(Barcelona, 26 de juliol de 1925 – Barcelona, 25 de juny de 2014) 

Novel·lista catalana que va escriure principalment en llengua castellana, és considerada una de les grans veus literàries de la postguerra. Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola —una de les poques dones que hi han ingressat— i també va exercir com a professora convidada a universitats dels Estats Units, deixant una empremta inconfusible en la narrativa del segle XX.

Filla d’una família de la petita burgesia barcelonina, conservadora i religiosa, era la segona de cinc germans. El seu pare, Facundo Matute, dirigia una fàbrica de paraigües. Tot i néixer i morir a Barcelona, va passar part de la seva infantesa a Madrid, però curiosament la ciutat no ocupa un lloc central en la seva obra. En canvi, una malaltia greu quan tenia quatre anys la va portar a viure amb els avis a Mansilla de la Sierra (La Rioja), un poble que marcaria profundament la seva sensibilitat literària. 

L’escriptura de Matute combina una prosa lírica amb una mirada crítica, explorant els aspectes més foscos i humans de la societat espanyola del seu temps. La postguerra, la pèrdua de la innocència, la marginació i la lluita interior són temes recurrents en la seva obra. La seva narrativa sovint oscil·la entre el realisme i la fantasia, entre l'amargor de la realitat i l'evasió del món infantil, una combinació que la fa única i profundament emotiva.

També va ser una pionera a incorporar les tècniques de la novel·la modernista i fins i tot certs tocs surrealistes dins d’un marc clarament realista. El seu estil captiva per la seva bellesa poètica i la seva capacitat de denunciar, amb subtilesa, l’absurd i la crueltat de la condició humana.

Una de les seves marques distintives és l’ús de trilogies. Destaca especialment Los Mercaderes, integrada per Primera memoria (Premi Nadal 1959), Los soldados lloran de noche i La trampa, una sèrie que retrata, amb cruesa i sensibilitat, l’impacte de la Guerra Civil espanyola i la descomposició moral de la societat. Encara que cada novel·la pot llegir-se de manera independent, totes comparteixen un fil conductor: la denúncia d’un món regit pel materialisme, la hipocresia i la pèrdua de valors.

Ana María Matute no només va donar veu als nens i adolescents marcats per la guerra, sinó que també va explorar els laberints emocionals dels adults de la seva època. Encara avui, llegir la seva obra tan carregada de veritat i de bellesa ens continua emocionant.