Immers encara en una gira mundial que ha passat per Barcelona i també recentment per Asbury Park, Bruce Springsteen compleix 75 anys.

Resulta impossible resumir en unes línies tota la seva discografia ni els més de 50 anys que porta damunt de l’escenari. Però sí podem recordar alguns moments especials en la seva trajectòria, potser no tan coneguts, però que donen una idea de per què és tan estimat entre el públic.

La imatge que tenim avui en dia d’ell és la d’una estrella del rock en l'àmbit mundial, que omple estadis i gaudeix de totes les comoditats. Però abans de la E Street Band i la seva carrera en solitari, va tocar en diverses bandes. Entre elles, The Castiles.

Per al recopilatori Chapter and verse va rescatar una gravació del 1967, quan tenia només 18 anys. Un enregistrament realitzat amb pocs recursos, però amb tota l’energia del món. Una versió d’un rock & roll primigeni de Bo Didley escrit per Willie Dixon: You can’t judge a book by the cover.

The Castiles – You can’t judge a book by its cover

El jove Bruce va créixer en l’època daurada del rock. Entre els seus herois musicals hi havia els pioners del R&B i el rock’n’roll. I entre aquells records musicals, hi havia Twist & shout, una de les primeres cançons que va aprendre amb la guitarra, i que el va animar a dedicar-se a la música. Un tema original dels Tops notes, però que van popularitzar en gran manera els Beatles. Encara avui en dia li encanta incloure-la al repertori i interpretar-la amb aquell entusiasme juvenil.

Twist and shout

Després de diversos grans discos en solitari i de tenir ja un públic fidel va arribar Born in the USA. El disc que va augmentar exponencialment la repercussió de tot el que feia. On va establir el seu so més reconeixible, ajudat pels membres de la E Street Band.

La cançó que donava títol al disc, tot i ser una cançó protesta contra els efectes de la guerra de Vienam, va ser interpretada sovint com un himne patriòtic, i fins i tot l’administració Reagan va voler fer-ne una lectura partidista utilitzant-la sense permís com a reclam electoral, tot i que Springsteen es va negar. Una història que s’ha repetit el 2024 amb la nova campanya presidencial.

Concebuda durant les sessions que integrarien l’àlbum Nebraska, un treball amb un to totalment diferent, intimista, més proper al blues i al folk. Sense la inoblidable introducció de Roy Bittan (teclista) i Max Weinberg (bateria) quedava reduïda al so de la guitarra acústica amb slide. Una versió que posteriorment va rescatar en directe. Originalment, devia sonar més o menys així:

Born in the USA

Acabada la dècada dels 80, convertit en una estrella mundial que omplia estadis arreu, va fer un altre gir de guió, publicant dos discos simultàniament sense la E Street Band. Entre aquesta nova col·lecció de cançons, en destaquen, entre altres, un duet amb Patti Scialfa: Human Touch.

Human Touch

La dècada dels noranta va ser menys prolífica discogràficament parlant. I va representar un canvi de to i d’estil. Però així i tot hi podem trobar cançons brillants, que estan entre el millor del seu repertori.

Va fer incursions al cinema amb grans bandes sonores. Les lletres ja no parlaven de cotxes i dies de glòria, sinó de temes socials, dramàtics, punyents. Entre aquestes composicions hi ha Dead man walking, Secret garden o Streets of Philadelphia, amb la que va rebre l’oscar a la millor cançó original.

Streets of Philadelphia

Després d’anys de silenci discogràfic, els fans li demanaven que tornés, especialment en un moment convuls al seu país arran dels atemptats a les torres bessones. Springsteen va tornar amb energies renovades amb The Rising, recuperant aquells riffs, aquelles melodies contagioses i la intensitat d’anys enrere.

La gira posterior va tornar a Barcelona el 2002, on sempre ha tingut una gran rebuda, connectant de manera especial amb el públic.

The Rising (Barcelona, 2002)

Ja entrat el nou segle, ha combinat els treballs amb la E Street Band amb altres, on homenatjava molts dels seus herois musicals o explorava nous sons. Tot i la diferència de so i la nostàlgia dels seus discos de joventut, ha seguit escrivint grans cançons, com aquesta, on canta que, malgrat que sembli molt lluny, segueix treballant per construir un somni.

Working on a dream

Tot i haver estat diversos anys sense publicar, sempre ha reaparegut en moments de crisi. Com a Wrecking ball, o el darrer àlbum amb composicions originals: Letter to you. Un recull de cançons publicades el 2020, marcades per l’efecte de la pandèmia, però també per la pèrdua de la resta de companys que formaven els Castiles.

Last man standing

Malgrat haver posposat diverses actuacions a l’actual gira europea per problemes a la veu, segueix oferint concerts de més de tres hores. I ja ha anunciat noves dates a Europa per al 2025. Tot i que no sabem si tornarà a fer parada a Barcelona, esperem tornar a gaudir del seu

directe i dels seus clàssics. Com aquest. Born to run. En aquest cas, interpretat en directe per la veu de Melissa Etheridge.

Born to run – Melissa Etheridge