El prestatge d'espais naturals t'ofereix un ampli ventall de recursos (recomanacions literàries, notícies, selecció de webs, aplicacions per a mòbils...) relacionats amb el món de la natura. Pots trobar, entre altres, les biblioteques amb un fons especial dedicat al medi ambient i la natura, un recull amb rutes i itineraris per gaudir de la naturalesa i recórrer els seus camins; cursos, jornades i activitats per desenvolupar en els espais naturals dirigits a escolars i també, recursos sobre literatura i parcs on molts escriptors s'han inspirat en la natura per escriure els seus versos.
Nou carrusel de Biblio Digital, el servei de préstec de continguts digitals. BiblioLab Refugis Climàtics és un projecte de la Biblioteca Sagrada Família i ISGlobal que aborda l’escalfament global i el canvi climàtic.
En aquesta guia t’endinsaràs en el món màgic de les plantes que creixen al Parc del Garraf. De la mà de dotze informants, pagesos de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Sitges, Campdàsens i del Garraf, Silvia Ysamat Alarcón, parla sobre els 133 taxons botànics identificats, els quals pertanyen a 51 famílies botàniques. Aquests taxons botànics es presenten en forma de fitxa en la qual es defineix la forma vital, la corologia i l’ecologia, el nom popular, els usos medicinals i altres aplicacions acompanyades de la font de la informació i de fotografies.
Val a dir que l’espècie més citada ha estat Rosmarinus officinalis L., el romaní.
Però abans d’arribar a aquesta part, hi ha una introducció al territori amb una curta explicació de la situació i dels límits de la comarca del Garraf, de la seva geologia i hidrografia, del clima, de la geografia de la població, de la vegetació i de la flora, de la creació del Parc del Garraf...
És, doncs, una bona guia por portar a la motxilla mentre passeges pel Garraf i vols saber els noms de les plantes que et vas trobant pel camí!
Com diu l’autora: Hem de tornar a la natura. La civilització d’avui en dia no té temps per observar el que ens envolta. (pàg. 12)
Si t’agrada caminar per llocs excepcionals amb tranquil·litat i acompanyat de la família i dels amics, et proposem la lectura de Racons excepcionals de la costa catalana. Consta de dos volums. En el primer trobaràs 10 racons extraordinaris des del cap de Creus al Garraf: Colera, Cadaqués, Begur, Tamariu, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Blanes, Calella i Sitges. En el segon, 10 racons més des de la Costa Daurada al delta de l’Ebre: Altafulla, Salou, L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, L’Ametlla de Mar, El Perelló, L’Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta i La Ràpita.
Catalunya té 550 km de costa on trobem magnífics llocs per descobrir i gaudir: penya-segats, platges de sorra daurada. Per tant, en aquestes dues guies trobaràs 20 espais d’aquesta meravellosa costa que té Catalunya. Per començar hi ha una breu explicació de la població per tal d’explorar alguna cosa més que el mar i de cada platja o cala, una breu descripció dels serveis que ofereix. Al final de cada capítol s’ha inclòs un apartat d’ “Altres opcions”, que fa referència a activitats aquàtiques, museus o monuments propers a l’indret, com també una “Caminada”, un excursió per completar la jornada, sigui pel tram del litoral o cap a l’interior, acompanyat d’un mapa rel recorregut.
Són dues guies que pertanyen a la col·lecció de Guies familiars, Indrets i paisatges, Descobertes per a totes les edats, amb una informació molt precisa i valuosa.
Un estudi del patrimoni rural català guanyador del I Premi Serret Terra de Cruïlla, que té l’objectiu de promoure la creació literària relacionada amb el territori i el món rural.
L’autor ens acosta a un passat de la nostra geografia a través dels elements patrimonials que es troben abandonats i oblidats al territori i totalment en desús: cabanes, pous i mines d’aigua, molins, forns, etc. Tots ells d’un passat no massa llunyà i que ajuden a entendre com era la vida rural fins no fa massa.
La lectura i la consulta de Patrimoni existencial de la Catalunya rural aportarà al senderista o excursionista la descoberta del terreny que trepitgen i entendre, una mica millor, la gent que hi va viure.
L’ús dels insecticides a casa per evitar l’aparició d’insectes, no només és nociu per al medi ambient, també per a les persones. Chloé Metahri va decidir adoptar un mode de vida respectuós amb la natura i això la portà a explicar les seves experiències al seu blog My slow life. El fet de traslladar-se a viure al camp, on els insectes són molt més habituals, significà tot un repte. A força d'experimentar i amb paciència, va trobar la forma de “conviure” i evitar que envaïssin casa seva. Els trucs que ofereix en aquest llibre estan lliures de productes químics, i molts es basen en el sentit comú. En poques pàgines trobareu recursos que us ajudaran a mantenir casa vostra més neta.
Tothom que estima la muntanya i concretament el Parc de Sant Llorenç, està d’enhorabona. Nova Casa Editorial acaba de publicar nou llibre de l’Albert Masó, autor de gran quantitat de publicacions relacionades amb l’excursionisme.
El que us recomanem Cims de la Serra de l’Obac: 25 excursions a 86 cims és una petita guia però molt completa. Demostrant els seus coneixements del Parc, abans de començar amb els itineraris ens el posa en context. Fauna, flora, clima… un breu resum clar i entenedor.
Com queda clar al títol es tracta d’excursions a 86 cims, de la banda de la Serra de l’Obac. Totes les excursions estan senyalitzades amb el nivell de dificultat baix / mitjà / alt, així tothom podrà escollir el que millor s’adapti a les seves capacitats. I sobretot, en cap cas requereix material d’escalada per accedir-hi.
Gaudiu, doncs, d’aquesta guia i animeu-vos a passar una bona estona a la natura, sense oblidar-vos de respectar-la.
Els arbres són els organismes vius més antics de la Terra. Han sobreviscut al pas del temps malgrat que els humans s'hagin encarregat de no cuidar-los com cal. Tots sabem que la seva presència és imprescindible i necessària per a la vida.
Josep Gordi, l’autor d’aquest llibre, fa un recorregut per diferents llocs del món per difondre l'àmbit forestal. Ho fa amb una mirada oberta per descobrir les curiositats dels boscos i dels arbres amb l’objectiu de conèixer-los millor, de respectar-los i estimar-los.
El llibre està dividit en cinc apartats: els arbres, els boscos, la gestió forestal, l’evolució dels boscos i els arbres després de la darrera glaciació, i el simbolisme dels boscos i els arbres.
A banda de ser els éssers vius més longeus de la història, els arbres són també essencials per a la vida en molts sentits. Gordi ens presenta 100 curiositats molt interessants sobre els arbres: saber com es defineix un bosc, quin és l’arbre més vell de Barcelona, quin paper tenen els boscos en l’obra de Shakespeare, com canvien els boscos a l’època medieval, què succeeix quan s’abraça un arbre o per què hi ha boscos sagrats al voltant de les esglésies ortodoxes d’Etiòpia són algunes de les singularitats de què ens parla en aquest llibre. I n’hi ha moltes més.
Tal com diu l’autor, conservar els boscos és protegir la vida.
En aquest llibre, en Martí Boada ens acosta al món de la natura a través de 47 espècies vegetals que creixen espontàniament als boscos i vores de camins i que, d’una manera o altra, han tingut un significat especial al llarg de la nostra història.
Ens explica les característiques de cada arbre, flor, fruit o llavor; la distribució als Països Catalans; la fauna associada; els usos que se’n fan (elaboració d’objectes, per exemple); les propietats i usos remeiers i medicinals i alguna recepta culinària. Tot això acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions fetes per Icra Art i Maria Dolors Sánchez, que fan molt més fàcil l’acostament a aquest món natural, per a alguns més proper que per a altres.
És un llibre pensat per arribar a tots els públics interessats en les plantes; té una clara funció divulgadora, com tants llibres de Boada, que, sense deixar de banda el vessant científic, transmeten aquest tarannà tan proper i de la terra.
No són plantes ni animals i es troben en la terra, en l'aire i en els nostres cossos. Estan per tot arreu, però costa veure'ls. A més, poden ser microscòpics, però també representen als organismes de major grandària mai registrats.
Mengen pedra, creen sòls, assimilen agents contaminants, es nodreixen de plantes, però també les maten, sobreviuen en l'espai i influeixen en la composició de l'atmosfera terrestre.
Ha arribat l'hora de descobrir l'ocult i fascinant món dels fongs, formes de vida estranyes i meravelloses que ens obliguen a repensar el funcionament de la vida. En proporcionar als humans pa, alcohol i medicaments, han canviat la història de la nostra espècie, mentre que la seva capacitat per a digerir plàstic, explosius, pesticides i petroli cru s'aplica en el camp de les noves tecnologies.
Merli Sheldrake és micòleg i escriptor, i aquest és el seu primer llibre, bestseller internacional del Sunday Times i del New York Times. També va ser guanyador el 2021 de la Royal Society Science Book Prize i del Wainwright Prize, així com seleccionat com a Llibre de l’Any al The Times, Daily Telegraph, Sunday Times, New Statesman i Time, entre d’altres.
Aquest llibre parla de la molsa i dels seus paral·lelismes amb l'organització amb altres espècies vegetals i animals i també amb els humans.
L'autora, Robin Wall Kimmerer, botànica, professora, investigadora i escriptora, ens endinsa al món fascinant del microcosmos de la molsa. Un món on la percepció ordinària entra a un altre nivell de bellesa: fulles petitíssimes i perfectament ordenades, vides complexes i boniques que passen desapercebudes. Així aquest microcosmo de la molsa té moltes semblances amb una selva tropical, encara que aquesta darrera sigui tres mil vegades més gran, posseeix la mateixa estructura, el mateix tipus de funció. Encara que l'escala és molt diferent, les normes dels ecosistemes que regulen l'intercanvi d'energia i el cicle de nutrients, la comptetició i l'ajuda mútua funcionen per igual.
Les roques, les soques dels arbres, el terra ombrívol d'un bosc... són els llocs on la molsa habita. Llocs on l'aigua fa la seva aparició i s'hi queda per un temps. La humitat i la molsa són companyes de viatge.
Narrat en primera persona, Kimmener, explica la seva experiència amb els seus alumnes, amb persones amb qui ha compartit la passió per la molsa, amb les seves investigacions i, sobretot, amb un fet important com és l'observació. D'aquesta manera és capaç d'identificar segons el color verd i com captura la llum quin tipus de molsa és de les vint mil que hi ha.
I no només hi ha molsa a les muntanyes, també n'hi ha a les ciutats.La molsa urbana té molt a veure amb l'ésser humà: és diversa, adaptable, tolerant a l'estrés, resistent a la contaminació i prospera en condicions de gran densitat. Llos urbans on es pot trobar molsa a la ciutat: estatues, fonts, tombes, etc.
Un ús que explica de la molsa anomenada Sphagnum és el de farciment a l'interior dels porta nadons, fent d'embolcall en forma de niu ben tou. Aquesta molsa pot absorvir entre vint i quaranta vegades el seu pes en aigua. Una absorció semblant a la dels Dodot de supermercat. Amb això que va fer que fossin els primers bolquers d'un sol ús. Per tant, les àvies de les àvies en sabien molt de trobar solucions.
Darrerament hi ha depredadors humans a la cerca de la molsa. El lladres d'art, com els anomena l'autora, no s'aturen a observar amb atenció el món minúscul de la molsa. S'ha estudiat que la recuperació de les zones recol·lectades pot durar dècades. En alguns arbres ja no tornarà a créixer. Això passa als boscos de l'estat d'Oregon, lloc que ella coneix molt bé, però també passa als nostres boscos de Catalunya.
A continuació, un petit fragment:
Mis antepasados potawatomis tenían una palabra para este misterio: puhpowee, la fuerza que provoca que un champiñón surja de la tierra de la noche a la mañana. Diría que eso es lo que me lleva al estanque esta noche de abril: el deseo del presenciar el puhpowee. Renacuajos y esporas, óvulos y espermatozoides, lo mío y lo tuyo, musgos y ranas: todos estamos conectados por la comprensión común de las llamadas que inundan la noche de principios de primavera. Es la voz sin palabras de los anhelos que resuena en nuestro interior, el deseo de continuar, de participar en la vida sagrada del mundo. (pàg. 47)
En aquest llibre, la història natural i les relacions culturals de les molses es converteixen en una poderosa metàfora de les formes de viure al món.
A Delta, Gabi Martínez, l'autor d'aquest meravellós llibre, ens retrata la seva vivència d'un any a l'illa de Buda. Amb unes descripcions precioses de l'espai que l'envolta: la casa, el nom de la qual és la Pantena, el terreny, el mar i també de les relacions personals que s'estableixen entre els habitants d'aquesta terra, ens podem fer una molt bona idea de com és la vida en aquesta zona del delta del riu Ebre. Sense deixar d'esmentar la relació que té el propietari de l'illa amb l'administració, amb els gestors del Parc Natural i els ecologistes, amb els caçadors... Durant tot el llibre es pot copsar la preocupació per l'aparició d'una gran tempesta com el Glòria i que ho faci desaparèixer tot. Amb la lectura, te n'adones realment que és una zona molt feble i que el canvi climàtic hi afecta de valent. Si no s'hi intervé, en pocs anys desapareixerà com han desaparegut tants altres deltes del món.
Només cal llegir el fragment que segueix per veure la manera de narrar i el coneixement de Gabi Martinez de l'entorn.
"Despierto de manera natural después de ocho horas de sueño, cuando en la ciudad venía durmiento cinco o seis. Por el tejado camina algún pájaro grande. En el límite del arrozal hay tres moritos alineados que no me detectan tras la ventana. Entre el cristal entelado por el vaho y la malla antimosquitos, puedo contemplar con calma cómo les sobrevuelan bandadas de gorriones que se apiñan en el cañaveral añadiendo sus estrepitosos trinos a un abanico musical que combina el canto templado con chillidos y graznidos, el renqueo leve de aves que parecen motorizadas, la cadencia conservadora, el gorjeo semianciano, el refilo... La biodiversidad está en el aire, y el río no se queda atrás." pàg. 48
Gabi Martínez aconsegueix transmetre clarament que cal preservar els espais naturals amb tots els seus habitants. Amb els recursos de la liternatura, teniu a les mans un gran reportatge basat en la realitat, però al mateix temps carregat de ficció.
Aquesta és la història d’un nen, en Sami, que viu a la Bahia de Bengala, a l’Oceà Índic i una nena, la Yuki, que viu al Canadà, al nord del cercle polar àrtic.
Dos infants que viuen a dos extrems del món l'un de l'altre. Dues històries que es creuaran per un objecte. Dos casos extrems provocats pel canvi climàtic. Un nen i una nena que veuen com canvia el seu món per la inacció dels governs en la millora ecològica. Un món que es destrueix i canvia d'aspecte fent-se menys habitable. Dos infants que volen canviar aquest futur i fer-lo millor.
Dels autors Eoin Colfer i Andrew Donkin dir que han rebut nombrosos premis i han escrit més de 80 llibres. Un d'aquests premis és el Premi Especial dels jutges als Children's Books d'Irlanda per la novel·la gràfica Il·legal. Aquest és un còmic que ens parla del canvi climàtic amb unes il·lustracions de Giovanni Rigano, que ha treballat a produccions de Disney-Pixar, que ens fan endinsar plenament en la història. Al final del llibre hi ha una explicació sobre què és l'escalfament global que ajuda a entendre als infants i als adults les conseqüències dels nostres actes.
Qui no s’ha descuidat, alguna vegada, la mànega d’aigua oberta? Pot ser la mànega, com també l’aixeta que fa rajar i rajar l’aigua. A l’Ernest, el protagonista del conte Com és que no plou?, és just el que li passa quan rega el seu jardí perquè fa dies que no plou.
Això sí, ben segur que al vostre jardí no us ha aparegut espècies marines com el peix pallasso, una balena, un pop... com tampoc fauna salvatge. Si voleu saber quins altres animals s’ha trobat el protagonista, us animo a fer-ne la lectura amb els petits de casa.
Una història ben original que es desplega amb humor tot descobrint la biodiversitat del mar i de la selva. I ens fa adonar com n’és d’important l’aigua per viure.
Un llibre infantil per passar una bona estona amb l’acompanyament d’unes magnífiques il·lustracions, de la premiada il·lustradora Katarina Macurová.
Fa temps que se sap que el nostre clima ha canviat, i que molts llocs de la Terra s’estan escalfant; d’altres s’estan tornant massa secs o massa humits. I què produeix tots aquests canvis? Les persones que habiten la Terra estan vivint: sequeres, incendis forestals, tempestes violentes i inundacions.
Aires de canvi explica, als més petits de casa, com avui dia la Terra té un problema: un excés de carboni a l’aire. I aquest llibre els engresca a descobrir què és el carboni, el diòxid de carboni, la fotosíntesi, i l’efecte hivernacle per ajudar a millorar aquesta situació de la Terra.
La Terra té uns poders increïbles per eliminar el diòxid de carboni de l’atmosfera, com és el cas de les algues marines - anomenades laminarials – o bé el poder dels mangles – arbres amb els peus o arrels dins l’aigua - que absorbeixen el carboni; però amb això no n’hi ha prou per curar-se, cal ser conscients que tots nosaltres junts també tenim uns poders increïbles per protegir-la.
Un llibre infantil per aconseguir coneixements i fer-nos més poderosos davant un canvi climàtic que cada cop és més evident.
La millor manera de conèixer els espais naturals és a peu, fent camí. El senderisme ens permet gaudir del paisatge de manera pausada i atenta: les vistes, els colors, els sons, el frec de l’aire... I és així com aprenem a estimar la terra i com podem transmetre el sentiment de pertinença a la natura lligat als valors de respecte i protecció de tot el que ens envolta.
En aquest llibre, en Cèsar Barba i en Sergi Ramis ens proposen 20 excursions per gaudir dels millors paisatges de mar de Catalunya, des de Llançà fins a la costa d’Alcanar. Les excursions són accessibles per a tots els públics; no hi ha gaires dificultats i per això també es poden fer amb la mainada.
Tots els itineraris voregen la costa catalana i estan senyalitzats, de manera que és gairebé impossible perdre’s. A més, alguns d’aquests recorreguts passen per camins de ronda coneguts per molts senderistes i molt ben marcats. Un dels objectiu d’aquestes excursions és descobrir trams de costa que destaquen per algun aspecte en concret: un penya-segat, una cala, jaciments arqueològics, sorrals, dunes o vistes impressionants del mar.
L’estiu és un bon moment per fer pràcticament totes aquestes rutes, ja que moltes d’elles poden finalitzar en una platja per fer-hi un bon cap-bussó i descansar de la caminada.
Molta gent ha consultat alguna vegada algun llibre sobre plantes medicinals i les seves propietats. Quins usos tenen, quan és millor recol·lectar-les... Però el que us proposem com a lectura i llibre de capçalera ens les explica d’una manera molt diferent.
Les autores, Fiona Heckels i Karen Lawton, han creat una comunitat anomenada Seed Sistas a Anglaterra. La seva filosofia es basa en el que anomenen “herbologia sensorial” que no deixa de ser tornar a connectar amb les plantes. Antigament, les dones trementinaires tenien un gran coneixement d’aquest món. Creien en la influència de les herbes per a la salut, no només per guarir malalties sinó per al benestar espiritual de les persones.
La Fiona i la Karen recuperen aquesta saviesa aquí, i al llarg de les estacions trobem recomanacions, poemes, una mica d’anatomia (sabeu que la manera de respirar pot ser un indici de l’estat d’ànim?), consells i algunes receptes. És, doncs, més que un llibre sobre plantes remeieres. Val la pena agafar-lo i entretenir-se una estona, perquè es pot aprendre molt.
Aquest llibre ens explica tres casos on la frase “la unió fa la força” demostra que realment funciona. En tres països França, Alemanya i Estats Units, les persones es van mobilitzar en contra de projectes que podien suposar un augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’explotació d’una mina de carbó a l’aire lliure i la devastació d’un bosc. Exemples d’una lluita que no es pot donar per perduda, perquè les conseqüències del canvi climàtic afecten a tot el planeta. Una breu lectura, però que fa reflexionar.
Muntanya és una revista d’excursionisme editada pel Centre Excursionista de Catalunya amb l’objectiu de defensar i promocionar el patrimoni natural i cultural català.
En aquesta publicació hi podem trobar articles sobre viatges, sobre l’alta muntanya i alpinisme, itineraris per fer excursions i senderisme, però també reportatges diversos sobre temes relacionats amb la natura, com poden ser l’educació ambiental, la protecció de la biodiversitat o l’activisme ambiental.
En el número 943, del desembre de 2023, podem llegir un article molt interessant: Els geoparcs mundials de la UNESCO. Una visió holística de la geodiversitat, escrit per Alfred Montserrat-Nebot.
L’autor, en només deu pàgines, explica què són els geoparcs, per què són importants i com repercuteixen de manera positiva en els territoris.
La UNESCO defineix els geoparcs com “àrees geogràfiques úniques i unificades on es gestionen llocs i paisatges d'importància geològica internacional, a través d'un concepte holístic de protecció, educació i desenvolupament sostenible.”
Montserrat-Nebot, en concret parla dels que hi ha a Catalunya: el Geoparc de la Catalunya Central i el Geoparc Orígens (Conca de Tremp-Montsec). Aquests geoparcs tenen un patrimoni geològic molt important, que els serveix per al seu desenvolupament socioeconòmic, com per exemple la muntanya de Montserrat, les construccions en pedra seca, la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o les petjades dels últims dinosaures, que fan de finestres al passat de la Terra.
Els geoparcs mundials de la UNESCO no s’encarreguen només d’explicar i interpretar l’evolució geològica i natural d’un territori, també volen potenciar accions per mantenir lligams entre la cultura i les tradicions d’aquestes àrees geogràfiques que constitueixen cada geoparc en concret.
En aquest article també hi ha una entrevista al Dr. Guy Martini, president d’UNESCO Global Geoparks Council, que diu coses tan interessants com: ”Els geoparcs de la UNESCO són àrees on la memòria de la Terra té vincles amb la memòria de les societat humanes que hi habiten”. Comenta que un geoparc mundial assoleix els seus objectius a través d’un enfocament triple: la conservació, l’educació i el geoturisme perquè estimulin l’activitat econòmica local i el desenvolupament sostenible.
Actualment, hi ha 195 geoparcs mundials de la UNESCO a 48 països, 15 dels quals són a l’Estat espanyol i 2 a Catalunya.
Aquesta pel·lícula infantil d’animació ens encisa la mirada gràcies a les boniques creacions acolorides de la directora i escultora Anne-Lise Koehler, que ens presenta un món natural molt ben documentat, fruit de moltes hores d’observació. Vol transmetre als espectadors que és aprenent a conèixer i entendre la natura que es pren consciència de la seva importància. Amb un gran realisme, inicia els infants en el descobriment de la vida i el respecte per la naturalesa.
Els protagonistes d’aquest film són deu animalons de diferents espècies: un lluç de riu, un castor, una libèl·lula, un mussol, un blauet..., que es mouen per diferents ambients naturals des que neixen, de manera que creixen junts, es relacionen i s’observen. A través de les seves històries quotidianes anem fent un passeig per la flora i la fauna de les zones humides i del bosc. És amb els animals com a guies que l’espectador infantil inicia la seva caminada pel camí de la descoberta. Aquesta exploració pren la forma d'una història amb diferents veus, les dels petits animals, però també la del narrador. Tot és nou per als que descobreixen la bellesa del món per primera vegada. La mirada humana i la mirada animal s'uneixen. I encara que sigui ficció, les dificultats del món animal no s'esborren perquè a la natura, ningú no està fora de perill.
A part del missatge que transmet, la pel·lícula és interessant per la gran quantitat d’imatges creades manualment amb paper maixé (més de 90.000), pintades de manera puntillista i animades amb la tècnica de l’stop motion, que permet animar fotograma a fotograma.
Bon dia món! és una bella pel·lícula en la qual trobem titelles, escultures, pintures i animació que reinterpreten la natura per fer-nos-la redescobrir amb uns altres ulls.
Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni
Aquesta és la pregària a la Terra en forma de poema de la Confederació de les Sis Nacions iroqueses. És un gran cant de salutació i agraïment a tots els éssers vius, recitat col·lectivament al matí, des de fa segles, en un territori que abraça part del que avui són els Estats Units i el Canadà.
Ens presenta un inventari del món natural, on s’agraeix a cada element de l’ecosistema la seva aportació a la vida.
Edició infantil exquisidament il·lustrada per Vanina Starkoff i en un format desplegable de tres metres.
Traducció realitzada a partir de la versió anglesa Thaksgiving address: Greeting to the Natural World, establerta el 1993 pel Six Nations Indian Museum a partir de la versió Mohawk.
El llibre pertany a la col·lecció Akipoeta, una col·lecció dedicada a la poesia i a la bellesa dels detalls, amb format vertical, títols fets a mà, paper rugós, i amb textos i il·lustracions exquisidament cuidats.
La conca mediterrània és una regió amb una biodiversitat extraordinària, però també una de les zones més amenaçades del planeta, tant per l'activitat humana com pels efectes del canvi climàtic. L'aigua i el canvi climàtic a la Mediterrània reuneix les darreres constatacions i previsions científiques sobre l'escalfament global pel que fa a l'estat i les perspectives dels ecosistemes i els recursos d'aigua en una regió del món que ha estat escenari de moltes transformacions al llarg de la història. Com ens pot afectar l'actual gran repte del canvi climàtic? Amb aquesta publicació, el Centre UNESCO de Catalunya vol contribuir a un millor coneixement de la Mediterrània i també dels efectes que el canvi climàtic pot produir sobre els seus ecosistemes d'aigua dolça i salada, la disponibilitat de recursos hídrics, i sobre aquesta peculiar espècie que tot ho altera: els humans. I per sobre de tot, esperem contribuir a la conservació de la biodiversitat, l'aigua i els paisatges mediterranis, uns tresors la mar de fràgils.
Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals.
En realitat, què és un bosc? Un bosc és una gran extensió de terreny plena d'arbres. Així comença a aquest llibre infantil que ens presenta deu tipus diferents de boscos que ens podem trobar a diferents punts del nostre planeta. Primer trobem una introducció on s'explica als infants què és la fotosíntesi, el CO₂, la desforestació, els ecosistemes i la biodiversitat. Després d'aquesta informació bàsica un mapa ens indica la situació geogràfica dels boscos escollits per representar deu ecosistemes característics que existeixen a diverses parts del món. Els seleccionats són:
La Vall de Jiuzhaigou. Situat a la província Xina de Sichuan, al peu de l'Himàlaia, és el santuari de l'ós panda vermell.
El Bosc boreal canadenc. S'estén des d'Alaska fins a Rússia, amb un terç és situat a Amèrica del Nord, a l'hivern s'agafen temperatures de fins 40° sota zero.
Els Boscos de sequoies de Redwood. Situat a la costa oest dels Estats Units, a la vora de l'oceà Pacífic, té arbres de més de 2.000 anys i 115 metres d'alçada.
La Conca del Congo. La conca del riu s'estén per sis països del Camerun a la República Democràtica del Congo, i allà trobem als grans simis.
El Bosc de Bialowieza. El trobem entre Polònia i Bielorússia, té més de 10.000 anys d'antiguitat i la llar del bisó europeu.
El Bosc espinós de Madagascar. Al sud de l'illa de Madagascar trobem el baobab, un arbre que pot acumular milers de llibres d'aigua al seu tronc.
La Selva amazònica. S'entén per nou països d'Amèrica del Sud, es considera un bosc tan dens que la seva llum quasi no arriba al sotabosc.
El Bosc de Sumatra. Situat a Indonèsia, als peus del mont Leuser, és l'hàbitat de la Rafflesia, una flor que pot arribar al metre de diàmetre i a 10 quilos de pés. És l'únic lloc on podem trobar tots els mamífers de la novel·la El llibre de la selva.
El Bosc de Mercantour. A França, a la frontera entre els Alps i la Mediterrània es troba aquest parc nacional de 1.000 kilòmetres quadrats, llar del llop gris.
El Bosc de Daintree. Situat a Austràlia, davant la Gran Barrera de Coral, aquest bosc que té més de 100 milions d'anys, hi creixen les falgueres arborescents, una planta tan antiga que ja existia abans de l'aparició dels dinosaures.
A la presentació de cada bosc trobem un petit joc de preguntes per fer més interactiva la informació que es dona, provocant en els lectors i lectores interrogants sobre allò que s'està explicant. A cada exemple es fa la pregunta: I tu, què pots fer? On es donen solucions ecològiques a les accions contaminants clàssiques. Un bon llibre divulgatiu per donar a conèixer als infants la diversitat dels hàbitats naturals i la consciència ecològica.
Els infants trobaran en aquest llibre les característiques d’alguns animals, però es centra sobretot en els seus caus o nius. Ens els descriu alhora que, amb un llenguatge molt planer, explica com s’alimenten , quan els agrada sortir, com són les seves cries... Tot això recolzat en unes fantàstiques il·lustracions que ens permeten fer-nos una idea de tot plegat.
Podreu aprendre com funciona la vida en el cas de comunitats, com les formigues i les abelles, o com curiosament hi ha animals que poden compartir el cau.
Des de l’Edat Mitjana les dones han fet servir les plantes remeieres per guarir. De fet, precisament per aquesta raó van ser elles les més perseguides i cremades per la Inquisició. L’autora ens explica una mica els antecedents de la figura de la trementinaire. La pobresa de les zones rurals i la dificultat d’accedir a l’atenció mèdica fou el que impulsà un grup de dones de la vall de la Vansa i Tuixén a recórrer a peu els pobles de Catalunya oferint remeis preparats per elles mateixes amb plantes medicinals.
Per sort aquest ofici avui dia s’està recuperant i posant en valor, i aquest llibre ens ofereix un trosset d’aquesta història i una descripció de les plantes que feien servir. També explica, en cada fitxa, quins usos màgics se li donava. Per posar-vos un exemple: un bocí de dolçamara a sota de la coixinera ajuda a oblidar un vell amor.
Si avui vens al bosc és un llibre infantil amb poemes de l’escriptora Rachel Piercey i il·lustracions de Freya Hartas, que fa un bonic recorregut per la natura i els seus canvis durant les diferents estacions de l’any.
L’Os acompanya el petit lector pel viatge de descoberta de moltes meravelles quotidianes que es poden trobar en un bosc al llarg de l’any, de la primavera a l’hivern: els caus dels animalons, les formes tan diverses de les fulles de les plantes boscanes, la textura de l’escorça dels arbres, els refilets dels ocellets enfilats a les branques, les crisàlides de les papallones...
Escrit amb llenguatge poètic i il·lustrat amb uns dibuixos preciosos i detallistes, s’acompanya de petits jocs de buscar i trobar que ajuden l’infant a fixar-se en aquells detalls que de vegades no es perceben a simple vista. I de detalls, n’hi ha munt en aquest llibre! Hi ha dibuixades plantes de tota mena: orquídies, didaleres, boga, margaridoies, gallarets i moltes més; també animals diversos: esquirols, mussols, cérvols, formigues, gripaus, mofetes i pica-soques..., la llista és llarga. També hi ha elements del dia a dia que podem trobar a les nostres cases com contes, tassetes de cafè, jocs, instruments musicals, colors per pintar o globus, per exemple. És una delícia anar descobrint tantes i tantes cosetes.
Un bon llibre per fullejar i mirar; millor si és en companyia per compartir una bona estona.
Recomanació feta per la Biblioteca de Sant Celoni l'Escorxador
14/11/2023
Dones de la muntanya
Sant Cugat del Vallès : Pol·len Edicions, novembre de 2022
Aquesta novel·la gràfica narra les vivències d’un grup de dones que viuen al Pallars Sobirà amb una mirada de gènere. Es tracta del diari de la científica social-natural i activista ecofeminista, Federica Ravera, que va recórrer les valls del Pirineu per conèixer la ruralitat d’alta muntanya. S’hi va instal·lar a viure per estar més en contacte amb la gent d’allà. Els personatges són de ficció, encara que es basa en fets reals, en diàlegs que en alguns casos són fidels i en d’altres, adaptats.
Els dibuixos de la Martina Manyà donen vida al ventall de veus múltiples i diferents: ramaderes, pastores, formatgeres i artesanes de la llana, de famílies de la zona o de nouvingudes, de joves i no tan joves, amb estudis relacionats amb l’agricultura o no. Aquestes dones que han de defensar el seu treball dia a dia i també s’han de defensar de les discriminacions i els sexismes i les dinàmiques de poder que encara perduren actualment.
“La gent se sorprèn perquè porto una granota, i encara em diuen : “I tu portes lo tractor” Jo crec que és molt més difícil portar el bestiar, però és la icona: Lo tractor no és femení i la granota, tampoc!” Capítol, Primavera
La història està dividida en quatre capítols que corresponen a les quatre estacions: hivern, primavera, estiu i tardor durant les quals es duen a terme diferents tasques, activitats pageses, segons el temps que fa.
L’Àgata és la protagonista d’aquesta narració, és la científica que va a la muntanya a parlar amb la dona rural, la que visibilitza fins on arriba el sistema econòmic fet i dirigit per homes, on sembla que la dona que es dedica a la pagesia sigui un fet extraordinari.
Vanesa Freixa Riba, l’autora, és del Pirineu, del Pallars. Hi va tornar després d’uns anys de viure a Barcelona. Va dirigir l’Escola de Pastors durant nou anys. Ara viu amb la seva parella i les seus fills en una borda aïllada al mig de la muntanya a la qual accedeix per una pista. No té veïns a prop. Té cura de vuit ovelles i un hort.
A Ruralisme, Vanesa Freixa reivindica una manera de viure, una opció intel·ligent de supervivència i adaptació al col·lapse al qual ens porta la modernitat, el capitalisme i la globalització.
“Només si anem fent anem aprenent i tornem lentament al saber i a la pràctica nativa, a l’originària, a l’arrel primitiva del que som. Ens tornem més sostenibles en la nostra pràctica diària perquè no ens cal viatjar tan lluny ni fer gaires activitats. Tenim una vida més sedentària, més localitzada, més plena en aquest món nostre, tan petit i tan gran”. Pàg. 19
Ens narra en primera persona la seva experiència, del perquè muntar una escola de pastors, del perquè anar a viure a una borda, del com s’adona que el seu batec és el de la natura “Aprendre-ho per tu mateix, sense que ningú t’ho expliqui és un regal diví”. Pàg. 24
El llibre està dividit en quatre capítols i un epíleg en els qual ens parla del coneixement de la natura, de la desconnexió del món rural, de la ruralitat i de la nova vinculació amb aquest món.
Hi ha moltes reflexions sobre l’èxode del món rural cap al món urbà i global i de com ara el viatge és al inversa produït per la quantitat de problemes generats a les zones urbanes i també pel canvi climàtic; sobre el rebuig a la ruralitat cosa que va portar a la seva masculinització durant dècades, la regressió i el despoblament, etc...
Amb un llenguatge senzill i planer durant tot el llibre cal dir que descriu ratllant la poesia les relacions amb els arbres, els ocells..., en una paraula, en el paisatge que l’envolta.
“Quan hi passava, admirava aquells arbres, els apreciava de veritat i els omplia, de mica en mica, de més i més afectes. Eren els meus germans, els guardians, els vetlladors de la nit i el dia. Temps més tard també vaig començar a sentir-ne el patiment: se’m despertava, del no-res, la possibilitat que algun dia es trenquessin o els talessin i que aquell racó desaparegués.” Pàg. 89
Es pot dir que l’autora transmet el seu camí de retorn a les seves arrels amb tot el que té de bo i de dolent la seva decisió. A l’epíleg i per acabar diu: “Ara soc una persona rural iniciant un procés irreversible d’ensalvatgiment. Soc rural, encara amb una mentalitat urbana, però en procés profund de transformació. Ara visc el meu dia a dia envoltada d’arbres i de muntanyes, i participo de la millor manera que sé sobre l’ecosistema mineral, animal, humà i espiritual on visc.” Pàg. 183
Ruralisme mostra amb la visió d’una dona tot el que hi ha de positiu i de negatiu de viure en un entorn rural. Us agradarà!
Anna –Nan- Shepherd, novel·lista i poeta escocesa, escriu La muntanya viva durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial i no es publica fins l’any 1977, quatre anys abans de la seva mort.
Un llibre que en el decurs dels dotze capítols repassa un paisatge escocès amb tots els seus diferents elements: l’altiplà, el glaç i la neu, l’aire i la llum, animals, plantes... Tot descrit sota una mirada ben subjectiva, detallista i intensa que testimonia el vincle profund de l’autora amb el territori.
Robert Macfarlane, escriptor anglès i autor referent de la literatura de natura, escriu el segon pròleg d’aquesta edició. En aquest ens enuncia com les lectures de budisme i taoisme de l’escriptora traspuen en la seva creació literària. L’expressió de Nan Shepherd “Les muntanyes tenen un interior” [pàg. 29] revela aquest esperit oriental, com també ho comunica l’afirmació “[...]perquè a mesura que penetro més profundament en la vida de la muntanya, també penetro en la meva” [pàg. 224].
La muntanya viva, un assaig amb una prosa clara, minuciosa i poètica com quan caracteritza a la pàgina 92 un element de la natura: “L’aigua, aquest element fort i blanc, un dels quatre misteris fonamentals [...] és tan simple que m’espanta. [...] No fa res, absolutament res més que ser el que és”. I continua a la pàgina 98 “[...] la qualitat més temible de l’aigua és la seva força. N’adoro la refulgència i la brillantor, la música, la flexibilitat i la gràcia, i com pica contra el meu cos; però en temo la força”.
Qui faci la lectura de La muntanya viva iniciarà un pelegrinatge a paisatges exteriors i glaçats com també a paisatges interiors i espirituals, camí d’una meditació contemplativa i de coneixement. En paraules de Nan Shepherd a la pàgina 196 “Puc ensenyar diverses habilitats al meu cos perquè aprengui la natura de la muntanya. Una de les més essencials és la quietud”.
Els més petits de casa, amb Una terra verda, poden aprendre a comptar de l’1 al 10 d’una forma molt juganera, divertida i senzilla.
Aquest joc és el fil conductor de l’autor, Hollis Kurman, per presentar 10 històries o accions senzilles i visualment atractives amb la intenció de convidar a les criatures per què en el seu dia a dia ajudin a cuidar el planeta.
L’ il·lustrador Barroux és qui les dibuixa, i a tall d’exemple la història de 8 ocells refrescant-se per mostrar l’acció de construir 8 abeuradors que serveixin per beure o remullar-se.
Un llibre infantil que també incorpora, a la part final, recursos per saber-ne més que ajudin a fer un món millor. I com s’apunta al final del llibre: “ Tot el que fem és important: què mengem, com ens vestim, com ens movem d’un lloc a l’altre i on comprem. “
Quan veiem als telenotícies la previsió del temps, i els experts comencen a parlar de cumulonimbus, vent de tramuntana, esclafits, mànegues... Segur que molts d’aquests conceptes us sonen però realment no sabeu exactament en què consisteixen.
Aquesta petita guia, molt clara i breu, ens explica tot el que necessitem per entendre aquests fenòmens meteorològics i fer-los servir per predir el temps.
Per exemple, la presència d’un tipus concret de núvols al matí és la indicació d’una possible formació de tempestes a la tarda. I sabeu que a més de l’arc de sant Martí també és possible veure un arc de boira?
Us animem a agafar el llibre, llegir-lo atentament i contemplar la natura. Qui sap, potser després sereu capaços de predir mínimament el temps.
Els quatre protagonistes d’aquest llibre, a qui els uneix una amistat de molts anys, decideixen anar a viure en un bosc del Montseny durant 25 dies de manera sostenible, servint-se únicament del que els ofereix el bosc, tant per alimentar-se com per a aixoplugar-se, amb el propòsit de descobrir allò que és essencial per viure i trobar la llibertat que els ofereix la natura.
El llibre és el relat de les experiències viscudes durant aquest temps, que van posar a prova la seva capacitat de supervivència en un espai natural, al marge de la societat. Depenien només d’aquells recursos que van saber identificar per tal de servir-se’n, sobretot pel que fa a les plantes, ja que no identificar-les correctament podia suposar una intoxicació greu o fins i tot la mort. Durant uns quants mesos abans de l’experiència van mirar d’adquirir el màxim de coneixements necessaris per poder sobreviure sense recórrer a cap altra ajuda. Van parlar amb gent que tenia coneixements de botànica i van llegir molts llibres sobre plantes.
Una experiència difícil d’oblidar i que no va ser tan fàcil com semblava.
Sergi Monrabà, l’autor, sociòleg de formació, fa també una reflexió crítica sobre diferents temes com la societat de consum, el materialisme, el pas del temps, l’arrogància de l’ésser humà o la crisi climàtica. Reconeix que va ser una experiència difícil d’oblidar, amb més dificultats del que es pensaven quan s’ho van proposar.
Què té a veure la natura i la literatura? Si encara no ho has descobert, en aquest llibre ho esbrinaràs.
Després de vuit anys d'estudi i immersió en l'obra de Jacint Verdaguer, l'autora presenta un estudi exhaustiu on la botànica i la literatura conflueixen. Aquestes dues disciplines entrellaçades mostren un magnífic recull dels poemes d'en Verdaguer acompanyades de les fotos corresponents.
Hi trobaràs, doncs: " Els noms de més de tres-centes espècies de plantes vasculars hi són inventariats, identificats, contextualitzats, atribuïts a noms científics i il·lustrats amb fotografies no rarament de llocs trepitjats per Verdaguer en referir-se a una planta o a una altra. Com en tot treball florístic, alguna planta no ha pogut ser del tot (o fins i tot, en algun cas, gens) identificada; això deixa feina per a estudiosos futurs..." pàg. 15
Parlar de Rafael Puig i Valls, de la Maria Antònia Simó Andreu, de la Fundació Mona o de la Maria Garcia, per citar només alguns noms, potser no us diu res. Però si afegim que totes aquestes persones han contribuït d’una manera o altra a millorar el medi ambient i fer-nos adonar de la importància de protegir totes les formes de vida ja no us agafarà per sorpresa.
Aquest llibre, tot i estar adreçat a infants, és recomanable per a qualsevol que vulgui conèixer qui són. Gràcies a la seva lectura coneixerem perquè celebrem la Festa de l’Arbre, què fan a Ecologistes en Acció, com la Carla Zaplana ens explica la importància d’una alimentació més sana... I així fins a completar les 20 biografies molt breus i explicades d’una forma molt senzilla, totes elles acompanyades d'unes il·lustracions que recolzen el text ajudant a la seva comprensió.
Penell és una revista escrita en català el contingut de la qual és sobre meteorologia, climatologia, medi ambient i sismologia.
És una publicació quadrimestral i, cal dir, que encara que els temes són molt científics, el llenguatge que usa és molt proper al ciutadà a qui agradin aquestes temàtiques. Com diu Sergi Corral a l'editorial "... la ciència va a buscar al ciutadà però al mateix temps al ciència s'ha allunyat de la ciutadania [...].
D'aquí que les jornades com el Meteocat o el Curs d'Observació de Fabra destinin esforços a fer baixar la ciència al ciutadà, és a dir, que a partir de la divulgació, gent d'àmbits molt diferents pugui arribar a entendre el perquè del canvi climàtic, de l'evolució dels boscos, dels canvis en l'agricultura o bé perquè cada cop trobem peixos més estranys a la Mediterrània."
Tenim, doncs, l'oportunitat de saber, amb un llenguatge planer, sobre els episodis de temps violent que ens han acompanyat aquest hivern; què són els huracans; el futur, el present i el passat dels riscos climàtics, entre d'altres.
És, doncs, una gran fita que des de les biblioteques es puguin donar a conèixer aquests tipus de continguts destinats a qualsevol persona usuària.
A qui li agradi la cultura popular, escoltar històries o explicar contes tradicionals, amb aquest llibre té l’oportunitat de fer o una cosa o una altra, o bé totes dues.
Louis Espinassous, biòleg, etnòleg... i fins i tot pastor, reuneix i reescriu trenta-tres històries vinculades al món dels arbres i la natura, originàries d’arreu del món. Recollides per ser escoltades o contades sota l’arbre, l’avet, el bedoll o el cirerer de bosc. Ha comptat amb l’extraordinària sort de poder recollir-ho de llavis de les narradores i dels narradors de contes tradicionals dels Pirineus, dels llibres de contes de tradició oral, com també de l’oralitat contemporània.
Una bona proposta per fer camins de natura acompanyats, en les petites aturades de descans, per la lectura de contes que segons l’autor els defineix així: “Els contes són com les papallones a les pàgines d’una guia(...) només tenen sentit si finalment aconsegueixen emprendre el vol, ben vives, en el pas de la boca a les orelles”.
L’abella de la mel ja ens dona una pista molt clara de què tracta el conte: les abelles. Mitjançant unes il·lustracions que moltes vegades pel color ja recorden les d’aquestes productores de mel, i recolzat pel text, ens va explicant quina és la seva utilitat. Com aletegen cercant el cel amb un propòsit molt clar i que en poques paraules ens explica:
“Aquesta és la flor que l’abella ha triat. Aquesta és la flor plena de pol·len. Aquesta és la flor, d’un color que enlluerna, la que té un perfum dolç que atrau l’abella que vola. Quin viatge tan llar, és hora de fer un glop ensucrat, sucós...”
Al llarg de la tota la història anem entenent quina és la seva funció, com es comuniquen entre elles, el treball que fan al seu rusc... És, en fi, un conte que ens ajudarà a conèixer-les millor, a respectar-les i a no témer-les, doncs aquests petits insectes són una part fonamental per a la natura.
Us imagineu poder viatjar en el temps? I que gràcies a això un dia que amenaçava amb esgarrar les vacances d’estiu, acabés resultant tota una aventura?
Tot va començar un matí a l’hora d’esmorzar, preparant-se per anar d’excursió a la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Baralles a taula i batalla entre els dos germans Oriol i Jan, amb les torrades volant com si fossin míssils, tingué com a conseqüència un càstig terrible per a ells. Tot l’estiu sense poder menjar gelats ni anar a la piscina!!!l
Començar el dia amb aquesta “condemna” en el seu futur no semblava que hagués d’acabar bé, sobretot per a uns bandolers. Sí, bandolers com en Capablanca, famós al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. I és allà on l’Oriol, el Jan i els seus dos amics, la Maria i el Vladimir, viatjaran enrere en el temps. Una topada amb uns antics soldats de la guerra dels carlins podria tenir conseqüències. Aconseguiran l’Oriol i el Jan que els seus pares els aixequin el càstig gràcies a això?
Per descobrir-ho haureu de llegir aquest conte... i seguir la mateixa ruta que van fer ells pel Parc Natural de Sant Llorenç. Segur que descobrireu racons molt sorprenents!!
Vint-i-cinc obres mestres de la literatura juvenil i universal reunides en aquest llibre per la il·lustradora i autora Núria Solsona. Vint-i-cinc paisatges que ens anima a iniciar un viatge pels llocs viscuts o per entorns somiats per part de les autores i dels autors, tota una volta al món literària.
Núria Solsona a través de les il·lustracions mostra el protagonisme del paisatge en cada un dels títols, que ens transporta a una contextualització de l’obra mestra fins al punt de descobrir-la tota ella. D’aquí que per completar-ne l’aventura descriu: un fragment de l’obra, un resum en tres línies, l’argument del relat i la biografia de l’escriptora o de l’escriptor corresponent.
Oberts a rebre una invitació a la lectura dels clàssics? Preparats per conèixer la natura en la literatura?
Divuit històries increïbles, curioses, i de fets extraordinaris i reals protagonitzades per animals de diferents espècies, totes elles lligades per fils invisibles amb els humans. La sorprenent “Operation Cat Drop”, catorze mil gats caiguts del cel a l’illa de Borneo per acabar amb el tifus; o com l’espècie de papallona Cactoblastis cactorum salva Austràlia de la invasió del cactus i és declarada heroïna nacional...
Aquest entramat de relacions és el que l’autor narra amb un llenguatge planer i entenedor per arribar a petits i grans. Uns relats atractius que miren d’apropar la ciència als lectors.
Tota una complexitat de la natura que Accinelli, divulgador científic i entomòleg, en aquest llibre convida a l’ésser humà a respectar els seus vincles, donat que quan un d’aquest fils es trenca els efectes són imprevisibles. A la natura no hi ha res independent i qualsevol acció de l’home modifica i transforma l’entorn.
Un llibre il·lustrat de la mà de l’autora Serena Viola, qui reforça la importància dels fils de la natura.
Una obra de coneixement amb un objectiu clar de divulgació i a la vegada pels amants de la lectura.
Els amants de les alçades i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ja disposen d’un nou llibre. De la mà de l’Albert Masó, muntanyenc com n’hi ha pocs, ens ofereix 25 excursions a 48 cims del Parc. Són itineraris molt detallats que ens ajuden a no perdre’ns, especificant la dificultat. Cal destacar el mapa que acompanya cadascuna de les rutes així com una fotografia de la zona. Aprofiteu aquesta guia per descobrir o redescobrir alguns dels cims que conformen aquest espai tan bell.
Les transformacions dels territoris, siguin lentes o ràpides, no estan exemptes de tensions. Sense sortir de casa nostra, no fa tants anys El Prat era una població agrícola, que va experimentar una enorme metamorfosi amb la industrialització i la presència de l’aeroport. Com afecten aquestes transformacions la identitat dels llocs que les pateixen? Com es veuen? Com es narren?
Mercè Ibarz és doctora en Comunicació Audiovisual, investigadora i escriptora. Actualment és profesora en la Universitat Pompeu Fabra i columnista de l’edició en català de El País i de Vilaweb. Com a assagista ha escrit nombrosos d’assaigs sobre Merè Rodoreda i Luis Buñuel. En narrativa es autora dels llibres de relats A la ciutat en obres i Febre de carrer i les novel·les No parlis de mi quan me’n vagi i Vine com estàs i L’amic de la finca roja (2017). Amb el Tríptic de la terra ofereix alhora un relat biogràfic la crònica de les transformacions del món rural contemporani.
Compostar els residus orgànics a casa no només ens serveix per a generar un aliment ben ric per a les nostres plantes i cultius, sinó que a més ens permet gestionar els nostres residus d'una manera circular, sostenible i totalment segura.
A més, es pot fer tant a un pis com a un jardí no hi ha excuses!
Veurem diferents tècniques adaptables a diferents realitats així com els errors més comuns perquè puguis evitar-los o corregir-los.
Els ocells són una part importantíssima en el nostre medi ambient i aquesta guia de lectura és una eina de consulta per tal d'aprofundir en el...
Natural places videos
Presentació del prestatge d'espais naturals
Presentació del prestatge d'espais naturals
La teva privacitat és la nostra prioritat
Aquest portal web únicament utilitza galetes pròpies amb finalitat tècnica, no recapta ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu coneixement. No obstant això, conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a la de la Diputació de Barcelona que vostè podrà decidir si accepta o no quan accedeixi a ells. Més informació
