Tota tradició va ser una novetat en el moment de néixer. Partint d’aquest plantejament, són molts els municipis d’arreu dels Països Catalans que van incorporant any rere any noves celebracions al calendari festiu.

Aquestes festes de nova creació, o neofestes, solen sorgir d’una base popular i busquen una alta participació ciutadana. Algunes són una resposta contra la tradició estàtica, mentre que altres intenten reivindicar elements singulars del territori.

Que siguin noves, però, no vol dir que deixin de banda els elements folklòrics més populars. La majoria incorporen elements de la tradició festiva com ara bestiari, diables, música, dansa, jocs, gastronomia... Algunes fins i tot utilitzen les llegendes o les històries sobre personatges locals (bruixes, bandolers, pirates...) com a fil conductor de tota la festa.

Per posar-ne alguns exemples:

• Aquelarre (Cervera, 1978): els diables surten a finals d’agost per invocar a Llucifer.

• Blancs contra Blaus (Granollers, 1983): competició entre les dues colles per veure quina anima més la Festa Major.

• Diada gastronòmica de la truita d’espinacs amb suc (Ulldemolins, 1982): reivindicació del patrimoni gastronòmic del municipi, amb concurs de truites, cercavila i mercat d’artesania.

• Festa de la Fil·loxera (Sant Sadurní d’Anoia, 1982): lluita entre els pagesos i la temuda plaga.

• Merengada (Vilanova i la Geltrú, 1972): batalla col·lectiva amb merenga durant el Dijous Gras i emmarcada en els actes del popular Carnaval vilanoví.

• Pirates i Premianencs (Premià de Mar, 1996): els premianencs s’enfronten a l'ocupació pirata fins a aconseguir alliberar el poble l’últim dia de Festa Major.

• Pullassu (Torelló, 1997): ritual sexual carnavalesc el dia de Dijous Gras, amb botifarrada popular i beuratge màgic inclosos. 

• Serpent (Manlleu, 2006): festa sobre la llegenda del Serpent, on un lladregot roba el diamant del serpent i l’amaga sota un morter.

• Setmana medieval (Montblanc, 1981): basada en la llegenda de sant Jordi, es representa durant la setmana de la festivitat com a acte principal. També cal destacar la Dracum Nocte, que explica la història de la metamorfosi del Drac dels Quatre elements amb la participació de bruixes i diables, i l’Entrega de la Rosa.

• Toca-Sons (Taradell, 1993): cada 25 d’agost el bandoler Toca-Sons torna al municipi, on serà capturat i jutjat pels vilatans.

No podem acabar sense fer menció a Les Santes de Mataró, un replantejament integral de la Festa Major que ha aconseguit fusionar els elements de la festa tradicional amb la innovació a través de noves iniciatives populars, amb un alt seguiment de la ciutadania.