Regreso al edén

Paco Roca, l’autor de còmic valencià, torna de nou amb un còmic costumista, aquest cop amb un retrat molt precís de l’Espanya de la postguerra. Concretament, un retrat de gent normal, com ell explica en una entrevista al diari Vilaweb, però que tenen una història i el dret a que sigui explicada. En aquest còmic ens explica la història de la seva mare, en particular la infantesa, a partir de les entrevistes enregistrades que  li va fer i dels records de familiars propers que van viure en aquella societat de postguerra. Al voltant del títol i la connotació religiosa d’aquest, va retratant alguns dels membres de la família i determinats moments viscuts, sota epígrafs molt suggeridors pel que fa a la història que vol explicar i ho combina amb diagrames com el del Jardí de l’Edèn o el funcionament del mercat negre. En destaca també l’ús d’una paleta molt acotada de colors, concretament tons terrosos (marró i ocre) i grisos (verd i gris clar), que utilitza segons el moment que vol narrar.  Regreso al Edén és una història d’un país que passava gana, de la pobresa en la que vivien immerses moltíssimes persones, de la posició en que van quedar els del bàndol perdedor de la guerra, de la normalització del maltractament envers les dones i les filles , el d’una masculinitat hegemònica  que planeja amb les ales ben obertes, però també el d’una mare que malgrat no tenir la oportunitat d’aprendre a llegir i escriure aquella fotografia que portava arreu, per a ella, era un instant de cel en la grisor del moment. Més informació: Paco Roca a les Biblioteques Paco Roca a la Viquipèdia Entrevista a Paco Roca a Vilaweb  Documental RTVE Imprescindibles: Paco Roca, dibujando la vida Recomanat per Laia Jiménez. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna. 

Lo sabes aunque no te lo he dicho

Candela Sierra ens proposa una obra amb la qual inevitablement ens veurem reflectits nosaltres o algú conegut, sempre que tinguem un mínim de capacitat crítica. A les pàgines del còmic ens trobem amb un catàleg complet de molts dels mals que afligeixen a la nostra societat com el consumisme més desenfrenat, les relacions superficials tant d'amistat com sentimentals o sexuals, la incapacitat per a escoltar els nostres interlocutors, la necessitat imperiosa d'aconseguir l'aprovació de la resta, etc… Un mostreig d'éssers humans vacus i buits, únicament preocupats per si mateixos que busquen diferenciar-se de la resta, però que cada vegada s'assemblen més entre si, convertits en satèl·lits que orbiten sobre si mateix aliens a tot el que succeeix al seu voltant. Alguna cosa que pot fer que alguns lectors se sentin incomodes en veure des de fora alguna de les seves actituds diàries. L'autora malaguenya cerca donar-nos una visió satírica de la realitat i en cap moment es permet el luxe de jutjar als protagonistes o tractar d'explicar-nos com hem de comportar-nos deixant que siguem els lectors els qui traguem les conclusions pertinents si volem fer-ho. Extret de www.zonanegativa.com *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cowboy Bebop

Fa poc que tinc vint-i-vuit anys i encara que soc jove, segurament bastant, crec haver viscut prou situacions per sentir-me orgullós d’algunes, explicar com a anècdotes divertides altres i voler esborrar unes poques. Quants de nosaltres no hem pensat algun cop en haver fet les coses diferents o moure les manetes del rellotge enrere per canviar l’esdevenir dels fets, lluny de l’arquetípic “AIXÒ M’HA FET COM SOC”. Crec que ancorar-nos en circumstàncies viscudes forma part de la nostra racionalitat, circumstàncies que a mesura que ens fem grans ens permeten acumular experiències però també traumes, que si no fos per la màgia de l’oblit, faria de les nostres vides lloses massa pesades. Cowboy Bebop, no parla de viatges a l’espai, de caça-recompenses o de les aventures que viuen, si més no, no només. Aquesta sèrie explica la cicatriu de les vides anteriors d’uns personatges, que sota el càntic general de “els temps passats van ser millors” no poden escapar d’un tediós present que els fa deambular per l’espai flotant a la deriva. Els personatges, principalment l’Spike en Jet i la Faye, serveixen al llarg de la temporada per reforçar la idea principal de la peça, la dolorosa empremta del passat. Equivocar-te, fa mal i no poder fer les paus amb el teu jo del passat, perdonar-te i sentir-te tranquil pot absorbir-te i conduir-te a deambular per la vida, no permetent-te ser feliç. Aquest element es deixa clar des del primer episodi. Mentre els protagonistes setgen a un fugitiu, doncs, al cap i a la fi, són caça-recompenses. El fugitiu se’ns presenta com a un assassí que trafica amb una droga hiperestimulant, que dispara a altres perseguidors mentre va col·locat, sembla una persona cruel i despiadada, però només ho sembla, doncs el “dolent” també té una parella que s’estima de manera sincera. Trafica perquè necessita els diners per començar de zero, per desfer-se del seu passat i mentre es desmunta la imatge d’assassí despiadat del fugitiu, l’Spike decideix donar-los l’oportunitat de retirar-se. Al final el fugitiu i la seva dona moren, no els captura ningú i l’Spike i en Jet no cobren la recompensa, fet que accepten de mala gana. Aquests dos acaben igual que han començat, però el capítol, serveix com a premonició per als protagonistes, si no passen pàgina, repetiran els errors dels fugitius que persegueixen, com diu el mateix Spike: “A vegades s’ha de deixar córrer l’aigua, si no s’estanca”. Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador, que en múltiples vegades es sentiran representat per les temàtiques que es tracten, doncs, al cap i a la fi, tots tenim cicatrius. Actualment, reconec que tot i que sé com acaba (element que no tractaré en aquest article) i l’he revisitat vàries vegades, mai m’he atrevit a veure l’últim episodi, perquè no vull no tenir la sensació que és un capítol acabat, que no tinc res més a veure, però algun dia tocarà fer-ho, tocarà deixar córrer l’aigua que si no s’estanca. Més informació: Yutaka Nanten a les Biblioteques Recomanat per Adrià Saiz. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.

Soc el seu silenci: una intriga a Barcelona

Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder. Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes. El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol. De Barcelona al Penedès, caves i cadàvers. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

El Primer dia de Nadal

Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no. El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu. Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021. Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Un fosc mantell

Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere. Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més. El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert. Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Todas las veces que salí del armario

Ja fa temps que les novel·les gràfiques i còmics ens expliquen, de manera autobiogràfica o inventada, les vicissituds dels protagonistes en la presa de consciència de la seva sexualitat.  Eleanor Crewes ens ofereix la seva primera novel·la gràfica on expressa un procés que, més que d’acceptació de l’ homosexualitat, és un descobriment gradual. Perquè ella no ho tenia tan clar! Educada en un ambient “inconscientment heterosexual”, alguna cosa la remou mentre s’endinsa en l’adolescència. A diferència d’altres testimonis, Ellie no ho veu tan clar des de petita. No identifica els signes. Li agraden alguns nois, vol tenir un xicot. Li costa dir-se lesbiana. A diferència del títol original “The times I knew I was gay”, a Espanya fa referència a aquell amagatall del qual se suposa hom ha de ser conscient de ser-hi, per voler-ne sortir. Estava Ellie dins l’armari? Ella creix en un ambient que no és expressament anti-gay, però naturalitza com el que més l’heterosexualitat, de manera que no es reconeix com a tal fins passada l’adolescència. El dibuix a llapis en blanc i negre té un estil naïf que reafirma la tendència del còmic d’ara: que no cal tenir un ple domini de la tècnica per a expressar allò que vols dir. Amb una sorprenent referència a la marca de grafits que es fan servir, és una solvent història d’una xicota lesbiana a qui costa, molt més que a d’altres, entendre qui és i què li passa. No tots veiem els camins a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. Quan descobreixes qui ets, saps feliçment com vols recórrer els camins que trobaràs. Recomanat per Eva Solé. Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Planeta

Ana Oncina (Elda, 1989) és coneguda per les divertides aventures de Croqueta y Empanadilla (La Cúpula, 2014); no obstant, en les seves darreres obres, la seva labor com a vinyetista d’èxit ha anat evolucionant cap un estil més proper al manga. Una influència que es deixa notar en el seu últim còmic Planeta i en el qual ens presenta la història de la Valentina, una ceramista que viu amb la seva gossa en una cabana enmig del bosc allunyada del brogit del món. La seva existència transcorre plàcidament entre passejades per la natura i visites al petit poble del costat de casa per comprar llibres i veure els seus amics. Un dia, en una d’aquestes visites, coneix l’Ane, una jove publicista amb la que començarà una relació sentimental. Per les nits, però, la Valentina ha començat a somniar una vida ben diferent situada en un futur llunyà on les diverses catàstrofes mediambientals han portat a la humanitat a migrar a un planeta anomenat Nebulón; aquí la gent viu en parella vinculades a una IA en apartaments aïllats i l’únic contacte amb la resta d’éssers humans té lloc a través de dispositius de realitat virtual. En aquest escenari Val3 i An7 tenen una relació que ha entrat en crisi des de que la Val3 ha començat a somniar amb una altra existència en la qual no s’ha de connectar per viure experiències o veure als seus amics. D’aquesta manera ens trobem amb dues històries d’amor que es van entreteixint i complementant. Dues dimensions del relat que contrasten no només argumentalment també gràficament: mentre que la cabana del bosc ens situa en un univers de colors càlids amb l’ús de tonalitats marrons i ocres per donar vida un refugi de descobriment i romanç, l’apartament a l’espai està dominat per colors freds, blancs i grisos que accentuen la sensació de soledat i tristesa del final de l’amor. El domini tècnic i estètic d’Oncina també queda reflectit en la forma de jugar amb la composició i els plans dins de la pàgina amb una execució de traç net i sobri, que li permet mantenir la tensió del relat i posar de manifest una quotidianitat d’emoció continguda al llarg de tota la lectura. Planeta és una obra de ciència ficció que reflexiona sobre el present en un moment en què la tecnologia ocupa cada vegada més terreny de les nostres vides. La pèrdua dels lligams, dels sentiments i la creixent incapacitat de veure als altres, la possibilitat de perdre’ns en el desconcert que implica tot això, com a rerefons d’una història d’amors i soledats. Més informació: Ana Oncina a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Mònica Rodríguez Gallardo. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

Medusa y Perseo

La reinterpretació del mite de Medusa. Era Medusa un monstre? Va ser Perseo un heroi? No pas, en aquest còmic d'André Breinbauer. Medusa i Perseo, segons André, trenquen amb els estereotips en el seu còmic. Medusa no és la criatura venjativa tradicional; és una doble víctima dels déus, abusada per un i castigada per un l'altre. Perseo, en canvi, és presentat com un nen manipulat pels poderosos. La novel·la gràfica destaca pel seu format innovador que permet ser llegida en totes dues direccions, entrellaçant les històries de Medusa i Perseo. Aquest enfocament simbolitza la dualitat dels seus destins. A més, la perspectiva feminista del mite garanteix que el còmic es diferenciï fonamentalment d'altres interpretacions de la història de Medusa. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Padualand

Padualand és el retrat d’uns joves d’una ciutat de la perifèria d’Itàlia. Son treballadors  que passegen les seves esperances o frustracions per un entorn urbà, civilitzat però alhora hostil i precari. Són Irene, Fabio, Giulia, Càtia, Andrea, Chiara, Nico…. Tots es troben a la festa de graduació de la Càtia. Vila descriu amb habilitat tots els recursos i relacions entre ells. Relacions que poden ser tòxiques, limitadores però que poden canviar i evolucionar, inclús intercanviant-se.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Perpendicular al sol

Un còmic compromès amb els drets humans que denuncia la crueltat del règim penitenciari nord-americà i el biaix racista que sovint acompanya l’absurditat de la pena de mort Quan la dibuixant tenia 18 anys va començar a escriure’s  cartes amb  Renaldo Mc GIrth, també de 18 anys, que estava condemnat a mort. Aquest còmic representa les seves cartes, les visites, l’amistat entre els dos i les vides paral·leles. Es una reflexió profunda i critica sobre la pena de mort i el sistema penitenciari dels Estats Units, sobre la desigualtat social i cultural i el racisme sistèmic, i en darrer lloc, l’esperança de la redempció. Aquest còmic ha rebut diversos premis com el Bd FNAC France Inter, Premi BD Gest 2023, Artemisa còmic creat per Dones 2024 i a l’obra basada en fets reals.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

El cuerpo de Cristo

Aquesta és la història personal de la pròpia dibuixant, que explica la seva experiència amb la malaltia mental de la seva mare. Comença amb una mirada infantil, innocent i crèdula i es va transformant amb una maduresa precoç que l’obliga a prendre consciència dels dimonis que turmenten la seva mare, acompanyat sempre del seu amor incondicional de filla. Aquest còmic va rebre diversos premis per la manera de tractar les malalties mentals i pel disseny gràfic. Es tracta d’un dibuix fresc, ple de colors i la inclusió de dibuixos de brodats. Fa servir el negre per explicar experiències del passat i els colors vius els moments més dolorosos. Es una obra que destaca per la seva emotivitat, força i alhora positivitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals  

Merel

Clara Lodewick és una jove autora de Brussel·les que ha debutat amb  aquest còmic ple de maduresa gràfica i narrativa, un retrat social del Flandes rural. Merel , la protagonista, és una dona que, als seus quaranta anys, viu tranquil·la i  lliure, sense marit ni fills. La seva vida es reparteix entre la seva granja d’ànecs, el club de futbol del poble, l’escriptura i els amics. Una nit tot s’embolica, quan fan córrer el rumor que la Merel es posa al llit amb tots els homes del poble. A partir d’aquest moment, tothom es gira en contra de la Merel. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Dins la sala dels miralls

Us agradaria llegir assaig de temes actuals però us fan pànic els textos enrevessats i densos? No patiu: l’autora feminista Liv Strömquist (Lund, Suècia, 1978) té la solució perfecta! Mitjançant el format més amable del còmic, Strömquist ens proposa reflexions crítiques i profundes sobre qüestions diverses: la història de l’amor romàntic a Los sentimientos del príncipe Carlos, l’amor en el capitalisme tardà a No siento nada, la història cultural dels genitals femenins a El fruto prohibido, el zodíac a Astrologia lleugera, etc. Qualsevol dels seus volums és recomanable, però aquest cop voldria centrar-me en Dins la sala dels miralls, que Finestres va publicar en català la tardor del 2022. Al llarg de 168 pàgines que passen volant, l’autora sueca basteix el seu discurs sobre la història de la bellesa i la pressió estètica posant d’exemple figures tan populars com Kylie Jenner, Marilyn Monroe o l’emperadriu Sissi. Amb un to irònic i uns dibuixos expressius i acolorits, Strömquist ens fa més planers els raonaments i les teories d’una bona colla de pensadors (Zygmunt Bauman, Eva Illouz, Byung-Chul Han, entre molts altres) al voltant del desig i la rivalitat, la història del matrimoni, la fragilitat dels vincles, la sexualització de la dona en el capitalisme, l’envelliment o l’estandardització de la bellesa i l’escissió entre el jo públic i el jo privat, accentuades per les xarxes socials. També ens ofereix una mirada més empàtica de la madrastra de la Blancaneu, recreada a partir del testimoni de 5 dones d’entre 53 i 73 anys que reflexionen sobre el poder que els atorgava l’atractiu físic quan eren més joves i com de cruel arriba a ser que la bellesa sigui tan efímera. En definitiva, es tracta d’un bon llibre per analitzar la societat, riure i escandalitzar-nos alhora de les obsessions que tenim a l’entorn de l’aparença i per donar voltes a preguntes com la següent: “per què la gent o les dones joves que miren una foto de la Kylie Jenner i la seva cintura de vespa, uns pòmuls d’ivori esculpits o un cul celestial no se senten per dins de la mateixa manera que quan miren, per exemple, una posta de sol radiant, una platja increïble o la foto d’un papagai fastuós?; és a dir, per què no senten simplement una fascinació positiva davant la bellesa del món sense que, en paral·lel […], també tinguin sentiments negatius indefinits, alguna cosa que t’esquinça el cor, què és?, complex d’inferioritat?, la sensació de derrota?”. Més informació: Liv Strömquist a les Biblioteques Fitxa Recomanat per Ariadna Arrufat. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Tauró blanc

Després de rebre la notícia de la mort del pare a qui mai va conèixer, Maude ha de viatjar a la petita illa de Jesmond per arreglar la paperassa i recollir les seves pertinences perquè la casa serà derruïda. En baixar del ferri, Maude ses troba una llar i uns records aliens i intenta reconstruir la figura del seu pares a partir de retalls de revistes, discos i missatges gravats en vells cassets. En deu dies tot ha de quedar net i Maude podrà seguir amb la seva vida, però el que no espera són les constants apagades elèctriques a tota l'illa i l'excitació regnant d'una població que està a punt de celebrar el 20è aniversari de l'albirament d'un enorme tauró blanc. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Playa más bonita del mar del Norte

En la seva primera novel·la gràfica, Lucas Burtin i Sun Bai ofereixen un delicat retrat de la fi del món través del melancòlic última trobada d'un home i una dona. «Quan l'augment del nivell de les aigües va ser donat a conèixer, pràcticament tots van abandonar la Terra? Vaig arribar de matinada. Estava ennuvolat. Vaig aparcar enfront del port antic. A part d'una mena de mitjana edat passejant al seu gos, allí només estaven les gavines. Era un matí del nord. Un matí melancòlic però afable. Vaig decidir passejar una estona pel centre». Sun Bai i Lucas Burtin es van graduar en Belles arts a Le Mans i viuen a Lilla, on es dediquen a la il·lustració, el còmic i l'autoedició. Junts o en solitari, el seu treball se centra en crear espais narratius íntims, solcats per una suau melancolia i un vetllat erotisme. En ells emmarquen relats que oscil·len entre la ciència-ficció més el·líptica i el recompte minuciós d'un passeig dominical. «La platja més bonica de la mar del Nord» és el seu primer llibre conjunt. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Bibliomula de Córdoba

Un còmic inoblidable sobre la rellevància de la cultura en temps de barbàrie Fins del segle X. La mort de Alhakén II ha deixat el califat de Còrdova en mans de Hisham II, un nen d'onze anys. El seu tutor, Almanzor, aprofita la circumstància per a regnar en el seu nom. Entre les seves disposicions destaca la crema de milers de volums de la biblioteca de Còrdova. Només se salvaran uns pocs, a lloms d'una mula guiada per un lladre i una parella d'esclaus. El guionista Wilfrid Lupano (Els vells forns) i el dibuixant Léonard Chemineau signen en aquest àlbum magistral una carta d'amor en saber, la tolerància i els assoliments de la cultura com a última barrera davant l'avanç dels totalitarismes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

T'zée : una tragedia africana

T’Zee, el vell dictador d’un país africà, ha estat assassinat. Als carrers la gent es subleva, i s’enfrenten partidaris i opositors del dictador. A dins el palau presidencial, el govern corrupte, experimenta el final del seu règim. Hippolyte. El fill de T’Zee  veu per darrera vegada la seva  enamorada, Bobbi, la vidua de dictador.   Una crítica a les dictadures africanes i a les potències occidentals que les secunden o les exploten. Mostra la violència, la corrupció, el tribalisme, el neocolonialisme i la misèria que sofreixen els habitants d'aquest país imaginari, però que podria ser qualsevol dels quals han viscut situacions similars en la realitat. Els personatges són complexos i contradictoris; tenen les seves motivacions, les seves pors i les seves febleses. Només son peons d'un joc d'escacs que s'escapa del seu control. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ici Même

Nova edició d’un clàssic que va marcar un abans i un després en el còmic francobelga Arthur Même és l'últim representant viu d'una dinastia, que anys enrere era propietària de totes les terres de Mornemont, però que avui, després d'una llarguíssima sèrie de processos judicials, ja no té res. Res? No, encara conserva la propietat dels murs que cenyeixen les infinites parcel·les en què ara es divideix el territori, un territori que Arthur està disposat a recuperar costi el que costi. En 1978, el llegendari dibuixant Jacques Tardi (El crit del poble) es va unir al creador de Barbarella, el mític guionista Jean-Claude Forest, per a donar vida a una obra inclassificable que va dinamitar els fonaments de la historieta europea.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Molly Wind : bibliotecàries a cavall

La Molly Wind és un veritable terratrèmol. Té nou anys i viu amb la seva germana Ann a la granja dels seus oncles al sud dels Apalatxes. Li encanta llegir i el seu cavall, en Carson, és el seu millor amic i confident. Per això, quan la seva germana Ann aconsegueix una feina portant llibres a les granges de les muntanyes, la Molly no dubtarà a esforçar-se fins a tenir la seva gran oportunitat i poder seguir els seus passos. Acompanyada del seu fidel cavall Carson, la Molly i ell viuran incomptables aventures entre boscos, bandits, llibres i molts embolics. I què menys! Què més es podria esperar d’una valenta bibliotecària a cavall i els seus amics? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals