Laura Agustí és il·lustradora i escriptora, formada en Belles Arts i amb trajectòria consolidada en el món de la il·lustració i l’edició. Després de l’èxit de Historia de un gato, torna amb Furor botánico, un llibre que es mou entre la memòria personal, el quadern d’observació i l’assaig gràfic, amb la natura com a fil conductor. 

Cansada de la pressió de la ciutat, la Laura decideix traslladar-se amb la seva parella a una casa a Nevà, un petit poble dels Pirineus, amb la idea de provar-ho uns mesos abans de fer el pas definitiu. Allà, el contacte amb l’entorn natural i el dia a dia rural reactiven records de la seva infància i, sobretot, la connexió amb la passió per les plantes heretada de les dones de la seva família. 

Furor botánico és una obra que combina literatura, art i natura per explorar el vincle profund entre el món vegetal i l’univers emocional femení. No és una novel·la convencional ni un assaig botànic, sinó una barreja, on cada capítol gira entorn d’una planta i del seu significat simbòlic, emocional o històric, establint paral·lelismes amb experiències personals, sobretot amb les dones de la seva família, que li van transmetre un amor profund pel món vegetal. El text és breu però intens, gairebé líric, i convida a una lectura pausada i contemplativa.

Les il·lustracions tenen un paper central: són detallades, elegants i plenes de simbolisme botànic, i complementen perfectament el text, convertint el llibre en una experiència visual molt cuidada.
Recomanem Furor botánico per la seva originalitat, per la qualitat de les il·lustracions i perquè és un llibre ideal pels amants de les plantes i les persones interessades en l’art i els llibres il·lustrats amb mirada feminista.

Més informació:

• Laura Agustí a les Biblioteques
• Laura Agust a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Núria Rossell. Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui. 

Hi ha llibres que t'entren pels ulls abans de llegir-ne la primera frase. L'edició de Comanegra d’El país dels sabirs és exactament això: un petit tresor editorial, de format reduït i una subtilesa que ja ens prepara per a la joia que trobarem a l'interior. Però no us deixeu enganyar per la seva mida; estem davant d'un relat curt, sí, però molt intens. Ambientada en una natura imponent i sovint hostil, la narració combina sensibilitat, reflexió i una mirada profunda sobre la relació entre civilització i entorn natural.
L’autor, Oriol Canosa (Tarragona, 1975), és un escriptor i llibreter català amb una trajectòria destacada en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, que en aquest llibre canvia de registre i s’adreça a un públic adult. És també un gran aficionat a fer llargs viatges a peu per Europa, unes experiències que sovint trasllada a les seves històries.

La novel·la ens posa a la pell de l'Ivan Vània, un jove topògraf de l'Exèrcit Imperial rus amb una missió aparentment tècnica: endinsar-se a la taigà i dibuixar un mapa del desconegut bosc dels sabirs, una ètnia que habitava la depressió del Caspi. Acompanyat de dos ajudants que no acaben d'entendre la magnitud del lloc, en Vània es trobarà davant d'un terreny enorme, silenciós i verge. A través de tres viatges successius, el protagonista estableix un vincle profund amb aquesta terra de silencis i arrels. Aviat queda clar que la seva experiència serà profundament solitària i transformadora i, el que comença com una tasca militar, es convertirà en un aprenentatge vital. 

El país dels sabirs és un llibre que confronta la bellesa salvatge amb l'afany de poder, una lectura sensorial on es pot sentir el fred, cruixir del gel i el buf del vent, el vol dels ocells o el lliscament d’un trineu. Un cop acabat et deixa amb el cor tendre i la ment plena de preguntes sobre com habitem el món. Una lectura imprescindible per als amants de la natura i la literatura amb ànima.

Més informació:

• Oriol Canosa a les Biblioteques
• Oriol Canosa a la Viquipèdia

Recomanat per Teresa Mas Fontcuberta. Bib. Vilanova del Camí. 

Una novel·la inquietant: dues persones insomnes es troben a mitja nit. Tenen un problema crònic de manca de son. Decideixen dormir juntes. 

L'argument se centra en una societat on dormir bé s’ha convertit en un problema generalitzat i, alhora, en una gran oportunitat de negoci. La història segueix un protagonista vinculat a una empresa o dispositiu dedicat a monitorar i millorar el son de les persones, en un context on l’insomni, l’ansietat i la hiperproductivitat marquen la vida quotidiana. A mesura que avança la trama, es posa en evidència com aquest control del descans acaba derivant en formes de vigilància i dependència, i com la frontera entre ajuda i explotació es difumina, revelant un sistema que transforma una necessitat bàsica —dormir— en mercaderia i eina de poder..

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquesta novel·la, publicada l’any 2025, és una història agradable i optimista que gira al voltant del món dels llibres i de les persones que hi treballen.

La novel·la està ambientada a Barcelona i explica la història d’una petita editorial situada a l’antic Taller Masriera. El propietari, el senyor Bennet, decideix marxar de viatge per buscar un manuscrit molt especial i deixa l’editorial a càrrec de la seva neboda, Beatriz. Al principi ella pensa que serà una feina tranquil·la i interessant, però aviat descobreix que dirigir una editorial és molt més complicat del que s'imaginava.

Un dels aspectes que més destacats d’aquesta novel·la  és la manera com l’autora descriu els carrers i espais emblemàtics de la ciutat. Això fa que sigui molt fàcil endinsar-se en la història i seguir els protagonistes en els seus passejos i records.

També cal destacar que Mònica Gutiérrez és coneguda per escriure novel·les del gènere feel-good. Aquest tipus d’històries es caracteritzen per tenir un to optimista, personatges entranyables i situacions que transmeten benestar al lector. En aquest llibre això es veu clarament en l’ambient acollidor de l’editorial, en els personatges curiosos i en la manera com la història transmet amor pels llibres i la lectura.

En general, La editorial del señor Bennet és una lectura fàcil i molt entretinguda, especialment recomanada per a les persones que gaudeixen dels llibres i de les històries ambientades en el món literari.

Més informació:

• Mònica Gutiérrez a les biblioteques
• Pàgina web de l'autora
• Podcast Sant Jordi 2025 a Creu Coberta: “La editorial del señor Bennet" de Mònica Gutiérrez

Recomanat per Dolors Maldonado, de la Biblioteca Districte 4 de Terrassa. 

Georgi Gospodinov (Bulgària, 7 de gener de 1968) és un dels escriptors búlgars més traduïts i premiats internacionalment, considerat una de les veus principals de la literatura europea actual.
A “El jardiner i la mort” Gueorgui Gospodínov ens regala una meditació lluminosa sobre el comiat. Guanyador del premi Booker Internacional, en aquesta obra ens ofereix un relat íntim i esquinçador sobre l'amor filial i la inevitable mort.

“El meu pare era jardiner. Ara és jardí.”, amb aquest poètic començament l’autor ens submergeix en els inacabables mesos en què va veure com el seu pare s'anava apagant a causa de la malaltia, acompanyant-lo fins al final.

L'estructura del llibre en capítols breus alterna el dur present de la malaltia amb anècdotes, records i vivències familiars que narra amb un to íntim i familiar i que funcionen com un oxigen necessari.
Un llibre poètic, delicat, en què l’escriptor i poeta búlgar explora com les històries que expliquem són l'única eina que tenim perquè la mort no tingui l'última paraula i ens evoca que una persona és molt més que el seu final.

"Mentre hi hagi algú que recordi el nom d'una flor plantada per un altre, la mort no haurà guanyat del tot."

Més informació:

• Georgi Gospodinov a les Biblioteques
• Georgi Gospodinov a la Viquipèdia

Recomanat per Ana Sagasta Guiu. Bib. Josep Roig i Raventós. Sitges.

Rosa Montero (Madrid,  1951) és periodista i escriptora, amb una llarga, consolidada i premiada trajectòria com a novel·lista i articulista. El 2017 va guanyar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en reconeixement de la seva trajectòria. 
Llegir Rosa Montero és garantia de gaudir de bona literatura, amb un estil precís i poètic, accessible, sensible, reflexiu i introspectiu. Tot i que no és una autora especifícament de ciència-ficció, en algunes de les seves novel·les hi podem trobar elements amb un to futurista o que exploren mons distòpics. L’exemple més clar el trobem a  “Lágrimas de lluvia”, “El peso del corazón” i “Los tiempos del odio”, protagonitzades per Bruna Husky, una detectiu replicant, poderosa tecnohumana de combat amb consciència pròpia.

L’any 2025 va publicar la darrera novel·la d’aquesta sèrie , “Animales difíciles”. L’acció ens situa a Madrid l’any 2111, i en aquesta ocasió la detectiu i els seus companys han d’investigar un atemptat en una gran empresa tecnològica. Però després del darrer cas,  Bruna Husky ha estat reconvertida en una androide preparada per a “només” recordar, calcular i raonar, i ara s’haurà d’enfrontar tant als perills externs com als seus pròpies dimonis i fragilitats internes.

L’argument combina misteri policíac amb reflexions sobre la humanitat, la memòria, la identitat i la crítica social. L’ambientació de la societat futura resulta totalment creïble i és un bon punt de partida per a reflexionar sobre intel·ligència artificial, poder, i el sentit de la vida humana un món on la tecnologia i la consciència es confonen.

Més informació:

• Rosa Montero a les Biblioteques
• Rosa Montero a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Rosa Montero a Biblioteca Virtual

Recomanat per Marta Sánchez Escutia. Bib. Santiago Rusiñol. Sitges. 

La Rain és una noia que sempre ha volgut estudiar a l'Academia formant part de l'ordre Amanecer. Però es troba amb estrebancs ja que ella no té un cognom important. A més, descobrirà que l'Academia guarda molts més secrets dels que s'imaginava.
El seva història s'entrecreua amb l'Ash Blake, una noi canalla i impertinent amb un caràcter marcat per la venjança i que donarà lloc a una tensió i química irresistibles entre els dos protagonistes.

No et pots perdre aquesta entretinguda novel·la plena de misteris, romanç i màgia.

Més informació:

• Nerea Llanes a les Biblioteques

Recomanat per Noemí Meroño. Bib. Mn. Joan Avinyó. Cubelles.

Leigh Bardugo, és una autora juvenil de literatura fantàstica, especialment reconeguda per les seves novel·les del Grishaverse. 

Aquesta nova sèrie, que comença amb "La Novena casa" i continua, de moment, amb "La Huella del infierno", tot i mantenir-se en el terreny de la novel·la juvenil es torna més fosca, pensada per un públic més adult.

Ambientada a l'Universitat de Yale, està protagonitzada per l'Alex Stern, una jove conflictiva, que ha crescut a Los Angeles, amb una mare hippie i que va deixar els estudis aviat. Després de ser la única supervivent d'un homicidi múltiple, rep una oferta per anar a estudiar a la prestigiosa universitat. Allà, passarà a formar part de "la Novena casa", Leteo, encarregada de supervisar la resta de societats secretes que hi ha a Yale. 
Una història plena d'acció, ritme constant, sorpreses i màgia. Amb una protagonista potent, l'Alex Stern, que té la capacitat de veure als morts (els grisos els anomenen), acompanyada d'uns secundaris meravellosos, com el misteriós Darlington, el seu mentor.
Un original thriller sobrenatural que no deixarà us deixarà indiferents.

Més informació:

• Leigh Bardugo a les Biblioteques
• Leigh Bardugo a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes. 

Una dona sola davant del mar. Un far ple de llibres. Descobrir que el darrer amor, el més profund i veritable, és amb la pròpia vida.

Un relat radical sobre les dones que comencen a envellir i, lluny de renunciar a res, ho volen tot. Una història que parla d’identitat, cos, bellesa, amistat, llibres, sexe i miracles. I ens recorda que potser no cal una altra persona per sentir-se estimada. Potser només cal aprendre a parlar amb el mar.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

"Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l’horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l’expressivitat enfosquint l’idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l’olor de la terra i el blat després de la sega, amb l’amargor de la fullaraca cremada o amb l’aire carregat de les tempestes d’estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l’incendi d’un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà"

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Mesos després de la mort del seu pare i recentment graduada, Marina coneix a Jaime, un home vint anys major que ella que irromp en la seva vida satisfent-la d'atencions i plans. En poc temps, el seu dia a dia fa un tomb: passa de compartir pis amb la seva millor amiga Diana, d'anar a concerts i de sortir de festa a instal·lar-se en el còmode apartament de Jaime i sopar cada cap de setmana en els millors restaurants.

Enlluernada per la sofisticada vida adulta i l'encant de Jaime, qui també es guanya a la seva família, Marina es veu submergida per complet en el seu món, començant a oblidar el que la definia.

Lucía Solla Sobral explora què significa ser jove, madurar i construir-se una identitat. Una novel·la sobre les diferents cares de l'amor i els miratges de les relacions desiguals, les dificultats del dol i l'amistat com a refugi.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tot és a punt per a la festa del patró de Verri, comarca de la Llobera i Volpenars: els carrers engalanats, les gralles afinades, la pregonera al balcó... Només un pronòstic de tempesta, una estelada inoportuna i un cadàver al campanar amenacen d’enfosquir la diada. Sospitós d’almenys una de les tres coses, li toca a l’antiheroi local, un exindigent que malda per reintegrar-se, garantir que el municipi quedarà bé davant les càmeres de TV3. Cosa difícil quan s’hi posen pel mig una misteriosa turista americana, un escamot de pistolers i un orde religiós a la caça d’unes relíquies més valuoses del que semblaven.

Protagonitzada pel detectiu sense vocació ni domicili de Ràdio Free Camaco  i a ritme d’un dels concept albums més populars del folk català, Gangsta Major cobreix el programa frenètic d’una diada en què Edgar Cantero mescla sardanistes i gegants amb tirotejos i persecucions: una novel·la negra electritzant, tendra i gamberra que agermana tradicions nostrades i gèneres universals.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Al 27 de setembre de 1975, pocs dies abans de la mort de Franco, tres joves van ser executats a la serra de Madrid. Daniel, Hidalgo i Pito havien estat detinguts i torturats per la policia, acusats de matar aquell estiu un policia i un guàrdia civil. La condemna es va imposar sense judici legal i de manera precipitada, després d'un judici militar, sense proves ni possibilitat de defensa. Al costat d'altres dues execucions, aquells joves van ser els últims afusellats pel Règim.

Molts anys després, Aroa Moreno Durán troba per casualitat, molt prop de la casa seva, les petjades d'aquells assassinats. A la muntanya on tantes vegades ha acampat de jove existeix encara el talús on es van dur a terme les execucions. Com és possible que ella no sabés res al respecte? Com va poder aquest fet quedar soterrat en les cròniques de la nostra història més recent?

A cavall entre la ficció i la crònica més personal, aquesta colpidora novel·la, consolidada sobre una recerca exhaustiva i la bella prosa de Moreno Durán, il·lumina un dels episodis més sinistres del final de la dictadura espanyola. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una lectura fresca, àgil i plena d'ironia que t’enganxa des de la primera pàgina. Amb girs constants i un humor fi, a vegades punyent, la història et manté amb el somriure als llavis i la curiositat desperta fins a l’última línia.

Tot passa en una sola nit: un sopar per celebrar el 44è aniversari d’una de les protagonistes. El que hauria de ser una vetllada festiva es converteix en l’escenari perfecte perquè surtin a la llum secreta i veritats amagades durant massa temps. Cada personatge aporta una peça clau a un engranatge ple de complicitats, retrets i revelacions inesperades.

Amb capítols curts que al final deixen sempre una pista, molt en clau de “marujeo” familiar, la novel·la es llegeix d’una tirada. Tothom amaga alguna cosa, però ningú no està preparat per al que acabarà destapant-se.

No arribarem a les postres és una història actual, àcida i alhora tendra, que parla de veritats incòmodes. Ideal per a qui busca una comèdia romàntica amb caràcter.

Més informació:

• Núria Fortuny a les Biblioteques
• Fitxa

Recomanat per Covadonga Minondo. Bib. M. Serra i Moret. Pineda de Mar. 

El protagonista, Emil Sinclair, explica de forma retrospectiva la seva vida d’ençà que tenia deu anys fins que és ferit a la Primera Guerra Mundial. Descriu el seu procés de creixement interior i com per refugiar-se de qui representa el mal, la figura de Kromer, obté l’ajuda de Max Demian. Sinclair narra diferents èpoques de la seva vida: enamorament; quan rep consells d’un sacerdot; època de les disbauxes i com acaba tot. La joventut de l’autor va ser similar a la de Sinclair.

Hesse va publicar aquest llibre l’any 1919 quan tenia quaranta-dos anys. Va tenir molta influència sobre els joves europeus que el van agafar com a model per tirar endavant després dels moments difícils que acabaven de viure. Després van venir altres llibres, El llop estepari, Siddhartha, que continuen posant l’èmfasi a defensar l’individu en comptes de la massa que era el que es feia aleshores. L’any 1946 va guanyar el Premi Nobel. Les seves obres han influenciat molts escriptors: Mercè Rodoreda, Thomas Mann, Julio Cortázar.

Més informació:

• Hermann Hesse a les Biblioteques
• Hermann Hesse a la Viquipèdia
• Article que explica la influència de l'obra Demian de Hermann Hesse sobre Mercè Rodoreda

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Tots tenim una història, alguna cosa per explicar. Això és el que pensa l’Agnès quan ha d’identificar el cos de la teva Colette, a qui suposasament van enterrar fa 4 anys. Per què la seva tia, els va ocultar que era viva?

L’Agnès ha de reconstruir la història de la seva família, i descapdellar els secrets, i en especial els de la tia Colette, a qui considerava una dona discreta

Una història delicada amb una veu única que il·lumina i conmou. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A "Han cantado bingo", Lana Corujo construeix una història sobre la infància que s’allunya de la nostàlgia i s’endinsa en zones més incòmodes i fosques. La relació entre dues germanes, marcada pels jocs nocturns mentre l’àvia és al bingo, esdevé el centre d’un relat on la imaginació conviu amb el pressentiment del perill.

El paisatge volcànic de Lanzarote hi té un paper essencial: és un escenari aspre i magnètic que reflecteix la intensitat emocional de la història. Els volcans, sempre presents, simbolitzen allò que crema per dins, les tensions familiars i els traumes soterrats. Aborda també, temes com la pèrdua, la culpa i el pas de la innocència a la consciència adulta.

Un relat delicat i colpidor, on l’autora reflexiona temes sobre la fragilitat, la pèrdua i els vincles familiars. Aquesta novel·la, que s’està convertint en un autèntic best-seller, confirma la força d’una veu literària singular i capaç de deixar empremta en el lector; consolidant-se com un dels llibres més venuts del moment, confirma l’impacte d’una autora que ha irromput amb força en el panorama literari actual.

Més informació:

• Lana Corujo a les Biblioteques
• Lana Corujo a la Viquipèdia
• Lana Corujo, la escritora que ha logrado hacerse viral sin emplear una “estrategia de marketing brutal”
• Lana Corujo: Biblioteca de Canarias 

Recomanat per Miquel Plandolit. Bib. Popular. Mataró.

El metge i escriptor japonès Sosuke Natsukawa (1978) és l'autor d'aquesta faula al·legòrica sobre el món dels llibres. 

El protagonista del llibre és Rinaro, un adolescent orfe que sempre ha viscut amb el seu avi, el propietari d’una llibreria. En morir l’avi haurà de marxar amb una tieta, però, llavors apareix el gat Tora, xerraire, savi i misteriós, que li plantejarà aventures en els estranys laberints de l'interior de la llibreria. L'objectiu és salvar les obres literàries que estan en perill i ensenyar a estimar aquests llibres, únics i bells que ens acompanyen en la nostra vida.

En aquest conte màgic trobareu reflexions sobre l'amistat, la vida, la lectura, el negoci editorial, el consumisme i la utilitat dels llibres en l'època de la intel·ligència artificial. També una bella declaració d'amor als llibres i a les llibreries petites i la seva dedicació i estima per les obres impreses i les històries que ens expliquen.

Més informació:

• Sosuke Natsukawa a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Can Baratau. Tiana. 

Els refugi del temps (Edicions del Periscopi, 2023), en castellà Las tempestálidas (Fulgencio Pimentel, 2022), és un llibre destinat a convertir-se en clàssic, un gran llibre.

Un enigmàtic psiquiatre, soci o alter ego del narrador, inaugura una clínica a Zúric (un cronorefugi) per tractar a malalts d’Alzheimer. La idea és reproduir a cada planta una dècada del segle XX per tal que els pacients millorin al viure a un espai reconeixible situant-los en la seva època de més plenitud, de la que encara tenen alguns records. Envoltats dels objectes comuns que ens connecten amb la quotidianitat, com productes, olors, diaris, o programes de televisió.

Amb un gran èxit, aviat comencen a entrar a la clínica ciutadans sense problemes de memòria que simplement volen fugir del seu propi present, i li segueixen barris, ciutats i països sencers de tota Europa que voten per la seva dècada favorita en una onada contagiosa de nostàlgia i enaltiment del passat. 

El passat no és només allò que t’ha succeït, sinó que, a vegades, és també allò que has imaginat.

Així la novel·la acaba plantejant una distopia, bastant onírica i poc lineal, quasi cinematogràfica, on l’autor aprofita per fer una anàlisi i unes reflexions profundes i sarcàstiques al voltant del passat de cada país. Ens presenta una mirada política i ens interpel·la sobre la nostra relació amb el pas del temps, criticant el perill de quedar-nos atrapats en l’enyorança històrica i les seves possibles conseqüències. El perill de tornar a caure en els errors de temps pretèrits.

Com que l’Europa del futur ja no era possible, triaríem l’Europa del passat.   En realitat és ben fàcil: quan no tens futur, votes pel passat.

Georgi Gospodínov és un dels autors més importants de la literatura búlgara i europea actual. Escriptor, poeta i columnista, amb aquest llibre va guanyar el premi Internacional Booker 2023 entre d’altres.

El llibre t’agradarà:

• Si vols fer un interessant i original viatge pel temps i pels països d’Europa
• Per què et farà reflexionar al voltant del pas del temps, de la memòria i de l’existència.
• Si valores l’humor fi, molt present a tot el llibre, intel·ligent i sarcàstic.

Més informació:

• Gueorgui Gospodínov a les Biblioteques 
• Gueorgui Gospodínov a l’Ebiblio
• Conversa entre Gueorgui Gospodínov i Miquel Cabal al CCCB. Controlar el pasado, controlar el futuro
• Humor y nostalgia en Gueorgui Gospodínov al programa Pagina2

Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans

Després de l’enterrament del senyor Everett Lighthouse, un científic que va treballar a Tanzàania mentre encara era una colònia anglesa, els quatre  fills es reuneixen. Descobreixen el que el que el pare ha deixat a cadascun. La sorpresa arriba quan a la minyona de color, el senyor Lighthouse li llega uns dietaris i una nota de perdó.

Els germans, intrigats, es pregunten quin és el motiu d’aquesta preferència i quina va ser la vida del pare a l‘Africa

Una novel·la que questiona el passat gloriòs de l’imperi britànic, del tracte a les colonies, de la família.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un escriptor que curiosament respon al nom de Juan José *Millás rep l'encàrrec del seu diari per a escriure el que, creu, pot ser el seu últim reportatge. Per això ha de pensar amb cura el tema que serveixi de tancament de tota una carrera. La cerca del reportatge perfecte desperta en el seu interior el record d'un episodi del seu passat, embolicat en la boira entre la realitat i l'imaginat, que el situa davant d'una part de la seva vida oblidada en la seva vida. .

Una novel·la amb la que tracta els temes de l’autor, la identitat, els límits de la ficció i el poder de la literatura per donar forma a la realitat. Una frontera entre la ficció i la realitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'èpica història mai explicada de noranta noies que el 1720 van ser enviades de França a través d'un atzarós viatge per mar, cap a Louisiana. 

La superiora de la Salpêtrière, l'orfenat i correccional de París, és encarregada de seleccionar un centenar de noies  que seran enviades a Louisiana per casar-les amb els colons francesos. Entre elles, tres amigues improbables: Charlotte, òrfena de dotze anys i llengua esmolada; Pétronille, jove aristòcrata sense diners i rebutjada per la família, i Geneviève, una coneguda avortista. Com les seves companyes a bord de La Baleine, ignoren tot el que les espera mar enllà.

Aquestes desconegudes unides pel destí hauran de desafiar l'adversitat i travessar una vida d'aventures i descoberta, teixida amb mals d'amor, naixements i dols, crueltat i plaers inesperats.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un homenatge a les novel·les d'aventures victorianes que mantenen l'atenció i suspens fins al final.

Nadal de 1884. El jove metge i aspirant a escriptor Arthur Conan Doyle és convidat a una sessió d'espiritisme en una casa del East End londinenc. La vetllada dona un gir macabre quan dues persones són brutalment assassinades, i el propi Doyle està a punt de córrer la mateixa sort. El seu salvador és Jack Sparks, un enigmàtic aventurer i mestre de la disfressa que afirma ser agent especial al servei de Sa Majestat la Reina Victòria. Sparks revela a Doyle que ha estat marcat com a objectiu per una sinistra secta de satanistes coneguda com la Germanor Fosca. Units pel perill, Doyle i Sparks s'embarquen en una trepidant persecució que els portarà des dels foscos carrerons de Londres fins als racons més remots d'Europa, enfrontant-se a amenaces tant humanes com sobrenaturals. La seva única pista és una llista amb set noms: els líders de la Germanor. En el seu camí, es creuaran amb societats ocultistes, practicants de màgia negra, gàrgoles que cobren vida, científics fora de polleguera i figures emblemàtiques com a Madame Blavatsky i Bram Stoker. El destí de l'Imperi britànic penja d'un fil, i només ells poden evitar la seva caiguda.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

N'hi ha prou amb acceptar les coses com són per a sentir-se satisfet? Carmen, lectora obstinada, encara no ho té clar. Després d'una vida decebedora viatjant pel món com a dona florero d'un diplomàtic fracassat, tracta de dotar els seus dies de sentit exercint de voluntària en una biblioteca pública. El record fortuït d'unes vacances que va passar al Mediterrani quan era adolescent, en les quals va descobrir l'amor, la porta a embarcar-se en un viatge a Itàlia per a posar la cirereta final a una història incompleta i, així, donar forma literària al seu passat. Magistral novel·la sobre la importància de la fabulació, ja sigui en les pàgines d'un llibre o en la pròpia biografia, una autèntica oda als lletraferits que fan de la seva vida literatura.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una dona viatja per trobar-se amb un home i, pel camí, escriu una carta que no enviarà mai: un balanç de vida a través de les seves relacions passades que li serveix d’excusa per reflexionar, entre d’altres coses, sobre el desig, les traïcions, les desigualtats, l’ambició i el pas del temps. Lisa Cohen és una novel·la que parla d’amor i de desamor, però sobretot d’amor; de les oportunitats i dels camins escollits —i dels descartats—, i de tot allò que fa que siguem qui som. Amb un estil delicat i subtil, i una llengua personalíssima, Ada Klein Fortuny celebra l’esbarzer que és la vida: un piló de coses bones entre una mà de punxes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Tao (o Dao) és una noció filosòfica i religiosa fonamental dins el pensament xinès i de l’orient llunyà en general, la seva traducció literal seria la de “camí”, però també “doctrina” o “principi”. Una de les moltes interpretacions del Tao és considerar-lo com allò inabastable, impossible de definir amb paraules, però al qual podem accedir sempre que no el busquem de manera directa, sense actuar, deixant-s’hi portar sense imposar la voluntat personal; els grans mestres taoistes en recalquen la seva  transcendència, en el qual desapareix tota distinció: entre bo i dolent, entre ésser i no-ésser.

L’origen de la monumental El Gual de la Guilla es va gestar com a guió d’una sèrie televisiva, vint capítols cocreats per Starobínets i el seu difunt marit, el també escriptor Alexander Garros, però que va ser desestimada per massa ambiciosa. Posteriorment en va recuperar els drets, i després de l’èxit de la publicació com a llibre no hi ha dubte que s’acabarà portant a terme.

Per a qui la desconegui, l’autora (Moscou, 1978) té una extensa trajectòria com a escriptora. Anomenada “l’Stephen King russa” les seves novel·les i relats de fantasia, ciència-ficció i de terror ja l’havien portada a assolir un reconeixement mundial en l’àmbit d’aquests gèneres. Amb la seva última obra, mescla de novel·la històrica, mística i filosòfica, d’aventures, fantàstica... un apassionant thriller amb tocs de realisme màgic, el salt literari només és el que calia esperar.

De les seves publicacions anteriors podem destacar els contes, també traduïts al català, de La glàndula d’Ícar, la distòpica El vivo o la dura i magnífica novel·la d’autoficció Tienes que mirar, recomanable tota l’obra.

En aquesta, Maksim Kronin, el protagonista, s’endinsarà en un camí, el seu propi Tao, a la recerca de la seva desapareguda dona lelena. Ambientada a Manxúria, regió fronterera entre la Xina precomunista i l'URSS durant el 1945 just després de la derrota japonesa de la II Guerra Mundial, en un indret remot i maleït, envoltat de bosc i aiguamolls on hi és tan difícil entrar com sortir, s’hi barregen soldats de l’Exèrcit Roig soviètic, antics soldats de l’Exèrcit Blanc tsarista, científics japonesos, bandits xinesos, mestres taoistes, mentalistes i muda-pells; aquests últims éssers i no-éssers de la mitologia xinesa i japonesa on hi destaquen les huli jing o kitsune, esperits dona-guineu tan bons com dolents. Un embat entre la filosofia occidental i oriental on s’hi suma la sempre religiosa i ambiciosa persecució de la immortalitat.

Anna Starobínets va concloure el llibre pocs mesos abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna, i pocs mesos després enfilava el seu camí (Tao?) a l’exili –contra Putin tota dissidència es paga-, primer a Geòrgia i actualment a Catalunya. Com diu repetidament un dels personatges “la guerra mai s’acaba”, i efectivament sembla que Rússia (que com al Gual de la Guilla també és tan difícil entrar-hi com sortir-ne), d’una manera o altra sempre ho està.

Més informació: 

• Anna Starobínets a les biblioteques
• Entrevista a El Periódico de Catalunya
• Entrevista a Anna Starobinets «Futuros fascinantes, horrorosos y poderosos» (versió original). Con Acento 2025

Recomanat per Alfons Guri Comallonga, de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

Un escriptor de categoria, humana i literària. Per això, al principi deu dir que "Afortunadament per als personatges de l'obra, no tenen gran cosa a veure amb la humanitat". Que no serien res més que ell i la dona amb qui es va casar. Convertits en protagonistes, amb un altre nom, d'aquesta història, per molt que ho negui.

Una categoria que li ve donada en aquest autor pel fet de ser "de dretes i de missa", com deia ell, sí, però d'una família, la de Folch i Torres, que tot i ser-ho es va posar del costat dels rojos a la Guerra Civil. Perquè Catalunya estava per sobre de tot, com per als alemanys deutschland über alles. I també per allò que el mateix Folch i Camarasa explicava de la seva manera d'escriure. Que no és la de "sang i semen", sinó l'ensucrada, sentimental, però molt per sobre de la del seu pare, més famós que no ell. 

Tot i que alhora és agut, àcid i fins i tot cínic. Que mossega amb el que escriu, vaja. De fet, fins i tot, encara que sigui una història amable, és inquietant segons com, com la majoria d'obres de Kafka. El tema de la religió omple tot el llibre, fins i tot quan diu: 

"En aquesta hora et vaig conèixer, Maria.

Cada vespre, com una mena d'Àngelus, salvant respectuosament totes les distàncies, ho penso."

O sigui, creu en el seu amor tant com ella, "tan segura com jo de tot el que era nostre” i en fa el temple de la cançó de U2 One. 

És una mena d'Evelyn Waugh, de qui ell va traduir Retorn a Brideshead al català, o de Jane Austen, però en home. Per enamorar-se necessita admirar l'altra. Recorda, o millor dit anticipa, la seva obra de vellesa Testa de vell en bronze. El protagonista d’ El nàufrag feliç naufraga a gust, perquè ja no necessita la literatura, en té prou amb l’amor que ha trobat. Alhora que es troba escrivint aquest llibre, "per no ofegar-se". Com a la seva obra posterior, Sala de miralls, en forma d’un diari. La contradicció típica dels autors com el de Don Quixot, que critiquen la literatura des de la literatura. Però sobretot es carrega els editors, al capdavall. 

La ironia omple tot el llibre, i en algun moment fa molt de riure, tot i que és molt colpidor. És ple d'expressions i paraules que són de molta cultura. Un autor que no hauria de ser un anticànon, és del millor que tenim a Catalunya. Els de Petits plaers de Viena l'han encertat.

Més informació: 

• Ramon Folch i Camarasa a les biblioteques

Recomanat per Helena Bonals, de la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.

El títol d'aquesta obra de realitat novel·lada, de capítols en forma de contes entrelligats, és una contradicció. Perquè, gràcies a l'autora, sí que n'ha quedat alguna cosa, d'aquest poble esborrat del mapa. Una explosió absurda feta pels republicans quan ja perdien la guerra, com absurdes ho són totes les morts, que es diu en començar la narració. La marca de la casa en les obres de Maria Escalas, fa que la narració dels fets colpeixi tant com els passatges concrets que tenen la força de la poesia. Ho té tot.

Una poesia a la qual la mateixa autora fa referència almenys tres vegades. "Poetes o putes, què més dona" (pàg. 79), és un joc de paraules molt ben trobat, pel contrast en el significat i la coincidència alhora de les dues paraules que s'assemblen, també com en un oxímoron. El que, en llenguatge tècnic se'n diu Discordia concors / Concordia discors.

Com que és tot basat en la realitat, és molt curiós quan un personatge empresonat pels fatxes, de Figueres, al costat de Llers, es diu Salvador Dalí. "Soc pintor, sabeu? Soc artista! Soc un geni!" (pàg. 40), diu a un company de cel·la. No seria res més que la personificació d'aquesta escriptora, que està cridada a esdevenir una autora clàssica.

Pel que fa als passatges colpidors, me n'ha arribat molt aquest: "La pena dels altres fa que ningú s'acosti, com la pesta, o com les febres que s'han endut tot el que estimava" (pàg. 25). Les persones que alguna vegada a la vida han estat humiliades, que deia Pla, saben molt bé què és que tothom les eviti, que les envolti el buit.

De totes maneres, no és una obra maniqueista, del blanc o negre dels escacs, imatge que utilitza, sinó feta del gris de qui té crítiques per als dos bàndols de la Guerra Civil. Tot i que es posiciona amb les esquerres al capdavall. El contrast entre l'escriptura fresca, llegidora i que atrapa d'aquesta autora, amb els fragments de textos reals escrits en aquell castellà carrincló de l'època, que tracten qüestions legals o polítiques, és brutal. Costen molt de llegir.

Aquest Llers destruït, que seria una metàfora del catalanisme vençut, té molta força. Com l'idealisme que transmet tota l'obra, que prova de "posar llum a la foscor", com es titula un dels capítols. Una força que només pot transmetre la literatura, que és feta perquè les coses no morin mai del tot.

Més informació: 

• Maria Escalas a les biblioteques

Recomanat per Helena Bonals, de la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat

El professor Pèrsikov descobreix un raig que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària. Això passa el 1928, temps de carestia radical per culpa d’una pesta que afecta les granges de gallines russes. El govern expropia l’invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país. Què passa quan la ciència cau en mans d’ineptes? Bulgàkov va escriure aquesta novel·la l’any 1924; una sàtira del que el jove escriptor s’ensumava del règim soviètic.

Més informació:

• Mikhail Bulgakov a les Biblioteques

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Ourika (1823) és una novel·la breu, escrita per Claire de Duras (1777–1828), una autora d’origen aristocràtic que va viure els canvis socials i polítics de la Revolució Francesa i la Restauració. Exiliada durant part de la seva joventut, Duras es va formar intel·lectualment en els cercles culturals britànics, en tornar a França, va obrir un saló on es reunien una gran varietat de persones dedicades al món de l’art, la literatura, la música o la filosofia.

Ourika és la seva primera novel·la, i està inspirada en un fet real: la història d’una nena senegalesa comprada per un administrador com a obsequi als ducs d’Orleans cap al 1782. Criada com un membre més de la família, va rebre una educació refinada i plena d’afecte, però va morir amb setze anys per causes desconegudes.

A partir d’aquest cas, Duras construeix una reflexió profunda sobre el racisme, la identitat i la marginació social, i retrata el dolor d’aquella noia educada per pertànyer a un món que mai no la reconeixerà com a igual. La protagonista d’Ourika, mai podrà formar una família ni ser plenament acceptada per la societat, més enllà del seu cercle més proper, però tampoc pot tornar als seus orígens, ja que no pertany a cap dels dos mons.

L’edició actual inclou un pròleg d’Aissata M’Ballo Diao, graduada en Periodisme i Humanitats i cofundadora de l’editorial Jande, que ressalta la importància d’aquesta obra que ja denunciava els prejudicis racials de l’època i que continua estant d’actualitat.

Més informació: 

• L'autora a les biblioteques
• Entrevista a Aissata M’Ballo Diao

Recomanat per Dolors Maldonado. Biblioteca Districte 4 de Terrassa.

«Un cor de neu» és la seva primera novel·la per a adults d’Anna Manso, guionista i escriptora de literatura infantil i juvenil.
Una interessant novel·la que gira entorn a la impossibilitat d'estimar quan encara hi ha ferides obertes.
La Sara té seixanta-cinc anys, és escriptora i viu aïllada enmig del bosc, al Berguedà. Fa vint anys que no parla amb Josep i això li provoca un dolor tan profund que li impossibilita estimar. Un dia al bosc de forma sobtada s’ensopega amb un personatge -real o simbòlic-, un llop que li salvarà la vida i que esdevindrà amic i confident amb qui sembla que pot parlar i la seva vida es capgira. Empesa per la companyia i els consells de l'animal, la Sara decideix contactar amb el seu fill. A partir d’un fet casual reprendrà la relació amb ell i uns fets dolorosos del passat -dels quals ella se sent, amb raó, culpable- aniran emergint en la història situant l’argument en el marc de l’acceptació de la culpa, de la possible redempció i dels efectes greus que tot plegat va provocar a mare i fill, però recuperar la relació amb ell no serà gens fàcil, perquè hi ha ferides del passat que són molt difícils -o impossibles- de cicatritzar.

Més informació:

• Anna Manso a les Biblioteques

• Anna Manso narra l’altra cara dels abusos sexuals

Recomanat per Dolors Serrano. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

Què estem disposats a creure’ns com a lectors: una història vertadera o una història ficcionada, per molt que es basi en fets reals? Però, que és una història vertadera sinó la versió d’algú, i, per tant, ficcionada?

Hernán Díaz es planteja aquest dilema a la novel·la Fortuna, una novel·la situada al Nova York de principis del segle XX, on coneixerem a Benjamin Rask, un important magnat de les finances i a la seva esposa Helen, una excèntrica filla d’aristòcrates.

O això és el que nosaltres, oh pobres lectors, creiem que estem llegint, perquè quan acabem aquesta primera part i passem a la segona, ens trobarem amb un altre text sobre una altra persona, amb una altra vida... o és la mateixa?

Millor no dir res més, perquè el que Díaz ha construït (sí, el verb construir li escau) a Fortuna és un trencaclosques sobre la societat nord-americana, sobre les finances, sobre la classe alta, sobre l’anarquisme... però, sobretot, un trencaclosques sobre la Veritat, que sempre és indesxifrable.

Fortuna, que fou guardonada amb el premi Pulitzer, ens recorda que no tot és tal com ho veiem, com ho llegim, com ens han explicat. Fortuna, tot i que ambientada a la primera meitat del segle XX. Ja ens parla de fake news, dels interessos per controlar qui i com explica una història i quin ús en podem fer d’ella. Fortuna, a la fi, ens recorda que hem de dubtar, i que en el dubte trobarem alguna veritat.

Més informació:

• Hernán Díaz a les Biblioteques
• Editorial Periscopi: "Fortuna"
• "Diàleg de Sant Jordi", el 21 d'abril del 2024, a la biblioteca Jaume Fuster, amb els escriptors Hernán Díaz, Jordi Puntí i Borja Bagunyà

Recomanat per Diego Ruiz. Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Un dia de gener de 1941 un soldat alemany camina sense rumb, amb unes copes de més pel barri de sant Lorenzo de Roma, i  es topa amb la Ida, una mestra viuda i mare d'un fill, que torna a casa després del treball. L'endemà el soldat marxarà per sempre i qualsevol abraçada li val. L'home  la segueix a fins al pis humil que comparteix amb el seu fill. La viola, després somriu com disculpant-se, es fuma una cigarreta, marxa i mai més sabrem d'ell. D'aquest acte banal en la seva brutalitat naixerà un nen, i la història de la família de la Ida omplirà les pàgines d'una novel·la que va il·luminar tot el segle XX i fins i tot projecta una llum intensa en la realitat d'avui. La Ida i els seus fills no són partícips en primera persona de la guerra que assola Europa, i ni tan sols tenen valor per a declarar-se víctimes: són comparses, animals tristos que mostren la seva misèria sense retreure res a ningú. Morante els rescata per sempre i ens els presenta més vius que mai. Ella és la cronista d'una història sense Història, i la seva mirada no és piadosa perquè no ho necessita. Ida, Anada, Useppe, Nino: n'hi ha prou amb acompanyar-los per a no oblidar.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tôru Sakanishi, un jove arquitecte que recentment ha acabat els estudis, s’incorpora al  prestigiós però petit estudi d'arquitectura fundat per Shunsuke Murai, deixeble de Frank Lloyd Wright. Sakanishi se sent profundament captivat per la sensibilitat artística i l’atenció que l'estudi Murai posa en cada projecte. Quan el calorós estiu arriba a Tòquio, l'estudi es trasllada a la casa d'estiu que Murai té a la falda del mont Asama. Allí, el petit equip d'arquitectes, incloses les dues dones per les quals Sakanishi se sent maldestrament atret, treballarà en el concurs per al projecte de la nova Biblioteca Nacional de Literatura Contemporània a Tòquio.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d’haver estat escrites amb màquina d’escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d’un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l’ofici». Vet aquí que La primera pedra (1990), L’instint (1992) i Sentimental (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d’una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d’una història aparentment senzilla el punt de partida d’un relat tan brillant com distintiu de l’autor.

.«Llegint-les, he enyorat una certa pirotècnia fantasiosa que sí que desplegava en aquestes novel·les, segurament perquè havia de fugir del meu context particular. Era un moment de gran creativitat arreu de la ciutat, Barcelona era aleshores pròspera i pacífica», «Als anys noranta era un bon moment per ser jove, hi havia una energia que també es reflecteix en aquesta fantasia».

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En John, un ministre escocès empobrit, accepta la feina de desallotjar l’últim ocupant d‘una illa remota al nord d‘Escòcia, l’Ivar, que ha viscut sol durant dècades amb l’única companyia dels animals i el mar. Tot i que la seva dona, Mary, té seriosos dubtes sobre la tasca, en John decideix anar-hi, i posa en marxa una cadena d‘esdeveniments que ningú podria haver predit mai.
Ambientada durant les infames Clearances de les Terres altes, quan a mitjan segle XIX comunitats senceres de pagesos van ser expulsades de les seves terres, Un dia clar comença com un relat sobre la fe i aviat es transforma en una declaració d’amor a la natura i en una reflexió sobre el llenguatge i l’amor improbable.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Durant una visita escolar a l’excavació arqueològica d’Atapuerca, un dels alumnes descobreix el cadàver d’una jove que ha estat col·locat seguint un ritual mil·lenari. Aquest assassinat recorda a l’ocorregut sis anys enrere en una altra excavació a Astúries que va quedar sense resoldre.

La inspectora Silvia Guzmán i l’expolicia Daniel Velarde seran els encarregats de portar la investigació del cas, igual que van fer a Astúries sis anys enrere. A més d’investigar, hauran d’aclarir els seus sentiments per tancar ferides.

Aquest thriller es llegeix molt ràpidament, els capítols són curts, molt ben ambientats i documentats, manté la tensió i la intriga fins al final, els personatges estan molt ben definits i els sospitosos es van descartant amb els girs argumentals, o no...

Manuel Ríos San Martín és guionista, productor i director de cinema i televisió. La huella del mal és la seva segona novel·la i, encara que es va publicar en el 2019, està d’actualitat perquè una famosa plataforma ha fet una pel·lícula. 

Us animem a llegir la novel·la i després veure la pel·lícula.

Més informació:

• Manuel Ríos San Martín a les biblioteques
• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Sílvia Serrano de la Biblioteca Can Baró de Corbera de Llobregat.

Victor del Árbol és un escriptor català reconegut per les seves novel·les de gènere negre i per la profunditat emocional de les seves obres. Va cursar estudis d’Història a la Universitat de Barcelona i, entre 1992 i 2012, va treballar com a mosso d’esquadra. Les seves novel·les han estat traduïdes a diferents idiomes i han obtingut diversos premis.

Diego Martín és un professor universitari que ha pogut escapar aparentment del seu passat marcat pel dolor i la violència. Tot canvia quan reapareix un vell conegut relacionat amb la seva germana, ingressada en un centre psiquiàtric i a partir d’aquí Diego es veurà obligat a enfrontar-se a la seva pròpia història familiar.

És una novel·la que ens convida a reflexionar sobre el passat i les relacions familiars marcades pel silenci i la culpa. Victor del Árbol, fidel al seu estil, construeix una història fosca i plena de matisos emocionals.
La novel·la explora les ferides familiars i socials al llarg de tres generacions d’una família espanyola des de la Guerra Civil fins a l’actualitat.

Més informació:

• Víctor del Árbol a les Biblioteques
• Víctor del Árbol a la Viquipèdia

Recomanat per Teresa Alvover. Bib. Sant Adrià del Besòs. 

"Llovizna", és d’aquelles novel·les que exploren aspectes tant humans com són: la memòria, l’oblit, la culpa i el perdó. L’obra està ambientada majoritàriament al voltant del riu Besòs, el barri de la Catalana i el Municipi de Sant Adrià de Besòs. I, molts d’altres indrets del Barcelonès Nord i l’extraradi Barceloní. Es tracta d’una obra que fa una combinació d’intriga i costumbrisme, on l’autor utilitza una estructura o tècnica narrativa complexa i original, introduint una novel·la dins d’una altra: Lodo dins de Llovizna.

Fran Toro, com a bon professor d’història, ha volgut situar la narració en dos moments històrics importants: les inundacions de 1962, amb la major catàstrofe hidrològica a Espanya, i en l’època dels 80, que és on Manuel Roldán, el protagonista principal, té les seves lluites internes per la culpa i els remordiments que el persegueixen pels esdeveniments viscuts durant el passat.

En definitiva, estem davant d’un obra colpidora, que combina les emocions dels personatges, amb la memòria històrica i, amb una estructura narrativa innovadora, que atrapa al lector des de la primera fins a la darrera pàgina del llibre i li convida a la reflexió.

Més informació:

• Fran Toro a les Biblioteques

Recomanat per Alicia Carrillo. Bib. Font de la Mina. Sant Adrià de Besòs.