Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Assaig

 

 

Selecció de  títols que, des de diferents perspectives,-  filosòfica, antropològica,  històrica, jurídica, psicològica, política etc...- et convidaran a la reflexió  entorn de les principals causes, característiques i tipologies  de les violències masclistes.

  A les biblioteques trobaràs:

Sobre la violación (Greer, Germaine) Sobre la violación / Greer, Germaine
La Guerra contra las mujeres (Segato, Rita Laura) La Guerra contra las mujeres / Segato, Rita Laura
Ideas que matan (Fernández-Martorell, Mercedes) Ideas que matan / Fernández-Martorell, Mercedes
Los Géneros de la violencia : una reflexión queer sobre la Los géneros de la violencia / Arisó Sinués, Olga

  Vés al prestatge:

Els avenços en la consideració de les diverses facetes de les violències contra les dones ha anat de la mà de múltiples accions, en què les dones han esmerçat esforços per posar nom a les diferents formes de vulneració dels seus drets (p. e. violència vicària, de segon ordre, digital, femicidi, feminicidi, agressió sexual, assetjament sexual, violació dins del matrimoni, consentiment) i per auto-organitzar-se per dir prou.

Així, doncs, van donar la volta al món els lemes de #NiUnaMenys i #VivesEnsVolen arran del brutal assassinat l’any 2016 de la jove Lucía Pérez a l’Argentina; el mateix any les feministes poloneses van sortir als carrers per cridar #El meu cos, La meva elecció davant l’intent del govern conservador de tombar la llei de l’avortament; l’any 2017 el hashtag #MeToo s’estengué des dels EUA per denunciar les agressions sexuals i l’assetjament sexual en el glamurós món del cinema; el 2019 el col·lectiu feminista de Valparaíso anomenat LASTESIS (Xile) interpretà la performance de protesta “Un violador en tu camino” per manifestar-se en contra de les violacions, que posteriorment es va fer viral; l’any 2022 la detenció i posterior assassinat a cops de la kurda de 22 anys Mahsa Amini a l’Iran va fer clamar el crit de #Dona, Vida, Llibertat; i l’any 2023 es va posar en el centre el consentiment i es va dir #S’ha Acabat als petons no desitjats, ja que #NomésSíesSí.

Però abans que totes aquestes violències contra les dones tinguessin l’altaveu de les xarxes socials, l’any 1997, a l’Estat espanyol, l’Ana Orantes Ruíz va ser cremada per part del seu marit, en presència del seu fill menor de 14 anys, com a represàlia per haver manifestat públicament a la TV que des de feia dècades el seu home la maltractava. Aquest cas suposà un revulsiu mediàtic i propicià un canvi en el codi penal espanyol; i pels volts de l’any 2006 el grup de dones Gulabi Gang a l’Índia, conegudes com les Dones del “sari” rosa, van passar a l’acció i van promoure iniciatives d’autodefensa feminista.

En aquest espai podràs fer un apropament tant a aquelles figures que amb les seves reflexions personals, individuals i grupals han posat nom a situacions de vulneració de drets de les dones, com d’aquelles accions i moviments feministes que han volgut revertir i subvertir col·lectivament l’ordre social que les victimitza. Per tant, podràs llegir llibres, articles, publicacions en xarxa i podràs endinsar-te en la revolta conceptual i social.

 

El patriarcado es un juez
Que nos juzga por nacer
Y nuestro castigo
Es la violencia que ya ves
Es femicidio
Impunidad para mi asesino
Es la desaparición
Es la violación
Y la culpa no era mía, ni dónde estaba, ni cómo vestía
Y la culpa no era mía, ni dónde estaba, ni cómo vestía
El estado opresor es un macho violador
El estado opresor es un macho violador


“Un violador en tu camino”
Col·lectiu Feminista de Valparaíso LASTESIS (Xile)

  A les biblioteques trobaràs:

Pioneres

  • Susan Brownmiller (Nova York,1935). En el seu llibre Contra nuestra voluntad (1975), l’autora sosté que la violació no és una qüestió passional sinó un problema polític, un acte de poder i va denunciar la seva utilització contra les dones com a “arma de guerra”.
  • Liz Kelly (Regne Unit, 1951). En el seu llibre The Hidden Gender of Law (1990), argumenta que "no hi ha una distinció clara entre el sexe consentit i la violació, sinó un contínuum de pressió, amenaça, coacció i força". Afirma que totes les dones experimenten violència sexual en alguns moments de la seva vida.
  • Anita Hill (Oklahoma,1956). Advocada i activista coneguda perquè el 1991 va acusar al candidat a la Cort Suprema dels Estats Units, Clarence Thomas, d'haver-la assetjat sexualment. La utilització durant el judici del concepte "assetjament sexual" va significar el donar a conèixer i popularitzar un terme que des de mitjan 70 va sorgir en els cercles del moviment feminista radical. Aquesta lluita queda reflectida en el documental Anita de la directora Freida Lee Mock.
  • Diana Russell (Ciutat del Cap, 1938 – Oakland, 2020). Conjuntament amb Jill Radford, en el seu llibre Femicide. The politics of woman killing (1992) van ser pioneres en establir el marc teòric del femicidi en el qual es considera la violència contra les dones com un mecanisme de control, subjecció, opressió, càstig i agressió que al seu torn genera poder per als homes.
  • Ana Orantes Ruíz (Granada, 1937 - Cúllar Vega, 1997). Pocs dies després de donar el seu testimoni a la televisió relatant, de manera colpidora, com havien estat els seus quaranta anys en un matrimoni ple d'humiliacions, calvari i maltractaments per part de la seva ex-parella, Ana Orantes Ruíz va ser brutalment assassinada pel seu ex-marit que la va ruixar amb gasolina i la va cremar viva davant d'un dels seus fills menors. Aquest fet va generar gran repercussió i visibilització de la violència masclista a la societat espanyola i, com a conseqüència, la remodelació del Codi Penal.
  • Lori Heise, en el seu article científic Violence against women: an integrated, ecological framework (1998) presenta la teoria ecològica en la qual s’entén la violència com un fenomen multifactorial basat en una interacció entre factors personals, socials i culturals.

Moviments socials

  Vés al prestatge:

Data de creació 14-11-2024 Última actualització 20-11-2024