Aclamat thriller psicològic que fluctua entre sentiments tant contradictoris com són l’amor i la revenja i que simultàniament esdevé un joc de connexions entre lectura i escriptura, realitat i  ficció. Dos històries dins d’una mateixa novel·la amb un vincle en comú que aconsegueix desdibuixar els límits de les afeccions.

L’escriptor nord-americà Austin Wright ens presenta aquesta joia de culte on trobem la Susan, una dona casada amb un cirurgià i mare de dos fills que sobtadament rep un misteriós paquet que conté un manuscrit.

Es tracta d’una novel·la escrita per el seu ex marit Edward, que després de quinze anys sense cap tipus de contacte, pretén que la Susan jutgi com a critica la seva “gran obra”, que per fi ha pogut finalitzar i en la qual ni ell mateix confiava en poder acabar.
Després de dubtar durant dies, la Susan finalment comença la lectura de “Animales Nocturnos”, on un professor de matemàtiques, en Tony Hastings, viurà un succés a una carretera secundaria que canviarà la seva vida i la de la seva família per sempre.
Durant tres nits, la Susan llegeix de manera apassionada i fins i tot agònica el manuscrit, revelant una altre trama molt més personal, que li farà reflexionar sobre el sentit de la seva vida.

El lector assistirà, conjuntament amb la Susan, a totes les visions que sorgeixen del modest acte de llegir. Viurà la desil·lusió, el despit o la curiositat de saber com acaba la història de Tony, comparant  constantment els personatges de la ficció amb els de la seva vida real.
Amb un ritme vertiginós i un final pertorbador, “Tres Noches” ofereix una atmosfera al més pur estil road movie, mantenint un clima emocional mitjançant una prosa delicada però amb una gran ferocitat.

Més informació:

• Austin Wright a les Biblioteques

Recomanat per Raquel Martos Castellano. Bib. Sant Roc. Badalona.

"El Carnisser i l'Ocell", la primera novel·la d'Alaina Urquhart, tècnica forense i creadora de l'exitós podcast de true crime "Morbid", transporta els lectors a les fosques merismes de Louisiana, on un sinistre assassí en sèrie, conegut com "el carnisser del pantà", porta a terme experiments mèdics macabres en les seves víctimes, deixant darrere seu un rastre d'horror i misteri impenetrable per a les autoritats.

Amb un coneixement profund de les ments més fosques i anys d'experiència en autòpsies, la patòloga forense Wren Muller es converteix en la protagonista clau en la cacera del carnisser, juntament amb l'ajuda de l'inspector Louis Leroux. La seva obsessió per capturar l'assassí es converteix en una cursa a contrarellotge que es complica encara més quan el cas es torna personal.

La novel·la es converteix en una cacera del ratolí i el gat, on els rols dels protagonistes s'intercanvien constantment, proporcionant al lector una visió multifacètica de la trama. Aquesta alternança de perspectives enriqueix la narrativa i manté la tensió en tot moment, desafiant les expectatives i mantenint el misteri fins al final.

El més destacable de l'obra és la meticulositat i profunditat amb què es descriuen les autòpsies de les víctimes, reflectint l'experiència d'Urquhart com a auxiliar d'autòpsies en la vida real. Aquesta precisió en la descripció procedimental del treball de la protagonista, combinada amb la seva habilitat per contar històries adquirida a través del seu exitós podcast, converteix la novel·la en una lectura captivadora i autèntica, sense caure en el morbo.

"El Carnisser i l'Ocell" ha assolit un gran èxit als Estats Units, venent 100.000 exemplars en una setmana, gràcies al seu pols narratiu, la seva originalitat i l'habilitat de l'autora per submergir al lector en un món fosc i fascinant de crim i suspens.

Més informació:

• Alaina Urquhart a les Biblioteques
• Alaina Urquhart a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. del Fondo. Santa Coloma de Gramenet. 

Primera novel·la de l’autora i autèntic fenomen social a França traduïda a més de vint llengües (precisament, l'editorial Salamandra publica al maig l'edició castellana, amb el títol Mañana será otro día), Demà, si fa no fum ens explica, en primera persona, i d’una manera deliciosament sarcàstica, la vida de la Doria, una noia magrebina de quinze anys, desencantada de la vida però amb el cap encara ple de somnis. La Doria viu en una Cité a prop de París sola amb la seva mare d’ençà que el pare va marxar un matí al Marroc a la recerca d’una dona més jove i fecunda; és això el que la Doria anomena el mektoub, el destí: «Vol dir que facis el que facis sempre et faràs fotre». La galeria de personatges és inolvidable, des de la mare de la narradora —el sol de la seva vida—, dona de fer feines en un Hotel Formula 1, passant pel seu amic Hamoudi, un dels que tallen el bacallà a la Cité, o la Sra. Burlaud, la seva psicòloga, que porta lligacama i fa pudor a esprai antipolls, o «Nabil el Nul» que li fa classes particulars i aprofi ta per a robar-li el seu primer petó... Però Demà, si fa no fum és sobretot una veu, la d’una adolescent dels barris marginats, una visió del món plena d’humor, lucidesa i, malgrat tot d’esperança. Una novel·la que, en més d’un aspecte, ens recorda la mítica La vida al davant del gran Romain Gary.

Més informació:

• Faïza Guène a les Biblioteques
• Faïza Guène a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté. Badalona. 

Ernest Hemingway (1899-1961) ens ofereix en aquesta novel·la curta un testimoni intens de la lluita d'un home, el pescador Santiago, contra els elements, el mar, i com en surt reforçat, malgrat les peripècies que li toca passar per pescar un gran peix, tan gran de mida com d'esperit. Fa 84 dies que Santiago no pesca res...

Compta amb l'ajuda d'un noi jove, aprenent de pescador, amb tota la vida per davant. Santiago és conscient que no li queda gaire temps de vida i que, potser, aquesta serà la seva última aventura en la mar. S'omple de valor i de força de voluntat, res no està perdut, cal endinsar-se altre cop mar endins per trobar el seu destí i el destí del gran peix espasa. Quan el peix mossega l'ham podem, fins i tot, sentir la tensió: la narració pren tota la força i assistim a una lluita aferrissada per conseguir l'objectiu de la seva vida: ser un gran pescador. Tota l'estona, els taurons neden prop la barca de Santiago, atrets per la presa que tant el pescador com els depredadors cobegen. Santiago torna a port amb la pesca feta, però amb la presa destrossada pels taurons. El pescador ha patit, el gran peix, al qual anomena "germà" també ha patit, però ha lluitat per la seva vida fins al final, tant l'un com l'altre. I, el més important de tot, cap dels dos ha perdut la seva dignitat. A alta mar, com a la vida, cal lluitar incansablement, sense abandonar, i no perdre mai de vista el port.

Més informació:

• Ernest Hemingway a les Biblioteques
• Ernest Hemingway al Pv de Novel·la
• Ressenya

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Després de l’èxit de les seves primeres novel·les, l’any 2020 Mikel Santiago es va consagrar com un dels millors autors de thriller a nivell internacional amb la publicació d’El Mentiroso. Ambientada a Illumbe, un poble fictici de la costa basca, El mentiroso presenta la història de  l’Àlex, un jove jardiner que de manera totalment inesperada es veu immers en un monumental embolic que l’obligarà a mentir per tal d’amagar la seva culpabilitat. O potser no és culpable?
L’Àlex desperta a una nau abandonada i al seu costat, el cos sense vida d’un home i una pedra tacada de sang. Tot sembla indicar que ell el va assassinar, però no recorda que ha passat. De fet, no recorda absolutament res del què ha passat a les últimes 48 hores. A partir d’aquell moment intentarà reconstruir els fets i esbrinar què va passar realment i com ha acabat en aquesta situació.
Si t’agrada la novel·la policíaca no et pots perdre aquest thriller totalment addictiu i sorprenent que inicia la trilogia d’Illumbe formada per tres històries independents amb Illumbe com a nexe comú.

Més informació:

• Mikel Santiago a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló.

Estimades màquines és un recull de contes centrats en algun aspecte de la tecnologia tan del seu ús com de la seva vessant ètica.

L’autora descriu situacions aparentment quotidianes, però que estan marcades per l’ús d’algun tipus de màquina, ja sigui actual o no.

Té tres parts, una primera centrada en les màquines d’ahir, aparells que van tenir el seu moment però que o bé s’han perdut o ha canviat la seva aplicació. Aquest és el cas del GPS, un aparell de localització que amb els telèfons actuals ja ha perdut la seva aplicabilitat. També destaca la bretxa tecnològica entre generacions, un problema que encara avui existeix i no només per un tema d’edat si no també per contextos socials o educatius. A partir d’un videojoc l’autora qüestiona el que defineix com “democratitzar el coneixement”. La resposta correcta no és la que es troba experimentalment si no la que donen més persones.

En la secció màquines d’avui qüestiona l’autoritat de les màquines alhora de prendre decisions i planteja diferents usos de tecnologies actuals, com ara la realitat virtual immersiva.

El darrer bloc són les màquines de demà en la que crea ficcions sobre el futur d’un món en què les màquines formen part del dia a dia.

Més informació:

• Carme Torras a les Biblioteques
• "Estimades màquines". Bibarnabloc

 Recomanat al Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Els personatges d’aquesta novel·la es perden en una vida burgesa i afable, aclaparats per inferns i culpes. Erotisme i violència habiten els seus vincles, però també una profunda tendresa. En 'Tesis sobre una domesticación', la família s’aferra a breus moments de felicitat sense adonar-se que ha estat vençuda des del començament.

Camila Sosa Villada (1982, Córdoba, Argentina) va estudiar quatre anys de Comunicació Social i quatre més de la llicenciatura de Teatre a la Universitat Nacional de Córdoba. El 2009 va estrenar el seu primer espectacle, ‘Carnes tolendas, retrato escénico de un travesti’. És autora del llibre de poemes 'La novia de Sandro (2015-2020)', l’assaig 'El viaje inútil' (2018), la novel·la 'Las malas' (2019) y el llibre de relats 'Soy una tonta por quererte (2022)'.

Més informació: 

• Camila Sosa Villada a les Biblioteques
• "Tesis sobre una domesticación" Bibarnabloc.
• Vídeo del Parlem amb Camila Sosa Villada

Recomanat al Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Al primer volum de la saga, 'Alba', assistíem al despertar de Lilith Iyapo a una nau oankali. Lilith és la primera humana reanimada dels supervivents rescatats pels oankali, una espècie alienígena que comercia amb patrimonis genètics d’altres civilitzacions, de la guerra nuclear que ha devastat la Terra. Els oankalis l’han millorada genèticament, i en Jdahya, el seu tutor, l’assessora de cara a despertar els humans adequats per establir les primeres colònies i recuperar la Terra per uns éssers humans millorats pel mestissatge amb els oankalis. Però darrere d’aquest altruisme, Lilith sospita que hi ha uns interessos amagats, un preu a pagar que no volen reconèixer. Al cap i a la fi, qui els hi ha demanat millores genètiques, i amb quin objectiu real?
A 'Ritus de l’edat adulta', trobem la Lilith vivint amb la seva família oankali, mare de constructes (barreja d’humans i oankalis) i que ha donat a llum al primer constructe mascle, malgrat les seves encara vives reticències sobre les veritables intencions dels oankalis, però convençuda que aquesta via és la millor possible per superar una humanitat que ja ha assolit el punt de l’anihilació una vegada i que pot repetir aquest final.

Més informació:

• Octavia E. Butler a les Biblioteques
• "Ritus de l'edat adulta". Bibarnabloc

 Recomanat al Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Després de perdre la seva filla petita, un matrimoni viatja fins a Venècia per intentar superar el dol i refer les seves vides. Allà coneixen dues estranyes germanes, amb dots de clarividència, que els asseguren que poden veure com la seva filla morta els acompanya arreu.

Aquest és el punt de partida d’un text breu, però profundament pertorbador. Immersos en una atmosfera opressiva i inquietant, cada membre de la parella interpretarà els esdeveniments que se succeeixen amb una mirada pròpia, quasi paranoica, que els aïlla de les persones que els envolten. Ella només pot actuar des del trauma causat per la mort d’una filla; ell ho fa empès per la creença que ha de salvar la seva dona. Tots dos són incapaços de preveure les conseqüències del laberint psicològic en el qual acabaran perduts.

L’estil de Daphne du Maurier (Anglaterra, 1907-1989) esdevé una síntesi perfecta de terror gòtic, de misteri i del millor thriller psicològic. Creadora d’arguments sòlids, personatges complexos i clímaxs difícilment imitables, es convertí en l’autora fetitxe d’Alfred Hitchcock i assolí una gran popularitat gràcies a les seves adaptacions al cinema. Les cèlebres pel·lícules Rebeca (1940) i Los pájaros (1963), així com moltes altres, estan basades en les seves narracions. També Ara no miris va ser portada al cinema l’any 1973, amb el títol en espanyol Amenaza en la sombra.

Recomanat per  Vanessa Rodríguez Fornós.  Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

Després de la primera guerra mundial, la societat benestant de Londres està interessada en els esperits paranomals.  L’ Alan y Violet Schofield es fan passar per experts fotògrafs  de fantasmes per guanyar-se la vida i aprofitar-se de la gent  rica. No compten que en Percival Drake, els farà un encàrrec especial.

Novel·la que barreja gèneres: la comèdia romàntica, la novel·la d’aventures , una intriga policíaca amb un toc de fantasia.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Na Margalida, és una dona gran, de noranta anys, que rep la visita de la Celeste, una noia peruana que té cura d’ella. Juntes tindran una llarga conversa a Menorca, on na Margalida va néixer i passa la majoria de la seva existència. Hi veiem passar tot el segle XX: la guerra civil, la segona guerra mundial, la desaparició de la seva mare, el treball del pare... Ella ara busca quietud, més precisament: “Una quietud que em portés la pau interior que cadascun de nosaltres ha de trobar en la seva més pregona sinceritat”.

La ´Celesta és el contrapunt de la menorquina: jove, vital, originària d'un país ple d'animals, plantes exhuberants i ha arribat fugint de guerres i violència. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un novel·la d’espies plena d’intrigues, romanticisme i molta acció. Ambientada a Síria, durant les protestes populars i la resposta violenta del dictador president Bashar al-Assad, del 2011 que va treure l’exèrcit al carrer i va fer disparar contra els manifestants a diferents ciutats sirianes.

Sam Joseph, agent de la CIA és enviat a París. Té la missió de reclutar la funcionària Mariam Haddad, siriana que forma del cercle íntim de president Bashar al-Assad. Una vegada en Sam i la Mariam es traslladen a Damasc, busquen el responsable de la desaparició d’un espia nordamericà. Treballaran junts i compartiran molt més que la missió en la que arrisquen les seves vides. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Al 1919, la Lola acaba d’arribar a Caldes de Montbui, després de quedar òrfena per complir la darrera voluntat de la seva mare: lliurar una capseta de música a l’Ignasi Ventura. Aquest és el propietari del Balneari Ventura, que es commou en veure la noia, per la seva semblança amb la Violeta, la seva mare, que va abandonar el lloc quan era jove. Sense tenir on anar i en ple dol, la Lola decideix quedar-se al balneari, impulsada per la curiositat sobre l’Ignasi.

Surten a la llum secrets familiars i les tensions personals i socials es magnifiquen al Balneari Ventura, que esdevindrà una bella metàfora del creixement personal de la Lola i el canvi social de l’època, amb la proclamació de la Segona República.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

"Parece que fuera es primavera" de la l'escriptora italiana Concita de Gregorio és un llibre dur, colpidor, descarnat però també esperançador i lluminós. Escrit en primera persona, la mateixa escriptora que exerceix de protagonista i víctima de la història, és un text que ens parla d'uns fets ocurreguts el 2011 i viscuts per Irina Lucidi. La novel·la descriu el dolor que viu la Irina quan el seu ex marit s'emporta les dues filles que tenen en comú, les fa desaparèixer no se sap on, ni com, ni quan, i es suicida, avisant-la prèviament a través d'una nota concisa on la informa que no han patit i que mai més les tornarà a veure. Violència vicària en majúscules. Trencament brutal, esquinçament, dolor sense pal·liatius, absència, tot això s'esdevé en la vida d'una mare que malda per sobreviure. El llibre va de la insistència de la Irina perquè el cas no caigui en l'oblit, però també de la seva sortida del pou amb l'ajuda d'un home bo amb qui sent que a fora és primavera. 

El llibre ens presenta un pupurri de personatges que giren al voltant dels fets, persones que són interpel·lades per una mare que intenta trobar un espai que identifiqui el que li ha passat. Com se l'anomena a la mare a qui li han sostret les filles? I és que de vegades el nom sí que fa la cosa.

Més informació:

• Concita De Gregorio a les Biblioteques
• Fitxa
• 'Parece que fuera es primavera', el relato del dolor y la fuerza de una madre  

Recomanat per Mònica Mimó. Bib Antoni Tort. Castellar del Vallès. 

Duna (en anglès, Dune) és una novel·la de ciència-ficció escrita per Frank Herbert  l’any 1965.  
Va d’un jove que haurà de viatjar al planeta més perillós de l’univers per assegurar el futur de la seva família i de la seva gent. Una gran epopeia enmig del desert, plena de batalles, lluites d’honor i sorra,...molta sorra! 

En David Lynch la va dur al cinema, l’any 1984  i recentment (l’any 2021), Denis Villeneuve  la va portar a la gran pantalla. 
Per on vols començar? Pel llibre o per la pel·lícula?

Més informació:

• Frank Herbert a les Biblioteques
• Denis Villeneuve a les Biblioteques

Recomanat per Cesca Llambès. Bib. L'Atzavara. Òdena.

La Gabi, de divuit anys, i en Quim, de trenta-nou, coincideixen unes vacances d’estiu al mateix poble de l’Empordà, i comencen a flirtejar. Com un batec en un micròfon no és una història d’amor o almenys això defensa l’autora, Clara Queraltó, a l’excel·lent entrevista que li feien al pòdcast Gent de Merda aquest passat Sant Jordi. 

La novel·la, en tot just dues-centes pàgines, explora el tema de les relacions amb grans diferències d’edat que estem acostumats a veure, sovint, entre homes grans i noies més joves. En realitat, el llibre són dues històries. Durant la primera part llegim la versió de la Gabi, una adolescent que acaba de fer divuit anys i que passarà l’estiu cobrant el seu primer sou fent una substitució a la biblioteca del poble.  A la segona, descobrim la versió del Quim, un home fet, amb feina estable i més aviat tímid, que està passant uns dies en una casa rural amb amics de la seva edat. Darrere una actitud inicial aparentment responsable i passiva envers la Gabi, anirem descobrint que el Quim amaga moltes inseguretats, i que no és tan innocent com podia semblar al principi. L’autora evita deliberadament descriure’ns un personatge depravat i maliciós per fer-nos sentir més aviat compassió que fàstic. La història des del punt de vista del Quim està escrita a l’inrevés, comença pel final i va reescrivint les escenes descrites per la Gabi fins arribar a l’inici de la relació. De manera reflexiva, ens fa interpretar els fets des d’una perspectiva contraposada a la que ja coneixíem, mirant cap enrere d’una manera molt original i tan ben trobada que provoca la sensació d’estar girant les pàgines en la direcció equivocada.

Curt i absolutament addictiu, Com un batec en un micròfon està escrit per ser devorat en un parell de tardes. Un llibre que ens convida a reflexionar sobre el poder en relacions desiguals sense infantilitzar la joventut i abordant el tema sense reduccionismes.

Aquesta és la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure als boscos del nord del Canadà. Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat. Un dia, tanmateix, algú arriba fins al seu amagatall. Una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck, els ha trobat. I no és l’única. Poc després apareix la Marie-Desneige, una dona petitona de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que els esvalotarà la vida. Mentre intenten entendre la història del Boychuck, l’ordre habitual al racó secret del bosc quedarà capgirat i una cosa impensable i extraordinària sorgirà entre tots plegats.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què passa quan tens una família modèlica, ets un ciutadà amb fil directe a la Casa Blanca, aportes un dineral al Partit Republicà, et sents al capdamunt del món, però Barack Obama guanya les eleccions presidencials? El teu orgull d'home blanc, conservador i patriota se sent ferit? T'ajuntes amb altres com tu i comences a fer conxorxes contra el futur president, amb tota mena de tripijocs escassament legals? El Paio Gros se sent legitimat per considerar-se entre els bons, entre els escollits, com si descendís directament dels pares fundadors dels Estats Units, i creu que tot i tothom gira al seu voltant. Però anirà descobrint que no és fàcil aferrar-se al poder, que la seva dona i la seva filla tenen idees pròpies sobre la vida, que el món està canviant, que per a ell el somni americà potser serà només un somni, o un malson... 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Isabel és una jove mestra que és destinada a un poble de València, Manuel, a final dels anys cinquanta. Allà  s’enamora de la Carmen, una altra de les mestres. La Carmen, filla de la família important del poble i de conviccions molt conservadores, no ha imaginat mai que pugui sentir el mateix, però sense poder evitar-ho neix una història d’amor entre les dues que la societat els obliga a amagar i viure en secret. Una història que sembla tocar la fi quan la família de la Carmen la convenç perquè s’interni en un hospital de malalts mentals per curar-se d’aquest amor que no pot ser. Temps després, la Carmen torna amb la Isabel i deixa enrere família, hospital i feina, però la vida de parella que duen juntes a Catarroja ha d’enfrontar-se a les seqüeles del tractament que ha rebut.

Basada en una història real que ha inspirat també l’èxit teatral del mateix títol, Una llum tímida ens trasllada als últims quinze anys del franquisme, a l’escola i a la societat de l’època. Àfrica Alonso ha escrit una novel·la colpidora sobre la força de l’amor en temps d’opressió que és també un homenatge a la lluita de dues dones per encaixar en el que la societat espera d’elles i la seva voluntat de viure en llibertat i sense complexos.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una inquietant novel·la que conté tant una història d'amor com una irònica i moderna història de fantasmes. Finn, és un professor de mitjana edat en un descans forçós de la feina que acaba per assumir: al cap i a la fi pot ser que resulti massa emocional impartir classes d'història precisament ara, quan la nació es precipita cap a la histèria.

En Finn rep una trucada que l'avisa que la seva exparella, Lily - que té tendències suïcides- té  seriosos problemes. Tots dos començaran un estrany viatge junts, mentre Lily es mou d'un món a un altre i Finn s'enfronta a preguntes ineludibles sobre la vida i la mort, el dolor i el passat, la comèdia i tragèdia, i les diàfanes separacions que existeixen entre tots ells.

 I enmig de tot això, el lector haurà de resoldre el misteri d'un estrany diari del segle XIX que conté la història d'un assassí.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Què passaria si un pintor anglès i un lingüista francès decidissin passar l’estiu a una illa remota de la costa irlandesa durant el conflicte entre unionistes i republicans? Partint d’aquesta premisa i reduint un context molt ampli per fer-lo cabre en una petita illa, la irlandesa Audrey Magee explora a La colònia qüestions tan complexes com la politització de la llengua, els efectes de la violència a la vida quotidiana o les diferents cares del colonialisme.

La violència també es percep a les interaccions entre els habitants irlandesos de l’illa i els personatges nouvinguts, en Lloyd –l’anglès– i en Masson –el francès. Aquestes dues figures encarnen de manera força evident l’agressivitat del colonialisme: arriben a l’illa sense intenció de conviure realment amb els habitants irlandesos; no volen conèixer-los de veritat, només volen endur-se’n una experiència que ja tenen preconcebuda.

Extret de www.nuvol.cat

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Casey McQuiston és una escriptora nord-americana que es dedica a l'escriptura de novel·la romàntica coneguda popularment com new-adult. Una de les seves obres més destacades és la novel·la amb la qual va debutar,  "Red, White & Royal Blue" que va ser inclosa a la llista dels més llegits de The New York Times  i que tracta la història d'amor entre el fill de la primera presidenta dels Estats Units i el príncep d'Anglaterra. 

En els darrers anys s'ha publicat una gran varietat de novel·les per adults i també juvenils sota el gènere romàntic però amb protagonistes del mateix sexe com és aquest cas.
Una història d'amor que comença amb el tòpic "enemies to lovers", o el que és el mateix, d'enemics a amants, per explicar-nos la relació entre Alex, fill de la presidenta dels Estats Units, i Henry, príncep d'Anglaterra, els quals porten anys de rivalitat mútua.

El món polític i el de la reialesa s'uneixen per endinsar-nos de ple en una societat on les aparences ho són tot. De fet, molts dels problemes que hauran d'afrontar els dos protagonistes provenen d'aquests mons on ells han de viure forçosament. 

Molts moments còmics, altres romàntics i un bon ritme de la narració, fan que aquesta novel·la sigui interessant i ens atrapi des del primer moment.
Les trames polítiques es barregen amb el tema amorós, mantenint-nos en suspens durant tot el llibre. 
Un llibre fresc, divertit, gamberro fins i tot en alguns moments, però ple de delicadesa i amor amb uns personatges ben treballats i creïbles. 
Si voleu passar una bona estona, riure i emocionar-vos, no dubteu a llegir-lo.

Més informació:

• Casey McQuiston a les Biblioteques
• Casey McQuiston a la Viquipèdia
• Pel·lícula basada en la novel·la

Recomanat per Marta Camps. Bib. El Safareig. Capellades.

"Solito" explica el viatge que va fer Javier Zamora amb tan sols 9 anys per reunir-se amb els seus pares a Califòrnia. El petit Javier surt del Salvador i deixa enrere els seus avis i la seva tieta per començar el viatge que el farà arribar als seus pares a EEUU, un viatge que farà en gran part tot sol i que ens mostra la realitat que viuen tantes persones migrants que han de travessar fronteres d'una forma precària i perillosa per cercar un futur millor.
El llibre descriu les pors, les inquietuds, les experiències que vivia el Javier com a nen de 9 anys en un viatge que en molts moments és molt perillós per a la seva vida i dels altres nens i adults que l'acompanyen amb el "coyote".
Un llibre necessari per conèixer com és aquest viatge que empren tanta gent de sud a nord, travessant fronteres com la de Mèxic amb EEUU i que molts cops acaba costant la vida a tanta gent.

Més informació:

• Javier Zamora a les Biblioteques
• Javier Zamora a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Sala González. Bibliobús Serra de Rubió. 

L’escriptora francesa Brigite Giraud va perdre la seva parella en un accident de cotxe, just quan estaven a punt de fer un canvi de casa amb el seu fill petit. Vint anys més tard, després de milers de nits d’insomni i preguntes sense resposta, Giraud va decidir convertir el seu dolor en novel·la. I en va sortir "Viure ràpid", una història devastadora escrita com un macabre compte enrere fins al moment del fatídic accident de cotxe.

A "Viure ràpid" l’autora fa un dolorós i sincer exercici per recordar i reviure minuciosament els dies, hores, minuts i segons previs a perdre la seva parella. I ho fa estructurant la novel·la en petits capítols encapçalats pel fatídic: “Si...”. Així, es pregunta que hauria passat “si jo no m’hagués volgut vendre el pis, si no n’haguéssim demanat les claus abans d’hora, si no hagués trucat la mare...”. Fins a vint-i-tres situacions que reprodueix de manera detallada i minuciosa, on s’escolen crits d’enyorança i tristesa. És en aquest sentit que es pot considerar un llibre sobre el dol, que recorda a d’altres obres com “L’any del pensament màgic”, de Joan Didion.

“Han passat vint anys i tinc forats a la memòria. De vegades et perdo, et deixo sortir de dins meu. De vegades m’haig de concentrar per reconstruir el teu rostre. Això sí que no m’ho hauria pensat mai”, conclou Brigite Giraud. La seva valentia per mostrar i compartir el seu dolor li va valer el Premi Goncourt de Novel·la l’any 2022.

Més informació:

• Brigite Giraud a les Biblioteques
• Entrevista a Brigite Giraud al programa "Més 324" (22/06/2023)
   

Recomanat per Magda Bartrolí. Bib. Central. Igualada.

El  1986, l'escultor Michelangelo Vitaliani, Mimo, mor al monestir in ha viscut els darrers 40 anys, on ha "vetllat per ella". Ella és la seva darrera obra, una escultura pertorbadora que seguint les instruccions del Vaticà es guarda al monestir. Durant les seves últimes hores, en Mimo rememora la història de la seva vida, des dels orígens més humils fins a l’èxit artístic, però, sobretot, l’amistat amb la Viola, la independent, original i fantàstica Viola, l’única filla de la poderosa família Orsini. Des del seu encontre d’adolescents i tot al llarg de la primera meitat del segle XX, seran testimonis de l’ascens del feixisme a Itàlia i les convulsions de la Segona Guerra Mundial, destinats a perdre’s i retrobar-se una vegada i una altra, lligats per una relació indefugible.

Premi Goncourt 2023

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Bonnie Garmus és una escriptora californiana que va publicar al 2022, amb 65 anys, la seva primera (i de moment, única) novel·la, "Lliçons de química".
La novel·la està protagonitzada per l'Elizabeth Zott, una mare soltera que, gairebé sense voler-ho, s'ha convertit en estrella de la televisió presentant un programa de cuina. L’acció transcorre als anys 50 i 60 del segle passat i l’Elizabeth, química de professió, ha de lluitar de valent contra les normes establertes per trobar el seu lloc al món. De fet, al llarg de la novel·la, anem descobrint la seva història i com ha arribat al lloc que ocupa.

De manera intel·ligent i entretinguda alhora la novel·la incideix en temes com la igualtat de gènere, la desigualtat laboral, l’abús de poder o la necessitat de ser fidel a un mateix i de no renunciar als propis principis.

La novel·la ha fet també el salt a la televisió, amb una adaptació que es pot veure a Apple TV.

Més informació:

• Bonnie Garmus a les Biblioteques
• BonnieGarmus a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

Gerard Guix és un escriptor d’allò més polifacètic, autor d’un bon nombre de novel·les per a públic adult i també juvenil, així com d’obres de teatre. Un far a la fi del món és la seva darrera obra per a joves, guardonada amb el 49è Premi Joaquim Ruyra la Nit de Santa Llúcia de 2022.

Quines emocions eren el centre de la nostra existència quan tant sols teníem catorze anys? Quins lligams establíem dins i fora de l’escola? Teníem la certesa de qui érem i què volíem ser? Ens sentíem compresos pels adults? El nombre d’interrogants era elevat i anàvem trobant-hi respostes de mica en mica. En Max, protagonista d’Un far a la fi del món, quan creu que la seva vida està abocada al desastre obre els ulls a la seva pròpia realitat. Què sent i per qui. I quan hi veu clar, ja no s’hi amaga ni físicament ni emocionalment.

Un far a la fi del món és un llibre amè, de lectura molt àgil que un cop comences no pots aturar fins al final i, a partir del qual, podreu reflexionar sobre l’amistat, l’amor, el desig, la família, la mort, l’honestedat i l’equilibri entre el respecte pels recursos naturals i el desenvolupament econòmic.

El llibre de Gerard Guix és un dels finalistes del Premi Menjallibres per al foment lector adreçat a l’alumnat de 1r a 4t d’ESO de Vilanova i la Geltrú.

Més informació:

• Gerard Guix a les Biblioteques
• Gerard Guix a la Viquipèdia
• Gerard Guix a eBiblio
• Premi Menjallibres

Recomanat per Bib. Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Quan el novel·lista Sorj Chalandon treballava al diari Libération va rebre l'encàrrec de cobrir el judici a Lió de Klaus Barbie, el que havia estat cap de la Gestapo a la ciutat durant l'ocupació alemanya. El seu pare, en assabentar-se, li demana que el coli a la sala de vistes per poder assistir; està convençut que tot allò no és més que un circ mediàtic que busca la venjança contra un home, al seu parer, modèl·lic. I és que no en va el pare de Chalandon es va enrolar com a soldat voluntari a l'exèrcit nazi... o aquesta és la versió oficial.

Sorj Chalandon alterna dos judicis durant la novel·la, el del procés contra el criminal nazi i la revisió de l'expedient del seu pare, trobat miraculosament en un arxiu perdut del nord. La mirada del novel·lista volta continuament entre la veritat oficial i la real, perquè és veritat el que expliquem i el que recordem, o només és una construcció per enganyar-nos a nosaltres mateixos i als altres? I com lliguen les explicacions amb el nostre caràcter? Realment som capaços de fer el que diem que hem fet?

Ficció i realitat, doncs, en un joc d'investigació i descobertes que anirà molt més lluny del que som capaços d'imaginar.

Més informació:

• Sorj Chalandon a les Biblioteques
• Sorj Chalandon a la Viquipèdia
• Fitxa de la novel·la a l'editorial
• Entrevista a Sorj Chalandon amb motiu del llibre (en francés)

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents i Rosés. Sant Pere de Riudebitlles.

La vida al davant de Romain Gary, una novel·la profunda i commovedora que retrata les vides d’uns personatges marginats, entranyables, a través dels ulls d’un nen àrab, en Momo. La novel·la està escrita amb molta sensibilitat i tendresa i amb grans tocs d’humor. 
La història es desenvolupa a la casa de la senyora Rosa, una exprostituta jueva d’avançada edat i supervivent de l’Holocaust, que acull nens en situacions difícils al barri parisenc de Belleville. L’obra crea un món humà ric i marginal, representant una àmplia varietat de personatges, incloent jueus, àrabs, africans, transvestits i prostitutes dels barris baixos. 

En Momo, ens convida a veure aquest món des de la seva perspectiva infantil, plena d’ironia, amor, ingenuïtat i un gran aprenentatge vital. El títol “La vida al davant”, fa referència a una frase que Momo sent sovint, suggerint-li que té molts anys per endavant per viure. Però la perspectiva del nen és totalment diferent, ja que veu com les seves condicions de vida i les de molts dels adults que l’envolten els fan perdre la salut i no ser feliços. 
L’any 1975, Romain Gary va guanyar el prestigiós premi Goncourt per aquesta novel·la, que va signar amb el pseudònim d’Émile Ajar. D’aquesta manera, es convertia en l’únic autor en guanyar el premi sota dos noms diferents.

Malgrat el pas dels anys, aquesta obra continua sent una obra literària vigent,  eterna, que ressona en els lectors a través dels anys. Aquesta història recorda la importància de la compassió i l’empatia en un món marcat per la diversitat i les diferències culturals i socials. És un cant a favor de la solidaritat i la comprensió envers els més febles i desafavorits de la societat. En Momo i i tots els personatges d’aquesta història, la senyora Rosa, en Hamil, la Lola, el senyor Waloumba, ens ensenyen que és important estimar per sobreviure a situacions dures i que és impossible viure sense amor.
 

Més informació:

• Premi Goncourt
• Romain Gary a les Biblioteques 
• Romain Gary a la Viquipèdia
• La novel·la al teatre

En el context de la guerra civil posterior a la Revolució d'Octubre, en un indret remot de l'estepa russa, un jove soldat de l'Exèrcit Blanc, exhaust i en un gest desesperat per sobreviure, dispara instintivament al genet enemic que va al seu encontre, aconsegueix abatre'l i fuig amb el seu cavall blanc. Anys més tard, exiliat a París, llegeix en un llibre escrit per un autor anglès el relat "L'aventura de l'estepa", que descriu aquell fet tràgic el record del qual ha marcat permanentment la seva vida. Commogut pel fet que un desconegut conegui tan detalladament aquell episodi on no hi havia testimonis, decideix iniciar la cerca de l'autor, l'enigmàtic Alexandr Wolf.

Gaito Gazdànov utilitza aquesta trama de misteri per oferir-nos una novel·la plena de reflexions filosòfiques sobre el sentit de la vida i de la culpabilitat, el pes de la memòria personal, la influència mútua de les diferents existències humanes, el paper de l'inexorable destí i l'amenaça constant de la mort. Amb una prosa elegant i profunda, recórrer els escenaris nocturns del París de principis del segle XX, un ambient d'autèntica novel·la negra, de combats de boxa, de delinqüència i prostitució, de cercles d'exiliats russos que sobreviuen com poden, d'històries d'amor tràgiques i ple de personatges excèntrics entre els quals Alexandr Wolf apareix i desapareix talment com un fantasma.

Gaito Gazdànov (Sant Petersburg, 1903 – Múnic, 1971) és un dels grans autors de l'exili rus, encara massa desconegut pel gran públic. L'any 1923 es va establir a París, on hi va viure trenta anys, fent els treballs més diversos, des de periodista a taxista nocturn, que va combinar amb l'escriptura. Va freqüentar els cercles dels primers intel·lectuals russos emigrats a París. L'any 1929 va debutar amb gran èxit amb la novel·la Una nit amb la Claire. La seva novel·la més destacada és, però, L'espectre d'Alexander Wolf, (1947-48). Després de la seva participació a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, l'any 1947 se li va concedir la nacionalitat francesa. L'any 1953 es va instal·lar a Munich per treballar com editor a l'emissora antisoviètica Radio Liberty. És autor de deu novel·les, una quarantena de relats i nombrosos articles i assaigs. La seva obra no es va poder publicar al seu país fins la dècada dels anys noranta, amb la caiguda de la URSS.

• Gaito Gazdànov al catàleg Aladi

Recomanat per Cristina Valls Solé. Biblioteca Antoni Comas (Mataró).

Edward Morgan Forster (1879-1970), assagista, novel·lista i perenne nominat al Premi Nobel de Literatura, és conegut per les seva narrativa sobre el Regne Unit eduardià de principis del segle XX. La ciència ficció no és un camp amb qui un associï un dels millors crítics literaris de la seva època, però al 1909, E. M., Forster publicà una novel·la curta amb el fatídic títol de 'La Màquina s’atura' (The Machine Stops). Mai més publicarà res en aquest jove gènere, però aquesta única obra li ha atorgat un ben merescut lloc dins dels profètics mestres de la ciència ficció social.

La Màquina s’atura ens mostra una humanitat en una data futura sense especificar, vivint sota terra, en cel·les individuals i amb totes les seves necessitats bàsiques cobertes. L’administració d’aquesta, si se li pot dir així, societat està a les invisibles mans de La Màquina, un immens sistema que ningú entén del tot i que sembla funcionar automàticament sense cap input humà. Gairebé tot contacte s’ha reduït a xerrades telemàtiques que s’assemblen sorprenentment a les nostres videoconferències o reunions de Zoom.

És difícil per un lector modern llegir aquesta història sense haver d’aturar-se de tant en quan per confirmar que, efectivament, es va escriure fa 115 anys i per un escriptor per a qui l’avió era una novetat exòtica, no pas per un escriptor actual parodiant la nostra societat hiperconectada, la IA, o la alienació induïda per les xarxes socials i les noves tecnologies.

Si hi ha obres de ciència ficció que, passant els anys, es tornen menys rellevants per la seva dependència a tecnologies o idees obsoletes, la màquina s’atura sembla tornar-se més profètica cada anys que passa, cosa que explica la seva pervivència i rellevància encara que no sigui una de les obres més conegudes de la ciència ficció pel públic general.

Més informació:

• Edward Morgan Forster a les Biblioteques
• Edward Morgan Forster a la Viquipèdia  (anglès)

Recomanat  per Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella.

Els meus dies a la llibreria Morisaki és una novel·la breu i àgil que ens recorda la importància d’apreciar les coses petites i senzilles. La seva protagonista, Takako, és una jove de vint-i-cinc anys amb una vida sense massa sorpreses fins que, un dia com qualsevol altre, Hideaki, un company de feina amb qui surt des de fa uns mesos, li diu que es casa amb una altra noia. Immersa en una profunda tristesa, Takako sent la necessitat d’allunyar-se de tot, deixant la feina i veient passar els dies tancada a casa. El seu oncle Satoru, en un intent de fer-la sortir d’aquella situació, convida la Takako a viure a l’altell de la llibreria Morisaki, fundada pel seu avi, especialitzada en llibres de vell d’autors japonesos de l’època moderna, i situada a Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio. En aquest altell, amb muntanyes de llibres per tot arreu i olor a resclosit, la vida de la Takako començarà a agafar un nou rumb. El plaer de la lectura, l’acostament amb seu oncle i les noves amistats que l’envolten, faran que la Takako es redescobreixi i recuperi les ganes de viure amb plenitud.

Més informació:

• Satoshi Yagisawa a les Biblioteques
• Satoshi Yagisawa a la Viquipèdia 

Recomanat per Bib. Popular. Mataró. 

“Buenos tiempos” és una història d’intriga i misteri on es dibuixa perfectament la vida i els costums de qualsevol poble mediterrani dels anys 70, que és quan comencen a despertar turísticament. Laura la seva protagonista, òrfena de pare i mare, viu amb uns familiars seus, autoritaris i exigents els quals consideren que per contribuir a l’economia de la llar s'ha de posar a treballar i ho fa a la cantina del poble, regentada per Juan Sil, un home obscur i voluble. El destí posa a prova a la Laura i a en Juan, quan de matinada surten a pescar i treuen del mar la cama d’un cadàver.

L’autora Victoria González Torralba va dosificant la història a poc a poc, fent que s'emboliqui tota la trama en una aura de misteri, amb capítols curts però intensos, amb girs inesperats i sorpreses que impacten al lector.

La novel·la té un ritme tranquil i és molt descriptiva sobretot pel que fa als personatges, ja que els perfila molt bé tant des del punt de vista físic com també emocional. L'evolució dels personatges, és molt interessant sobretot en el cas de Laura, que poc a poc, va creixent al llarg de la història i el lector entén d'on ve, cap a on va i el perquè dels seus actes. Altres personatges com en Juan Sil, l'Àlex, l''home dels gossos o l'Antonio, tenen diverses cares i això atrau al lector.
L'autora amb aquesta novel·la ha obtingut el guardó de la cuarta edició del Premi Paco Camarasa de novel·la negra.

Més informació:

• Victoria González Torralba a les Biblioteques
• Premio Paco Camarasa 

Recomanat per Diana Gasols. Bib. Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar. 

 Una parella lloga un casal antic per anar a passar l’estiu, ell és metge i a ella li agrada escriure, però ara té la salut delicada i el seu marit li recomana que no faci res fins que es recuperi. La dona no accepta de bon grat els consells del seu marit, ni el dormitori on ha de dormir i estar-se la major part del temps, empaperat de color groc amb unes imatges que sembla avancin cap a ella. La tensió anirà augmentant i acabarà tancada a l’habitació, després de llençar la clau per la finestra.

Charlotte Perkins Gilman (1860-1935) va ser una figura important per al moviment feminista i socialista als EUA. El seu desig d’escriure, de ser una dona lliure i no estar lligada a les tasques domèstiques, o a fer de mare, va provocar que rebés dures crítiques a la societat de l’època. Alguns dels trets de la protagonista d’aquest conte apareixen a la biografia de Gilman. Una història que ha adquirit més rellevància amb el pas del temps, traduïda per la poeta Montserrat Abelló i editada per Eulàlia Lledó.
“En John se’n riu de mi, és clar, però una ja s’ho espera quan és casada” (pàg. 17).

Més informació:

• Charlotte Perkins Gilman a les Biblioteques
• El paper de paret groc a la Viquipèdia
• El paper de paret groc a Stroligut, revista de literatura catalana i en català

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

A Ruanda, al principi dels 70 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent els tutsis que admet l'institut Nostra Senyora del Nil, el que trien les famílies adinerades per a les seves filles. La lluita d'unes adolescents per l'amistat, l'acceptació i el poder converteix l'institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que duran al genocidi dels tutsis el 1994.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A la sorollosa i divertida Nova York dels anys 20, la Patricia viu feliç amb el seu marit, el Peter. Tenen una vida activa: treballen, surten amb amics. Quan el Peter, l’abandona la Patricia haurà començar una nova vida sola com a divorciada que treballa i té vida social. Descobreix que només els homes es beneficien de la nova llibertat que el divorci aporta en aquella societat i que les dones continuen tenint molts obstacles.

Publicada sense signar el 1929, va ser un èxit editorial. Es basa en l’experiència personal de l’autora que va reflectir-hi la  crítica de les condicions de les dones.

Després de gairebé un segle de silenci, s’ha editat per primera vegada en castellà. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El senyor Lotari, especialista en l’obra del gran novel·lista Gabriel Caballero, ha mort  després de molts anys redactant la biografia de l’insigne escriptor. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l’home concret com totes les cares i caretes de l’antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l’esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se comprometre's amb cap d'elles,  un dels autors més importants de les últimes dècades. El senyor Gabriel Caballero. 

La continuació de l’aclamada trilogia "L´atzar i les ombres" s’ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A un poble de la Galícia rural, una nit de revetlla tot el poble es concentra al prat: nens, joves, vells. Parelles separades que es retroben, veïns barallats durant dècades, adolescents que es fan el primer petó, dones grans... Mentre l’orquestra toca, podem veure reconciliacions, converses, flirtejos que l’autor reprodueix magníficament. Un  microcosmos on hi surten egoismes, venjances, amors i traïcions. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La December és una nena que viu de casa d'acollida en casa d'acollida, sense tenir una llar fixa. Però això no li importa, ella només espera que li surtin les ales per marxar volant. Fins que acaba a casa de l'Eleanor i descobreix que per volar, no sempre cal tenir ales.

La Sandy Stark-McGinnins ens explica la història d'una nena que no ha conegut la seva mare i que la única cosa que vol és fugir. Però fugir de què? De qui? És igual, la December vol marxar lluny. Amb molt d'amor i paciència l'autora ens dibuixa un camí cap a la maduresa, cap a l'acceptació del passat i cap a la llibertat que només es pot fer si s'hi va ben acompanyat.

I engmig d'aquesta història, n'hi ha d'altres: com la història de la Cheryllynn que també és una història de reivindicació de ser un mateix. O les històries dels ocells que la December estima i coneix bé...

Més informació:

• Sandy Stark-McGinnis a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Marta Quer. Bib. Can Coromines. Sant Pol de Mar. 

Iris Lockhart, una noia jove i independent que té un negoci de roba de segona mà rep una notícia sorprenent, la germana de la seva àvia, de la qual mai n’ha sentit parlar, viu en un hospital psiquiàtric que tancarà les portes i algú se n’ha de fer càrrec. Es diu Esme Lennox i s’ha passat setanta-un anys, cinc mesos i quatre dies tancada dins de la institució. Iris no té a ningú a qui preguntar, la germana de l’Esme encara és viva però té un Alzheimer avançat, i el pare (el nebot) va morir fa anys. 

O’Farrell va explicar a les entrevistes que el punt de partida d’aquesta història es basava en un fet que va succeir al Regne Unit quan l’estat, en l’època Thatcher, va decidir tancar un seguit de centres mentals estatals per manca de recursos econòmics. Quan van tenir accés als arxius d’aquests pacients van descobrir que en gran part hi havia dones tancades, les quals els seus familiars havien buscat pretextos com que no estimaven prou els marits o simplement eren descuidades en les tasques de la llar. Dones desordenades que no fregaven el terra, ni endreçaven la roba i això les portava a titllar-les d’inestables, dones que simplement no encaixaven a la família i calia desfer-se'n.

L’Estranya desaparició d’Esme Lennox va ser escrita l’any 2009 molt abans que a O’Farrell li arribés el reconeixement de crítica i lectors per Hamnet i Aquest deu ser el lloc. Val la pena recuperar-la.

Més informació:

• Maggie O'Farrell a les Biblioteques
• Maggie O'Farrell a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Maggie O'Farrell al CCCB

Recomanat per Gemma Tomàs. Bib. Antònia Torrent i Martori. Arenys de Munt.