Toni Morrison

Juntamente con la idea del amor romántico, otro concepto se le reveló: el de la belleza física. Ambas ideas eran probablemente las más destructivas de la historia del pensamiento humano.

"Ojos azules" (1970)

En aquest especial del 25 de novembre, volem  retre homenatge a la gran escriptora afroamericana Toni Morrison que va morir el passat 4 d’agost, a l’edat de 88 anys.  Nascuda a Ohio (EEUU) l’any 1931 en una família pobra, ha passat a la història per ser la primera dona negra en rebre el Premi Nobel (1993).

L’any 1949 inicia els seus estudis d’Humanitats i s’acaba graduant en filologia anglesa a la Universitat de Cornell el 1955. Fou professora d’anglès a la Universitat de Texas, Howard i a la Universitat Estatal de Nova York. A l’edat de 55 anys comença a treballar com a editora literària en l'editorial Random House de Nova York. Darrerament havia estat professora d'humanitats a la Universitat de Princeton i membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres, així com del Consell Nacional de les Arts.

Entre la seva carrera literària brillant, composta per onze novel·les, destaquem Ojos azules (1970), La canción de Salomón (que  li va valdre el National Book Critics Award el 1977), Beloved (Premi Pulitzer, 1987) i Jazz (1992). 

Un tret destacable de Toni Morrison és la seva virtut per retratar amb realisme l’empoderament de les dones negres, a pesar del racisme, classisme i el sexisme que s’enllacen amb força en tots els seus relats, avançant-se al concepte d’interseccionalitat encunyat per la teòrica afroamericana Kimberlé Williams Crenshaw.

Per exemple, a Ojos azules, Morrison explica la història d’una nena negra que vol tenir els ulls blaus, mostrant així la superficialitat dels estereotips de bellesa física imperants i l’exclusió social que provoquen.  A la novel·la Beloved, relata la vida de Sethe una esclava fugitiva que escapa d’una plantació de Kentucky i que, a punt de ser capturada de nou, ha de prendre una decisió molt difícil pel que fa a la vida de la seva filla per estalviar-li les violències que li provocaria haver de viure en aquesta condició d’esclavatge.  A Jazz, un home d’uns 50 anys inicia una relació amb una jove adolescent i quan aquesta es determina a deixar-lo, ell l’assassina.

La injustícia social, les diferències de classe i els abusos per discriminació sexual són una constant en la seva obra. Malgrat no considerar-se una feminista militant, els seus relats s’inscriuen dins del feminisme cultural seguint la tradició d’escriptores afroamericanes com ara Zora Neale Hurston ,  Gwendolyn Brooks, Maya Angelou i Paule Marshall.

Toni Morrison, en una ocasió, va dir que era una Dona Negra Escriptora en majúscules, ja que, per a ella, ser dona i negra no limitava el seu univers literari, sinó al contrari. Afirmava, doncs, que més que cap altre grup social, les dones negres havien desenvolupat l'habilitat de veure el món i d'entendre les seves debilitats.

Fou també una activista pels drets civils i destaca el seu  compromís contra la  discriminació racial. Morrison va treballar per retornar la dignitat humana usurpada a les persones negres i va posar èmfasi en la importància de la memòria històrica.