El meu cervell és així! és un llibre de coneixements divulgatiu d'Elise Gravel, autora i il·lustradora canadenca coneguda per la seva capacitat d'explicar als infants temes complexos amb molt d'humor, sensibilitat i un estil visual molt atractiu que capta l'atenció.
En aquest llibre parla de la neurodiversitat d'una manera clara i propera, ajudant els infants a entendre que cada cervell funciona de manera diferent i que aquestes diferències formen part de la diversitat humana. Amb il·lustracions divertides i un llenguatge senzill, parla de temes com l'autisme, el TDAH, la dislèxia o l'ansietat, sempre des d'una mirada respectuosa i inclusiva.
Destaca per la seva capacitat de fer entendre conceptes que, de vegades, poden semblar difícils. Sense moralitzar ni donar lliçons, convida a mirar les diferències amb més empatia i naturalitat.
És una obra especialment interessant per a infants que es comencen a fer preguntes sobre les diferències entre les persones, però també per a aquells que conviuen amb alguna forma de neurodiversitat. És ideal per compartir entre infants i adults, tant a casa com a l'escola, i una bona eina per iniciar converses sobre l'empatia, l'acceptació i el respecte envers els altres.

Web de l'autora en anglès

Recomanat per la Biblioteca Mont-Àgora de Santa Margarida de Montbui

"Molly Wind: bibliotecàries a cavall" és un còmic d’aventures tendre, divertit i inspirador que combina llibres, amistat, humor i acció en una història ambientada als Apalatxes dels anys trenta. La protagonista, la Molly, és una nena intrèpida, valenta i apassionada per la lectura que somia convertir-se en bibliotecària a cavall, com la seva germana. Quan se li presenta l’oportunitat de portar llibres a les famílies més aïllades de la muntanya, viurà tota mena d’aventures amb el seu inseparable cavall Carson.

Un dels aspectes més interessants del còmic és que s’inspira en un fet real: les «bibliotecàries a cavall» que distribuïen llibres a les zones rurals dels Apalatxes dins del projecte Pack Horse Library durant la dècada de 1930. Això aporta un component històric molt atractiu sense perdre el ritme aventurer de la narració, obra de Catalina González.

Un altre component clau son les il·lustracions, que destaquen per l’expressivitat dels personatges i per uns paisatges plens de vida que recorden als còmics clàssics d’aventures. El dibuix de Toni Galmés té un estil molt particular, una mica vintage i amb una quantitat de detalls que són molt importants per a la narració.

En definitiva, una lectura molt recomanable que està pensada per infants a partir de 9 anys però que fins i tot poden gaudir els més grans de la casa!

Entrevista a l'autora
Pàgina web de l'autora

Recomanat per Aitana Hornas de la Biblioteca L'Atzavara d'Odena

Els animals de companyia s’han convertit en alguna cosa més en les darreres dècades. El fenomen de les mascotes no és nou i tanmateix segueix anant a l’alça.

Els beneficis per a les persones que cuiden un gos, un gat o un ocell són ben coneguts en l’àmbit de la salut física i mental. Menys visible és l’experiència personal de cuidar i conviure cada dia amb un animal ja que és una vivència única.

La il·lustradora Elena Bulay ha volgut compartir en aquest preciós llibre les seves vivències amb la seva gossa Paf i també informar-nos de tot allò que cal saber per cuidar un gos a casa. Amb tendresa i bon sentit de l’humor l’Elena narra i il·lustra la seva vida amb la seva millor amiga des que la va adoptar.

Un llibre on es barregen les històries viscudes i el coneixement. Un lloc on gaudir tot llegint, mirant i aprenent. Quina meravella!

Informació sobre l'autora

Recomanat per la Biblioteca M. Carme Junyent Figueras de Masquefa

A principis dels anys noranta, i compaginat amb la seva carrera com a dibuixant i guionista, Scott Mcloud va publicar "Entender el cómic : el arte invisible", un llibre que va ser un referent sobre tècnica de dibuix i guió de còmic, i que avui dia continua treballant-se.

Una jove Raina Telgemeier va ser una de les lectores d'aquest llibre, i anys més tard va conèixer l'Scott, i va proposar-li fer un llibre sobre teoria del còmic per a infants. D'aquesta trobada neix "El club de los dibujantes", una proposta per a infants de cicle superior o primers cursos de l'ESO on ens trobem a un grup d'infants amb talents diferents, que es troben per desenvolupar la seva passió pel còmic.

En l'àmbit tècnic, el llibre ens mostra tot el que es necessita per ser un bon dibuixant, guionista..., o qualsevol altra professió del món de la historieta. Però també és una història sobre els infants i les seves famílies, que encaixa perfectament en l'univers de la Raina Telgemeier, amb personatges tendres i familiars que podrien sortir a qualsevol dels seus llibres.

El llibre acaba de sortir en anglès i castellà, i ja està anunciat que a final de l'any podrem llegir-lo també en català, així que aneu fent punxa als vostres llàpis i prepareu-vos per dibuixar!

Més informació:

• Raina Telgemeier al catàleg Aladí.
• Scott McCloud al catàleg Aladí.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d'Igualada.

La Millie és una noia amb un passat fosc que, desesperada, comença a treballar com a criada a la magnífica casa dels Winchester. Es tracta d'una feina ideal, quasi un miracle. És per això que pot ignorar les conductes erràtiques de la Nina, el mal rollo que li provoca la filla d'aquesta, o que l'habitació que li han adjudicat només es tanca per fora. Fins que un dia es troba tancada a dins. 

L'Assistenta és una novel·la escrita per la Freida McFadden i el primer d'una trilogia.  La inspiració per aquest llibre va sorgir d'un somni que va tenir l'autora. Es tracta d'un èxit de vendes total, del que fins i tot ja estan produint una pel·lícula.

Sobre l'autora en sabem poc, ja que "Freida McFadden" és un pseudònim. La Freida (1 de maig del 1980) és una metgessa estatunidenca especialitzada en lesions cerebrals, és per això que protegeix la seva identitat. Viu en algun lloc de Boston amb la seva família i un gat, lloc on també exerceix de metgessa. Ha escrit diversos thrillers psicològics que han acabat en èxit de vendes.

Més informació:

• Freida MacFadden a les Biblioteques
• Freida MacFadden a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Ruth Xaus Punzano. Bib. l'Atzavara. Òdena.

Aquest llibre, guanyador de diversos premis, com el de la British Cartographic Society o el premi d’Stanfords, va anar prenent forma durant la pandèmia, quan els autors James Cheshire, professor titular de Informació geogràfica i cartografia en el University College de Londres, i Oliver Uberti, exeditor de disseny expert de National Geographic, començaren a registrar dades que van més enllà d’allò que podem veure.

Antigament, els atles representaven indrets que la gent podia veure: carreteres, rius, muntanyes... Atorgaven autoritat a una visió del món i sovint aquells que disposaven dels recursos per a crear-los ho feien per consolidar la seva posició, esdevenint documents de propietat intercanviable com en un Monopoly. A l’actualitat, necessitem gràfics que mostrin patrons invisibles que determinen les nostres vides. El atles d’allò invisible és una oda a allò ocult, al món de la informació que no s’expressa només en dades. Mapatge de casos, monitoratge d’esdeveniments, mapes que transformen dades asèptiques en conceptes i coneixement, patrons ocults en un conjunt de dades que surten a la llum a través dels gràfics se’ns ofereixen al llarg de les seves pàgines d’una forma tan planera com interessant que ens fa replantejar la nostra visió del món. Els gràfics que presenta el llibre són la representació visual intangible d’una tasca de quatre anys en cerca d’històries que revelen el que les dades poden dir del passat, de qui som, de com és la situació actual i que ens depara el proper segle.

Inclou un interessant preàmbul sobre la Història de la cartografia, que reconeix la tasca de precursors com Alexander von Humboldt i Heinrich Berghaus, amb la seva ciència del tot, i que arriba a una cartografia que s’amplia molt més enllà de la noció clàssica, amb Florence Nightingale i el diagrama del mapa polar o Charles Booth amb el seu mapa sobre el nivell de pobresa de les llars.

Després, acompanyats de precioses cites, infografies i mapes desmunten falsos mites i creences. Mostren com les traces genètiques desafien nocions de puresa nacional i conceptes com el nacionalisme. Analitzen l'abast de l'embullada xarxa del tràfic d’esclaus. Amb el seguiment de les matances de balenes al segle passat es valora el grau de recuperació dels oceans. Constaten, per exemple, que la genialitat i la inspiració arriba a distintes edats, com els telèfons mòbils evidencien les migracions actuals o que la forma de la circumscripció del cens és cabdal per la veritable democràcia.
A més de gràfics, mapes i infografies més elaborats, trobarem una amalgama de curiositats sociològiques, històriques i científiques, així com les fonts d’informació utilitzades i un capítol amb recursos per a aprofundir en el tema i sobre com fer servir les dades per al bé comú.
El “Atlas de lo invisible” és un llibre fascinant perquè ens permet replantejar-nos esquemes o creences preconcebudes i ofereix el plaer de veure el món des d’una nova perspectiva. Una lectura que val la pena descobrir, que ens duu a nous descobriments i que, com diu el subtítol, pot canviar la teva visió del món. Constitueix un llibre fascinant pels amants del coneixement i la serendipitat.

Més informació:

• James Cheshire a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibliobús Cavall Bernat. 

l Mussol sempre ha somiat ser cavaller. Sap que ho pot aconseguir i aprofitarà l’ocasió per complir el seu somni i convertir-se en un gran cavaller. I aquesta sorgeix, casualment, quan cada cop més cavallers comencen a desaparèixer del torn de vigilància nocturna... Això sembla un treball fet a mida per al Mussol!
Aquest àlbum il·lustrat transmet un missatge optimista sobre la perseverança, la confiança en un mateix i la capacitat de cadascú d’escollir el seu propi camí. Amb un protagonista entranyable i unes il·lustracions plenes de vida, amb referències als llibres de cavalleries i a l’art de l’edat mitjana, hi trobarem detalls nous per descobrir a cada pàgina.
El Cavaller Mussol és la primera obra de Christopher Denise com a autor, després de trenta anys de trajectòria en la literatura infantil com a il·lustrador.
 

La història que ens proposa l’autora transcorre durant una setmana a finals d’un xafogós mes d’agost a Madrid, on la protagonista, Marisa, viu i treballa. És una noia de 30 anys que en fa 8 que treballa en una empresa de publicitat ocupant actualment un càrrec important.
L’autora, Beatriz Serrano, és periodista i escriptora. Va néixer a Madrid l’any 1989 i els seus articles han aparegut en revistes com BuzzFeed, Vanity Fair, GQ, Vogue, S Moda o El País.
Aquesta primera novel·la serà traduïda aquest 2025 a més de 10 idiomes. L’any passat va publicar la seva segona obra “Fuego en la garganta” que va ser finalista del Premi Planeta 2024.

“El descontento” és una obra divertida i trista alhora, realista i irònica sobre el món laboral actual. Tot i que pugui semblar en un primer moment una novel·la sobre la precarietat laboral no ho és, Marisa com a publicista guanya un bon sou, té els caps de setmana lliures i despatx propi on gaudeix de la privadesa necessària pe veure vídeos a Youtube per matar el seu avorriment.
Però realment no fa res més que vendre fum, això si, d’una manera molt professional, enganya els clients i els seus companys de feina fent creure que treballa molt i té molta feina quan només fa que delegar-la en els altres o bé inventar-la mentre sobreviu com pot a base d’antidepressius i tancant-se en ella mateixa.

Tot i que l’argument té el seu costat trist i dramàtic, la veritat és que està escrit amb un toc d’humor important i molt interessant que destil·la molta ironia i cinisme. Podria semblar una novel·la lleugera i senzilla però no, si es pensa bé, el tema és prou important i de simple no en té res i la autora l’analitza i el sap portar de forma magistral cap a un final de traca que no us deixarà indiferents.

Més informació:

• Beatriz Serrano a les Biblioteques
• Beatriz Serrano a la Viquipèdia
• Entrevista

Recomanat per Marta Camps Bartrolí. Bib. El Safareig. Capellades. 

Eva Baltasar va néixer a Barcelona el 1978. Ha escrit poesia i novel·la. És autora de nou poemaris, tots ells premiats. Ha publicat amb Club Editor el tríptic maternitat, format per les novel·les "Permagel", "Boulder" i "Mamut", que han merescut elogis i premis: el Premi Llibreter (Permagel), el de millor novel·la d’Òmnium Cultural (Boulder); finalista al Mèdicis Étranger (Permagel) i a l’International Booker Prize (Boulder). L’han traduïda a una desena de llengües.

Ara, a la seva última novel·la "Ocàs i fascinació", també editada per Club Editor, aborda la problemàtica de l’exclusió social. La protagonista és una dona solitària que cau al pou, sense xarxa familiar ni d’amistats es veu abocada al carrer. D’avui per demà és una sensellar, vivint a la intempèrie i tirant endavant miraculosament gràcies a l’ajuda d’altres dones. Una d’elles és la Trudi, qui li dona un cop de mà passant-li cases per netejar.
La neteja de cases alienes esdevé, per a la protagonista, quelcom artístic, gairebé reverencial. Quan fa feina, endreça, neteja, brunyeix i fa brillar els objectes; regala bellesa. A canvi roba la intimitat als que hi viuen. Sense deixar rastre, menja, es banya, escolta música recolzada en sofàs acollidors. Fa totes aquelles coses que faria si hi visqués, i per una estona aquests petits plaers li proporcionen la il·lusió de saber viure entre luxes.
L’Eva Baltasar té una prosa poètica, sovint esmolada i tallant, i les seves paraules sovint ens agombolen tot i fer-nos transitar per temes espinosos. És per això que mai no deixa ningú indiferent. I a "Ocàs i fascinació" ens empeny a reflexionar, entre altres coses, sobre què significa “casa” per a nosaltres: el lloc-refugi, de rituals quotidians i íntims, el lloc segur...

Més informació:

• Eva Baltasar a les Biblioteques
• Eva Baltasar: «Una abraçada no et salva, però t’infon l’ànim de salvar-te»
• Eva Baltasar a la Viquipèdia

Recomanat per Dolors Palomas Castellví. Bib. Central. Igualada. 

L’ésser humà sempre ha tingut fascinació per saber què hi ha després de la mort. L’existència de fantasmes o d’un més enllà ha omplert pàgines i pàgines de la nostra literatura. A Spectregraph ens trobem amb una misteriosa societat secreta, dirigida per un líder multimilionari, que ha estudiat a fons la possibilitat de l’existència dels fantasmes fins a descartar-la completament. Amb els mitjans que li donen la tecnologia i els diners, decideix crear la seva pròpia casa encantada per poder continuar existint després de la mort.

James Tynion IV guionitza aquesta història de terror en un sol volum, després d’haver-nos conquerit amb Hay algo matando niños o la saga infantil Wynd. Aconsegueix transmetre l’angoixa de les protagonistes i, alhora, plantejar una reflexió punyent: què estem disposats a sacrificar per aconseguir la vida eterna? El dibuix va a càrrec de Christian Ward, que tradueix les idees de Tynion en imatges plenes de color, psicodèlia i malson, amb uns resultats tan fascinants com terrorífics.

Un còmic que combina l’espectacle visual amb les preguntes més incòmodes de la condició humana, i que ens recorda que potser el vertader horror no és la mort, sinó la desesperació per vèncer-la.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d’Igualada.

Pedra de tartera és la novel·la amb què Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer i continua sent la més reconeguda de la seva trajectòria. Amb aquesta obra s’inicia el que es coneix com el Cicle del Pallars, un conjunt de narracions ambientades en aquesta comarca del Pirineu, que comparteixen escenari, temes com el despoblament rural i l’experiència de l’èxode cap a la ciutat, així com l’ús d’una llengua arrelada al territori. Tot i la seva brevetat i el seu format com a monòleg interior de la protagonista, la novel·la introdueix i desenvolupa molts dels grans temes que vertebraran aquest cicle narratiu. Aquesta novel·la, traduïda a divuit idiomes, va guanyar els premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985, ara fa 40 anys. L’any 2010, amb motiu del 25è aniversari de la publicació de Pedra de tartera, El Celler d’Espectacles i el Teatre Nacional de Catalunya en van coproduir una adaptació teatral. L’adaptació del text va anar a càrrec de Marc Rosich, sota la direcció de Lurdes Barba, i amb interpretacions destacades d’Àurea Márquez i Eduard Muntada. Cinc anys més tard, coincidint amb el 30è aniversari de la novel·la, Columna Edicions en va publicar una edició especial revisada per la pròpia autora.

La història s’articula al voltant del relat de la Conxa, una dona originària d’una família pagesa del Pallars, que des del present –ja gran i vivint lluny del seu lloc d’origen– reconstrueix la seva vida en forma de memòries. El llibre està dividit en tres parts, que coincideixen amb tres etapes vitals significatives. Ambientada entre les primeres dècades del segle XX i els anys seixanta, la novel·la retrata com la vida de la protagonista es veu profundament afectada per grans esdeveniments històrics, com la proclamació de la República, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. Paral·lelament, la protagonista viu condicionada per les dures circumstàncies del seu entorn: la pobresa, la manca d’arrels a casa dels oncles, la dependència de figures com els oncles, el marit o els fills, i la submissió imposada pel sistema patriarcal que domina la societat rural on viu.

Maria Barbal parteix d’un fet tràgic de la Guerra Civil que va marcar profundament la seva família. El seu avi, un pagès massa gran per anar a la guerra, va ser afusellat després de ser denunciat. Havia exercit de jutge de pau i s’havia preocupat pel benestar del poble, però tot i la seva trajectòria pacífica, va ser executat. La història es va transmetre dins l’àmbit familiar, i Maria Barbal va créixer amb el pes d’aquest record. Cap als trenta anys, quan es va iniciar en la literatura, va sentir la necessitat de plasmar-lo en forma de novel·la, tot i que Pedra de tartera no és una crònica literal dels fets. Maria Barbal pretenia oferir una forma de justícia simbòlica: fer conèixer una realitat silenciada i donar veu a aquells que no l’havien tinguda.

Més informació:

• Maria Barbal a les Biblioteques
• Maria Barbal al prestatge de novel·la
• Les biblioteques recomanen "Tots els contes"
• Les biblioteques recomanen "Tàndem"
• Les biblioteques recomanen "Al llac" 

• Maria Barbal presenta "Tots els contes". Més 324

Recomanat per Bib. De Vilanova del Camí. 

“Vaques”. Imma Puigcorbé Sabata és veterinària rural, però també és pagesa i vaquera, filla i neta de vaquers i pagesos. Potser és això que la va portar a estudiar veterinària, que ja de ben petita va créixer envoltada d’animals de granja i horts, d’avis que conreaven i àvies que li ensenyaven a cuinar. O que tenia una mirada apassionada cap els animals de la granja, gats i gossos també.

I ara, que ja és veterinària rural, també s’inicia en el món de l’escriptura amb aquest llibre on se’ns explica, als lectors, el dia a dia d’una professió desconeguda. No és la veterinària de les nostres mascotes, és de vaques, de les granges dels nostre país. En cada capítol hi ha una historia d’una granja amb els seus animals: ara un part, ara una fractura, ara una infecció... Però també són les històries dels grangers, els seus neguits, les seves fortaleses i, sobre tot, la seva estima per uns animals, que sí, que ens menjarem, però que, tant els professionals sanitaris com els vaquers, cuiden el millor que poden i amb esperit de superar-se dia a dia, reivindicant una feina poc valorada.

L’Imma transmet passió en les seves paraules, donant a conèixer el dia a dia d’una veterinària rural, però alhora, amb una mirada posada en la pagesia que alimenta el nostre territori.

Més informació:

• Imma Puigcorbé Sabata a les Biblioteques
• Presentació de llibre
• Imma Puigcorbé: “Les dones són motor de canvi”
• Ivoox: "Històries d’una veterinària rural"
• Entrevista

Recomanat per Bib. M. Carme Junyent Figueras. Masquefa.