Hi ha llibres que, en acabar-los, et deixen amb unes ganes immenses de viatjar. Aquest n’és un.

Metamorfosi és una novel·la breu, d’unes 160 pàgines i de format petit, però amb una gran capacitat per transportar-nos lluny. És una lectura pausada, d’aquelles que conviden a aturar-se perquè hi ha frases que demanen una pausa. Diu molt amb molt poques paraules.

L’autora viatja a Metamorfosi, un petit veïnat del Peloponès, amb els seus amics —la família escollida— per passar-hi dos estius. Durant aquest temps viurà, precisament, una metamorfosi: un viatge exterior, però també un profund viatge interior.

Amb una gran delicadesa, Míriam Cano parla de la pèrdua, de l’amor en totes les seves formes, del pas del temps i d’aquell anhel que ens acompanya tota la vida: la recerca d’allò que ens fa sentir plenes.

Una lectura perfecta per a qui necessita una mica de sol i mar en ple hivern... o per a qui, a l’estiu, no en té mai prou.

Més informació:

• Míriam Cano a les Biblioteques
• Míriam Cano a la Viquipèdia
• Míriam Cano al CCCB

Recomanat per Alea Ardanuy. Bib. Montserrat Roig. Sant Feliu de Llobregat.

La dansa de paraules comença des del títol.

Tot jugant amb el refrany castellà i amb la coberta, d'un vermell que frissa amb el tèxtil, convida a ballar al ritme del relat de Josi, una dona de vuitanta anys que decideix repassar sense filtres i en clau de reivindicació femenina alguns episodis de la seva vida, ambientada al Madrid de la postguerra.

El relat també és dansaire, va i ve en el temps, en capítols curts que no segueixen un ordre lineal cronològic. Comencen amb una bona frase que et va ressonant a mesura que avances i acaben amb una altra que tanca (i continua dansant amb qui llegeix).

Ho fa segons li venen els records perquè, com bé diu, "la memoria no tiene índice".

Ana Milán comparteix aquest relat íntim, tot reivindicant el valor d’allò que un dia semblava quotidià i gris, que pot ser elevat a la categoria de novel·la i, fins i tot, història. I en color vermell.

"Si se ha vivido de verdad se morirá varias veces; es el precio, no hay otra manera de hacerlo o, mejor dicho, no hay manera de no hacerlo".

Més informació:

• Ana Milán a les Biblioteques
• Ana Milán a la Viquipèdia
• Fitxa del llibre a Editorial Planeta
• Fragment del llibre
• Ressenya a De lector a lector
• Ressenya a Bitácora de mis lecturas

Recomanat per Esther Cerro Romero. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

Aquesta novel·la serviria per a un club de lectura. Pel que diu, per com ho diu. Plena de pensament, de bellesa, de paraules per aprendre, així com de l'arquetip de la Sira, la protagonista que és digna de ser imitada per la noblesa en la seva manera d'estimar.

Aquesta professora d'universitat, amb el seu amor "fet de decisió i voluntat" (45), de "dolor-amor" (145), amb el seu Esperit de la matèria, títol d'un dels seus llibres, arriba moltíssim al lector. També amb un altre títol, Llengua bífida, amb una metàfora que "presenta la dualitat de la comunicació i el sentit", que se'n diu a la xarxa. Una dualitat que la mateixa novel·la mostra tot inserint llargs trossos de poesia, la pretesa poesia de la Sira, que es llegeix amb deler perquè és planera però amb molt de sentiment alhora.

La Sira no vol un amor placebo, fet d'aparences, el tema del llibre, però això no depèn només d'ella sinó de l'altre, i no se'n surt amb la relació amb un alumne. L'experiència amb el seu marit es repeteix de nou. Tot i això, el fet de cercar aquest amor l'honora, tant com la seva "vivència sapiencial" (236). Una relació que dura com en la pel·lícula Nou setmanes i mitja. Que no té futur, i de seguida es mostra així en la novel·la, perquè el noi de qui s'ha enamorat -com Margarit parlava a Edat roja d’alguna alumna-, se sent incòmode amb aquesta relació.

Aquest noi es diu Manuel, un nom que l'autor sembla que ha escollit perquè és un anagrama entre MANUEL i ALUMNE. I també, en una carambola, és la traducció al català del nom del ministre francès Macron, Emmanuel, casat amb una dona vint-i-quatre anys més gran.

El concepte de placebo té moltes ressonàncies literàries, com a l'obra Nit de reis de Shakespeare, amb la idea de la "delusió", que diu en el seu pròleg Salvador Oliva, l'amor fet de parences i prou. "Encara em faig creus que la mare pogués tenir un amor passional d'aquells de pel·lícula" (231), diu el fill de la Sira.

A la part final, el sentiment en l'obra es desborda, tot ressaltant els versos d'ella "com ho faré, el jorn que et torni a veure,/ i hagi de bridar el cor davant de tots" (257). O bé "Brollen alexandrins com estels de la nit" (258). Aquest llibre no és cap placebo, és literatura i poesia que és bona i no enganya, com la religió cristiana que el seu autor defensa a tort i a dret.

Més informació: 

• Lluís Busquets i Grabulosa a les biblioteques

Recomanat per Helena Bonals, de la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.

Tot comença amb una fotografia de la seva àvia, feta durant el viatge de noces l'any 1941, en plena Segona Guerra Mundial. La imatge impulsa Lea Ypi a reconstruir la vida de Leman Ypi, una dona atrapada entre l'ocupació feixista d'Albània, l'esclat del conflicte bèl·lic i els profunds canvis polítics que marcarien el país durant dècades. A través d'aquesta investigació familiar, l'autora recupera una existència condicionada per la guerra, les fronteres canviants i els silencis imposats per la història.

Amb una prosa elegant i precisa, Lea Ypi entrellaça memòria familiar i història europea en un relat tan rigorós com emotiu. Una obra que convida a reflexionar sobre la identitat, la memòria i el pes de la història en les vides individuals.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Després de molts anys vivint als Estats Units, la Maite torna a trobar-se amb la seva germana, un retrobament que fa aflorar records, silencis i velles ferides familiars. A partir d'aquest punt de partida, Fernando Aramburu construeix una història que explora la distància, els vincles de sang i la manera com el pas del temps transforma les persones, però no sempre els seus sentiments.

Amb el seu estil sobri i depurat, l'autor dona profunditat als personatges a través dels petits gestos i les emocions contingudes. Una novel·la intimista i plena de matisos que reflexiona sobre la família, la memòria i les oportunitats —o les dificultats— de reconciliar-se amb el passat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quan la Mireia coneix en Sergi al cap de Creus, tot sembla anunciar l'inici d'una relació feliç. Però, gairebé sense adonar-se'n, l'amor, la convivència i les renúncies van teixint una xarxa subtil que l'allunya d'ella mateixa. A través del seu recorregut vital, la novel·la retrata amb gran sensibilitat com la violència psicològica pot instal·lar-se en la quotidianitat fins a desdibuixar els límits entre l'amor i el control.

Amb una prosa íntima, precisa i d'una gran força emocional, Meritxell Benedí construeix un relat que interpel·la el lector sense caure en el dramatisme. Una primera novel·la intensa i profundament humana que reflexiona sobre la llibertat, la presa de consciència i la difícil recerca d'una mateixa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una dona decideix allunyar-se de la vida que coneix per buscar una altra manera d'habitar el món i de relacionar-se amb ella mateixa. En aquest procés de transformació, el cos, el desig, la maternitat i la necessitat de llibertat esdevenen els eixos d'un relat profundament íntim, narrat amb la intensitat característica d'Eva Baltasar.

Amb una prosa precisa, poètica i carregada de simbolisme, Peixos explora els límits de la identitat i les contradiccions de l'existència contemporània. Una novel·la exigent i captivadora que confirma una de les veus més singulars i poderoses de la literatura catalana actual.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Amb només divuit anys, treballa com a zelador en un hospital on la mort és el pa de cada dia. Per fer més suportable aquesta realitat, es refugia en el sexe, les drogues i l’alcohol. Però el seu món trontolla quan una companya desapareix després d’haver marxat de festa amb ell i una amiga.

Una història que té tots els ingredients d’una novel·la negra sense ser-ho... o potser sí.

Més informació:

• Poe Ballantine a les Biblioteques
• Poe Ballantine a la Viquipèdia
• Pàgina de l'autor a Dirty Works

Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. La Bòbila. L'Hospitalet de Llobregat.

Amb el pes d'un divorci encara recent, una mare i la seva filla adolescent viatgen a Sicília. És un estiu de tempestes sobtades, vents canviants i incendis, amb l'omnipresent Etna fumejant. La mare sap que ha de reiniciar i reimaginar la seva vida, sobretot amb la seva filla, que dia a dia va ocupant el seu lloc al món. La novel·la es converteix ràpidament en un viatge als orígens, no sols al passat familiar a través de continents, llengües i generacions, sinó també encara més enrere, a un passat cultural, mític i geològic. Mare i filla viatgen fins al jaciment arqueològic d'on la besàvia siciliana, la Nanna, va endur-se una rajola del déu Proteu, que elles carretegen perquè dubten si tornar-la al seu lloc. Cal renunciar al que tenim per poder avançar? On és casa? Què ens dona seguretat? Com es creen els records d'una família?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Satoshi Yagisawa és un autor japonès reconegut internacionalment. Va debutar en l’escena literària amb la novel·la Els meus dies a la llibreria Morisaki, amb la qual va guanyar el Premi Literari Chiyoda l’any 2008 i que posteriorment va ser adaptada al cinema. Tot i aquest èxit inicial, Yagisawa va passar per un període de bloqueig creatiu i dificultats personals que van influir en la seva manera d’escriure, posant èmfasi en la importància dels vincles i en el sentit de la vida.

La vida de la Takako, la jove protagonista d’aquesta novel·la, fa un tomb quan el seu xicot li comunica que es casarà amb una altra dona. Aquesta decepció sentimental, sumada a la pèrdua de la feina i de la seva rutina, la condueix a una profunda crisi personal. En aquest moment, el seu oncle Satoru li ofereix la possibilitat de viure i treballar a la llibreria familiar Morisaki, situada al barri de Jinbōchō, un dels centres culturals i literaris més importants del Japó. Allà, envoltada de llibres i allunyada del ritme frenètic de la ciutat, coneix altres persones que l’ajudaran a recuperar-se emocionalment.

Aquesta novel·la, escrita en primera persona, de lectura fluida i entretinguda, està farcida d’emocions. L’autor va compartint el creixement personal de la protagonista a través del vincle amb la literatura, vehiculat per la passió per la llibreria i els llibres. Alhora, tracta el tema de la solitud i la recuperació com a eix principal, emmarcat en un barri on destaca la gran presència de llibreries, sobretot de segona mà. I, sense sortir d’aquest escenari, l’autor ens convida a continuar descobrint aquest barri, amb els seus llibres, a Amics i llibres a Jinbōchō i Els meus dies al cafè Torunka.

Més informació:

• Satoshi Yagisawa a les Biblioteques
• Els meus dies a la llibreria Morisaki a la Viquipèdia
• Satoshi Yagisawa a la Viquipèdia
• Fitxa de la pel·lícula a IMDb
• Pel·lícula (Dailymotion)

Recomanat per Francina Bacardit Palomas. Bib. Central d'Igualada. Igualada.

Trece campanadas és un thriller psicològic amb un to obscur i enigmàtic i amb una genial ambientació a la ciutat de Santiago de Compostel·la. Un productor de cinema i una guionista es veuen arrossegats per un misteri de dimensions dramàtiques.

Amb una barreja on es perden les fronteres entre màgia, religió i realitat, la recomano per a lectors pacients amb la narrativa, amants de la novel·la gòtica i que prioritzin una bona ambientació davant de l’acció.

Més informació:

• Suso de Toro a les Biblioteques
• Trece campanadas a la Viquipèdia
• Suso de Toro a la Viquipèdia
• Pel·lícula basada en la novel·la al catàleg Aladí

Recomanat per María José Salmerón Delgado. Bibliobús Montserrat. Igualada.

Al cor del Poble-sec hi ha bars que no tan sols serveixen cafès, sinó que també sostenen vides. La Martina ho sap bé. La seva granja és un refugi, un punt de trobada, i representa la memòria viva d’un barri que es resisteix a desaparèixer. Però quan una especuladora decideix fer-la fora, la lluita deixa de ser només per un negoci; és per la dignitat, per la comunitat, per tot allò que no surt als contractes. Amb una colla de veïns tan entranyables com imprevisibles, la Martina organitza la resistència i, alhora, s’atreveix a fer un pas que fa temps que ajornava, tornar a començar en l’amor. Entre matchs, converses inesperades i silencis que pesen, descobrirà que potser la revolució més important no passa al carrer, sinó a dins d’un mateix.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Al Rif dels anys vuitanta, la Malika creix sabent que ser ella mateixa és perillós: hi ha alguna cosa que la fa diferent i l'assenyala. La mare sempre havia estat l'única en acceptar-la tal com era, però, en la seva absència, haurà d'aprendre a fer front als judicis i al menyspreu de la gent. Tot canvia quan la Souad, una noia que li sembla sortida d'un altre món, arriba a l'institut. Totes dues se senten atretes per una força misteriosa, una passió que les retornarà a un sentiment dinnocència perduda. Juntes hauran d'amagar-se de la mirada dels veïns i amics, guanyar-se la confiança de qui més estimen i prendre decisión difícils, mentre lluiten contra el pes de la tradició i la religió, que dominen la vida.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El juny de 1941, un soldat alemany del front rus es casa amb la Katharina Spinell, una berlinesa amb qui no s'han vist mai. Es tracta d'un matrimoni de conveniència que a ell li garanteix uns quants dies de permís lluny del camp de batalla i a ella una pensió de viudetat si ell es mor. El seu lligam es va enfortint fruit d'una passió inesperada, i comencen a imaginar una vida perfecta sota el règim nazi. Però mentre la seva relació va creixent, la guerra s'intensifica i ell és enviat a Stalingrad, on els seus companys moren i agonitzen abandonats pel mateix exèrcit, i Berlín comença a tremolar sota les bombes enemigues.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cadascun dels personatges arriba a un instant clau de la seva vida carregant una gran història. Una traïció, un desamor, una culpa velada o un acte heroic que els han marcat per sempre i que necessiten explicar. Amb una elegància fora mida, Dinesen ens passeja pels escenaris melancòlics de la vella Europa, de la mà d’aristòcrates crepusculars, poetes romàntics i fantasmes tristos atrapats en un punt de confluència dels seus destins.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Prometeu Dolors viu a Palma i fa de cambrer en una cafeteria del centre. El sotrac que és la seva vida s'ha capgirat després de conèixer, en un lloc nocturn de piques, el jove Carles. D'aquell moment ençà, la vida de Prometeu esdevé una lluita per a protegir la pròpia identitat dels amics, els amants, la feina, la ciutat, els assassins, la mort.

Premi Sant Jordi 2026 d'Òmnium Cultural

La Judith és psicòloga, viu a Gràcia i, per les obres inesperades al seu edifici, es traslladarà uns mesos al Port de la Selva, el poble on va viure tants estius quan era petita. Allà, un nou pacient que s'assembla a Kevin Costner entrarà a la seva vida: el Nicolau. La Judith nedarà al mar, entre tots els matisos de color blau, i es veurà arrossegada a respondre's preguntes, a pensar-hi mentre fa teràpia amb els seus pacients.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquesta és la història de la Vall Seca i les dones que hi viuen. És la vida de les Malapeça, que són dures com les roques i tossudes com les males herbes, la de la Mare Riereta, que parla amb els esperits per trobar sentit a un món que desapareix entre sequeres, i la de l’Àvia Més Anciana, que fa seu l’encàrrec de mantenir viu el costum fins a les últimes conseqüències. És també la història de l’Irma, que des de la ciutat presencia el col·lapse de la Vall Seca i es veu empesa a descobrir tots els secrets que amaga aquest indret tan proper i tan llunyà a la vegada. Una novel·la escrita amb mà ferma i profunditat narrativa, és herència, cos i ritual, i al cor de la història hi batega la pregunta oberta de fins a quin punt podem escapar del lloc d’on venim.

Premi Documenta 2025

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

1275. Mathilde, filla bastarda d’un comte francès, contreu matrimoni amb don Pedro de Lara, un poderós duc de Castella. En abandonar la seva terra natal i la refinada cort francesa, la jove ha d’adaptar-se al fred castell del seu espòs, en un regne assetjat per una crisi de successió i una guerra a la qual el seu marit ha de marxar.

Sense tot just parlar una paraula de castellà, Mathilde es quedarà sola a les immenses estances de pedra que ara són la seva llar, envoltada per l’anciana duquessa vídua i les seves tèrboles serventes. Aviat començarà a sentir que l’ombra de l’anterior esposa de don Pedro, morta en estranyes circumstàncies, plana sobre ella.

Amb aquesta enlluernadora novel·la, repleta de misteri, intriga i passions, l’autora ens trasllada a la perillosa cort d’Alfons X i a un món tan fascinant com poc conegut: el de les dames medievals que governaven les seves terres i els seus vassalls mentre els homes lluitaven a la guerra.

Més informació:

• Andrea D. Morales a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Vídeo sobre l'obra
• Vídeo a Instagram

Recomanat per Anna Salvo. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat.

Si us agraden els llibres de sang i fetge, àgils, amb molta força i bon argument, Las carniceras no us deixarà indiferents.

És la primera novel·la de l’escriptora francesa Sophie Demange i tracta un tema, lamentablement, de gran actualitat.

L’acció i la trama de la història se situen a França, en un barri burgès de la ciutat de Rouen, en una carnisseria força peculiar que porten tres dones. I quines dones!

Són joves, atractives, amb molta empenta i molt resolutives. D’ençà que s’hi han instal·lat són motiu de xafarderies, tant per bé com per mal.

Han tingut una vida molt complexa i, ara, res no les atura, fins a arribar al final dels seus propòsits.

No us la perdeu!

Atenció: lectura no recomanada per a vegans!

Més informació:

• Sophie Demange a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial original
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Esther Bruna. Bib. Armand Cardona i Torrandell. Vilanova i la Geltrú.

Roc Casagran escriu poesia i novel·la, a més de ser professor de llengua i literatura de secundària. Amb aquest llibre, d’una estructura molt original que connecta el relat a través de vuit illes recòndites disperses per tot el planeta, va guanyar el Premi Sant Jordi 2024, concedit per Òmnium Cultural.

La protagonista, la Carla, és una dona que ronda els quaranta anys i viu una profunda crisi existencial arran de les circumstàncies que ha viscut: la mort de la seva mare, la pèrdua d’amistats, la maternitat, la vida en parella, etc. Cada capítol és com una mena de confessió o carta adreçada a la seva parella, on li explica tot allò que l’angoixa amb la idea de poder-ho pair i mirar cap al futur junts.

La novel·la té una veu narrativa molt íntima, emocional i sensible, on l’autor enllaça el relat de la protagonista amb les diferents històries viscudes per aquestes illes, tot tractant temes com la pèrdua d’identitat o el turisme massiu.

Més informació:

• Roc Casagran a les Biblioteques
• Roc Casagran a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Carlos Vázquez. Bib. Biblioteca de Viladecans. Viladecans.

Amb aquest nou llibre, l’argentina Samanta Schweblin es consagra com una mestra indiscutible del relat curt i una de les veus més poderoses de la literatura hispanoamericana contemporània.

Gairebé totes les peces d’aquest volum fan confluir dos fils argumentals aparentment inconnexos gràcies al brutal impacte emocional que generen en el lector, que pot sentir estranyesa o incomoditat, però també acabar amb la sensació d’haver experimentat una catarsi.

Les sis històries que componen el llibre aborden alguns dels grans temes de la literatura universal —la incomunicació, l’abandonament, la solitud, la pèrdua de sentit i la mort— sense pecar en cap moment de categòriques. A vegades, una cosa perjudicial ha de succeir perquè allò bonic reneixi; d’altres, allò que convencionalment tenim per noble acaba esdevenint esquinçador. Els personatges transiten entre l’aparent normalitat de les seves vides i l’estranyesa del que és terrible. I quan el decurs inevitable dels seus destins no pot ser canviat, sorgeix, almenys, una pregunta esperançada cap a una altra possibilitat.

En definitiva, El buen mal podria dir-se que és adrenalina per a ensopits. Un luxe per als qui estimem la narrativa breu i solem buscar lectures magnètiques que impacten i mostren, alhora, una altíssima qualitat literària.

Més informació:

• Samanta Schweblin a les Biblioteques
• Samanta Schweblin a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Mauricio Calzadilla. Bib. Central de Cornellà. Cornellà de Llobregat.

A Limpia, coneixem l’Estela, una dona del sud de Xile que deixa la seva terra amb l’esperança de trobar una oportunitat a la capital. Però la vida a Santiago no és fàcil: sense estudis, l’única opció que té és treballar com a interna en una família benestant.

La història, escrita en primera persona, comença amb la revelació que alguna cosa greu ha passat a una nena, i és a través de la veu de l’Estela que anem coneixent els fets. Ella explica la seva història des del començament a algú de qui no sabem la identitat. En diferents episodis, alterna la seva vida a Santiago amb els records de la seva infantesa.

D’aquesta manera, descobrim el seu origen humil i la situació econòmica en què es troba. Filla de mare soltera, va marxar amb l’esperança d’aconseguir diners i tornar per ajudar la seva mare. Però l’estada s’ha allargat, ja que els sous com a interna no són suficients per a gairebé res.

Al llarg del relat, anem coneixent també les tensions de classe i les petites humiliacions quotidianes. Tot i que l’Estela se sent ben tractada, no pot evitar percebre el menyspreu dels altres cap a ella.

La soledat és un altre element clau en la vida de l’Estela, que ha arribat a la ciutat sense ningú al seu voltant. El seu amor es canalitza cap a un gos de carrer que troba, que es converteix en una peça fonamental en la seva història.

Es tracta d’una novel·la amb poc ritme d’acció però plena d’emocions, que atrapa des de les primeres pàgines gràcies a la intensitat amb què l’Estela ens narra la seva experiència. Les seves paraules sòbries transmeten de manera molt acurada no només els seus sentiments i sensacions, sinó també moments d’intimitat de la família a la qual serveix.

A mesura que s’acosta l’esperat final, el relat agafa ritme i la soledat, el menyspreu i la pena es van acumulant fins a crear una narrativa força inquietant que incorpora elements inesperats.

En aquestes poc més de dues-centes pàgines es concentra la vida de l’Estela, una dona que perseguia un somni, però va perdre la seva identitat, les seves arrels i fins i tot el seu seny.

Més informació:

• Alia Trabucco Zerán a les Biblioteques
• Alia Trabucco Zerán a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a El Nacional
• Article a RACO

Recomanat per Mercè Parera Raspall. Bib. Francesc Pujols. Martorell.

Obra publicada al Japó l’any 1957 i, juntament amb altres obres de l’autor, ha esdevingut no només al seu país, sinó també a diversos països del món, tot un referent en l’àmbit de la novel·la policíaca i, més concretament, en aquella on els procediments i els detalls tenen un pes important en la trama.

Jutaro Torigai és un policia que investiga la mort de dues persones trobades a la platja de l’illa de Kyushu. Tot apunta a un suïcidi, però ell no ho té tan clar i comença a estirar del fil per tal de treure’n l’entrellat.

Més informació:

• Seichō Matsumoto a les Biblioteques
• Seichō Matsumoto a la Viquipèdia

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

En un determinat moment de la nostra vida, tots ens hem preguntat què hauria estat de nosaltres si haguéssim triat de manera diferent el que hem fet. El detonant pot ser qualsevol: retrobar persones que havíem perdut en el nostre passat, si algun imprevist ens aboca a reaccions viscerals o simplement adonar-nos que ens hem instal·lat dins una zona de confort.

Les coses que t’hauria volgut dir ens parla d’això. És una novel·la coral que ens explica històries quotidianes i que reflexiona sobre la vida, les casualitats i les decisions que prenem. Les històries que recull estan plenes d’amors, de desamors, de traïcions, de petons de diverses menes, de guanys i de pèrdues, de la vida i de la mort...

L’estructura del llibre ens porta a través de camins que es van creuant. Tots els personatges es relacionen entre ells d’una manera o altra. En un moment donat, un dels protagonistes es pregunta com és allò dels sis graus de separació. Si no fossin personatges de ficció, segurament la distància que ens en separa seria de menys de sis.

Una novel·la escrita sense pretensions —les millors ho solen ser— que us atraparà des del començament.

Àlex Bosch és un periodista format en la ràdio musical i divulgador de continguts d’economia. Treballa a Catalunya Ràdio des del 2000. Nascut a Viladecans, viu a Barcelona i té el sentiment santjoaní. És autor dels llibres Jet lag, un recull de contes curts, i de Prematur, on explica l’experiència de ser pare d’un nen de vint-i-sis setmanes.

Més informació:

• Àlex Bosch a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat

Recomanat per Anna M. Mas Abril. Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt.

Tot i que Lev Tolstoi ja tenia trenta-cinc anys quan la va escriure, Els cosacs és una de les seves primeres novel·les, publicada el 1863, quatre anys abans de Guerra i pau. L’autor es va allistar de jove a l’exèrcit rus per combatre al Caucas, una experiència que el va marcar profundament i que inspira clarament aquesta obra, amb un fort component autobiogràfic.

La novel·la segueix un jove aristòcrata de Moscou cansat de la vida superficial, dels excessos i dels deutes. Buscant una existència més autèntica, s’allista com a cadet a les tropes russes destinades al Caucas, on conviu amb els cosacs establerts a la frontera i encarregats de vigilar les incursions dels txetxens.

Al principi, el protagonista idealitza la vida dels cosacs i intenta integrar-se en la seva cultura, convençut que hi trobarà una llibertat i una autenticitat inexistents a la ciutat. Però aviat descobreix una realitat molt més dura i complexa: una regió salvatge, unes condicions difícils i una població que mira amb desconfiança els russos arribats de la capital.

L’obra mostra el contrast entre la vida urbana, rígida i lligada a les convencions socials, i la vida dels cosacs, molt més connectada amb la natura i la supervivència. També descriu el desencís del protagonista davant d’una realitat que supera tot allò que havia imaginat: muntanyes immenses, llengües desconegudes i una història d’amor complicada per les diferències culturals i socials.

A mesura que avança la narració, el protagonista viu una profunda transformació interior i comprèn que la felicitat autèntica no es troba en les ambicions personals, sinó en la relació amb els altres i amb el món que l’envolta.

Més informació:

• Lev Tolstoi a les Biblioteques
• Lev Tolstoi a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Nausica Aymà. Bib. M. Serra i Moret. Pineda de Mar.

Ja només per la història que hi ha al darrere del llibre val la pena: de vendre uns pocs centenars de còpies a convertir-se en tot un fenomen d’èxit a Itàlia gràcies al boca-orella. Ferrocarrils de Mèxic és un d’aquells llibres difícils d’explicar, perquè cap recomanació li farà justícia. Tot comença quan un soldat mediocre rep un encàrrec singular: elaborar un mapa dels ferrocarrils de Mèxic. Mentre arrossega un mal de queixal i duu a terme aquesta singular missió, coneixerà un grup de personatges pintorescos que l’ajudaran.

Si us agraden les novel·les singulars, atípiques o sou fans de Roberto Bolaño o Franz Kafka, gaudireu descobrint el meravellós univers de Griffi i els seus ferrocarrils mexicans.

Més informació:

• Gian Marco Griffi a les Biblioteques
• Gian Marco Griffi a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Marta Cava. Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Dorothy L. Sayers és una de les escriptores més importants de la novel·la detectivesca anglesa. Les seves històries destaquen no només pels misteris i casos interessants, sinó també perquè els personatges estan molt ben treballats i mostren problemes reals de la societat de l’època. Després de la Primera Guerra Mundial hi va haver molts canvis, especialment en la vida de les dones i en la manera de pensar de la societat, i això ho reflecteix en les seves obres. Un dels seus personatges més coneguts és Lord Peter Wimsey, un detectiu intel·ligent i elegant que, tot i semblar despreocupat, arrossega les conseqüències emocionals de la guerra.

En la novel·la El misterio del Bellona Club, editada el 1928, Wimsey ha de resoldre l’enigmàtica mort del general Fentiman en un club de veterans de guerra. El que inicialment ens fa sospitar que és una mort natural es transforma en un cas ple d’interessos econòmics, secrets familiars i versions contradictòries sobre l’hora dels fets. A mesura que avança la investigació, el lector va veient com la guerra ha afectat la vida i els sentiments de molts personatges. Tot i això, la novel·la no se centra només en el misteri, sinó que també mostra una crítica a la societat britànica de l’època i als problemes que hi havia després de la guerra.

La novel·la destaca especialment per l’habilitat narrativa de l’autora i per la construcció d’un misteri elegant i ben estructurat. Tanmateix, el més interessant és la manera com es combina la intriga policíaca amb una mirada crítica sobre les conseqüències psicològiques de la guerra i sobre la societat britànica del moment. Lord Peter Wimsey es converteix així en molt més que un detectiu: és un personatge humà, sensible i intel·ligent que aporta a la història profunditat emocional. Aquesta combinació d’intriga, crítica social i qualitat literària explica per què l’obra continua sent una referència dins la novel·la negra clàssica.

Més informació:

• Dorothy L. Sayers a les Biblioteques
• Dorothy L. Sayers a la Viquipèdia

Recomanat per Sònia Escobar. Bib. Pública de Cabrils. Cabrils.

Escrita als anys vuitanta, aquesta novel·la fantàstica va ser una de les darreres obres de Theodore Sturgeon, autor nord-americà de culte i referent de la ciència-ficció, admirat per gegants com Vonnegut o Bradbury. L’argument és, de per si, sorprenent: un foraster nu i amb dots extraordinaris apareix en un poble rural i conservador. A través del contacte —tant sexual com espiritual—, l’enigmàtic personatge desencadena una onada de canvis que transformarà la vida dels vilatans.

Narrada des de la perspectiva d’un habitant diferent a cada capítol, la trama s’encadena de manera àgil, enginyosa i amb un ritme vibrant que mena cap a un final molt especial. Els personatges, així com les tensions i les xafarderies del poble, estan molt ben descrits. A més, tant l’encert en la traducció del títol Cosdiví (Godbody) com la bellesa de la portada aporten un valor afegit a aquesta edició. Tota una descoberta!

Més informació:

• Theodore Sturgeon a les Biblioteques
• Theodore Sturgeon a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a l'Ara
• Ressenya a Núvol

Recomanat per Martí Noè Colomer. Bib. Tirant lo Blanc. Montgat.

L’especulació i la imaginació que permet el gènere de la ciència-ficció són ideals per aproximar-se a les grans preguntes sobre l’ésser humà. I això és el que fa a la perfecció Ted Chiang, autor multipremiat i reconegut que es prodiga més aviat poc. Aquí us recomano el recull de contes Exhalació, publicat per Mai Més el 2020. En cada relat, l’autor proposa un seguit de qüestions molt interessants sobre com la tecnologia d’un futur més o menys proper ens afectarà com a societat, des d’un punt de vista moral o filosòfic.

En les seves històries hi trobem viatges en el temps, robots que senten emocions, tota mena d’enginys mecànics i electrònics, biomedicines, portals a altres dimensions... i intel·ligències artificials que aprenen com les persones. Les seves són propostes de la millor ciència-ficció: sorprenents, de gran rigor científic i intensitat filosòfica, que ens obliguen a preguntar-nos què és allò que ens fa humans.

Jo el vaig veure personalment en una taula rodona al Festival 42, i es comporta de manera tranquil·la i molt reflexiva, pensant bé les respostes i expressant-les amb la màxima claredat i senzillesa... que ja convé, perquè les temàtiques que tracta en els seus relats són d’una gran profunditat humana. De fet, el seu caràcter és com la seva escriptura: serena, planera i amb un to educatiu o assagístic, amb pinzellades de dades i teoria científica i tècnica que no sempre són assequibles als profans, però buscant analogies i un llenguatge clar per fer-ho força entenedor. I és que els conceptes que aborda van a l’essència de les coses: el lliure albir, la consciència, la memòria, el pas del temps, la ciència com a motor dels canvis socials i mentals, etc., sempre des d’un punt de vista humanista, centrant-se en com ens afecta la relació amb la tecnologia, com aquesta ens defineix com a persones i com modula els nostres pensaments.

És veritat que potser resulta una mica freda la seva escriptura i, en ser contes més o menys breus, potser no arriba a explorar les profunditats vitals dels seus personatges. Però jo crec que és una virtut. En Chiang és un escriptor d’idees. El seu estil està molt treballat, planteja els temes amb rigor i amb una certa sobrietat narrativa, aconseguint exposar les emocions, els dubtes i les decisions dels seus personatges amb una gran claredat, i així ens fa reflexionar a cada pàgina.

Sempre es pregunta sobre la humanitat dels seus personatges, fins i tot quan no són humans. Un grapat d’històries sorprenents, narrades delicadament i que ens fan pensar i gaudir a parts iguals. Una autèntica delícia.

Més informació:

• Ted Chiang a les Biblioteques
• Ted Chiang a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a Les rades grises

Recomanat per Jordi Barriuso Babot. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna.

La inspectora Santiago Díaz ens presenta a la inspectora Indhira Ramos, amb una ètica infranquejable i més d’una fòbia, que ens deixa veure com és la seva manera de treballar. Es fa càrrec d’un cas espantós i sinistre que, un any després dels esdeveniments succeïts, fa un gir inesperat amb el segrest de diverses persones que tenen a veure amb el cas.

Aquesta novel·la, a més dels fets, ens dona a conèixer com és la vida personal d’aquesta inspectora i del seu equip, deixant pas a la continuació de la trilogia, Las otras niñas i Indhira.

És una saga que no et deixa indiferent i, amb cada llibre, descobreixes com darrere de cada persona, de cada cuirassa, hi ha històries que toquen el cor.

Altres novel·les imprescindibles de Santiago Díaz són Talión i Jotadé.

Més informació:

• Santiago Díaz a les Biblioteques
• Santiago Díaz a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Imma Castaño. Bib. Enric Miralles. Palafolls.

Quan la Kiwako queda embarassada del seu amant, un home casat, aquest la convenç perquè avorti. L'avortament la deixa incapacitada per ser mare i, com una cruel ironia, poc després l'amant té una filla amb la seva esposa. 

Un matí, aprofitant un descuit, la Kiwako accedeix a la casa del matrimoni amb el desig de veure el nadó. Quan veu la criatura, alguna cosa dintre seu es desperta i l'empeny a endur-se-la.

Així comença la seva fugida. Al llarg del viatge es trobarà amb altres personatges que, com ella, se senten exclosos de la societat a causa de diferents episodis que han marcat les seves vides. També coincidirà amb diverses dones a través de les quals se'ns mostra un ventall de formes de viure la maternitat i de fer-se un lloc propi com a dona dins la societat.

A La cigarra del octavo día, Mitsuyo Kakuta aconsegueix plantejar un argument molt potent de forma continguda; amb delicadesa i sensibilitat, a la manera dels bons autors japonesos. Les qüestions que s'hi aborden són complexes, però Kakuta no cau en dramatismes, com tampoc ofereix conclusions simplistes dels conflictes que s'hi plantegen. L'autora no emet judicis previs, sinó que deixa que el lector tregui les seves pròpies conclusions d'un relat profundament introspectiu sobre la maternitat, la identitat i la necessitat de pertinença.

Més informació: 

• Mitsuyo Kakuta a les biblioteques

Recomanat per Mariona Jubany. Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar.

A la colònia penitenciària (In der Strafkolonie) és un breu relat publicat l’any 1919, escrit per Franz Kafka, una de les figures més importants de la literatura universal, de qui destaquen algunes de les seves obres més conegudes, com La metamorfosi, El procés i El castell.

Es tracta d’una història breu, profundament irònica i molt adient per als nostres temps. Una societat fictícia governada per un règim on les normes i les lleis que fins ara han imperat xoquen amb els nous valors i les noves morals que arriben. Quatre personatges —un viatger, un oficial, un soldat i un condemnat a mort— es troben en una remota illa tropical que serveix de colònia penitenciària i que disposa d’una màquina de tortura al voltant de la qual s’estructura el relat.

El llibre admet múltiples interpretacions i anàlisis, polítiques, jurídiques i, sobretot, humanes, gairebé tantes com lectors. I, tot i així, resulta una lectura molt entretinguda, que esdevé una porta d’entrada alternativa a l’imaginari de Kafka, tant per als coneixedors de l’autor com per a aquells que decideixen llegir-lo per primera vegada.

Més informació:

• • Franz Kafka a les Biblioteques
  • Franz Kafka a la Viquipèdia
  • Especial Franz Kafka a la Biblioteca Virtual

Recomanat per Josep Maria Lázaro Gallardo. Bib. Anton Carrera. Sant Julià de Vilatorta.

Robert Walser (1878-1956) va ser un escriptor suís en llengua alemanya, conegut per la seva gran capacitat d’observació i per una prosa lleugera i delicada. La passejada (1917) és una de les seves obres més destacades.

Es podria dir que és una novel·la on, aparentment, no passa res. El protagonista, un escriptor, surt a passejar i passa el dia fora de casa entre encàrrecs, visites i trobades, mentre observa atentament cada detall del seu entorn. L’obra es converteix així en una invitació a sortir al carrer a la recerca d’estímuls, d’aliment tant per a la creació artística com per al cos.

Walser es dirigeix directament al lector en primera persona i el fa partícip de les bondats d’una bona passejada. És un text que, malgrat haver estat escrit fa més d’un segle, encara manté plena vigència avui dia.

La novel·la no segueix un argument clar, sinó que es construeix a partir d’un cúmul de situacions quotidianes que el ritual de caminar va desencadenant. A través d’aquest recorregut apareixen pensaments, emocions i reflexions sobre la condició humana i la finitud de la vida.

Entre aquests episodis hi trobem moments tan quotidians com l’emprova d’un vestit nou, en què el protagonista descobreix que el sastre no està a l’altura de les seves expectatives, i la manera com afronta aquesta decepció.

També destaca la relació amb la natura: durant les passejades, el narrador contempla la bellesa dels arbres i arriba fins i tot a recriminar aquells que s’atreveixen a tallar-los.

La visita a la llibreria és un altre dels passatges significatius. Allà comenta obertament que podria ser un bon inspector o revisor de llibres, alhora que critica els best-sellers i reivindica el paper del bon lector i del bon client.

Més informació:

• Robert Walser a les Biblioteques
• Robert Walser a la Viquipèdia

Recomanat per Laia Lapeyra. Bib. Pompeu Fabra. Sant Quirze de Besora.

Isaac Rosa analitza les ansietats contemporànies a Las buenas noches, una novel·la íntima i pertorbadora, on la premissa és senzilla: un home i una dona, desconeguts i castigats per un insomni crònic, coincideixen de matinada al bar d’un hotel. Aviat descobreixen que només aconsegueixen dormir si ho fan junts.

Aquesta no és una història d’amor convencional. La relació que sorgeix entre els protagonistes —ell, un lector editorial; ella, atrapada en un matrimoni esgotat— no neix del desig, sinó d’una necessitat biològica compartida: dormir. Així que pacten trobar-se els dimecres en un hostal per descansar.

Rosa intercala la narració principal amb un «diari del son», un registre gairebé clínic on el protagonista, durant les seves nits en blanc, documenta rituals inútils —partides d’escacs nocturnes, navegació obsessiva per internet— i pors quotidianes: la precarietat, la paternitat, el pes del passat i la fragilitat de les relacions de parella.

Una història que combina la reflexió social amb una mirada profundament humana sobre un dels mals del nostre temps: l’insomni, problema col·lectiu, metàfora i, alhora, crítica de la societat que ens ha tocat viure. Una lectura fascinant i incòmoda, escrita amb precisió i ironia, que ens obliga a mirar-nos al mirall i que no us deixarà dormir.

Més informació:

• Isaac Rosa a les Biblioteques
• Isaac Rosa a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a la Cadena SER
• Entrevista a À Punt

Recomanat per Susana Moreno. Bib. Pilarin Bayés. Vic.

Cançó de pluja, de Joan-Lluís Lluís, és una faula colpidora sobre el maltractament animal i la maldat humana, entre altres temes. Escrita en primera persona, ens endinsem en els pensaments, les emocions i les vivències d’una orangutana que aconsegueix escapar del vaixell on és empresonada i emprèn el camí de tornada cap al seu hàbitat.

Una història basada en fets reals que commou i horroritza a parts iguals.

Més informació:

• Joan-Lluís Lluís a les Biblioteques
• Joan-Lluís Lluís a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a Quadern - El País
• Entrevista a 3Cat
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Montse Fàbregas Dachs. Bibliobús Puigdon.

Després de diverses novel·les de gènere negre, Jim Thompson va signar amb 1280 hab. una de les seves obres més punyents i corrosives.

L’autor ens endinsa en un petit poble aparentment tranquil del sud dels Estats Units. El xèrif, Nick Corey, es presenta com un home simple i inofensiu, però darrere d’aquesta façana s’hi amaga una ment calculadora, manipuladora i profundament immoral.

A través d’un relat narrat en primera persona, Thompson construeix un retrat inquietant del poder, la hipocresia i la violència que s’amaga dins la quotidianitat d’una comunitat petita. Les relacions amb els habitants del poble, la política local i els seus propis desitjos van revelant progressivament la veritable naturalesa del protagonista.

Amb un estil directe i carregat d’humor negre i cinisme, la novel·la combina situacions grotesques amb una crítica ferotge a la moral i a les estructures de poder. En definitiva, 1280 hab. és un clàssic del gènere negre que converteix la banalitat del mal en una història tan incòmoda com fascinant.

Més informació:

• Jim Thompson a les Biblioteques
• Jim Thompson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Ressenya

Recomanat per Josep Vilardaga Cunill. Bib. d'Avinyó. Avinyó.

Animals inexpressius, de Xavier Mas Craviotto, és un recull de deu contes que confirma la maduresa literària d’una de les veus més destacades de la narrativa catalana actual. Amb una escriptura precisa i suggeridora, l’autor construeix un mosaic d’històries aparentment independents que comparteixen una profunda mirada sobre la condició humana.

Al llarg del llibre hi desfilen personatges molt diversos: un nen prodigi obsessionat amb les banderes del món, una mare i un fill que s’amaguen en un hotel de muntanya, un actor desaparegut de l’escena pública o un matrimoni que viatja fins a un país polar perseguint un iceberg. Tots ells es mouen en escenaris marcats per la incertesa, el desengany, la mentida o la pèrdua. A mesura que avancem en la lectura, els relats estableixen connexions subtils que reforcen la unitat del conjunt i conviden a reflexionar sobre les màscares amb què ens relacionem amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Craviotto combina amb habilitat registres, atmosferes i estructures narratives diverses, tot mantenint una gran coherència temàtica. El resultat és una obra exigent i captivadora, que explora les fragilitats dels seus personatges sense renunciar a l’emoció ni a la complexitat. Un llibre ideal per a lectors que gaudeixen dels contes amb profunditat psicològica i d’una literatura que deixa petja.

Més informació:

• Xavier Mas Craviotto a les Biblioteques
• Xavier Mas Craviotto a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat
• Vídeo sobre l'obra a 3Cat
• Presentació del llibre

Recomanat per Neus Capdevila. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982) es va donar a conèixer amb El bosque sabe tu nombre (2018) i amb la novel·la Hasta donde termina el mar va obtenir el Premi Fernando Lara 2021. També ha escrit altres novel·les d’èxit, com Las hijas de la tierra i La última princesa.

La història d’Las dos vidas de Mina Índigo se situa a la Barcelona de l’any 1888, just abans de l’Exposició Universal. Guillermina Índigo, aparentment una mèdium molt sol·licitada, viu envoltada de luxe i d’una clientela poderosa, però no només juga amb l’espiritisme com a espectacle —tot i que té una sensibilitat real cap al món dels morts—, sinó que també actua com a investigadora, utilitzant una xarxa de contactes i informadors per obtenir informació comprometedora dels seus clients. Quan la filla d’una de les seves confidents apareix assassinada en terribles circumstàncies, la Mina i el doctor Ellis, un patòleg britànic que acaba d’arribar a la ciutat, es veuen obligats a involucrar-se en la investigació. A mesura que avancen, la Mina ha d’enfrontar-se també als fantasmes del seu propi passat, mentre que entre ella i el doctor Ellis sorgeix una complicitat molt especial.

El que més destaca d’aquesta novel·la és el personatge de la Mina. Tot i que d’entrada pot resultar una mica difícil empatitzar amb ella, veiem com evoluciona al llarg de l’obra i, a poc a poc, descobrim una dona complexa, amb carisma, contradiccions, un punt de foscor i una força interior addictiva. Sap moure’s en un món que no està fet per a ella i utilitza la seva intel·ligència i la seva intuïció per sobreviure, mentre arrossega un passat que pesa. Aquesta combinació de força i fragilitat la fa molt humana i creïble.

Un altre punt fort és la recreació de la Barcelona de 1888, que mostra una ciutat viva, plena de contrastos, llums i ombres. Tot plegat crea una atmosfera gòtica i vibrant que fa de la ciutat gairebé un personatge més. Las dos vidas de Mina Índigo és una novel·la de ritme àgil i trama molt ben construïda, amb una protagonista potent, una ambientació fascinant i una barreja molt ben equilibrada de misteri, gènere negre i tocs d’ocultisme. Amb una escriptura fluïda i evocadora, aconsegueix mantenir la tensió i l’interès fins al final. Si us agraden les històries de misteri, amb dones fortes, ambients gòtics i secrets del passat, segur que gaudireu molt amb aquesta novel·la.

Més informació:

• Alaitz Leceaga a les Biblioteques
• Alaitz Leceaga a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Maria Solà Cunill. Bib. El Casino. Manresa.

Tobi Lolness, de Timothée de Fombelle, és una novel·la d’aventures extraordinària que transporta el lector a un univers tan fascinant com original. En Tobi només fa un mil·límetre i mig d’alçada i viu amb la seva família en un arbre immens que és, alhora, el seu món sencer. Quan el seu pare es nega a revelar un descobriment científic que podria posar en perill aquest fràgil ecosistema, tota la família és perseguida i condemnada.

Obligat a fugir, en Tobi inicia una trepidant aventura plena de persecucions, amistats, traïcions i descobertes. Al llarg del seu viatge haurà d’aprendre a sobreviure, afrontar les seves pors i defensar els seus ideals en un món on l’ambició i el poder amenacen l’equilibri de la natura.

Amb una prosa àgil i evocadora, Timothée de Fombelle construeix una història que combina fantasia, emoció i reflexió. Més enllà de l’aventura, la novel·la planteja qüestions tan actuals com la preservació del medi ambient, l’abús dels recursos naturals, el valor de la llibertat i la importància de mantenir-se fidel als propis principis.

Tobi Lolness és una lectura captivadora tant per al públic juvenil com per als lectors adults. Una història plena d’imaginació que demostra que fins i tot el més petit dels herois pot canviar el destí del seu món.

Més informació:

• Timothée de Fombelle a les Biblioteques
• Timothée de Fombelle a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Ester Pascual i Oriol Xaubet. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna.