L’antropologia ens evidencia que la presència i l’acceptació del fet LGTBI+ han tingut una gran variació al llarg de la història i de les diferents cultures del món. Mirem, per exemple, la figura ancestral de les hijres a l’Índia, considerades com un tercer sexe, que abans de la colonització britànica i durant segles gaudia de gran respecte i un cert estatus social. Segurament gràcies al fet que l’ambivalència sexual i la fluïdesa dels gèneres està molt present en la mitologia hindú. En canvi, quan els britànics hi arribaren amb la seva cultura occidental, de base judeocristiana, va marginar-les fins a la clandestinitat.

La nostra cultura en general, inclosa la cultura popular, també participa d’aquesta base judeocristiana i per tant ha reflectit una visió religiosa restrictiva dels gèneres. L’aversió a la transgressió ve d’antic i encara cueja. Ho podem veure el 2022 en la polèmica aixecada quan una jove valenciana, que va demanar vestir-se de saragüells (roba que tradicionalment porten els homes) per poder acompanyar la seva xicota a l’Ofrena de Falles, ja que el reglament de la Junta Central Fallera estableix que, en actes oficials, les dones només poden vestir amb el “tradicional vestit de valenciana”.

El transvestisme sovint ha estat mal vist, ja que trenca els rols de gènere i les normes establertes, però tot i així, dins el món del teatre durant el segle d’or espanyol trobem actrius disfressades d’home i per contra homes que feien el paper de dones, ja que durant diverses èpoques es va prohibir o controlar que les dones participessin a les obres teatrals. Encara avui dia al Misteri d’Elx els homes fan els papers masculins i els femenins.

En canvi, cal dir que sí que s’han permès certes disbauxes i transgressions, sempre controlades, durant el carnaval o en certes festivitats, per provocar el riure i l’animació. Tenim, dins de les Festes de la Misericòrdia de Reus, el Ball de Dames i Vells, que és una peça de teatre de carrer, de caràcter satíric i burlesc, interpretat només per homes, d'argument senzill i planer, i de llenguatge còmic, barroer, ple d'al·lusions eròtiques, gests obscens i paraules malsonants.

Per acabar, esmentarem un parell dels molts personatges transgressors, que s’han basat en la cultura popular de la seva terra, però relacionats amb Catalunya. Per un cantó, tenim l’artista Ocaña, nascut a Cantillana (Sevilla), qui va ser activista del moviment homosexual durant la Transició i que es passejava per la Rambla vestit a l’andalusa. Tenia fortes influències de les devocions religioses populars del seu poble. I per l’altre, com algú l’ha anomenat, “el Freddie Mercury del folklore asturià”. Rodrigo Cuevas és un “agitador folklòric” obertament gai. Ell, format en l’ESMUC de Barcelona, fa música tradicional amb bases electròniques i barreja la vestimenta rural amb aires de 'pin up' i de cabaretera.

Hi ha qui creu que la tradició, perquè segueixi viva, cal reinventar-la i adaptar-la als nous temps. Com ho veus tu?