El Secret Berlanga

El Secret Berlanga és a punt de revelar-se.     

 Dos anys abans de la seva mort, el cineasta va dipositar un sobre a la caixa cuirassada número 1034 del Instituto Cervantes.

El director valencià va fer la donació amb la condició que el seu contingut no es fes públic fins al dia que es complissin cent anys del seu naixement.

Aquesta data s’apropa i aviat sabrem si es confirmen els pronòstics vaticinats per diverses persones properes a Berlanga. Tant el seu fill major, José Luis, com el guionista Patricio Alvargonzález i l’escriptor Antonio Gómez Rufo, biògraf del cineasta, han avançat que el sobre conté un guió inèdit amb el títol ¡Viva Rusia!,que esdevindria la 4a part de la que fins ara es coneix com la “trilogia nacional”.

Tampoc no falten les veus que suggereixen que el Secret Berlanga podria tractar-se d’una broma post-morten que el realitzador ens va reservar perquè no ens oblidem de la seva sornegueria.

Ben és cert que Berlanga fou un guionista prolífic. Li agradava inventar històries, tot i que sempre s’inspirava en personatges reals i en situacions quotidianes. Tenia un bon ull per triar als col·laboradors amb els quals havia d’elaborar els textos. Rafael Azcona, sense dubte, fou el seu gran company de viatge. Tots dos van treballar conjuntament i en plena sintonia per donar forma a algunes de les trames més memorables del cinema espanyol. Van estar capaços de crear una filmografia carregada de denúncia social, part de la qual es va desenvolupar durant uns anys gens propicis per a la crítica política. Amb un enginy desbordant, la parella va saber burlar la censura per retractar de manera incisiva la realitat d’un país llastrat per l’opressió sistèmica i per una moralitat anacrònica.

Després de la 2a Guerra Mundial, mentre Europa vivia una efervescència intel·lectual i cultural que es reflectia a les pel·lícules realitzades al vell continent, a l’Estat espanyol s’amputava qualsevol indici de llibertat creativa que gosés posar les institucions davant del mirall. Malgrat tot, l’obra de Berlanga es va forjar defugint la banalitat a la qual el règim franquista havia relegat la creació artística, reduïda a un mer entreteniment vacu i, sovint, propagandístic.

Com recorda l’Albert Lladó a La mirada lúcida (2019), el sarcasme és despòtic perquè va de dalt cap a baix, mentre que la ironia és valenta perquè va de baix cap amunt. La mirada de Berlanga no era avantatgista. El seu cinema exhibeix una ironia mordaç contra l’aristocràcia i, especialment, envers la petita burgesia urbana, classe social que coneixia a la perfecció perquè era a la qual pertanyia la seva família, formada per terratinents i comerciants. També li agradava projectar universos rurals que funcionaven com a microcosmos, amb una estratificació pròpia de comunitats heterogènies i, paradoxalment, endogàmiques.

Avui en dia, el cinema de Berlanga encara destaca per la densitat del seu contingut, equiparable al d’alguns grans directors coetanis -com ara Federico Fellini o Luis Buñuel-, on l’evident sentit polític dels arguments s’envolta d’històries aparentment mundanes i/o esperpèntiques que eludeixen la literalitat grotesca.

És fàcil detectar la influència del neorealisme italià a les seves pel·lícules, però l’obra de Berlanga és difícil de classificar, ja que atresora components narratius i estilístics molt personals que aborden la idiosincràsia autòctona amb una mirada singularíssima, on l’humor esdevé un subterfugi per sobreviure emocionalment a les situacions més doloroses. La peculiaritat dels seus films és tan notòria que fins i tot va generar l’aparició d’un nou adjectiu que aglutina en una sola paraula el tarannà i les característiques inherents al seu cinema.

L’actualització 23.4 de 2020 del diccionari de la R.A.E. incorpora el terme  berlanguiano/a amb la següent definició: adj. 1. Perteneciente o relativo a Luis García Berlanga, cineasta español, o a su obra. Estudios berlanguianos. 2. Que tiene rasgos característicos de la obra de Luis García Berlanga. Una situación berlanguiana.

La infantesa, com a empremta que queda tatuada al subconscient, es manifesta a l’obra del cineasta mitjançant elements materials i simbòlics que evoquen els primers anys de la seva vida, i es completa amb les experiències viscudes durant una trajectòria personal plena d’intensos esdeveniments, encara que Don Luis acostumés a relatar-los com si fossin anècdotes anodines.

Els repartiments corals, la recurrent presència de focs artificials, cert barroquisme ocasional, o l’ús de termes que es repeteixen a les diferents pel·lícules -com el ja famós “austrohúngaro”- són alguns dels moltíssims trets que conformen aquest univers apassionant, al que encara se li ha d’afegir una última sorpresa que roman dipositada a la caixa cuirassada 1034 de La Caja de Las Letras del Instituto Cervantes.

Data de creació: 11/06/2021 10:30 h. Data de modificació: 11/06/2021 18:01 h.

  A les biblioteques trobaràs:

Esa pareja feliz

Un humil matrimoni guanya un concurs patrocinat per una marca de sabó, consistent en gaudir de tota mena de luxes durant 24 hores. Abans de l’anhelada jornada, el marit haurà de fer front a diversos assumptes que la seva parella desconeix.

 

 

Bienvenido Mister Marshall

A Villar del Río s’espera amb impaciència l’arribada d’una delegació nord-americana. El poble prepara una recepció hospitalària i s’engalana per l’ocasió. Els veïns i les veïnes fins i tot fan llistats de peticions que volen fer als seus presumptes benefactors. Però quan arriba la data esperada, els americans passen de llarg.

 

 

Novio a la vista

Loli i Enrique són dos adolescents enamorats, tot i que els pares d’ella intenten emparellar-la amb un jove enginyer anomenat Federico. Els amics de la noia faran tot el possible per evitar que es consumi aquesta relació de conveniència, fins al punt de segrestar-la amb el seu propi consentiment.

 

 

Calabuch

Un científic nord-americà que es nega a construir bombes atòmiques es refugia en un poble de la costa valenciana, on es convertirà en un veí estimat. Els habitants del municipi intentaran que no se l’emportin de regrés al seu país.

 

Los Jueves milagro

Per promocionar un balneari en decadència, les autoritats de Fontecilla s’inventen la miraculosa aparició d’un sant conegut com San Dimas. Quan el poble s’omple de turistes i devots, el vertader San Dimas farà acte de presència en el municipi.

 

 

Plácido

Per al sopar de la Nit de Nadal, els pobres d’un asil són distribuïts per diferents cases de famílies adinerades, amb motiu d’una campanya anomenada “Siente un pobre a su mesa”. Plácido, un humil treballador que s’ofereix a col·laborar en la campanya, patirà un seguit d’incidents que li complicaran enormement la vida.

 

 

El Verdugo

José Luis es casa amb la filla d’un botxí i finalment accedeix a heretar la feina del seu sogre, amb l’esperança de no haver de dur mai a terme cap execució. Un dia, però, un reu és condemnat a mort, i José Luis pregarà per un indult que no arriba. El protagonista és arrossegat pels funcionaris de la pressió cap al patíbul perquè faci la seva feina.

 

 

La Escopeta nacional

Un empresari organitza unes jornades de caça per obtenir els favors de les persones més influents del règim. Quan sembla que assoleix el seu objectiu, es produeix un canvi de govern que llençarà per terra tot el seu esforç.

 

Patrimonio nacional

El marquéès de Leguineche voldrà apropar-se al Rei per reprendre la vida cortesana que va fer unes dècades enrere, però no li resultarà gens fàcil accedir al monarca.

 

 

La Vaquilla

Durant la Guerra Civil Espanyola, a un poble ocupat pels nacionals, s’organitza una correguda. Cincs soldats republicans decideixen robar la vaqueta per arruïnar-li la festa a l’enemic.

 

 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 10/06/2021 10:58 h. Data de modificació: 11/06/2021 10:49 h.