El mestre ha tornat a dirigir una pel·lícula ! El proper 22 de setembre l'estrenarà a Europa coincidint amb el 71è Festival de Cinema de San Sebastián.
El grup de còmic i biblioteques del COBDC ha tornat a seleccionar els 10 millors títols entre tot el que han llegint durant aquest passat 2022. Com a novetat d'enguany, hem triat també els 10 millors títols infantils.
Aquest any és el centenari del naixement d’aquests dos grans autors del món del còmic. Des del prestatge virtual de turisme us oferim un petit recull de documents que podeu trobar a les biblioteques sobre els indrets on van residir aquests dos autors, així com del país on van viure, els Estats Units.
Cocreador dels superherois clàssics de l’univers Marvel: Spiderman, l’Increïble Hulk, Els quatre fantàstics, X-men, Iron Man, etc., Stan Lee es reivindica com emblema de tota una època. Va idear una multitud de personatges que ja formen part de l'imaginari col·lectiu i que han traspassat les fronteres de la vinyeta per cobrar vida pròpia. Una icona popular del 8è art que aquest 28 de desembre faria 100 anys.
Quatre amigues a punt de fer quaranta anys, en quatre situacions vitals molt diferents són les protagonistes d’Agua chirri, el primer còmic de Cati Baur que trobareu a les nostres biblioteques.
Aquestes quatre dones tenen en comú la necessitat de fer un gir a la seva vida, i aquest moment els arriba quan es fan la pregunta: “Què faríem si ens toqués la loteria?”. I a partir d’aquí comença a perfilar-se el seu nou futur conjunt. Doncs muntar un bar. On servir té i licors lleugers. I també fer tallers de manualitats i classes de ioga. I vendre llibres.
Aquesta divertida història ens presenta la crisi dels quaranta d’una manera simpàtica, amb uns personatges entranyables dels quals t’enamores a primera vista. L’autora fa un retrat de la seva quotidianitat, en què, com a la vida, es barregen els temes i situacions més banals, amb els moments més delicats i transcendents. I tot això acompanyat d’un dibuix acolorit amb aquarel·la que farà les delícies de les seguidores i seguidors de la Camille Jourdy, autora entre d’altres de la sèrie Rosalie Blum.
Si li hem de posar una pega a aquesta història és que no puguem anar a la cafeteria de veritat a compartir un moment amb aquestes amigues i gaudir de les seves peripècies, ja que el còmic ens deixa amb ganes de saber-ne més.
No descobrirem aquí la màgia de les tires de premsa dels Peanuts de Charles Schulz però sempre és un bon moment per tornar-nos a apropar a aquesta lectura genial i intemporal.
Aquest llibre ens convida a explorar el món de Snoopy, l’adorable, i a vegades egocèntric, gos beagle que ha captivat als lectors de totes les edats durant dècades. Gaudirem, una vegada més, de les aventures compartides amb l’inseparable amic, l'ocell Woodstock, i que són tant absurdes com entranyables.
Tot i estar catalogat com a lectura infantil, l’Snoopy i la seva colla captiven també als adults amb les relacions entre els personatges i el fi humor que s’hi transmet. Ens fa valorar també com de lluny es pot arribar parlant, amb imaginació, d’amistat i de la senzillesa de la vida. Una imaginació que l’Snoopy desborda, amb les àmplies capacitats que el fan ser un aviador intrèpid, un escriptor talentós o un esportista excepcional i ens recorda que tots podem ser qui vulguem ser.
Amb aquesta edició, en català i a color, podem redescobrir una joia del còmic ideal per a tota la família. Una lectura que sempre ens deixarà amb un somriure.
Thor inicia una nova etapa com a rei d’Asgard i també s’estrenen en el reialme del deu del tro Donny Cates al guió (amb treballs com Thanos, Guardianes de la Galaxia, La Muerte de los Inhumanos i el còmic independent Country) i Nic Klein al dibuix. Un tàndem que entoma el traspàs del testimoni del guionista i rei de Marvel: Jason Aaron.
Cates resol magníficament el llegat de Aaron que situava a Thor en el tro d’Asgard i Loki com a rei de Jottunheim. Un Asgard que ha canviat la magnificència dels palaus d’or i plata per la sobrietat de la fusta i la pedra. La retirada del camp de batalla de Thor és interrompuda per l’aparició de Galactus, el tità destructor que porta notícies devastadores. L’hivern negre, amenaça amb destruir tot l’univers conegut. Una espècie de massa d’energia fosca que només Galactus, amb l’ajuda de Thor, poden aturar.
Cates recupera a Donald Blake, alter ego oblidat de Thor, que viu plàcidament en un univers paral·lel creat especialment per a ell. Quan el deu del tro decideix intercanviar-se amb Blake descobreix que el món idíl·lic de Blake ha estat devastat i que aquest inicia la destrucció d’Asgard.
Un còmic essencial dins de la trajectòria de Thor. Esperem que Donny Cates es recuperi aviat per portar al deu del tro al lloc que es mereix dins de l’univers Marvel.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Pelican Road, estiu del 84. Un carrer. Un cadàver. Nou veïns. Amb aquets elements Ed Brubaker i Sean Phillips, amb color del seu fill Jacob Phillps, construeixen un thriller on el més terrible no és el crim comès, sinó els secrets que amaguen els veïns de Pelican Road.
Narrada des de diferents punts de vista, els personatges fan una reconstrucció dels fets com si d’un trencaclosques es tractés. Des del present i també des del futur, els veïns recorden aquell estiu més per la seva història personal que pel fet extraordinari de l’assassinat, que passa a un segon pla. Un còmic al pur estil true crime o whodunit on el final no és realment el que el lector espera d’una obra d’aquest gènere. En aparença sembla un thriller al més pur estil clàssic, gràcies a les magistrals il·lustracions de Sean Phillps, que recorden als dels còmics pulp; i al color imperfecte de Jacob que contribueix a donar-li un toc vintage. El duet Brubaker i Phillips ens ofereixen una de les seves habituals obres magistrals. Un còmic on els drames i misèries quotidianes dels veïns d’un barri qualsevol son molt més interessants que el més enigmàtic dels crims.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Kaze és un oficinista que, després de 35 anys a l’empresa, despatxen sense motiu. Aquella mateixa setmana decideix desaparèixer de casa seva sense deixar rastre. Només deixa una nota escrita que diu: “Mai més em posaré els mitjons”. És un Johatsu, un evaporat, una persona que desapareix voluntàriament. Ningú el buscarà, ni la família ni la policia.
Un thriller intimista basat en la novel·la homònima de Thomas B. Reverdy. que narra la fugida de Kaze i els esforços per sobreviure a Tokio amb una nova identitat. El destí el creua amb Akainu, un adolescent orfe que malviu a la capital després de perdre la família al tsunami de Fukushima l’any 2011.
Es el segon treball al nostre país d’Isao Moutte, autor franco-japonès, que escull el blanc i negre per relatar-nos com, darrera d’una tragèdia personal, sovint, hi ha interessos foscos que no tenen en consideració les persones. Amb elements del gènere negre, Moutte dona protagonisme als perdedors d’un Japó on els Yakuzas i les societats fictícies maneguen els individus com titelles. L’autor ha sabut maridar la tradició nipona amb la narrativa occidental, amb una obra que diu més des dels silencis i les mirades que des dels diàlegs i l’acció.
Un còmic que permet gaudir dels meravellosos dibuixos de Tokio i amb la catàstrofe nuclear de Fukushima com a teló de fons. Una crítica a la societat japonesa, que deixa a la seva sort als damnificats del desastre.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteqques Municipals
En el funeral de la seva àvia, l’autora pregunta al seu pare pels detalls de la seva vida. La II Guerra Mundial, la postguerra i el seu origen alemany van marcar el seu temps. Una herència que la família va viure amb culpabilitat i cert rebuig per una cultura que havia practicat l’extermini.
Es una història de records, explicada en blanc i negre, amb tocs de color groc suau en algunes vinyetes, com si fossin fotografies emmarcades. L’autora combina la narració amb dibuixos del passat mentre que el seu pare treballa en la construcció d’una petita peça metàl·lica. Passat i present. Història i família. Culpa i redempció. Fins a quin punt som responsables de les actuacions dels pobles a qui pertanyem?
Un còmic íntim i directe que va rebre el Premi València de novel·la gràfica de la Fundació Alfons el Magnànim l’any 2023.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
A l'estiu entre el col·legi i l'institut, Aiden Navarro està de campament. Tothom està en ple canvi, però per a ell tot és molt pitjor: se sent insegur, uns matons no li deixen en pau i, a sobre, no para de pensar en Elias, el seu company de quart i l'únic que li tracta bé. Entre activitats, fogates i boscos, Aiden es trobarà intentant orientar una brúixola que l'ajudi a trobar el seu camí i, amb sort, acceptar-se a si mateix.
El guardonat autor i artista Mike Curato dibuixa les seves pròpies experiències a Incendiari, la seva novel·la gràfica debut on es presenta una història dura amb tocs d'humor, amor i compassió.
Probablement desconeixereu que el procés creatiu del guió d’una de les pel·lícules més importants i transgressores de la història que va ser Belle de Jour (Buñuel, 1967) fou de tot menys convencional, i encara és més sorprenent que arribés a bon port donades les excepcionals circumstàncies amb les que fou escrita. L’escriptor Óscar Arce, cofundador del Luis Buñuel Film Institute a Los Ángeles, conjuntament amb el dramaturg i director Esteve Soler i l’autor de còmic Fermín Solís, ens traslladen a aquest inversemblant episodi previ a l’aprovació i rodatge de la mítica pel·lícula dins les pàgines d’aquest còmic que ens arriba de la mà de Reservoir Books.
Ens trobem a Madrid durant els anys seixanta: el genial cineasta aragonès es troba en mig d’una crisi creativa i personal que l’està consumint, mentrestant l’escriptor i company Jan-Claude Carrière, té l’encàrrec d’adaptar amb ell la novel·la del mateix nom, escrita per Joseph Kessel, un projecte maleït i incòmode que molts directors han esquivat deliberadament. París i Mèxic també formaran part d’un entorn iniciàtic i bohemi, on la pel·lícula no sembla encaixar entre cap de les prioritats de la parella, sobretot les del director. Al final una metafòrica troballa freudiana i unes vigílies poètiques seran la gasolina que acabarà desencallant la quimera, donant un dels guions més celebrats de l'admirada filmografia de Buñuel. La resta és simplement història.
Fermín Solís reprèn aquí el seu característic estil de línia clara sintètica, caricaturesca, i pinzellada d’aires vintage, que tanta sort li va portar amb l'exitosa Buñuel en el laberinto de las tortugas (Astiberri, 2009). Ho fa amb la seguretat de qui posseeix experiència i talent, dominant tant el tema com la trama i sentint-se lliure per controlar la cadència i el ritme narratiu a desig. Fermín està com sempre, magnífic.
¡Salvemos el bosque! és un còmic de la jova autora noruega Nora Däsnes, guardonat amb el Premi de Literatura Infantil i Juvenil del Consell Nòrdic, que premia obres escrites en llengua nòrdica.
Bao, una nena de dotze anys, i el seu grup d’amics no estan disposats que el seu bosc es redueixi quan s’aprova l’ampliació de l’aparcament de l’escola. És una amenaça a l’ecosistema i una forma de destruir els seus records i moments viscuts ara que el curs vinent aniran a l’institut. Cal trobar una estratègia de defensa.
Amb un dibuix suau, però de colors intensos i un guió que funciona i entreté, Däsnes expressa molt bé l’energia dels joves que volen canviar el seu món. Una bona aposta per l’ecologisme per part de Liana Editorial.
Dersú Uzalà: pel país de l’Ussuri és l’adaptació gràfica del llibre de l’explorador i oficial de l’exèrcit rus Vladímir Arséniev (1872-1930) que recull dues de les més de dotze expedicions científiques que va realitzar entre el 1902 i el 1930. Arséniev explora un territori inhòspit, la regió de l’Ussuri, a Sibèria amb l’objectiu de cartografiar-lo. Es trobarà amb en Dersú, un caçador amb qui farà amistat, que li salvarà la vida dos cops i que li ensenyarà com és de valuosa la Natura i les “persones” que l’habiten.
Miquel Cabal, professor i traductor literari de rus, ja havia traduït l’edició del llibre publicat per Símbol Editors. Ara, junt amb les il·lustracions clàssiques i, ben ambientades, del Toni Térmens, ens ofereixen una aventura gràfica plena d’amistat i vida.
Cada dia a l’hora del pati se celebra una reunió secreta. La banda de l’Oli investiga misteris de tot tipus, i a vegades aconsegueixen resoldre’n algun. El fet és que la seva escola és una mica avorrida i mai passa absolutament res. Un dia comença una alumna nova a la seva classe, i ja des de bon començament la colla de l’Oli nota que hi ha alguna cosa en la família d’aquesta companya nova que no encaixa, com si fos d’un altre planeta. L’Oli i la seva colla s’organitzen per a espiar, observar, recollir i compartir tot tipus d’informació... entre tots miraran de lligar caps i aconseguir resoldre el misteri.
Aquest còmic explica de forma molt divertida les aventures d’una colla de detectius que sempre estan a punt per obrir un nou cas.
Primer recull d’històries curtes de Josh Pettinger. Les vides solitàries i buides dels seus personatges estan desbordades per un destí absurd i incert. Amb una bona dosi d’humor els protagonistes del còmic assumeixen que les seves vides estan acabades i buides de contingut però son capaços de les accions més inversemblants per aconseguir els seus somnis: sortir amb el cap d’un xicot que mai han conegut, començar a fumar per formar part d’un experiment, apostar-ho tot a una baralla fins perdre la teva família, conduir en plena gelada perquè la teva cunyada no et torna els motllos dels pastissos ...
Si et sembla que no són motius prou importants es que no coneixes la mestria de Pettinger en crear situacions grotesques i portar a les seves creacions al límit del buit existencial.
Inclou la sèrie “Escuadrón Victoria” on la multinacional Bezos controla el món i la vida de les persones. Aquest còmic és el malson del somni americà.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Una faula d’ambició i violència en un món fantàstic. Una obra coral narrada en 4 veus diferents sobre la fi d’una civilització. En una terra on tot està per fer i els deus i els mites s’estan creant, una tribu avança per recuperar el seu estatus perdut. En una de les seves caceres atrapaven al Sense Veu, un gibó blanc, per convertir-lo en una arma letal: el Déu Salvatge.
Guió de Fabien Velhmann, a qui coneixem pel seu còmic juvenil Solos, que ha creat una història en quatre capítols i un epíleg. Cada capítol dona veu a un personatge diferent que, a través del seu estatus a la tribu, ofereix una visió distinta sobre els esdeveniments. Tirants, guerrers, poetes i esclaus es barregen en una guerra per la seva supervivència. Però ells no són els únics que volen sobreviure. Una reflexió sobre la violència, la venjança i el poder.
El magnífic guió està acompanyat d’uns excel·lents dibuixos i entitat de Roger Ibáñez, autor de Jazz Maynard, que molts consideren la seva millor obra fins al moment. Un repte per a Roger que, segons una entrevista, va haver d’aprendre a pintar micos, per fer-los realistes però “sense recórrer als trucs Disney posant celles i elements que humanitzin els animals i siguin més expressius”. La composició gràfica del còmic és impecable. El primer capítol, La bèstia, té reminiscències de l’inici de la novel·la 2001: una odissea a l’espai, donat que està narrat des de la perspectiva de Sense Veu, el gibó protagonista. Els capítols La guerrera i L’hereva ens mostren dues cares d’una tribu matriarcal: la de l’espasa i la lletra que, sovint, no estan tan allunyades com pensem. L’epíleg és l’enfrontament final de les tres qualitats que més es valoren a la tribu: la poesia, la violència i el mite. Violència poètica per desvelar-nos com agonitza una civilització.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Dues mirades que es fonen en una sola. Dues vides paral·leles de dos éssers marcats per la crueltat dels homes. Un noi plantat, dia rere dia, davant de la gàbia d’un llop borni en un zoo. Un diàleg sense paraules. El noi també tanca un ull per tenir la mateixa visió que el llop. En aquell moment, a través dels ulls, s’expliquen la història de la seva vida. La novel·la juvenil de Daniel Pennac adaptada al còmic. Un relat emotiu i actual sobre l’exili, el maltractament infantil i la crueltat sobre els animals; però sobretot un relat esperançador. Inclou un apartat on Mathieu Sapin, autor del còmic, explica com el va fer, les entrevistes amb Daniel Pennac, esbossos, fotografies i curiositats del còmic.
^Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
13/12/2024
Yasmina y los comedores de patatas
Mannaert, Wauter
Alcalá de Henares (Madrid) : Galimatazo, octubre de 2023
T'agraden les patates? Has pensat mai en quants tipus n'hi ha? T'imagines que tothom es tornés boig quan en menja? Doncs això és el que passa quan la població d'aquesta història comença a consumir aquest aliment altament addictiu.
La Yasmina, d'onze anys, i el seu pare porten una vida modesta i és gràcies als seus amics de l'hort comunitari que pot cuinar gairebé qualsevol cosa. Fins que un dia aquest desapareix i la Yasmina no pot quedar-se de braços plegats així que haurà d'esbrinar què passa. La Yasmina haurà de prendre decisions i enfrontar-se als que estan per sobre d'ella, però no ho farà sola, ja que sense la comunitat els problemes són més grans.
Amb empenta i determinació aquesta nena tan valenta no es donarà per vençuda i actuarà acabant amb aquells que actuen de manera egoista i sense valors.
Un còmic entranyable, amb força, divertit i reivindicatiu.
Hi havia una vegada una petita gènia ... que es deia Ayumi. Un dia, des d’un país molt molt llunyà, va aparèixer un ésser molt estrany demanant ajuda al Sultà. Cada vint anys un monstre apareixia i destrossava la vall i tot el que trobava al seu pas. La llegenda deia que només l’hereva d’una nissaga de fades, amb ajuda de l’espasa ancestral, poden vèncer al monstre. L’Ayumi s’embarca en aquesta nova aventura on descobrirà part del seu passat, s’instruirà en la noble art de la meditació i en el maneig de l’espassa. Però tot sembla insuficient quan el monstre sorgeix del mar per destruir la vall dels seus avantpassats. Es enorme! Podrà la petita gènia vèncer-lo i salvar als habitants de la vall?
Si et va agradar La petita gènia i la partida de Shatranj no et pots perdre la nova aventura de l’Ayumi.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Kimetsu no yaiba és un popular manga d’aventures i batalles amb elements paranormals que va causar furor al Japó durant la seva publicació. Se n’ha fet una versió animada i el seu primer llargmetratge, es va convertir en el film d’anime més vist de la història al Japó.
Quan el jove Tanjiro descobreix que la seva família ha estat assassinada per un dimoni, decideix convertir-se en un caçador de dimonis alhora que protegeix l’únic parent que li queda, la seva germana Nezuko, ara mig convertida en dimoni. Tanjiro s’entrenarà, farà amics, en perdrà algun, i lluitarà perquè la Nezuko torni a ser humana.
L’autora, Koyoharu Gotouge, demostra amb aquesta obra que les mangaka també poden crear un manga shonen potent i ple d’aventures.
Tant si t'agraden els còmics com si no, has de llegir "Un Avión sin ella" on Fred Duval i Nicolaï Pinheiro adapten una novel·la policíaca de Michel Bussi.
La nit del 23 de desembre de 1980, un avió s'estavella al massís del Jura on una nena de només 3 mesos d'edat és, miraculosament, l'única supervivent de la catàstrofe. El problema és que es desconeix la seva identitat perquè a bord hi havia 2 bebès d'edat similar i no hi ha manera de saber quin dels dos és la nostra supervivent. A partir d'aquí comença una llarga intriga i una batalla entre les dues famílies, molt diferents entre elles, per descobrir la seva identitat real. Algú serà capaç de descobrir qui és abans de que compleixi 18 anys i pugui decidir per ella mateixa què fer amb la seva vida?
“En camino” és una obra fantàstica en la que coneixem a l’Emma, una aspirant a dibuixant de còmics que després d’un disgust personal decideix fer el Camino de Santiago i es planta a Roncesvalles amb una motxilla plena de roba, paelles i emocions. Aquest camí resulta molt més per a l’Emma que un seguit de kilòmetres i una bona pila de butllofes als peus, ja que es converteix en una metàfora d’un aprenentatge el qual compartirà amb personatges entranyables que com ella també porten la motxilla plena de passats ben interessants. Els llaços que s’estableixen entre l’Emma i la resta de personatges són el fort d’aquest còmic i com a lectors també hi connectem, gaudint tant dels moments emotius i tendres com dels més difícils i crus. Una obra molt humana i plena de sentiment, amb un ritme que respecta al lector i li permet gaudir del fantàstic dibuix que no podeu deixar passar.
Zerocalcare (Arezzo, 1983) s'ha convertit en pocs anys i de manera absolutament justificada en un autor best-seller. Procedent del més underground de l'extraradi romà, ha hagut de picar pedra per arribar a on és ara i és que ha aconseguit una enorme popularitat a Itàlia, i no solament per les adaptacions animades que ha fet per a Netflix, sinó per la magnificència d'unes històries senzilles però doloroses alhora, biogràfiques fins a no saber quin punt, i amb una hilaritat, un cinisme, i un críptic i crític sentit de l'humor a l'abast de molt pocs narradors.
En aquest títol que ens ocupa i que paradoxalment i cronològicament és un dels seus primers, ens presenta en tres moments temporals l'evolució d'un grup de nens que després seran adolescents i que després seran joves, i que en relació amb la seva escola i el seu context guardaran un secret que els anirà consumint a poc a poc, una ansietat en forma de tentacles de pop que es va caragolant per la gola i que cada cop estreny més i més sense deixar respir. Cada moment temporal jugarà a ser una nina russa, amagant dins seu altres secrets que aniran creixent.
Amb el seu característic dibuix a retolador negre i amb una composició de vinyetes sempre asimètrica aconsegueix dominar un guió que en altres mans es podria desbordar fàcilment. Zerocalcare mesura perfectament tots els temps com si fos un metrònom en mans d'un bateria de rock, potser no ho sembla però tot acaba encaixant.
La jove autora Candela Sierra (Ronda, 1990) ens presenta en aquesta segona obra i després de l'altíssim llistó on l'ha portada la seva magnífica òpera prima: Rotunda (Andana Gràfica), una proposta coral on un grapat de personatges s'interrelacionen entrelligant els seus anhels, il·lusions, pors, debilitats i complexes. Trossets de realitat i costumisme gràfic. Una fantàstica reflexió sobre les relacions humanes avui en dia, on impera l'individualisme més sorneguer inflamat per l'ús i abús de les tecnologies vers la relació i el contacte físic més present d'altres èpoques no tan llunyanes.
Amb un dibuix naïf i sintètic, plenament vigent i en consonància amb una nova fornada d'autores que li són coetànies i que porten per bandera una capacitat poètica absolutament trencadora, Candela ens enlluerna un cop més amb plantejaments sorprenents i originals que ens interpel·len constantment, i tot embolcallat d'uns colors ben vius com li és característic.
Diuen que la realitat sempre supera la ficció, doncs aquesta ficció potser supera la realitat.
Benvinguts a Can Desastre. Una casa amb uns veïns ben particulars on la diversió està assegurada. Les històries són molt sorprenents i potser costen creure però la Roberta Vázquez, l’autora, no acostuma a dir mentides. A més a més, ha fet unes il·lustracions desenfadades amb uns colors molt llampants i les combina amb un parell de pàgines de text. D’aquesta manera no sabem si estem llegint un còmic o un llibre. Però això no importa perquè els habitants de Can Desastre, el Fantasma, la Tallarina, la Bota, la Carbassa, ens faran passar una estona molt divertida. Encara no sabem com la casa es manté dempeus!
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Si a Terapia de grupo l’autor plasma les dificultats que té un autor de còmic per sobreviure a la temuda pàgina en blanc, a La carretera veiem Larcenet que s’ha recuperat de totes les seves pors. La inspiració i el treball han anat de la mà per presentar-nos un còmic excepcional, basat en l’obra mestra del novel·lista Cormac McCarthy. El treball de Larcenet, a través d’una gama de blancs, grisos i ocres, ens submergeix al món devastat i apocalíptic on un pare i un fill segueixen una carretera que els porta al sud. No hi ha esperança ni humanitat. Només una pluja de cendra que ho envaeix tot. L’ambient desesperançador de la novel·la culmina amb un bellíssim dibuix realista d’un món que ha deixat de ser habitable. Una història demolidora sobre el que podria ser el nostre futur més proper i on l’amor d’un pare i un fill és l’única prova de que érem humans. Larcenet capta d’una manera excepcional l’essència de l’obra original. Retrata la desesperació per trobar un món millor quan aquest ja no existeix, la absència de bondat, l’abisme entre el bé i el mal.
Un còmic sobre la Barcelona franquista amb una autoria coral: Lapière i Jakupi com guionistes i el trio barceloní compost per Pellejero, Pardo i Torrents al dibuix. L’evolució del protagonista, Carlos Moreno Vargas, de nen orfe a empresari corrupte, va parella als esdeveniments històrics. La ciutat Comtal és escenari de la victòria del franquisme. La violència institucional es barreja amb el contraban, depravació i crims sexuals. Els personatges són ficticis però tant el guió com el dibuix reflecteixen d’una manera extraordinària una època grisa del nostre passat recent.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Un western modern, situat a la devesa salmantina, protagonitzat per dues sagues de dones valentes que s’enfronten a un enemic implacable: Los ellos. Una història d’amor de dues dones de famílies enfrontades. Carla Berrocal utilitza diferents gèneres literaris per oferir-nos un relat d’aventures i amor. Trobem reminiscències del gènere de ciència-ficció en els éssers que ataquen i devoren la terra. Records de Romeu i Julieta en la trama d’amor entre les dues protagonistes. Referències a Joan Crawford en Johnny Guitar de Nicholas Ray, transformada en una vaquera charra. L’autora aconsegueix que els personatges femenins siguin valents però sense masculinitzar-les. Una història dibuixada en groc i negre, amb el traç esquemàtic que caracteritza a Berrocal. Un còmic que renova el gènere del western en el còmic tant en el seu dibuix com en la trama de la història.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Dos grans del còmic argentí en una reedició de luxe. Publicat originàriament l’any 1979 a la revista Toutain Comix. Un viatge que s’inicia quan la tripulació d’un bergantí del segle XVIII, el Peregrino, s’enfonsa en una estranya obertura enmig de l’oceà que els transportarà a vagar per mons fantàstics de l’espai exterior. Només queden tres supervivents. Un pelegrinatge a enlloc, un vagar per diferents planetes on s’hauran d’enfrontar no només a criatures insòlites, regnes mítics. On el pitjor dels perills no està al proper planeta o estrella sinó dintre de les seves ànimes. El còmic, fill d’una Argentina sotmesa a una brutal dictadura, és una reflexió sobre el gènere humà, un mirall estel·lar de les misèries, contradiccions i virtuts de la condició humana vestida d’aventura fantàstica. L’argument no tindria sentit sense la contundència de les il·lustracions de Breccia que ofereixen el contrapunt de credibilitat a una atmosfera irreal i imaginada. Una obra sortida d’un temps i d’un país. Un clàssic del còmic que ha sobreviscut a la censura i la dictadura, i que, com els seus protagonistes, ha hagut de sobreviure a les misèries de la humanitat.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Un dia avorrit. 24 h hores d’un diumenge qualsevol. D’aquells que no tens ganes de fer res i literalment et dediques a no fer res. No tindria més transcendència que la d’haver malbaratat unes hores en una societat on el temps és or. Per sort el teu cosí és Olivier Schrauwen, novel·lista gràfic. Et proposa fer un còmic sobre els dies llençats a les escombraries, aquests espais buits de productivitat física i mental, aquells dies que no aconsegueixes llegir dues pàgines seguides d’un llibre ni fer res de profit. El resultat és un còmic excepcional. Una explosió de creativitat que combina els pensaments del protagonista amb els seus records, situacions hipotètiques i la vida de les persones que l’envolten. La vida dominical de Thibault queda registrada magistralment en un còmic no et deixarà indiferent i que transformarà el teu temps perdut en una experiència lectora que no oblidaràs. Thibault és el Leopold Bloom sorneguer de la novel·la gràfica.
31 de juliol de 1997. A la televisió anuncien la mort de Lady Di. Un dia d’estiu qualsevol a la vida d’una família. Un triangle de passions que es desclou quan la princesa mor. Un retrat de les decepcions amoroses a través de tres edats diferents. Lulu, un nen de 8 anys pren consciència de la seva sexualitat. Cam, la germana adolescent, amaga el seu primer xicot a la seva habitació. El pare farà la seva última visita a la família. Desig, desengany, amor, aprovació, il·lusions perdudes. Aquella nit de desencís marcarà el principi d’una nova vida, encara que ells encara no ho sàpiguen.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Simon Hope confia en la revelació d’una endevina i aposta tots els estalvis de la família al cavall guanyador de la Royal Ascot. Aquell dia canviarà la seva sort, però no de la manera que ell es pensava. Els seus problemes quotidians de sobrepès, incomprensió i bulling queden relegats a un segon pla. El motiu: 16 milions de lliures. La primera novel·la gràfica de l’autor ja ha recollit dos premis: la Fauve d’Or d’Angoulême 2023 i el Grand Prix de la Critique ACBD 2023.
La seva lectura no deixa indiferent. Martin Panchaud pateix dislèxia i l’ha convertida en una reinterpretació de les formes els significats. El còmic està concebut des d’una perspectiva aèria, com si l’hagués dibuixat des d’un helicòpter. Els personatges són punts de diferents colors que es mouen a través de línies situades en un plànol arquitectònic, amb infografies i pictogrames. Paral·lelament a l’elaboració del còmic, Panchaud estava treballant en l’adaptació il·lustrada de de Star Wars episodio IV de 123 metres de llarg. Un autor a qui li agraden els reptes visuals. Una delícia.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
El jove autor francès Romain Maufront, alies Neyef, ens porta un dels millors còmics del oest de les darreres dècades. Trencant una mica amb la sobrietat dels grans mites del gènere, ens proposa una aventura trepidant i emotiva, amb un sentit narratiu molt més àgil, característic de narratives més asiàtiques, amb accelerades i frenades però sempre sense sortir-se de la carretera.
Podríem dir que hi ha una regla no escrita que sovint fem servir per avaluar els westerns, i son les caracteritzacions dels escenaris: les muntanyes i els rius, les praderes i els deserts; el cel estrellat i el dia foguejat, etc. L'autor ho resol de manera aclaparadora demostrant un talent infinit que ens guanya enseguida. Ens sorprendrà el capaç que es de fer-nos sentir tant la brisa acaronadora com la humitat que ens promet pluja. I que dir dels colors, de les postes de sol i dels jocs de núvols, sens dubte no podrem mirar cap a cap altre costat.
George és un petit Lakota que és criat per un vell i cruel pastor avesat a instruir-lo amb la bíblia, però quan els camins del menut es creuen amb els del mestís Little Knife i els seus dos acompanyants tot canviarà. L'atzar els unirà en una escapada sense fi que es tornarà reveladora i significativa, les paraules llibertat i justícia quedaran redefinides per sempre. Una lluita romàntica i valenta a la recerca del sentit identitari i dels orígens, on en un entorn en el qual la vida i la mort es donen pas amb massa freqüència, George descobrirà el veritable sentit de tot plegat amb fermesa, abatiment, i coratge.
Tota la infantesa hem viscut enganyats, al final els bons eren els indis.
Un clàssic Marvel de més de 40 anys que continua sent rellevant! Una història que reflecteix com l’odi i la por cap als mutants a la ficció són una metàfora del racisme i la intolerància a la nostra societat. Els mutants són objecte de discriminació per la seva diferència i aquest rebuig és canalitzat pel reverend Stryker, un fonamentalista que apel·la als temors més foscos de la societat. D’altra banda, Charles Xavier intenta connectar amb els ideals humans, oferint un camí d’esperança i comprensió.
La confrontació entre Xavier i Stryker és el reflex d’una lluita universal entre el diàleg i la violència, entre la raó i l’odi irracional. Aquest còmic ha estat una font d’inspiració per a pel·lícules com X-Men 2 i és un exemple de com el gènere de superherois pot abordar temes socials, oferint una reflexió sobre el perill de la intolerància.
Paco Roca, l’autor de còmic valencià, torna de nou amb un còmic costumista, aquest cop amb un retrat molt precís de l’Espanya de la postguerra. Concretament, un retrat de gent normal, com ell explica en una entrevista al diari Vilaweb, però que tenen una història i el dret a que sigui explicada. En aquest còmic ens explica la història de la seva mare, en particular la infantesa, a partir de les entrevistes enregistrades que li va fer i dels records de familiars propers que van viure en aquella societat de postguerra. Al voltant del títol i la connotació religiosa d’aquest, va retratant alguns dels membres de la família i determinats moments viscuts, sota epígrafs molt suggeridors pel que fa a la història que vol explicar i ho combina amb diagrames com el del Jardí de l’Edèn o el funcionament del mercat negre. En destaca també l’ús d’una paleta molt acotada de colors, concretament tons terrosos (marró i ocre) i grisos (verd i gris clar), que utilitza segons el moment que vol narrar.
Regreso al Edén és una història d’un país que passava gana, de la pobresa en la que vivien immerses moltíssimes persones, de la posició en que van quedar els del bàndol perdedor de la guerra, de la normalització del maltractament envers les dones i les filles , el d’una masculinitat hegemònica que planeja amb les ales ben obertes, però també el d’una mare que malgrat no tenir la oportunitat d’aprendre a llegir i escriure aquella fotografia que portava arreu, per a ella, era un instant de cel en la grisor del moment.
Fa poc que tinc vint-i-vuit anys i encara que soc jove, segurament bastant, crec haver viscut prou situacions per sentir-me orgullós d’algunes, explicar com a anècdotes divertides altres i voler esborrar unes poques. Quants de nosaltres no hem pensat algun cop en haver fet les coses diferents o moure les manetes del rellotge enrere per canviar l’esdevenir dels fets, lluny de l’arquetípic “AIXÒ M’HA FET COM SOC”.
Crec que ancorar-nos en circumstàncies viscudes forma part de la nostra racionalitat, circumstàncies que a mesura que ens fem grans ens permeten acumular experiències però també traumes, que si no fos per la màgia de l’oblit, faria de les nostres vides lloses massa pesades.
Cowboy Bebop, no parla de viatges a l’espai, de caça-recompenses o de les aventures que viuen, si més no, no només. Aquesta sèrie explica la cicatriu de les vides anteriors d’uns personatges, que sota el càntic general de “els temps passats van ser millors” no poden escapar d’un tediós present que els fa deambular per l’espai flotant a la deriva.
Els personatges, principalment l’Spike en Jet i la Faye, serveixen al llarg de la temporada per reforçar la idea principal de la peça, la dolorosa empremta del passat. Equivocar-te, fa mal i no poder fer les paus amb el teu jo del passat, perdonar-te i sentir-te tranquil pot absorbir-te i conduir-te a deambular per la vida, no permetent-te ser feliç.
Aquest element es deixa clar des del primer episodi. Mentre els protagonistes setgen a un fugitiu, doncs, al cap i a la fi, són caça-recompenses. El fugitiu se’ns presenta com a un assassí que trafica amb una droga hiperestimulant, que dispara a altres perseguidors mentre va col·locat, sembla una persona cruel i despiadada, però només ho sembla, doncs el “dolent” també té una parella que s’estima de manera sincera. Trafica perquè necessita els diners per començar de zero, per desfer-se del seu passat i mentre es desmunta la imatge d’assassí despiadat del fugitiu, l’Spike decideix donar-los l’oportunitat de retirar-se.
Al final el fugitiu i la seva dona moren, no els captura ningú i l’Spike i en Jet no cobren la recompensa, fet que accepten de mala gana. Aquests dos acaben igual que han començat, però el capítol, serveix com a premonició per als protagonistes, si no passen pàgina, repetiran els errors dels fugitius que persegueixen, com diu el mateix Spike: “A vegades s’ha de deixar córrer l’aigua, si no s’estanca”.
Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador, que en múltiples vegades es sentiran representat per les temàtiques que es tracten, doncs, al cap i a la fi, tots tenim cicatrius.
Actualment, reconec que tot i que sé com acaba (element que no tractaré en aquest article) i l’he revisitat vàries vegades, mai m’he atrevit a veure l’últim episodi, perquè no vull no tenir la sensació que és un capítol acabat, que no tinc res més a veure, però algun dia tocarà fer-ho, tocarà deixar córrer l’aigua que si no s’estanca.
Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder.
Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes.
El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol.
Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no.
El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu.
Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021.
Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit.
Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere.
Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més.
El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert.
Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català
Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime.
En Piqo-Piqo i Be-Bè Ieti són dos germans molt especials que viuen a l’illa Impossible. En aquesta fabulosa terra i trobarem monstres, pirates i un fong molt simpàtic! Tota la família haurà d’abandonar breument casa seva, l’illa, per ajudar a en Piqo-Piqo amb els seus deures de l’escola: trobar el calamar gegant d’Indoxina.
Lucas Ferreyra ens transporta a un món fantàstic però alhora proper amb aquest còmic infantil. Tant el divertit relat com les meravelloses il·lustracions ens captivaran a grans i petits! Un llibre molt recomanable, tant a famílies com a infants, aventurers, pirates o Jacques Cousteau!
Ja fa temps que les novel·les gràfiques i còmics ens expliquen, de manera autobiogràfica o inventada, les vicissituds dels protagonistes en la presa de consciència de la seva sexualitat. Eleanor Crewes ens ofereix la seva primera novel·la gràfica on expressa un procés que, més que d’acceptació de l’ homosexualitat, és un descobriment gradual. Perquè ella no ho tenia tan clar! Educada en un ambient “inconscientment heterosexual”, alguna cosa la remou mentre s’endinsa en l’adolescència.
A diferència d’altres testimonis, Ellie no ho veu tan clar des de petita. No identifica els signes. Li agraden alguns nois, vol tenir un xicot. Li costa dir-se lesbiana. A diferència del títol original “The times I knew I was gay”, a Espanya fa referència a aquell amagatall del qual se suposa hom ha de ser conscient de ser-hi, per voler-ne sortir. Estava Ellie dins l’armari? Ella creix en un ambient que no és expressament anti-gay, però naturalitza com el que més l’heterosexualitat, de manera que no es reconeix com a tal fins passada l’adolescència.
El dibuix a llapis en blanc i negre té un estil naïf que reafirma la tendència del còmic d’ara: que no cal tenir un ple domini de la tècnica per a expressar allò que vols dir. Amb una sorprenent referència a la marca de grafits que es fan servir, és una solvent història d’una xicota lesbiana a qui costa, molt més que a d’altres, entendre qui és i què li passa. No tots veiem els camins a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. Quan descobreixes qui ets, saps feliçment com vols recórrer els camins que trobaràs.
Ana Oncina (Elda, 1989) és coneguda per les divertides aventures de Croqueta y Empanadilla (La Cúpula, 2014); no obstant, en les seves darreres obres, la seva labor com a vinyetista d’èxit ha anat evolucionant cap un estil més proper al manga. Una influència que es deixa notar en el seu últim còmic Planeta i en el qual ens presenta la història de la Valentina, una ceramista que viu amb la seva gossa en una cabana enmig del bosc allunyada del brogit del món. La seva existència transcorre plàcidament entre passejades per la natura i visites al petit poble del costat de casa per comprar llibres i veure els seus amics.
Un dia, en una d’aquestes visites, coneix l’Ane, una jove publicista amb la que començarà una relació sentimental. Per les nits, però, la Valentina ha començat a somniar una vida ben diferent situada en un futur llunyà on les diverses catàstrofes mediambientals han portat a la humanitat a migrar a un planeta anomenat Nebulón; aquí la gent viu en parella vinculades a una IA en apartaments aïllats i l’únic contacte amb la resta d’éssers humans té lloc a través de dispositius de realitat virtual. En aquest escenari Val3 i An7 tenen una relació que ha entrat en crisi des de que la Val3 ha començat a somniar amb una altra existència en la qual no s’ha de connectar per viure experiències o veure als seus amics. D’aquesta manera ens trobem amb dues històries d’amor que es van entreteixint i complementant. Dues dimensions del relat que contrasten no només argumentalment també gràficament: mentre que la cabana del bosc ens situa en un univers de colors càlids amb l’ús de tonalitats marrons i ocres per donar vida un refugi de descobriment i romanç, l’apartament a l’espai està dominat per colors freds, blancs i grisos que accentuen la sensació de soledat i tristesa del final de l’amor. El domini tècnic i estètic d’Oncina també queda reflectit en la forma de jugar amb la composició i els plans dins de la pàgina amb una execució de traç net i sobri, que li permet mantenir la tensió del relat i posar de manifest una quotidianitat d’emoció continguda al llarg de tota la lectura.
Planeta és una obra de ciència ficció que reflexiona sobre el present en un moment en què la tecnologia ocupa cada vegada més terreny de les nostres vides. La pèrdua dels lligams, dels sentiments i la creixent incapacitat de veure als altres, la possibilitat de perdre’ns en el desconcert que implica tot això, com a rerefons d’una història d’amors i soledats.
Comentem "Aprendiendo a Caer" de Mikael Ross amb en Xavi Domènech. Una història inoblidable sobre la superació, basada en fets reals, traduïda a vuit idiomes i guanyadora dels premis Max & Mortiz i Rudolph Dirks.
Quan la seva mare pateix un accident i entra en coma, l'existència del jove Noel fa un tomb. Es traslladarà a viure a Neuerkerode, una comunitat pionera (des de 1868) per proposar un model de convivència format en gran part per persones amb discapacitat intel·lectual. Per primera vegada a la seva vida, en Noel haurà d'enfrontar-se al dia a dia tot sol.
Per assistir-hi cal haver-se inscrit prèviament o haver passat per la biblioteca a agafar-ne un exemplar.
Homenatge a un destacat autor d’historietes, que va dibuixar per revistes com Cavall fort, El Jueves o El Papus, entre moltes altres i creador de la famosa saga Manolo e Irene.
Aquesta exposició inaugura el cicle Grans Actius, que vol retre homenatge als veïns i veïnes del municipi amb llargues trajectòries vitals i professionals.
Club de lectura “Més enllà del manga”, on es comentarà la lectura del còmic japonès “El diario gatuno de Junji Ito: Yon y Mû” de Junji Ito.
A càrrec de Salvador Sotoca.
Dijous, 14 de novembre a les 19.00 h
En J., un famós autor de còmic de terror, estrena la seva nova i lluent llar, que es disposa a compartir amb la seva xicota. Però ella no arribarà sola, sinó que vindrà acompanyada d'un altre parell d'inquilins: en Yon, el gat amb el qual vivia a casa dels seus pares, i el pelut Mû.
En J. es veurà obligat a contemplar com la seva casa va sent presa pels dos felins contra la seva voluntat. Malgrat això, i per molt terrorífic que sembli, no podrà evitar acabar estimant a aquests mixets, que a vegades semblen sortits de l'avern.
El Tomás Céspedes té una passió, el còmic. Qui el coneix sap que sempre troba temps per poder fer les seves pròpies historietes. En aquesta mostra, podreu conèixer el seu projecte "Michael i Stella". El Michael, el protagonista, és un noi que assisteix a una escola de lluita on coneixerà una gran varietat de persones amb qui haurà de competir per ser reconegut i triomfar a les lligues més importants.
Activitat emmarcada dins la Mostra de còmic: 40 aniversari Concurs de Còmics “Ciutat de Cornellà"
Dies: del 04 al 30/11/2024
Hora: Horari d’obertura de la biblioteca
Lloc: Biblioteca Sant Ildefons (Espai d’exposició)
A càrrec: de Còmics a Cornellà
Organitza: Departament de Joventut de l’Ajuntament de Cornellà
Para proteger tu intimidad, antes de continuar queremos asegurarnos que sabes que, tanto nosotros como nuestros colaboradores, utilizamos algunas “cookies” en la web para facilitarte el uso:
Propias y de terceros con fines estadísticos, con las que no se recoge información de los usuarios ni se registran las direcciones IP de acceso.
Propias y de terceros para garantizar el funcionamiento básico, como la sesión de usuario, y aspectos de personalización, como el idioma de nuestras páginas. Guardamos la aceptación de cookies durante 30 días para mejorar la experiencia de navegación. Recuerda que puedes eliminar las cookies de tu navegador.
De terceros para mostrarte información de nuestras redes sociales, como Facebook, X, YouTube, etc. Al acceder a estos sitios web podrás decidir si aceptas o no sus políticas de privacidad y de cookies.
