Mavka, guardiana del bosc, és una pel·lícula d'animació que ens arriba del poble Ucraïnès. Està basat en la literatura clàssica d'Ucraïna, i ara ens arriba amb alguns canvis. La història ens explica com una nimfa, és la que recull el testimoni per ser guardiana del bosc. La seva comesa és protegir el bosc de possibles agressors, però la seva missió es veurà en una cruïlla quan apareix un jove humà a la seva vida.

La pel·lícula tracta el tema de la natura, i els sentiments, des d'aquest toc de fantasia, aventura i romanticisme.

Mavka, la guardiana del bosc, es presenta com una simpàtica pel·lícula d'animació. Té moltes virtuts i un missatge ecologista clar. Tot entre cançons, històries d'amor, aventura i una animació acolorida, plena de paisatges verds i un to molt infantil.

Web

Tràiler

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Duna (en anglès, Dune) és una novel·la de ciència-ficció escrita per Frank Herbert  l’any 1965.  
Va d’un jove que haurà de viatjar al planeta més perillós de l’univers per assegurar el futur de la seva família i de la seva gent. Una gran epopeia enmig del desert, plena de batalles, lluites d’honor i sorra,...molta sorra! 

En David Lynch la va dur al cinema, l’any 1984  i recentment (l’any 2021), Denis Villeneuve  la va portar a la gran pantalla. 
Per on vols començar? Pel llibre o per la pel·lícula?

Més informació:

• Frank Herbert a les Biblioteques
• Denis Villeneuve a les Biblioteques

Recomanat per Cesca Llambès. Bib. L'Atzavara. Òdena.

Àngel Sala, escriptor, crític de cinema i, des del 2001, director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, fa una exhaustiva recerca sobre el cinema fantàstic espanyol. Des dels pioners com Segundo de Chomón, Edgar Neville fins la renovació amb autors com Alejandro Amenábar, Jaume Balagueró i Juan Antonio Bayona. L’autor proposa una ampliació en la definició del gènere fantàstic, tant en la seva accepció teòrica com geogràfica, que ens permet descobrir pel·lícules i cineastes sovint no associades a aquest gènere.

Si el cinema de terror profana el somni dels morts, també aviva el dia a dia dels espectadors, que troben en el cinema de terror un pont entre la realitat i la ficció, entre la quotidianitat i lo supranatural. Els amants del gènere trobaran una filmografia, ordenada cronològicament de totes les pel·lícules i sèries esmentades o analitzades a l’assaig. Una bona excusa per rescatar de l’oblit joies cinematogràfiques del nostre cinema i, alhora, morir-se de por.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Casey McQuiston és una escriptora nord-americana que es dedica a l'escriptura de novel·la romàntica coneguda popularment com new-adult. Una de les seves obres més destacades és la novel·la amb la qual va debutar,  "Red, White & Royal Blue" que va ser inclosa a la llista dels més llegits de The New York Times  i que tracta la història d'amor entre el fill de la primera presidenta dels Estats Units i el príncep d'Anglaterra. 

En els darrers anys s'ha publicat una gran varietat de novel·les per adults i també juvenils sota el gènere romàntic però amb protagonistes del mateix sexe com és aquest cas.
Una història d'amor que comença amb el tòpic "enemies to lovers", o el que és el mateix, d'enemics a amants, per explicar-nos la relació entre Alex, fill de la presidenta dels Estats Units, i Henry, príncep d'Anglaterra, els quals porten anys de rivalitat mútua.

El món polític i el de la reialesa s'uneixen per endinsar-nos de ple en una societat on les aparences ho són tot. De fet, molts dels problemes que hauran d'afrontar els dos protagonistes provenen d'aquests mons on ells han de viure forçosament. 

Molts moments còmics, altres romàntics i un bon ritme de la narració, fan que aquesta novel·la sigui interessant i ens atrapi des del primer moment.
Les trames polítiques es barregen amb el tema amorós, mantenint-nos en suspens durant tot el llibre. 
Un llibre fresc, divertit, gamberro fins i tot en alguns moments, però ple de delicadesa i amor amb uns personatges ben treballats i creïbles. 
Si voleu passar una bona estona, riure i emocionar-vos, no dubteu a llegir-lo.

Més informació:

• Casey McQuiston a les Biblioteques
• Casey McQuiston a la Viquipèdia
• Pel·lícula basada en la novel·la

Recomanat per Marta Camps. Bib. El Safareig. Capellades.

Història d’Antoni Benaiges, mestre tarragoní que el 1935 va ser destinat a Bañuelos de Bureba, poble de Burgos: Va introduir la metodologia pedagògica innovadora de Freinet entre els seus alumnes, que va transformar la vida dels seus alumnes i del poble. Durant Guerra Civil va ser assassinat per grups falangistes. Passats molts anys i amb motiu de l’apertura de fosses comunes, la gent del poble recorda la promesa i tasca del mestre.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

"Minúsculos, la vida privada de los insectos" és una sèrie d'animació de Futurikon i Disney que combina imatges reals amb dibuixos 3D. D'una qualitat excel·lent, ens mostra la vida dels insectes amb humor i sense diàlegs, en capítols curts que són minihistòries.

Els protagonistes són marietes, mosques, vespes, abelles, llagostes, erugues, formigues, mosquits, cargols, aranyes, escarabats i papallones, que viuen en uns paisatges preciosos i es relacionen entre ells de maneres molt divertides.

Aquesta meravellosa sèrie agradarà tant als més petits com als adults.

Recomanat per Anaïs Bravo de la Biblioteca Montserrart Roig de Sant Feliu de Llobregat

A l’Anglaterra victoriana, la jove Bella Baxter ha estat ressuscitada pel Dr. Godwin Baxter, després que ella s’hagi suïcidat. El Dr. Baxter, que és un científic brillant i poc ortodox en les seves practiques, es converteix en el mentor de la jove, molt desitjosa d’aprendre.

Buscant noves experiències, la Bella s'escaparà amb Duncan Wedderburn, un sofisticat advocat amb un punt pervers. Junts viuran una aventura vertiginosa a través dels continents, en la qual Bella, lliure dels prejudicis de la seva època, serà ferma en el seu propòsit de defensar la igualtat i l'alliberament sexual. Basada en el llibre homònim d’Alasdair Gray. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els joves germans ànecs, Dax i Gwen Mallard, convencen el seu pare sobreprotector de fer les vacances de la seva vida: viatjar a Jamaica passant per Nova York. La mare Pam està d’acord amb els fills de voler viure emocions fantàstiques i de deixar la seva vida monòtona a l’estany. Quan la família empren el viatge cap al sud, res surt com n’esperaven. Afortunadament, l’experiència  els ajudarà a descobrir horitzons desconeguts, a fer nous amics, a viure experiències que mai van imaginar, i de pas, a conèixer-se millor. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Bonnie Garmus és una escriptora californiana que va publicar al 2022, amb 65 anys, la seva primera (i de moment, única) novel·la, "Lliçons de química".
La novel·la està protagonitzada per l'Elizabeth Zott, una mare soltera que, gairebé sense voler-ho, s'ha convertit en estrella de la televisió presentant un programa de cuina. L’acció transcorre als anys 50 i 60 del segle passat i l’Elizabeth, química de professió, ha de lluitar de valent contra les normes establertes per trobar el seu lloc al món. De fet, al llarg de la novel·la, anem descobrint la seva història i com ha arribat al lloc que ocupa.

De manera intel·ligent i entretinguda alhora la novel·la incideix en temes com la igualtat de gènere, la desigualtat laboral, l’abús de poder o la necessitat de ser fidel a un mateix i de no renunciar als propis principis.

La novel·la ha fet també el salt a la televisió, amb una adaptació que es pot veure a Apple TV.

Més informació:

• Bonnie Garmus a les Biblioteques
• BonnieGarmus a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

Aquesta pel·lícula, estrenada el 1988, va ser un gran èxit tant de crítica com de taquilla. Va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula internacional, el Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa, cinc premis BAFTA i el Gran Premi del Jurat a Cannes. És una de les obres més destacades i representatives del director italià Giuseppe Tornatore.

Salvatore és un famós director de cinema, torna al seu petit poble després de tres dècades per anar al funeral del seu vell amic i projeccionista quan ell era nen. Salvatore rememora la seva infància i primera joventut, uns temps de posguerra a on poc a poc el cinema va vertebrant la seva vida. Qualsevol persona que l'hagi vist, la manté en la seva memòria, per la seva veritat, honestedat i senzillesa. És un petit miracle que transpira el seu amor i homenatge a la història del cinema, al seu ritual de comunió amb la resta d'espectadors, però també a la tècnica, als secrets de la sala de projecció, als rotllos de pel·lícula, al cel·luloide. Una magnífica direcció, guió; molt bones interpretacions, destacant les de Phillipe Noiret, Jacques Perrín, i un nen Salvatore Cascio; i una superba banda sonora d’Ennio Morricone.

Més informació:

• Giuseppe Tornatore a les Biblioteques
• Giuseppe Tornatore a la Viquipèdia
• Cinema Paradiso a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia. 

"Begin Again" és una captivadora història que fusiona música i emocions en un relat fresc i màgic. Dirigida per John Carney, la pel·lícula relata la vida de la Gretta,  una cantant a l’ombra del seu xicot, interpretada brillantment per Keira Knightley, i d'un productor musical en hores baixes, en Dan; interpretat per Mark Ruffalo. Després d'una trobada casual, la seva col·laboració en la creació de música es transforma en una relació única que revitalitza les seves vides i carreres. La banda sonora està plena de cançons originals que creen un vincle immediat amb l'espectador, cantades per la pròpia actriu. Cal destacar també l’aparició del cantant Adam Levine del grup Maroon 5 en el paper de la parella de la Gretta, un personatge egoista que la deixarà de banda en assolir la fama i l’èxit propi. Amb un toc de romanticisme i una dosi  de realitat, Begin Again ens recorda que, fins i tot en els moments més foscos, sempre hi ha una oportunitat per començar de nou, la pel·lícula és una oda a les noves oportunitats i al poder de la connexió humana.

Més informació:

• John Carney  a les Biblioteques
• Begin again a la Viquipèdia
• John Carney a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella. 

  Maurici, un gran gat molt eloqüent, viatja de ciutat a ciutat oferint-se a resoldre els sobtats problemes d'invasió de rates que pateixen els seus habitants. En un coneix Keith, un jove que sap tocar molt bé la flauta i que les rates segueixen quan interpreta les seves cançons, per alleujar els ciutadans de les poblacions que visiten.

En una d'aquestes ocasions, Maurici desapareix amb els diners que els han entregat els generosos habitants d'una localitat perquè els ajudin i reapareix a una distància adequada per comptar el botí obtingut amb Keith i les rates. Encara que per a sorpresa seva, les seves companyes de viatge no són rossegadors normals: parlen, es vesteixen i somien amb una illa paradisíaca on elles i els humans convisquin en pau.

Tot va bé amb el seu experiment d'estafa fins que arriben a una ciutat anomenada Bad Blintz, on coneixen una noia obsessionada amb els llibres, Malícia. Aquesta els condueix a una aventura pels seus carrers on es descobrirà el seu temut secret.

El sorprenent Maurici és una pel·lícula d'animació familiar basada en la novel·la homònima de Sir Terry Pratchett, autor que ha venut, amb la seva habilitat per crear universos alternatius i la seva narrativa subversiva i vibrant, més de 100 milions d'exemplars a tot el món.

Una graciosa i irreverent, alhora que fosca i subversiva pel·lícula d'animació, inspirada, a més, en el conte dels Germans Grimm El Flautista d'Hamelín.

Recomanat per la Biblioteca Can Puiggener de Sabadell

Un recorregut pel mon del cinema a través dels cartells de les seves pel·lícules, des del cinema mut fins a les superproduccions de Hollywood. Una tria que inclou les versions de cartells en diferents països i llengües amb un apartat especial per a la Nouvelle Vague, altres països d’Europa, Amèrica Llatina, Àsia, Austràlia i Àfrica; així com un capítol dedicat a l’animació. Una edició ampliada i actualitzada amb comentaris sobre la pel·lícula i l’autoria dels cartells. El llibre també és una guia cinematogràfica donat que l’autor no només ha escollit els cartells pel seu disseny sinó per la significació de la pel·lícula dins la història del cinema.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Hedvig és una nena d'11 anys que amaga un secret… El seu pare és Superleón, un heroi local una mica peculiar, que ajuda la seva ciutat a resoldre els problemes grans i petits del dia a dia.

El càrrec de Superleón és hereditari, però ningú no ha preparat Hedvig per fer-ho. Quan, de manera precipitada, ha de dur a terme aquest “encàrrec”, la seva il·lusió inicial es veurà danyada per un gir interessant de la història que mantindrà l'espectador expectant fins al final de la cinta.

L'argument recorda Los Increíbles i, com el clàssic de Pixar, és una pel·lícula molt entretinguda. Però no només això. Hi ha una càrrega didàctica molt interessant amb missatges positius molt clars que arriben als petits… i als adults.

Missatges com la necessitat del treball dur per desenvolupar els talents, sense deixar-se emportar pel desànim ni rendir-se. La importància de tenir referents als adults i el valor de la veritable amistat. O com mostra la pel·lícula que l'abús dels videojocs pot ser perjudicial per trobar solucions al món real. Sense demonitzar, alhora, aquests jocs, que –ben usats– poden ser útils per desenvolupar la lògica.

Hi ha també ensenyaments per als pares, sobre aspectes que de vegades poden caure en l'oblit com la necessitat d'estar presents a la vida dels nostres fills (el pare reconeix a la cinta que quan la seva dona va morir, es va deixar absorbir pel seu “treball”) ), combinar l'exigència amb la comprensió i la valoració dels talents de cada fill, o la gran ajuda dels avis a la unitat familiar i per establir vincles amb el passat (és encertadíssim, a més de còmic, el personatge de l'àvia heroïna , ja jubilada).

Els nens i els adults gaudiran a més d'una acurada estètica que recorda els còmics antics; no és fútil que el disseny dels personatges sigui de Carter Goodrich, famosíssim il·lustrador de cintes com Coco, Ratatouille o la saga Gru.

La cinta, dirigida pel noruec Rasmus A. Sirverten, cineasta amb un ampli recorregut a l'animació, ha estat guanyadora del festival de cinema intantil TIFF Junior de Noruega i seria una pena que, per no portar el segell de Pixar, passés desapercebuda, perquè podria jugar a la Lliga dels grans, sempre disposats a conquerir el públic familiar a l'estiu.

Tràiler

Recomanat per la Biblioteca Ponent de Sabadell

Biopic centrat en els primers anys de carrera de l'humorista Eugenio, magistralment interpretat per David Verdaguer (Eugenio) i Carolina Yuste (Conchita).

Barcelona, finals dels 60. Eugenio Jofra, un jove joier, coneix a Conchita, qui serà la seva dona. Eugenio aprèn a tocar la guitarra per a acompanyar a Conchita, per al que haurà de lluitar contra la por escènica. Comença així la carrera musical de ‘Els dos’. Quan Conchita s'ha d'absentar durant dues setmanes de Barcelona, convenç a Eugenio que porti les actuacions a cap ell només. Quan torna, Eugenio s'ha convertit en un fenomen de l'humor underground de la ciutat. A poc a poc, entre els dos aniran construint al personatge: les ulleres, la camisa negra, el tamboret, els cigarrets i el got de tub, que es convertirà en un èxit inesperat en una Espanya deprimida que busca desesperadament riure's amb aquest singular còmic que comença tots els seus acudits amb ‘Saben aquell que diu…"

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Pierre Bérard (Michel Piccoli), un arquitecte de mitjana edat, es troba en un punt d'inflexió a la seva vida. Després d'un greu accident de cotxe, jeu en coma mentre la seva ment rememora els dos grans amors que n'han marcat l'existència: Catherine (Lea Massari), la seva dona, amb qui va tenir un fill i de qui es troba separat; i Hélène (Romy Schneider), una jove i atractiva novel·lista amb qui manté una apassionada relació.

A través de flashbacks, la pel·lícula ens submergeix en els moments més significatius de la vida de Pierre juntament amb aquestes dues dones. Les alegries, les penes, els dubtes i les decisions que ha pres al llarg de la vida –en resum, les “coses de la vida”- s'entrellacen en un relat nostàlgic i emotiu sobre l'amor, el pas del temps i les segones oportunitats.

Les coses de la vida (Les choses de la vie, 1970) és considerada una obra mestra del cinema francès, en la qual destaquen una gran sensibilitat i realisme en la descripció de les relacions humanes, una exquisida banda sonora composada per Philippe Sarde, sense oblidar les magistrals interpretacions de Michel Piccoli, Romy Schneider i Lea Massari.

Una pel·lícula que us commourà i et farà reflexionar sobre les decisions que prenem a la vida i el seu impacte en el nostre futur.

> Què n’ha dit la crítica?

"Astuta adaptación de una novela de Paul Guimard, cuyo éxito convirtió a su director en uno de los nombres de primera fila dentro del cine francés. Sin llegar demasiado lejos en sus propuestas, y adscribiéndose a una línea estilística algo delicuescente, demuestra una notable habilidad a la hora de articular una leve historia más basada en sensaciones que en eventos. Años ìmás tarde tendría la preceptiva versión hollywoodiense: "Entre dos mujeres." (Fotogramas)

Més informació:

• Claude Sautet a IMDB
• Las cosas de la vida de Paul Guimard al catàleg Aladí

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Bib. El Molí. Molins de Rei.

Joanna (Audrey Hepburn) i Mark Wallace (Albert Finney), un matrimoni anglès aparentment feliç, s'embarquen en un viatge per carretera des de Londres fins a la Riviera Francesa. Al llarg del recorregut, la parella reviurà els alts i baixos de la seva relació, des del seu romàntic festeig fins a la seva actual rutina monòtona i insatisfactòria.

Mitjançant meravellosos flashbacks, el director ens presenta moments clau de la seva història, incloent-hi la primera trobada i l’inici de l’enamorament, els primers anys del matrimoni, plens de passió i complicitat, i la gradual erosió de la seva relació, marcada per la infidelitat, la incomprensió i la manca de comunicació. A mesura que avança el viatge, la Joanna i el Mark es veuen obligats a enfrontar-se a la realitat del seu matrimoni i a prendre una decisió crucial sobre el seu futur: seguir junts i acceptar-se tal com son o separar-se.

Dos en la carretera (Two for the Road, 1967) és una pel·lícula agredolça que explora amb honestedat i sensibilitat els desafiaments i les recompenses de l’amor i el matrimoni. Una de les pel·lícules més icòniques d’Stanley Donen que destaca pels seus diàlegs intel·ligents i mordaços, per la química palpable entre Audrey Hepburn i Albert Finney, protagonistes de la pel·lícula, i sobre tot per un vestuari meravellós i idíl·liques postals dels paisatges europeus.

Una pel·lícula que us farà riure, plorar i reflexionar sobre l'amor, la parella i el pas del temps. Guanyadora de la Concha de Oro al Festival de San Sebastián 1967.

> Què n’ha dit la crítica?

"Deliciosa comedia romántica (...) una de esas cintas de trazo fino, colores tamizados y sentir profundo capaces de convencer hasta a los espíritus más remisos (...) el director construye un seguro y equilibrado caballo ganador." Luis Martínez (El País)

> Veure’n un fragment:

> Més informació:

• Stanley Donen a IMDB
• Guia de la pel·lícula al catàleg Aladí

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Bib. El Molí. Molins de Rei.

En un col·legi coincideixen al començament de curs dues nenes xineses de 9 anys. Tothom dona per fet que es faran amigues, però absolutament res les uneix. Lucía és segona generació d'immigrants. Se sent absolutament espanyola i només pensa a integrar-se amb la resta de les seves amigues del col·legi. Desitjaria tenir uns pares “normals” com la resta de les seves amigues, però els seus li avergonyeixen constantment perquè no parlen espanyol, treballen més de 14 hores en el basar i ni tan sols li permeten celebrar el seu aniversari al Burger King. L'altra nena és Xiang. És adoptada i amb el seu rostre delata allà on va que no és filla dels seus pares. Xiang es pregunta per la seva família biològica; ni se sent xinesa ni se sent acceptada davant els altres nens en el col·legi. Les dues nenes es creuaran, separaran i acabaran sent vitals l'una per a l'altra en la cerca de la seva identitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quan el seu jove fill Minato comença a comportar-se de manera estranya, la seva mare sent que alguna cosa va malament. En descobrir que el responsable de tot això és un professor, irromp a l'escola exigint saber què està passant. Però a mesura que la història es desenvolupa a través dels ulls de la mare, el professor i el nen, la veritat va sortint a la llum, a poc a poc..

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Es tracta de la primera pel·lícula dirigida per Robin Wright i també ella n'és protagonista, ella i la natura.
Aquesta història ens explica un viatge cap a les muntanyes, el viatge d'una dona que vol marxar cap a un lloc on no hi hagi ningú, tampoc cap contacte amb l'exterior. Només ella vivint en una cabana, fugint del món després de patir una pèrdua insuportable, d'un món que ja no entén ni l'entén. En el límit entre la vida i la mort, un caçador la salva i li brinda accés a l'autosuficiència.
La pel·lícula ens ofereix una lluita per a la supervivència tant física com psíquica, dins un entorn de magnífica bellesa i temible hostilitat com són les muntanyes Rocoses. El títol original és Land, que vol dir "terra". Commou com, durant dos anys, a través del contacte amb la terra de veritat, el poder de la natura, les estacions, la connexió amb el cosmos, l'univers i les coses petites, la seva ànima troba una sortida endavant.

Més informació:

• Robin Wright a les Biblioteques
• Land a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt.

Elizabeth Zott és mare soltera i l’estrella d’un programa de cuina de televisió, el més seguit dels Estats Units en els anys seixanta. L’Elizabeth veu la cuina d’una forma diferent, l’entén com una forma de fer química i així ho intenta transmetre a l’audiència. És una presentadora peculiar ja que a banda d’ensenyar a cuinar a les dones també les desafia a tenir un altre estil de vida. 

Una història que no us deixarà indiferents i us mantindrà enganxats. Una història sobre l’esperança i la fidelitat d’un mateix. Voleu riure una estona? Aquesta és la novel·la que esteu buscant. Una novel·la plena de vida, de generositat i de valentia. 

Més informació:

• Bonnie Garmus a les Biblioteques
• Bonnie Garmus a la Viquipèdia
• Entrevista. El País.

Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès. 

Viatja a Ciutat Element, el lloc on conviuen l’aigua, la terra i el foc.

La Candela és una Element de Foc. És forta i llesta, però té un caràcter ardent i s’encén amb facilitat. En Nilo és un Element d’Aigua, empàtic, transparent i molt curiós. Un dia, els seus camins es creuen i les seves vides canvien per sempre. Si aconsegueixen oblidar allò que els separa i centrar-se en el que tenen en comú, seran capaços d’establir un vincle que superi les seves diferències? 

Elemental ens mostra una història d’amor i amistat, la que es dóna entre una eixerida i valenta flama de foc i una emotiva i destralera gota d’aigua en un món que es divideix segons els quatre elements de la terra: foc, aigua, aire i terra. Una pel·lícula meravellosa i visualment molt treballada, original i bonica. Cadascun dels quatre elements té el seu tarannà i caràcter: el foc és el més expressiu; la terra, més serena i l’aigua i l’aire, molt capaços d’adaptar-se i canviar.

Promou els valors com que el que ens uneix moltes vegades és més fort que el que ens separa, l’amistat i l’amor, les diferències i com ens podem complementar.

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Musical basat en el personatge que protagonitza 'Charlie i la fàbrica de xocolata', el conte infantil més conegut de Roald Dahl i un dels més venuts de tots els temps. “Wonka” explica la història de com el major inventor, mag i xocolater del món es va convertir en l’estimat Willy Wonka que coneixem avui dia, centrant-se en la seva joventut i en com va conèixer a un Oompa-Loompa en una de les seves primeres aventures.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La pel·lícula “La mujer del espia” és un drama històric i romàntic ambientat al Japó durant la Segona Guerra Mundial. Dirigida i coescrita per Kiyoshi Kurosawa, conegut sobretot per la seva contribució al gènere de terror japonès però de gran habilitat per canviar de gènere, i l’acompanyen en aquesta obra els guionistes Ryûsuke Hamaguchi i Tadashi Nohara.

L’any 2020 Kurosawa fou guardonat amb el Lleó de Plata com a millor director en el 77è Festival Internacional de Cinema de Venècia i fou nominada a millor pel·lícula. També obtingué diversos premis en el 15è Asian Film Awards. Aquesta pel·lícula fou adaptada al manga per Masasumi Kakizaki i s’ha publicat en castellà per l’editorial Milky way.  

La història ens trasllada al Japó dels anys 40 i ens presenta el jove i feliç matrimoni Fukuhara, en Yūsaku i la Satoko. En Yūsaku és el director d’una empresa de Kobe d’importació materials però comença a estar al punt de mira perquè les seves relacions comercials inclouen a l’actual enemic, els Estats Units. En un viatge a Manxúria, en Yūsaku descobreix un terrible i atroç secret nacional, i amb l’ajut del seu nebot Fumio intentaran destapar-ho i mostrar-ho al món. Després d’un malentès inicial, l’esposa descobreix les veritables intencions del seu marit i decideix protegir-lo de forma incondicional tot i el risc que suposa convertir-se en traïdors de l’Imperi Japonès.

“La mujer del espia” fou interpretada per Aoi Yû en el paper de Satoko, Issei Takahashi com a Yūsaku, Masahiro Higashide com l’amic de la infància de la Satoko i membre de la policia secreta Taiji Tsumori i Ryōta Bandō como a Fumio Takeshita. 
Una pel·lícula amb un ritme pausat i plena d’intriga, on de forma delicada tracta els horrors de la humanitat i un món abocat al desastre. Una reflexió sobre què és correcte en un entorn fortament nacionalista, una lluita interna entre la lleialtat, el sentit de la justícia, el deure, l’honor i l’amor. 
•    Yūsaku: “Mi lealtad no es a un país, sinó a la justicia universal. No toleraré ninguna injusticia”.
•    Satoko: “Tu justicia matará a miles de compatriotas”.

Els sentiments es mostren a flor de pell en cadascun dels personatges, especialment en la Satoko. Un cúmul d’emocions sacsejaran a la protagonista i serem testimonis de les seves pors, angoixes i terror, mentre el personatge va evolucionant. En temps de guerra, en qui pots confiar?

Més informació:

• Kiyoshi Kurosawa a les Biblioteques
• Kiyoshi Kurosawa a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts. 

Ubicada en un petit poble dels Països Baixos, explica la història de Babs, una nena de nou anys vegetariana que té un germà i que sempre ha somiat amb tenir un gos, però que sempre ha hagut de rebutjar aquesta idea per l’alergia que pateix un dels seus pares cap a aquests animals.

Un dia es presenta a casa el seu avi, que feia anys que era als Estats Units sense veure la família i pel seu aniversari li regala un porquet anomenat Oink. Es podrà quedar amb ell, ja que no afecta la salut del seu pare.

Tot i això, la mare de la nena no està contenta amb l'animal a casa, així que la petita decideix portar el porquet a classes d'ensinistrament de cadells i haurà de complir unes regles: no pot entrar a casa, no pot accedir a l'hort i no pot defecar per tot arreu.

El petit Oink canviarà per sempre la vida de Babs i de tota la família, però aviat arribaran els problemes, quan la nena s'adoni que hi ha una amenaça molt més gran per al porquet que els pares: un carnisser local persegueix el porquet perquè vol convertir-lo en salsitxes i així guanyar un concurs anual d'aquest producte, que està a punt de celebrar-se.

Primer llargmetratge de l'holandesa Mascha Halberstad, que adapta un conte infantil de Tosca Menten: La venganza de Oinc, molt influït per Roald Dahl. Ha escollit per al film la tècnica de l'stop-motion, que maneja amb gran mestratge, ja que construeix personatges adorables, sobretot el porquet (molt expressiu tot i tractar-se d'un personatge sense diàlegs), i es llueix amb els moviments i fons de colors alegres.

Recomanat per Bib. Can Puiggener. Sabadell

CODA és el títol d’un remake de La Famille Bélier, reconegut entre el 2021 i 2022 amb multitud de premis. Una història on hi trobem drama i comèdia, però on la música també hi juga un gran paper.

Tant les composicions originals com la tria de cançons incloses va anar a cura de Marius de Vries i Nicholai Baxter. Una selecció musical eclèctica de les dècades dels 60 i 70 que encaixa perfectament en el guió: folk, soul, rock, punk... Hi apareixen grans veus com les d’Etta James, els Isley brothers, Joni Mitchell, David Bowie, The Clash o Kiki Dee. Aquesta darrera va ser la primera artista britànica en signar per la Motown. La seva interpretació més coneguda va ser el duet amb Elton John a Don’t go breaking my heart, tot i que ha estat en actiu en solitari des dels anys seixanta. Una mostra del seu talent és la versió original d’una de les cançons incloses al film: I’ve got the music in me.

Més informació:

• Siân Heder a les Biblioteques
• Coda a la Viquipèdia
• Clouds / Joni Mitchell a les Biblioteques
• The Story of... / Tammi Terrell a les Biblioteques
• The Essential / The Clash a les Biblioteques
• It’s our thing / The Isley brothers a les Biblioteques
• The Rise and fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars / David Bowie a les Biblioteques
• The Essential recordings / Etta James a les Biblioteques

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Ets capaç d’imaginar als dolents de les pel·lícules sent bons? Una colla de bèsties t’ensenyaran que les aparences enganyen i els dolents no ho són tant. Ells són el Sr. Llop, el Sr. Tauró, la Sra. Taràntula, el Sr. Piranya i el Sr. Serp.

S’han dedicat al crim durant molts anys, però un dia finalment els atrapen i acaben tots plegats a presó pagant pels seus delictes. Aconsegueixen, gràcies a la seva fama, arribar a un acord a canvi de la seva llibertat: hauran de deixar de ser dolents per passar-se a l’equip dels bons.

Creus que podran lluitar contra el seu instint malvat? Creus que resultaran ser tan bons com dolents eren abans? Ho pots descobrir veient aquesta apassionant i entretinguda pel·lícula que no et deixarà indiferent i et farà replantejar els estereotips.

Recomanat per Bib. Can Puiggener. Sabadell

Sevilla, 1977. En un moment en el qual l'homosexualitat és delicte, Remi, una mare tradicional moguda per l'amor cap al seu fill, un adolescent aspirant a artista, s'involucrarà en el moviment LGTBI andalús, gestat paradoxalment en el si de l'Església.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En temps de guerra, el brillant físic estatunidenc Julius Robert Oppenheimer, al capdavant del 'Projecte Manhattan', lidera els assajos nuclears per a construir la bomba atòmica per al seu país. Impactat pel seu poder destructiu, Oppenheimer es qüestiona les conseqüències morals de la seva creació. Des de llavors i la resta de la seva vida, s'oposaria fermament a l'ús d'armes nuclears.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un delinqüent de Nova York, Nick Bianco (Victor Mature) és ferit i arrestat durant l’atracament a una joieria. Després de ser condemnat, el fiscal Louis De Angelo (Brian Donlevy) li ofereix aconseguir-li la llibertat condicional, si delata als seus companys. Bianco es debat entre la lleialtat que deu als seus companys de malifetes i el deure que té amb la seva família ... però haurà de prendre una decisió.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Poques pel·lícules del cinema espanyol han tingut tanta repercussió com Amanece que no es poco. Estrenada el 1988, amb els anys s'ha convertit en tot un fenomen social. Des de rutes guiades als escenaris del rodatge ( els pobles d'Albacete d'Ayna, Liétor i Molinicos), a un 25º aniversari (el 2014) amb convenció d'amanecistas i reestrena de la pel·lícula inclosa.

Pensada i dirigida per Jose Luis Cuerda, un dels directors de cinema espanyol imprescindibles des dels anys 80 a l'actualitat  i conegut pel gran públic per pel·lícules com El bosque animado, la marrana, La lengua de  las mariposas, entre d'altres; Amanece que no es poco suposa una fita en la història de l'humor cinematogràfic més surrealista.

Filmografia del director

La historia coral plantejada en el guió obert de  Cuerda es recolza en les delirants i divertidíssimes interpretacions d'uns personatges molt i molt peculiars.

Antonio Resines, Cassen, Luis Ciges, Aurora Bautista, Enrique San Francisco, Chus Lampreave, Manuel Alexandre, María Isbert, Miguel Rellán, Gabino Diego, Ovidi Montllor, Queta Claver, Fedra Lorente són alguns dels actor que van treballar en aquest projecte.

Humor absurd, crític, irreverent i intel·ligent amb regust local  i mirada universal sobre els grans temes: el sexe, l'amor, la mort.

Recentment  s'ha publicat el llibre sobre la pel·lícula que conté el projecte inicial, el guió original, fotografies de rodatge,  així com un pròleg i anecdotari de Jose Luis Cuerda que farà les delícies dels més fans. Una autèntica joia pels incondicionals.

Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà

Mama Muu la vaca i el seu amic corb són molts amics  però també són molt diferents entre ells, com es veu el dia que arriba a la granja la cigonya viatgera.

Mama Muu començarà a viatjar per tal de respondre a la pregunta de : Com sabem que on vivim és realment el nostre hogar?

És un film en dibuixos animats basat en els llibres de  Mamma Moo and the Crow creats per  Jujja i Tomas Wieslander.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Amarga pel·lícula que explica la història de tres personatges amb tres històries entrellaçades que miren de sobreviure durant les 24 hores clau que poden canviar per sempre les seves vides. Un film que explora com l'estrès econòmic afecta les relacions personals i com la família, l'amor i la solidaritat poden ser el motor per seguir endavant. Un emocionant viatge a contrarellotge en els marges d'una gran ciutat.
Entre el 2022 i 2023 va estar nominada als Premis Goya, Premis Feroz, Premis Platino, Festival de Venècia i Premis Forqué.

Més informació:

• Juan Diego Botto a les Biblioteques
• Juan Diego Botto a la Viquipèdia

Recomanat per Lluïsa Huerta. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort. 

Basada en una novel·la de Richard Matheson, autor de relats de ciència-ficció clàssics com "Soy leyenda" o "El hombre menguante", el director de cinema Jeannot Szwarc dirigia aquesta pel·lícula l'any 1980 amb Christopher Reeve, Jane Seymour i Christopher Plummer.
En aquesta història Reeve interpreta a un escriptor anomenat Richard que l'any 1972 rep l'estranya visita d'una senyora gran que li entrega un rellotge i li demana que torni amb ella. Dies després durant una estada en un hotel, es queda fascinat amb el quadre d'una actriu de principis del segle XX. Quan ho investiga descobreix que es tracta de la mateixa senyora que li va portar el rellotge, derivant en una obsessió que el portarà a intentar viatjar en el temps a través de la hipnosi, vivint així una intensa història d'amor durant l'any 1912.

Més informació:

• Jeannot Szwarc a les Biblioteques

• Jeannot Szwarc a la viquipèdia

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera. 

Per a mi sempre serà un plaer de recomanar-vos l’adaptació reeixida d’una obra literària de qualitat. La recomanació d’avui és una versió cinematogràfica del drama més aclamat de la literatura francesa, el Cyrano de Bergerac escrit per Edmond Rostand (Marsella, 1868 - París, 1918).

Si el Cyrano de Bergerac (1990) dirigit per Jean-Paul Rappeneau, interpretat per Gerard Depardieu (Chasteurós, 1948 -  ), ens mostrava un cavaller acomplexat per la panxona i un nas de volada notòria, sense defectes de caràcter ni aparença més enllà dels límits que ell mateix s’imposava, el Cyrano (2021) de Joe Wright (Londres, 1972 -  ), adaptació de l’obra homònima (2018) de teatre musical dirigida per Erica Schmidt, ens dóna un motiu plausible d’aquest dany que un mateix es procura. L’elecció de Peter Dinklage (Jersey Shore, 1969 -  ) per al paper protagonista confereix al personatge una causa per justificar l’enamorament incapaç de transcendir els propis sentiments: un defecte físic notori. Les al·lusions al nas del cavaller, tan presents al drama original i les adaptacions més convencionals, han mudat en un cop de puny que no admet discussió. El nanisme —i també qualsevol altre defecte físic que surti del cànon anatòmic acceptat— marca la diferència entre els homes dignes de ser estimats per una dona de gran bellesa i aquells altres que han d’acceptar la incapacitat de merèixer aquest amor. Hom podria objectar que l’amor no es mereix sinó que es dóna, i els motius perquè sigui ofert no són sempre evidents ni han d’encaixar per força en un mercat materialista de relacions humanes. A la realitat, mai com al nostre temps, la gent ben plantada i atractiva no havia tingut tantes ocasions d’aparellar-se amb cònjuges pastats. Encara que al segle XVII les possibilitats d’arribar al casori des de l’atracció física no eren tan determinants, costa poc de posar-se al lloc del personatge creat per Rostand, perquè fins i tot William Shakespeare, a cavall entre els segles XVI i XVII, quan afaiçona la figura del rei d’Anglaterra Ricard III Plantagenet, el fa desgraciat en l’amor, car la dama que ell pretén el rebutja a parts iguals pels defectes morals i físics, com si la seva deformitat —a la vida literària— fos l’excusa per congriar un caràcter pervers. En el cas d’aquest Cyrano, el dèficit de presència corporal li representa un mur per a l’expressió dels afectes. En canvi, quant al caràcter, aquesta mancança no li pren res en bondat, coratge ni generositat.

Peter Dinklage i Haley Bennett (Fort Myers, 1988 -  ) donaren vida a la parella protagonista (Cyrano i Roxanne) als escenaris, sota la direcció de Schmidt i, a la gran pantalla, amb Wright. Teniu al davant un drama musical d’època molt ben equilibrat. De vegades els films musicals enfarfeguen de tanta estona com els actors canten i no fan més que cantar. Per contra, es pot dir que Cyrano no cau en aquest defecte. El guió de Schmidt i la drecció de Wright reïxen a presentar una història ben lligada, amb diàlegs mordaços dins els límits de la bona educació i confidències en ambients de llum vellutada. Les manifestacions de rivalitat, tírria o menyspreu tenen reservats uns escenaris més llòbregs o, si es fan en entorns ben il·luminats, l’ofensor paga la pena del ridícul. La partitura ha estat escrita per Aaron Dessner i Bryce Dessner, membres del grup de rock The National i autors de la versió teatral amb Schmidt. Les peces musicals, siguin de cant o dansa, entren als diàlegs amb naturalitat, com un recurs per expressar amb contingut afegit el que les paraules simples no gosen dir. Remarco la bellesa de les coreografies de dansa i combat. Unides als exteriors i el vestuari, donen un embolcall d’acompanyament per embadalir l’auditori. En síntesi, una pel·lícula a l’estil de les grans produccions que ha merescut elogis, per bé que no ha estat premiada amb guardons principals ni ha gaudit d’un gran èxit comercial. A desgrat del dèficit que ha generat, sóc de l’opinió que amb els anys guanyarà valor i esdevindrà un film de culte entre els amants del cinema musical i d’època.

El guió estableix un passat comú per als dos protagonistes: amics de la infantesa i units per les confidències, així com afinitats comunes per les arts, la literatura i les converses de qualitat. Ella l’admira, a més a més, pel seu coratge militar i la destresa amb les armes, però ell no sap com expressar els seus sentiments. Aquesta incapacitat el perjudica, car la Roxanne i un jove soldat, el Christian,  s’enamoren —superficialment—només de veure’s al foyer d’un teatre. El jove va destinat a la companyia del Cyrano, que és oficial de les tropes d’elit del rei de França, i la noia li demana que el tracti bé. La descoberta de l’afecte correspost entre els dos joves trenca el cor del protagonista principal. No obstant això, desitja per sobre de tot la felicitat de la seva enamorada, i ajudarà el Christian a consolidar el festeig amb unes meravelloses cartes d’amor.

Kevin Harrison (Nova Orleans, 1994 -  ) fa el paper d’un enamorat poc dotat per a la paraula i aquesta mancança permet de reproduir moltes de les situacions còmiques de l’obra original, perquè la Roxanne no encaixa en un rol de figa-flor ni s’acontenta amb ser l’objecte de desig. Ella en vol més, exigeix que li desvetllin emocions amb la paraula i les accions més enllà dels clixés. Desitja casar-se per amor i rebutja el matrimoni de conveniència que li proposa un noble d’edat madura, malgrat ser òrfena i no tenir un ral.

L’assetjament  d’aquest home l’empeny a un casament precipitat amb el Christian i la venjança del rival passa per enviar la companyia del Cyrano a la guerra i, amb ell, tots els seus soldats, també el flamant nuvi, que no té temps ni de consumar el matrimoni. D’embolic en embolic, de duel en duel, verbal o esgrimit, la narració avança, amb un elenc de secundaris espectacular per expressió facial i timbre de veu. Esmento Ben Mendelsohn, triat per al rol del noble pretendent de la Roxanne, i Monica Dolan, que fa el paper de dama de companyia de la jove. Amb recança m’abstinc de citar-los tots, perquè no acabaria.

Quan quasi tot és dat i beneït, i només manca esperar el retorn o la mort, entre les privacions del front, el Cyrano troba temps per escriure cada dia a la Roxanne i tramet les cartes com si les escrigués el Christian. Les circumstàncies del festeig i el casori, unides a l’ajut que ha rebut per guanyar el cor de la Roxanne, minen la confiança del Christian, el qual es veu consumit per la inseguretat i la gelosia.

L’adaptació de Wright és molt explícita a l’hora de reflectir la transformació de l’amistat en rivalitat a causa d’aquests equívocs i presenta canvis notoris amb l’obra de Rostand i l’adaptació de Jean-Paul Rappeneau. Mentre la versió més fidel mostra un Christian madur que anima el Cyrano a confessar la veritat, a l’adaptació de Wright i Schmidt veureu un Christian desesperat. Ja no morirà a la guerra per una fatalitat, ans hi deixarà la pell en una càrrega suïcida per reivindicar-se com un home d’honor i alhora aplanar el camí per a l’amic que tant l’ha afavorit.

El recurs al defecte físic per justificar la renúncia a expressar l’enamorament significa, en darrer terme, una falta d’orgull: creure que els altres no saben estimar de debò i solament un mateix atresora l’amor autèntic separa el Cyrano de la Roxanne. A l’escena final, Roxanne confirma el que ja s’intuïa des del festeig amb el Christian: si bé la bellesa corporal pot atraure l’atenció, no la fa enamorar, ni es decideix per la passió o pel desig que hi posa l’home, ans per les emocions que li sap desvetllar amb una conversa interessant i culta. A la fi, descobreix l’amor no declarat gràcies a la recitació de memòria de la carta de comiat d’en Christian, a càrrec d’en Cyrano, amb tot just una mirada al paper per fer veure que llegeix. Per això, davant la declaració amorosa de la Roxanne, ”I have always loved Cyrano”, el Cyrano interpretat per Dinklage respon: “And I loved my pride”, una confessió del tot adient per a un home equivocat, que en una altra vida de ficció va dir alt i clar: “A Lannister always pays his debts”.

Més informació:

• Joe Wright a les Biblioteques
• Cyrano a la Viquipèdia
• Joe Wright a la Viquipèdia
• Buchanan, Kyle. “Peter Dinklage on Cyrano and life after Game of thrones”. The New York Times. The Projectionist (22 desembre 2021). Consulta: 1 febrer 2024.

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 

Pel·lícula d’animació infantil nominada pels Premis de Cinema Europeu i pel Festival de Sitges com a secció oficial de llargmetratges a concurs. Creada en el 2021. Ens narra la vida d'Anna Frank,l'escriptora més jove i famosa del món. Escriptora que ens explica el bo i el dolent de les persones ide l’univers.

Anna Frank i la seva família de nacionalitat alemanya van emigrar a Amsterdam desprès de l’auge del nazisme en 1933. Quan els nazis van ocupar els Països Baixos, Anna es va ocultar amb la seva família en un lloc secret. De 1942 a 1944 va escriure un diari a la seva amiga imaginaria, Kitty.
Aquesta surt del diari intim de l’Anna dintre de la nostra actualitat com a protagonista de la pel·lícula. Kitty viu en el Museu de l’Holocaust, lloc secret on va viure la família Frank, i viu a traves del diari escrit d’Anna, la seva amiga.

El color i la música de la producció estan lligats a les emocions i sentiments de Kitty del present i de l’Anna del passat. Amb aquesta historia veiem la biografia d’Anna Frank, del seus pensaments, les seves emocions, com creix dintre de quatre parets amagada, del patiment, l’esperança. També ens parla de com sempre es fa culpables a les minories de tot. En el passat van ser els jueus, a l’actualitat sobre el tema de la repatriació dels refugiats.

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa

Poques històries reals són tan colpidores com aquesta: en el seu afany per protegir els ossos grizzly, Timothy Treadwell passa tretze estius vivint prop d’ells en una reserva natural. Lluny de fer cas als advertiments de les autoritats del parc sobre el perill del seu comportament, Treadwell persisteix i es dedica a documentar la seva convivència en incomptables vídeos que utilitzarà per a la divulgació i protecció de l’espècie a través de la fundació Grizzly People. El 2003 Treadwell i la seva parella moren atacats pels ossos que tant estimaven.

El director bavarès Werner Herzog crea aquest documental a partir de les mateixes filmacions de Treadwell i d’entrevistes a persones properes a ell i a la seva tasca, així com a treballadors del parc i biòlegs. El resultat és impactant tant per la cruesa dels fets explicats com pels debats que planteja al voltant de l’ecologisme o els límits entre humà i animal. 

A Així parlà Zaratustra, el clàssic filosòfic de Nietzsche, un ancià demana al protagonista si no voldria ser “ocell entre els ocells i os entre els ossos”. La vida de Treadwell pot fer pensar tota ella en una resposta a aquesta pregunta: la voluntat d’un home d’abandonar la humanitat, meitat missió sacrificial, meitat fugida d’una societat on no acaba d’encaixar. La veu narradora, de caràcter marcadament literari i pertanyent al mateix Herzog, ho diu ben clar cap a la meitat del metratge: la veritable lluita de Treadwell no és contra els caçadors furtius, sinó “contra la mateixa civilització”.

Dues escenes clau

1. L’entrevista al director del museu Alutiiq, cultura nadiua d’Alaska, que declara: “Quan passes molt temps amb els ossos, especialment quan estàs al camp amb ells dia rere dia, hi ha un cant de sirenes, hi ha una crida que et fa voler anar-hi i passar més temps al seu món. Perquè és un món més simple, meravellós”. Després, preguntat per la mort de Treadwell, explica: “On vaig créixer, els ossos ens eviten i nosaltres els evitem a ells. No estan habituats a nosaltres. Si ho miro des de la meva cultura, Timothy Treadwell va creuar un límit amb el qual havíem viscut durant anys. És un límit no pronunciat, un límit desconegut. Però quan sabem que l’hem creuat, en paguem el preu”.

2. La trobada de Herzog amb una amiga propera a la parella per afrontar junts l’àudio que va quedar enregistrat a la gravadora de Treadwell durant l’atac que va causar-li la mort. En una decisió brillant, el director decideix no incloure el material sonor a la pel·lícula i, en lloc d’això, enregistrar-se ell mateix escoltant-lo amb auriculars davant l’amiga. En acabar, s'hi dirigeix seriosament: “No escoltis mai això”. “Ho sé, Werner, no ho faré”, respon ella. 

Més informació

• Altres pel·lícules de Werner Herzog a les Biblioteques
• Werner Herzog a IMDB
• Lloc web de la fundació de Timothy Treadwell
• Material sobre els ossos a les Biblioteques

Recomanat per Chantal Poch. Bib. Gironella.

Després de la seva recent separació, Irene s'enfronta per primera vegada a l'absència de la seva filla de quatre anys, que està passant uns dies amb el seu pare. Incapaç d'adaptar-se a aquesta nova realitat, decideix viatjar a un petit poble del pirinenc català on té una casa, buscant recuperar la seguretat i la calma que sent que fa temps ha perdut. Però el lloc, que en el passat va ser tan familiar, es presenta a poc a poc tan aclaparador com la seva nova vida i l'acabarà forçant a deixar de fugir per a enfrontar-se a les seves pors.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cocó, de vuit anys, no encaixa en les expectatives de la resta i no entén per què. Tots al seu voltant insisteixen a cridar-li Aitor però no es reconeix en aquest nom ni en la mirada dels altres. La seva mare Ane, sumida en una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per a viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, on resideix la seva mare Viró i la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d'abelles i la producció de mel. Aquest estiu que canviarà les seves vides obligarà a aquestes dones de tres generacions molt diferents a enfrontar-se als seus dubtes i temors.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

“Soy el número Cuatro” és la primera de la saga de set novel·les de Los legados de Lorien, de Pittacus Lore. El llibre ens explica que nou criatures extraterrestres, amb forma humana i que posseeixen superpoders, son enviats a la terra. L’objectiu no és altre que tornar-se més forts per eliminar als seus enemics, una altra raça extraterrestre que els vol exterminar. Jhon (un de tants noms que utilitza el protagonista al llarg de la novel·la), junt amb el seu protector Henri es veuen obligats a fugir, ja que els enemics els han trobat abans. Amagant-se per sobreviure poc a poc Jhon es va entrenant i va trobant solucions i respostes, mentre ens expliquen la història de Lorien de fons i de la seva caiguda en desgràcia.
Recomano la lectura, especialment als amants de la ciència ficció, ja que és un llibre amè, que des d’un inici desperta l’interès del lector i té un final amb un clímax de tensió que enllaça amb els llibres posteriors de la saga. El llibre va ser adaptat al cinema, però lamentablement es van quedar amb la primera entrega.

Més informació:

• Pittacus Lore a les Biblioteques
• "Soy el número cuatro" a la Viquipèdia

Recomanat per Xavier Imedio Pereira. Bib. Districte 4. Terrassa.