Fa 150 anys del naixement de l'autora. Explora l’univers literari d’una escriptora única. Humor fosc, simbolisme religiós i tensions morals en la ficció gòtica del sud.
Els festivals de poesia vehiculen una de les maneres més emocionants de viure la poesia, sentir-la en veu alta per una poetessa o per un poeta, acompanyats en ocasions amb música en directe, gaudint de la poesia en espais naturals o en edificis singulars.
Dins la novel·la romàntica juvenil destaquen dos subgèneres oposats: enemies to lovers, on enemics acaben enamorant-se contra tot pronòstic, i friends to lovers, on l’amistat es transforma en amor. Ara et toca triar: 💔 o 💕?
Què tindran les llistes i els rànquings que tant ens agraden? Ja tenim aquí els llibres més prestats de la XBM. Estarà la teva novel·la preferida entre les escollides? Descobreix-ho aquí.
Selecció de textos escrits per dones que, amb una mirada íntima, exploren les emocions quotidianes i els valors femenins enfront d’una societat competitiva i individualista.
Antonio Cipriano José María Machado Ruíz neix a Sevilla el 26 de juliol de 1875. Poeta, dramaturg i narrador espanyol, és un dels màxims exponents de la generació del 98.
Al llarg dels segles hi ha hagut remeieres, herbolàries i sanadors. Al Pirineu, aquestes dons eren les trementinaires. Un anhel de llibertat els duia a viure al marge, com viuen al marge les herbes que collien, i el desplaçament els era obligat: de l'Urgell a la Fenolleda, passant pel Quebec, Esperit de trementina és la història de tres generacions de trementinaires que viuen una vida dura, lliure i rica. La història petita i la gran història s'entrellacen a les vinyes de la Cecília, la Janina i la Bet.
Qui agafa la novel·la d'Elsa Plaza “Un tango para Emmy Langer” pot pensar que és simplement una novel·la criminal. Però jo no confio molt en aquestes classificacions per gèneres. Per què? Doncs perquè el que m'ha capturat més en aquest llibre és que m'ha traslladat a una època, la segona república espanyola i m'ha explicat les sensacions i les vivències de la gent a principis dels anys 30 a Europa. Per cert, no tan diferents de les que percebem avui dia pel mateix territori.
La viva descripció del barri del Raval de Barcelona, la seva gent, la misèria de la classe treballadora, les lluites i el moment de nova esperança per aconseguir aquest món millor amb què tothom somiava formen una bona part del llibre. A això hem d’afegir les converses entre totes les dones protagonistes del llibre que formen gairebé un manual de feminisme. Com jutjaven (jutgem?) les dones per voler sentir-se lliures, sortir de nit, anar a ballar? Per voler portar la seva vida com creien el més convenient, de vegades quedant-se soles, no com tota una tradició de centenars d'anys els imposava. L'assassinat d'una dona pot ser culpa seva?
És una novel·la escrita de forma captivadora que a part d’explicar una història, intenta escriure la història de les dones d’una època. O la història de les dones en general: els mateixos problemes; la criança, el treball domèstic, la por per caminar soles de nit, la feina i la independència de cada una. El perill d’acabar en un prostíbul, només perquè t’has atrevit a estimar un home. O morta. I l’eterna solitud: totes sentim el mateix, però poques vegades tenim la força d’unir-nos i lluitar per posar fi a la nostra situació par a totes i per sempre.
En Gerald Durrell va ser uns dels naturalistes i divulgadors més importants del segle XX, com també un escriptor excepcionalment dotat per a la descripció humorística. Nascut a l'Índia als anys vint del segle passat era el menor d'una família britànica de quatre germans. El més gran de tots va ser Lawrence Durrell, autor del Quartet d'Alexandria i un altre afamat escriptor en llengua anglesa. En Gerald adult va treballar durant anys organitzant expedicions per a capturar animals pels zoos europeus fins que, gràcies als ingressos que va aconseguir amb el gran èxit literari, va poder fundar un zoo conservacionista a l’illa de Jersei.
Els Durrell es van expatriar a Corfú a començaments dels anys trenta buscant un clima més agradable que el de la costa anglesa. Havien viscut a l'Índia fins a la mort del pare, enginyer del ferrocarril, i no van aconseguir aclimatar-se a Anglaterra. Van viure quatre anys a Grècia fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial i les anècdotes acumulades durant aquest període donen forma tant a La meva família i altres animals com als dos títols posteriors del que s’ha anomenat “Trilogia de Corfú”. Els seus germans Larry, Leslie i Margo, en Gerry mateix i la seva mare Louisa es barregen a les pàgines de la novel·la amb la fauna autòctona de l’illa (humana o no) per a viure tota mena d’esbojarrades peripècies.
La molt poc convencional vida de la família, plasmada en la passió d’en Gerry pels animals, la de la seva mare per organitzar banquets i celebracions, la d’en Larry per convidar tota mena d’artistes i personatges peculiars sense avisar abans, la d’en Leslie per les armes i la de la Margo per prendre el sol i conèixer nois atractius, farceixen la lectura de bon humor i ganes de viure. I evidentment no es poden deixar de banda les aportacions hilarants dels amics grecs dels Durrell, amb el metge i naturalista Theodoro, i el taxista i home per a tot Spiro, encapçalant la processó. Especialment recomanada si esteu passant un sotrac vital, La meva família i altres animals us farà riure sorollosament i us enlluernarà com el cant a la vida que va voler escriure Gerald Durrell.
Marta Orriols Balaguer va néixer a Sabadell el 1975. Es va llicenciar en Història de l’art, va estudiar guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bandé a part i també escriptura creativa a l’escola d’escriptura de L’Ateneu Barcelonès. Col·labora amb mitjans com Catorze.cat i Núvol. A l’any 2019 li van atorgar el premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana.
Aprendre a parlar amb les plantes explica la vida d’una neonatòloga anomenada Paula que amb 45 anys ha de reconciliar-se amb ella mateixa. S’enfronta d’una manera sobtada a una revelació i a una pèrdua. Acaba de perdre en un accident al Mauro, la seva parella, que poques hores abans l’hi ha confessat estar en una altra relació. Això suposa que ha de superar ella sola un doble dol que no tothom coneix. A través de les pagines de la novel·la, l’autora ens acompanya a reflexionar sobre temes com la dissolució de la parella, la lluita per la vida, la mort sobtada i la frontera de l’abans i el després que s’estableix per la pèrdua d’un ésser estimat. Parla sobre els sentiments contradictoris que li desperta el fet que la seva parella trenqués amb ella poques hores abans de morir. Li queda ràbia i rancúnia quan es pregunta fins a quin punt va conèixer al Mauro, que la va deixar per una dona més jove, però també li queda un dolor profund per la seva mort.
La protagonista ordena els seus pensaments en un relat delicat i intimista en el qual anem descobrint detalls de l’hospital on treballa, dels companys de feina, del seu pare i dels amics més propers. Ens narra amb senzillesa i determinació les coses quotidianes, com les plantes del Mauro, mortes i seques perquè ella es descuida de regar-les, de les seves rutines i de les emocions a flor de pell que la porten cap a la superació personal. La lectura d’aquesta novel·la emociona i reconforta a parts iguals. Molt recomanable!
Novel·la magistral que aborda el matrimoni i el divorci després del franquisme amb realisme i sense dramatisme, en una època què el maltractament a les dones dins del matrimoni es vivia amb resignació i naturalitat. És una història centrada en un model de dona tradicional i en un context rural carregat d’un masclisme persistent. La protagonista és una noia d’un poble petit anomenat Llucena. A través de la seva vida veiem una profunda radiografia de la societat rural de Castelló des dels anys setanta fins als noranta. Es tracta d’una jove mestra, filla dels forners, que es cria sense haver sortit mai de la seva comarca. Narra la vida del poble, les costums i els canvis que es produeixen a nivell econòmic i social. Ella, com totes les dones del poble, pensa en casar-se i formar una família. Una de les virtuts de l’obra és el to amb que narra l’acció. Fa servir un llenguatge àgil i distès en un registre local que aporta molta autenticitat als diàlegs. Aquesta lectura ens convida a reflexionar, a revisar i a modificar conductes del tot inacceptables. Ens mostra l’exemple de persones que no volen acceptar el rol que els ha estat assignat. Algunes coses han quedat superades però encara queda molta feina per fer.
Emma Zafón (Llucena, 1987) és una periodista i escriptora valenciana que ha treballat en diverses redaccions del País Valencià, Aragó, Andorra i Catalunya. Ha tractat temes econòmics, polítics, socials i culturals. Ha sigut cap d’informatius del Canal Terres de l’Ebre, on va impulsar el primer telenotícies territorial de la Xarxa Audiovisual Local. Casada i Callada (2023) és la seva primera novel·la en solitari després d’escriure “No iba a salir y me lié” juntament amb Chimo Bayo.
Joël Dicker torna amb un thriller de ritme i suspens colpidor. Una novel·la d’històries creuades, on els secrets més íntims faran trontollar la vida dels personatges. Una intriga diabòlica de la qual ningú en sortirà indemne.
Joël Dicker (Suïssa, 1985). El 2010 va obtenir el Premi dels Escriptors Ginebrins amb la seva primera novel·la, Els últims dies dels nostres pares. 'La veritat sobre el cas Harry Quebert' va ser guardonada amb el Premi Goncourt des Lycéens, el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa, el Premi Lire a la millor novel·la en llengua francesa, va ser escollida Millor Llibre de l’Any pels lectors d’ El País i va merèixer el Premi Qué Leer al millor llibre traduït i el XX Premi San Clemente, atorgat pels alumnes de batxillerat de diversos instituts de Galícia. Traduïda amb gran èxit a quaranta-dos idiomes, s’ha convertit en un fenomen literari global i forma, juntament amb 'El llibre dels Baltimore' i 'El cas Alaska Sanders', la trilogia protagonitzada pel personatge Marcus Goldman. També ha publicat a La Campana 'La desaparició 'de Stephanie Mailer i 'L’enigma de l’habitació 622'. 'Un animal salvatge' és la seva darrera i esperada novel·la.
Una apassionant història de coratge i emancipació femenina.En *Lizzanello, un poblet d'uns pocs milers d'ànimes, un autobús de línia es deté en la plaça major i baixa una parella: ell, *Carlo, és fill del sud i està content de tornar a casa; ella, Anna, la seva esposa, nascuda en el nord, està trist i preocupada: quina vida li espera en aquesta terra desconeguda?Fins i tot trenta anys després d'aquest dia, per a la gent del poble Anna continuarà sent «la forastera», la diferent, la que no va a l'església, la que no es passeja pel poble, la que no s'interessa per les xafarderies. I Anna, orgullosa i esquiva, no es doblegarà mai a les lleis no escrites que oprimeixen a les dones del sud. Ho aconseguirà gràcies a l'amor que sent pel seu marit, un amor la força del qual adverteix amb claredat el germà major de *Carlo, Antonio, que s'enamora d'Anna en el mateix instant en què la veu. Més tard, farà una cosa realment revolucionària: es presentarà al concurs per a ocupar un lloc en correus. «La cartera», com Anna vol que la cridin, es convertirà en el fil invisible que uneix als habitants del poble i les seves històries. Primer a peu i després amb bicicleta, orgullosa amb el seu uniforme i la gorra, canviarà la vida en *Lizzanello.
Anthony Passeron debuta amb una novel·la de no-ficció que entrellaça el drama íntim de la seva família, a la França rural, amb una crònica social i científica dels anys vuitanta que transcendeix fronteres.
A través de la figura del seu oncle Désiré, un jove marcat per la toxicomania i l’estigma de la SIDA, l’autor explora l’impacte devastador del VIH, que no només esdevingué una sentència de mort, sinó també un "pecat" social que condemnava els infectats a la marginalitat i sumia les famílies en la vergonya i el silenci.
El relat mostra també com la SIDA va transformar la relació entre pacients, metges i investigadors, convertint-los en aliats en una lluita compartida contra un enemic desconegut. I enmig d’aquesta batalla per salvar vides, Passeron retrata amb lucidesa la ferotge competència entre França i els Estats Units per atribuir-se el descobriment del virus.
Amb una prosa precisa i continguda, l’autor equilibra la memòria personal amb el relat històric, construint un llibre d’una gran càrrega emocional que dona veu als qui van patir en silenci una de les grans tragèdies del segle XX.
Els vulnerables revela el que succeeix quan un trio de perfectes desconeguts està disposat a obrir el seu cor a l'altre i com fins i tot els actes de cura més petits poden alleujar l'angoixa dels altres. Una narració que, amb les seves reflexions i digressions, desborda les costures de la novel·la més tradicional per a explorar les relacions humanes, la solitud, la necessitat d'empatia i l'escriptura com un mode de comunicació. Tendra, divertida i profunda, aquesta és una obra de gojosa lectura que confirma a Sigrid Nunez com una de les veus més estimulants de la literatura estatunidenca contemporània.
*Recomanació de la Xarxa de Biblioteques Municipals
Francesc Serés parteix de vivències directes o pròximes, de vides anònimes, d’històries reals d’amor i supervivència per aixecar una autèntica “història europea”. El món interior parteix de tres moments i espais històrics de l’Europa dels últims cent anys: la Guerra Civil Espanyola, la II Guerra Mundial i la guerra entre Ucraïna i Rússia. L’autor treballa amb elements de la pròpia experiència personal: les vivències familiars al Front d’Aragó, l´exploració de la memòria oculta de Berlín (on l’autor i la seva dona russa acullen refugiats ucraïnesos), el rescat de la memòria a través del col·leccionisme obsessiu d’àlbums familiars, etc. El relat testimonial de Serés té una sensibilitat i una vibració humana que deixa petja en el lector.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
La novel·la “Neu de tardor” d’Irène Némirovsky(1903-1942), va ser una escriptora ucraïnesa d'origen jueu, coneguda sobretot per la seva novel·la Suite Française, que descriu amb gran sensibilitat la vida a França durant la invasió nazi. Va néixer a Kíiv en una família benestant, però després de la Revolució Russa va emigrar amb la seva família primer a Finlàndia i més tard a França. A les seves obres, Némirovsky descriu amb una mirada crítica i empàtica la societat de l’època, sovint inspirada per la seva pròpia experiència d'exili i les complexitats de la identitat jueva en una Europa cada cop més hostil. -- Adeu, Nianiuixka, Tatiana Ivànovna, adeu, et portaré de Berlín un xal de seda... diu Iurotxka... La Tatiana fa cinquanta-un anys que està amb la família Karin. La vella serventa ha viscut molt, sempre envoltada pels diferents membres i les generacions successives d’aquesta família. Ara, un dels joves de la família, l’Iuri, a qui ella estima profundament, marxa cap a la Gran Guerra Russa. Patirà per ell i es veurà envaïda pels records. Esclata la Revolució d’Octubre i els Karin es veuen forçats a exiliar-se a París. La vella mainadera els seguirà dòcilment per Europa, però, a diferència de la resta de la família, no podrà deixar d’enyorar la neu de la tardor. I és que aquest any, la neu es fa esperar... En aquesta novel·la ens endinsem en la figura de la Tatiana i, a través dels seus gestos i mirades, descobrim l’experiència que li ha donat la vida i com els seus consells esdevenen un referent per afrontar les adversitats.
Ella Baxter, autora que jo desconeixia, és una jove i emergent escriptora australiana que amb aquest "Nou animal" es situa en una interessant posició dins el panorama literari australià i l'empenta que li ha suposat guanyar el premi a millor novel·lista jove del Sydney Morning Herald 2022, és inqüestionable.
"Nou animal" ens presenta una noia jove, Amèlia Aurèlia, que colpejada per la mort sobtada de la seva mare, inicia un viatge erràtic que la porta a viure el dolor a través de la recerca d'experiències sexual vinculades en la comunitat BDSM (sigla que descriu pactiques sexuals no convencionals). Aquest procés vital que passa a Tasmània, lloc on viu el seu pare biològic, l'enfrontarà al seu propi plaer, als seus desitjos, a la solitud i al dol intens i sense pal·liatius que sent per la mort de la mare.
El llibre ens presenta situacions hilerants descrites amb molta comicitat que queden interrompudes pel dolor intens i bellament descrit que sent l'Amèlia i que congela tots els somriure. Un noia, maquilladora de morts a qui li encanta la seva feina, desesperada per entendre el perquè de cop i volta la vida s'entesta en colpejar i colpejar tan fort. Divertit, poètic, bellament escrit, i molt entretingut, la novel·la és també un retrat del sexe d'avui en dia disponible tan sols amb un click.
Primera novel·la de l’escriptora noruega Helene Flood, un thriller psicològic sobre la mal·leabilitat de la memòria.
La història comença quan Sara troba un missatge al contestador del seu marit, en Sigurd, dient que acaba d’arribar a la cabana del bosc on havia de passar el cap de setmana amb un grup d’amics. Hores després, ella rebrà una trucada dels seus amics preguntant per ell perquè no ha arribat ni l’han vist... On és el seu marit? Perquè l’ha mentit al missatge? La seva desaparició és tot un misteri i la policia comença a investigar si ella és la principal sospitosa.
Podrem conèixer alguns pacients de Sara durant les seves sessions com a psicòloga, que farà a casa seva on ha muntat la consulta. Durant la novel·la trobarem salts al passat per entendre com va conèixer a Sigurd, els inicis de la relació i la seva vida actual, després de les obres de remodelació de la casa que van heretar de l’avi Torp.
Escrita en primera persona, intercalant diàlegs entre els personatges, l’autora ens va deixant pistes perquè quan arribem al final tot tingui sentit, els petits detalls que en principi no li donaves importància, al final tindrà un motiu per tancar la història del tot inesperat. Sobretot juga amb els records distorsionats, posant en dubte la fiabilitat de la ment, fins i tot el propi narrador no és una font segura per al lector: “els nostres records ens poden fer dubtar de si les coses van succeir així o simplement les hem imaginat”.
La Caroline i en Francis, decideixen passar una setmana de vacances en un altra casa, per mirar de salvar el seu matrimoni que fa temps que trontolla. La casa on s'allotgen, és freda: buida de vida, sentiments i personalitat. De mica en mica la Caroline, troba petits senyals dins la casa, que tenen relació amb la seva vida i que en Francis desconeix totalment. Coses passades que vol oblidar i que algú les coneix tan bé com ella. És aleshores, quan comença a sospitar que potser el propietari/ària de l'immoble la coneix.
L'intercanvi és la primera novel·la que va escriure Rebecca Fleet l'any 2018; va ser traduïda a diferents idiomes i l'any 2020 es va convertir en best seller.
Si t'agraden les novel·les d'intriga, els thrillers psicològics i les històries familiars complexes "domèstic noir", aquesta novel·la no et deixarà indiferent. D'aquí en endavant et rumiaràs a qui li deixes les claus de casa teva.
Som moltes les persones que vivim a les grans ciutats, envoltades d’un excés d’informació i estímuls que ens arriben per totes bandes: sorolls, imatges, olors, etc. Però, i si ens aturéssim un moment? Seríem capaços de suportar el silenci? D’escoltar algú? I a nosaltres mateixos?
En aquesta novel·la, íntima i commovedora, anirem descobrint la història d’una de les poques famílies que encara viuen a les valls altes dels Pirineus. La “solitària”, una escriptora de mitjana edat, que no passa pel seu millor moment, s’hi va a passar una temporada. Allà trobarà la manera de sanar-se i trencar el bloqueig. I ho farà escoltant les persones protagonistes del relat. El suïcidi, les malalties mentals, el dol o la despoblació de món rural són alguns dels temes que s’hi tracten, però sempre amb una veu esperançadora.
Iolanda Batallé, editora, escriptora, professora i directora de l’Institut Ramon Llull (2018-2021), d’entre altres activitats, és un autèntic terratrèmol. Si algun cop l’heu escoltada, ho entendreu. Treballadora incansable és capaç de contagiar-nos l’entusiasme per la literatura, per la cultura, per la vida. No us perdeu aquesta oportunitat d’endinsar-vos en les seves paraules i reflexionar sobre la vida i... la mort.
Morir-te encara no tens massa deutes amb les flors. Antònia Vicens
Violaine Bérot, nascuda el 1967 als Alts Pirineus, França, és llicenciada en Filosofia. La seva activitat professional la va portar de la ciutat de Toulouse, on exercia com a informàtica, especialista en intel·ligència artificial, fins als Pirineus, on es va dedicar a la cria de cabres i cavalls durant anys. Va ser llavors quan va viure una experiència que inspiraria la seva novel·la Como bestias.
El protagonista, un jove mut amb una força insospitada i un do per a sanar als animals, funciona com a ressonància de la violència amb la qual podem arribar a reaccionar davant tot allò que és diferent.
Amb un format d'interrogatoris policials i una immersió directa a la història, moltes declaracions desdibuixen la frontera entre home i animal. Un llibre que subratlla la por que tenim a la nostra naturalesa animal, i en general, a tot allò que veiem com a diferent. És també un llibre d'absències (pares que ni estan ni se'ls espera), maternitats instintives (mares que lluiten per donar dignitat als seus fills al marge de les convencions) i humans d'aspecte convencional que actuen com a salvatges (homes als qui no els importa que hi hagi consentiment). Una història desapiadada que, malgrat tenir poc més de 130 pàgines, no deixa indiferent.
Després de les notables Stoner i Butcher’s Crossing, John Williams (1922-1994) va escriure la que seria la seva última novel·la: August. Es tracta d’una novel·la històrica que li va valer el prestigiós National Book Award, uns dels premis literaris més importants dels Estats Units.
La història comença l’any 44 a.C., just en el moment que Juli Cèsar és assassinat. En el seu testament, el dictador romà nomena com a hereu directe al seu nebot, Octavi, que de sobte es veu en el centre de poder de l’imperi més important de l’època. A partir d’aquí comença una lluita pel poder plena de traïcions i en la que serem testimonis de primera mà de la transformació d’Octavi, de nebot sensible de Juli Cèsar a implacable primer emperador romà. La novel·la està escrita a través de cartes redactades pels diferents protagonistes i a través de les quals, es va construint la història general de l’imperi. Aquest estil epistolar permet un estil narratiu molt introspectiu i conèixer sempre el punt de vista de tots els protagonistes, que sovint juguen a dues bandes.
August és una novel·la molt recomanable que combina l’erudició de ser una obra molt documentada i ben escrita amb la lleugeresa d’una trama molt entretinguda. És una obra que agradarà a qui hagi gaudit de la també excel·lent Memorias de Adriano de Marguerite Youcenar, i en definitiva, als amants de la novel·la històrica més rigorosa.
El nostre protagonista es veu embolicat en unes trames d’assassinats i coaccions en les quals no hi ha participat, però n’és considerat l’únic responsable. El dia abans, uns empresaris havien pressionat uns okupes a abandonar la urbanització on vivien i l’endemà tots eren morts.
Una descripció mordaç i critica de la Catalunya post-procés.
Edagar Cantero és dibuixant i guionista del Jueves, fa uns anys que viu als Estats Units i on ha publicat dues novel·les en anglès que han estat qualificades com a best-sellers pel New York Times.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Llibre que enganxa des de la primera pàgina. De lectura amena i fàcil de seguir, amb una trama trepidant. Un exemple de dones valentes i perseverants.
Barcelona, 1382. Francesca és una noia cristiana de quinze anys que ajuda la seva àvia a fer de llevadora. Aquesta li ensenya els secrets de l'ofici i la introdueix als sabers de les plantes medicinals, però la noia no es conforma amb això, i malgrat la seva humil condició té la determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana. Només hi ha un problema: aquesta professió està reservada als homes.
Gràcies a l'ofici de llevadora, sovint visita el call jueu. Allí coneix Astruc, un noi jueu descendent d'un llinatge de metges que vol estudiar medicina. Comparteixen coneixements: Francesca li ensenya el que sap sobre plantes i ell li permet accedir als llibres. Però la medicina no és l'única passió de la jove: està enamorada de’n Martí, i aquest amor suposa la iniciació a la vida adulta, una vida plena d'obstacles, amor, traïcions i passió.
Basada en una història real i amb una trama enlluernadora, Laia Perearnau ens guia de manera magistral per la Barcelona del segle XIV, una ciutat en ple creixement on conviuen cristians, jueus i musulmans però on comença una època convulsa que espatlla aquesta pau. Les malalties que ronden per les ciutats i l'escassetat d'aliments tensen encara més l'ambient.
Un coronel retirat, i resignat a la nostàlgia, acut al port cada divendres per esperar una carta que no arriba. Aquest es el punt de partida d’una novel·la breu, alhora terriblement propera i màgicament exòtica, que parla de la vellesa i la memòria, la família i el dol, el patriotisme i la soledat de l'apàtrida. Márquez ens apropa un món màgic on allò íntim i allò públic s’interrelacionen en un complex entramat de relacions (veïns, policia, govern, família...) on el lector podrà conèixer la realitat d’un home marcat pel record i les derrotes, a qui els camins de la vida han portat a enfrontar-se a la burocràcia, a sentir-se oblidat i a perdre molt més que la joventut.
Una obra mestra entre el conte i el retret històric, una particular visió del camí de l’heroi que ens serveix d’excusa per parlar de la societat i l'home, de la moral i la fam, una lluita on hi aniran prenent rellevància cada cop més l’angoixa i la més pura voluntat de resistència.
La Clara Cortés va publicar el seu primer llibre, Al final del carrer 118, al cap de divuit anys, gràcies a un premi literari i, des d’aleshores ha publicat més d'una dotzena de novel·les i webcòmics per a totes les edats. Va estudiar psicologia i, actualment, es dedica a temps complet a escriure històries sobre la salut mental i el col·lectiu LGTBIQA+.
Amb Clementine, l’autora ens mostra les relacions que experimenta una adolescent en un moment de la vida on s’ajunten la problemàtica del pas d’infant a adult, amb intensos canvis físics, el descobriment de la sexualitat, l’amor i els dubtes existencials.
La Clementine viu amb el seu xicot des de fa anys, és una relació còmoda, però, realment, no s’hi sent del tot bé, se sent sola i desubicada. Un dia, però, apareix una altra persona a la seva vida que canviarà tota la seva perspectiva.
És una obra que retrata les relacions tòxiques, la salut mental, el masclisme, la resiliència i els diferents vessants de l’afecte. L’autora acompanya els personatges en moments claus de la seva vida, mitjançant una quotidianitat realista molt ben reeixida. El resultat és una novel·la que impacta per la seva honestedat i delicadesa.
Maria Antònia Oliver va escriure aquesta novel·la epistolar, inèdita fins ara, a partir de les cartes que ella i la seva parella, el també escriptor Jaume Fuster, es van intercanviar mentre ell feia el servei militar a l’illa de Cabrera, on el van traslladar per motius polítics. La història d’amor dels dos protagonistes, escrita amb els pseudònims d’Olívia Guillot i Yus Picó, trena les emocions, l’enyor i la ràbia per la separació imposada amb el retrat d’un país gris, a finals dels anys seixanta, en què la llibertat i la llengua eren tancades amb pany i clau.
En aquest assaig històrico-biogràfic, la periodista i filòsofa francesa Sonia Devillers analitza un episodi poc conegut de la història de Romania, en què la població jueva va ser exportada del país. Romania va ser el segon país d’Europa que amb més eficiència i afany va perseguir al segle XX la desaparició dels jueus del seu territori, i el va aconseguir amb notable èxit, passant d’uns 750.000 jueus al principi del segle a uns 10.000 avui dia. De quin mode i en què moments va succeir aquesta eliminació? Per què parlar d’exportació?
Recomanat al Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona
Aquesta és la situació que viu Nora Seed, una noia jove que es troba en un moment decisiu de la seva vida. Després d’una sèrie de fracassos personals i professionals, Nora es troba completament desbordada pels seus errors i penediments. Amb la sensació de no tenir res pel qual lluitar, pren una decisió desesperada que la porta a la Biblioteca de la mitjanit, un espai on el temps s’atura i tot sembla possible. En aquesta biblioteca, Nora es troba amb la senyora Elm, la seva antiga bibliotecària de l’escola, qui l’ajuda a comprendre que cada llibre representa una vida alternativa, una versió d’ella mateixa que ha pres decisions diferents al llarg del temps. La protagonista té ara l’oportunitat de llegir cada llibre i viure temporalment aquelles vides, observant què hauria passat si hagués pres camins diferents: una vida on es va casar amb la seva antiga parella, una altra on va seguir la seva passió per la música, una altra on es va convertir en científica, i moltes més. A mesura que explora aquests camins alternatius, Nora descobreix els pros i contres de cada vida, descobrint tant les llums com les ombres de cadascuna. En aquest món de possibilitats infinites, cadascuna de les vides ofereix a la Nora una nova perspectiva, fins al punt que ella mateixa ha de preguntar-se: en quina vida voldria realment quedar-se?
Taylor Jenkins Reid, autora de Els set marits d’Evelyn Hugo és una escriptora, guionista i productora dels Estats Units. No resulta estrany, doncs, que la seva novel·la estigui ambientada i basada en una estrella de Hollywood. L’argument en si mateix és simple: l’Evelyn Hugo decideix explicar la seva biografia a una periodista, la Monica Grant, que malgrat treballar per una important revista, no és gens ni mica coneguda. Per la seva ploma passa la narració dels records i vivències de l’actriu amb els set marits que la van acompanyar al llarg de la seva vida: des de l’Ernie Díaz, el primer, amb el que es va casar per fugir del seu miserable poble natal i arribar a Los Angeles, fins el Robert Jamison, germà de la Celia, personatge que tindrà un pes molt important a la vida de l’actriu.
En aquest trajecte, la protagonista viu maltractaments, enganys i tot tipus de manipulacions. I això la converteix també en una manipuladora freda i calculadora, alhora que en una dona profundament vulnerable, apassionada i amb una enorme capacitat per estimar.
Malgrat no es tracta de cap obra mestra, el personatge principal, ple d’ombres i de llums, és un dels punts forts d’aquesta novel·la: la seva decisió, la visió de la sexualitat i especialment del masclisme imperant a la societat nord-americana de l’època, la converteixen en un personatge més polièdric del que semblaria en un primer moment. Aquest fet juntament amb la descarnada descripció del Hollywood dels anys cinquanta (i, potser, no massa diferent de la del segle XXI) fan que el llibre atrapi al lector i sigui una lectura lleugera, adient per passar una bona estona quan no es tenen ganes de res massa complicat.
Prosa d’alt voltatge. Àngels menors és una obra de ficció distòpica redactada amb un llenguatge absolutament bell i hipnòtic. L’arqueologia del verb, de la paraula-llança, de la resurrecció d’allò que no volem veure, que ens fa por, que pot arribar a passar, que és obscur i indecent, negre com la gangrena d’una cama per amputar.
Antoine Volodine és un autor desconegut al nostre país caracteritzat per una obra al·lucinada i somnàmbula d’un món en putrefacció, amb una manera de mostrar la realitat per capes, fragmentada, en diferents prismes i miralls com el teatre barroc en una distorsió de veus i un ambient oníric. El futur del que parla pot trobar-se molt lluny o ser demà, és indiscernible però igual de catastròfic i en decadència.
Volodine ha definit la seva obra com a literatura post exòtica. Una escriptura dissident, refractària, que ens recorda als poetes maleïts, amb una arquitectura narrativa que apuntala el nostre esdevenir funest. En conjunt, Àngels menors interroga la humanitat, busca l’alteritat, el per què de l’alienació de l’altre amb uns personatges espectrals i anòmals, però que pateixen a carn viva.
L’obra va guanyar el ‘Prix du Livre Inter’ al 2000. La trama s'imbrica en 49 capítols breus que exhibeixen el crepuscle de la Terra: només algunes zones estan poblades, però viuen en precarietat. Serà a partir d’unes ancianes immortals que, amb ritus xamànics, voldran retornar la fertilitat i l’esperança de viure a l’ésser humà. Però no és tan fàcil. Trencant tota mena de convencions, Volodine aconsegueix fer-nos ensopegar amb un llenç ple de bellesa i de martiri sota la rúbrica general de “l’estètica de la lletjor” en una tensió inseparable d’ingredients gràcils i grotescos.
Durant la nit de Nadal de 1617, l'ílla noruega de Vardo va patir una terrible tempesta que va arrassar amb els bots dels homes que estaven pescant i els va matar a tots. Vardo es va quedar sense homes, i les dones van a haver de superar aquella desgràcia immensa a l'hora que lluitaven per sobreviure en un indret amb unes condicions de vida molt dures. Encara que les van ajudar, elles van haver de sortir a pescar, per procurar-se aliment, cuidar els ramats, curtir les pells, comerciar i tot el que calgués per continuar amb vida. Amb el pas dels mesos se'n van sortir. Va ser llavors quan l'autoritat va decidir enviar un comisari més preocupat pels afers de l'ànima que els del cos. Llavors va començar una cacera de bruixes sense precedent que es va endur la vida de moltes de les dones acusades de la mort dels seus marits.
Aquest fet terrible de la història de Noruega dona peu a l'autora a escriure una apassionant novel·la on les dones de Vardo tornen a tenir veu. Amb una escriptura molt sensorial i poètica, descobrirem la seva lluita per la supervivència.
"La mala costumbre" és la primera novel·la d'Alana S. Portero, una escriptora, poeta i dramaturga que volca aquí les seves vivències personals vivint i creixent al barri de San Blas de Madrid. El llibre és un reflex de la seva experiència com a nena transgènere i el món que es troba i al que ha de fer front des de ben petita, de la complicada relació amb la seva família, la gent del barri o el propi entorn que és descrit com un lloc precari, sovint oblidat pel sistema però també habitat per personatges diversos i singulars que aniran construint el caràcter, personalitat i visió del món de la protagonista. L’autora no omet detalls a l’hora de traslladar a l’espectador les seves sensacions en tot moment; tant en relació amb el cos propi com amb els vincles que estableix. I el llenguatge que fa servir és sovint cru i directe amb una gran capacitat per transmetre les diferents emocions i una denuncia constant d’un món fragmentat i injust.
Alana S. Portero escriu sobre cultura, feminisme i activisme LGTB de forma habitual, amb "La mala costumbre" ens trobem davant d’una novel·la imprescindible per a qualsevol persona més enllà de la seva condició o gènere, també ens trobem davant d’una lliçó d’empatia, de reivindicació i d'humanitat sense precedents en el context literari on es desenvolupa; el de l'experiència queer, el de les minories silenciades durant dècades que ara recentment comencen a tenir la seva pròpia veu i on es demostra, una vegada més, que des d'allò local s'acaba conquistant l'universal.
El 1939, un cop acabada la guerra civil, una processó fúnebre, acompanyarà les restes de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange, des d’Alacant fins a El Escorial, on rebrà un enterrament d’estat. En aquesta processó que durarà 14 dies, l'autor aprofita per descriure l’Espanya de postguerra: els falangistes convençuts, els militars vencedors i els vençuts que comencen a patir la repressió del nou govern instaurat.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
22/01/2025
Intermezzo
Rooney, Sally
[Barcelona] : Edicions del Periscopi, setembre del 2024
Peter i Ivan Koubek son dos germans que acaben de perdre el pare i tenen caràcers diferents. El Peter és un famós advocat de Dublín, l’Ivan, el petit, pel contrari, és jugador d’escacs de tarannà reservat i poc empàtic. La novel·la tracta de la relació dels germans i de les persones a qui ells estimen: un món ple de desig i desesperació.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
25/03/2025
Cavall, atleta, ocell
Baixauli, Manuel
[Barcelona] : Edicions del Periscopi, juny del 2024
Alapont, un fuster humil i perfeccionista, observa amb preocupació la deriva del seu fill, Aristides, que tot just ha entrat a l’adolescència i ha estat conquerit per l’apatia.
Lúcida i intimista, descriu la complexitat de les relacions paternofilials, alhora que mostra què és capaç de fer un pare per salvar allò que més s’estima al món.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
L’Anna arriba en autobús a Lizzanello, el poble del seu marit, en Carlo Greco, que ha rebut una casa en herència. L’Anna, nascuda al nord d’Itàlia, no sap si s’adaptarà als costums de la família i la gent del poble. L’Anna es sentirà orgullosa de ser “la forastera” amb un estil de vida propi, al costat del seu marit.
El llibre ha estat reconegut com a millor novel·la pels llibreters italians pel seu llenguatge fresc i per les descripcions dels personatges.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Matilde E., amb el cognom amagat perquè l'artista de Mallorca protagonista d'aquesta novel·la, que no biografia, és una dona sense veu, oblidada, com l'espai buit dins d’un tortell. Només en sabem que no en sabem res.
Aquesta és la quarta gran novel·la de la Maria Escalas, un èxit rere èxit, que Virginia Woolf ja deia que és normal, això, la felicitat crida la felicitat. En aquest cas sembla que torna a fer el mateix que amb la segona, apropar-se a allò més psicològic que no a la narració dels fets i prou. Ja ho fan, això, els autors, escriure sobre el mateix tant com contradir-se, buscar i elucubrar, moure's entre realitat i imaginació.
Com aquesta història sobre uns fets hipotètics que és l'excusa per deixar anar el riu de la seva creativitat, a través de molts punts de vista que conformen un calidoscopi narratiu. Amb unes ganes d'escriure que en un parell de passatges sembla que digui que són una passió, no un propòsit d'èxit, de fama, de diners. Per a ella, aquesta escriptora, que té el talent, el geni, i les ganes d'exercir-los. Que n'hi ha que van darrere i darrere l'art, els malaguanyats, i d'altres es permeten el luxe de no aprofitar el talent.
La Matilde Escalas seria malaguanyada no perquè no tingués talent, sinó perquè es creu que era a l'ombra de Santiago Rusiñol, de qui tot sembla indicar que n'estava enamorada. Perquè ens enamorem dels qui són com nosaltres, i els artistes es cerquen entre ells. Tot i que ell era pintor i escriptor, i ella una compositora sembla que molt bona. Relacionada també amb el gran Erik Satie i Isaac Albéniz.
I és que al llarg de la història el masclisme ha estat el normal. Schopenhauer ho era, i ho era Petrarca per molt que estimés Laura. Això ha fet que les dones artistes pràcticament no hagin surat. És molt ben trobat que ella era com la lluna "que reflectia la llum d'en Rusiñol i no s'aturava a brillar amb la seva". Com Jane Austen, ella no necessitava ser parella d'un geni, ella era el geni, serà per això que no es devia casar. Sol passar quan estimes que ets com un aneguet lleig, i en aquest cas la Maria Escalas l'ha convertit en un cigne.
Tot el llibre és fet de paral·lelismes, d'idees que es repeteixen, per arribar més al lector. Com Rusiñol i Matilde tenien talents i vides paral·lels, i com hi ha una història superposada a la novel·la de la qual no parlarem aquí. El temps n'hauria de fer un clàssic, d'aquesta obra tan justament premiada a Mallorca, però mentrestant no deixeu de llegir-la.
Marisa Madieri, va néixer a Fiume el 1938, i va morir a Trieste el 1996. Escriptora d’una obra curta, però intensa i de qualitat, fou la parella de l’escriptor Claudio Magris.
Verd aigua, és un tros de vida, quasi una autobiografia, a tall de diari (del 24/11/1981 al 27/11/1984) que explica la infantesa i joventut de l’autora, els dramàtics fets de l’exili des del seu Fiume natal, fins a Trieste on l’acollida, en un principi, no va ser tan entusiasta com esperaven. Des del record de la seva maduresa, de dona cassada i amb fills, professora, amb interessos socials, Marisa escriu aquest dietari en el qual va fent salts al passat i al present, i també en certa forma desafia el futur.
El relat de la dona adulta està escrit sense presses, i sense jutjaments ni odi, només des del record dels seus ulls de nena i de les històries de la família. Però també atenta al present, va entrellaçant històries de la seva vida quotidiana, de la seva feina com a professora, de la seva malaltia, dels seus fills, del company Claudio, de la seva militància social i de voluntariat.
Totes les dones de la família, i Marisa per descomptat, tenen un gran pes. En una constel·lació d’àvies, ties, cosines, les dones han jugat un paper superior en enfront dels homes, dels quals algunes de les àvies tractaven amb cert menyspreu: L’àvia Madieri, deixà el seu marit i s’instal·là a Fiume amb el fill que espera, i dona peu al naixement d’una nova nissaga, que continua amb ella i amb el pare de l’autora.
L’àvia Quarantotto, mare de la seva mare, amb deliris de grandesa, controladora, manipuladora, dominadora fins a l’últim moment de la seva vida, malgrat la decrepitud de la vellesa.
L’àvia Anka, última esposa del seu pare, i salvaguarda dels records familiars, com una relíquia. La mare de l’autora, pàgines plenes de tendresa i breu descripció colpidora de la malaltia de l’oblit, i de la mort. Una desfilada de ties, cosines i germanes, en les que no entra massa, però que estan representades en tot el cosmos de personatges del relat. D’una singular història geogràfica i política com és l’estat de Fiume, la república posterior creada per D’Annunzio, que resistí alguns mesos la independència de Fiume; a l’èxode de la població italiana cap a Trieste, on van ser rebuts com a refugiats (la història sempre es repeteix), i on van ser allotjats en edificis precaris, en habitatges de paper...
De tota aquesta vivència Madieri escriu un relat de vida, deixa el testimoni, acompanya el pas del temps de la memòria, i ens deixa una novel·la que suma el passat i el present, sense acritud ni judicis, amb melancolia i tristesa, a voltes nostàlgica, només mostrant els fets tal qual els va viure i els recorda.
Amb una prosa plena de poesia, hi ha pàgines d’un gran lirisme, grans evocacions de paisatge i de la descripció de l’aigua, dels diferents colors de l’aigua. Una obra breu, de poca extensió, que diu molt. Una joia que calia descobrir. Com diu Claudio Magris en el magnífic postfaci del llibre, “les característiques de l’escriptura de Marisa era la claredat, la precisió més absoluta, la paraula exacta, els elements que formen la poesia.”
Novel·la ambientada al Budapest i a Roma dels anys 40 del segle XX, és una historia d’amor amb tres protagonistes. L’autor divideix el relat en tres parts, tres monòlegs on cada personatge ens explica la seva versió dels fets, veiem així com els mateixos fets esdevenen episodis diferents segons qui ho explica.
La història resulta una bella reflexió sobre l’amor, l’amistat, la gelosia, el sexe, el desig, la mort…les classes socials, el capitalisme i el sentit de la vida. És també el relat d’un món ferit de mort pels totalitarismes.
A través de les seves pàgines veiem al seu autor i la seva vida, un home que va patir les guerres mundials i l’auge dels diferents totalitarismes nazi i estalinista del segle XX.
Considerat com un dels escriptors més importants de la literatura centreeuropea va haver d’exiliar-se d’Hongria on les seves obres van ser prohibides. Acaba els seus dies als Estats Units i va ser a començaments dels anys 90 quan es van redescobrir les seves obres.
La filosofia al tocador (1795) del Marquès de Sade és un dels textos clàssics més controvertits de tots els temps. Edicions de la Ela Geminada el recupera a través de “Idil·lis”, una col·lecció de llibres sobre literatura eròtica exclusivament en català que vol reivindicar i repensar aquest gènere sovint marginat.
Eugénie passa uns dies en mans d’uns institutors que la iniciaran en el llibertinatge, la crueltat i la perversió. Però les lliçons que rebrà la noia no només la guiaran en el descobriment del cos i dels plaers sexuals sinó també en una filosofia de vida que rebutja qualsevol precepte moral i convenció establerta.
Xavi Coral, periodista català conegut per la seva carrera televisiva, debuta en el món literari amb "Aprendre a esquivar les bales". Inspirada en les memòries del seu avi, la novel·la narra la història d'en Josep Trullàs, un jove republicà de Terrassa que s'allista per defensar la República durant la Guerra Civil espanyola. La trama segueix el viatge d'en Josep des del front de l'Aragó fins a la batalla de l'Ebre, i culmina amb la duresa del camp de refugiats de Sant Cebrià, on molts soldats van patir llargues penúries.
Coral construeix una narració emotiva i propera que busca donar veu a una generació marcada per la guerra i el silenci imposat. És una lectura recomanada per aquells que desitgen entendre millor els efectes d’aquest conflicte en les vides anònimes que van haver d’aprendre a esquivar les bales. Una novel·la on malgrat que les circumstàncies són ben adverses també es viu una bonica història d’amor i d’amistat.
A l’Oest americà no està ben vist que una dona se surti del paper que la societat li ha marcat. Però l’Ab Stenson no és una dona com les altres. Ella tria el seu propi camí i s’enfrontarà amb els homes que calgui per conservar el seu bé més preuat: la llibertat. Fugint de la justícia, el seu camí i el del jove Garrett es creuaran i els durà a viure una aventura amb olor de whisky i pólvora a l’altura dels millors westerns.
“Sense fe ni llei” és una mirada fresca i diferent, des de la novel·la juvenil, al gènere d’aventures del Far West. Ens presenta uns personatges ben definits i una protagonista forta, enlluernadora i que no s’arronsa davant l’adversitat. L’obra és una de les més celebrades de l’escriptora francesa Marion Brunet. L’autora, molt reconeguda al seu país, ha rebut una trentena de premis en la seva trajectòria literària, dels quals destaquem el Premi Pepite d’Or, el més important en la categoria juvenil a França, per “Sense fe ni llei”.
La sèrie Feud: Capote vs. The Swans (2024) de FX ens porta al txup txup de l’alta societat de Nova York de meitat del segle passat. Que ens agrada mirar per un forat les misèries dels poderosos! No en va són de la mida d’un campanar. Truman Capote era una persona excessiva. En el nostre dia a dia, però, ens topem amb moltes persones que necessiten fer-se notar, però en diem corcons, fatxendes o ploramiques, segons el cas i el nostre propi humor. Truman Capote és una mena estranya de garsa, com l’ocell arreplega tot allò vermell i lluent. El modus operendi de Truman Capote és tant senzill com fàcil d’imitar: parar l’orella a les converses dels altres i pescar tant com es pugui. L’escriptor, a diferencia d’una garsa ordinària amb bec i plomes, dóna tant o més del que pren. Si després de veure Feud us venen ganes de saber més coses de Truman Capote, una bona opció és el recull de contes fet per Anagrama el 2005 i posteriorment reeditat en diverses col·leccions, en tant que molts d’ells són autobiogràfics. Als contes podeu trobar el nen que va ser, especialment a: “Un recuerdo navideño”(1956), “El invitado del dia de Acción de gracias” (1967) i “Una navidad” (1982). Per cert, els dos primers també amb versions telefilm, protagonitzades per Geraldine Page, abonada als premis Emmy de l’any que tocava.
Si voleu continuar amb aquest viatge pel nen Truman, podeu llegir Matar un rossinyol. (1960) de Harper Lee o veure el film clàssic de 1962 protagonitzat per Gegory Peck. El personatge del petit Dill està inspirat en ell. Harper i Truman, eren amics d’infantesa i veïns. Com bons nens estranys que eren feien coses estranyes, com ara anar d’espectadors a les vistes del jutjat de Monroeville (Alabama), no se’n perdien una. Ben mirat, quin magnífic lloc per uns futurs escriptors: exposició de fets, composició d’imatges acurades per restituir la veritat, precisió en el llenguatge... Un regal. Una altra reflexió: què ho fa que els grans escriptors surten per barris? Aquesta pel·lícula està per fer.
This website only uses its own cookies for technical purposes, it does not collect or transfer personal data from users without their knowledge. However, it contains links to third-party websites with privacy policies that are different from those of the Barcelona Provincial Council, which you can decide whether to accept or not when accessing them. Visit our Privacy Policy
