La música, des de temps remots, s’ha associat a l’inici de l’Univers i, com a tal, a la reflexió filosòfica. L'origen de l’Univers, l'explosió primigènia va ser imaginada com la primera melodia de l’espai.

Si Beethoven va considerar a la música com una revelació més elevada que la ciència o la filosofia, segles abans, Plató, el gran filòsof grec, va nomenar la música com l’art educatiu per excel·lència. Pitàgores, per exemple, va entendre la música com un element estructural del Cosmos, com una disciplina alhora científica i metafísica.

Quina problemàtica ens planteja la música? Què és el que ens fa pensar en ella? El seu valor, ètic i estètic, la seva ficcionalitat o realisme, el seu significat, textual o líric, el seu origen, humà o còsmic, la seva experiència, psicològica, cognitiva, moral… I què fa que la música sigui filosòfica? Totes dues comparteixen, igual que les arts, una cerca profunda en el significat de l’existència humana a través de pensaments, lletres i melodies que conviden a la reflexió.

Comencem amb un dels bàsics de la música contemporània que més ens ha fet bellugar el cap i l’esquelet:

Els inoxidables "Siniestro Total" sempre s’han caracteritzat per l’ús de la ironia, les lletres ben humorades i els improperis festius en clau contracultural.

The Beatles sempre han tingut el pacifisme com a bandera. Les reflexions sobre un món millor i com arribar-hi ens han farcit d’imatges com la cançó “Revolution”:

No és casualitat que Bob Dylan guanyés el premi Nobel el 2016 per la seva trajectòria repleta d’expressió poètica i cavil·lacions filosòfiques. La seva música es basa en experiències universals i de les seves lletres se n’extreu tota una lectura de vida.

Pink Floyd reflecteix totes les idees filosòfiques fatalistes posteriors a la II Guerra Mundial. La banda psicodèlica parla de la deshumanització de la nostra espècie en un llegat atemporal.

L’australià, Nick Cave, és un dels artistes redimits per la música. A través de les seves cançons viatges per les pròpies ombres i la substància fosca de l’inconscient.

Patti Smith, la padrina del punk, no s’esgota ni en la seva escolta ni en la seva edat. Activista fins al moll de l'os ha dedicat la vida a la poesia i la  música amb una vitalitat indomable.

Yosi Domínguez, vocalista de Los Suaves és el que en diuen “un filòsof de carrer”. Amb una gran profunditat lírica i històries descarnades ens ha fet somiar a tots. Llàstima d’una calamitosa retirada dels escenaris.

I què hi ha dels filòsofs músics? Un exemple preponderant és Friedrich Nietzsche, el pensador de la severa afirmació “Déu ha mort”. També va ser pianista i compositor, un llenguatge que va considerar immillorable per comunicar-se des d’una perspectiva diferent.

Albert Schweitzer va ser molt conegut a la seva època, però el temps l’ha sepultat. Metge, pacifista i músic, Premi Nobel de la Pau el 1952, tenia la convicció que el respecte per tots els éssers és el principi més alt.

En definitiva, parlem de música com un llenguatge universal que explica històries, transmet emocions i planteja qüestions filosòfiques. Les cançons són un mitjà que ens interroga, que pregunta sobre el sentit de la vida, l’amor, la veritat o la justícia. La música ens apropa a les estrelles i als temes transcendentals de tots els temps.