el descobriment d'autors i novel·les que el van marcar, la relació amb altres escriptors com Gertrude Stein (certament molt egocèntrica), Ezra Pound (tot bondat), Scot Fitgerald (i la tòxica Zelda, Déu l'hagi perdonada), Ford Maddox Ford (un mentider per cansament) i en menor mesura James Joyce (tot i que eren companys de borratxeres, sí en plural); tots ells rondaven pel París d'entreguerres. En aquest sentit París era una festa es pot llegir com una guia per a un escriptor novell, la qual cosa no exclou altres possibles lectures com veurem més endavant. La gènesi de l'obra és una aventura en ella mateixa; en una visita a l'Hotel Ritz de París el 1956, Hemingway recupera casualment dos baguls que havia deixat allà i donat per perduts durant anys; Ja se sap que una cosa és el Ritz i una altra l'Hostal Casa Pepe, que no et guarden res que hagis deixat pel mig. Entre andròmines de tot tipus, troba uns quaderns d'anotacions de l'època i es posa a treballar en les seves memòries. Les pren i abandona en diversos moments, les compagina amb altres compromisos, passa per malalties i ingressos hospitalaris, viatges... fins que finalment el 2 de juliol de 1961 Ernest Hemingway es treu la vida disparant-se a la boca amb una escopeta; Com estan les memòries en aquell moment? Inacabades, com altres obres que també va deixar sense versió definitiva, però hi ha diversos esborranys i un munt d'anotacions. La Mary Welsh, la seva quarta dona es posa a editar els esborranys i llavors decideix conservar el cos dels capítols que semblen més acabats, amb algunes modificacions que ella considera oportunes i afegeix un capítol final que lligui tot una mica i doni coherència al conjunt. Aquesta versió veu la llum el 1964.  Durant 45 anys A Moveable Feast coneix reimpressions i traduccions a multitud de llengües. Ara bé, el 1979 Gerry Brenner un investigador accedeix als manuscrits originals i escriu un treball crític sobre les decisions que va prendre l'editora i executora testamentària "Are We Going to Hemingway's Feast?" (1982). Mary Welsh mor i l'executor testamentari passa a ser Patrick Hemingway, fill de l'escriptor. El 2004 Seán Hemingway rep l'encàrrec del seu oncle de fer una versió restaurada de A Moveable Feast i a 2009 veu la llum la versió restaurada de l'obra. Seán Hemingway, net de l'escriptor i de la seva segona dona, Pauline Pfeiffer, a banda de la relació de parentiu, és conservador a la secció d'art grec i romà del Metropolitan Museum of Art de Nova York i aborda l'edició com una feina arqueològica; adopta l'ordre del capítols d'un dels esborranys d'Ernest Hemingway, recupera les omissions de l'edició anterior, recupera la veu narrativa original d'alguns fragments i incorpora material no publicat en un annex. Detractors i amants dels canvis introduïts encara discuteixen qui queda més bé o més malament en una versió o en una altra i què pretenia la Mary Welsh amb les primeres omissions i canvis. En aquest sentit, Ernest Hemingway volia demanar disculpes a Hadley Richardson (la seva primera dona) o més aviat culpar la seva segona dona (Pauline Pfeiffer) d'altres greuges familiars, certament la Pauline queda al peu dels cavalls? I la Mary Welsh (quarta dona) estava gelosa de la Hadley Richardson o volia preservar una certa imatge del personatge públic que era Ernest Hemingway? Els amants de sèries tipus Dinasty o Succession poden fer lectures comparades de les dues versions i entreveure intencions. Hi ha una tercera lectura que poden endevinar en aquesta entrevista a Seán Hemingway per a la revista on line “Oprah”, d'Oprah Winfrey. Es tracta de l'apropament a la figura del propi avi, un avi figura pública, del qual es porta el cognom, al qual no es va arribar a conèixer, però que ha determinat bona part de la història familiar. Si us interessa “l'edició restaurada” disposeu de la traducció al català promoguda per l'editorial Viena el 2018. La versió de 1964 es consultable en castellà, tant a l'edició de Lumen de 2013 en tapa dura, com en altres anteriors de Seix Barral ara descatalogades però a l'abast a moltes biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Més informació: Ernest Hemingway a les Biblioteques Fragment de Midnight in Paris Recomanat per Rosa López LLebot. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

Fucking New York

"Fucking New York. Història dels meus límits" ofereix una crònica franca i sincera de les experiències viscudes per Laura Calçada, la seva protagonista, a Nova York, mentre busca una identitat i el seu lloc al món. Calçada, nascuda el 1988 a Barcelona i amb una llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració a la UAB, presenta aquest primer llibre després de treballar-hi durant els últims quatre anys. L'obra explora temes complexos com la solitud, les relacions familiars, les drogues, el sexe, els diners i la recerca personal. Tot i la manca d'un fil narratiu clàssic, el llibre destaca per la sinceritat amb què es presenten les experiències, relacions i reflexions de la seva protagonista que amb una personalitat impulsiva i amb moments de victimisme, comparteix les seves pors i inseguretats, oferint una visió profunda de les seves motivacions. Algunes de les decisions que pren, tot i semblar impulsives o poc meditades, es converteixen en comprensibles gràcies a la narrativa captivadora del llibre i al rerefons que es va teixint i descobrim a mesura que avancem en el relat. En resum, "Fucking New York" proporciona una exploració addictiva a temes generacionals, dinàmiques familiars i l'experimentació vital, oferint als lectors una finestra a una realitat diferent i provocant la reflexió sobre algunes actituds que poden tenir una part dels joves potser per falta de maduresa o bé per haver tingut una vida "còmode" on la immediatesa i l'hedonisme esdevenen les màximes vitals. Més informació: Laura Calçada  a les Biblioteques Laura Calçada a la Viquipèdia ‘Fucking New York’, de Laura Calçada: Fer-se petar el pare  Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana.

Supersaurio

Meryem El Mehdati El Alami es canaria, aunque nació en 1991 en Rabat, capital de Marruecos. Cuando tenía un mes de edad puso los pies en Puerto Rico, Mogán (Gran Canaria). Supersaurio es su primer libro. Meryem, con 25 años, acaba de entrar como administrativa en las oficinas de Supersaurio, la mayor cadena de supermercados de las Islas Canarias, también llamadas Afortunadas. Pero nadie, nunca, escribe bien su nombre. Para rebañar la tristeza, en su tiempo libre y en los largos trayectos diarios en guagua, escribe fancfiction con personajes de Harry Potter y Crepúsculo, o con compañeros de la oficina. Se cita con hombres que se acaban desvelando poco menos que terroríficos, liba cantidades ingentes de cafè y casi siempe se calla lo que piensa. Todas las mañanas, frente a la màquina de fichar de la oficina, se repite a sí misma que si hereda algo, no va a ser la empresa, pero de vez en cuando se le olvida y curra, curra. Por si acaso... La novela, ambientada en los años prepandémicos, es un muestrario bien surtido de todo lo que implica crecer hoy para los nacidos en los 90. «Somos la generación más preparada, peor pagada, más hipercafeinada, deprimida y acomplejada de la historia» Supersaurio es el debut literario de Meryem El Mehdati, que con voz singular, tan rebosante de melancolia y humor (que no cinismo) como de malestar y rabia, muestra su lucha por sobrevivir a la alienación laboral, se enfrenta a un racismo más o menos disimulado y critica que su isla se haya convertido en "un cementerio de elefantes borrachos de origen británico, alemán, sueco o noruego" a los que "nadie grita que vuelvan a sus países" porque "son blancos". «Crecer aquí es que la guagua se te vaya en la puta cara y se te venga el mundo abajo porque esto no es Madrid, donde el metro pasa cada cinco minutos. Aquí la 91 pasa una vez cada hora si tienes suerte. El trayecto desde Las Palmas (de Gran Canaria) a Puerto Rico (de Gran Canaria) son 73 kilómetros de ida y otros 73 kilómetros de vuelta que te toca comerte todos los días de lunes a viernes. C. Tangana llora en la limo, tú en los asientos delanteros de la guagua un viernes por la tarde.» Esta novela es (con "Panza de burro", de Andrea Abreu) una maravilla más de otra autora canaria, y no voy a redundar añadiendo "joven". Leerla es poner la oreja en la conversación entre esas chicas 'menosquemileuristas' sentadas en los asientos al fondo de la guagua, hablando sobre el curro (si se tiene), la vida, los godos, los turistas recalentados, los hombres,... la vida. «¿En Canarias tendremos que amenazar con independizarnos para que nos hagan caso?» Un libro me atrevo a decir que delicioso porque el mundo, bueno, de sobra ya sabemos cómo es y hacia donde va, te guste o no, guapito de cara, y este libro va de ser joven y sobrevivir en Canarias. Y Meryem cuenta esa aventura vital con el sarcasmo y el cinismo sano de quien ya se hartó de llorar y le queda un fisquito de ganas de reír y se ríe y se envalentona y ya no para, porque para qué...   Més informació: Meryem El Mehdati a les Biblioteques Fitxa de l'autor Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

Lliçons de química

Elizabeth Zott és mare soltera i l’estrella d’un programa de cuina de televisió, el més seguit dels Estats Units en els anys seixanta. L’Elizabeth veu la cuina d’una forma diferent, l’entén com una forma de fer química i així ho intenta transmetre a l’audiència. És una presentadora peculiar ja que a banda d’ensenyar a cuinar a les dones també les desafia a tenir un altre estil de vida.  Una història que no us deixarà indiferents i us mantindrà enganxats. Una història sobre l’esperança i la fidelitat d’un mateix. Voleu riure una estona? Aquesta és la novel·la que esteu buscant. Una novel·la plena de vida, de generositat i de valentia.    Més informació: Bonnie Garmus a les Biblioteques Bonnie Garmus a la Viquipèdia Entrevista. El País. Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès. 

La Educación física

Formada en l’àmbit de les Belles Arts, l’autora Rosario Villajos (Córdoba, 1978) va guanyar el Premio Biblioteca Breve 2023 amb aquesta novel·la.  La història, ambientada als anys noranta i narrada des del punt de vista d’una adolescent de 16 anys, just quan el crim de les nenes d’Alcàsser estava en tots els medis de comunicació,  narra l’experiència de la Catalina, centrat en l’educació (o falta d’ella) que ha rebut sobre el seu propi cos i la seva sexualització, deixant de manifest que moltes vegades els pitjors perills estan sempre més a prop que no pas a fora. El text arrenca amb una mala experiència de la Catalina que es veu amb la necessitat de tornar a casa sola de nit, però molt més preocupada pel que puguin dir-li els pares si arriba tard que no pas pel que li ha passat o pel que li pugui passar fent auto-stop. Cada capítol marca les hores d’un rellotge en que el toc de queda patern es va escurçant cada cop més, en una carrera contrarellotge per arribar a temps i entre aquests minuts la narradora ens explica les experiències viscudes al voltant del seu cos com a peça fonamental de la historia. Ens fa reflexionar sobre tot allò que li han dit sempre de no confiar en ningú per por a als abusos sexuals però sempre respectar als familiars i professors quan acostuma a ser que aquests, els que són més propers i coneguts són els pitjors i els que realment queden impunes. Fa pensar sobre els valors de la societat, com eduquem als nostres fills, especialment a les nostres filles, la diferencia d’educació entre nois i noies i les conseqüències per a uns i altres. Es tracta d’un llibre de lectura ràpida, molt àgil, que t’enganxa i amb el que es té la necessitat de continuar llegint per arribar a saber el desenllaç final tot i ser una mica angoixant ja que ens fa preveure escenaris poc positius per la protagonista i pel lector aquesta tornada a casa es fa eterna, amb el desig de que arribi bé, sana i estalvia. Totalment recomanable, de ben segur que aquesta lectura no només us deixarà reflexionant sobre el tema tractat o farà que moltes lectores, joves d’aquella generació, se sentin identificades, sinó també amb ganes de conèixer altres obres de la mateixa autora. Més informació: Rosario Villajos a les Biblioteques Reportatge a El País Reportatge Ressenya del llibre Llegiu-ne un fragment Instagram autora Recomanat per Bib. Jordi Ribas. Sant Fost de Campsentelles.

El Castell ambulant

Un clàssic de la literatura fantàstica per a totes les edats, ple d’imaginació, màgia, i amb molt sentit de l’humor. Un relat multipremiat. La bruixa de l’Ermot ha encantat la Sophie, la germana gran d’una nissaga dedicada a la fabricació de barrets, a qui li espera una vida tediosa, submisa i avorrida. Amb l’encanteri tot canvia... sense saber massa ni perquè, ni com ha fet enfadar la bruixa, la noia es veu convertida de cop i volta en una velleta de 80 anys. Sorpresa i desorientada decideix marxar lluny de la ciutat en direcció a la muntanya. Un cop allí troba refugi en un castell ambulant on hi viu el mag Howl, un jove encantador i un extraordinari seductor, sobre qui corre la brama que es menja el cor de les noies joves per quedar-se amb les seves ànimes. Howl a banda de tot això també és un somniador consagrat i un mag poderós. Allí mateix coneix a Calcifer, un dimoni de foc que promet ajudar-la a canvi que l’alliberi d’un pacte secret que té amb Howl i que haurà de descobrir ella mateixa. A partir d’aquest moment la seva vida es converteix en un seguit d’aventures trepidants a partir de les quals, i a mesura que vagin succeint, s’anirà rejovenint el seu cor i iniciant la seva transformació. Aconseguirà la recuperació de la seva ànima completa? L’ajudaran el mag i el dimoni? Trobaràs la resposta en un relat ple d’aventures, amb molt d’humor, farcit de tendresa i amb un conjunt de personatges ben interessants.  També podeu veure la pel·lícula creada per l’estudi Ghibli i dirigida per Hayao Miyazaki premiada al Festival Internacional de Cinema de Venècia, al Festival Internacional de Cinema de Catalunya i al d'Art del Japó, i també una nominació als Premis Òscar. La pel·lícula va ser posteriorment doblada al català.   Més informació: Diana Wynne Jones a les Biblioteques Diana Wynne Jones a la Viquipèdia El castillo ambulante a la Viquipèdia Recomanat per Marta Nuet Blanch. Bib. La Roca del Vallès. 

Chiaroscuro

"Chiaroscuro", d'Elio Quiroga, és una elecció segura per als amants del thriller sobrenatural. Ambientada en una Ciutat del Vaticà en penombres, enmig d'una tempesta perpetua, aquesta novel·la ens submergeix en un món on la fe no és suficient per enfrontar-se als fenòmens paranormals. La trama se centra en l'esforç desesperat de dos personatges, Amadeo i Livio, per resoldre aquests misteris, en una carrera contra el temps, on fins i tot el Papa sembla perdre la raó mentre una cadena de suïcidis inexplicables es van succeint al llarg de la ciutat. El llibre és una hàbil barreja de thriller i terror, amb una narrativa absorbent i un ritme ben pautat, junt amb una ambientació precisa d'un món de tenebres, que subverteix el gènere, fent un homenatge als terrors abissals del mestre Lovecraft. Quiroga, escriptor i director de cinema, es garantia a l'hora de teixir una narrativa fosca i immersiva i ens ofereix una lectura que no només fa volar les pàgines amb un ritme frenètic, sinó que també sap fer reflexionar sobre temes com la fe i la crisi espiritual. Més informació: Elio Quiroga a les Biblioteques Primeres pàgines Recomanat per Bib. Caldes de Montbui. 

La Bíblia valenciana

Amb la publicació de la trilogia configurada per "La Bíblia valenciana" (1955), "És hora de plegar" (1956) i "Un crim al Paralelo" (1960), Rafael Tasis (1906-1966) va convertir-se en un dels pioners de la novel·la de trama policíaca en llengua catalana. Ambientades totes tres a la Barcelona de pre i postguerra, les novel·les destaquen, sobretot, pel seu to de quotidianitat i per la seva ambientació urbana; un realisme, aquest, que Tasis intentava reflectir habitualment a la seva novel·lística. Interessant també la parella de protagonistes de les tres novel·les, són tant diferents com prototípics: el comissari Vilagut és imatge dels investigadors racionals de la novel·la policial britànica, alhora que el periodista Caldes està molt a prop del tarannà dels detectius de les novel·les negres nord-americanes. Més informació: Rafael Tasis i Marca a les Biblioteques Rafael Tasis a la Viquipèdia Rafael Tasis a l'AELC   Recomanat per Nacho García Morcillo. Bib. Joan Margarit. Sant Just Desvern.

La Cita, o, La història d'una polla jueva

La cita o la història d’una polla jueva. La Sarah és una noia alemanya que decideix operar-se per fer un canvi de sexe. Tot el relat és un monòleg-discurs de la protagonista i alhora narradora dirigit al cirurgià Doctor Seligman, jueu. Mentre roman estirada i el metge li explora la vagina, la Sarah va explicant, divagant, confessant (fent un ús adient i exquisit del sarcasme i la provocació) i traient tots els temes que durant tants anys li havien causat por, vergonya, neguit i excitació. “No sap el tems que vaig trigar a adonar-me que el meu nom no era el meu nom, doctor Seligman; que quan no reaccionava, a la guarderia, no era per mandra, sinó perquè instintivament ja sabia una cosa que després vaig oblidar. Que simplement no podia identificar-me amb aquell nom, un nom de noia, de dona, de femella, un nom d’algú que tenia vagina. Aquella bestiola que tenia entre les cames i que tantes vegades era com un llimac. Encara ara em puja una esgarrifança, quan em diuen Frau, o senyora, o senyoreta.” Durant la lectura del llibre, coneixem amb primera persona tots els pensaments d’una persona que mai s’ha sentit identificada amb el seu sexe, empatitzant amb el lector que coneix en tot moment el procés de transformació del protagonista. La lectura va dirigida tant als lectors adolescents com adults. L’originalitat de l’ús del monòleg en tota la narració la fa atractiva. El llenguatge, vocabulari i registre és molt directe, desenfadat i fa que la lectura sigui fresca i senzilla. Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.

Les Afinitats electives

Hi ha professors que imparteixen una matèria de manera objectiva, i només de tant en tant es deixen anar, amb alguna anècdota que sorprèn els alumnes. D'altres, com Jordi Llovet, són els que parlen sempre del que volen, amb absoluta llibertat, i només de tant en tant introdueixen alguna informació pertinent a l'assignatura que imparteixen. També Goethe fa servir la seva novel·la per parlar del que vol, i tot el que explica com a part de l'acció és més aviat superflu, no té veritable importància. Igual com en un poema no és mai tot poesia. Que si algú mor, l'altre s'enamora o desapareix, això no és pas el que ens du a adquirir més saviesa, que és el que Salvador Oliva diu que ens passa, per exemple, en acabar de llegir un poema, si ens ha arribat. De la mateixa manera, diu Goethe en aquesta novel·la: "Cadascú té la llibertat d'ocupar-se d'allò que l'atreu, del que el fa content, del que li sembla útil, però el veritable objecte d'estudi de la humanitat és l'home" (235). Sobre això: pots estudiar química tant com vulguis, però l'únic que et servirà per viure són els estudis literaris, perquè en la literatura hi ha la veritable saviesa, allò que no s'aprèn mai "empollant", sinó amb la passió, el ser despert. Tant és així, que aquesta novel·la inclou directament una sèrie d'aforismes, en els diaris de l'Ottilie, la protagonista, absolutament ben trobats, obra del geni de Goethe. Els que més m'han arribat: "Davant dels grans mèrits d'un altre no hi ha cap altra salvació que l'amor" (214) i "Veure tractar el que és difícil amb facilitat ens permet albirar l'impossible" (215). La traductora d'aquest llibre, Carlota Gurt, diu que Goethe afirmava que fa falta de llegir aquesta obra fins a tres vegades fins a entendre-la. Aquest títol tan atractiu que prové justament de la química de la qual parlàvem, per cert, en fer referència a l'atracció entre els elements, una metàfora de l'atracció en les relacions humanes, és molt potent. Es tracta de "les afinitats espirituals o anímiques" (69-70), sobretot. Però en destacaríem aquesta frase: "Les afinitats es tornen interessants quan provoquen separacions" (70). S'hauria de recordar el que explica una biografia de Goethe sobre tots els enamoraments que va tenir fins que no es va casar: sempre s'enamorava de dones casades o noies amb xicot. La famosa Carlota a Weimar de Thomas Mann. Sobre això de les separacions: Alberoni afirma a Enamorament i amor que l'enamorament prové sempre del trencament, sigui respecte a una altra parella, respecte a la nacionalitat o l'estatus social o, en el cas de Romeo i Julieta, la rivalitat entre dues famílies. El que veritablement costa d'entendre d'aquesta novel·la, allò que la fa misteriosa, i per això mateix valuosa, és el joc de parelles amb el qual juga l'autor, la A i la B amb la C i la D de la pàgina 73. Perquè d'entrada sembla que hi és tothom d'acord, però en un moment donat les convencions surten a la superfície, i a partir d'aquest moment tot es complica. Però, "Sí, si algú hagués retingut un dels dos a l'extrem més allunyat de la casa, l'altre s'hi hauria anat acostant per si sol, de mica en mica, sense ni proposar-s'ho" (310). Com en les afinitats electives entre els elements, en definitiva. Aquesta novel·la seria exactament igual que una gran simfonia, que té aquell tros que t'atrapa, l'arbre que deia Kundera que destaca al costat de la gespa, el farciment més irrellevant, per molt que soni fort, i és que en aquesta obra hi passen coses fortes. D'un veritable clàssic, un monstre de les lletres, immortal, a Alemanya. GOETHE, Johann Wolfgang von. Les afinitats electives. Editorial Alpha: Barcelona, 2023 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat

La Seducción

Després de l’intercanvi de correus electrònics, una escriptora convida una fotògrafa, vint anys més jove que ella, a una casa davant el mar a Altafulla per tal que li faci fotos de cara a l’edició de la novel·la que està escrivint, “La seducción”. En un principi, l’estada és fa estranya, ja que l’amfitriona manté la distància i no vol fer-se els retrats. Res és el que s’imaginava la fotògrafa, atreta sexualment per l’escriptora i que està en permanent espera d’un primer pas que li doni la confiança de materialitzar la seva fantasia. Però la distància entre elles va creixent sobretot amb l’aparició de la Greta, amiga de l’escriptora i amb qui comparteix una intimitat ambigua.  La repressió del desig sexual farà que l’ansietat vagi en augment i la contenció sigui dolorosa per ambdues parts en no trobar el camí ja que els tempos són ben diferents. L’autora proposa un joc de miralls entre el llibre que escriu el seu personatge i el que ha escrit ella mateixa, un joc que té paral·lelisme amb el de la seducció. El camí de la seducció pot proposar diferents camins: satisfer un desig o iniciar un amor. El joc de la seducció i de la fantasia sexual es traspua durant tota la narració a l’igual que la presència dels dos tempos vitals: el d’una dona madura i el d’una dona vint anys més jove. Una història sobre el poder de les imatges en el desig i la potència sanadora de la tendresa. Recomanat per Carme Parrillas.  Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Les dones del lli

Després de fer una investigació sobre els orígens de la seva família, Aritzeta escriu aquesta novel·la. Explica la munió de nenes, dones que han treballant teixint el fil durant anys i anys. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Se buscan mujeres sensatas

Western neopulp ambientat al sud-oest americà en un futur apocalíptic no gaire llunyà, on l’estat és feixista i censurador i hi ha hagut un retrocés tecnològic. El relat comença quan Esther, fugint d’un matrimoni no desitjat després que la dona que estima ha estat condemnada a la forca, s’uneix a un grup de bibliotecàries que travessen el desert recorrent els pobles aïllats per dur l’espurna de la cultura a un món en guerra i repressiu. Aviat descobrirà que les bibliotecàries no només són dones sensates que treballen per l’estat repartint materials autoritzats. Iniciarà un emocionant viatge a través del perillós vell nou oest, que també significarà un viatge interior cap a l’acceptació d’ella mateixa i sobretot d’acceptació de la idea que persones com ella poden tenir un final feliç. Se buscan mujeres sensatas explica una història plena de personatges queer que lluiten per la llibertat i els seus drets, amb escenes d’acció i aventures. Nominada al premi Hugo i Locus, de ciència-ficció i fantasia, aquesta obra explora, malgrat la distopia, idees com que es pot trobar la felicitat, l’amor i l’estabilitat a una vida no normativa o que, de vegades, la pèrdua no suposa la fi d’una vida. La ciència-ficció i la fantasia permeten, des de la narrativa, ampliar els límits del que és imaginable i trencar les idees que conformen l’statu quo imposat per la majoria. Potser per això podem dir que, prenent el relleu d’autores com Ann Bannon, aquesta obra encoratja a la defensa de la igualtat i el respecte per les llibertats personals, la qual cosa sembla tan necessari ara com fa mig segle, si tenim en compte que en aquesta dècada un altre llibre de l’autora, "When We Were Magic", ha acabat a un llistat extens de llibres que devien eliminar-se de les biblioteques de les escoles públiques a tot l’estat de Texas. Recomanat per Cristina Bru Sanchez. Bibliobús Cavall Bernat.

La última función

El Tito Gil torna al seu poble de la serra de Madrid, després una llarga carrera artística als escenaris de la capital i de mig món.  Passat un temps, proposa fer una gran representació per atraure el turisme al poble. És una oportunitat a la qual tothom del poble hi vol participar davant del despoblament gradual.  Es  tria l'obra i es reparteixen els papers. Tito Gil será el galan protagonista, d'acord amb la seva notorietat. Només cal  una gran actiu que estigui a l'alçada de l'heroi.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Confeti

Puntí en aquesta novel·la ens descriu la vida de Xavier Cugat, músic, director d’orquestra, pero especialmente optimista i que volia ser feliç  i famós a qualsevol preu i en qualsevol ocasió. L’acompanyem a Nova York , a Hollywood, a l'Havana i  a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El silencio y la cólera

Lemaitre continua la seva saga, amb un estil directe i realista que recorda Balzac i Pérez Galdos, i on prenen vida múltiples personatges sobre la França de debò. Aquesta vegada l’entorn és rural i passa als anys 50. Els germans Pelletier han arribat a París, procedents del seu Beirut natal. A l’ Helene el Journal du Soir li encarrega un reportatge sobre Chevrigny, un poble rural francés. Allà descobrirà el drama de les persones que son expulsados de les seves cases. Ella no quedarà diferent davant d’aquest fet. Mentrestant, els seus germans viuen  a París: en Francois, també periodista, investiga sobre la identitat veritable d’una persona. El germà gran, en Jean, viu angoixat per la seva dona Geneviève, i intenta fugir de la justicia. *Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Estirpe de Lilith: trilogía xenogénesis

Lilith luapo desperta en una nau espacial oankli, la raça alienígena que va salvar a la humanitat de l’extinció després que la Terra quedés destruïda a conseqüència d’una guerra nuclear. Aquests éssers han mantingut a Lilih i a altres supervivents adormits en animació suspesa durant segles. Ella serà l’escollida que guiarà als seus de tornada cap al seu propi planeta, dominat per la natura més salvatge, per tal que aprenguin a viure en ell i què es converteixin en la llavor d’una nova nissaga. Però l’intercanvi té una particularitat: la seva descendència no serà humana, o no exactament. La estirpe de Lilith és una epopeia interplanetària que va convertir a Octavia E. Butler en un mite. Xocs culturals, xenofòbia, llibertat d’elecció, manipulació genètica, mestissatge, pèrdua d’humanitat, la sexualitat, la difícil convivència o coexistència o la tendència a l’autodestrucció dels humans són els temes que travessen aquesta extensa trilogia. Octavia E. Butler (1947-2006) va ser la gran dama de la ciència-ficció estatunidenca, i la primera escriptora negra de gènere. L’any 2000 va ser guardonada amb el PEN Lifetime Achievement Award per la seva trajectòria. El 2021 la Library of America ha inclòs a l’autora al cànon de la literatura nord-americana. De la seva obra destaquen Parentesco, Hija de sangre y otros relatos i La estirpe de Lilith. Més enllà del gènere, les seves obres es llegeixen des de les perspectives teòriques del racisme, l'afro futurisme, el feminisme i la teoria queer. Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.

Sinsonte

Novel·la de culte publicada l’any 1980 i traduïda per primera vegada al castellà el 2022. La història està ambientada a una Terra postapocalíptica on han passat segles i tot ha esdevingut trist i lúgubre. Els robots treballen i s'han perfeccionat a un gran nivell. Les conductes humanes són regulades, les relacions dirigides i supervisades pels robots seguint uns codis de cortesia que els aïllen emocionalment i físicament. L'addicció als narcòtics i la tecnologia és tan gran que la humanitat ha oblidat la creativitat, l'art, l'escriptura de llibres, el sexe... La gent opta pel suïcidi. En aquest escenari, tres personatges es troben: un superrobot no programat per a morir, un home que ha après a llegir veient pel·lícules mudes i una dona que viu a contracorrent i encara té inquietuds. Malgrat la pèrdua de l'esperança, dels records, de la curiositat, de la lectura i el contacte físic, l’autor ens troba un espai per a la redempció i el renaixement. Planteja temes morals universals amb gran profunditat i ens recorda la importància de la lectura: l'obra dels nostres avantpassats és el nostre origen, les nostres arrels, la terra que trepitgem. Walter Tevis (1928, California) va ser un gran novel·lista i escriptor de relats. És autor de la història "The big hustle" en què es basaria la pel·lícula de El buscavidas, també de El hombre que cayó a la Tierra o Gambit de dama, entre d'altres. Tres grans històries portades al cinema amb èxit. Va ser professor de Literatura anglesa i escriptura creativa entre els 60 i 70 a Ohio. Va ser aleshores quan, adonant-se que el nivell literari dels alumnes havia baixat considerablement, va tenir la idea per desenvolupar aquesta història. Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.

El Mar terra endins

Ens trobem a Berd, un poble del nord-est d’Armènia. Tot comença quan mor en Simon, el marit de la Melània, als 80 anys després d’una vida llarga i intensa. Al voltant del seu taüt també hi són les dones que en Simon va estimar: l’Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia. A través de quatres històries, que es poden llegir independentment, però que formen un tot, coneixerem la vida d’aquestes dones que no ho han tingut gens fàcil. Són històries que ens parlen de l’amor en tot el seu sentit, de la misèria, el patiment però que, alhora, ens conviden a l’esperança i a la vida. El mar terra endins és una novel·la encisadora, tendra, agradable de llegir, que ens fa estimar els seus personatges i que ens acompanya després d’haver-la llegit. Nariné Abgarian,  escriptora d’origen armeni, ja ens va demostrar amb l’anterior novel·la, I del cel van caure tres pomes, la seva gran capacitat per explicar històries i fer-nos viatjar a una realitat tan llunyana.   Més informació: Nariné Abgarian a les Biblioteques Nariné Abgarian a la Viquipèdia Recomanat per Marta Salas. Bib. Mercè Rodoreda. Sant Joan Despí. 

La Mare

Aquesta novel·la va ser publicada per capítols al diari  Il tempo. Maria Maddalena, la mare, és una pobra serventa vídua que fa sacrificis per fer estudiar el seu fill Paulo, i poder-lo enviar al seminari. Torna al seu poble, un poblet de muntanya, maleït pel dimoni segons la mentalitat supersticiosa dels habitants. Quan el fill cobreix la vacant del capellà, viu una època feliç, fins que descobreix la relació clandestina que el fill té amb una dona del poble. Aleshores, comença el conflicte. La mare és una novel·la que parla de passions, de conflictes interns, de dolor, del destí,  de la lluita entre el bé i el mal, del pecat i la culpa, del sentiment religiós, de la soledat,  temes recurrents en la novel·lística de la Deledda. " Trovaba injust que Déu li enviés un dolor així. I una altra vegada reconstruïa el seu pobre passat, buscant i buscant entre els seus dies per trobar-hi la llavor del mal present: i tots els seus dies eren allà, a la seva falda, durs i purs com les denes del rosari que els seus dits tremolosos palpaven. " Més informació: Grazia Deledda a les Biblioteques Grazia Deledda a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Pompeu Fabra. Torrelles de Llobregat. 

La Carta

W. Somerset Maugham  va ser novel.lista, dramaturg i escriptor de contes i és considerat un dels escriptors més populars de la primera meitat del segle XX. Es va graduar com a metge, però l’èxit de la seva primera novel.la Liza de Lambeth (1897), el va fer decidir a dedicar-se a la literatura i al 1908 ja va obtenir un gran èxit amb les seves obres de teatre.Va ser un gran viatger recorrent Europa però  enamorat especialment de l’Orient . Durant la Primera Guerra Mundial va treballar com a agent secret i va viure al sud de França on es va establir fins a la seva mort.  La trama d’aquest conte ambientat a Malàsia es va inspirar  en un fet real que va succeir l’any 1911 i per aquesta raó els seus compatriotas es van escandalitzar en el seu moment. La història s’inicia quan el senyor Joyce que pertany a un important bufet d’advocats, rep la visita del seu amic Robert Crosbie, propietari d’una plantació perquè la seva dona, la Leslie, ha estat acusada d’assassinat. Es tracta, en principi, d’un assassinat en defensa pròpia, però l’aparició d’una carta posarà la dama en perill ja que podria ser condemnada a mort. Gràcies a la compra de la carta, es resol el cas en favor de la dama. Aquest conte és un exemple de la percepció que tenia l’escriptor de la societat hipòcrita en què vivia on les convencions socials  regnaven per sobre de la vida de les persones. La història va ser portada al cinema i al teatre en diverses ocasions amb molt d’èxit, especialment la versió cinematográfica de la mà de William Wyler l’any 1940 amb la gran Bette Davis com a protagonista i una banda sonora magnífica de Max Steiner. Més informació: W. Somerset Maugham a les Biblioteques  W. Somerset Maugham a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Josep Roca i Bros. Abrera. 

L'Anomalia

Voleu comprovar que passaria si la teoria quàntica esdevé realitat amb un avió de passatgers? Un avió que entra en una tempesta i quan surt aterra amb normalitat, i tres mesos més tard el mateix avió amb els mateixos passatgers que demana permís per aterrar en el mateix aeroport... Aquesta és la base argumental d’aquesta novel·la, però res més allunyat de la física. Universos paral·lels sí, i la coincidència de persones amb elles mateixes en el mateix moment i en el mateix espai. Un relat trepidant on el text no té uns protagonistes principals, sinó que es dona veu a alguns dels passatgers, un assassí, un músic, una advocada... un dels passatgers fins i tot és un alter ego de l’escriptor. L’escenari, Nova York, i els serveis secrets que no s’expliquen el què ha passat. Un argument de ciència ficció que serveix per conèixer més com som i com ens relacionem. A la trama es deixen entreveure sentiments, mentires polítiques, la poca realitat de les xarxes socials, el masclisme, i com la situacions que poden semblar còmiques i així ho fa semblar la ironia de l’escriptor, algunes vegades poden esdevenir perilloses. Hervé Le Tellier és matemàtic de formació, i periodista, d’aquí la seguretat amb la que ens fa absolutament creïble un argument en principi molt allunyat de la realitat. Ha escrit algunes obres breus de caràcter humorístic i col·labora amb diferents mitjans satírics francesos i també a France Culture. El llibre va ser mereixedor del premi literari Goncourt l’any 2020, el més prestigiós de França dotat només amb 10 euros, però que garanteix unes vendes de centenars de milers d’exemplars. El guardó només es pot donar una vegada a un mateix escriptor. I el jurat el formen 10 grans escriptors francesos. El premi va ser creat per l’escriptor francès Edmond de Goncourt a finals del segle XIX, originari de la població de Goncourt. Més informació: Hervé Le Tellier a les Biblioteques Hervé Le Tellier a la Viquipèdia Entrevista Académie Goncourt Recomanat per Bib. Valentí Almirall. El Papiol. 

La Decisió

Viola Ardone (1974), llicenciada en Literatura, exerceix com a professora de llatí i italià en un institut. Amb "El tren dels nens" (2020) va aconseguir un èxit sense precedents a Itàlia, on va captivar centenars de milers de lectors, amb la seva publicació a vint-i-cinc països. Amb "La decisió" (2023) ha gaudit d'idèntic reconeixement i s'ha consagrat com una de les grans veus de la literatura italiana contemporània. "La decisió" té com a protagonista a l’Oliva Denaro, una noia que viu en un petit poble de Sicília, on hi ha totes unes regles que segueix però que no sempre entén, fins que un succés li farà trencar amb aquestes normes. Una decisió que farà canviar la seva història i la de moltes altres. La família la recolzarà? La llei és per a qui té diners? Sols començar diu: “La dona és com un gerro: qui el trenca se’l queda, això diu la meva mare”. Una lectura que des de les primeres pàgines et captiva per la seva escriptura, per els personatges, que et fa sentir l’escenografia.   Més informació: Viola Ardone a les Biblioteques Ressenya Recomanat per Cecília Reifs. Bib. Municipal L'Ateneu. Esparreguera. 

Mujeres excelentes

L'autora britànica Barbara Pym (1913-1980), és considerada una de les grans autores de la segona meitat del segle XX. Pym ha passat desapercebuda i pràcticament desconeguda al nostre país, fins que Gatopardo Ediciones, ha rescatat la seva obra i ha publicat ja sis novel·les de l'autora, per goig dels lectors que s'apropen a ella per primera vegada, o amb la intenció de llegir-la completa. "Mujeres excelentes" (1952), retrata la vida quotidiana, anodina, d'un grup de dones, de diferents edats, procedència social i cultural, dones amb idees i diners propis, que es mouen i viuen en el Londres posterior a la Segona Guerra Mundial, on encara hi ha esglésies i edificis mig enderrocades a conseqüència dels bombardejos. Mildred, la protagonista, és una jove en la trentena, soltera, filla d'un vicari, òrfena, que viu de la seva feina en un establiment benèfic d'ajuda a dones grans necessitades, i que a la tarda col·labora en les activitats de la parròquia. Entre fires benèfiques, mercats de pasqua, col·lectes de Nadal, festivals parroquials, reunions amb el vicari i moltes tasses de te, Mildred passa plàcidament els seus dies. L'aparició d'uns nous veïns, amb un estil de vida i de caràcter totalment oposats a la Mildred, ocasionarà una petita revolució en els seus costums. Helena, antropòloga, i Rocky, militar, animaran la seva vida i li faran conèixer el món cultural i científic. L'autora ens retrata a través de Mildred una dona real, amb idees pròpies, dedicada als altres, que sap escoltar, però que toca de peus a terra. Mildred no és cap beata ni puritana. Ella és una dona excel·lent, una dona que fa el que cal fer, sense dubtar-ho ni qüestionar-ho, amb una tassa de te sempre a punt. Mildred no ha tingut èxit en l'amor, i no lamenta la seva situació "solteril". Valora la seva independència, li agrada viure sola. Tota l'obra està plena de diàlegs amb un humor subtil, i la ironia marca de l'autora, que dibuixen amb detall la vida d'aquestes dones excel·lents; dones normals i corrents, dones austeres, amb ocupacions cronometrades, relacions distants, les dones excel·lents, dones soles, dones d'edat mitjana, que fan coses rutinàries i viuen convencionalment, en una societat anglesa marcada per les relacions veïnals i parroquials, en una City de postguerra que l'autora fa brillar, i on un canvi, per petit que sigui pot suposar tota una revolució en les seves vides. Un gran llibre, que proporciona una lectura amena, sense complicacions, per llegir a les tardes hivernals amb una tassa de te. Més informació: Barbara Pym a les Biblioteques Barbara Pym a la wikipedia Fitxa de l'autora a Gatopardo Ediciones The Barbara Pym Society Recomanat per M. José Maya. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat

Obra maestra

Com pot una escultura de 38 tones desaparèixer sense deixar rastre? En el món de l’art hi ha hagut molts robatoris fascinants, però aquest potser sigui dels més sonats. Encarregada a Richard Serra pel Museu Reina Sofia el 1987, ‘Equal-Parallel: Guernica-Bengasi’, seria dipositada temps després en un magatzem. Quinze anys més tard trobarien a faltar la megalítica escultura d’acer Corten, volatilitzada com per art de màgia. Juan Tallón relata, entre el periodisme i la ficció, la curiosa història d’‘Equal-Parallel: Guernica-Bengasi’. La novel·la es compon de petits fragments de poques pàgines escrits des del punt de vista de les diferents persones involucrades: el creador, la jutge, periodistes, treballadors del museu... Tot i ser ficció, explica l’afer i la història de l’escultura, així com la vida i obra de Richard Serra, el museu i altres artistes relacionats. De lectura ràpida i fàcil, resulta interessant tant per la veracitat de la història com per l’aproximació a la història de l’art contemporani i la creació d’una obra d’art. Més informació: Juan Tallón a les Biblioteques Juan Tallón a la Viquipèdia Fitxa "Anagrama" Recomanat per Bib. Pallejà. 

Pis per a dos

Pis per a dos és una novel·la de gènere romàntic "New *Adult" amb un toc diferent, original i fresc. Els protagonistes es veuen embolicats en una situació de compartir pis, i fins i tot, compartir el llit. La Tiffy acaba de sortir d'una relació i es troba vivint encara en el pis del seu ex-xicot, mentre en Leon viu sol i necessita una companya de pis per solucionar la seva economia. La condició de compartir pis és tenir uns horaris i d'aquesta manera no veure's. La Tiffy treballa de dia en una oficina mentre que en Leon treballa de nits en un hospital. Tot i no haver-se vist mai, els dos protagonistes començaran a comunicar-se mitjançant post-it deixant la casa farcida d'ells, creant un vincle d'amistat a través. Una novel·la de caràcter divertit i original. On l'autora mostrarà una problemàtica del moment, el lloguer d'un habitatge. Com sobreviuré a buscar pis i no morir en l'intent. Més informació: Beth O'Leary a les Biblioteques Recomanat per Aroa Vela. Bib. L'Esqueller. Sant Pere de Torelló. 

La Parábola del sembrador

Octavia Butler (1947 – 2006) fou una destacada escriptora afroamericana de ciència-ficció feminista. Va rebre nombrosos guardons durant la seva carrera literària, com els premis Hugo i Nebula i el 1995 es va convertir en la primera escriptora de ciència-ficció a rebre la prestigiosa Beca de la Fundació MacArthur. El 1993 va publicar La paràbola del sembrador, una novel·la de distòpia i assaig que ens situa en un 2024 post-apocalíptic. La història és narrada en primera persona per la protagonista, la jove Lauren Olamina, que amb només setze anys, ha de lluitar per sobreviure en un món cada cop amb menys recursos. Des del primer moment veiem com és de dura la seva vida, fins i tot estant en una petita comunitat envoltada de murs i amb cultius. Tota la comunitat, però, viu arrelada en falses esperances de tornar als temps antics. Ella és l'única que sembla adonar-se'n des d'un primer moment i va prenent consciència de la gravetat de l’esdevenir i la fragilitat del seu estil de vida. I encara que intenta convèncer la comunitat que s'han de preparar per a l'inevitable desastre, ningú no li fa cas. El món que ens presenta La paràbola del sembrador és víctima d'un brutal canvi climàtic, en què les sequeres són tan grans que plou poques vegades cada any. L'aigua costa més que la benzina, els incendis a barris i ciutats són constants i les persones sempre van armades. La paràbola del sembrador té un caràcter religiós i filosòfic molt marcat. Lauren s'ha criat amb un pare que oficia a una església baptista. No obstant, ella no creu en aquest Déu i tractarà de trobar el seu veritable Déu, un que encaixi en la societat que viu. En definitiva, La paràbola del sembrador és una novel·la distòpica amb un missatge d'esperança, que ens planteja una reflexió sobre els aspectes més sòrdids que la nostra societat podria assolir. És una mirada cap al nostre interior, cap a l'acceptació del canvi i cap a aprendre a modelar-lo per adaptar-nos. Més informació: Octavia Butler a les Biblioteques Octavia Butler a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Torelló. 

Los Asquerosos

Los asquerosos suposa una bonica i interessant reflexió sobre la solitud, la ben entesa, la desitjada, la cercada. A vegades falta fer un pas enrere per agafar l'impuls necessari que ens permeti afrontar canvis importants a la vida. Sí, avui dia ens crida l'atenció, per estar fora del que és habitual, que una bona dosi de solitud senti tan bé com un passeig per la platja en ple hivern. Petits plaers de la vida, que suposen un alleujament de la nostra rutina diària, aquesta que nosaltres mateixos ens hem buscat i de la que ara som hostatges amb una potent Síndrome d'Estocolm. Bones dosis d'humor carregat d'ironia, una excusa per baixar-nos del món, encara que només sigui durant un moment, per mirar-lo a la cara, de tu a tu. Un llenguatge ple de cultismes i un final que pot ser feliç o malenconiós, o potser és que sigui totes dues coses, o potser és que no hi hagi necessitat de catalogar-ho. Més informació: Santiago Lorenzo a les Biblioteques Santiago Lorenzo a la Viquipèdia Entrevista Recomanat per Bib. de Torelló.

Everlost

Neal Shusterman és un reconegut autor de literatura juvenil que ha publicat, entre altres, la trilogia El arco de la guadaña. A Everlost explora el tema dels llimbs i de la transcendència des d'una perspectiva molt imaginativa. La història ens parla de Nick i Allie, dos adolescents que moren en un accident de cotxe i queden atrapats a Everlost, un estrany lloc entre la vida i la mort on tot s’oblida, fins i tot els seus noms i qui són. Però es neguen a quedar-se allà eternament i decideixen anar a la recerca de respostes. A través d'una trama plena d'aventures, Shusterman planteja preguntes metafísiques sobre la mortalitat amb un estil entretingut i reflexiu. Més enllà del tema de la mort, convida a gaudir del viatge de la vida i és una invitació a valorar cada moment. Es tracta d'una lectura amb missatge que agradarà als fans de l'autor i a qui busqui una història fantàstica i inspiradora.  Everlost és la primera part de la trilogia del mateix nom.   Més informació: Neal Shusterman a les Biblioteques Neal Shusterman a la Viquipèdia Recomanat per Ester Vivó. Bib. La Cooperativa. Centelles. 

La Malnada

La Malnada és l’òpera prima de l’escriptora Beatrice Salvioni (Monza, 1995) publicada el 2023 per Edicions del Periscopi amb traducció de Pau Vidal.  Salvioni és graduada en Filologia moderna.  El 2021 guanyà el Premi Calvino de contes i el Premi Raduga que promou l’obra de joves escriptors russos i italians sensibles als valors humanístics i amb responsabilitat social, trets que sens dubte trobem a l’esplèndida obra La Malnada.  Itàlia, 1936. Francesca i Maddalena són dues nenes adolescents d’entorn social ben diferent que estableixen una amistat tan sòlida que podrà molt més que l’opressió social en què viuen, la sororitat les farà fortes. Francesca és la veu d’aquesta història que reivindica la desobediència en una Itàlia dominada pel feixisme de Mussolini. Aquestes dones són l’esperança del futur que hauria d’arribar. Si Francesca és anomenada la “Malnada” de manera implícita s’hi amaga prejudici, possiblement perquè és un esperit lliure i indomable i a la Itàlia dels anys 30 no es podien permetre comportaments que trenquessin l’ordre establert. Aquesta actitud insubmisa és un espai de llibertat individual davant les injustícies socials, llavors i ara. Text amb bon ritme, amb un llenguatge precís, que ens atrapa des de les primeres pàgines i preciós perquè malgrat la duresa del tema hi ha la dolçor que proporciona una amistat sense fissures. Més informació: Beatrice Salvioni a les Biblioteques Recomanat per Gemma Surribas. Bib. Torelló.

Una Vil·la a Florència

Una vil·la a Florència de l'autor anglès William Somerset Maugham fou publicada al 1941 i actualment a través de l'editorial Viena, s'ha reeditat dins la col·lecció Petits Plaers. Aquesta petita i alhora gran novel·la està ambienta a l'època d'entreguerres i ens explica la vida de Mary Panton, una viuda jove que per recuperar-se de la pèrdua del seu marit i amb gran dificultats econòmiques  decideix passar una llarga temporada a una casa d'uns amics a Florència. A punt per decidir casar-se amb un Edgar Swift, un amic del seu pare, en unes de les festes de l'alta societat que assisteix  coneix en  Rowle Flint, un home ric amb fama de ser un vividor. Un fet inesperat farà que els seus plans de vida plàcida que havia planejat es converteixin en tot el contrari. Tal com diu la col·lecció, aqueta obra és un petita plaer llegir-la. Comença amb un caire romàntic i a la meitat de la novel·la ens sorprèn amb un gir inesperat amb caire policíac que no deixa indiferent al lector. Més informació: W. Somerset Maugham a les Biblioteques W. Somerset Maugham a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Marquès de Remisa. Sant Hipòlit de Voltregà.

La Biblioteca de los nuevos comienzos

Aquest llibre és una lloança al poder dels llibres i als aprenentatges que se’n deriven. Posa en valor la importància de seguir el propi camí a les nostres vides malgrat els dogmes establerts o a les dificultats que ens apareguin. Es tracta de cinc relats que se situen a Tòquio i que giren a l’entorn d’una biblioteca de barri on tots els protagonistes acaben per deixar-se recomanar llibres per la bibliotecària, la Sra. Komachi. I és a través de l’encert d’ella en les necessitats del lector i del coneixement que els aporten les lectures que les vides dels personatges de cada una de les històries prenen nous rumbs en la direcció als seus somnis canviant-los la vida de manera contundent.  Es tracta d’un llibre de lectura àgil, sense complicacions, però que alhora cal anar digerir a poc a poc. Aborda temes vitals, ja siguin viscuts des d’una problemàtica o bé, viscuts com a projectes futurs. Resulta fàcil identificar-se amb la situació dels protagonistes.  Michiko Aoyama va estudiar periodisme i va ser corresponsal a Sidney. Quan va tornar al Japó  va treballar com a editora d’una revista fins que va dedicar-se a temps complet a l’escriptura. Aquesta és la seva segona novel·la i va ser finalista del Premi dels Llibreters al Japó. Està traduïda a vint-i-dos idiomes i se n’han venut més de 300.000 exemplars. Més informació: Michiko Aoyama a les Biblioteques Fitxa Recomanat per Bibliobús Guilleries. 

El Gran món

Aquest mestre de la novel.la negra, torna apostar per la novel.la històrica i d’ aventures. Després de la trilogia de l’Europa d’entreguerres, amb el “Gran Món” enceta un nou cicle històric sobre “Els anys gloriosos” En aquesta ocasió ens transporta a l'any 1948 a  l’època colonial de la Indoxina francesa.  El llibre narra les diferents històries vitals dels fills de la família  Pelletier, a cavall entre Beirut, Indoxina i Paris,  històries  que s’entrellacen i s’alternen. Tot i això, el llibre no està exempt dels ingredients característics dels seus llibres  anteriors (agilitat narrativa, girs de guió inesperats, sarcasme  però sobretot  destaca pel retrat psicològic que fa  dels personatges.  A la novel.la hi trobarem de tot:  una saga familiar plena de secrets morbosos, assassinats per descobrir, corrupció, transaccions il·legals, amors i ambicions...tot en una novel.la extensa però absorbent. Més informació: Pierre Lemaitre a les Biblioteques Entrevista Recomanat per Montse Fàbregas. Bibliobús Puigdon. 

Las Dos vidas de Mina Índigo

Intrigant i molt addictiva! Plena de girs sorprenents que atraparan a qui s’atreveixi a llegir-la! Alhora, però, no s’oblida de cedir un espai important al romanticisme i a la bondat dels seus personatges. Així és l’ultima novel·la de Alaitz Leceaga.  Descriu amb molt detall com és l’ambient a Barcelona a les portes de rebre un esdeveniment d’una gran envergadura: la gran Exposició Universal del 1888. Sens dubte, aquest fet ha de posicionar la ciutat al mapamundi del món mundial, obrir-li noves possibilitats en tots els sentits. Però just en aquest moment, uns estranys i foscos esdeveniments fan trontollar-ho tot plegat, i la mèdium Mina Índigo s'hi implicarà per tal d'esclarir la veritat. Una dona molt valenta, observadora, sensitiva, calculadora, i també molt empàtica i lluitadora que arrossega la seva pròpia maleta plena de fantasmes i secrets. I no ens oblidem tampoc de l’arribada del nou patòleg forense, el doctor Ellis.  Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982) es va donar a conèixer el 2018 amb El bosque sabe tu nombre (Premi de la Asociación de Libreros de Vizcaya 2019), que es va convertir en una de les revelacions literàries de l’any, a més de vendre’s els drets per a l’adaptació televisiva.  Posteriorment, ha publicat  també Las hijas de la tierra i Hasta donde termina el mar (Premi de Novel·la Fernando Lara 2021).   Més informació: Alaitz Leceaga a les Biblioteques Recomanat per Bibliobús Tagamanent. 

La Nit de les criatures

La Lula Ann neix en una família de persones negres mulates. El seu color de pell és massa negre per uns pares que intenten amagar la seva condició. El pare en veure-la, abandona la família, i la mare, no li mostra cap mena d'afecte, fins i tot no deixa que li digui mare, si no "Sweetness". La Lula Ann creix en aquest entorn, sota una educació molt estricta, i quan es fa gran decideix canviar-se el nom per Bride i exhibeix la seva negror de forma explícita, ressaltant-la amb vestits blancs impol·luts. És una persona amb un gran èxit laboral. Després de trencar amb el seu promès tot comença a esfondrar-se. L'ataquen pel carrer, ha d'anar a l'hospital i tot plegat fa que hagi de deixar la feina per un temps. Els traumes de la infància sobreïxen i trasbalsen una vida aparentment controlada i d'èxit. La vida, però, retorna a l’inici, en un bucle infinit. Toni Morrison ens endinsa en la societat afroamericana des de dins, fent surar els tabús i complexes d’una societat marcada per la dominació blanca. Ens posa davant d’una situació familiar duríssima i ens interroga sobre la necessitat de donar amor als fills. L’absència d’estima pot marcar la vida i en algun moment o altre ressorgeix.  Una gran novel·la que ens mostra una mirada diferent sobre el racisme, sobretot perquè es dona dins de la mateixa raça, i una gran lliçó literària que desgrana les emocions humanes, fins i tot les més dures.  Excepcional! Més informació: Toni Morrison a les Biblioteques Toni Morrison Reads From and Discusses "God Help the Child" Recomanat per Bib. Municipal de Manlleu BBVA. 

Amor i enyorança

Amor i enyorança narra l’experiència i els obstacles amb què es troba un jove grec que arriba a Estocolm després de patir la guerra i els seus horrors. La universitat sueca li dona una beca per tal d'estudiar història de les idees, cosa que sempre ha estat el seu somni. El protagonista arriba desorientat, perdut i molt descol·locat. Passa penúries, té dubtes morals i identitaris, sent un constant desarrelament. Però també treballa, fa amics i s'enamora perdudament d'una dona. En aquests capítols centrats en la passió de la joventut, l'autor ens parla de la condició de l'enamorament i les seves conseqüències. Justament és aquesta dicotomia entre el dolor i la joia el que fluctua constantment a la novel·la, com a la vida mateixa. Es tracta d'una escriptura honesta, bonica i aparentment senzilla, però alhora molt profunda. Un llibre deliciós que fa reflexionar, com d’altres obres de l’autor que sempre són molt recomanables. Theodor Kallifatides és un autor grec nascut el 1938 que va emigrar a Suècia l’any 1964 buscant feina. Allà va consolidar la seva carrera literària, justament en suec. Les seves narracions tenen molts apunts autobiogràfics. Ha rebut nombrosos premis i els darrers anys té molta acceptació al nostre país on l'editorial Galaxia Gutenberg va editant els seus títols en català i castellà. Enllaços d'interès: Aladí (edició en català) Aladí (edició en castellà) BiblioDigital (edició en català) BiblioDigital (edició en castellà) Entrevista a l’autor al programa Pagina2 (La2) Entrevista a l’autor amb la seva traductora al català, Montserrat Camps,  i la directora de la biblioteca La Muntala, Maria Antònia Caño. Recomanat per Toni Martos Pujalte. Biblioteca de Viladecans.

Sobre la losa

Una altra magnètica novel·la policíaca de Fred Vargas. Aquesta vegada el comissari Adamsberg es desplaça a Rennes on relacionen la troballa d’un cadàver amb la llegenda del fantasma d’un comte, antic propietari del castell de Combourg,  anomenat el Coix perque una cama de fusta i que diuen passeja a la nit pels carrers de la ciutat. Allà iniciarà la investigació, fent preguntes, recollint informació. Per buscar la inspiració comença a visitar un dolmen a les proximitats de la ciutat i allà estirat sobre la pedra, intentarà  resoldre el cas. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tots els contes

El gran recull de tots els contes escrits per Maria Barbal fins ara, tant els publicats en volums com en publicacions periòdiques o en antologies temàtiques i, també, contes encara inèdits, que s’ofereixen en primícia. La possibilitat d’oferir la totalitat dels contes en aquest volum, organitzats de manera diferent de com ens havien arribat fins ara, ens obre una nova dimensió, una lectura renovada, i en conseqüència ens dona la possibilitat de fer-ne una mirada actual. Una cosmovisió nova que ens ajuda a gaudir millor de tota la seva novel·lística. La veu hi és sempre contundent, poderosa en matisos, en gran part gràcies a una llengua precisa i rica, que entra suau i ho amara tot. És amb el seu estil inconfusible fet de concisió, de claredat, que denota una gran expertesa, que captem aquesta ànima que ho vertebra tot. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Demon Copperhead

Ambientada a les muntanyes del sud dels Apalatxes, Demon Copperhead és la història d'un noi nascut d'una mare soltera adolescent en una caravana, sense més patrimoni que el bon aspecte i el pèl rogenc del seu difunt pare, un enginy càustic i un feroç talent per a la supervivència. Relatat amb la seva pròpia veu, Demon s'enfronta als perills moderns de les llars d'acolliment, el treball infantil, les escoles en ruïnes, l'èxit esportiu, l'addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s'enfronta a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en la qual fins i tot els superherois han abandonat als pobles rurals en favor de les ciutats. Fa moltes generacions, Charles Dickens va escriure David Copperfield a partir de la seva experiència com a supervivent de la pobresa institucional i els seus danys en els nens de la seva societat. Aquests problemes encara no s'han resolt en la nostra. Dickens no és un requisit indispensable per als lectors d'aquesta novel·la, però li va servir d'inspiració. En traslladar una novel·la èpica victoriana al Sud dels Estats Units contemporani, Barbara Kingsolver recorre a la ira i la compassió de Dickens i, sobretot, a la seva fe en el poder transformador d'una bona història. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Las Hermanas Jacobs

Després de la desfeta alemanya, acabada la Segona Guerra Mundial, un viatger arriba a un monestir franciscà prop dels Dolomites on demana refugi i a canvi fa un pacte.    Més d'una dècada després, el doctor Quirke és «un animal ferit» que anat a viure a casa de la seva filla Phoebe després de la tràgica mort de la seva dona. Quan en un garatge de Dublín apareix el cadàver de la jove estudiant jueva Rosa Jacobs, tot sembla apuntar a un suïcidi, però Quirke i l'inspector Strafford —que s'enfronten al seu primer cas junts—sospiten que es tracta d'un crim, igual que la germana de la víctima, una periodista que s'uneix a la cerca de la veritat i sacsa el cor del patòleg. Mentre les relacions entre els dos investigadors es tornen cada vegada més tibants, el misteri s'aguditza quan descobreixen els vincles de Rosa amb el fill d'una rica família alemanya que es va arribar al comtat de Wicklow després de la Segona Guerra Mundial i té negocis a Israel. Podran unir les peces del trencaclosques ocult? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Llamada

Retrat de l’argentina Silvia Labayru,  activista membre d’un grup armat que lluitava contra la repressió de la dictadura militar del 1976. Va ser segrestada, torturada i obligada a cooperar amb els militars per trair les Madres de la Plaza de Mayo. Va poder exiliar-se a Europa. La periodista  Leila Guerriero la va entrevistar, mentre s'esperava la sentència del primer judici per crims de violència sexual comeses contra dones segrestades durant la dictadura, en el qual Labayru era denunciant. Al llarg de gairebé dos anys, va parlar amb els seus amics, les seves exparelles, la seva parella actual, els seus fills i els seus companys de captivitat i de militància. El resultat és el retrat d'una dona amb una història complexa en la qual s'amalgamen l'amor, el sexe, la violència, l'humor, els fills, els pares, la infidelitat, la política, els amics, les mudances. El periodisme que practica Leila Guerriero és el dels millors redactors del New Yorker: implica treball rigorós, recerca exhaustiva i un estil de precisió matemàtica» (Mario Vargas Llosa). *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

El Desierto blanco

Nou desconeguts fugen amb globus d'uns bombardejos. Han de decidir qui d'ells s'ha de tirar a la mar perquè la resta pugui salvar-se i començar una nova civilització en una illa deserta. Són els únics supervivents d'una guerra mundial que ha fet desaparèixer el món tal com el coneixem. El que està en joc, en realitat, no és el futur de l'espècie humana, sinó un treball temporal com a venedor en uns grans magatzems. López Carrasco ha escrit una novel·la excepcional sobre una generació vista des d'un temps i un espai aliens; sobre uns personatges que habiten un estrany territori que els impulsa a confrontar-se amb el que van ser i el que són. En aquest viatge d'anada i tornada que és el record, els seus protagonistes tractaran de reconstruir i, per tant, de comprendre les renúncies invisibles, les aliances necessàries i les formes imprevistes de la utopia. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nena, dona, altres

El jurat del prestigiós premi Booker va definir Nena, dona, altres com a «una lectura imprescindible sobre la feminitat i l’Anglaterra contemporània, una novel·la impressionant i ferotge sobre les vides de les dones negres britàniques, les seves lluites, dolors, alegries, anhels i amors. L’estil d’Evaristo és apassionat, afilat, ple d’energia i humor. No hi ha ni un sol moment ensopit en aquest llibre». I és amb aquesta energia, i amb un estil literari trencador, que van passant davant del lector una dotzena de dones, cadascuna amb el seu bagatge, contradiccions i punts de vista, que van teixint un relat vibrant que ni les diferències de classe, generació i identitat aconsegueixen esquinçar. Al capdavall, l’important té a veure amb el fet d’estar juntes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Allò que només passa als altres

Marc Olvan és un advocat d'ofici en hores baixes, enamoradís i alcohòlic, que no passa precisament per un gran moment. Lidia Pedralba és una mare desesperada perquè el seu fill està en presó preventiva, a l’espera de judici, acusat d’haver violat un nen de 4 anys. Pedralba necessita un advocat per actuar contra Daniel Trujillo, el jutge que ha enviat a la presó el seu fill sense ni tan sols escoltar-lo, alhora que ha deixat en llibertat el cap del perillós clan dels Klimovski, que fa dècades que controla el tràfic de drogues i armes Barcelona. Olvan serà la persona triada per dur a terme la investigació. No ho tindrà fàcil: en una ciutat que és escenari de l’escissió dels partits independentistes, el tal Trujillo es creu l’amo del món. Olvan s’implicarà a fons en el cas i serà testimoni de les anades i vingudes de Trujillo amb els Klimovski, i de les lluites internes del clan. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tumbas sin nombre

Si sou fans de les novel·les de John Connolly i del seu detectiu protagonista, en Charlie Parker, us hauran seduït, també, en Louis i l’Àngel. Ells dos són, per primera vegada, els protagonistes principals de la història. El primer és un assassí professional, i el segon un lladre retirat. Tots dos formen una estrafolària parella sentimental unida per l’amor i per l’absoluta lleialtat cap al detectiu. Tumbas sin nombre, vintena entrega de la sèrie Parker, arrenca amb el brutal assassinat de De Jagger, confident i bon amic d’en Louis. La persecució dels responsables d’aquest crim portarà els dos amants a l’Europa de l’est i ens farà reviure la terrible guerra dels Balcans i les seves conseqüències. Com en tots els seus llibres, l’autor irlandès se serveix de la intriga, d’escenes d’extrema violència i, fins i tot, d’elements sobrenaturals per acostar-se al costat més fosc, pervers i incòmode de l’ésser humà, ja sigui en forma de racisme, de violència de gènere, de pederàstia, o de qualsevol altra forma de maldat. Llegir Connolly és com fer caure les fitxes d’un dòmino. Si ja en vau fer caure la primera gaudint amb Todo lo que muere (sèrie Parker, 1), serà inevitable que arribeu a aquesta darrera publicació. Però si teniu la sort de no haver-lo descobert encara, us recomanem que aparqueu aquesta última entrega i comenceu pel principi. En Louis i l’Àngel us esperaran, són extremadament pacients.   Recomanat per Marta Garcia. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà.  

La Hipótesis del amor

L’origen d’aquesta novel·la es remunta a una galàxia molt molt llunyana.  Del 2015 al 2019 es van estrenar als cinemes, la darrera trilogia de la saga Star Wars. D’aquelles pel·lícules en va sorgir un fenomen fan anomenat Reylo. L’acrònim que uneix els noms de la protagonista (Rey) i l’antagonista (Kylo) amb la creença i desig que, a la pel·lícula, entre ells existeix una relació romàntica.  I perquè us expliquem tot això? Doncs perquè la novel·la “La hipótesis del amor” va néixer com una fanficció¹ inspirada en aquests dos personatges d’Star Wars però dins un univers alternatiu. És a dir, en la realitat actual i ambientada en el món universitari i científic.  Estem davant d’una divertida i fresca comèdia romàntica, plena de clixés que als amants d’aquest gènere confessem que ens encanten.      La seva autora és Ali Hazelwood, una escritora i doctora en Neurociències nascuda a Itàlia i resident als Estats Units on es dedica a la docència i autora de publicacions de caràcter científic.  La “Hipótesis del amor” ens presenta a Olive Smith una alegre i empàtica estudiant de doctorat i al doctor Adam Carlsen, un jove i prometedor científic conegut també per ser un cretí i un presumptuós.  En un moment donat, entre ells dos, comença una falsa relació amorosa en la qual Olive pretén simular una relació amb Adam per demostrar-li a la seva amiga que ha superat la seva antiga relació i desitja deixar-li així via lliure perquè pugui intentar alguna cosa amb el seu ex.  La situació es torna rocambolesca quan Adam accepta entrar en aquest joc. Aquesta relació falsa entre aquests dos científics, toparà amb la irresistible força de l'atracció. L’autora aprofita tot aquest embolic per fer crítica del món acadèmic i la situació precària en la que viuen els estudiants aspirants al grau de doctor.  A tot això, s'afegeix que Olive és dona, concretament l'única del seu laboratori a part de la seva directora de tesi. La novel·la parla de les dificultats que se li presenten convivint en un món d'homes.  Acabarem dient que no es una novel·la premi Nobel de Literatura, però sí que ens pot ajudar a sortir d’un bloqueig lector o bé per desconnectar de la realitat que ens envolta. És lleugera, divertida i les pàgines passen volant.  Ficció escrita per un admirador d'una sèrie de televisió, d'una pel·lícula o d'un llibre, que se serveix dels personatges i de l'univers de l'obra original per a crear la seva pròpia història. Més informació: Ali Hazelwood a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada. 

Guilleries

Taradell, finals del segle XIX. Un nen a la vora d’un riu, veu com un fil de sang baixa aigües avall. Seguir aquest rastre, sorgit d’un passat que ignora, l’obligarà a emprendre un viatge de fugida i descoberta, que li farà deixar la infantesa enrere i li mostrarà qui és realment. Amb uns personatges molt ben dibuixats, marcats per un dolor viscut que els fa ser com són, aquesta és una història plena de violència, amb elements que el mateix autor defineix com d’un western: cavalls, la construcció de les vies del tren, bandolers i el paisatge com un protagonista més. A Guilleries, però, la brutalitat de l’acció narrada, conviu amb el lirisme d’algunes descripcions, d’una delicadesa poètica. És una novel·la que ens parla del patiment, de la crueltat i la culpa, però també de l’amor, l’amistat i la redempció. Violència i bellesa, una combinació que atrapa, incomoda i fascina a parts iguals. Guilleries ha guanyat el XX Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada. Més informació: Ferran Garcia a les Biblioteques Entrevista Recomanat per Bib. Sant Antoni M. Claret. Sallent.

Les Lleialtats

Primer de tot si no heu llegit res d’aquesta autora, val a dir que és un nom a tenir en compte. És una escriptora francesa, amb diversos premis al darrera, que generalment tracta temes punyents de la societat actual com poden ser l’anorèxia o la depressió, per exemple. 'Les lleialtats' és una novel·la coral, de diversos personatges. Els principals són l’Hélène, una mestra d’institut, i el Théo, alumne seu, qui viu una setmana a casa la mare i una altra a casa el pare, o sigui, de pares divorciats.  Amb poques paraules i descripcions breus i precises l’autora va revelant tant l’estat anímic dels  personatges, com és el seu dia a dia i algunes pinzellades del seu passat, tot abordant el tema de l’alcoholisme. Tot plegat va configurant un mosaic de personatges que es van entrellaçant i així es va descobrint quines són les lleialtats que lliguen els uns amb els altres, o la lleialtat cap a un mateix. Fet que porta a la reflexió de fins a quin punt les lleialtats cap a un mateix o envers els altres poden ser tant positives, o com en segons quines circumstàncies, negatives. Així doncs, un llibre en aparença de fàcil lectura, però amb una trama que va 'in crescendo' a mida que avança el llibre, i que manté la tensió fins al final. Més informació: Delphine de Vigan a les Biblioteques Delphine de Vigan a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Municipal 1 d'octubre. 

Mr. Gwyn

Alessandro Baricco (Torí, 25 de gener de 1958), és escriptor, actor, director de cinema i cantant. Col·labora amb els mitjans de comunicació fent crítica musical. També ha treballat a la televisió presentant programes culturals.  Llicenciat en Filosofia es va convertir en un fenomen literari mundial amb la seva novel·la "Seda" (1996), que va ser traduïda a disset  idiomes.  Va fundar a Torí una escola de tècniques d'escriptura creativa anomenada Holden (com el protagonista de la novel ·la "El guardià del camp de sègol" de J.D.Salinger, on va impartir classes. Dins el món del cinema, el 1995 va interpretar la pel·lícula Il cielo è sempre più blu, d'Antonello Grimaldi. L'any 2008 va dirigir el seu primer film, Lezione ventuno. És considerat un geni de l'escriptura  donat que ha desenvolupat un estil molt personal que el situa entre els escriptors italians més rellevants de la seva generació. Les seves novel·les endinsen al lector en un món surrealista a mig camí entre la realitat i els somnis i l'intangible. Mr. Gwyn és la història d'un escriptor molt especial que decideix abandonar l'ofici d'escriure perquè no suporta la impostura del món literari. Però a mesura que passa el temps s'adona que necessita escriure els seus pensament per posar ordre a les seves idees disperses. Així que comença a imaginar un ofici diferent relacionat amb l'escriptura i es proposa escriure retrats de persones amb un ritual que posa paraules a les emocions que capta amb la observació meticulosa i nua dels seus "clients". Els personatges que apareixen són bàsicament Mr. Gwyn, el seu editor literari, la seva secretària i un vell artesà que fa bombetes de durada predeterminada. Llegir a Baricco és entrar en un món surrealista, perfecte i simple on tot el que passa és perfectament normal dins del seu context. Tal com ell ho explica "és com tornar a casa". Una persona pot llegir un passatge de poques pàgines que sigui el seu retrat i quedar profundament commogut de veure com en aquell text es plasma fidelment i sense fissures la seva pròpia personalitat i l'essència de la seva ànima. És una reflexió profunda sobre l'ofici d'escriure i el món que l'envolta amb una mirada nova que només Baricco sap transmetre.   Més informació: Alessandro Baricco a les Biblioteques Alessandro Baricco a la Viquipèdia Entrevista a "El País" Book trailer del llibre Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

L'Illa de les dones del mar

Aquesta és una història  de lluita i d’esforç diari per  la supervivència de les dones de Jejeu, les Haenyeo, les dones del mar.  Amb aquesta novel·la et submergiràs al fons del mar, a grans profunditats, tal i com ho fan les Haenyeo, a  pulmó lliure,  a les aigües fredes de Jeju, una preciosa illa volcànica del sud de Corea.  Aquesta és la història d’una gran amistat entre la  Young-sook i  la Mi-ja, dues nenes que aprenen a bussejar juntes i  creixen juntes fins a convertir-se en autèntiques dones del mar, en autèntiques Haenyeo. La Young-sook  és  qui narra la història, i és ella qui  ens explica la seva vida com a Haenyeo , i com li afecten els tristos esdeveniments de la dissortada història de Corea, amb l’ocupació japonesa, la Segona Guerra Mundial, la rebel·lió de Jeju i la Guerra de Corea . És una novel·la d’amistat, d’amor, i també una  novel·la històrica dels tràgics esdeveniments de Corea durant el segle XX.  Àsia ens queda lluny, molt lluny i  llegir aquesta novel·la ens l’ apropa des de la vessant més humana, plena d’emocions, de desitjos i de lluita per la  supervivència. Una novel·la que ens farà obrir la mirada cap a l’orient i allunyar-nos de les històries de la nostra Europa i el nostre mon occidental. Aprendrem noves mitologies, com la de l’àvia Seolmundae, el volcà de l’illa,  noves creences allunyades de les nostres, estranyes tradicions i visions d’una vida familiar diferent  a allò que des d’occident coneixem. I quan les coses difereixen tant de les nostres s’agraeix, com aire nou, com paisatges nous. És una novel·la on podrem entendre perfectament la connexió de les Haenyeo amb la natura, amb el mar que amb un intent d’aproximar-se més al mon animal submarí s’allunyen ni que sigui per unes hores, dels horrors de la terra i la vida humana.  “No hi ha prou diners a totes les butxaques de Corea per fer-me marxar —ha dit moltes vegades la Young-sook./ Com volen que se’n vagi? Casa seva és el niu on amaga les joies, les rialles, les penes i les recances de la seva vida. […]/ ‘Es considera una àvia del mar? O més aviat es veu com una sirena?’ […]/ Si un visitant hi insisteix, diu, sense miraments: ‘Si vols saber coses sobre mi, ves al Museu de les Haenyeo. Hi trobaràs la meva foto. Hi pots veure un vídeo sobre mi!” L’escriptora,  la Lisa See, d’origen xinès, però nascuda a París i que va créixer a los Angeles, li atrauen les històries d’orient, de les dones d’orient i aquí es submergeix de ple com una autèntica Haenyeo en aquest mon de l’illa de Jeju.  Una novel·la per submergir-se de ple! Més informació: Lisa See a les Biblioteques La cultura de las haenyeo (buceadoras) de la isla de Jeju  Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

La casa dels caps de setmana

L’Oriol i l’Anna son un matrimoni que va construir, amb molt d’esforç i dedicació, la casa on la família passa els caps de setmana per escapar del seu dia a dia. A través de tres generacions, la de l’Oriol i l’Anna, la de la Blanca i la de la Sara, se’ns dona a conèixer la història familiar en aquesta casa, amb els seus moments de felicitat, les relacions entre ells, la quotidianitat i, també, el seu secret obscur. Tothom coneix aquest secret, però ningú en parla en veu alta. En aquesta família hi ha algú que fa mal i les dues primeres generacions han callat i han mirat cap a un altre lloc. Però Sara, la tercera generació, es rebel·la quan veu que el monstre s’acosta a la seva germana petita. La casa dels caps de setmana és una novel·la que es llegeix de manera àgil i amb ganes de saber com acabarà. La temàtica és dura, abusos sexuals a menors. Són 190 pàgines amb capítols curts, narrats per cadascun dels personatges. El 2022 va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero. Entrevista amb l'autora a AraBalears. Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat.

Solastàlgia

Com ens afecta el canvi climàtic?  La novel·la vol ser una crítica de la visió apocalíptica del món. Moltes vegades aclaparats pel bombardeig constant als mitjans de comunicació de notícies sobre emergència climàtica ens posem nerviosos i fins i tot ens podem desanimar, ens fa por el futur. La vida està plena d’imprevistos i que hem d’assumir la nostra fragilitat. Ada Castells, escriptora i periodista, autora de Solastàlgia, utilitza aquest neologisme com a títol de la novel·la per plantejar-nos què passaria si haguéssim d’abandonar la ciutat a causa d’un canvi climàtic. Això és el que fa la protagonista d’aquesta novel·la. Ella i la seva peculiar família fugen de Barcelona arrel d’unes inundacions extremes i s’instal·len a l’Empordà. Allà buscarà una nova aproximació a la natura, mantindrà un respecte per l’entorn, consumirà productes de proximitat...i intentarà ordenar aquest caos extern però també intern, amb dubtes sobre la maternitat i la parella. El seu remei per sortir-se’n serà l’escriptura. Hi trobareu frases que us faran reflexionar i amb ganes de subratllar o apuntar. No us la podeu perdre! *La paula solastàlgia va sorgir l’any 2005 quan el filòsof australià Glenn Albrecht se li va ocórrer per descriure la tristesa, aflicció o estrès per la destrucció del nostre entorn a causa de desastres ecològics. Més informació: Ada Castells a les Biblioteques Per saber-ne més: Solastàlgia i Canvi Climàtic Recomanat per Bib. del Casino. Manresa. 

L'Any que va caure la roca

Quan al Club de Lectura ens vam plantejar quin autor portaríem a la Biblioteca per poder conversar amb ell, dins el projecte Lletres en Viu de la Institució de les Lletres Catalanes, de seguida van sortir els noms de Pep Coll i Ramon Solsona. Després d’un votació interna molt ajustada entre els 30 components del Club, l’escollit va ser: PEP COLL. I és que l’escriptor pallarenc, amb una ja llarga trajectòria de novel·les molt interessants, i amb premis rebuts com el Sant Joan de narrativa (2005) per “El salvatge dels Pirineus” o el Sant Jordi de novel·la (2007) per “Les senyoretes de Lourdes”, és a partir de la publicació amb Proa de “Dos taüts negres i dos de blancs” el 2013 que guanya el Joan Crexells de narrativa i alhora el reconeixement del gran públic. L’altre discussió era quina novel·la de Pep Coll volíem llegir i comentar amb l’autor. Descartada la seva darrera “La llarga migdiada de Déu” per falta d’exemplars disponibles en préstec a la Xarxa de Biblioteques, vam triar “L’any que va caure la roca” publicada també per Proa el 2020 en la quan l’autor ens situa al Pallars, la terra que el va veure néixer, que coneix i que estima, en un moment, a finals del franquisme, en que el futur d’aquestes contrades es veia molt complicat per les males perspectives de l’agricultura i ramaderia tradicional, motor econòmic de la zona fins aquell moment. L’autor se serveix d’un grup de joves pagesos que allà veuen molt magre la seva situació, per retratar aquell moment històric que va suposar un abans i un després al Pallars, i per extensió a la majoria del món rural català, amb una diàspora, dolorosa però inevitable, de la muntanya cap a les ciutats. Per molts pobles del Pirineu van ser anys, com diu el títol, com si els caigués una roca a sobre i provoqués la seva desaparició física, però també social i cultural, d’una manera de viure que els seus pares, avis, i els avis dels avis, havien mantingut de feia segles.   Amb petites històries entrellaçades que ens porten a conèixer millor aquest grup de 7 joves, els seus anhels i desitjos, però també les seves pors, frustracions i malfiances, Pep Coll repassa els darrers anys del franquisme i el pas a la democràcia d’aquelles terres, amb el seu estil peculiar i molt ben trobat de claredat argumental amb un toc d’ironia, que de seguida et fa còmplice dels protagonistes, i també amb un català occidental de Lleida que enamora.  Cal dir que, un cop llegida la novel·la, faltava compartir-la amb els companys i parlar-ne amb l’autor. Doncs les expectatives es van complir, ja que la seva naturalitat i proximitat van fer que la xerrada fos ben entretinguda, interessant i enriquidora, ben bé com els seus llibres. Llegiu Pep Coll, tota una garantia!!   Més informació: Pep Coll a les Biblioteques Pep Coll a la Viquipèdia Fitxa Recomanat per Joan Alsina Company. Bib. Gironella. 

Ràbia

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), situa aquesta novel·la en una illa sense nom on la vida dels personatges locals transcorre rodejada d'un turisme decadent i una realitat incomprensible. En aquest ambient deshumanitzat el protagonista viu una experiència dolorosa i irracional, la mort del seu gos per enverinament. La novel·la ens permet acompanyar el protagonista en aquest dolor que ens vol fer esclatar de ràbia, però que Alzamora, amb un text tendre i terrenal, sap contenir. És brillant la descripció de la mort de la Taylor, la gossa del protagonista. Unes pàgines carregades de sensibilitat i amor molt recomanables de llegir i que ens recorden la importància dels vincles i la força de l'amistat. Es tracta d'una novel·la curta, fàcil de llegir, amb un vocabulari illenc i una mirada càlida dins d'un món incomprensible, absurd i degradat. Alzamora va guanyar amb Ràbia el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any. És autor de novel·les com la destacada "Reis del món" i llibres de poesia. La seva obra s'ha vist reconeguda amb diversos premis com el Premi Carles Riba de poesia o el Premi Josep Pla de narrativa. Més informació: Sebastià Alzamora a les Biblioteques Sebastià Alzamora a la Viquipèdia Audiollibre Associació d'Escriptors en llengua catalana Recomanat per Javier Fermín. Bibliobús Cavall Bernat. 

El Paper de paret groc

 “Mai de la vida no havia vist un paper tan terrible: un d’aquells dibuixos desmanegats i extravagants culpables de tots els crims artístics. […] El color és repugnant, gairebé vomitiu; un groc ardorós i brut, estranyament esboirat per la llum del sol.” El 23 de març de 1885 l’escriptora Charlotte Perkins Gilman, de 25 anys, va donar a llum a la seva filla Katherine. Després del naixement de la nena, Gilman va experimentar una depressió severa, i el seu metge li va receptar descans llarg i aïllament social com a tractament. Aquesta experiència personal la va utilitzar per a la trama de "El paper de paret groc", publicada el 1892, com a crítica contundent d'aquests tipus de tractament. El fet que la base sigui autobiogràfica afegeix profunditat emocional i autenticitat a la narrativa. Aquest relat es considera un dels millors de la literatura feminista, gòtica i de terror del S. XIX. La història ens explica la vida d’una dona (no en coneixem el nom, és la narradora) que pateix una depressió postpart. En John, el seu marit, un metge respectat, decideix "curar-la" confinant-la a una habitació amb paper de paret groc, on ella passa els dies aïllada. Tot i que ell creu que fa el que és millor per la seva dona, en realitat, la seva actitud paternalista i autoritària és la causant de l'empitjorament de la salut mental d’ella. A mesura que la trama avança, es revela la lluita de la protagonista contra la depressió, mentre s'enfonsa en la seva bogeria i perd la seva identitat enmig de l'opressió, la inactivitat i l’aïllament imposat. A aquesta època es considerava que la dona no tenia capacitat d’opinar i decidir sobre ella, el seu cos ni el seu destí; els homes de la família (el pare, el marit) decidien què era el millor per a ella. La transformació de la protagonista al llarg de la història reflecteix les conseqüències devastadores de l’anul·lació de la identitat i la falta d'independència. Una figura significativa a l’obra és la de la Jennie, la germana d’en John. Actua com a còmplice del seu germà en el confinament de la protagonista, encara que mostra compassió i empatia cap a ella. Jennie encarna la complexitat de les dones en la societat patriarcal, ja que, malgrat ser una figura femenina, també està subjecta a les mateixes limitacions imposades pels homes. Gilman vol denunciar les restriccions de gènere i els rols tradicionals imposats a les dones a la societat patriarcal del seu temps. I ho fa amb un relat breu, esfereïdor i, alhora, captivador. Més informació: El paper de paret groc a la Viquipèdia El paper de paret groc a Stroligut, revista de literatura catalana i en català     Recomanat per Eva Torné: Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. 

Parece que fuera es primavera

"Parece que fuera es primavera" de la l'escriptora italiana Concita de Gregorio és un llibre dur, colpidor, descarnat però també esperançador i lluminós. Escrit en primera persona, la mateixa escriptora que exerceix de protagonista i víctima de la història, és un text que ens parla d'uns fets ocurreguts el 2011 i viscuts per Irina Lucidi. La novel·la descriu el dolor que viu la Irina quan el seu ex marit s'emporta les dues filles que tenen en comú, les fa desaparèixer no se sap on, ni com, ni quan, i es suicida, avisant-la prèviament a través d'una nota concisa on la informa que no han patit i que mai més les tornarà a veure. Violència vicària en majúscules. Trencament brutal, esquinçament, dolor sense pal·liatius, absència, tot això s'esdevé en la vida d'una mare que malda per sobreviure. El llibre va de la insistència de la Irina perquè el cas no caigui en l'oblit, però també de la seva sortida del pou amb l'ajuda d'un home bo amb qui sent que a fora és primavera.  El llibre ens presenta un pupurri de personatges que giren al voltant dels fets, persones que són interpel·lades per una mare que intenta trobar un espai que identifiqui el que li ha passat. Com se l'anomena a la mare a qui li han sostret les filles? I és que de vegades el nom sí que fa la cosa. Més informació: Concita De Gregorio a les Biblioteques Fitxa 'Parece que fuera es primavera', el relato del dolor y la fuerza de una madre   Recomanat per Mònica Mimó. Bib Antoni Tort. Castellar del Vallès. 

Estiu

La Charity va néixer a la Muntanya. La Muntanya es un lloc on la pobresa està present a tot arreu. Les persones que viuen a la Muntanya només viuen per sobreviure amb les poques coses que els hi don la natura i malviuen entre ells. La Charity va ser adoptada per el senyor i la senyora Royall, i vivien en una caseta vermella de North Dormer. La Charity creix allà i es converteix en una bonica dama. Quan Charity comença a estar cansada de viure en North Dormer i no sap que fer amb la seva vida apareix el jove Harney. Efectivament, els joves s’enamoren i passen una sèrie de girs en la història que fa que el final sigui sorprenent. Es novel·la que enganxa des del primer moment i es llegeix molt bé com totes les obres d’Edith Wharton. Més informació: Edith Wharton a les Biblioteques Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa. 

Vera

Novel·la de l’escriptora Elizabeth Von Arnim publicada en el 1921. Es una novel·la clàssica on trobem molts aspectes personals de l’escriptora. Es impressionant com anem descobrint el perquè Vera va donar fi a la seva vida a través del transcurs de la vida de Lucy Entwhistle. Ens detalla el maltractament psicològic d’una manera exemplar. El mal tractador psicològic d’avui també existia abans i Elisabeth ens ho narra d’una manera que sembla que siguem nosaltres mateixos els que patim aquest copejament. Al lector no li agrada el personatge masculí Everard Wmyss, el maltractador, però està tan ben narrat i tan ben escrit que el retrata d’una manera apassionada i no pots parar de llegir el que pensa i fa aquest personatge. A Lucy l’estimes i l’abraçaries però, es clar, com a lector no pots. Impregnada de terror psicològic, alguns trets gòtics, i la mà experta d’Elizabeth alhora d’escriure.   Més informació: Elizabeth Von Arnim a les Biblioteques Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa. 

El Silenci dels astronautes

La Rita, de set anys, té problemes greus de comunicació a l’escola. S’ha inventat una bombolla que la protegeix dels que l’envolten i viu en el seu silenci. No parla amb ningú. En canvi, a casa, no calla. L’Anna, la mare de la Rita, viu atrapada en una bombolla de culpabilitat. Atabalada per la feina, per la seva preocupació per la Rita i pel record de la filla que se li va morir a la panxa a mig embaràs, no aconsegueix escriure. La història de David Vetter, un nen nord-americà que va viure dotze anys tancat en una bombolla de plàstic perquè el seu sistema immunitari no funcionava, els servirà a mare i filla per superar les seves pors i vulnerabilitats i sortir de les presons invisibles que s’han construït. Premi Joanot Martorell 2023 *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Milady

La Neus acaba de perdre la seva mare, ja gran, després de dos anys en què l’estat de salut li impedia sortir de casa. Ara, el pis familiar, on encara viu el pare desmemoriat, se li va fent estrany, perquè les cuidadores hi han trastocat l’ordre de les coses i la intimitat. Retirada a la casa familiar de la Serra, va escrivint aquesta memòria en la qual evoca el temps passat i la relació entre elles dues. Els moments lluminosos i també els difícils esdevenen ara una lliçó de vida. El relat de Neus Canyelles dibuixa la figura de Milady i conta una història personal que és alhora universal.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cómo vender una casa encantada

Després de la mort dels seus pares, la Louise ha de tornar a Charleston per tancar i vendre la casa dels pares. S’acumulen els records d’infantesa i el tràngol de la pèrdua de les dues persones que més l’han estimat.  Però el que més l’atura, és haver d’enfrontar-se al seu germà, Mark, que mai ha sortit de Charleston i porta malament l’èxit de la Louise. Però, necessita la col·laboració del Mark per buidar la casa, els records i vendre-la. No obstant, la casa té altres plans... *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals   

MANIAC

MANIAC és nom del primer ordinador construït als anys 40 i aplega les biografies de científics rellevants del segle XX que van crear les bases de la Intel·ligència Artificial.   Arrenca amb la història novel·lada de Paul Ehrenfest, un dels físics teòrics més importants de principis del segle XX que van fer volar per l'aire la idea d'Einstein que la incertesa no tenia cabuda en la ciència i que en 1933 va matar a tirs al seu fill Vassily, abans de suïcidar-se. Després continua amb la biografia de John von Neumann, que a la dècada de 1930, va fer grans avenços en la matemàtica que es situen entre la física quàntica i la tecnologia informàtica moderna: Va treballar sobre el Projecte Manhattan que va produir les bombes atòmiques que van acabar amb Hiroshima i Nagasaki. L'última part del llibre salta a 2017, a AlphaZero, un programa informàtic basat en un LLM dissenyat per DeepMind que aprèn no processant dades humanes sinó aprenent de si mateix. I es posa a prova jugant al Go, enfrontant-se al campió mundial sud-coreà Lee Sedol. Sedol.  Aquest, de fet, va deixar de jugar professionalment en 2019 en constatar que la Intel·ligència Artificial no pot ser derrotada en aquest joc.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aterratge

Aterratge és el retorn a la novel·la de l'Eva Piquer, periodista cultural i escriptora, després de vint anys dedicada a l'escriptura d'altres gèneres. També és la narració de la tornada a la vida havent superat la pandèmia i, sobretot, una tragèdia familiar que anomena "Tot allò".  A partir de l'anècdota d'un aterratge forçós que va esdevenir el 1973 en una platja d'Islàndia, trena un relat amb les històries d'un viatge en part personal i en part professional per visitar les restes de l'avió, la d'una entrevista al pilot que va salvar el passatge amb la seva perícia i algunes pinzellades pudoroses a "Tot allò" i les seves conseqüències. Malgrat que ha patit la malaltia i la mort d'algú molt estimat, tria seguir endavant i viure després d'estavellar-se sobtadament de manera simbòlica.   Més informació: Eva Piquer a les Biblioteques Eva Piquer a la Viquipèdia Fitxa Recomanat per Bibliobús La Mola.

En el corazón de los fiordos

Kabus ens transporta als fiors noruecs de la mà d'una de les protagonistes de l'obra, Lisa, que va en busca del passat de la seva mare. La història personal de la Lisa està enllaçada amb la història de la Mari, una noia noruega que viu en una granja, i el Joachim, un veterinari de l'exèrcit alemany, durant l'ocupació alemanya de la segona guerra mundial. La novel·la ens apropa als diversos sentiments dels protagonistes : del rebuig inicial vers els ocupants nazis, al descobriment de l'amor, la incomprensió familiar de la relació i finalment el perdó. La novel·la també fa una descripció acurada de l'embriagador i salvatge paisatge escandinau, com a teló de fons de la història. Més informació: Christine Kabus a les Biblioteques Recomanat per Àngels Ventayol Bosch. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Constel·lacions

Constel·lacions és una novel·la construïda a través de les veus dels seus protagonistes, unides per l’afició a les estrelles de l’avi Cinto, que celebra el centenari del seu naixement, que havia intentat transmetre als seus fills, nets i finalment, al besnét, Nil, tot i que amb un èxit relatiu. Així, de la veu de l’avi Cinto descobrim els horrors que va viure durant de la Guerra del 36, però també el valor de l’amistat i el seu record, sempre present a través de la tendra mirada a l’univers i a les constel·lacions; del seu fill Quim, l’empresari català amenaçat per ETA, el coratge i la força per reconstruir una vida amb normalitat; dels nets, Ramon i Laura, les dificultats quotidianes per assolir els anhels desitjats, des de l’amor impossible a la reafirmació com a dona independent; del besnét, Nil, la innocència de la primera edat; i, finalment, d’Irma, casada amb Quim, l’empenta de la dona forta, sempre present en les novel·les de l’autora, qui des del silenci és capaç d’entendre tots els que l’envolten i lluitar com ningú pel seu benestar. Tot plegat, el resultat final és una novel·la plena de sensibilitat tant pel tractament dels personatges com pels temes que aborda, un graó més en la maduresa narrativa de Blanca Busquets. Més informació: Blanca Busquets a les Biblioteques Blanca Busquets a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Qué fue de los Mulvaney

Una novel·la absorbent i angoixant, i no per les seves vuit-centes pàgines —és un llibre llarg i lent, on no sobra res—, sinó perquè els lectors ens veiem arrossegats cap al precipici amb la mateixa intensitat que s’hi aboquen els protagonistes. Els Mulvaney són una família feliç i un pèl excèntrica que se sent segura del lloc que habita en el seu petit món. Un fet inesperat però transcendental farà saltar pels aires la plàcida harmonia en què viuen, fins al punt de desbordar-los pel complet. A ells i a nosaltres, els lectors, perquè una part fonamental de l’èxit de la novel·la rau en l’habilitat que té l’autora per convertir-nos en un membre més d’aquest peculiar i aparentment indestructible clan familiar. Joyce Carol Oates és una escriptora feridora, arquitecta de trames profundes i personalitats tan ben definides com les de qualsevol de nosaltres. Diuen que és la mestra de la literatura de la violència i la narradora per excel·lència d’una Amèrica salvatge. I així deu ser perquè, per sobre de tot, aquesta novel·la va de la injustícia i de les múltiples formes de sentir-la (vergonya, culpa, covardia, autoexili), i de practicar-la (prejudicis, aïllament, venjança, desterrament). I no és la injustícia el veritable motor de totes les violències? Vídeo: Joyce Carol Oates al programa Página 2, de RTVE Més informació Joyce Carol Oates a les Biblioteques Joyce Carol Oates a Biblio Digital Recomanat per Vanessa Rodríguez. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

Judici de pedra

"Un judici de pedra" bé podria anomenar-se també, una assassina de pedra perquè està clar que la personalitat gèlida, lliure de qualsevol empatia, allunyada de tota compassió, de la protagonista, és de totes totes, la peça clau, el tresor, la punta de l'iceberg, l'atracció total i (fatal) d'aquesta novel·la d'intriga psicològica.  L'Eunice Parchman entra com a serventa a casa dels Coverdale i tot esdevé normal i previsible fins que el terrible secret que amaga l'Eunice comença a forjar en ella un sentiment de ràbia i animadversió cap a cadascun dels membres d'aquesta família feliç. I arriba el desastre o millor dit, la desgràcia feta sang.  Les personalitats de l'Eunice i la seva còmplice estan tan ben dibuixades que no es pots evitar prendre partit dels fets menyspreables que surgeixen d'unes ments amb qui una voldria no haver-se de topar mai.  L'escriptora britànica, Ruth Rendell escriu una història, que tot i que ja d'entrada saps com acabarà, esdevé addictiva de la primera a l'última pàgina i no pots deixar de llegir-la. Lectura per no aixecar els ulls del paper. Més informació: Ruth Rendell a les Biblioteques Ruth Rendell a la Viquipèdia Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès. 

Pista negra

Aquesta novel·la destaca per la seva combinació d'un observador perspicaç de la naturalesa humana, un humor intel·ligent i una bona dosi d'ironia. El protagonista, Rocco Schiavone, és un personatge memorable gràcies al seu caràcter sarcàstic i arrogant, la seva descarnada sinceritat i el seu absolut desvergonyiment. El llibre ens presenta a Rocco Schiavone, viceqüestor de la policia de Roma, que ha estat enviat a la ciutat d'Aosta, als Alps italians, com a conseqüència d'un incident amb el fill d'un polític poderós. Aquest canvi de lloc no és precisament el millor per a Rocco, ja que haurà de fer front al fred, les botas de muntanya i el provincianisme dels autòctons, tot això alimentant la seva tendència natural a les males puces. No obstant això, tot canvia quan un cadàver apareix aixafat per una màquina trepitjaneu en una de les estacions d'esquí de la zona. Aquest cas difícil es converteix en un repte per a Rocco, ja que ha de treballar amb poques proves i ha d'aprendre a conèixer la gent de l'indret i les seves costums locals. Tot i això, el protagonista no es deixa intimidar i s'endinsa en la investigació, recorrent pistes, interrogant monitors i operaris de l'estació d'esquí i coneixent algunes dones de la vall que el deixen sorprès. A través d'aquesta intriga, Antonio Manzini ens ofereix una sèrie addictiva que combina el millor de la novel·la negra europea actual, amb un protagonista irresistible com Rocco Schiavone. Si t'agrada la novel·la negra i els personatges amb personalitats fortes i sarcàstiques, segurament gaudiràs d'aquesta sèrie. Més informació: Antonio Manzini a les Biblioteques Antonio Manzini a la Viquipèdia Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Unes Ganes salvatges de cridar

Primer llibre de Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, 1975), llicenciat en licenciat i doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona, i format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.  Els contes que trobem a "Unes ganes salvatges de cridar" deixen anar ràbia continguda i aclaparen el lector des del primer minut. És irreverent i àcid perquè flirteja amb temes no sempre senzills, com ara la mort, el sexe, les drogues... i amb grans dosis d'humor negre . Ubicat en un món contemporani hostil i amb un vocabulari directe, punyent, provocador, sense filtre. La varietat de protagonistes, moments i situacions, ajuden a crear un concentrat de sensacions que no deixen indiferent. Obra guardonada amb el el Premi Mercè Rodoreda 2022 i molt bon debut d'aquest autor de qui venen ganes de poder llegir ben aviat la seva primera novel·la. Molt recomanable.   Més informació: Marc Vintró Castells a les Biblioteques Marc Vintró Castells a la Viquipèdia Fitxa Grup 62  Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa. 

Ja estem morts, amor

Xavier Aliaga (Xàtiva, 1970) és un escriptor valencià que aposta molt encertadament amb una novel·la de dol i amor, una trama complexa de lectura àgil però molt dura. Dura perquè el dolor d’una pèrdua és part de la nostra condició humana i en aquest relat el dol i les relacions personals estretament relacionats, hi són molt presents. Complexa perquè hi ha molt de joc literari amb la presència i absència dels personatges i la temporalitat.  Estem davant un relat sorprenent perquè la narradora és l'Anaïs, que és morta. L'Anaïs es dirigeix a nosaltres per explicar-nos com va ser la vida de la seva mare, òrfena i adoptada per una tieta, la Berta. També parla sobre l'evolució del matrimoni entre els seus pares, la Minerva i en Tristany (també orfe), de la seva germana Chloé i de com tots ells han de fer front a la gestió emocional per intentar sobreviure davant la tristor i les tragèdies viscudes.  Ja estem morts, amor, va ser finalista del Premi Llibreter 2022 de Literatura Catalana i Premi Finestres de Narrativa en Català el 2021.  Una novel·la colpidora sobre la resistència humana davant els traumes i el dol des de l'esperança i amb un final imprevisible que no us deixarà indiferents. Més informació: Xavier Aliaga a les Biblioteques Xavier Aliaga a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Districte 2. Terrassa. 

Psalm per als construïts en Terres Salvatges

Un robot que va deixar de servir als humans per anar a viure a la natura salvatge i un monjo no binari que decideix abandonar la seva feina i anar a conèixer món. Aquests són els protagonistes d’aquesta novel·la juvenil de ciència-ficció de l'estil denominat "hopepunk". Una història vitalista i poètica que ens presenta el futur amb esperança i ens fa reflexionar sobre les nostres relacions interpersonals i amb la resta d’éssers que ens envolten. Més informació: Becky Chambers a les Biblioteques Fitxa Recomanat per Bib. Volpelleres - Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès. 

Perrita Country

Jo sóc d'aquelles persones que interactua molt amb les seves mascotes, i aquest llibre va d'això justament, per aquest motiu intentaré no mostrar-me massa apassionada parlant d'aquest text que us vull recomanar, que més que una novel·la és una narració curta, i que m'ha agradat molt, moltíssim. I és que aquesta joieta escrita per l'escriptora madrilenya, Sara Mesa, amb il·lustracions de Pablo Amargo, m'ha enamorat o millor dit ha fet que m'acabés d'enamorar de la seva literatura perquè tot el que he llegit d'ella m'ha portat felicitat.  Perrita Country ens situa a la vida d'una jove professora que decideix adoptar una gossa, de mirada trista i pèls esbullats i ampliar, d'aquesta manera, la seva peculiar família, composta fins aquell moment, per ella mateixa i per un gat amb sobrepès, mandrós i senyoret.  L'evolució de la relació entre els tres membres d'aquesta peculiar família(amb permís del  millor amic de la jove mestra, gai i histriònic) els rols i les dinàmiques que s'estableixen, ella en relació a ells (els peluts) i viceversa, i també la relació entre gat i gossa, composa un univers tan preciós com reconeixible per als que vivim relacions semblants amb els nostres animals. Una va llegint i assentint perquè tot el que li passa a la noia, t'ha passat a tu i acabes per sentir que estimes amb bogeria i amb devoció, aquell gos i/o gat que tens allà al davant i que t'esguarda amb ulls de fidelitat ingent, d'amor incondicional.    Un relat molt ben travat, que et fa somriure cada dos per tres i que a més té unes il·lustracions que són una meravella. Què més es pot demanar?   Més informació: Sara Mesa a les Biblioteques Sara Mesa a la Viquipèdia Recomanat per Monica Mimo. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Un Cop morta

“Voler matar a la mare no va ser una idea brillant” [...] Ara, si miro enrere, queda clar que no hi havia més opcions”. Si la primera frase de la novel·la t’avisa sobre el contingut del títol, t’esperes qualsevol cosa menys un final sorprenent. Aquesta història, impactant i plena de suspens, està esquitxada amb pinzellades d'humor negre que de ben segur agradaran a qualsevol lector. Explica la vida d’una farmacèutica que ha de cuidar la seva mare malalta després que aquesta tingui una caiguda aparatosa. Malgrat la intenció de posar cuidadores a la mare, la protagonista no se’n surt amb el seu propòsit. L’ha de cuidar ella sí o sí, perquè en aquesta societat masclista, no està ben vist que el fill cuidi a una mare i les cuidadores no suporten més d’una setmana seguida a una dona tan impertinent. Així que, aquesta tasta, recau sense remei a les espatlles de la Clara, que és filla i dona. Però tenir cura d’una mare com la seva és un sacrilegi que la protagonista no es pot permetre perquè no es tracta precisament d’una “bona persona”. És una situació que de tan real resulta estrambòtica i demolidora. Ningú pot imaginar un final que et fa posar la pell de gallina. És possible tanta maldat?. Si no et vols perdre tanta intensitat no deixis de llegir aquesta novel·la intel·ligent i brutal. Quedaràs congelada i amb el cor encongit! La Laura Tejada és una escriptora catalana nascuda a Barcelona el 1969. Viu entre Sabadell i la Garrotxa i es va iniciar a la narrativa de la mà de l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès el 2012. Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. “Un cop morta”, la seva primera novel·la, va resultar guanyadora del 17è Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea. El 2022 va publicar “L’ordre de les coses” amb l’editorial Comanegra. Més informació: Laura Tejada a les Biblioteques Laura Tejada a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

Les Gratituds

“T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.” En aquest llibre l’autora francesa Delphine de Vigan explica la història de Michka, una dona gran que pateix Alzheimer i afàsia, un trastorn que li impedeix parlar bé. La protagonista ja no pot viure sola i ha d’ingressar en un geriàtric. En aquesta etapa final l’acompanyen dues persones: la Marie, una veïna a qui ella va cuidar des de petita i el Jerôme, el seu logopeda que fa anys que no es parla amb el seu pare. La Michka encara té moltes coses a dir, a ensenyar i ,sobretot, un somni per complir.   Aquest llibre és breu, però ho té tot: un argument intens que enganxa, moments d’humor, és un reconeixement a les persones grans i a l’afecte, et fa reflexionar i evoca una tendresa sublim per les relacions humanes basades en el respecte i la gratitud. Com a lletraferida, la meva gratitud a la seva autora, els seus llibres són fantàstics!   Més informació: Delphine de Vigan a les Biblioteques Delphine de Vigan a la Viquipèdia Recomanat per Cristina Rios. Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 

Una taca de sang

La plaça Caterina Albert del barri Can Manyer, es lleva amb la noticia que una noia, la Geannina, ha estat assassinada a la porta del bar i l’assassí, l’Albert, està en crida i recerca. A partir d’aquest punt, veiem la reacció del barri davant d’aquest assassinat i coneixem als protagonistes a través de la normalitat del seu dia a dia a la plaça del barri i dels seus flashbacks: el Juan i la Mercedes que tenen el bar on ocorre l’assassinat, el James que té una sabateria, la Blanca que és fruitera, la Paula té una tenda de llaminadures, la Clara i la Ivet una botiga de mascotes, la Vinyet i l’Helena són les bibliotecàries de la biblioteca que està al costat de la plaça i la Roser, que és la típica veïna tafanera que parla més del compte. També coneixem la història de la Geannina, una noia romanesa que arriba al barri de la mà de l’Albert, un noi de casa bona un punt problemàtic, que coneixem a través de la mirada de la resta de protagonistes, sobretot de les femenines. La novel·la, escrita per Rosana Andreu, bibliotecària, narradora i escriptora, es llegeix molt ràpid, té molts capítols curts i tracta diferents temes, que per mala sort son força actuals, com el masclisme, les relacions tòxiques, la violència i el maltractament a les dones. No deixa indiferent i anima a reflexionar cap a on anem com a societat. Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat

Biografia del foc

La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions?   Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l’enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre. Hi trobarem allaus i vides calcinades, però també mons prodigiosos sorgits de la destrucció. Alternant entre la ironia i un to gairebé confessional, l’autora ens convida a entrar en el seu univers amb una prosa addictiva i una llengua vivíssima que atrapen el lector i no el deixen anar. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A casa teníem un himne

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l’humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Otaberra

La Renata rememora una i una altra vegada la seva vida a Otaberra. Ella hi va viure créixer i  va abandonar fa molts anys. El seu cap, però, hi continua vivint. El present per a ella no existeix. Recorda el que passar el 1989. A través de records i viatges al passat, farem aquest retrat sentimental d’aquesta dona trencada  i amb secrets. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

No te veré morir

Una parella, el Gabriel Aristu i l’Adriana Zuber van viure una apassionada història d’amor a la seva joventut. Cinquanta anys sense cap contacte, es retroben. La vida ha estat molt diferent per cadascun d’ells. El Gabriel ha tingut molt èxit professional als Estats Units, l’Adriana en canvi, ha viscut la monotonia del franquisme.  Aquesta és una novel·la sobre la memòria, l’oblit, la lleialtat, de l’envelliment i la obstinació per estimar amb passió. Una història que retrata delicadament la vellesa i els desitjos de viure plenament.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals   

El Viatge

A la pàgina web de l'editorial Viena, col·leccions "Petits plaers" podem llegir: "La història d'un desconfinament tan bonic i tan fràgil com ho és la protagonista d'aquesta història". No us podeu perdre aquesta joia de 56 pàgines, una lectura molt curta que mai més oblidareu perquè l'Adriana, la seva protagonista, passarà a formar part de la vostra vida. Un cant a la vida en majúscules, ple d'amor, erotisme i fins i tot mort. Més informació: Luigi Pirandello a les Biblioteques El llarg viatge d’Adriana Braggi Una mort a Venècia de Pirandello: 'El viatge' Recomanat per Bib. El Castell. Vacarisses. 

Qualityland

Benvinguts a QualityLand, un món trasbalsador, malgrat les aparences. Es troba dominat pels algoritmes de la intel·ligència artificial, els quals regulen la vida de la gent i el funcionament de la ciutat de la manera més òptima.  En Peter, però, no s’hi troba a gust, es dedica a salvar robots defectuosos que no s’ha atrevit a destruir. Viu en un món ideal només en aparença, on tot li resulta inquietant. La imposició del rigor i l’afany de perfecció com a valors socials l’han convertit en un personatge desafecte i insatisfet amb un sistema que, a més, es dedica a emetre avaluacions constants sobre el comportament dels ciutadans i el funcionament de les coses. Un dia, misteriosament, rep un paquet, la prova evident que alguna cosa no acaba de rutllar... L’obra, concebuda com una distòpia futurista amb força tints satírics, obliga els lectors a seguir, entre somriures, tres trames ben entrellaçades i amanides amb tot d’anuncis comercials i eslògans institucionals. Un mosaic que ajudarà a entendre als lectors com pot arribar a ser la vida, quan el lliure albir de les persones s’ha rendit a la domòtica, a la biometria i, en general, a la tecnologia. Val la pena dedicar-hi unes hores i prendre’n nota.   Més informació: Marc-Uwe Kling a les Biblioteques Marc-Uwe Kling a la Wikipedia  Recomanat per Bib. Central Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.

Soy el número Cuatro

“Soy el número Cuatro” és la primera de la saga de set novel·les de Los legados de Lorien, de Pittacus Lore. El llibre ens explica que nou criatures extraterrestres, amb forma humana i que posseeixen superpoders, son enviats a la terra. L’objectiu no és altre que tornar-se més forts per eliminar als seus enemics, una altra raça extraterrestre que els vol exterminar. Jhon (un de tants noms que utilitza el protagonista al llarg de la novel·la), junt amb el seu protector Henri es veuen obligats a fugir, ja que els enemics els han trobat abans. Amagant-se per sobreviure poc a poc Jhon es va entrenant i va trobant solucions i respostes, mentre ens expliquen la història de Lorien de fons i de la seva caiguda en desgràcia. Recomano la lectura, especialment als amants de la ciència ficció, ja que és un llibre amè, que des d’un inici desperta l’interès del lector i té un final amb un clímax de tensió que enllaça amb els llibres posteriors de la saga. El llibre va ser adaptat al cinema, però lamentablement es van quedar amb la primera entrega.   Més informació: Pittacus Lore a les Biblioteques "Soy el número cuatro" a la Viquipèdia Recomanat per Xavier Imedio Pereira. Bib. Districte 4. Terrassa. 

Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer

David Foster Wallace va ser un escriptor i professor d’universitat estatunidenc considerat, per molts, com el novel·lista més important de la seva generació. En aquesta curta obra ens narra, amb molt d’humor i cinisme, la seva experiència en un creuer de luxe pel Carib. Ens explica tot el que li va ocórrer en el creuer des del moment d’escollir-ho fins al moment en el que acaba, reflectint la pressió per a relaxar-se i gaudir de les activitats, el menjar, les excursions, el personal i el propi creuer. Els capítols són curts i amb moltes notes al peu de pàgina que donen, encara més, un toc d’humor irònic. Si mai has estat a un creuer o bé, estan pensant en fer-ne un, recomanem la lectura! Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat.