Narrativa sobre educació i aprenentatge
Narrativa sobre educació i aprenentatge
L'alfabetització i l'educació són motors essencials en el desenvolupament personal i en la construcció de societats més justes i equitatives.
En la selecció de novel·les de ficció i relats biogràfics que us proposem, l'aprenentatge i l'educació en són elements centrals. Contextualitzats en diferents èpoques i països (Nepal, Pakistan, Estats Units, Malawi, Iran, Brasil, Xina i el Regne Unit) aquests textos conviden a reflexionar sobre el poder transformador de l'educació, les barreres que en dificulten l'accés (com ara la pobresa, el gènere i els costums socials), i el perill que presenta l'absència de pensament crític i lliure.
En aquests textos, l'educació i l'aprenentatge prenen diferents formes: com a eina de propaganda i de manipulació (Balzac i la petita modista xinesa i L'onada), l'aprenentatge clandestí (Leer "Lolita" en Teherán), com a eina de canvi social (Jo sóc la Malala, Una maestra en Katmandú i El niño que aprendió a domar el viento), com a procés de descobriment i construcció de la identitat (Una educació i Un arbre creix a Brooklyn), i com a mitjà per reinventar-se (La escuela de canto i L'analfabeta que va salvar un país).
A les biblioteques trobaràs:
Obre un debat necessari sobre l'abús d'autoritat i el poder de la influència. El tema de l'educació s'enfoca des d'una perspectiva crítica i provocadora, tot plantejant preguntes intrigants al voltant dels conceptes de llibertat, manipulació i conformisme. La novel·la es basa en els fets que va tenir lloc el 1969 a un institut de California. De ben segur que no us deixarà indiferents.
Biblio Digital
Malala Yousafzai és mundialment coneguda pel seu activisme en defensa del dret a l'educació de les dones, i per ser la persona més jove a rebre el Premi Nobel per la Pau. Jo sóc la Malala combina el relat biogràfic amb una anàlisi crític de les tensions socials, polítiques i ideològiques al Pakistan, i reivindica l'educació com a eina de canvi i transformació. Amb tan sols tretze anys, Malala Yousafzai va escriure un blog en col·laboració amb la BBC. El podeu llegir aquí.
De l'autor de L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, i amb el mateix humor fresc i irreverent, L'analfabeta que va salvar un país és la història de la Nombeko, una nena òrfena que escapa d'una vida de misèria gràcies al seu do per les matemàtiques. Aquesta novel·la ens parla de com el coneixement pot redefinir qui ets.
Biblio Digital (castellà)
L'Ellyn és una nena analfabeta criada en un entorn rural míser i hostil. El fort desig d'aprendre música la portarà a abandonar la família i fer-se passar per noi per poder ingressar a una escola de cant. És una novel·la sobre reinventar-se a través de l'educació i la força de la il·lusió per aprendre.
Biblio Digital
Fins als setze anys, l'autora d'Una educació: memòries no havia anat mai a escola. A casa, els seus pares la preparaven per al dia que "el món dels homes" s'ensorrés. Aïllada de la societat i allunyada d'influències externes, per l'autora aprendre va representar el camí cap a la llibertat individual, cap a la capacitat de pensar i prendre decisions per si mateixa.
Durant la Revolució Cultural de Mao Zedong (1966-1976), els infants i joves de famílies burgeses eren enviats al camp per fer treballs manuals com a part de l'adoctrinament ideològic del règim. Aquest és el cas dels protagonistes d'aquesta novel·la, que troben un refugi inesperat en la lectura de llibres prohibits. Amb una prosa lleugera i defugint els dramatismes, és una lectura que remou i desperta tendresa.
En William és un nen de Malawi que, tot i no poder permetre's anar a l'escola, no renuncia al seu desig d'aprendre i aconsegueix una fita que tothom creia impossible: portar l'electricitat al seu poble. És una lectura optimista i emotiva; una història inspiradora sobre la perseverança basada en fets reals.
En aquest relat autobiogràfic, Victoria Subirana descriu la seva experiència com a mestra de les castes més baixes de la societat nepalesa. L'autora ens convida a reflexionar sobre el paper de les creences, la compassió i la corrupció en l'educació, i presenta l'aprenentatge com a eina transformadora de consciències.
La Frankie Nolan viu en un entorn marcat per les dificultats econòmiques i familiars, i troba en els llibres i l'escola una via d'escapament. L'educació, més enllà de font d'aprenentatge, esdevé una font d'esperança, una forma de reinventar-se i de construir-se un futur. Escrit amb una prosa tendra i intimista, i amb personatges que es fan estimar, és una lectura reconfortant i optimista.
El context de la novel·la d'Azar Nafisi és la Revolució Islàmica que va tenir lloc a l'Iran entre el 1978 i el 1979. Narra com un grup de noies es reuneix per discutir obres literàries occidentals, prohibides pel règim. Més que aprenentatge, les sessions del club de lectura constitueixen un acte de resistència davant un estat autoritari que restringeix les llibertats individuals i limita el lliure pensament. El club de lectura els brinda l'oportunitat de desenvolupar el pensament crític, lliure de censura, i alhora suposa una via d'alliberació emocional.
Més cerques al catàleg Aladí:
- Todd Strasser a les biblioteques
- Malala Yousafzai a les biblioteques
- Jonas Jonasson a les biblioteques
- Nell Leyshon a les biblioteques
- Tara Westover a les biblioteques
- Sijie Dai a les biblioteques
- William Kamkwamba a les biblioteques
- Victoria Subirana a les biblioteques
- Betty Smith a les biblioteques
- Azar Nafisi a les biblioteques
Selecció de webs:
- Entrevista a Malala Yousafzai a "La Sexta Noticias"
- Entrevista a Tara Westover a la revista "El Núvol"
- Conferència amb Tara Westover al "Espacio Telefónica"
- Conferència de William Kamkwamba a TedTalks
- Entrevista a Victoria Subirana a l'UNED
- Entrevista a Azar Nafisi a la Vanguardia Magazine
- Blog de la educación mundial de la UNESCO
