Obres que van inspirar les pel·lícules de Luchino Visconti, en el 50 aniversari de la seva mort

Aquest director va portar al cinema alguns clàssics italians, però també d’Alemanya i Rússia. Que van esdevenir obres clàssiques al seu torn. Una anècdota curiosa que parla de la seva categoria com a cineasta és que, a Il gattopardo, els armaris d’època de les cases que sortien a la pel·lícula eren plens de la roba que haurien d’haver fet servir els seus habitants, encara que no es mostressin en cap moment.

Le notti bianche es basa en Les nits blanques de Dostoievski. Una obra que parlaria de com, en les relacions sentimentals, hi sol haver els qui van darrere i darrere, i els que es permeten el luxe de dir que no.

Il gattopardo, de Giuseppe Tomasi Di Lampedusa, es pot resumir en aquesta frase dins del llibre: “un passat que ens atreu precisament perquè és mort”. És la història de la relació d’un príncep a Sicília, en plena decadència, a l’època de la unificació d’Itàlia, amb un nou-ric burgès que no li arriba a la sola. Però amb el qual ha de mantenir relació a través de la filla del burgès, bellíssima, que es casarà amb el seu nebot tan seductor com sense fortuna econòmica.

Morte a Venezia, que prové de la novel·la de Thomas Mann, mostra dos contraris que s’atreuen, com el de l’intel·lecte d’un escriptor a la cinquantena, i la “bellesa absoluta” d’un adolescent. Que es trobaran a Venècia, on hi ha un atac de pesta. En aquesta obra, de nou, Thomas Mann posa en relleu aquell qui estima per sobre de qui és estimat.

L’innocente, basat en la novel·la de Gabriele D’Annunzio, és una obra molt profunda, punyent, en la manera com mostra la psicologia masclista del protagonista en primera persona. Ell pot fer el salt i la seva dona ho ha de permetre com a senyal d’amor, alhora que ella no es pot permetre de ser-li infidel. Tot plegat alternat amb passatges que descriuen l’entorn natural, com ho faria Josep Pla. Que són un contrapunt amb l’evolució in crescendo de les emocions d’aquest personatge. El final, que ja es preveu, colpeix igualment, i la manera com es resol és molt versemblant.

Aquestes quatre obres són molt diferents entre elles, però sempre poc comercials, s’hi ha de saber entrar.