En un món devastat, on només plou cendra i l’aire és irrespirable, existeix la Casa de la Hermandad Sagrada, una comunitat de culte religiós que, en nom de la il·luminació, sotmet les dones a sacrificis i tortures. Totes viuen sota el comandament de la Germana Superior, que, al seu torn, obeeix un ésser misteriós anomenat «Ell».

A Las indignas, Agustina Bazterrica ens endinsa en una distopia inquietant a través del diari personal de la protagonista, una de les dones que formen part d’aquesta comunitat. A mesura que avança el relat, descobrim un univers opressiu en què la fe, el poder i la submissió marquen la vida de les dones, atrapades en una realitat tan hostil com desoladora.

Amb una narració crua i una atmosfera densa i asfixiant, la novel·la combina elements que recorden El conte de la criada i The Last of Us. Bazterrica construeix un món fosc que interpel·la el lector i el manté en tensió fins a l’última pàgina. Una lectura colpidora i absorbent, ideal per a qui gaudeix de les distopies que exploren els límits de la crueltat humana i les relacions de poder.

Més informació:

• Fitxa de Las indignas a Aladí
• Llibre electrònic a eBiblio
• Una altra obra destacada d’Agustina Bazterrica: Cadàver exquisit

Recomanat per Marta Poveda. Biblioteca Els Safareigs. Sabadell.

Catábasis, de R. F. Kuang, és una novel·la de fantasia que combina parts que m’han recordat el mite d’Orfeu i Eurídice juntament amb la Divina Comèdia de Dante. Si hi afegim el món universitari de Cambridge i un sistema de màgia fascinant, ja tindríem tots els ingredients per gaudir d’aquesta original lectura.

El punt de partida és la mort en un accident del catedràtic Jacob Grimes, suposadament per culpa de la nostra protagonista, l’Alice Law. Per obligació moral i també per interès personal, ja que necessita Jacob per defensar la seva tesi, graduar-se i obtenir la seva carta de recomanació per aspirar a una plaça de prestigi, l’Alice emprèn el descens a l’inframon acompanyada de Peter Murdoch, el seu rival acadèmic i antagonista. En Peter i l’Alice, acostumats a competir entre ells, es veuen obligats a cooperar per anar superant les proves i els reptes que es trobaran en aquest descens. Aquesta aventura serà també un viatge introspectiu per a l’Alice.

Kuang aprofita la novel·la per fer una crítica al sistema universitari contemporani: abús de poder dels tutors, competitivitat fins a extrems tòxics, obsessió pel treball… Tot plegat fa que ens plantegem si el sacrifici de la salut, de les relacions o de la felicitat compensa en un sistema que ens empeny a una competició infinita, en què sempre has de ser millor que els altres. Un sistema en què qualsevol fita queda petita de seguida i en què assolir un objectiu només serveix per començar a perseguir-ne un de més ambiciós.

Més informació:

• Consulta el llibre al catàleg Aladí
• Vídeo sobre el llibre

Recomanat per Xavier Imedio. Biblioteca del Districte 2. Terrassa.

Kazuo Ishiguro, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 2017, és un mestre indiscutible a l’hora d’explorar la memòria, el pas del temps i els racons més vulnerables de la condició humana. En aquesta novel·la, l’autor britànic d’origen japonès torna a la ciència-ficció més íntima i humanista, una línia que ja va traçar magistralment a No em deixis mai.

Aquesta història ens submergeix en la ment de la Klara, una Amiga Artificial (AA) dissenyada per fer companyia als nens privilegiats. Des de l’aparador de la botiga on espera ser escollida, observa el món exterior amb una curiositat desbordant i una devoció quasi mística pel Sol, a qui considera una entitat generosa i vital.

El que fa que aquesta lectura sigui realment captivadora és el canvi de perspectiva. En lloc de mirar la tecnologia amb recel o des de la distància, Ishiguro ens col·loca dins dels ulls de la màquina. La mirada de la Klara és neta, minuciosa i profundament empàtica, fet que genera una paradoxa fascinant: sovint ella es mostra molt més humana, comprensiva i lleial que les persones de carn i ossos que l’envolten. La seva veu narrativa t’atrapa subtilment, sense girs dramàtics forçats, sinó a través d’una tendresa continguda que acaba calant molt fons.

Us encoratjo a endinsar-vos en aquesta obra perquè va un pas més enllà del debat sobre els perills de la intel·ligència artificial. És una història que fa de mirall i fa reflexionar. Utilitza la tecnologia com a pretext per llançar-nos preguntes essencials que ens toquen a tots: Què ens fa realment humans? Es pot replicar el cor de les persones? Què significa estimar i tenir cura d’algú en un món cada vegada més individualista i competitiu?

Klara i el sol és una novel·la delicada i punyent alhora, ideal per a qui busqui històries reflexives que deixen una petjada entranyable a la nostra memòria.

Més informació:

• Consulta el llibre a l’eBiblio
• Consulta el llibre al catàleg Aladí
• Ressenya del llibre
• Kazuo Ishiguro a la Viquipèdia

Recomanat per Susi Rodríguez Melero. Biblioteca de Terrassa.

“La millor venjança és no assemblar-te a qui t’ha fet mal” 
(Marc Aureli, Meditacions. Llibre VI, paràgraf 6)

Sam Simoneaux (Lucky) arrossega massa fantasmes. Quan la seva situació sembla una mica més estabilitzada i albira un futur tranquil, la desaparició d’una nena petita als grans magatzems on treballa d’encarregat farà que la seva vida doni un gir inesperat.

Tim Gautreaux tot i que escriu en anglès, és d’origen catjun (o cajun) com el principal protagonista, un grup ètnic i cultural localitzat principalment al sud de l’estat de Louisiana on hi predominen els bayous (aiguamolls). Parlen una variant del francès, ancorada al que es parlava a la França rural del s. XVIII, molt característica. Va debutar amb el fabulós llibre de contes El mismo sitio, las mismas cosas (us el recomanem amb insistència) on retrata brillantment la classe treballadora del sud dels Estats Units; ha publicat les novel·les El paso siguiente en el baile i Luisiana, 1923 que donen pas a la monumental i èpica Desaparecidos, i dos volums de contes més, Todo lo que vale i Señales.

Perquè Desaparecidos és una obra poderosa, una d’aquelles que un cop dins no es poden deixar i que ens dol l’última pàgina. Gautreaux, de la mà de Simoneaux, o a la inversa, ens porta des de la I Guerra Mundial a les aigües del riu Mississipí a bord de l’Ambassador (una sala de ball flotant que va vorejant els pobles i llogarets de la riba a ritme del jazz primigeni del s. XX), per les vies ferroviàries que travessen els bayous i pel viatge vital i interior d’uns personatges complexos i magistrals immersos en una societat on impera la llei seca i on la vida val poc o molt depenent dels recursos disponibles.

Una novel·la es pot definir pel seu tema principal, la trama, l’originalitat... La història que ens explica l’autor toca la culpa, la venjança, la violència i el mal. La humanitat i la decència, el racisme i la supervivència, tot enllaçat amb la música, l’aventura, la intriga i pinzellades de western.

Però al nostre parer principalment es tracta d’una mostra impecable dels principis bàsics de l’estoïcisme: l’acceptació del destí, el domini de les emocions, la virtut i el control d’allò que només depèn de tu.

Aconseguiran els i les protagonistes seguir la màxima estoica de Marc Aureli? Llegiu-la i ho esbrinareu.

Més informació:

• Tim Gautreaux a les biblioteques

• Extracte d’entrevista d’EFE (Infobae)

Recomanat per Alfons Guri Comallonga. Biblioteca de Barberà del Vallès.

Dones sense homes, de Cristina del Puerto-Peix, és una novel·la que explora la reconstrucció personal després d’una ruptura que ho capgira tot. L’Elisenda, la protagonista, veu com la seva vida fa un tomb inesperat quan la Tina, la seva parella durant sis anys, la deixa. Aquest esdeveniment desencadena una profunda revisió de la seva identitat i la porta a enfrontar-se a qüestions que havia mantingut enterrades durant molt de temps.

A través d’un relat que combina passat i present, l’autora dibuixa el retrat d’una dona que intenta entendre les ferides de la infància, les tensions familiars, la vivència de la seva orientació sexual i el dol encara obert per la mort de la seva mare. Aquest procés d’introspecció es veu marcat també pel pes d’un llegat literari familiar que condiciona la manera com l’Elisenda es percep a si mateixa i al món que l’envolta.

Un dels aspectes més destacats de la novel·la és la seva veu narrativa: propera, intel·ligent i carregada d’ironia. La protagonista estableix una mena de complicitat amb el lector, fent que la lectura sigui fluida i emocionalment sincera. Alhora, la narració incorpora pinzellades de realisme màgic i simbolisme, amb personatges i situacions que aporten una atmosfera suggeridora i que recorden la influència d’Haruki Murakami, autor admirat per l’Elisenda.

Malgrat tractar temes com la pèrdua, la solitud o la incertesa, Dones sense homes evita el dramatisme excessiu gràcies a un sentit de l’humor subtil i una mirada tendra sobre les contradiccions humanes. Cristina del Puerto-Peix construeix una història emotiva i plena de matisos, amb personatges creïbles i una sensibilitat que connecta fàcilment amb el lector.

En definitiva, aquesta novel·la és una reflexió sobre l’amor, la memòria, la identitat i la capacitat de reinventar-se quan les certeses desapareixen. Un debut literari sòlid, fresc i emotiu que confirma una veu prometedora dins la narrativa catalana contemporània.

Més informació:

• Cristina del Puerto-Peix a les Biblioteques
• Entrevista a l'autora a Núvol
• Llibres d'Haruki Murakami a Polinyà

Recomanat per Mercè Rivas. Bib. Neus Català. Polinyà.

Max Aub (París, 1903 – Mèxic D.F., 1972) és un escriptor d’origen francès, que en plena guerra mundial s’instal·la a València amb la família. Allà estudia batxillerat i als vint anys adopta la nacionalitat espanyola. Afí a l’estètica d’avantguarda, cultiva diferents gèneres: narrativa, poesia i teatre experimental. Amb la Guerra Civil s’exilia a París i, després d’un període de reclusió en diferents camps de concentració, aconsegueix arribar a Mèxic. Allà exerceix de periodista, cineasta i professor, i no és fins al 1969 que se li permet tornar a Espanya.

Ens sembla important entretenir-nos en aquest apunt biogràfic per contrastar-lo amb el caràcter humorístic de l’obra que avui recomanem: Crímenes ejemplares. Una vegada més, l’humor negre serveix per parlar de coses molt serioses.

Al llarg de tot el seu periple vital, Max Aub va anar escrivint petits relats sobre assassinats curiosos que són d’una hilaritat extraordinària, i els feia arribar als seus coneguts a través d’una publicació anomenada Sala de espera. L’any 1957, per primera vegada, va agrupar vuitanta-set d’aquests contes i els va publicar amb el títol Crímenes ejemplares. Són els mateixos que ara l’editorial Media Vaca recupera amb il·lustracions de trenta-un artistes de primer nivell, com Asun Balzola, Arnal Ballester, Miguel Calatayud, Pep Montserrat, Gallardo, Isidro Ferrer, Ana Juan, Paco Giménez, El Roto, Gabriela Rubio o Isol. Totes aquestes il·lustracions, que, com acostuma a fer Media Vaca, són en bicromia, vermell i negre en aquest cas, tenen el valor de subratllar encara més el to escabrós i decebedor amb què Max Aub retrata la mediocritat humana.

Obriu per qualsevol pàgina el llibre i deixeu-vos sorprendre per uns textos que eren microrelats abans de la invenció d’aquest terme:

“Lo maté porque, en vez de comer, rumiaba.”
“Lo maté porque me dolía la cabeza. Y él venga hablar, sin parar, sin descanso, de cosas que me tenían completamente sin cuidado. La verdad, aunque me hubiesen importado. Antes, miré mi reloj seis veces, descaradamente: no hizo caso. Creo que es una atenuante muy de tenerse en cuenta.”

Més informació:

• Crímenes ejemplares a les Biblioteques

Recomanat per Glòria Gorchs. Bib. Roca Umbert. Granollers.

María Agúndez (Saragossa, 1990) és escriptora, locutora publicitària i il·lustradora. Als vint-i-un anys va escriure i dirigir el documental Los hombres también son vírgenes, guardonat amb el premi al millor curtmetratge documental als Premis Ciutat de Palma. Anys més tard va publicar la seva primera novel·la, Piscinas que no cubren, i amb Casas limpias ens ofereix una història carregada d’humor, observació social i una mirada aguda sobre les contradiccions de la vida contemporània.

Casas limpias presenta la història de la Sol, una dona embarassada, que necessita ajuda externa per netejar la seva casa en aquesta etapa de la seva vida. Cada setmana rep a casa seva dues treballadores domèstiques, la Diana i l’Emily, que l’ajuden amb les tasques de la llar. El que inicialment hauria de ser una ajuda pràctica acaba convertint-se en una font constant d’incomoditat i conflicte intern, ja que la Sol no encaixa fàcilment la contradicció entre els seus ideals i la realitat de necessitar aquest suport.

A través d’aquesta situació aparentment quotidiana, la novel·la reflexiona sobre les diferències de classe, les feines invisibles, la maternitat, les expectatives socials i la necessitat constant de complir amb allò que s’espera de nosaltres. Les treballadores domèstiques esdevenen un mirall on la Sol observa les seves pròpies contradiccions.

Es tracta d’una novel·la irònica, punyent i molt actual, escrita amb una veu fresca i plena d’humor. Tot i que moltes situacions arrenquen un somriure, el rerefons és profundament seriós: la distribució dels treballs de cura, la càrrega mental que sovint recau sobre les dones, el pes de les aparences i el poc reconeixement social que reben moltes persones que treballen a les llars dels altres.

Casas limpias és una lectura àgil que enganxa des de les primeres pàgines, però que alhora convida a la reflexió. Una obra que parla de les nostres incoherències, dels prejudicis que arrosseguem i de tot allò que acostuma a quedar amagat dins de cada casa neta.

Més informació:

• Casas limpias a les Biblioteques
• Web de María Agúndez
• Reportatge a RTVE
• Entrevista a Vogue España
• Entrevista a Efeminista
• Entrevista a Zenda
• Entrevista a La Voz de Galicia

Recomanat per Yolanda González. Bib. Jordi Ribas. Sant Fost de Campsentelles.

Segur que moltes coneixeu la història de La Bella Dorment, però si voleu gaudir d’una bona reinterpretació d’aquesta història, heu de llegir La Gripaueta.

Tanca espinosa, de T. Kingfisher, amb traducció d’Elena Ordeig i publicat per Indòmita, ens narra la història de la Gripaueta, a qui li encomanen custodiar, amb la seva màgia, una fortalesa coberta per una gran tanca d’esbarzers. Després de molts segles, un cavaller s’hi apropa amb la intenció de descobrir què s’hi amaga i desfer una possible maledicció.

Fent ús de poques pàgines, l’autora confecciona una trama molt ben filada. La història combina el present amb retalls del passat, que esdevenen imprescindibles per situar-nos i ser coneixedors de com hem arribat fins al moment actual.

Entre paratges foscos, tendres, tristos i altres d’alegres i esperançadors, T. Kingfisher crea uns personatges plens de simbolisme i força.

La Gripaueta no us deixarà indiferents, amb els seus pensaments, el seu caràcter i la seva naturalesa, malgrat la seva condició. Podreu no només gaudir d’aquesta reinterpretació exquisida, sinó que també reflexionar sobre els actes d’éssers ben peculiars.

En definitiva, es tracta d’una proposta breu, però molt ben construïda, que confirma el talent de T. Kingfisher per donar una nova vida als contes tradicionals.

Més informació:

• T. Kingfisher a les Biblioteques

Recomanat per Rosa Puigdomenech. Bib. Ca l’Oliveres. Lliçà d’Amunt.

La Sagrada Família no va ser mai un projecte només d’arquitectes, escultors o mestres d’obres. Ja des dels anys trenta, aquest repte, aquest ideal, transcendia els límits de l’obra pròpiament construïda per convertir-se en un projecte col·lectiu del barri.

Amb aquesta novel·la tenim l’oportunitat de conèixer els nens i les nenes que creixien entorn del temple i que, amb ell, s’anaven fent grans.

Molts dels adults del barri treballaven sota les ordres de Gaudí i alguns d’altres feien de models; permetien que els enguixessin tot el cos per, després, esdevenir pedra i encarnar un personatge rellevant dels que apareixerien a la façana del Naixement.

El somni de tota aquesta gent semblava invencible, però va arribar la Guerra Civil...

Més informació:

• Alfred Bosch a les Biblioteques
• Basílica de la Sagrada Família

Recomanat per Ariadna Sancho. Bib. Contravent. Vilanova del Vallès.

El món de la literatura de fantasia va tenir un moment àlgid fa unes poques dècades amb la publicació de les obres d’escriptors com George R. R. Martin, Patrick Rothfuss, Steven Erickson o Brandon Sanderson. Els seus llibres amb nissagues ben conegudes van encisar a milers de lectors d’arreu del món i van crear generacions de nous lectors. Alguns d’aquests autors, però, han anat desapareixent dels prestatges i han deixat les seves aventures inacabades. Si algun dia veurem com acaben les obres de Martin o Rothfuss no ho sabem, però el que tenim clar és que tenim altres opcions al nostre abast. En aquest punt podríem parlar del prolífic Brandon Sanderson (quin ritme porta!) o de l’escriptora Robin Hobb, que sembla que finalment rep el reconeixement que es mereixia des de fa vint anys.

Però, més concretament, us volem recomanar una obra de l’escriptor Joe Abercrombie, un autor anglès que, gràcies a la seva feina honesta i constant, s’ha fet un lloc entre els grans del gènere. Les claus del seu èxit es basen sobretot en una narrativa impactant amb les seves dosis de cruesa, però en la dosi justa. La seva fantasia és bruta i té un cert punt realista amb personatges plens de defectes però que, tard o d’hora, tindran el seu moment d’heroïcitat (però també de patiment). Tot això amb una narrativa trepidant que arrossega el lector a passar pàgines contínuament.

A l’hora de recomanar una de les seves obres, segurament la majoria escolliria La primera ley, la seva primera trilogia i que és fonamental per a qualsevol lector interessat en la literatura fantàstica. Però avui us volem apropar una de les seves darreres obres: Un poco de odio, la primera part de la trilogia de La era de la locura, i que, injustament, ha passat una mica desapercebuda. Segurament perquè Abercrombie ha seguit creixent com a escriptor i en aquesta obra deixa una mica apartat el vessant aventurer per centrar-se en la política i els canvis socials. No és estrany que l’autor faci servir la fantasia com a vehicle per poder parlar de les injustícies del món, aspecte que en aquesta trilogia és més que evident, amb una crítica ferotge al capitalisme. Així que, si teniu una mica de paciència, podeu gaudir d’una trilogia amb molta càrrega d’aventures, però que també contempla l’abús del poder, la política i l’avarícia.

Més informació:

• Joe Abercrombie a les Biblioteques
• Joe Abercrombie
• Joe Abercrombie a Alianza Editorial

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà - Jordi Solé Tura. Mollet del Vallès.

Internament és la novel·la de debut de la periodista vilafranquina Mònica Ramoneda, publicada per Angle Editorial el 2023. L’autora hi aborda el tema de la salut mental des d’una òptica molt personal i sincera perquè, tot i que els personatges secundaris i l’entorn són ficcionats, podem dir que la novel·la és autobiogràfica. De fet, la seva escriptura neix com a prescripció mèdica, com a eina de curació, de la necessitat de posar distància per mirar d’entendre’s. I el resultat és espectacular!

De la mà de la Maia viurem el que és realment una depressió, amb els seus antecedents des de l’adolescència, les seves crisis, els seus altibaixos i també el seu internament en un centre psiquiàtric, un episodi duríssim, i la seva sortida, que coincideix amb el confinament per la pandèmia de la covid per fer-ho encara més difícil.

El relat és cru, fa patir, llegiu-lo en un bon moment, perquè el sentireu tan real i colpidor que empatitzareu moltíssim amb la Maia i podreu sentir tant la seva ràbia, la seva incomprensió i la seva soledat, que tindreu moltes ganes d’abraçar-la i us farà entendre molt i molt bé com de devastadora és aquesta malaltia, encara ara massa estigmatitzada. Justament aquest és un dels objectius del relat també, fugir de la romantització de la malaltia i de la seva identificació amb el jo, com molt bé apunta l’epígraf de l’escriptora Siri Hustvedt.

Us animem a donar-li la mà i acompanyar-la al llarg de la novel·la, perquè més enllà de «l’abisme que l’habita», la Maia es mereix un final esperançador...

Més informació:

• Mònica Ramoneda a les Biblioteques
• Entrevista a Núvol
• Entrevista a El 3 de Vuit

Recomanat per Sònia López. Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès.

Músic i compositor argentí que ha fusionat folk i rock durant dècades en grups com Arco Iris o Bajofondo, a més de treballar com a productor al costat d’algunes de les millors bandes llatinoamericanes.

Amb l’entrada de segle la seva música va arribar al cinema, on ha participat en multitud de projectes, encaixant perfectament en gran diversitat de pel·lícules amb directors com Alejandro G. Iñárritu, Walter Salles o Ang Lee.

Posteriorment, també ha creat bandes sonores per a videojocs com The Last of us, el què ha ampliat encara més el seu públic entre les generacions més joves.

De Ushuaia a Quiaca va néixer fa quaranta anys, arran d’un viatge que Santaolalla va fer junt a León Gieco des de l’extrem sud fins a l’extrem nord de l’Argentina, enregistrant i tocant amb músics de folk de les diferents cultures que hi formen part.

Aquesta cançó, inclosa a posteriori a la banda sonora del film Diarios de motocicleta, permet ja entreveure l’estil més habitual de les seves composicions posteriors.

Tot i que utilitza molts altres instruments (alguns propis d’altres cultures i èpoques), potser el tret més característic de la seva música és la sonoritat del ronroco; un instrument de corda de la família del charango utilitzat habitualment a la música andina, que Santaolalla interpreta a la seva pròpia manera amb un resultat fascinant.

Més informació:

• Gustavo Santaolalla a les Biblioteques 
• Gustavo Santaolalla a la Viquipèdia

Babel : music from and inspired by the motion picture / Santaolalla, Gustavo

The Motorcycle diaries : original motion picture soundtrack / Santaolalla, Gustavo

Biutiful : original motion picture soundtrack / Santaolalla, Gustavo

Camino / Santaolalla, Gustavo

Brokeback Mountain / Santaolalla, Gustavo

The Last of us. Parte I /

The Last of us : parte II /

The Last of us /

The Last of us. Segunda temporada completa /

Babel /

Camino /

Diarios de motocicleta /

Biutiful /

Brokeback mountain : en terreno vedado /

Amores perros /

Agosto /

Relatos salvajes /

21 gramos /

Relatos salvajes /

El Libro de la vida /

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà. 

Uxía Larrosa, Menció Talent Jove del Premi Finestres de Còmic en Català 2025, ens proposa un còmic intimista, quotidià però a l’hora revelador i inquietant. Carme, una treballadora qualsevol amb una vida rutinària, descobreix un dia que la seva ombra s’ha separat d’ella. Aquest fet altera la seva vida i la seva relació amb els amics i la parella. Aparentment és la mateixa però quan un dia torna a reunir-se amb la seva ombra descobreix que la vida que ella ha viscut separada és la que l’hagués agradat viure a ella.

L’autora aprofita la metàfora de la separació per introduir-nos al món de la dualitat, de l’estranyament dins de la quotidianitat per oferir-nos una faula sobre la identitat, les rutines i la impossibilitat d’escapar de les estructures socials que ens sostenen. Ho fa amb molta delicadesa, sense jutjar cap actitud. Conscient que la millor manera de retrobar-se a un mateix, sovint, és amb una separació.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Cami, la Sofi, la Cata i la Majo són amigues de tota la vida, però ara toca créixer, prendre decisions i afrontar canvis que les allunyen. Entre Santiago de Xile i Madrid, la novel·la parla de migració, maternitat, desarrelament i amistat, però també de la necessitat de conservar els vincles que ens han fet qui som.

Una primera novel·la sobre el pas a la vida adulta i sobre aquestes amistats que, malgrat la distància i els canvis, continuen sent un lloc on tornar. Una història tendra i lluminosa sobre créixer sense deixar enrere les persones que ens han acompanyat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què passa quan la vellesa deixa de ser sinònim de calma i renúncia? En aquests tretze contes, Jane Campbell dona veu a dones grans que encara desitgen, s’enamoren, s’enfaden, gaudeixen i transgredeixen. Amb humor, tendresa i una bona dosi d’ironia, l’autora parla del desig, el sexe, la memòria i la necessitat de sentir-se viva més enllà dels setanta anys.

Una obra sorprenent i poc convencional que qüestiona la manera com acostumem a representar la vellesa femenina. Perquè fer-se gran no vol dir deixar de desitjar, de sentir o de viure intensament. I Jane Campbell ho explica amb una llibertat contagiosa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El protagonista d’aquesta novel·la és un jove islandès que acaba de perdre la mare. La seva relació amb el món és distant, però l’Arnljótur té una passió: les roses, especial-ment una varietat antiga de vuit pètals, la rosa candida, que la seva mare cultivava amb devoció. Aquesta passió el du al sud d’Europa per restaurar el roserar d’un monestir. Lluny de casa li toca afrontar el dol i la solitud —fins que l’Anna, la noia amb qui va passar una nit abans de marxar, el contacta per dir-li que ha tingut una filla seva i que se n’haurà de fer càrrec durant un temps.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Hi ha llibres que, en acabar-los, et deixen amb unes ganes immenses de viatjar. Aquest n’és un.

Metamorfosi és una novel·la breu, d’unes 160 pàgines i de format petit, però amb una gran capacitat per transportar-nos lluny. És una lectura pausada, d’aquelles que conviden a aturar-se perquè hi ha frases que demanen una pausa. Diu molt amb molt poques paraules.

L’autora viatja a Metamorfosi, un petit veïnat del Peloponès, amb els seus amics —la família escollida— per passar-hi dos estius. Durant aquest temps viurà, precisament, una metamorfosi: un viatge exterior, però també un profund viatge interior.

Amb una gran delicadesa, Míriam Cano parla de la pèrdua, de l’amor en totes les seves formes, del pas del temps i d’aquell anhel que ens acompanya tota la vida: la recerca d’allò que ens fa sentir plenes.

Una lectura perfecta per a qui necessita una mica de sol i mar en ple hivern... o per a qui, a l’estiu, no en té mai prou.

Més informació:

• Míriam Cano a les Biblioteques
• Míriam Cano a la Viquipèdia
• Míriam Cano al CCCB

Recomanat per Alea Ardanuy. Bib. Montserrat Roig. Sant Feliu de Llobregat.

La dansa de paraules comença des del títol.

Tot jugant amb el refrany castellà i amb la coberta, d'un vermell que frissa amb el tèxtil, convida a ballar al ritme del relat de Josi, una dona de vuitanta anys que decideix repassar sense filtres i en clau de reivindicació femenina alguns episodis de la seva vida, ambientada al Madrid de la postguerra.

El relat també és dansaire, va i ve en el temps, en capítols curts que no segueixen un ordre lineal cronològic. Comencen amb una bona frase que et va ressonant a mesura que avances i acaben amb una altra que tanca (i continua dansant amb qui llegeix).

Ho fa segons li venen els records perquè, com bé diu, "la memoria no tiene índice".

Ana Milán comparteix aquest relat íntim, tot reivindicant el valor d’allò que un dia semblava quotidià i gris, que pot ser elevat a la categoria de novel·la i, fins i tot, història. I en color vermell.

"Si se ha vivido de verdad se morirá varias veces; es el precio, no hay otra manera de hacerlo o, mejor dicho, no hay manera de no hacerlo".

Més informació:

• Ana Milán a les Biblioteques
• Ana Milán a la Viquipèdia
• Fitxa del llibre a Editorial Planeta
• Fragment del llibre
• Ressenya a De lector a lector
• Ressenya a Bitácora de mis lecturas

Recomanat per Esther Cerro Romero. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

Aquesta novel·la serviria per a un club de lectura. Pel que diu, per com ho diu. Plena de pensament, de bellesa, de paraules per aprendre, així com de l'arquetip de la Sira, la protagonista que és digna de ser imitada per la noblesa en la seva manera d'estimar.

Aquesta professora d'universitat, amb el seu amor "fet de decisió i voluntat" (45), de "dolor-amor" (145), amb el seu Esperit de la matèria, títol d'un dels seus llibres, arriba moltíssim al lector. També amb un altre títol, Llengua bífida, amb una metàfora que "presenta la dualitat de la comunicació i el sentit", que se'n diu a la xarxa. Una dualitat que la mateixa novel·la mostra tot inserint llargs trossos de poesia, la pretesa poesia de la Sira, que es llegeix amb deler perquè és planera però amb molt de sentiment alhora.

La Sira no vol un amor placebo, fet d'aparences, el tema del llibre, però això no depèn només d'ella sinó de l'altre, i no se'n surt amb la relació amb un alumne. L'experiència amb el seu marit es repeteix de nou. Tot i això, el fet de cercar aquest amor l'honora, tant com la seva "vivència sapiencial" (236). Una relació que dura com en la pel·lícula Nou setmanes i mitja. Que no té futur, i de seguida es mostra així en la novel·la, perquè el noi de qui s'ha enamorat -com Margarit parlava a Edat roja d’alguna alumna-, se sent incòmode amb aquesta relació.

Aquest noi es diu Manuel, un nom que l'autor sembla que ha escollit perquè és un anagrama entre MANUEL i ALUMNE. I també, en una carambola, és la traducció al català del nom del ministre francès Macron, Emmanuel, casat amb una dona vint-i-quatre anys més gran.

El concepte de placebo té moltes ressonàncies literàries, com a l'obra Nit de reis de Shakespeare, amb la idea de la "delusió", que diu en el seu pròleg Salvador Oliva, l'amor fet de parences i prou. "Encara em faig creus que la mare pogués tenir un amor passional d'aquells de pel·lícula" (231), diu el fill de la Sira.

A la part final, el sentiment en l'obra es desborda, tot ressaltant els versos d'ella "com ho faré, el jorn que et torni a veure,/ i hagi de bridar el cor davant de tots" (257). O bé "Brollen alexandrins com estels de la nit" (258). Aquest llibre no és cap placebo, és literatura i poesia que és bona i no enganya, com la religió cristiana que el seu autor defensa a tort i a dret.

Més informació: 

• Lluís Busquets i Grabulosa a les biblioteques

Recomanat per Helena Bonals, de la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.

Tot comença amb una fotografia de la seva àvia, feta durant el viatge de noces l'any 1941, en plena Segona Guerra Mundial. La imatge impulsa Lea Ypi a reconstruir la vida de Leman Ypi, una dona atrapada entre l'ocupació feixista d'Albània, l'esclat del conflicte bèl·lic i els profunds canvis polítics que marcarien el país durant dècades. A través d'aquesta investigació familiar, l'autora recupera una existència condicionada per la guerra, les fronteres canviants i els silencis imposats per la història.

Amb una prosa elegant i precisa, Lea Ypi entrellaça memòria familiar i història europea en un relat tan rigorós com emotiu. Una obra que convida a reflexionar sobre la identitat, la memòria i el pes de la història en les vides individuals.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Després de molts anys vivint als Estats Units, la Maite torna a trobar-se amb la seva germana, un retrobament que fa aflorar records, silencis i velles ferides familiars. A partir d'aquest punt de partida, Fernando Aramburu construeix una història que explora la distància, els vincles de sang i la manera com el pas del temps transforma les persones, però no sempre els seus sentiments.

Amb el seu estil sobri i depurat, l'autor dona profunditat als personatges a través dels petits gestos i les emocions contingudes. Una novel·la intimista i plena de matisos que reflexiona sobre la família, la memòria i les oportunitats —o les dificultats— de reconciliar-se amb el passat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quan la Mireia coneix en Sergi al cap de Creus, tot sembla anunciar l'inici d'una relació feliç. Però, gairebé sense adonar-se'n, l'amor, la convivència i les renúncies van teixint una xarxa subtil que l'allunya d'ella mateixa. A través del seu recorregut vital, la novel·la retrata amb gran sensibilitat com la violència psicològica pot instal·lar-se en la quotidianitat fins a desdibuixar els límits entre l'amor i el control.

Amb una prosa íntima, precisa i d'una gran força emocional, Meritxell Benedí construeix un relat que interpel·la el lector sense caure en el dramatisme. Una primera novel·la intensa i profundament humana que reflexiona sobre la llibertat, la presa de consciència i la difícil recerca d'una mateixa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una dona decideix allunyar-se de la vida que coneix per buscar una altra manera d'habitar el món i de relacionar-se amb ella mateixa. En aquest procés de transformació, el cos, el desig, la maternitat i la necessitat de llibertat esdevenen els eixos d'un relat profundament íntim, narrat amb la intensitat característica d'Eva Baltasar.

Amb una prosa precisa, poètica i carregada de simbolisme, Peixos explora els límits de la identitat i les contradiccions de l'existència contemporània. Una novel·la exigent i captivadora que confirma una de les veus més singulars i poderoses de la literatura catalana actual.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Amb només divuit anys, treballa com a zelador en un hospital on la mort és el pa de cada dia. Per fer més suportable aquesta realitat, es refugia en el sexe, les drogues i l’alcohol. Però el seu món trontolla quan una companya desapareix després d’haver marxat de festa amb ell i una amiga.

Una història que té tots els ingredients d’una novel·la negra sense ser-ho... o potser sí.

Més informació:

• Poe Ballantine a les Biblioteques
• Poe Ballantine a la Viquipèdia
• Pàgina de l'autor a Dirty Works

Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. La Bòbila. L'Hospitalet de Llobregat.

Amb el pes d'un divorci encara recent, una mare i la seva filla adolescent viatgen a Sicília. És un estiu de tempestes sobtades, vents canviants i incendis, amb l'omnipresent Etna fumejant. La mare sap que ha de reiniciar i reimaginar la seva vida, sobretot amb la seva filla, que dia a dia va ocupant el seu lloc al món. La novel·la es converteix ràpidament en un viatge als orígens, no sols al passat familiar a través de continents, llengües i generacions, sinó també encara més enrere, a un passat cultural, mític i geològic. Mare i filla viatgen fins al jaciment arqueològic d'on la besàvia siciliana, la Nanna, va endur-se una rajola del déu Proteu, que elles carretegen perquè dubten si tornar-la al seu lloc. Cal renunciar al que tenim per poder avançar? On és casa? Què ens dona seguretat? Com es creen els records d'una família?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Satoshi Yagisawa és un autor japonès reconegut internacionalment. Va debutar en l’escena literària amb la novel·la Els meus dies a la llibreria Morisaki, amb la qual va guanyar el Premi Literari Chiyoda l’any 2008 i que posteriorment va ser adaptada al cinema. Tot i aquest èxit inicial, Yagisawa va passar per un període de bloqueig creatiu i dificultats personals que van influir en la seva manera d’escriure, posant èmfasi en la importància dels vincles i en el sentit de la vida.

La vida de la Takako, la jove protagonista d’aquesta novel·la, fa un tomb quan el seu xicot li comunica que es casarà amb una altra dona. Aquesta decepció sentimental, sumada a la pèrdua de la feina i de la seva rutina, la condueix a una profunda crisi personal. En aquest moment, el seu oncle Satoru li ofereix la possibilitat de viure i treballar a la llibreria familiar Morisaki, situada al barri de Jinbōchō, un dels centres culturals i literaris més importants del Japó. Allà, envoltada de llibres i allunyada del ritme frenètic de la ciutat, coneix altres persones que l’ajudaran a recuperar-se emocionalment.

Aquesta novel·la, escrita en primera persona, de lectura fluida i entretinguda, està farcida d’emocions. L’autor va compartint el creixement personal de la protagonista a través del vincle amb la literatura, vehiculat per la passió per la llibreria i els llibres. Alhora, tracta el tema de la solitud i la recuperació com a eix principal, emmarcat en un barri on destaca la gran presència de llibreries, sobretot de segona mà. I, sense sortir d’aquest escenari, l’autor ens convida a continuar descobrint aquest barri, amb els seus llibres, a Amics i llibres a Jinbōchō i Els meus dies al cafè Torunka.

Més informació:

• Satoshi Yagisawa a les Biblioteques
• Els meus dies a la llibreria Morisaki a la Viquipèdia
• Satoshi Yagisawa a la Viquipèdia
• Fitxa de la pel·lícula a IMDb
• Pel·lícula (Dailymotion)

Recomanat per Francina Bacardit Palomas. Bib. Central d'Igualada. Igualada.

Trece campanadas és un thriller psicològic amb un to obscur i enigmàtic i amb una genial ambientació a la ciutat de Santiago de Compostel·la. Un productor de cinema i una guionista es veuen arrossegats per un misteri de dimensions dramàtiques.

Amb una barreja on es perden les fronteres entre màgia, religió i realitat, la recomano per a lectors pacients amb la narrativa, amants de la novel·la gòtica i que prioritzin una bona ambientació davant de l’acció.

Més informació:

• Suso de Toro a les Biblioteques
• Trece campanadas a la Viquipèdia
• Suso de Toro a la Viquipèdia
• Pel·lícula basada en la novel·la al catàleg Aladí

Recomanat per María José Salmerón Delgado. Bibliobús Montserrat. Igualada.

Al cor del Poble-sec hi ha bars que no tan sols serveixen cafès, sinó que també sostenen vides. La Martina ho sap bé. La seva granja és un refugi, un punt de trobada, i representa la memòria viva d’un barri que es resisteix a desaparèixer. Però quan una especuladora decideix fer-la fora, la lluita deixa de ser només per un negoci; és per la dignitat, per la comunitat, per tot allò que no surt als contractes. Amb una colla de veïns tan entranyables com imprevisibles, la Martina organitza la resistència i, alhora, s’atreveix a fer un pas que fa temps que ajornava, tornar a començar en l’amor. Entre matchs, converses inesperades i silencis que pesen, descobrirà que potser la revolució més important no passa al carrer, sinó a dins d’un mateix.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Al Rif dels anys vuitanta, la Malika creix sabent que ser ella mateixa és perillós: hi ha alguna cosa que la fa diferent i l'assenyala. La mare sempre havia estat l'única en acceptar-la tal com era, però, en la seva absència, haurà d'aprendre a fer front als judicis i al menyspreu de la gent. Tot canvia quan la Souad, una noia que li sembla sortida d'un altre món, arriba a l'institut. Totes dues se senten atretes per una força misteriosa, una passió que les retornarà a un sentiment dinnocència perduda. Juntes hauran d'amagar-se de la mirada dels veïns i amics, guanyar-se la confiança de qui més estimen i prendre decisión difícils, mentre lluiten contra el pes de la tradició i la religió, que dominen la vida.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El juny de 1941, un soldat alemany del front rus es casa amb la Katharina Spinell, una berlinesa amb qui no s'han vist mai. Es tracta d'un matrimoni de conveniència que a ell li garanteix uns quants dies de permís lluny del camp de batalla i a ella una pensió de viudetat si ell es mor. El seu lligam es va enfortint fruit d'una passió inesperada, i comencen a imaginar una vida perfecta sota el règim nazi. Però mentre la seva relació va creixent, la guerra s'intensifica i ell és enviat a Stalingrad, on els seus companys moren i agonitzen abandonats pel mateix exèrcit, i Berlín comença a tremolar sota les bombes enemigues.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cadascun dels personatges arriba a un instant clau de la seva vida carregant una gran història. Una traïció, un desamor, una culpa velada o un acte heroic que els han marcat per sempre i que necessiten explicar. Amb una elegància fora mida, Dinesen ens passeja pels escenaris melancòlics de la vella Europa, de la mà d’aristòcrates crepusculars, poetes romàntics i fantasmes tristos atrapats en un punt de confluència dels seus destins.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Prometeu Dolors viu a Palma i fa de cambrer en una cafeteria del centre. El sotrac que és la seva vida s'ha capgirat després de conèixer, en un lloc nocturn de piques, el jove Carles. D'aquell moment ençà, la vida de Prometeu esdevé una lluita per a protegir la pròpia identitat dels amics, els amants, la feina, la ciutat, els assassins, la mort.

Premi Sant Jordi 2026 d'Òmnium Cultural

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Judith és psicòloga, viu a Gràcia i, per les obres inesperades al seu edifici, es traslladarà uns mesos al Port de la Selva, el poble on va viure tants estius quan era petita. Allà, un nou pacient que s'assembla a Kevin Costner entrarà a la seva vida: el Nicolau. La Judith nedarà al mar, entre tots els matisos de color blau, i es veurà arrossegada a respondre's preguntes, a pensar-hi mentre fa teràpia amb els seus pacients.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquesta és la història de la Vall Seca i les dones que hi viuen. És la vida de les Malapeça, que són dures com les roques i tossudes com les males herbes, la de la Mare Riereta, que parla amb els esperits per trobar sentit a un món que desapareix entre sequeres, i la de l’Àvia Més Anciana, que fa seu l’encàrrec de mantenir viu el costum fins a les últimes conseqüències. És també la història de l’Irma, que des de la ciutat presencia el col·lapse de la Vall Seca i es veu empesa a descobrir tots els secrets que amaga aquest indret tan proper i tan llunyà a la vegada. Una novel·la escrita amb mà ferma i profunditat narrativa, és herència, cos i ritual, i al cor de la història hi batega la pregunta oberta de fins a quin punt podem escapar del lloc d’on venim.

Premi Documenta 2025

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

1275. Mathilde, filla bastarda d’un comte francès, contreu matrimoni amb don Pedro de Lara, un poderós duc de Castella. En abandonar la seva terra natal i la refinada cort francesa, la jove ha d’adaptar-se al fred castell del seu espòs, en un regne assetjat per una crisi de successió i una guerra a la qual el seu marit ha de marxar.

Sense tot just parlar una paraula de castellà, Mathilde es quedarà sola a les immenses estances de pedra que ara són la seva llar, envoltada per l’anciana duquessa vídua i les seves tèrboles serventes. Aviat començarà a sentir que l’ombra de l’anterior esposa de don Pedro, morta en estranyes circumstàncies, plana sobre ella.

Amb aquesta enlluernadora novel·la, repleta de misteri, intriga i passions, l’autora ens trasllada a la perillosa cort d’Alfons X i a un món tan fascinant com poc conegut: el de les dames medievals que governaven les seves terres i els seus vassalls mentre els homes lluitaven a la guerra.

Més informació:

• Andrea D. Morales a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Vídeo sobre l'obra
• Vídeo a Instagram

Recomanat per Anna Salvo. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat.

Si us agraden els llibres de sang i fetge, àgils, amb molta força i bon argument, Las carniceras no us deixarà indiferents.

És la primera novel·la de l’escriptora francesa Sophie Demange i tracta un tema, lamentablement, de gran actualitat.

L’acció i la trama de la història se situen a França, en un barri burgès de la ciutat de Rouen, en una carnisseria força peculiar que porten tres dones. I quines dones!

Són joves, atractives, amb molta empenta i molt resolutives. D’ençà que s’hi han instal·lat són motiu de xafarderies, tant per bé com per mal.

Han tingut una vida molt complexa i, ara, res no les atura, fins a arribar al final dels seus propòsits.

No us la perdeu!

Atenció: lectura no recomanada per a vegans!

Més informació:

• Sophie Demange a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial original
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Esther Bruna. Bib. Armand Cardona i Torrandell. Vilanova i la Geltrú.

Roc Casagran escriu poesia i novel·la, a més de ser professor de llengua i literatura de secundària. Amb aquest llibre, d’una estructura molt original que connecta el relat a través de vuit illes recòndites disperses per tot el planeta, va guanyar el Premi Sant Jordi 2024, concedit per Òmnium Cultural.

La protagonista, la Carla, és una dona que ronda els quaranta anys i viu una profunda crisi existencial arran de les circumstàncies que ha viscut: la mort de la seva mare, la pèrdua d’amistats, la maternitat, la vida en parella, etc. Cada capítol és com una mena de confessió o carta adreçada a la seva parella, on li explica tot allò que l’angoixa amb la idea de poder-ho pair i mirar cap al futur junts.

La novel·la té una veu narrativa molt íntima, emocional i sensible, on l’autor enllaça el relat de la protagonista amb les diferents històries viscudes per aquestes illes, tot tractant temes com la pèrdua d’identitat o el turisme massiu.

Més informació:

• Roc Casagran a les Biblioteques
• Roc Casagran a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Carlos Vázquez. Bib. Biblioteca de Viladecans. Viladecans.

Amb aquest nou llibre, l’argentina Samanta Schweblin es consagra com una mestra indiscutible del relat curt i una de les veus més poderoses de la literatura hispanoamericana contemporània.

Gairebé totes les peces d’aquest volum fan confluir dos fils argumentals aparentment inconnexos gràcies al brutal impacte emocional que generen en el lector, que pot sentir estranyesa o incomoditat, però també acabar amb la sensació d’haver experimentat una catarsi.

Les sis històries que componen el llibre aborden alguns dels grans temes de la literatura universal —la incomunicació, l’abandonament, la solitud, la pèrdua de sentit i la mort— sense pecar en cap moment de categòriques. A vegades, una cosa perjudicial ha de succeir perquè allò bonic reneixi; d’altres, allò que convencionalment tenim per noble acaba esdevenint esquinçador. Els personatges transiten entre l’aparent normalitat de les seves vides i l’estranyesa del que és terrible. I quan el decurs inevitable dels seus destins no pot ser canviat, sorgeix, almenys, una pregunta esperançada cap a una altra possibilitat.

En definitiva, El buen mal podria dir-se que és adrenalina per a ensopits. Un luxe per als qui estimem la narrativa breu i solem buscar lectures magnètiques que impacten i mostren, alhora, una altíssima qualitat literària.

Més informació:

• Samanta Schweblin a les Biblioteques
• Samanta Schweblin a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Mauricio Calzadilla. Bib. Central de Cornellà. Cornellà de Llobregat.

A Limpia, coneixem l’Estela, una dona del sud de Xile que deixa la seva terra amb l’esperança de trobar una oportunitat a la capital. Però la vida a Santiago no és fàcil: sense estudis, l’única opció que té és treballar com a interna en una família benestant.

La història, escrita en primera persona, comença amb la revelació que alguna cosa greu ha passat a una nena, i és a través de la veu de l’Estela que anem coneixent els fets. Ella explica la seva història des del començament a algú de qui no sabem la identitat. En diferents episodis, alterna la seva vida a Santiago amb els records de la seva infantesa.

D’aquesta manera, descobrim el seu origen humil i la situació econòmica en què es troba. Filla de mare soltera, va marxar amb l’esperança d’aconseguir diners i tornar per ajudar la seva mare. Però l’estada s’ha allargat, ja que els sous com a interna no són suficients per a gairebé res.

Al llarg del relat, anem coneixent també les tensions de classe i les petites humiliacions quotidianes. Tot i que l’Estela se sent ben tractada, no pot evitar percebre el menyspreu dels altres cap a ella.

La soledat és un altre element clau en la vida de l’Estela, que ha arribat a la ciutat sense ningú al seu voltant. El seu amor es canalitza cap a un gos de carrer que troba, que es converteix en una peça fonamental en la seva història.

Es tracta d’una novel·la amb poc ritme d’acció però plena d’emocions, que atrapa des de les primeres pàgines gràcies a la intensitat amb què l’Estela ens narra la seva experiència. Les seves paraules sòbries transmeten de manera molt acurada no només els seus sentiments i sensacions, sinó també moments d’intimitat de la família a la qual serveix.

A mesura que s’acosta l’esperat final, el relat agafa ritme i la soledat, el menyspreu i la pena es van acumulant fins a crear una narrativa força inquietant que incorpora elements inesperats.

En aquestes poc més de dues-centes pàgines es concentra la vida de l’Estela, una dona que perseguia un somni, però va perdre la seva identitat, les seves arrels i fins i tot el seu seny.

Més informació:

• Alia Trabucco Zerán a les Biblioteques
• Alia Trabucco Zerán a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a El Nacional
• Article a RACO

Recomanat per Mercè Parera Raspall. Bib. Francesc Pujols. Martorell.

Obra publicada al Japó l’any 1957 i, juntament amb altres obres de l’autor, ha esdevingut no només al seu país, sinó també a diversos països del món, tot un referent en l’àmbit de la novel·la policíaca i, més concretament, en aquella on els procediments i els detalls tenen un pes important en la trama.

Jutaro Torigai és un policia que investiga la mort de dues persones trobades a la platja de l’illa de Kyushu. Tot apunta a un suïcidi, però ell no ho té tan clar i comença a estirar del fil per tal de treure’n l’entrellat.

Més informació:

• Seichō Matsumoto a les Biblioteques
• Seichō Matsumoto a la Viquipèdia

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.