Illes Balears

Talaiòtics, fenicis, cartaginesos, grecs, romans, bizantins, jueus, musulmans, catalans, espanyols, francesos, anglesos, italians, alemanys... les illes han assimilat les diverses cultures amb què els ha tocat de conviure a cada època i context històric; lluny d'aïllar-se, la transmissió de la cultura i de l'art és el seu fet diferencial, essent les illes els vasos comunicants que el mar conté. Potser sigui la narrativa baleàrica un bon exemple per parlar d'aquest desaïllament.

Els escriptors balears sovint fan del viatge una eina de transformació personal, fins i tot aliena, com és el cas dels seus primers representants, Ramon Llull i Anselm Turmeda, dos mallorquins que es convertiren a les religions cristiana i musulmana respectivament. Curiosament van viure episodis personals a la ciutat de Tunis, el primer va haver de fugir cames ajudeu-me a causa de la seva tasca evangelitzadora, mentre que el segon exercí tasques diplomàtiques, convertint-se en prohom.

L'exili és habitual en els escriptors mallorquins i, en contrapartida, les illes són el lloc de destí de molts artistes i escriptors d'arreu del món, atrets profundament per les condicions naturals del lloc i de la seva gent. Alguns exilis a l'illa, però, no han estat pas voluntaris, és el cas del polític asturià Gaspar Melchor de Jovellanos, que durant l'època de la il·lustració va ser represaliat i confinat a la presó secreta del castell de Bellver. Impressionat pel lloc, escriuria sobre aquest més endavant.

Els llibres proporcionen informació sobre episodis de la història que són ben poc edificants, com és la persecució de la comunitat jueva mitjançant la intervenció del Sant Ofici, les cremadisses populars i la creació de guetos. Un dels més encesos propagadors de la religió cristiana a les illes va ser el dominic Vicenç Ferrer, el qual anà poble a poble convertint illencs; sembla, però, que a sa Pobla no va ser gaire ben rebut, arribant a ser apedregat, per això diu la llegenda que allí no n'hi ha de llambordes.

Deixant de banda la foscor del temps passat, les illes es caracteritzen, en definitiva, per il·luminar les arts de tota mena, essent el lloc idoni per a fomentar la inspiració i el repòs, la creativitat i el treball. 

 

Plinio llama Baleares iunda bellicosas
a estas islas hermanas de las islas Pytiusas;
yo sé que coronadas de pámpanos y rosas
aquí a un tiempo danzaron ante la mar las musas.

Rubén Darío Valldemosa (fragment)

  A les biblioteques trobaràs:

En la ciudad sumergida / José Carlos Llop
Les Illes, encantades / Baltasar Porcel
Disputa de l'ase / Anselm Turmeda
Por qué vivo en Mallorca / Robert Graves, Paul Hogarth
Aplec de rondaies mallorquines / d'en Jordi d'es Racó
Miró y Mallorca / Pere A. Serra
L'Illa de la calma / Santiago Rusiñol
Obra poètica / B. Rosselló-Pòrcel
Poesia completa / Blai Bonet
Bearn o La sala de les nines / Llorenç Villalonga
Les Possessions / Llucia Ramis
Les Dones que hi ha en mi / Maria de la Pau Janer
L'Illa sense temps / Esperança Camps
Veus al ras / Sebastià Perelló
Cròniques d'un mig estiu / Maria Antònia Oliver
Ciutat de Mal / Jaume C. Pons Alorda

 

 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 03/07/2019 Última actualització: 22/07/2021