La festivitat de Corpus,  és una tradició amb  més de sis-cents anys d’història. Va ser instaurada el 1262 pel papa Urbà IV  com a exaltació del sagrament de l’Eucaristia. 

L’acte principal de la celebració és la processó, que actualment conté dues parts totalment diferenciades: la festiva, on  hi participen els elements festius de la població i la religiosa, la processó del Corpus Christi. Al final dels anys setanta del segle passat les processons  van  desaparèixer del calendari festiu seguint les recomanacions i disposicions del Concili Vaticà II, de manera que  la diada de Corpus va deixar de ser festa laboral tot i que en molts casos la celebració va ser trasllada  al diumenge següent  o malauradament com va passar en moltes poblacions va desaparèixer.

Un dels elements indispensables de la processó  de Corpus són les catifes de flors. Les catifes són obres d’art efímer que tradicionalment s’elaboren amb els pètals de flors, flors senceres, arbusts etc. Tot i que actualment s’experimenta amb més materials, com ara llavors o serradures tenyides. Les catifes poden representar motius molt diversos, però els més freqüents solen anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a la primavera, a temes locals o simplement representar motius geomètrics.

Algunes poblacions han aconseguit molt de renom gràcies a les catifes. És el cas de  la Garriga o Arbúcies, on són conegudes també com a enramades però n'hi ha moltes més com ara Sallent que també  guarneixen els carrers creant un magnífic  espectacle de llum i color tot enramant els barris amb els elements de sempre: el boix, flors,  papers de serrells. No obstant durant les festes de corpus dins la cultura popular també hi trobem altres manifestacions prou rellevants com ara l’ou com balla i com no una de les festes més rellevant i Patrimoni de la Humanitat: la Patum de Berga.