L’obra d’Antoni Gaudí no és només modernista, sinó que en part és una reinterpretació artística de la cultura popular catalana: natura, religió, medievalisme, artesania i llegenda es fusionen en un llenguatge arquitectònic únic.

L’univers arquitectònic d’Antoni Gaudí no sorgeix només de la innovació tècnica o del modernisme europeu sinó que està profundament connectat amb una tradició col·lectiva i popular.

Les seves arrels beuen de la imatgeria religiosa popular (retaules, exvots, iconografia devocional), de l’artesania tradicional catalana (ceràmica, ferro forjat i vidrieres es basen en tècniques tradicionals, reinterpretades amb una finalitat ja no només purament decorativa sinó simbòlica i narrativa), del folklore i simbolisme natural inspirat en el camp i el món rural (motlles de fulles, formes d’animals i elements orgànics), de la cultura visual present a mercats, festes i objectes quotidians, i de motius i llegendes catalanes (la Llegenda de sant Jordi explicada a la façana de la Casa Batlló).

Gaudí absorbeix tot aquest món simbòlic i el transforma en arquitectura, molt visible en obres com la Sagrada Família, el Parc Güell o la Casa Batlló.