Els balls parlats són una forma de teatre popular de carrer molt arrelada a la Catalunya Nova (Camp de Tarragona i el Penedès). Són representacions teatrals populars que es fan a l'aire lliure. Aquests espectacles uneixen teatre, música i dansa. En alguns casos estan dedicats als sants patrons de la població; narren aventures de bandolers, donzelles o bé fan sàtires de temes d'actualitat.

Els seus orígens documentats són força antics : tenen les seves arrels en el teatre litúrgic i profà de l'edat mitjana, molt vinculats originalment a les processons del Corpus Christi. Van viure la seva època daurada entre els segles XVIII i XIX. En el passat van rebre crítiques arran del seu caràcter moralitzador, però s'han recuperat de la mà d'associacions culturals i s'han convertit en un gran símbol d'identitat i cohesió local.

Tipus de balls parlats

• Religiosos: Vides de sants (hagiogràfics) com el de Santa Margarida o el del Sant Crist de Salomó, i la clàssica lluita entre àngels i dimonis del Ball de diables, pioner en l'ús de la pirotècnia.
• Profans i d'aventures: Històries de pirates o bé de bandolers, on destaca el Ball de Serrallonga, el més estès per tot el territori català.
• Satírics: Peces còmiques i grolleres que criticaven l'ordre establert, com el cèlebre Ball de dames i vells de Tarragona, o els balls de malcasats i de pastorets.