El prestatge d'espais naturals t'ofereix un ampli ventall de recursos (recomanacions literàries, notícies, selecció de webs, aplicacions per a mòbils...) relacionats amb el món de la natura. Pots trobar, entre altres, les biblioteques amb un fons especial dedicat al medi ambient i la natura, un recull amb rutes i itineraris per gaudir de la naturalesa i recórrer els seus camins; cursos, jornades i activitats per desenvolupar en els espais naturals dirigits a escolars i també, recursos sobre literatura i parcs on molts escriptors s'han inspirat en la natura per escriure els seus versos.
La Setmana de la Natura arriba a la 10a edició, una dècada dedicada a promoure l’educació ambiental i la implicació ciutadana en la conservació de la natura.
A Les coses que creixen ho comprovaràs!! L’autor, Godai García (còmic, monologuista), ens explica d’una manera divertida, entusiasta i algunes vegades amb un toc d’humor una mica eixelebrat, tot un seguit d’espècies vegetals, boscos...
I en què consisteix aquesta observació sobre la natura? Doncs bé, és un recull d’excursions presentades com a petit relats de la seva experiència, de la seva vivència visitant diferents llocs de la geografia catalana usant un llenguatge col·loquial i planer.
Totes les vivències van acompanyades d’il·lustracions en què la planta és la protagonista principal. A més a més, en algunes de les fitxes trobaràs un codi QR que et redirigirà als vídeos de youtube que té Godai García, a continuació un exemple sobre la falguera.
Però abans d’aquest llibre van existir uns vídeos que pots veure al canal. T’aconsello que hi donis una ullada. Ja veuràs com t’agradarà! I també que dediquis un temps a veure els vídeos. Són molt entretinguts!
T'has preguntat alguna vegada per què les rajoles de la vorera al costat d'un escocell s'han aixecat? En Gooley ens dona la resposta: "Un arbre no pot florir si les arrels no tenen camí." pàg 146. I com és que els arbres de les puntes són més baixos? "És molt habitual que els paisatgistes urbans plantin arbres en indrets on no hi ha prou lloc per a les arrels. Si veieu una renglera d'arbres plantats en una ciutat i n'hi ha un a la punta que és més baix que tots els altres, és molt probable que tingui les arrels encaixonades i patint de claustrofòbia". pàg. 146
A Com llegir un arbre. Pistes i patrons, de les arrels a les fulles, trobaràs la resposta a moltes altres preguntes que t'hagis pogut fer en contemplar la posició, el creixement, l'ombra dels arbres en un bosc, a la ciutat, i quins animals hi viuen. Saber el perquè et facilitarà moltes pistes sobre el seu entorn i les condicions a les quals s'ha hagut d'afrontar. Només cal saber-les interpretar.
T'adonaràs que un arbre no és un ésser viu estàtic, sinó tot el contrari, es mou. La forma del tronc, com creixen les branques, com estan situades les fulles i l'escorça, la forma de les arrels... Tots aquests indicadors són senyals sobre la seva vida.
Aquest llibre serveix tant per a persones a les quals agradi anar a passejar per la ciutat com per a aquells que escullin anar per la muntanya. És una invitació a detenir-se i a observar un arbre i, més tard, tot un bosc amb una altra mirada. La mirada d'aquell qui cerca informació sobre tota la natura que ens envolta. Com que és una lectura que conté molt saber, penso que s'ha d'anar paint a poc a poc mentre posem en pràctica els consells que l'autor proposa i tirar endavant la nostra observació.
Una bona oportunitat, per la mainada a partir de 7 anys, de fullejar aquest llibre il·lustrat i engrescar-se a l’aventura del senderisme i de la vida a l’aire lliure.
Iron Tazz, autor apassionat per la natura, ofereix una sèrie d’informacions pràctiques pels aventurers: com orientar-se i què fer quan et perds o bé quan esclata una tempesta; la seguretat en encendre un foc; quina és la manera d’organitzar i muntar el campament; les provisions bàsiques que cal carregar; recomanacions davant una trobada amb animals salvatges...
L’autor ho planteja en diversos indrets, ja sigui en muntanyes nevades, indrets rocosos, boscos, entorns de llacs, congostos...
Un llibre que no pretén pas ser un manual de supervivència, simplement la fita és adquirir un conjunt de consells pràctics per a una acampada a la natura i viure-la cadascú tal com la rep i la sent.
Aquest no només és un llibre per iniciar-se en l’ornitologia, sinó també per ampliar-ne coneixements. Una guia per a tota la família, amb imatges a tot color, per aprendre del fascinant món dels ocells.
Al mateix temps, hi trobareu una colla de referències on es poden aconseguir ajuts i consells d’experts, tècniques, eines i adreces, així com els millors llocs per gaudir dels ocells.
S’hi tracten diversos aspectes: tot allò que cal saber sobre els ocells, on podem anar-los a veure, quin material és el més idoni, què hem de tenir en compte per diferenciar-los, etc. També hi ha una llista amb tot el vocabulari essencial.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Per als que us agrada l’excursionisme, Alpina ha editat una nova guia adreçada a totes les edats. Es tracta del llibre Volcans de Catalunya, del geòleg Isaac Camps. Abans de començar les excursions, l’autor ens posa una mica en antecedents sobre el vulcanisme català, i com es formen els volcans. És una informació molt interessant i que recomanem llegiu atentament, ja que el llenguatge emprat tot i ser científic resulta molt clar.
A continuació ja tenim les excursions pròpiament dites; encara que no sembli a Catalunya hi ha més volcans a banda dels del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa. De fet, en trobarem a les comarques del Gironès, la Selva i el Baix Empordà. Totes estan ben detallades, i a més a cadascuna d’elles trobem una explicació de l’entorn.
L’Isaac Camps a més de geòleg està acostumat a la part didàctica de la geologia, de manera que gaudireu de les passejades alhora que aprendreu coses noves.
El títol d'aquest llibre adreçat a infants, no només explica com és el món dels animals i les plantes; també ens ensenya que aquests éssers vius són capaços de comunicar-se entre ells, tot i que no de la mateixa manera que ho entenem els humans. Les arrels de les plantes, per exemple, quan es troben un fong “xerren” i si sembla que poden estar junts, conviuran durant molt de temps. D'aquesta manera s'ajuden mútuament i el fong pot protegir a la planta d'altres fongs més perniciosos per a ella.
Totes les explicacions que hi trobem són breus, fàcils d'entendre i ajudades per les il·lustracions que ocupen la pàgina sencera. Encara que s'adreci a infants, qualsevol persona que tingui curiositat sobre el tema el pot llegir.
Trenta anys després de la publicació d’El món de Sofia, Jostein Gaarder retorna a l’univers de la filosofia i el pensament amb un llibre clarivident sobre la manera com vivim el present, i com aquesta ens encamina cap a un futur més o menys habitable. Escrit en forma de carta als seus nets, Som ara i aquí adreça temes actuals i perennes com la natura, l’ecologia i la sostenibilitat, la religió, el pas del temps, l’amor, la vida i la mort, i planteja el repte més important dels nostres temps: és possible tenir cura de la civilització i del planeta alhora?
Al capítol que es diu El planeta Terra, ens explica com l’any 1968 va ser el primer cop que es va veure el planeta des de l’espai. La fotografia es va titular Earthrise (literalment “Terra ixent”). La tripulació de l’Apollo 8 va ser qui va veure aquesta “Terra ixent” per damunt de l’horitzó lunar, mentre la nau s’elevava per darrere de la Lluna.
En el viatge de l’Apollo 8, va ser la primera vegada que una nau tripulada orbitava la Lluna. I va ser el primer cop que els humans vam poder veure el planeta Terra des d’un altre cos celestial.
A partir d’aquest moment vam prendre consciència de nosaltres mateixos i en girar el telescopi cap enrere vam trobar un planeta que era un puntet en un racó arbitrari de l’univers.
Aquesta relat és un cant a la vida que ens planteja la següent pregunta: Quin aspecte tindrà el món cap al final del segle XXI?
Les plantes van començar a colonitzar la terra fa 500 milions d'anys. Els fongs ja ho havien fet abans. Les plantes i els fongs es va aliar i van transformar el planeta. Fa 380 milions d'anys, els boscos ja havien conquerit els continents, oferint aliment i hàbitats als animals. Juntament amb les algues al mar, les plantes van omplir d'oxigen l'atmosfera, eliminant diòxid de carboni. L'aire es va fer respirable i va aparèixer la vida.
El nostre planeta és com és gràcies a les plantes i els fongs. Sense ells, nosaltres no hi seríem aquí. Aquest llibre ens explica com són aquests dos grans regnes.
El regne vegetal
On hi ha aigua, llum i aire, és pràcticament segur que creixeran plantes. Els científics han identificat uns 400.000 tipus de plantes diferents, que van des de diminutes plantes simples, petites com un gra d'arròs, fins als organismes més grans que mai han viscut al nostre planeta.
El regne dels fongs
Els fongs, que no són ni plantes ni animals, formen un dels principals regnes de la vida. Els fongs són els grans recicladors de la natura: transformen residus orgànics en nutrients útils per altres organismes. Alguns d'ells són perillosos i inclús poden arribar a ser letals.
Aquesta impressionant obra explora el sorprenent món de les plantes i els fongs, des de cactus i plantes carnívores fins a arbres, flors i bolets. Per què les flors són acolorides i les fruites dolces? Com mata una planta carnívora a la seva presa? Per què piquen les ortigues? Com converteixen els arbres la llum en aliment? Al llibre es poden trobar detalls microscòpics i dades sorprenents sobre el món vegetal, i la complexitat de la naturalesa es mostra de manera clara a través d'amenes explicacions, il·lustracions, fotografies i impressionants imatges en 3D.
Hi ha llibres que et transporten a llocs llunyans, i n’hi ha d’altres que et trasbalsen per dins. Una mujer en la noche polar fa les dues coses alhora. Aquesta és la història real de la Christiane Ritter, que l’any 1934 viatja a la inhòspita illa de Spitsbergen, a l’Àrtic, on l’espera el seu marit. Amb una prosa senzilla descriu la bellesa salvatge del paisatge polar, el silenci absolut, les tempestes que ho escometen tot i la llum canviant que marca el pas del temps. Però també s’endinsa en el dia a dia a la cabana que comparteixen: un espai petit, i a on cuinar esdevé un acte gairebé sagrat. L’autora també passa molts dies sola, mentre els homes surten a caçar, i la rutina es converteix en una forma de llibertat i autodescobriment: endreçar la cabana, escriure, dibuixar i cuidar els detalls més insignificants, tenen un valor essencial. Lectura ideal per una tarda d’hivern, amb manta i silenci, o per a quan et calgui recordar que la vida, fins i tot en la foscor, pot ser lluminosa.
Aquest llibre és una bona opció per a qui busqui una lectura tranquil·la, inspiradora i connectada amb la natura. L'autor, M. Amos Clifford, pioner en la pràctica del Shinrin-yoku (banys de bosc) fora del Japó, ens convida a redescobrir la relació profunda que podem tenir amb els boscos.
A través d’una escriptura serena i plena de sensibilitat, Clifford ens guia per aprendre a caminar sense pressa, escoltar el silenci, respirar profundament i obrir els sentits a l’entorn natural. Més que una guia pràctica, és una crida a viure amb més presència i calma.
Aquest llibre és especialment recomanable per a persones que se senten estressades, desconnectades del seu entorn o que simplement vulguin millorar el seu benestar emocional i físic a través de la natura. No cal ser expert en res, només tenir ganes de parar, observar i deixar-se portar pel bosc.
Una de les grans aportacions del llibre és l’enfocament en la desacceleració. Ens ensenya a aturar-nos, a observar, respirar i alliberar-nos del ritme frenètic del dia a dia. També inclou exercicis, suggeriments i reflexions que poden adaptar-se fàcilment a qualsevol entorn natural, encara que no es visquis a prop d’un bosc. És molt accessible. Més enllà d’una pràctica, el llibre proposa una nova manera d’estar al món, amb més presència, respecte i gratitud pel que ens envolta.
En resum, una lectura pausada i nutritiva, que anima a passejar pel bosc i redescobrir-lo amb ulls nous. No es tracta només de caminar-hi, sinó de sentir-lo i escoltar-lo, obrint tots els sentits.
Una proposta per a cada dia de l’any per descobrir la fauna i flora d’Espanya. Els itineraris s’organitzen segons les quatre estacions de l’any. L’autor fa una proposta principal d’itinerari de descobriment de la natura i també suggeriments d’altres itineraris per la zona. Inclou un mapa desplegable amb la ubicació de tots els itineraris proposats.
Una guia indispensable per als amants de la natura del nostre país.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Aquest llibre, que ha estat pensat especialment per a un públic jove, és una guia fresca i apassionant sobre les plantes silvestres comestibles, aquell tipus de plantes sovint mal anomenades “males herbes”, com les malves, els blets o les ortigues. Contràriament a l’opinió que en té la gent, a cada pàgina podem veure que són una font molt preuada d’aliment i benestar.
És un llibre pràctic i divertit que combina la identificació botànica amb receptes de cuina originals i saludables: amanides, canelons, pasta , gelats, etc., i manualitats fetes a partir d’algunes plantes. Tot està explicat amb un to lúdic i amb recursos visuals (il·lustracions i fotos) perquè sigui accessible a tothom.
El llibre ens ajuda a identificar plantes silvestres comestibles tot caminant per camps, carrers o parcs i saber com i quan recollir-les. És una finestra que converteix les sortides diàries en petites aventures gastronòmiques espontànies.
Aprendre a aprofitar plantes silvestres és una manera de reconnectar amb el medi natural, fomentar el respecte per l’entorn i explorar una alimentació més conscient i ecològica. És un petit gest amb gran impacte.
Per a totes les persones a qui agrada descobrir nous aliments, menjar bé i connectar amb el que els envolta sense complicacions, aquest llibre és ideal, ja que reforça la curiositat i el respecte per la natura. Qui ha dit males herbes! no només farà mirar amb altres ulls les herbes del nostre voltant, sinó que ens posarà a prova per experimentar-les a la cuina.
Les dues persones que han escrit aquest llibre, Jana Peters i Marc Casabosch, formen part del col·lectiu Eixarcolant, una iniciativa popular i cultural que reivindica les plantes silvestres com una part essencial de la nostra vida quotidiana, proposant-nos una nova mirada sobre les "males herbes" i el seu enorme potencial per a la salut, l’alimentació i la cura del medi ambient.
El plàncton vegetal és la primera baula de la cadena alimentària. El zooplàncton se n’alimenta i aquest serveix d’aliment als musclos, els verats i els arengs. Aquests darrers al seu torn alimenten peixos més grans com la tonyina. I la tonyina ha d’anar en compte amb el tauró blanc. “Aquest serveix d’aliment a les orques. Per tant, el més gran es menja el més petit, però al principi de tot hi ha el plàncton.” Pàg. 15
En aquest magnífic llibre coneixeràs el què és el plàncton, com viu, qui se n’alimenta, des de quan existeix, què té a veure amb tu, quin aspecte té, per què brilla, quina és la migració més gran de la Terra, com influeix en el clima, qui es dedica a la planctologia. Fins i tot sabràs si és nociu i si els humans el perjudiquem.
Hi ha dos tipus de plàncton: fitoplàncton (boscos oceànics) i zooplàncton (superherois). La majoria d’animals marins passen els primers estadis de vida com a plàncton: ous, embrions i cries, els quals s’enfronten a tota mena de perills i acaben com a menjar al ventre d’un animal més gran. Però per sobreviure “s’amaguen, espanten els seus perseguidors, es tornen viscosos, punxeguts o invisibles o es tenyeixen de colors cridaners.” Pàg. 82
Hola, plàncton! Unes criatures aquàtiques fascinants va dirigit al públic infantil, però el públic adult també pot gaudir del seu contingut i de les seves meravelloses il·lustracions.
"I, malgrat aquests entrebancs, balenes i éssers humans van aprendre a comunicar-se, a formar equip i a establir ponts agosaradament entre els seus mons." Pàg. 84
El meravellós món que ens envolta és moltes vegades també molt desconegut. Només cal prendre consciència que sabem molt poc de tot allò que passa en el medi aquàtic. Potser perquè ens és més llunyà o potser perquè els mitjans tècnics no ho permeten.
Tom Mustill, l'autor d'aquesta història, va tenir un encontre una mica desafortunat amb un rorqual geperut a la badia de Monterrey a Califòrnia. Mentre observava balenes, una d'aquestes va fer un salt sobre el seu caiac. La seva companya i ell van caure a l'aigua i van estar a punt de morir. És a partir d'aquesta experiència, i també perquè va estar captada per un observador des d'una altra barca i posteriorment penjada a les xarxes, que en Mustill es va obsessionar per saber què és el que la balena tenia al cap.
Va poder saber que l'animal havia canviat la direcció del seu salt. Per què? Per no fer-los mal? Per què volia dir-los alguna cosa?
Se sap que els rorquals geperuts envesteixen per protegir els seus companys i també a altres espècies quan es veuen atacats. Defensen dels depredadors altres balenes, dofins, foques..., fins i tot, humans.
I sobre el seu llenguatge, se sap que n'hi ha de diferents. Segons la zona on viuen emeten distints sons. I també s'ha descobert que els poden canviar i que els adapten als que senten. La tecnologia ha facilitat que hi hagués un gran avenç en l'estudi dels cetacis.
I per acabar, et vull comentar que durant la lectura d'aquesta aventura he estat acompanyada pels cants de balenes i de dofins. Ha estat una veritable immersió al màgic món dels cetacis. T'ho aconsello!
Elles i la Història Natural visibilitza a 19 dones pioneres en la il·lustració científica, un protagonisme que en la seva època – nascudes entre el segle XVII al XIX- no fou destacat, sinó silenciat per la història oficial.
Les magnífiques il·lustracions i l’elegància en els detalls meticulosos de les plantes i els animals demostren la seva capacitat, la qual cosa les convertien en persones imprescindibles. És el cas de l’encàrrec de Charles Darwin a l’Elizabeth Gould, per la bellesa i l’exactitud dels seus dibuixos, en pintar les aus d’un dels viatges del reconegut naturalista.
Destacar també a Sarah Anne Drake, qui va treballar amb Augusta Innes Whithers, per les excepcionals il·lustracions d’orquídies, fet pel qual un nou gènere d’orquídies rep el seu nom: Drakea.
Sara Stone, Roberta McIntosh, Pauline Knip, Elizabeth Blackwell, Maria Sibylla, ... dones, artistes i científiques que recull aquest llibre.
Lluís Cassany, autor de les breus biografies, dona suport a un homenatge imperiós a les dones que van contribuir a la ciència i a la il·lustració naturalista.
Dona, artista i científica? És possible, perquè la història és ben plena de casos de dones extraordinàries i aquest llibre és un reconeixement a la injustícia del passat.
L’autor Pep Casas, gran coneixedor de llegendes, les reescriu motivat per la fascinació que li ve de petit quan seia al costat de la llar de foc i demanava: “Padrina, explica’m alguna història!”. El llibre no és més que una versió pròpia, d’un posterior procés creatiu de redacció de cadascuna de les llegendes d’arreu, reescrites amb el màxim de respecte als originals; per exemple: El Xic de Vacarisses, El traginer de Malgrat, El castell de Montornès i el caçador, L’hostalera d’Olot, El drac de Sant Llorenç del Munt... Martí Boada, en el pròleg, ho descriu així “... ha desplegat una nova taxonomia de la literatura imaginària del bosc...”
A Llegendes de bosc hi trobem el món de l’imaginari: gegants, dracs, diables, follets o dones d’aigua, que representen la base de moltíssimes llegendes i són definides per Pep Casas com “grans guardianes de la imaginació i de la màgia” o com també diu que “tenen aquell atractiu especial que et connecta amb la màgia de l’indret...” i “tenen la virtut de fer semblar reals coses que no ho són: tenen el poder de la imaginació”.
El títol del llibre ret un homenatge a totes aquelles persones que han conviscut d’una manera o altra entre arbres, gent que els coneixia, com també els animals, i sabien com tractar-los i respectar-los. Com diu l’autor, “la gent que hi treballava anava ‘a bosc’ i no pas ‘al bosc’”, gent que el respectava i el cuidava donat que era el seu sosteniment.
Un llibre que arriba en un moment que, segons Martí Boada, “ens cal recuperar el bosc com a gran aula, ara que sembla talment que ens hàgim desnaturalitzat”.
En aquest llibre, en Martí Boada ens acosta al món de la natura a través de 47 espècies vegetals que creixen espontàniament als boscos i vores de camins i que, d’una manera o altra, han tingut un significat especial al llarg de la nostra història.
Ens explica les característiques de cada arbre, flor, fruit o llavor; la distribució als Països Catalans; la fauna associada; els usos que se’n fan (elaboració d’objectes, per exemple); les propietats i usos remeiers i medicinals i alguna recepta culinària. Tot això acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions fetes per Icra Art i Maria Dolors Sánchez, que fan molt més fàcil l’acostament a aquest món natural, per a alguns més proper que per a altres.
És un llibre pensat per arribar a tots els públics interessats en les plantes; té una clara funció divulgadora, com tants llibres de Boada, que, sense deixar de banda el vessant científic, transmeten aquest tarannà tan proper i de la terra.
Aquesta guia que us presentem 12 itineraris geològics per Sant Llorenç del Munt, l’ha escrit el Ferran Mota, professor de català, que ens pot sorprendre en un primer moment. Però l’autor és un autodidacte que ha investigat, i s’ha interessat pel tema. També és un excursionista que s’estima el massís de Sant Llorenç del Munt, i ha tingut curiositat per conèixer com es va formar.
El llibre comença amb una petita introducció on explica els fonaments geològics de la muntanya, els seus inicis, amb un llenguatge entenedor per a tothom. I a continuació ja podem començar els diferents itineraris que proposa, on ajudat per fotografies, assenyala algunes característiques des del punt de vista geològic.
Té de bo que els itineraris es poden realitzar sense necessitat de seguir cap ordre concret, a més de cobrir un buit molt important del coneixement de la geologia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Visitar una exposició de pintura en un museu sempre és una experiència molt gratificant, perquè ens permet admirar la capacitat per expressar tantes coses en un llenç.
En el llibre que avui us recomanem, l’autor uneix dues disciplines: l’art i la natura. Eduardo Barba és, entre altres coses, jardiner de professió i investigador botànic en obres d’art i ens proposa analitzar una trentena de quadres des d’un punt de vista diferent: la de les plantes.
La selecció de les diferents pintures que trobarem aquí tenen en comú la temàtica: són jardins, o escenes que on són els protagonistes. Amb dues o tres pàgines, l’Eduardo ens va mostrant quines plantes són, el seu origen, i en alguns casos quin simbolisme tenen.
És, doncs, un llibre per assaborir lentament, sense necessitat de començar per la primera pàgina i parant atenció a la reproducció de la pintura, mentre anem cercant tot allò que l’autor ens mostra.
Un petit tast, l’obra és Clavel, azucena, rosa del pintor John Singer Sargent:
Un jardín revuelto a los pies dos niñas. Todo es luz, de los farolillos chinos, de su reflejo en las cares, de la caída de la tarde, de las flores. Porque parece que las blancas azucenas (Lilium auratum) también tienen luz. Estamos a finales del verano. Hay una rosa japonesa la izquierda del lienzo.
Aquest llibre és una de les guies visuals que forma part de la col·lecció "Guies il·lustrades de natura" (actualment n’hi ha 11 títols publicats) ). Són guies de butxaca molt ben il·lustrades pensades per a un públic divers, que inclouen tant les espècies més comunes i fàcils de veure com les més representatives i úniques de cada lloc. Són una excel·lent opció per a aquells que volen conèixer millor el món natural. Totes ofereixen informació detallada sobre diversos temes relacionats amb la natura, com ara plantes, animals, ecosistemes i geologia .
Cada guia presenta una estructura clara i concisa, amb informació ben organitzada que facilita l'aprenentatge. Les il·lustracions, fetes per Toni Llobet i François, són un dels seus punts forts que ajuden a visualitzar i identificar les espècies de manera immediata, convertint l'estudi de la flora i la fauna en una experiència visual i educativa al mateix temps. Això fa que siguin ideals, tant per a estudiants com per a aficionats a la natura que busquen una eina que els permeti identificar plantes, animals i altres elements naturals de manera ràpida i efectiva. A més, el format manejable de les guies les fa perfectes per portar a la motxilla durant les excursions, caminades o sortides al camp. Amb un disseny lleuger i portàtil, es poden consultar fàcilment mentre es gaudeix del contacte amb la natura, promovent una experiència d'aprenentatge activa i directa.
En resum, la col·lecció "Guies il·lustrades de natura" combina didàctica, accessibilitat i portabilitat, característiques que la converteixen en una eina imprescindible per a qualsevol amant de la natura.
La guia Flora i fauna del Parc Natural Els Ports és un exemple del que podem trobar a les altres guies. L’autor descriu detalladament les espècies de flora que caracteritzen el paisatge d’aquesta zona i la fauna que hi viu. Destaca la riquesa dels ecosistemes que hi ha en el parc, des de les zones forestals fins als ambients rocosos i els rierols.
A través d'aquest llibre, podem descobrir quines són les plantes que creixen en aquest parc, des de flors petites i endèmiques com la viola d’aigua o el tabac de pastor, fins a arbres imponents com lo Parot (olivera de tronc mil·lenari) o lo pi Ramut. També ens parla dels animals que hi viuen i com s’adapten a l’entorn per sobreviure: ocells rapinyaires com el voltor, mamífers que grimpen per les seves roques com la cabra salvatge i insectes com el pregadéu de rostoll.
A més de la descripció de les espècies, el llibre aborda la importància de la conservació d’aquest entorn natural tot destacant les amenaces amb què es troba la flora i la fauna a causa de l'activitat humana i el canvi climàtic.
En resum, és un llibre que ens obre les portes a un món fascinant i ple de vida, i ens convida a explorar i apreciar el que tenim al voltant.
Referent de l’alpinisme i de l’aventura al nostre país i arreu del món. Sebastián Álvaro és periodista de professió. Va crear i dirigir la mítica sèrie de documentals “Al filo de lo impossible”. El programa va rebre nombrosos premis, entre ells dues medalles al Festival Internacional de Nova York, dues medalles d’or al Festival d’Hamburg, premis als Festivals de Banff, Calculta i Torelló. Dos premis Ondas i nou premis ATV.
Durant més de 30 anys ha estat el cap d’expedicions d’aventures, d’equips formats per tècnics i especialistes, que han aconseguit l’ascensió als catorze cims de més de 8.000 m fins a travessies al Pol Nord i Pol Sud.
Aquest bagatge i experiència estan presents en el seu llibre. A través de les muntanyes més fascinants que ha conegut, com el K2, El Cerro Torre o el Chogolisa, realitza un relat personal de les seves vivències a les expedicions que ha realitzat i documentat. Un llibre imprescindible per als amants de la muntanya i l’aventura.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
07/04/2025
A vista de pájaro : la odisea global de las aves migratorias
A vista de pájaro, d’Scott Weidensaul, és un llibre captivador que explora el món de les aus i la seva relació amb els ecosistemes naturals. A través d'una narrativa rica en descripcions no excessivament tècniques, l’autor ens convida a observar la natura des d'una perspectiva singular destacant la importància de les aus com a indicadors de la salut dels espais naturals.
Una de les idees centrals del llibre és la interconnexió entre les aus i els seus hàbitats. Weidensaul descriu com els canvis en els ecosistemes, ja siguin causats per l'activitat humana, el canvi climàtic o la degradació ambiental, afecten directament les poblacions d'aus. Aquesta relació és un reflex de la salut general de l'entorn natural. Per tant, les aus no només són objectes d'estudi o d'observació, sinó també guardians dels espais naturals que habiten.
L’autor descriu la bellesa i la diversitat de les aus i alhora ens recorda la fragilitat dels ecosistemes fent-nos reflexionar sobre el nostre paper en la conservació dels espais naturals. A través de la seva experiència, Weidensaul ens anima a ser més observadors per prendre consciència de les amenaces que perjudiquen la natura i alhora la nostra supervivencia i benestar.
A vista de pájaro és més que un simple llibre sobre aus; és una reflexió sobre la importància dels espais naturals i la necessitat de protegir-los. Weidensaul ens ofereix una nova perspectiva sobre la natura, convidant-nos a veure el món amb ulls d'ocell i a comprometre'ns amb la conservació dels hàbitats que són essencials per a la biodiversitat del nostre planeta.
Les algues han après a sobreviure a la totalitat del nostre planeta. S'han adaptat a tots els entorns i a totes les geografies, des dels glacials opalins fins als llacs d'escull cremats pel sol, des dels mars saturats de sal fins a l'aigua dolça dels rius.
D'etimologia llatina, alga vol dir "herba que creix en l'aigua", cosa incorrecta perquè no són herbes. Els asiàtics les anomenen "verdures de mar", definició que s'ajusta millor a la seva veritable naturalesa, els seus sabors i els seus beneficis.
Les algues constitueixen autèntiques bombes nutricionals carregades de fibres i micronutrients. Són baixes en greix i posseïxen gran quantitat de vitamines A, C, i K, a més a més de ferro, iodo, magnesi, fòsfor i zinc.
Són els únics vegetals capaços de proporcionar vitamina B12, necessària pel bon funcionament del cervell. Així mateix, contenen omega-3, de gran importància pel sistema cardiovascular i la regulació dels nivells de colesterol.
De l'alimentació a la medicina, de les biotecnologies marines a la restauració de les mars, les algues ofereixen, segons l'autor, “un camp d'innovació i solucions concretes als desafiaments globals. Si aprenem a conrear-les de manera sostenible, les algues podrien alimentar a la humanitat, substituir el plàstic, descarbonitzar l'economia i reconstruir els sistemes marins”. Vincent Doumeizel ha viatjat per tot el món per a interpel·lar a investigadors i professionals implicats (des del sector de l'agroalimentació fins a la medicina, la biologia marina o la climatologia) sobre les infinites possibilitats de les algues.
Les seves conclusions s'exposen en aquest llibre ple d'esperança i coneixement, que acosta al gran públic una aventura científica i històrica en la qual ja estem embarcats.
Segons els estudis científics el cervell humà ha canviat poquíssim en els últims trenta mil anys. El món, aleshores, era molt diferent. I la vida de les persones que l’habitaven, també. No hi havia ciutats. Tampoc hi havia agricultura. La gent vivia en petits grups que es dedicaven la major part del temps a buscar aliment i a protegir-se.
Aquest llibre ens parla del canvi climàtic i l’esgotament de recursos del planeta Terra. El seu format de novel·la gràfica ajuda a difondre millor un present ple de dubtes sobre el nostre model econòmic. Ens descriu un sistema econòmic i de producció abocat a l’autodestrucció, ens explica l’origen de la crisi energètica i porta possibles solucions col·lectives.
El còmic es titula, "El món sense fi", però també es podria titular, Una història de l’acumulació. A partir de la Revolució Industrial, la nostra capacitat de transformar l’entorn es va multiplicar. La raó, la necessitat d’energia. La utilització de combustibles fòssils va propiciar un estil de vida segons el qual el planeta no tenia límits.
Tot i que els científics ho han advertit des de fa dècades, no s’ha fet res per evitar els canvis que provoca el consum desmesurat d’energia fòssil. El clima ha canviat. I les conseqüències ja són aquí.
Jean-Marc Jancivici és paleoclimatòleg i divulgador científic. Actualment, és membre del Consell Superior del Clima de França.
Christophe Blain és dibuixant de còmics. Va rebre el premi al millor còmic al Festival d’Angoulême 2002, amb l’obra "Isaac le pirate", i va ser finaliste el 2013 amb "Quai d’Orsay".
Aquest llibre també el podeu trobar en castellà amb el títol "El mundo sin fin".
En aquesta guia t’endinsaràs en el món màgic de les plantes que creixen al Parc del Garraf. De la mà de dotze informants, pagesos de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Sitges, Campdàsens i del Garraf, Silvia Ysamat Alarcón, parla sobre els 133 taxons botànics identificats, els quals pertanyen a 51 famílies botàniques. Aquests taxons botànics es presenten en forma de fitxa en la qual es defineix la forma vital, la corologia i l’ecologia, el nom popular, els usos medicinals i altres aplicacions acompanyades de la font de la informació i de fotografies.
Val a dir que l’espècie més citada ha estat Rosmarinus officinalis L., el romaní.
Però abans d’arribar a aquesta part, hi ha una introducció al territori amb una curta explicació de la situació i dels límits de la comarca del Garraf, de la seva geologia i hidrografia, del clima, de la geografia de la població, de la vegetació i de la flora, de la creació del Parc del Garraf...
És, doncs, una bona guia por portar a la motxilla mentre passeges pel Garraf i vols saber els noms de les plantes que et vas trobant pel camí!
Com diu l’autora: Hem de tornar a la natura. La civilització d’avui en dia no té temps per observar el que ens envolta. (pàg. 12)
Si t’agrada caminar per llocs excepcionals amb tranquil·litat i acompanyat de la família i dels amics, et proposem la lectura de Racons excepcionals de la costa catalana. Consta de dos volums. En el primer trobaràs 10 racons extraordinaris des del cap de Creus al Garraf: Colera, Cadaqués, Begur, Tamariu, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Blanes, Calella i Sitges. En el segon, 10 racons més des de la Costa Daurada al delta de l’Ebre: Altafulla, Salou, L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, L’Ametlla de Mar, El Perelló, L’Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta i La Ràpita.
Catalunya té 550 km de costa on trobem magnífics llocs per descobrir i gaudir: penya-segats, platges de sorra daurada. Per tant, en aquestes dues guies trobaràs 20 espais d’aquesta meravellosa costa que té Catalunya. Per començar hi ha una breu explicació de la població per tal d’explorar alguna cosa més que el mar i de cada platja o cala, una breu descripció dels serveis que ofereix. Al final de cada capítol s’ha inclòs un apartat d’ “Altres opcions”, que fa referència a activitats aquàtiques, museus o monuments propers a l’indret, com també una “Caminada”, un excursió per completar la jornada, sigui pel tram del litoral o cap a l’interior, acompanyat d’un mapa rel recorregut.
Són dues guies que pertanyen a la col·lecció de Guies familiars, Indrets i paisatges, Descobertes per a totes les edats, amb una informació molt precisa i valuosa.
Un estudi del patrimoni rural català guanyador del I Premi Serret Terra de Cruïlla, que té l’objectiu de promoure la creació literària relacionada amb el territori i el món rural.
L’autor ens acosta a un passat de la nostra geografia a través dels elements patrimonials que es troben abandonats i oblidats al territori i totalment en desús: cabanes, pous i mines d’aigua, molins, forns, etc. Tots ells d’un passat no massa llunyà i que ajuden a entendre com era la vida rural fins no fa massa.
La lectura i la consulta de Patrimoni existencial de la Catalunya rural aportarà al senderista o excursionista la descoberta del terreny que trepitgen i entendre, una mica millor, la gent que hi va viure.
L’ús dels insecticides a casa per evitar l’aparició d’insectes, no només és nociu per al medi ambient, també per a les persones. Chloé Metahri va decidir adoptar un mode de vida respectuós amb la natura i això la portà a explicar les seves experiències al seu blog My slow life. El fet de traslladar-se a viure al camp, on els insectes són molt més habituals, significà tot un repte. A força d'experimentar i amb paciència, va trobar la forma de “conviure” i evitar que envaïssin casa seva. Els trucs que ofereix en aquest llibre estan lliures de productes químics, i molts es basen en el sentit comú. En poques pàgines trobareu recursos que us ajudaran a mantenir casa vostra més neta.
Tothom que estima la muntanya i concretament el Parc de Sant Llorenç, està d’enhorabona. Nova Casa Editorial acaba de publicar nou llibre de l’Albert Masó, autor de gran quantitat de publicacions relacionades amb l’excursionisme.
El que us recomanem Cims de la Serra de l’Obac: 25 excursions a 86 cims és una petita guia però molt completa. Demostrant els seus coneixements del Parc, abans de començar amb els itineraris ens el posa en context. Fauna, flora, clima… un breu resum clar i entenedor.
Com queda clar al títol es tracta d’excursions a 86 cims, de la banda de la Serra de l’Obac. Totes les excursions estan senyalitzades amb el nivell de dificultat baix / mitjà / alt, així tothom podrà escollir el que millor s’adapti a les seves capacitats. I sobretot, en cap cas requereix material d’escalada per accedir-hi.
Gaudiu, doncs, d’aquesta guia i animeu-vos a passar una bona estona a la natura, sense oblidar-vos de respectar-la.
Els arbres són els organismes vius més antics de la Terra. Han sobreviscut al pas del temps malgrat que els humans s'hagin encarregat de no cuidar-los com cal. Tots sabem que la seva presència és imprescindible i necessària per a la vida.
Josep Gordi, l’autor d’aquest llibre, fa un recorregut per diferents llocs del món per difondre l'àmbit forestal. Ho fa amb una mirada oberta per descobrir les curiositats dels boscos i dels arbres amb l’objectiu de conèixer-los millor, de respectar-los i estimar-los.
El llibre està dividit en cinc apartats: els arbres, els boscos, la gestió forestal, l’evolució dels boscos i els arbres després de la darrera glaciació, i el simbolisme dels boscos i els arbres.
A banda de ser els éssers vius més longeus de la història, els arbres són també essencials per a la vida en molts sentits. Gordi ens presenta 100 curiositats molt interessants sobre els arbres: saber com es defineix un bosc, quin és l’arbre més vell de Barcelona, quin paper tenen els boscos en l’obra de Shakespeare, com canvien els boscos a l’època medieval, què succeeix quan s’abraça un arbre o per què hi ha boscos sagrats al voltant de les esglésies ortodoxes d’Etiòpia són algunes de les singularitats de què ens parla en aquest llibre. I n’hi ha moltes més.
Tal com diu l’autor, conservar els boscos és protegir la vida.
La millor manera de conèixer els espais naturals és a peu, fent camí. El senderisme ens permet gaudir del paisatge de manera pausada i atenta: les vistes, els colors, els sons, el frec de l’aire... I és així com aprenem a estimar la terra i com podem transmetre el sentiment de pertinença a la natura lligat als valors de respecte i protecció de tot el que ens envolta.
En aquest llibre, en Cèsar Barba i en Sergi Ramis ens proposen 20 excursions per gaudir dels millors paisatges de mar de Catalunya, des de Llançà fins a la costa d’Alcanar. Les excursions són accessibles per a tots els públics; no hi ha gaires dificultats i per això també es poden fer amb la mainada.
Tots els itineraris voregen la costa catalana i estan senyalitzats, de manera que és gairebé impossible perdre’s. A més, alguns d’aquests recorreguts passen per camins de ronda coneguts per molts senderistes i molt ben marcats. Un dels objectiu d’aquestes excursions és descobrir trams de costa que destaquen per algun aspecte en concret: un penya-segat, una cala, jaciments arqueològics, sorrals, dunes o vistes impressionants del mar.
L’estiu és un bon moment per fer pràcticament totes aquestes rutes, ja que moltes d’elles poden finalitzar en una platja per fer-hi un bon cap-bussó i descansar de la caminada.
No són plantes ni animals i es troben en la terra, en l'aire i en els nostres cossos. Estan per tot arreu, però costa veure'ls. A més, poden ser microscòpics, però també representen als organismes de major grandària mai registrats.
Mengen pedra, creen sòls, assimilen agents contaminants, es nodreixen de plantes, però també les maten, sobreviuen en l'espai i influeixen en la composició de l'atmosfera terrestre.
Ha arribat l'hora de descobrir l'ocult i fascinant món dels fongs, formes de vida estranyes i meravelloses que ens obliguen a repensar el funcionament de la vida. En proporcionar als humans pa, alcohol i medicaments, han canviat la història de la nostra espècie, mentre que la seva capacitat per a digerir plàstic, explosius, pesticides i petroli cru s'aplica en el camp de les noves tecnologies.
Merli Sheldrake és micòleg i escriptor, i aquest és el seu primer llibre, bestseller internacional del Sunday Times i del New York Times. També va ser guanyador el 2021 de la Royal Society Science Book Prize i del Wainwright Prize, així com seleccionat com a Llibre de l’Any al The Times, Daily Telegraph, Sunday Times, New Statesman i Time, entre d’altres.
Aquest llibre parla de la molsa i dels seus paral·lelismes amb l'organització amb altres espècies vegetals i animals i també amb els humans.
L'autora, Robin Wall Kimmerer, botànica, professora, investigadora i escriptora, ens endinsa al món fascinant del microcosmos de la molsa. Un món on la percepció ordinària entra a un altre nivell de bellesa: fulles petitíssimes i perfectament ordenades, vides complexes i boniques que passen desapercebudes. Així aquest microcosmo de la molsa té moltes semblances amb una selva tropical, encara que aquesta darrera sigui tres mil vegades més gran, posseeix la mateixa estructura, el mateix tipus de funció. Encara que l'escala és molt diferent, les normes dels ecosistemes que regulen l'intercanvi d'energia i el cicle de nutrients, la comptetició i l'ajuda mútua funcionen per igual.
Les roques, les soques dels arbres, el terra ombrívol d'un bosc... són els llocs on la molsa habita. Llocs on l'aigua fa la seva aparició i s'hi queda per un temps. La humitat i la molsa són companyes de viatge.
Narrat en primera persona, Kimmener, explica la seva experiència amb els seus alumnes, amb persones amb qui ha compartit la passió per la molsa, amb les seves investigacions i, sobretot, amb un fet important com és l'observació. D'aquesta manera és capaç d'identificar segons el color verd i com captura la llum quin tipus de molsa és de les vint mil que hi ha.
I no només hi ha molsa a les muntanyes, també n'hi ha a les ciutats.La molsa urbana té molt a veure amb l'ésser humà: és diversa, adaptable, tolerant a l'estrés, resistent a la contaminació i prospera en condicions de gran densitat. Llos urbans on es pot trobar molsa a la ciutat: estatues, fonts, tombes, etc.
Un ús que explica de la molsa anomenada Sphagnum és el de farciment a l'interior dels porta nadons, fent d'embolcall en forma de niu ben tou. Aquesta molsa pot absorvir entre vint i quaranta vegades el seu pes en aigua. Una absorció semblant a la dels Dodot de supermercat. Amb això que va fer que fossin els primers bolquers d'un sol ús. Per tant, les àvies de les àvies en sabien molt de trobar solucions.
Darrerament hi ha depredadors humans a la cerca de la molsa. El lladres d'art, com els anomena l'autora, no s'aturen a observar amb atenció el món minúscul de la molsa. S'ha estudiat que la recuperació de les zones recol·lectades pot durar dècades. En alguns arbres ja no tornarà a créixer. Això passa als boscos de l'estat d'Oregon, lloc que ella coneix molt bé, però també passa als nostres boscos de Catalunya.
A continuació, un petit fragment:
Mis antepasados potawatomis tenían una palabra para este misterio: puhpowee, la fuerza que provoca que un champiñón surja de la tierra de la noche a la mañana. Diría que eso es lo que me lleva al estanque esta noche de abril: el deseo del presenciar el puhpowee. Renacuajos y esporas, óvulos y espermatozoides, lo mío y lo tuyo, musgos y ranas: todos estamos conectados por la comprensión común de las llamadas que inundan la noche de principios de primavera. Es la voz sin palabras de los anhelos que resuena en nuestro interior, el deseo de continuar, de participar en la vida sagrada del mundo. (pàg. 47)
En aquest llibre, la història natural i les relacions culturals de les molses es converteixen en una poderosa metàfora de les formes de viure al món.
A Delta, Gabi Martínez, l'autor d'aquest meravellós llibre, ens retrata la seva vivència d'un any a l'illa de Buda. Amb unes descripcions precioses de l'espai que l'envolta: la casa, el nom de la qual és la Pantena, el terreny, el mar i també de les relacions personals que s'estableixen entre els habitants d'aquesta terra, ens podem fer una molt bona idea de com és la vida en aquesta zona del delta del riu Ebre. Sense deixar d'esmentar la relació que té el propietari de l'illa amb l'administració, amb els gestors del Parc Natural i els ecologistes, amb els caçadors... Durant tot el llibre es pot copsar la preocupació per l'aparició d'una gran tempesta com el Glòria i que ho faci desaparèixer tot. Amb la lectura, te n'adones realment que és una zona molt feble i que el canvi climàtic hi afecta de valent. Si no s'hi intervé, en pocs anys desapareixerà com han desaparegut tants altres deltes del món.
Només cal llegir el fragment que segueix per veure la manera de narrar i el coneixement de Gabi Martinez de l'entorn.
"Despierto de manera natural después de ocho horas de sueño, cuando en la ciudad venía durmiento cinco o seis. Por el tejado camina algún pájaro grande. En el límite del arrozal hay tres moritos alineados que no me detectan tras la ventana. Entre el cristal entelado por el vaho y la malla antimosquitos, puedo contemplar con calma cómo les sobrevuelan bandadas de gorriones que se apiñan en el cañaveral añadiendo sus estrepitosos trinos a un abanico musical que combina el canto templado con chillidos y graznidos, el renqueo leve de aves que parecen motorizadas, la cadencia conservadora, el gorjeo semianciano, el refilo... La biodiversidad está en el aire, y el río no se queda atrás." pàg. 48
Gabi Martínez aconsegueix transmetre clarament que cal preservar els espais naturals amb tots els seus habitants. Amb els recursos de la liternatura, teniu a les mans un gran reportatge basat en la realitat, però al mateix temps carregat de ficció.
Aquesta és la història d’un nen, en Sami, que viu a la Bahia de Bengala, a l’Oceà Índic i una nena, la Yuki, que viu al Canadà, al nord del cercle polar àrtic.
Dos infants que viuen a dos extrems del món l'un de l'altre. Dues històries que es creuaran per un objecte. Dos casos extrems provocats pel canvi climàtic. Un nen i una nena que veuen com canvia el seu món per la inacció dels governs en la millora ecològica. Un món que es destrueix i canvia d'aspecte fent-se menys habitable. Dos infants que volen canviar aquest futur i fer-lo millor.
Dels autors Eoin Colfer i Andrew Donkin dir que han rebut nombrosos premis i han escrit més de 80 llibres. Un d'aquests premis és el Premi Especial dels jutges als Children's Books d'Irlanda per la novel·la gràfica Il·legal. Aquest és un còmic que ens parla del canvi climàtic amb unes il·lustracions de Giovanni Rigano, que ha treballat a produccions de Disney-Pixar, que ens fan endinsar plenament en la història. Al final del llibre hi ha una explicació sobre què és l'escalfament global que ajuda a entendre als infants i als adults les conseqüències dels nostres actes.
Qui no s’ha descuidat, alguna vegada, la mànega d’aigua oberta? Pot ser la mànega, com també l’aixeta que fa rajar i rajar l’aigua. A l’Ernest, el protagonista del conte Com és que no plou?, és just el que li passa quan rega el seu jardí perquè fa dies que no plou.
Això sí, ben segur que al vostre jardí no us ha aparegut espècies marines com el peix pallasso, una balena, un pop... com tampoc fauna salvatge. Si voleu saber quins altres animals s’ha trobat el protagonista, us animo a fer-ne la lectura amb els petits de casa.
Una història ben original que es desplega amb humor tot descobrint la biodiversitat del mar i de la selva. I ens fa adonar com n’és d’important l’aigua per viure.
Un llibre infantil per passar una bona estona amb l’acompanyament d’unes magnífiques il·lustracions, de la premiada il·lustradora Katarina Macurová.
Fa temps que se sap que el nostre clima ha canviat, i que molts llocs de la Terra s’estan escalfant; d’altres s’estan tornant massa secs o massa humits. I què produeix tots aquests canvis? Les persones que habiten la Terra estan vivint: sequeres, incendis forestals, tempestes violentes i inundacions.
Aires de canvi explica, als més petits de casa, com avui dia la Terra té un problema: un excés de carboni a l’aire. I aquest llibre els engresca a descobrir què és el carboni, el diòxid de carboni, la fotosíntesi, i l’efecte hivernacle per ajudar a millorar aquesta situació de la Terra.
La Terra té uns poders increïbles per eliminar el diòxid de carboni de l’atmosfera, com és el cas de les algues marines - anomenades laminarials – o bé el poder dels mangles – arbres amb els peus o arrels dins l’aigua - que absorbeixen el carboni; però amb això no n’hi ha prou per curar-se, cal ser conscients que tots nosaltres junts també tenim uns poders increïbles per protegir-la.
Un llibre infantil per aconseguir coneixements i fer-nos més poderosos davant un canvi climàtic que cada cop és més evident.
Molta gent ha consultat alguna vegada algun llibre sobre plantes medicinals i les seves propietats. Quins usos tenen, quan és millor recol·lectar-les... Però el que us proposem com a lectura i llibre de capçalera ens les explica d’una manera molt diferent.
Les autores, Fiona Heckels i Karen Lawton, han creat una comunitat anomenada Seed Sistas a Anglaterra. La seva filosofia es basa en el que anomenen “herbologia sensorial” que no deixa de ser tornar a connectar amb les plantes. Antigament, les dones trementinaires tenien un gran coneixement d’aquest món. Creien en la influència de les herbes per a la salut, no només per guarir malalties sinó per al benestar espiritual de les persones.
La Fiona i la Karen recuperen aquesta saviesa aquí, i al llarg de les estacions trobem recomanacions, poemes, una mica d’anatomia (sabeu que la manera de respirar pot ser un indici de l’estat d’ànim?), consells i algunes receptes. És, doncs, més que un llibre sobre plantes remeieres. Val la pena agafar-lo i entretenir-se una estona, perquè es pot aprendre molt.
Aquest llibre ens explica tres casos on la frase “la unió fa la força” demostra que realment funciona. En tres països França, Alemanya i Estats Units, les persones es van mobilitzar en contra de projectes que podien suposar un augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’explotació d’una mina de carbó a l’aire lliure i la devastació d’un bosc. Exemples d’una lluita que no es pot donar per perduda, perquè les conseqüències del canvi climàtic afecten a tot el planeta. Una breu lectura, però que fa reflexionar.
Muntanya és una revista d’excursionisme editada pel Centre Excursionista de Catalunya amb l’objectiu de defensar i promocionar el patrimoni natural i cultural català.
En aquesta publicació hi podem trobar articles sobre viatges, sobre l’alta muntanya i alpinisme, itineraris per fer excursions i senderisme, però també reportatges diversos sobre temes relacionats amb la natura, com poden ser l’educació ambiental, la protecció de la biodiversitat o l’activisme ambiental.
En el número 943, del desembre de 2023, podem llegir un article molt interessant: Els geoparcs mundials de la UNESCO. Una visió holística de la geodiversitat, escrit per Alfred Montserrat-Nebot.
L’autor, en només deu pàgines, explica què són els geoparcs, per què són importants i com repercuteixen de manera positiva en els territoris.
La UNESCO defineix els geoparcs com “àrees geogràfiques úniques i unificades on es gestionen llocs i paisatges d'importància geològica internacional, a través d'un concepte holístic de protecció, educació i desenvolupament sostenible.”
Montserrat-Nebot, en concret parla dels que hi ha a Catalunya: el Geoparc de la Catalunya Central i el Geoparc Orígens (Conca de Tremp-Montsec). Aquests geoparcs tenen un patrimoni geològic molt important, que els serveix per al seu desenvolupament socioeconòmic, com per exemple la muntanya de Montserrat, les construccions en pedra seca, la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o les petjades dels últims dinosaures, que fan de finestres al passat de la Terra.
Els geoparcs mundials de la UNESCO no s’encarreguen només d’explicar i interpretar l’evolució geològica i natural d’un territori, també volen potenciar accions per mantenir lligams entre la cultura i les tradicions d’aquestes àrees geogràfiques que constitueixen cada geoparc en concret.
En aquest article també hi ha una entrevista al Dr. Guy Martini, president d’UNESCO Global Geoparks Council, que diu coses tan interessants com: ”Els geoparcs de la UNESCO són àrees on la memòria de la Terra té vincles amb la memòria de les societat humanes que hi habiten”. Comenta que un geoparc mundial assoleix els seus objectius a través d’un enfocament triple: la conservació, l’educació i el geoturisme perquè estimulin l’activitat econòmica local i el desenvolupament sostenible.
Actualment, hi ha 195 geoparcs mundials de la UNESCO a 48 països, 15 dels quals són a l’Estat espanyol i 2 a Catalunya.
Les llavors estan creades per la Natura i estan dissenyades per sobreviure en les pitjors condicions: fred, foc, inundacions. Han evolucionat al llarg dels anys per a complir amb el seu objectiu: arribar el més lluny possible i germinar. Només així asseguren la continuïtat de la seva espècie!
Amb aquest taller els infants aprendran a identificar llavors, com s'ho fan per dispersar-se, deduir com poden evolucionar en el temps de cara el futur i finalment desenvoluparan la creativitat dissenyant una superllavor que contingui la majoria dels conceptes adquirits durant el taller amb llavors simples i compost.
Els ocells són una part importantíssima en el nostre medi ambient i aquesta guia de lectura és una eina de consulta per tal d'aprofundir en el...
Vídeos de Espacios naturales
Presentació del prestatge d'espais naturals
Presentació del prestatge d'espais naturals
Este portal web únicamente utiliza cookies propias con finalidad técnica, no recaba ni cede datos de carácter personal de los usuarios sin su conocimiento. Sin embargo, contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas a la de la Diputación de Barcelona que usted podrá decidir si acepta o no cuando acceda a ellos. Consulte la Política de privacidad
