La mar i la literatura sempre han sigut molt bones companyes. L' hora del mar, l'hora de les aventures i dels descobriments. No és potser L'Odissea el mite de tot viatge? Les cançons d'Homer tenen la facultat d'alliberar-nos, encara que sigui només per uns breus moments, de la temible càrrega que la tradició ja ha imposat durant milers d'anys.

El mar i els seus somnis sepultats, com el continent perdut de l'Atlàntida i retrobat pel capità Nemo a 20.000 llegües de viatge submarí. Ser el primer a entrar a la cova de Circe o a escoltar a Ulisses anomenar-se a ell mateix Ningú, com Nemo, és el desig de tot lector, que es compleix reiteradament, generació rere generació, per aquells que obren L'Odissea per primer cop.

Aquest moment jus primae noctis és el que assegura als llibres clàssics la seva única immortalitat profitosa. Descobriments de nous continents, lluites titàniques amb el mar i els seus monstres, la línia de l'horitzó d'altres somnis.