La ruta 66 i les road movies

Sabíeu que la llegendària Ruta 66 celebra aquest 11 de novembre de 2026 els cent anys des de la seva creació oficial el 1926?

Fa molt de temps, la Ruta 66 va deixar de ser una via de transport per convertir-se en una icona nord-americana internacionalment reconeguda. La popularitat d’aquesta carretera creix any rere any i també es trasllada al cinema. Des de Chigago fins Santa Mònica, la Ruta 66 i els seus punts més emblemàtics han servit d'inspiració i escenari per a nombroses pel·lícules de carretera (road movies).

Les road movies són un gènere cinematogràfic que, per la seva estructura episòdica i pel desenvolupament personal dels seus personatges, és hereu de la tradició literària del viatge iniciàtic (i moltes vegades també del periple de l'heroi). Partint d'un entorn quotidià, una o diverses persones es llancen a una aventura, ensopeguen amb dificultats que van trobant en el seu camí i, en superar les adversitats, prenen consciència de si mateixos i modifiquen (i habitualment milloren) les seves personalitats.

A continuació 12 road movies ambientades a la Ruta 66 que no ets pots perdre abans de preparar el teu propi viatge per aquesta mítica carretera:

A continuació 12 road movies ambientades a la Ruta 66 que no ets pots perdre abans de preparar el teu propi viatge per aquesta mítica carretera:

  A les biblioteques trobaràs:

Cars
John Lasseter i Joe Ranft (2006)

Un homenatge directe a la Ruta 66 i al sentiment que aflora a totes les persones que segueixen lluitant dia a dia per que l‘essència de la Ruta 66 segueixi viva. Basada en les memòries d’Angel Delgadillo, apodat l”Àngel guardià de la Ruta 66”, una d’aquestes persones que dediquen la seva vida a aquesta carretera. La història de Rayo McQueen s'inspira en els pobles fantasmes, els vells tallers i els paisatges que van quedar oblidats després de la construcció de les autopistes interestatals.

 

 

Easy rider
Dennis Hooper (1969)

Un clàssic indiscutible del cinema de carretera ambientat a la Ruta 66. La història narra el Road Trip de dos motoristes hippies, Dennis Hopper i Peter Fonda, que recorren amb moto el sud-oest nord-americà camí de Nova Orleans i a la recerca de llibertat. La cançó “Born to be wild” d’Steppenwolf està lligada als Road Trips en moto des de sempre. Tot i que la lletra no fa cap referència explicitar al món de les motocicletes, la cançó sovint s'hi relaciona en la cultura popular des que va aparèixer a la pel·lícula. A partir de que el terme heavy metal thunder aparegués a la lletra de la segona estrofa, va començar a utilitzar-se heavy metal per denominar a aquest gènere musical.

 

Thelma y Louise
Ridley Scott (1991)

Va ser tota una revolució. Als anys 90, el director de cinema Ridley Scott va voler trencar motlles i portar a la gran pantalla una història basada en l'amistat, la rebel·lia i sobretot, l'alliberament femení. Per això va comptar amb dos grans noms del panorama cinematogràfic com Susan Sarandon i Geena Davis. Juntes van trencar tots els estereotips marcats per Hollywood. Al llarg dels 129 minuts de durada, les actrius van mostrar que dues dones podien protagonitzar una cinta sense haver de ficar-se a la pell de dues enemigues o simplement emportar-se malament. Amb sis nominacions als Premis Óscar, aquesta icònica fugida de dues dones a través dels vasts paisatges de l'oest americà, reflectint l'esperit d'escapament de la mítica carretera, va aixecar l'estatueta a Millor guió original.

 


Cerdos salvajes
Walt Becker (2007)

Road movie en clau de comèdia en què un grup d'amics madurets (John Travolta, Tim Allen, Martin Lawrence i William H. MAcey) decideix abandonar les seves avorrides vides per recórrer la Ruta 66 a les seves motocicletes. El títol original, Wild hogs juga amb que hogs significa porcs/truges. A més HOG, l’acrónim de Harley Owners Group, és el club nascut al 1983 que congrega gairebé un milió de propietaris que han fet de la motocicleta un modus vivendi. Cap altre vehicle ha servit millor a l'esperit de llibertat a la carretera com les Harley. I és que encara que les “truges” corrin, amb elles i el seu particular rugit, l'important no és quan sinó com arribar-hi.

 

Las Uvas de la ira
John Ford (1940)

Retrocedim molts anys per arribar a una d'aquelles pel·lícules clàssiques que mai no envelleixen. Basada en la novel·la del mateix nom de John Steinbeck guardonada amb el Premi Pulitzer el 1940. Narra el camí d'una família d'Oklahoma en direcció a Califòrnia per la Ruta 66 a bord d'un Hudson Super Six per buscar una vida millor. Una pel·lícula de Ruta 66 al 100% que transmet l'essència de la pròpia ruta: anar a buscar una vida millor. Aquesta era una de les metes en construir-la a causa de la migració de gent del centre i de l'est dels Estats Units cap a la daurada Califòrnia. Algunes de les localitzacions d'aquesta pel·lícula d'Henry Fonda van ser Okllahoma, Arizona, New Mexico i la pròpia Califòrnia.

 

Pequeña Miss Sunshine
Mychael Danna i Valerie Faris (2006)

Pel·lícula de baix pressupost que va guanyar innumerables premis i que narra la ruta per carretera de la família Hoover en una vella Volkswagen groga per portar a la protagonista a un concurs de bellesa. Un grup d’inadaptats protagonitzen aquesta pel·lícula divertida, emocionant i plena d’aventures per les carreteres que porten de Nou Mèxic a Redondo Beach, a Califòrnia. Moltes de les seves escenes van ser rodades a Flagstaff, ciutat clau de la ruta.

 

Asesinos natos
Oliver Stone (1994)

Aquest sagnant road movie protagonitzat per Woody Harrelson i Juliette Lewis narra la carrera frenètica d'assassinats que indiscriminadament es van produir de mans de Micky i Mallory Knox de llarg a llarg de moltes parts de la Ruta 66 (Illinois, New Mexico i Arizona). Sàtira d'Oliver Stone que va reflectir un moment en què els mitjans de comunicació van perdre el nord i van elevar els altars als criminals per guanyar audiència. A l’actualitat, encaixa perfectament a l'era de les 'fake news' i la saturació de 'true crimes' a les plataformes.

 

Carretera asfaltada de dos direcciones
Monte Hellman (1971)

Enigmàtica road movie del peculiar subgènere existencialista que seguia el camí obert per “Easy rider”. Narra les peripècies de dos joves el nom dels quals ni tan sols és esmentat en tot el film: Conductor (James Taylor) i Mecànic (Dennis Wilson). Tots dos recorren els EUA a bord d'un Chevrolet del 1955 modificat amb què competeixen per guanyar prou diners per seguir viatjant sense una destinació concreta. Durant el seu viatge es troben amb una autoestopista (Laurie Bird) i amb G.T.O (Warren Oates), un home de mitjana edat que decideix jugar-se amb ells el cotxe en una aposta el vencedor de la qual serà qui primer arribi a Washington. Tot i això, la seva competició s'anirà diluint a poc a poc enmig dels desolats paisatges de la Ruta 66. La pel·lícula va ser rodada íntegrament durant vuit setmanes a la Ruta 66. Considerada document històric ja que mostra l'aspecte de la coneguda carretera en aquell moment, va ser inclosa el 2012 al registre fílmic de la Biblioteca Nacional del Congrés dels EUA.

 

Rain Man
Barry Levinson (1988)

Pel·lícula dirigida per Barry Levinson, que explica com en morir el pare, Charlie (Tom Cruise) descobreix l'existència del seu germà Raymond (Dustin Hoffman), un home amb trastorn de l'espectre autista i una gran intel·ligència, que viu en una institució psiquiàtrica. Raymond és l'hereu de la fortuna del seu pare i Charlie no ho pot permetre. Per això, Charlie rapta Raymond i travessa en cotxe gran part dels Estats Units amb ell (Oklahoma, Ohio, Nevada, Kentucky, Califòrnia i Las Vegas). El que comença com un acte per passar comptes amb el seu pare, es converteix en un viatge en què la vida d'un germà canvia la vida a l'altre.

 

Kalifornia
Dominic Sena (1993)

Una parella formada per un escriptor i una fotògrafa volen fer un viatge al llarg d’una zona rural dels EUA fins arribar a Califòrnia, van a la recerca dels llocs on van passar crims perpetrats per assassins en sèrie amb la intenció d’estudiar-los i documentar-los. Per estalviar diners faran el viatge amb una parella, una parella formada per un autèntic psicòpata antisocial (Brad Pitt) i per una noia curteta i submisa (Juliette Lewis). La pel·lícula és una road movie molt ben aconseguida, amb seqüències d'autèntic thriller i amb un Brad Pitt immens en el paper de groller assassí. Els sinistres i semideserts paratges de l'Amèrica profunda en què es desenvolupa aquesta mena de versió metapsicològica de la història de Bonnie & Clyde, semblen indicar-nos que en realitat les intencions de “Kalifòrnia” s'estenen fins a l'al·legoria del més deplorable gust pel morbo dels crims violents, vist com una constant de la societat nord-americana (i per extensió, de l'occidental).

 


Un mundo perfecto
Clint Eastwood (1993)

Butch (Kevin Costner en un dels seus millors papers) escapa de la presó al costat d'un altre reclús, però les coses es compliquen i es veuen obligats a segrestar un nen de 8 anys pertanyent a una família de Testimonis de Jehovà. Mentre fugen de la policia, es crea una estranya però entranyable amistat entre Butch i el nen, ja que tots dos experimenten noves sensacions de llibertat. Amb el pas del metratge es converteix en una faula sobre l'esperança. Una pel·lícula de carretera crepuscular rodada per Eastwood amb l'elegància i el mestratge dels clàssics.

 

Carretera al infierno
Robert Harmon (1986)

Una road movie del subgènere d'assetjaments en carreteres. Infernal i fosca història que t'atrapa amb les seves suggeridores imatges i l'evocadora i excel·lent banda sonora de Mark Isham, que complementa perfectament la narrativa visual de la pel·lícula. Una petita obra mestra plena de tensió, amb una al·lucinògena atmosfera, on arribes a compartir l'angoixa del seu protagonista Jim Halsey, interpretat magistralment per C. Thomas Howell. Peça clau és el personatge de John Ryder (Rutger Hauer), una figura estranya i fosca que a poc a poc es torna menys humà, amb una estranya irrealitat i ambigüitat.

 

 

  També et pot interessar:

  Ves al prestatge:

  A les biblioteques trobaràs:

París, Texas
Wim Wenders (1984)

Joia cinematogràfica. Pels seus cels, amplis i lluminosos que recorden per la seva majestuositat els dels westerns dels 50. Per les localitzacions, tant les del desert com les urbanes. Per una banda sonora icònica, una música que ens obre sempre el cor. Per la senzilla brillantor dels seus diàlegs, una obra mestra. Pel color, pels tons i les textures. És una de les pel·lícules més ben fotografiades de la història, en què la funció del color no és merament estètica. Wenders el dota d'una component emocional de manera intel·ligent, sofisticada i bella. Per la interpretació sublim de Harry Dean Stanton i per Nastasjja Kinski (Jane) i pel seu jersei d'angora…

 

El Diablo sobre ruedas
Steven Spielberg (1971)

Explica el terrorífic episodi viscut per David (Dennis Weaver), un home tranquil que viatja amb cotxe per una zona desèrtica i aïllada que, després d'un petit picadura amb un camioner, es veu immers en una angoixant persecució. El guió el va escriure l'escriptor de ciència ficció i terror Richard Matheson a partir de la seva novel·la curta homònima. Es tracta de la primera pel·lícula de Spielberg i originalment va ser emesa com a telefilm, amb una durada de 74 minuts; tot i això, la seva brillantor estètica i l'intrigant pols narratiu van permetre al jove i prometedor director projectar-la en 35 mm. a cinemes, en una versió ampliada de 85 min. Una demostració que el talent té més importància que els mitjans.

 

The Straight story
David Lynch (1999)

Una obra singular a la cinematografia de David Lynch en què homenatja un dels grans secundaris oblidats de Hollywood: Richard Fransworth. Alvin Straight té 73 anys, és vidu, viu a Iowa amb la seva filla discapacitada Rose, pateix un emfisema, té problemes de visió i de maluc i acaba de patir un brusc defalliment. Quan està convalescent i necessita dues crosses per caminar, rep una trucada que l'alerta del greu estat de salut de Lyle, el seu germà gran, amb qui no es parla des de fa 10 anys. Al conèixer la notícia, Alvin decideix emprendre viatge en solitari fins a Wisconsin, on viu Lyle, amb l'únic mitjà de transport que té al seu abast, una màquina tallagespa.

 
 
 
 
Nebraska
Alexander Payne (2013)

Aquesta descomunal pel·lícula narra la sorprenent història d'una peculiar família de l'Amèrica profunda. Amb una espectacular fotografia en blanc i negre i unes interpretacions a l'alçada, "Nebraska" ens explica la increïble història d'un pare i un fill que creuen el país a la recerca de reconstruir la seva malmesa relació. Després de rebre un “premi” per correu, Woody Grant, un ancià pare amb símptomes de demència creu que s'ha tornat ric, obligant el seu fill recelós David a emprendre un viatge per anar a cobrar-lo. A poc a poc, la relació entre tots dos –trencada durant diversos anys pels continus desvaris etílics de Woody- prendrà un caire diferent davant la sorpresa de la sorneguera mare de David i el seu triomfador germà Ross. Però què passarà quan Woody torni al poble, on ha promès a tothom que s'ha convertit en milionari?

 

Hacia rutas salvajes (Into The Wild)
Sean Penn (2007)

Christopher McCandless (interpretat per Emile Hirsch) és un jove recent graduat que a principis dels anys 90 va decidir desfer-se dels seus estalvis i possessions, abandonar el món «civilitzat» i emprendre un viatge rumb a Alaska, amb l'objectiu de retrobar-se amb la natura i descobrir el veritable sentit de la vida. El seu viatge estarà ple d'experiències intenses. Adaptació d’una novel·la de Jon Krakauer inspirada en les notes reals del diari de McCandless. El millor de la pel·lícula és sens dubte la seva preciosa fotografia, obra d'Eric Gautier; però també la bona companya de viatge que resulta la banda sonora composta per Eddie Vedder.

 

Entre copas
Alexander Payne (2004)

Simpàtica i intel·ligent comèdia dramàtica, amb bons diàlegs i excel·lents interpretacions, d'aquelles que ve de gust veure de nou quan acaben. El millor potser és l'actuació de Paul Giamatti, que interpreta Miles, un deprimit i pessimista divorciat, escriptor frustrat i apassionat del vi, que proposa al seu amic Jack (Thomas Haden Church), que és a punt de casar-se, fer un viatge per visitar vinyes i tastar vins. Aviat s'adona que Miles no només busca amb el viatge degustar bons vins californians, sinó també allunyar certs fantasmes del passat, mentre que Jack vol aprofitar per assaborir un «últim glop» de llibertat. Compta amb una interessant banda sonora original composta per Rolfe Kent.

 

Viaje a Daarjeling
Wes Anderson (2007)

Després de la mort del seu pare, Francis (Owen Wilson), el gran de tres germans que s'han distanciat amb el pas del temps, organitza fins al mínim detall un viatge espiritual per l'Índia, amb l'objectiu de tornar a estrènyer llaços i alhora trobar-se a si mateixos. Un cop al tren, es veuen obligats a baixar i el seu viatge s'acabarà convertint en tota una aventura. Cal destacar la interpretació d'Adrien Brody i la banda sonora, que combina amb encert música tradicional índia, composta majoritàriament pel cineasta bengalí Satyajit Ray per a l'ocasió, peces clàssiques de Beethoven o del compositor impressionista Claude Debussy, i èxits pop de The Kinks, The Rolling Stones o Joe Dassin, com la deliciosa Les Champs-Élysées de Joe Dassin.

 

No es país para viejos
Joel i Ethan Coen (2007)

Frontera entre Estats Units i Mèxic. Una operació de narcotràfic ha acabat al riu de sang. Al lloc arriba Lellewyn Moss, que troba un maletí ple de diners. La temptació de quedar-s'ho és massa gran. Però un sàdic assassí, Anton Chigruh, li trepitja els talons. Tot i així afronta el risc de retenir el botí: posarà fora de perill la seva dona, i aguantarà en solitari la persecució. Alhora el xèrif local, Ed Tom, intenta trobar-lo. Aquest western modern protagonitzat per Javier Bardem està basat en una novel·la de Cormac McCarthy que transcorria a Texas. Els germans Coen (directors de la pel·lícula) van triar la població de Las Vegas (New Mexico) que no té res a veure amb la cèlebre ciutat de Nevada, per rodar la majoria d'escenes del film.

 

 
Diarios de motocicleta
Walter Salles (2004)

Hi va haver una època en què Ernesto Guevara no era més que un jove estudiant de medicina especialitzat en lepra. Aquesta cinta de Walter Salles mostra el recorregut amb moto del mític revolucionari (encarnat per Gael García Bernal) per Amèrica Llatina que va despertar-hi els ideals i conceptes que el convertirien en el mític Che. Tot i el controvertit del personatge, la pel·lícula amb prou feines entra en plantejaments ideològics. Més aviat és com un documental que mostra els paisatges i la gent d'una Amèrica deprimida però carregada d'humanitat. A la bellesa dels escenaris naturals i l'autenticitat dels personatges s'hi afegeix un cert to còmic, o juvenil, molt gratificant, així com una esplèndida banda sonora de Gustavo Santaolalla.

 

Enemigos públicos
Michael Mann (2009)

Història del llegendari bandit de l'època de la Gran Depressió John Dillinger. El carismàtic atracador de bancs que es va convertir en l'objectiu número u del recent creat FBI de J. Edgar Hoover i del seu millor agent, Melvin Purvis (Christian Bale), i en un heroi popular per al sofert poble. La pel·lícula està basada en una novel·la Bryan Burrough, i protagonitzada per Johnny Deep. Rodada en moltes parts de llarg a llarg dels Estats Units, i una és la presó de Joliet, una de les poblacions per on passa la ruta, i on també es va rodar el film clàssic dels 80 "The Blues Brothers".

 

Dos en la carretera
Stanley Donen (1967)

Joanna i Mark, un matrimoni interpretat per Audrey Hepburn i Albert Finney, fa durant 12 anys diferents viatges des de Londres fins al sud de França, revivint tant els romàntics inicis com els moments difícils de la seva relació. No es tracta ni de bon tros d'una obra mestra, però, “Dos a la carretera” va resultar molt experimental per l'exposició no lineal de l'argument. Va ser molt nou, en el seu moment, que Stanley Donen juxtaposés seqüències del principi de la relació amb les d'altres èpoques. A més, encara que només sigui per les interpretacions i per la música original de Henry Mancini, val la pena veure-la.

 

The Road (La carretera)
John Hillcoat (2009)

El planeta ha estat arrasat per un misteriós cataclisme i, enmig de la desolació, un pare i el seu fill es dirigeixen cap a la costa per buscar un lloc segur on assentar-se. Ciència-ficció tenyida de realisme quotidià, és una pel·lícula de gran bellesa, devastadora en els seus plantejaments morals i minuciosa en la descripció de l'ésser humà. Se sustenta en tres pilars fonamentals: els intèrprets, la fotografia i la repetició d'elements recurrents (la cendra, els carrets i les breus notes de piano) que al·ludeixen a una sèrie de records, sensacions i neguits. Supèrbia adaptació de la novel·la homònima de Cormac MacCarthy (àmpliament conegut per “No es país para viejos”) que ens endinsa en un món apocalíptic, abrupte i cruel.

 

​​​​​​​

​​​​​​​
 

  També et pot interessar:

  Ves al prestatge:

És una de les primeres carreteres federals dels Estats Units. Oficialment s’anomena US Highway 66, però és més coneguda com a Route 66. Altres noms són: The Main Street of America (El Carrer Principal d’Estats Units), The Mother Road (La Carretera Mare) i la Will Rogers Highway (Carretera de Will Rogers).

El seu recorregut de gairebé 4.000 quilòmetres (2.448 milles) travessava 3 franges horàries i 8 estats, des de Chicago fins a Santa Mònica (originalment finalitzava a Los Angeles), creuant els següents estats: Illinois, Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia.

Aquest llarg camí, que a la Segona Guerra Mundial va resultar crucial per al desplaçament de les tropes, va ser el principal itinerari dels emigrants que anaven a l'oest, especialment durant la Gran Depressió i les tempestes de pols dels anys 30, i va sostenir l'economia de les zones que travessava. Als setanta es va consagrar com l'escapada per carretera per excel·lència gràcies a hippies i motoristes, es va convertir després en el màxim símbol mundial del viatge per carretera i la llibertat americana.

Tot i que gran part del seu traçat original ha estat reemplaçat per autopistes interestatals, els seus trams conserven vius els històrics cartells de neó, motels clàssics i parades nostàlgiques que atrauen milers de viatgers cada any.

  També et pot interessar:

  Ves al prestatge:

Data de creació 09-11-2026 Última actualització 13-11-2026