La cançó amb text improvisat és una de les manifestacions populars més esteses arreu del món. En trobem exemples des d’Amèrica (Argentina, Cuba...) a Àsia (Líban, Palestina...), tot passant per Àfrica (Canàries) i Europa (Andalusia, Còrsega, Euskalherria, Galícia, Grècia, Malta, Múrcia, Sardenya, Xipre...), etc.

Si ens cenyim al nostre context cultural més immediat, les terres de parla catalana (també dites Països Catalans), tenim una rica tradició força viva i sovint poc coneguda: cançons de pandero, cançons redoblades (Eivissa i Formentera), cant d’estil (al País Valencià), corrandes, garrotins (a Lleida), gloses (a Mallorca i Menorca), jotes (a les Terres de l’Ebre), nyacres i patacades (a l’Empordà), etc.

En la cultura tradicional la cançó improvisada jugava un paper important com a vehicle expressiu de la comunitat, com a mecanisme regulador de tensions socials i com a instrument de resolució de conflictes. En canvi, en els moderns contextos urbans, el seu paper ha canviat substancialment però continua sent un element de cohesió grupal, de generació i ratificació d’identitats col·lectives i de socialització alternativa.

Us volem mostrar aquí una pinzellada d’aquest patrimoni tan plural i alhora singular.