Gaudeix d'aquests relats que capturen tot l’esperit del Nadal. Trobaràs històries plenes de màgia, solidaritat i retrobaments, ideals per aquestes dates.
Selecció de textos escrits per dones que, amb una mirada íntima, exploren les emocions quotidianes i els valors femenins enfront d’una societat competitiva i individualista.
Antonio Cipriano José María Machado Ruíz neix a Sevilla el 26 de juliol de 1875. Poeta, dramaturg i narrador espanyol, és un dels màxims exponents de la generació del 98.
Cineasta, novel·lista i guionista nascut a Nova Jersey el 1947 dins d'una família jueva d'ascendència austríaca, va fer de Brooklyn casa seva i també l'escenari de les seves novel·les, algunes de tan famoses com Trilogia de Nova York o Brooklyn Follies.
Festival de novel·la negra catalana de la comarca d'Osona. La tercera edició del Taradell Negre es farà el 12 i 13 d'abril de 2024. Aquest any el fil conductor de les taules del Taradell Negre és La Cua de Palla.
Matilde E., amb el cognom amagat perquè l'artista de Mallorca protagonista d'aquesta novel·la, que no biografia, és una dona sense veu, oblidada, com l'espai buit dins d’un tortell. Només en sabem que no en sabem res.
Aquesta és la quarta gran novel·la de la Maria Escalas, un èxit rere èxit, que Virginia Woolf ja deia que és normal, això, la felicitat crida la felicitat. En aquest cas sembla que torna a fer el mateix que amb la segona, apropar-se a allò més psicològic que no a la narració dels fets i prou. Ja ho fan, això, els autors, escriure sobre el mateix tant com contradir-se, buscar i elucubrar, moure's entre realitat i imaginació.
Com aquesta història sobre uns fets hipotètics que és l'excusa per deixar anar el riu de la seva creativitat, a través de molts punts de vista que conformen un calidoscopi narratiu. Amb unes ganes d'escriure que en un parell de passatges sembla que digui que són una passió, no un propòsit d'èxit, de fama, de diners. Per a ella, aquesta escriptora, que té el talent, el geni, i les ganes d'exercir-los. Que n'hi ha que van darrere i darrere l'art, els malaguanyats, i d'altres es permeten el luxe de no aprofitar el talent.
La Matilde Escalas seria malaguanyada no perquè no tingués talent, sinó perquè es creu que era a l'ombra de Santiago Rusiñol, de qui tot sembla indicar que n'estava enamorada. Perquè ens enamorem dels qui són com nosaltres, i els artistes es cerquen entre ells. Tot i que ell era pintor i escriptor, i ella una compositora sembla que molt bona. Relacionada també amb el gran Erik Satie i Isaac Albéniz.
I és que al llarg de la història el masclisme ha estat el normal. Schopenhauer ho era, i ho era Petrarca per molt que estimés Laura. Això ha fet que les dones artistes pràcticament no hagin surat. És molt ben trobat que ella era com la lluna "que reflectia la llum d'en Rusiñol i no s'aturava a brillar amb la seva". Com Jane Austen, ella no necessitava ser parella d'un geni, ella era el geni, serà per això que no es devia casar. Sol passar quan estimes que ets com un aneguet lleig, i en aquest cas la Maria Escalas l'ha convertit en un cigne.
Tot el llibre és fet de paral·lelismes, d'idees que es repeteixen, per arribar més al lector. Com Rusiñol i Matilde tenien talents i vides paral·lels, i com hi ha una història superposada a la novel·la de la qual no parlarem aquí. El temps n'hauria de fer un clàssic, d'aquesta obra tan justament premiada a Mallorca, però mentrestant no deixeu de llegir-la.
Marisa Madieri, va néixer a Fiume el 1938, i va morir a Trieste el 1996. Escriptora d’una obra curta, però intensa i de qualitat, fou la parella de l’escriptor Claudio Magris.
Verd aigua, és un tros de vida, quasi una autobiografia, a tall de diari (del 24/11/1981 al 27/11/1984) que explica la infantesa i joventut de l’autora, els dramàtics fets de l’exili des del seu Fiume natal, fins a Trieste on l’acollida, en un principi, no va ser tan entusiasta com esperaven. Des del record de la seva maduresa, de dona cassada i amb fills, professora, amb interessos socials, Marisa escriu aquest dietari en el qual va fent salts al passat i al present, i també en certa forma desafia el futur.
El relat de la dona adulta està escrit sense presses, i sense jutjaments ni odi, només des del record dels seus ulls de nena i de les històries de la família. Però també atenta al present, va entrellaçant històries de la seva vida quotidiana, de la seva feina com a professora, de la seva malaltia, dels seus fills, del company Claudio, de la seva militància social i de voluntariat.
Totes les dones de la família, i Marisa per descomptat, tenen un gran pes. En una constel·lació d’àvies, ties, cosines, les dones han jugat un paper superior en enfront dels homes, dels quals algunes de les àvies tractaven amb cert menyspreu: L’àvia Madieri, deixà el seu marit i s’instal·là a Fiume amb el fill que espera, i dona peu al naixement d’una nova nissaga, que continua amb ella i amb el pare de l’autora.
L’àvia Quarantotto, mare de la seva mare, amb deliris de grandesa, controladora, manipuladora, dominadora fins a l’últim moment de la seva vida, malgrat la decrepitud de la vellesa.
L’àvia Anka, última esposa del seu pare, i salvaguarda dels records familiars, com una relíquia. La mare de l’autora, pàgines plenes de tendresa i breu descripció colpidora de la malaltia de l’oblit, i de la mort. Una desfilada de ties, cosines i germanes, en les que no entra massa, però que estan representades en tot el cosmos de personatges del relat. D’una singular història geogràfica i política com és l’estat de Fiume, la república posterior creada per D’Annunzio, que resistí alguns mesos la independència de Fiume; a l’èxode de la població italiana cap a Trieste, on van ser rebuts com a refugiats (la història sempre es repeteix), i on van ser allotjats en edificis precaris, en habitatges de paper...
De tota aquesta vivència Madieri escriu un relat de vida, deixa el testimoni, acompanya el pas del temps de la memòria, i ens deixa una novel·la que suma el passat i el present, sense acritud ni judicis, amb melancolia i tristesa, a voltes nostàlgica, només mostrant els fets tal qual els va viure i els recorda.
Amb una prosa plena de poesia, hi ha pàgines d’un gran lirisme, grans evocacions de paisatge i de la descripció de l’aigua, dels diferents colors de l’aigua. Una obra breu, de poca extensió, que diu molt. Una joia que calia descobrir. Com diu Claudio Magris en el magnífic postfaci del llibre, “les característiques de l’escriptura de Marisa era la claredat, la precisió més absoluta, la paraula exacta, els elements que formen la poesia.”
Novel·la ambientada al Budapest i a Roma dels anys 40 del segle XX, és una historia d’amor amb tres protagonistes. L’autor divideix el relat en tres parts, tres monòlegs on cada personatge ens explica la seva versió dels fets, veiem així com els mateixos fets esdevenen episodis diferents segons qui ho explica.
La història resulta una bella reflexió sobre l’amor, l’amistat, la gelosia, el sexe, el desig, la mort…les classes socials, el capitalisme i el sentit de la vida. És també el relat d’un món ferit de mort pels totalitarismes.
A través de les seves pàgines veiem al seu autor i la seva vida, un home que va patir les guerres mundials i l’auge dels diferents totalitarismes nazi i estalinista del segle XX.
Considerat com un dels escriptors més importants de la literatura centreeuropea va haver d’exiliar-se d’Hongria on les seves obres van ser prohibides. Acaba els seus dies als Estats Units i va ser a començaments dels anys 90 quan es van redescobrir les seves obres.
La filosofia al tocador (1795) del Marquès de Sade és un dels textos clàssics més controvertits de tots els temps. Edicions de la Ela Geminada el recupera a través de “Idil·lis”, una col·lecció de llibres sobre literatura eròtica exclusivament en català que vol reivindicar i repensar aquest gènere sovint marginat.
Eugénie passa uns dies en mans d’uns institutors que la iniciaran en el llibertinatge, la crueltat i la perversió. Però les lliçons que rebrà la noia no només la guiaran en el descobriment del cos i dels plaers sexuals sinó també en una filosofia de vida que rebutja qualsevol precepte moral i convenció establerta.
Xavi Coral, periodista català conegut per la seva carrera televisiva, debuta en el món literari amb "Aprendre a esquivar les bales". Inspirada en les memòries del seu avi, la novel·la narra la història d'en Josep Trullàs, un jove republicà de Terrassa que s'allista per defensar la República durant la Guerra Civil espanyola. La trama segueix el viatge d'en Josep des del front de l'Aragó fins a la batalla de l'Ebre, i culmina amb la duresa del camp de refugiats de Sant Cebrià, on molts soldats van patir llargues penúries.
Coral construeix una narració emotiva i propera que busca donar veu a una generació marcada per la guerra i el silenci imposat. És una lectura recomanada per aquells que desitgen entendre millor els efectes d’aquest conflicte en les vides anònimes que van haver d’aprendre a esquivar les bales. Una novel·la on malgrat que les circumstàncies són ben adverses també es viu una bonica història d’amor i d’amistat.
A l’Oest americà no està ben vist que una dona se surti del paper que la societat li ha marcat. Però l’Ab Stenson no és una dona com les altres. Ella tria el seu propi camí i s’enfrontarà amb els homes que calgui per conservar el seu bé més preuat: la llibertat. Fugint de la justícia, el seu camí i el del jove Garrett es creuaran i els durà a viure una aventura amb olor de whisky i pólvora a l’altura dels millors westerns.
“Sense fe ni llei” és una mirada fresca i diferent, des de la novel·la juvenil, al gènere d’aventures del Far West. Ens presenta uns personatges ben definits i una protagonista forta, enlluernadora i que no s’arronsa davant l’adversitat. L’obra és una de les més celebrades de l’escriptora francesa Marion Brunet. L’autora, molt reconeguda al seu país, ha rebut una trentena de premis en la seva trajectòria literària, dels quals destaquem el Premi Pepite d’Or, el més important en la categoria juvenil a França, per “Sense fe ni llei”.
La sèrie Feud: Capote vs. The Swans (2024) de FX ens porta al txup txup de l’alta societat de Nova York de meitat del segle passat. Que ens agrada mirar per un forat les misèries dels poderosos! No en va són de la mida d’un campanar. Truman Capote era una persona excessiva. En el nostre dia a dia, però, ens topem amb moltes persones que necessiten fer-se notar, però en diem corcons, fatxendes o ploramiques, segons el cas i el nostre propi humor. Truman Capote és una mena estranya de garsa, com l’ocell arreplega tot allò vermell i lluent. El modus operendi de Truman Capote és tant senzill com fàcil d’imitar: parar l’orella a les converses dels altres i pescar tant com es pugui. L’escriptor, a diferencia d’una garsa ordinària amb bec i plomes, dóna tant o més del que pren. Si després de veure Feud us venen ganes de saber més coses de Truman Capote, una bona opció és el recull de contes fet per Anagrama el 2005 i posteriorment reeditat en diverses col·leccions, en tant que molts d’ells són autobiogràfics. Als contes podeu trobar el nen que va ser, especialment a: “Un recuerdo navideño”(1956), “El invitado del dia de Acción de gracias” (1967) i “Una navidad” (1982). Per cert, els dos primers també amb versions telefilm, protagonitzades per Geraldine Page, abonada als premis Emmy de l’any que tocava.
Si voleu continuar amb aquest viatge pel nen Truman, podeu llegir Matar un rossinyol. (1960) de Harper Lee o veure el film clàssic de 1962 protagonitzat per Gegory Peck. El personatge del petit Dill està inspirat en ell. Harper i Truman, eren amics d’infantesa i veïns. Com bons nens estranys que eren feien coses estranyes, com ara anar d’espectadors a les vistes del jutjat de Monroeville (Alabama), no se’n perdien una. Ben mirat, quin magnífic lloc per uns futurs escriptors: exposició de fets, composició d’imatges acurades per restituir la veritat, precisió en el llenguatge... Un regal. Una altra reflexió: què ho fa que els grans escriptors surten per barris? Aquesta pel·lícula està per fer.
Podria ser una novel·la històrica, per explicar un moment determinat d'Espanya (la Segona República); podria ser un drama rural, ja que narra les peripècies d'alguns veïns d'Abra, un poble de la província de Còrdova; o un text costumista pels oficis i la gent que apareixen... Però és tot això i molt més. És un llibre de rabiosa actualitat. Un jove deprimit pel determinisme d'haver nascut en la família i lloc que li ha tocat i per haver-se de dedicar a un ofici que li ve del pare i que troba sense sentit, troba el seu lloc a través de la lectura d’El Quijote. La lectura el rescata i es converteix en la millor teràpia. Diem que és una obra d'actualitat perquè alguns joves postpandèmia també troben absurda aquesta societat que no els deixa desenvolupar-se d'una manera fluida i amable. Trobar feina és com una gran fita costeruda. O, una vegada es treballa, qualsevol iniciativa queda encotillada per normes interessades i plenes de prejudicis. Però no penseu pas que el contingut és negatiu. Tot i el drama de coincidir l'acabament del llibre amb la Guerra Civil espanyola, el missatge final és molt positiu (i si no, espereu a llegir què serà l'Ínsula Esperanza).
Els personatges principals són Mateo, un jove pastor i un mestre d'escola, Lázaro Esquivel. Són un Quijote i Sancho d'una època diferent de la de Cervantes, envoltats per molts altres habitants del poble, amb funcions tan importants com la de carter d'una zona rural. A més d'algunes persones reals com Juan Ramón Jiménez i Zenobia Camprubí, Lorca o Ramón J. Sender.
El llibre està dividit en capítols titulats de manera descriptiva com a El Quijote original. Però hi ha un altre llibre protagonista: El capital. Arriba un moment en què Mateo no en té prou amb Cervantes i demana un altre text digne de ser llegit i el de Marx és l'elegit (serà Làzaro qui li proporciona). El pastor procedeix llavors a llegir el text al seu ramat, detectant preferències: les ovelles són cervantines i les cabres marxistes. El llibre sencer està ple d'humor.
L'autor, Pablo Santiago Chiquero (Valenzuela, Córdoba, 1981), és llicenciat en periodisme i ha treballat com a guionista per a Canal Sur. Actualment viu a Heidelberg (Alemanya). Ha publicat 'Historias del Guadalquivir', un viatge antropològic i literari per Andalusia i 'Once goles y la vida mientras', relats literaris sobre futbol.
Us ben asseguro que les aventures i desventures d'aquests Quijote i Sancho a la cordovesa no us deixaran indiferents. Tot i que aparentment té una estructura que sembla antiga, gairebé barroca, és un text inoblidable, d'aquells que deixen un bon regust.
La vida d’en Rocky Rhodes, un propietari d’un ranxo a la Vall d’Owens, i de la seva família, es veu amenaçada quan el govern dels Estats Units decideix construir just al costat de la seva propietat un dels campaments d’internament per a japonesos. Aquesta és la història d’una família de Califòrnia durant la Segona Guerra Mundial i l’atac a Pearl Harbour que ens parla de l’amor, dels vincles familiars, de l’arrelament a la terra, de la fatalitat, de la pèrdua però, sobretot, ens parla d’uns dels episodis més foscos de la història dels Estats Units És una novel·la on trobem uns personatges molt ben definits, amb caràcter i on el paisatge esdevé un personatge més. Una història que es llegeix molt bé i que sorprèn fins l’últim moment.
Marianne Wiggins, escriptora americana, que va poder acabar aquesta novel·la anys després d’haver patit un ictus, va ser finalista del National Book Award i del Premi Pulitzer entre altres distincions.
Thriller molt recomanat i original, lectura molt fàcil i àgil de seguir, que explica la trama policíaca d’una dona que sorprèn el lector des del primer moment. Molly Maid, és la protagonista d’aquesta magnífica història, treballa de cambrera d’un hotel de luxe, ella és, simplement, una dona obsessivament perfeccionista, molt aplicada, molt compromesa amb la seva feina i molt professional. I, a la qual, és impossible no estimar-la, ja que es tracta d’un personatge molt interessant, original i adorable. De vegades incomprensible, sobretot, quan la veus actuar, en relació amb les seves relacions personals i amb els personatges que formen part de la seva història. La resta de personatges desperten emocions encontrades, d'igual forma, en el lector.
L’autora ha volgut mostrar a una persona amb síndrome d’Asperger, un tipus de síndrome que, igual que d’altres formes d’autisme, està caracteritzat per importants dificultats en la interacció social i la comunicació no verbal. Acostumen a tenir interessos limitats i conductes molt repetitives. Aquí és, on ens atrapa aquest personatge, perquè l’autora ha volgut posar l’enfocament en la manera d’actuar de la Molly davant les adversitats que se li presenten a la vida. Es té constància, que l’autora va treballar amb nens que tenien necessitats educatives especials i ens ha volgut donar una visió, de com solen procedir i desenvolupar-se davant de problemes o adversitats que se li presenten aquest tipus de persones. La veritat és, que ha sabut seleccionar a la perfecció la professió ideal per la Molly, perquè és la forma de donar visió a tot el que ens podríem trobar, si ens topessin davant d’una persona tan especial com és ella i les seves mínimes habilitats socials.
És fascinant veure-la actuar quan es troba amb un problema i intenta solucionar-lo a la seva manera. Durant la història apareixen girs inesperats, hi ha sorpreses diferents, on intentes imaginar-te com ho solucionarà. Ara sí, sempre et sorprèn! Es converteix en una detectiva i una sospitosa a la vegada. I gràcies a això, aprendrà a veure el món amb altres ulls. I sobretot, descobrirà la maldat en les persones.
En definitiva, és un elogi a la inclusió a la vida real d’aquests tipus de síndromes, a més, explicat per la mateixa protagonista amb el prisma de la seva forma peculiar de percebre les coses.
Tania Delgado, experta en relacions laborals, ens explica les claus imprescindibles per a enfortir i aconseguir les nostres fites i millorar la posició laboral. Tipus d'acomiadaments, contractes, prestacions i permisos de maternitat i de paternitat, nòmines o IRPF són alguns dels temes sobre els quals l'autora aclareix i resol dubtes i explica els drets com a treballadors i treballadores. La guia definitiva per a entendre l'enton legislatiu laboral.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
En Lluís és fotoperiodista i porta mitja vida voltant pel món. Després de deu anys vivint a Àsia ha decidit tornar a establir-se a Barcelona per ser a prop de la família i tenir cura del seu pare malalt. A l’habitació d’hospital on el té ingressat hi coneix la Laia, una noia independent i alegre que treballa en una agència de publicitat però que no acaba de trobar el seu lloc al món. En Marc és pianista, està separat i viu a Filadèlfia. Per primera vegada des que va néixer el seu fill, s’embarca en una gira internacional que comença a Barcelona, on va créixer. Quan hi aterra per estar-hi unes setmanes, entra a Tinder i coneix l’Íngrid, una fotògrafa intel·ligent i activa que té claríssim que vol ser mare soltera però que no havia previst tornar-se a enamorar...
En aquesta novel·la emotiva, divertida i brillant, Andrea Rodés presenta de manera molt realista les vides de quatre personatges en crisi, cadascun a la seva manera. Històries que es van encreuant i que retraten els conflictes vitals de tota una generació.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Un grup de presoners de guerra africans que soldats romans traslladaven per mar, s’amotinen i son arrossegats pels corrents a l'illa de Tenerife. Durant mil cinc-cents anys, els seus descendents creen allí una civilització aïllada de la resta del món, fins que els nou regnes que componen el territori guanxe es converteixen en objectiu dels Reis Catòlics. La sang es vessarà de nord a sud de l'illa en aquesta gran aventura que rememora traïcions, sacrificis i passions prohibides per a explicar la història d'una estirp guerrera liderada pel mencey o rei dels guanxes Bencomo, rei de reis, que va lluitar fins a la fi per la seva llibertat.
Santiago Díaz presenta un relat extraordinari, mai narrat fins ara, de la resistència *guanxe a la Corona de Castella, però també una crònica sorprenent de l'Espanya de l'època a través de la mirada d'una esclava a la recerca dels seus orígens, una història d'amor impossible i el retrat d'una civilització repleta de misteris que va acabar desapareixent per sempre.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
El nostre protagonista es veu embolicat en unes trames d’assassinats i coaccions en les quals no hi ha participat, però n’és considerat l’únic responsable. El dia abans, uns empresaris havien pressionat uns okupes a abandonar la urbanització on vivien i l’endemà tots eren morts.
Una descripció mordaç i critica de la Catalunya post-procés.
Edagar Cantero és dibuixant i guionista del Jueves, fa uns anys que viu als Estats Units i on ha publicat dues novel·les en anglès que han estat qualificades com a best-sellers pel New York Times.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
17/12/2024
Una Confessió amorosa
Uno, Chiyo
Barcelona : Edicions de 1984, S.L., desembre de 2020
Recomano una novel·la romàntica japonesa que ha captivat el món. Ha estat traduïda al català amb molta sensibilitat per l’Albert Nolla asseguro que la història no té desperdici. Està escrita en primera persona per una autora que es va atrevir a tractar temes tabú com els rols tradicionals que sempre han exercit homes i dones dins les relacions amoroses.
Chiyo Uno (1897-1996) va ser una de les grans autores de la literatura Japonesa del segle XX que va influir també el cinema i la moda. Es va traslladar a Tokio als anys vint i va adoptar l’estil de vida i els costums de les “mo-ga” (modern girl). La seva escriptura transgressora va saber fidelitzar uns lectors àvids de conèixer històries d’amor escandaloses per l’època, escrites amb una prosa subtil i elegant. Va ser considerada una pionera del moviment feminista al Japó i va ser reconeguda oficialment amb la medalla del mèrit cultural atorgada per l’emperador.
Una Confessió amorosa va ser publicada amb molt èxit l'any 1935. L’autora havia tingut un idil·li amb Seigi Togo, l’artista en el qual està basada la novel·la, i precisament va atraure moltes vendes pel fet que va narrar el personatge amb la perspectiva d’un home.
A la ficció, el protagonista es diu Yuasa Joji. És un pintor japonès que després de viure uns anys a París retorna al Japó amb la seva dona i el seu fill, però el seu matrimoni està en decadència i decideixen divorciar-se. La parella decideix continuar compartint la casa matrimonial. L’home es trasllada al pis de dalt mentre que la dona i el fill es queden a la planta baixa. És en aquella casa on cadascú farà la seva i per on comencen a desfilar diferents amors que causen un gran escàndol. Resulta sorprenent la vigència d’aquest text feminista. Reivindica una estructuració familiar diferent del matrimoni i al patriarcat. Els estereotips estan canviats. Les dones de la novel·la prenen la iniciativa en el terreny sexual, igual que va fer l’autora a la seva vida personal.
En aquells anys del segle XX en els quals la dona japonesa no tenia ni veu ni vot, Chiyo Uno es rebel·la amb aquesta novel·la tan interessant, moderna i transgressora. Us atraparà!
L’investigador privat Charlie Parker és contractat per dues dones diferents que intenten salvar les seves filles d'homes malvats. La història es desenvolupa en els dies previs al confinament del Covid. Tot passa a Portland, Maine on tots els personatges es mouen en un ambient caòtic i humor negre.
Aquesta història comença amb la Marie, una jove de dinou anys, guapa, seductora, admirada, amb ganes de menjar-se el món. Li agrada despertar l’enveja dels que l’envolten, és una deessa en una capital de províncies. Però les seves expectatives es veuen truncades quan, a vint anys, neix a deshora la Diana, una nena d’una bellesa increïble, més bonica encara que la Marie i molt intel·ligent. Aquest fet provoca a la mare una gelosia malaltissa, un rebuig incontrolable, i la Diana patirà el dolor més gran que pot tenir una filla, la falta d’amor de la seva mare.
Trobarem la Diana en diferents etapes de la seva vida, des del seu naixement fins a l’edat adulta. Es construirà una cuirassa per protegir-se de les seves ferides, per no escoltar la crida de l’abisme, amb l’objectiu d’avançar de la mateixa manera que ho fa la vida.
Amélie Nothomb, una vegada més, explora els sentiments humans, ens mostra la gelosia, la crueltat, la manipulació, la foscor, la fredor. I ho fa amb l’elegància que ens té acostumats, amb poc recursos narratius aconsegueix atrapar-nos dins la història i amb astúcia ens meravella amb un final inesperat.
“La gelosia no necessita cap motiu per instaurar el seu regne”
David Foenkinos va néixer a París l’any 1974. Llicenciat en lletres per la Universitat de Soborna, és escriptor, dramaturg, cineasta i músic. La delicadesa, escrita per David Foenkinos l’any 2009, no és només una història d'amor. El llibre, del qual va sortir posteriorment pel·lícula, representa un punt culminant en l'obra de l'autor.
Per un París sempre bohemi, embolicat en un halo d'humor i lleugeresa, Foenkinos ens va relatant les circumstàncies a les quals la protagonista, la Nathalie, haurà d’enfrontar-se en un període convuls en el qual s‘enamorarà, es casarà... i la vida que presumia domèstica i rutinària, de vendrà en un carrusel de trobades i desacords que marcaran el dia a dia de la protagonista.
La Nathalie haurà de prendre decisions en moments inestables mentre la roda de la vida, impassible, l'obliga a definir-se. El moviment de sentiments que transiten per aquesta novel·la, ambientada en un marc parisenc ideal, conflueixen en un rosari de situacions a vegades simpàtiques, altres entranyables i mai desagradables. Foenkinos en la seva més pura essència. Un plaer per als sentits. Un somriure que apareixerà, tímid moltes vegades, en els nostres rostres mentre caminen expectants a lloms d'una jove que no és una heroïna.
Javier Calvo (Barcelona, 1973) és un reconegut traductor d’anglès i escriptor en llengua castellana autor de deu llibres de relats i novel·les (inclòs un Premi Biblioteca Breve l’any 2012 per l’obra El jardín colgante). L'última abans de fer un tomb a la seva carrera que comentem una mica més endavant, va ser Piel de plata (2019), la història en primera persona del Pol, un adolescent problemàtic de catorze anys que coneix a la sala d’espera del psiquiatre una noia fascinant que li canviarà la vida.
Darrere dels seus passos s’endinsarà en un món fosc, hermètic i embogit que l’absorbirà més enllà de tota mesura. La novel·la ens immergeix en grans disquisicions filosòfiques i artístiques, en el fons un cant a la joventut i a l’energia rebel i forassenyada que l’acompanya, així com una elegia per l’extinció d’aquesta força i els efectes del pas del temps i la vida adulta. Tot i ser una obra realista, també és un homenatge als fans de la ciència-ficció, perquè el protagonista està obsessionat amb un escriptor del gènere.
El mateix Calvo és un gran fan, com a lector, de la ciència-ficció. Afirma que això i les ganes de fer coses noves, més l’afinitat que té amb l’editorial Males Herbes (“Hi ha editorials que publiquen el que poden... I n'hi ha que publiquen el que volen... Com 'Les Males Herbes”, ha tuitejat), han estat els motius que l’han dut a escriure, sota el pseudònim d’Héctor Rivadeneyra Moll, la seva primera obra en català i de ciència-ficció, La mesura de l’home (2022). Es tracta d’un recull de cinc relats en clau principalment còmica, ambientats en un futur on l’ésser humà ha colonitzat l’espai.
A més a més, Javier Calvo també és un apassionat de H. P. Lovecraft, autor d’unes cent mil cartes (un corpus de més de 12.000 pàgines), que el barceloní s’ha embarcat a traduir i editar amb Aristas Martínez, una editorial independent de Salamanca. Ja han aparegut dos volums, Escribir contra los Hombres, centrat en les idees de Lovecraft sobre el món i la literatura, i el v. II, Diario de sueños, que és un recull de tots els somnis transcrits en aquesta correspondència.
Narra la història d’una dona mexicana, d’arrels catalanes, de 40 anys, divorciada i amb el pare mort recentment , que no sap què esdevindrà a la seva vida, sense il·lusions i amb la vida truncada que decideix visitar Catalunya, la terra dels seus avantpassats i de la que li havia parlat molt el seu avi Antoni, per construir-hi un nou començament.
A través de la ficció, l’autora reflexiona al voltant d’aspectes com els orígens, el llegat i la identitat, sobre tot tipus d'exili, tant el forçat per les guerres com el voluntari per retrobar-se amb les arrels. De fet, l’exili és un dels aspectes més importants del llibre. L’autora ha volgut que hi hagués un element epistolar que en fes recordar, realitzat en format de correu electrònic entre Gris i la seva germana Adriana, i que es converteix en el seu pont amb Mèxic. Però què té a veure un xal presumptament pintat per Salvador Dalí i que s’hauria perdut durant la Guerra Civil? Quin secret amaga el xal de seda amb roses vermelles pintades? per descobrir-ho i conèixer les diverses històries d’amor haureu de llegir el llibre.
1793 es situa a l‘Estocolm d’aquell any. És un moment convuls ja que Suècia ha viscut tres guerres cruentes en els darrers cent anys i ha perdut el seu rei. A més de novel·la històrica és també policíaca perquè comença amb la troballa d’un cadàver sense braços, cames, ulls ni llengua. Ens parla de la investigació que es duu a terme en una societat decrèpita i despietada on ningú surt indemne.
Niklas Natt Och Dag, és un escriptor i editor suec en llengua sueca. L'any 2003 es llicencià a la Universitat de Kalmar, entre 2006 i 2008 fou redactor en cap de la revista Slitz i, posteriorment, passà a treballar a Estocolm com a periodista independent.
L'any 2017 debutà amb la novel·la 1793, que esdevindria la primera part de la trilogia Bellman noir, juntament amb 1794 i 1795. El llibre fou nomenat com el Millor debut suec de l'any 2017 per l'Acadèmia Sueca d'Escriptors de Crims. A la Fira del Llibre de Göteborg de 2018, també fou guardonat amb el premi Crimetime Specsavers pel millor debut a la coberta i fou votat com el Llibre de l'any a la competició anual de Clubs de llibres de Bonnier.
Aclamat thriller psicològic que fluctua entre sentiments tant contradictoris com són l’amor i la revenja i que simultàniament esdevé un joc de connexions entre lectura i escriptura, realitat i ficció. Dos històries dins d’una mateixa novel·la amb un vincle en comú que aconsegueix desdibuixar els límits de les afeccions.
L’escriptor nord-americà Austin Wright ens presenta aquesta joia de culte on trobem la Susan, una dona casada amb un cirurgià i mare de dos fills que sobtadament rep un misteriós paquet que conté un manuscrit.
Es tracta d’una novel·la escrita per el seu ex marit Edward, que després de quinze anys sense cap tipus de contacte, pretén que la Susan jutgi com a critica la seva “gran obra”, que per fi ha pogut finalitzar i en la qual ni ell mateix confiava en poder acabar. Després de dubtar durant dies, la Susan finalment comença la lectura de “Animales Nocturnos”, on un professor de matemàtiques, en Tony Hastings, viurà un succés a una carretera secundaria que canviarà la seva vida i la de la seva família per sempre. Durant tres nits, la Susan llegeix de manera apassionada i fins i tot agònica el manuscrit, revelant una altre trama molt més personal, que li farà reflexionar sobre el sentit de la seva vida.
El lector assistirà, conjuntament amb la Susan, a totes les visions que sorgeixen del modest acte de llegir. Viurà la desil·lusió, el despit o la curiositat de saber com acaba la història de Tony, comparant constantment els personatges de la ficció amb els de la seva vida real. Amb un ritme vertiginós i un final pertorbador, “Tres Noches” ofereix una atmosfera al més pur estil road movie, mantenint un clima emocional mitjançant una prosa delicada però amb una gran ferocitat.
"El Carnisser i l'Ocell", la primera novel·la d'Alaina Urquhart, tècnica forense i creadora de l'exitós podcast de true crime "Morbid", transporta els lectors a les fosques merismes de Louisiana, on un sinistre assassí en sèrie, conegut com "el carnisser del pantà", porta a terme experiments mèdics macabres en les seves víctimes, deixant darrere seu un rastre d'horror i misteri impenetrable per a les autoritats.
Amb un coneixement profund de les ments més fosques i anys d'experiència en autòpsies, la patòloga forense Wren Muller es converteix en la protagonista clau en la cacera del carnisser, juntament amb l'ajuda de l'inspector Louis Leroux. La seva obsessió per capturar l'assassí es converteix en una cursa a contrarellotge que es complica encara més quan el cas es torna personal.
La novel·la es converteix en una cacera del ratolí i el gat, on els rols dels protagonistes s'intercanvien constantment, proporcionant al lector una visió multifacètica de la trama. Aquesta alternança de perspectives enriqueix la narrativa i manté la tensió en tot moment, desafiant les expectatives i mantenint el misteri fins al final.
El més destacable de l'obra és la meticulositat i profunditat amb què es descriuen les autòpsies de les víctimes, reflectint l'experiència d'Urquhart com a auxiliar d'autòpsies en la vida real. Aquesta precisió en la descripció procedimental del treball de la protagonista, combinada amb la seva habilitat per contar històries adquirida a través del seu exitós podcast, converteix la novel·la en una lectura captivadora i autèntica, sense caure en el morbo.
"El Carnisser i l'Ocell" ha assolit un gran èxit als Estats Units, venent 100.000 exemplars en una setmana, gràcies al seu pols narratiu, la seva originalitat i l'habilitat de l'autora per submergir al lector en un món fosc i fascinant de crim i suspens.
Primera novel·la de l’autora i autèntic fenomen social a França traduïda a més de vint llengües (precisament, l'editorial Salamandra publica al maig l'edició castellana, amb el títol Mañana será otro día), Demà, si fa no fum ens explica, en primera persona, i d’una manera deliciosament sarcàstica, la vida de la Doria, una noia magrebina de quinze anys, desencantada de la vida però amb el cap encara ple de somnis. La Doria viu en una Cité a prop de París sola amb la seva mare d’ençà que el pare va marxar un matí al Marroc a la recerca d’una dona més jove i fecunda; és això el que la Doria anomena el mektoub, el destí: «Vol dir que facis el que facis sempre et faràs fotre». La galeria de personatges és inolvidable, des de la mare de la narradora —el sol de la seva vida—, dona de fer feines en un Hotel Formula 1, passant pel seu amic Hamoudi, un dels que tallen el bacallà a la Cité, o la Sra. Burlaud, la seva psicòloga, que porta lligacama i fa pudor a esprai antipolls, o «Nabil el Nul» que li fa classes particulars i aprofi ta per a robar-li el seu primer petó... Però Demà, si fa no fum és sobretot una veu, la d’una adolescent dels barris marginats, una visió del món plena d’humor, lucidesa i, malgrat tot d’esperança. Una novel·la que, en més d’un aspecte, ens recorda la mítica La vida al davant del gran Romain Gary.
Ernest Hemingway (1899-1961) ens ofereix en aquesta novel·la curta un testimoni intens de la lluita d'un home, el pescador Santiago, contra els elements, el mar, i com en surt reforçat, malgrat les peripècies que li toca passar per pescar un gran peix, tan gran de mida com d'esperit. Fa 84 dies que Santiago no pesca res...
Compta amb l'ajuda d'un noi jove, aprenent de pescador, amb tota la vida per davant. Santiago és conscient que no li queda gaire temps de vida i que, potser, aquesta serà la seva última aventura en la mar. S'omple de valor i de força de voluntat, res no està perdut, cal endinsar-se altre cop mar endins per trobar el seu destí i el destí del gran peix espasa. Quan el peix mossega l'ham podem, fins i tot, sentir la tensió: la narració pren tota la força i assistim a una lluita aferrissada per conseguir l'objectiu de la seva vida: ser un gran pescador. Tota l'estona, els taurons neden prop la barca de Santiago, atrets per la presa que tant el pescador com els depredadors cobegen. Santiago torna a port amb la pesca feta, però amb la presa destrossada pels taurons. El pescador ha patit, el gran peix, al qual anomena "germà" també ha patit, però ha lluitat per la seva vida fins al final, tant l'un com l'altre. I, el més important de tot, cap dels dos ha perdut la seva dignitat. A alta mar, com a la vida, cal lluitar incansablement, sense abandonar, i no perdre mai de vista el port.
Després de l’èxit de les seves primeres novel·les, l’any 2020 Mikel Santiago es va consagrar com un dels millors autors de thriller a nivell internacional amb la publicació d’El Mentiroso. Ambientada a Illumbe, un poble fictici de la costa basca, El mentiroso presenta la història de l’Àlex, un jove jardiner que de manera totalment inesperada es veu immers en un monumental embolic que l’obligarà a mentir per tal d’amagar la seva culpabilitat. O potser no és culpable? L’Àlex desperta a una nau abandonada i al seu costat, el cos sense vida d’un home i una pedra tacada de sang. Tot sembla indicar que ell el va assassinar, però no recorda que ha passat. De fet, no recorda absolutament res del què ha passat a les últimes 48 hores. A partir d’aquell moment intentarà reconstruir els fets i esbrinar què va passar realment i com ha acabat en aquesta situació. Si t’agrada la novel·la policíaca no et pots perdre aquest thriller totalment addictiu i sorprenent que inicia la trilogia d’Illumbe formada per tres històries independents amb Illumbe com a nexe comú.
Estimades màquines és un recull de contes centrats en algun aspecte de la tecnologia tan del seu ús com de la seva vessant ètica.
L’autora descriu situacions aparentment quotidianes, però que estan marcades per l’ús d’algun tipus de màquina, ja sigui actual o no.
Té tres parts, una primera centrada en les màquines d’ahir, aparells que van tenir el seu moment però que o bé s’han perdut o ha canviat la seva aplicació. Aquest és el cas del GPS, un aparell de localització que amb els telèfons actuals ja ha perdut la seva aplicabilitat. També destaca la bretxa tecnològica entre generacions, un problema que encara avui existeix i no només per un tema d’edat si no també per contextos socials o educatius. A partir d’un videojoc l’autora qüestiona el que defineix com “democratitzar el coneixement”. La resposta correcta no és la que es troba experimentalment si no la que donen més persones.
En la secció màquines d’avui qüestiona l’autoritat de les màquines alhora de prendre decisions i planteja diferents usos de tecnologies actuals, com ara la realitat virtual immersiva.
El darrer bloc són les màquines de demà en la que crea ficcions sobre el futur d’un món en què les màquines formen part del dia a dia.
Els personatges d’aquesta novel·la es perden en una vida burgesa i afable, aclaparats per inferns i culpes. Erotisme i violència habiten els seus vincles, però també una profunda tendresa. En 'Tesis sobre una domesticación', la família s’aferra a breus moments de felicitat sense adonar-se que ha estat vençuda des del començament.
Camila Sosa Villada (1982, Córdoba, Argentina) va estudiar quatre anys de Comunicació Social i quatre més de la llicenciatura de Teatre a la Universitat Nacional de Córdoba. El 2009 va estrenar el seu primer espectacle, ‘Carnes tolendas, retrato escénico de un travesti’. És autora del llibre de poemes 'La novia de Sandro (2015-2020)', l’assaig 'El viaje inútil' (2018), la novel·la 'Las malas' (2019) y el llibre de relats 'Soy una tonta por quererte (2022)'.
Al primer volum de la saga, 'Alba', assistíem al despertar de Lilith Iyapo a una nau oankali. Lilith és la primera humana reanimada dels supervivents rescatats pels oankali, una espècie alienígena que comercia amb patrimonis genètics d’altres civilitzacions, de la guerra nuclear que ha devastat la Terra. Els oankalis l’han millorada genèticament, i en Jdahya, el seu tutor, l’assessora de cara a despertar els humans adequats per establir les primeres colònies i recuperar la Terra per uns éssers humans millorats pel mestissatge amb els oankalis. Però darrere d’aquest altruisme, Lilith sospita que hi ha uns interessos amagats, un preu a pagar que no volen reconèixer. Al cap i a la fi, qui els hi ha demanat millores genètiques, i amb quin objectiu real? A 'Ritus de l’edat adulta', trobem la Lilith vivint amb la seva família oankali, mare de constructes (barreja d’humans i oankalis) i que ha donat a llum al primer constructe mascle, malgrat les seves encara vives reticències sobre les veritables intencions dels oankalis, però convençuda que aquesta via és la millor possible per superar una humanitat que ja ha assolit el punt de l’anihilació una vegada i que pot repetir aquest final.
Després de perdre la seva filla petita, un matrimoni viatja fins a Venècia per intentar superar el dol i refer les seves vides. Allà coneixen dues estranyes germanes, amb dots de clarividència, que els asseguren que poden veure com la seva filla morta els acompanya arreu.
Aquest és el punt de partida d’un text breu, però profundament pertorbador. Immersos en una atmosfera opressiva i inquietant, cada membre de la parella interpretarà els esdeveniments que se succeeixen amb una mirada pròpia, quasi paranoica, que els aïlla de les persones que els envolten. Ella només pot actuar des del trauma causat per la mort d’una filla; ell ho fa empès per la creença que ha de salvar la seva dona. Tots dos són incapaços de preveure les conseqüències del laberint psicològic en el qual acabaran perduts.
L’estil de Daphne du Maurier (Anglaterra, 1907-1989) esdevé una síntesi perfecta de terror gòtic, de misteri i del millor thriller psicològic. Creadora d’arguments sòlids, personatges complexos i clímaxs difícilment imitables, es convertí en l’autora fetitxe d’Alfred Hitchcock i assolí una gran popularitat gràcies a les seves adaptacions al cinema. Les cèlebres pel·lícules Rebeca (1940) i Los pájaros (1963), així com moltes altres, estan basades en les seves narracions. També Ara no miris va ser portada al cinema l’any 1973, amb el títol en espanyol Amenaza en la sombra.
Després de la primera guerra mundial, la societat benestant de Londres està interessada en els esperits paranomals. L’ Alan y Violet Schofield es fan passar per experts fotògrafs de fantasmes per guanyar-se la vida i aprofitar-se de la gent rica. No compten que en Percival Drake, els farà un encàrrec especial.
Novel·la que barreja gèneres: la comèdia romàntica, la novel·la d’aventures , una intriga policíaca amb un toc de fantasia.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Na Margalida, és una dona gran, de noranta anys, que rep la visita de la Celeste, una noia peruana que té cura d’ella. Juntes tindran una llarga conversa a Menorca, on na Margalida va néixer i passa la majoria de la seva existència. Hi veiem passar tot el segle XX: la guerra civil, la segona guerra mundial, la desaparició de la seva mare, el treball del pare... Ella ara busca quietud, més precisament: “Una quietud que em portés la pau interior que cadascun de nosaltres ha de trobar en la seva més pregona sinceritat”.
La ´Celesta és el contrapunt de la menorquina: jove, vital, originària d'un país ple d'animals, plantes exhuberants i ha arribat fugint de guerres i violència.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Un novel·la d’espies plena d’intrigues, romanticisme i molta acció. Ambientada a Síria, durant les protestes populars i la resposta violenta del dictador president Bashar al-Assad, del 2011 que va treure l’exèrcit al carrer i va fer disparar contra els manifestants a diferents ciutats sirianes.
Sam Joseph, agent de la CIA és enviat a París. Té la missió de reclutar la funcionària Mariam Haddad, siriana que forma del cercle íntim de president Bashar al-Assad. Una vegada en Sam i la Mariam es traslladen a Damasc, busquen el responsable de la desaparició d’un espia nordamericà. Treballaran junts i compartiran molt més que la missió en la que arrisquen les seves vides.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Al 1919, la Lola acaba d’arribar a Caldes de Montbui, després de quedar òrfena per complir la darrera voluntat de la seva mare: lliurar una capseta de música a l’Ignasi Ventura. Aquest és el propietari del Balneari Ventura, que es commou en veure la noia, per la seva semblança amb la Violeta, la seva mare, que va abandonar el lloc quan era jove. Sense tenir on anar i en ple dol, la Lola decideix quedar-se al balneari, impulsada per la curiositat sobre l’Ignasi.
Surten a la llum secrets familiars i les tensions personals i socials es magnifiquen al Balneari Ventura, que esdevindrà una bella metàfora del creixement personal de la Lola i el canvi social de l’època, amb la proclamació de la Segona República.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
"Parece que fuera es primavera" de la l'escriptora italiana Concita de Gregorio és un llibre dur, colpidor, descarnat però també esperançador i lluminós. Escrit en primera persona, la mateixa escriptora que exerceix de protagonista i víctima de la història, és un text que ens parla d'uns fets ocurreguts el 2011 i viscuts per Irina Lucidi. La novel·la descriu el dolor que viu la Irina quan el seu ex marit s'emporta les dues filles que tenen en comú, les fa desaparèixer no se sap on, ni com, ni quan, i es suicida, avisant-la prèviament a través d'una nota concisa on la informa que no han patit i que mai més les tornarà a veure. Violència vicària en majúscules. Trencament brutal, esquinçament, dolor sense pal·liatius, absència, tot això s'esdevé en la vida d'una mare que malda per sobreviure. El llibre va de la insistència de la Irina perquè el cas no caigui en l'oblit, però també de la seva sortida del pou amb l'ajuda d'un home bo amb qui sent que a fora és primavera.
El llibre ens presenta un pupurri de personatges que giren al voltant dels fets, persones que són interpel·lades per una mare que intenta trobar un espai que identifiqui el que li ha passat. Com se l'anomena a la mare a qui li han sostret les filles? I és que de vegades el nom sí que fa la cosa.
Duna (en anglès, Dune) és una novel·la de ciència-ficció escrita per Frank Herbert l’any 1965. Va d’un jove que haurà de viatjar al planeta més perillós de l’univers per assegurar el futur de la seva família i de la seva gent. Una gran epopeia enmig del desert, plena de batalles, lluites d’honor i sorra,...molta sorra!
En David Lynch la va dur al cinema, l’any 1984 i recentment (l’any 2021), Denis Villeneuve la va portar a la gran pantalla. Per on vols començar? Pel llibre o per la pel·lícula?
La Gabi, de divuit anys, i en Quim, de trenta-nou, coincideixen unes vacances d’estiu al mateix poble de l’Empordà, i comencen a flirtejar. Com un batec en un micròfon no és una història d’amor o almenys això defensa l’autora, Clara Queraltó, a l’excel·lent entrevista que li feien al pòdcast Gent de Merda aquest passat Sant Jordi.
La novel·la, en tot just dues-centes pàgines, explora el tema de les relacions amb grans diferències d’edat que estem acostumats a veure, sovint, entre homes grans i noies més joves. En realitat, el llibre són dues històries. Durant la primera part llegim la versió de la Gabi, una adolescent que acaba de fer divuit anys i que passarà l’estiu cobrant el seu primer sou fent una substitució a la biblioteca del poble. A la segona, descobrim la versió del Quim, un home fet, amb feina estable i més aviat tímid, que està passant uns dies en una casa rural amb amics de la seva edat. Darrere una actitud inicial aparentment responsable i passiva envers la Gabi, anirem descobrint que el Quim amaga moltes inseguretats, i que no és tan innocent com podia semblar al principi. L’autora evita deliberadament descriure’ns un personatge depravat i maliciós per fer-nos sentir més aviat compassió que fàstic. La història des del punt de vista del Quim està escrita a l’inrevés, comença pel final i va reescrivint les escenes descrites per la Gabi fins arribar a l’inici de la relació. De manera reflexiva, ens fa interpretar els fets des d’una perspectiva contraposada a la que ja coneixíem, mirant cap enrere d’una manera molt original i tan ben trobada que provoca la sensació d’estar girant les pàgines en la direcció equivocada.
Curt i absolutament addictiu, Com un batec en un micròfon està escrit per ser devorat en un parell de tardes. Un llibre que ens convida a reflexionar sobre el poder en relacions desiguals sense infantilitzar la joventut i abordant el tema sense reduccionismes.
Aquesta és la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure als boscos del nord del Canadà. Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat. Un dia, tanmateix, algú arriba fins al seu amagatall. Una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck, els ha trobat. I no és l’única. Poc després apareix la Marie-Desneige, una dona petitona de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que els esvalotarà la vida. Mentre intenten entendre la història del Boychuck, l’ordre habitual al racó secret del bosc quedarà capgirat i una cosa impensable i extraordinària sorgirà entre tots plegats.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Què passa quan tens una família modèlica, ets un ciutadà amb fil directe a la Casa Blanca, aportes un dineral al Partit Republicà, et sents al capdamunt del món, però Barack Obama guanya les eleccions presidencials? El teu orgull d'home blanc, conservador i patriota se sent ferit? T'ajuntes amb altres com tu i comences a fer conxorxes contra el futur president, amb tota mena de tripijocs escassament legals? El Paio Gros se sent legitimat per considerar-se entre els bons, entre els escollits, com si descendís directament dels pares fundadors dels Estats Units, i creu que tot i tothom gira al seu voltant. Però anirà descobrint que no és fàcil aferrar-se al poder, que la seva dona i la seva filla tenen idees pròpies sobre la vida, que el món està canviant, que per a ell el somni americà potser serà només un somni, o un malson...
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
La Isabel és una jove mestra que és destinada a un poble de València, Manuel, a final dels anys cinquanta. Allà s’enamora de la Carmen, una altra de les mestres. La Carmen, filla de la família important del poble i de conviccions molt conservadores, no ha imaginat mai que pugui sentir el mateix, però sense poder evitar-ho neix una història d’amor entre les dues que la societat els obliga a amagar i viure en secret. Una història que sembla tocar la fi quan la família de la Carmen la convenç perquè s’interni en un hospital de malalts mentals per curar-se d’aquest amor que no pot ser. Temps després, la Carmen torna amb la Isabel i deixa enrere família, hospital i feina, però la vida de parella que duen juntes a Catarroja ha d’enfrontar-se a les seqüeles del tractament que ha rebut.
Basada en una història real que ha inspirat també l’èxit teatral del mateix títol, Una llum tímida ens trasllada als últims quinze anys del franquisme, a l’escola i a la societat de l’època. Àfrica Alonso ha escrit una novel·la colpidora sobre la força de l’amor en temps d’opressió que és també un homenatge a la lluita de dues dones per encaixar en el que la societat espera d’elles i la seva voluntat de viure en llibertat i sense complexos.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Aquest portal web únicament utilitza galetes pròpies amb finalitat tècnica, no recapta ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu coneixement. No obstant això, conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a la de la Diputació de Barcelona que vostè podrà decidir si accepta o no quan accedeixi a ells. Més informació
