Imatge : Ret fi (esquerra) i Trobada de puntaires del 25/4/1993 a Arenys de Mar : Arxiu Lluís Montmany.

Plourà. L’àvia Muntala

desa el sol a l’armari

del mal temps, entre puntes

de mantellina fetes

per ditets de Sinera.

Cementiri de Sinera. Salvador Espriu.

Ja des del segle XVI tenim notícies de l’art de fer puntes de coixí, però no serà fins al segle XIX que aquesta feina ja és coneguda per la seva comercialització, especialment a les comarques de la Selva, el Maresme i el Baix Llobregat.

Un motiu que ajudà la difusió de les puntes de la costa fou que els bons dissenyadors de patrons amb les característiques de bon gust i originalitat es trobessin a prop de les zones on hi havia puntaires.

Els creadors dels patrons foren una peça clau en l’art de la punta. A Arenys de Mar trobem en Marià Castells i la Maria Anna Simon, que crearen la Casa Castells, empresa de puntes fundada el 1862.

Aquesta feina feta per dones s’ha convertit en un art que s’ha anat adaptant al pas dels temps. Així, doncs, trobem puntes en mantellines, ruquets, vanos, ombrel·les, tovalles.... però també en punts de llibres, vestits i arracades.

El Museu Marès de la Punta s’inaugurà el 1983. Frederic Marès va oferir la seva col·lecció de puntes a la Vila d’Arenys de Mar per la seva tradició en aquest art.

La col·lecció del Museu dedicat íntegrament a la punta conté la col·lecció Marès, la Tòrtola València, la Vives-Nadal i la col·lecció Dolors Marsans i el fons Castells.

En el Museu hi trobarem diverses tècniques de l’art de la randa, puntes al coixí, brodats... dins de les puntes de coixí hi trobem: guipurs, blondes, empuntillats i el ret fi català o punta d’Arenys,.

Al segle XVIII es troba a Arenys de Mar un blonda feta de fil de lli i cotó que s’utilitza en la indumentària civil i religiosa. Aquesta punta és coneguda com a punta d’Arenys o ret fi català.

Les puntes són tradició, artesania, patrimoni, inspiració, disseny, moda, futur.