Comentem “Mayores, con reparos” (Contrapaso 2) de Teresa Valero amb en Xavi Domènech. 

Madrid, febrer del 1956. Un censor eclesiàstic apareix mort a la butaca d'un cinema amb un rotllo de cel·luloide a la boca. Estirant aquest fil, León Lenoir, Emilio Sanz i Paloma Ríos destaparan un assumpte d'alts vols en què es barregen estraperlistes, especuladors, cineastes, jerarques del règim i idealistes de pelatge diferent. Com a teló de fons, una multitud miserable que només aspira a tenir un sostre sota el qual aixoplugar-se. L'autora Teresa Valero ens porta la segona part de Contrapaso, un commovedor fresc de l'Espanya franquista on emoció, denúncia social i suspens van de la mà.

Per assistir-hi cal haver-se inscrit prèviament o haver passat per la biblioteca a agafar-ne un exemplar.