Inici
-
La biblioteca de los nuevos comienzos
Aquest llibre és la construcció d'una novel·la genial a partir d'una idea genial. Que és la d'una bibliotecària que endevina amb poques indicacions el que necessiten els usuaris, i els ho prescriu, de manera que ells se'n fan la seva pròpia idea. En aquest llibre s'aprenen moltíssimes coses, i també et pots projectar amb la teva experiència en les històries, que en són cinc en total. Que es tracta d'una novel·la perquè les històries es troben relacionades, connectant els diferents personatges que han entrat en contacte amb la mateixa bibliotecària. Tot lliga al final. És una mica com la novel·la Una habitació amb bona vista, d'E.M. Forster, parla tant dels anhels que tenim tots a la vida, com del que ja hem conegut i forma part de nosaltres per sempre. És com els versos de Martí i Pol, "Tan sense esforç, venim de la claror i anem a la claror". Sobre la primera història, la d'una dependenta d'una botiga de roba, me n'ha arribat molt la reflexió a la qual arriba la protagonista, que ser dependenta no és una feina menor, i que és bo de cooperar amb els companys, com aprèn en el llibre per a nens que li han prescrit, el que sol passar amb els llibres per a nens. També aquest capítol, tot i ser bo, no és tan bo com el del mig del llibre, que és el que més brillant, però no és gens menor. Si continueu amb la lectura arribats fins aquí, segur que no deixareu aquest llibre. Sobre la segona història, la del personatge que és comptable en una empresa de mobles. La seva descoberta de la possibilitat d'una carrera paral·lela, encara que sigui sacrificat, s'assembla molt als que són artistes i treballen alhora, una situació que es produeix molt. Que em recorda Wuthering heights d'Emily Bronte, en la idea de la pedra sota el terra i les fulles dels arbres a la superfície, que es complementen. L'ofici a sota, la vocació a dalt. La tercera història, la de l'ex-editora d'una revista que és rellevada de la seva feina per haver estat mare, i l'angoixa que això li produeix juntament amb les dificultats que té per tenir cura de la seva filla. El que es reflecteix en el passatge clau que parla sobre el fet que sempre volem el que no tenim. La quarta història, la d'un aturat i el seu amic, un escriptor sense èxit. Que se n'acaben sortint, com passa sempre en un llibre optimista com aquest. Relacionant-ho amb un llibre sobre Darwin i la seva teoria de l'evolució. Un aturat que se'n va adormir a la matinada i es lleva passat migdia, com ja sol passar en els que no tenen cap raó per llevar-se d'hora. I per últim, la història d'un home acabat de jubilar-se, que passa a conviure més temps amb la parella, i això el posa en perill que la dona li demani el divorci. La "belleza y la crueldad del mar" (pàg. 284) que fan pensar que jubilar-se és un motiu d'alegria (com indica la paraula "júbil") tant com de tristesa, les coses són així d'ambivalents. Encara que sembli que faig molt d'espòiler, aquest llibre no gaire llarg és ple de racons que serien com un bon centre d'interès en una biblioteca, no té pèrdua, i és per rellegir-lo, com passa amb tots els bons llibres. Ara per ara només hi és en castellà. Aoyama, Nichiko. La biblioteca de los nuevos comienzos. Barcelona: Planeta 2023 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat
-
Cowboy Bebop
Fa poc que tinc vint-i-vuit anys i encara que soc jove, segurament bastant, crec haver viscut prou situacions per sentir-me orgullós d’algunes, explicar com a anècdotes divertides altres i voler esborrar unes poques. Quants de nosaltres no hem pensat algun cop en haver fet les coses diferents o moure les manetes del rellotge enrere per canviar l’esdevenir dels fets, lluny de l’arquetípic “AIXÒ M’HA FET COM SOC”. Crec que ancorar-nos en circumstàncies viscudes forma part de la nostra racionalitat, circumstàncies que a mesura que ens fem grans ens permeten acumular experiències però també traumes, que si no fos per la màgia de l’oblit, faria de les nostres vides lloses massa pesades. Cowboy Bebop, no parla de viatges a l’espai, de caça-recompenses o de les aventures que viuen, si més no, no només. Aquesta sèrie explica la cicatriu de les vides anteriors d’uns personatges, que sota el càntic general de “els temps passats van ser millors” no poden escapar d’un tediós present que els fa deambular per l’espai flotant a la deriva. Els personatges, principalment l’Spike en Jet i la Faye, serveixen al llarg de la temporada per reforçar la idea principal de la peça, la dolorosa empremta del passat. Equivocar-te, fa mal i no poder fer les paus amb el teu jo del passat, perdonar-te i sentir-te tranquil pot absorbir-te i conduir-te a deambular per la vida, no permetent-te ser feliç. Aquest element es deixa clar des del primer episodi. Mentre els protagonistes setgen a un fugitiu, doncs, al cap i a la fi, són caça-recompenses. El fugitiu se’ns presenta com a un assassí que trafica amb una droga hiperestimulant, que dispara a altres perseguidors mentre va col·locat, sembla una persona cruel i despiadada, però només ho sembla, doncs el “dolent” també té una parella que s’estima de manera sincera. Trafica perquè necessita els diners per començar de zero, per desfer-se del seu passat i mentre es desmunta la imatge d’assassí despiadat del fugitiu, l’Spike decideix donar-los l’oportunitat de retirar-se. Al final el fugitiu i la seva dona moren, no els captura ningú i l’Spike i en Jet no cobren la recompensa, fet que accepten de mala gana. Aquests dos acaben igual que han començat, però el capítol, serveix com a premonició per als protagonistes, si no passen pàgina, repetiran els errors dels fugitius que persegueixen, com diu el mateix Spike: “A vegades s’ha de deixar córrer l’aigua, si no s’estanca”. Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador, que en múltiples vegades es sentiran representat per les temàtiques que es tracten, doncs, al cap i a la fi, tots tenim cicatrius. Actualment, reconec que tot i que sé com acaba (element que no tractaré en aquest article) i l’he revisitat vàries vegades, mai m’he atrevit a veure l’últim episodi, perquè no vull no tenir la sensació que és un capítol acabat, que no tinc res més a veure, però algun dia tocarà fer-ho, tocarà deixar córrer l’aigua que si no s’estanca. Més informació: Yutaka Nanten a les Biblioteques Recomanat per Adrià Saiz. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
Ruta d'escapada
L’estiu del 2021, en plena pandèmia, vaig descobrir accidentalment el llibre Ruta d’escapada, de Philippe Sands. El vaig trobar amagat en un prestatge d’una llibreria d’un petit poble gironí. De seguida em va atrapar en una lectura absorbent d’un tema que em va interpel·lar. En una entrevista al Més 3/24, Sands deia: “La idea de la responsabilitat en les relacions entre generacions és un tema universal”. En aquest llibre l’escriptor ens presenta, amb mestratge literari, la seva rigorosa investigació històrica sobre Otto Wächter, un jerarca nazi, a través de la relació que manté amb el fill d’aquest personatge, Horst Wächter, incapaç de reconèixer la culpa i els terribles pecats del pare i ancorat en la memòria d’una infantesa i una família feliç. En acabar la lectura d’aquest llibre d’història vaig plorar, i encara no sé si de felicitat o de tristesa. I vaig recordar. Vaig recordar altres llibres i lectures que des de la història i la culpa m’havien absorbit i interpel·lat amb aquesta força. M’havia commogut llegir Si això és un home, de Primo Levi, una obra imprescindible construïda a partir de la pròpia memòria i experiència de vida. També em va colpir llegir El lector, de Bernhard Schlink, una història de ficció carregada de veracitat. Philippe Sands | Viquipèdia Dies més tard, en tornar de vacances, vaig dedicar una estona a fullejar algun d’aquests llibres i vaig trobar amagat en un prestatge de la meva llibreria Esclavos en la familia, d’Edward Ball. Es tracta d’una altra reconstrucció històrica documentada, la història de la vida de la seva saga familiar, propietaris d’esclaus del sud dels Estats Units, i de la vida de les famílies dels esclaus emparentats per llaços de sang amb els Ball. En obrir el llibre vaig llegir un fragment d’un dels capítols finals en què Edward Ball visita amb Emily Frayer, descendent d’una família d’esclaus, el que queda de la hisenda dels Ball. Davant de les runes de la cabana on havia nascut Emily, l’autor li demana perdó. I té lloc un diàleg -que per la seva simplicitat te l’imagines veraç- sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i l’agraïment, un breu diàleg que es tanca amb el plor de tots dos. I vaig recordar que arran de la lectura d’Edward Ball jo mateix m’havia endinsat en la reconstrucció fascinant de la història de la meva pròpia família. I en arribar a un dels meus rebesavis, nascut a principis del segle XIX a Puerto Rico, em vaig trobar de ple amb la realitat de l’esclavisme interpel·lant-me. I no puc deixar de pensar en el que expressen Edward Ball i Emily en el diàleg. Ball diu: “No som responsables del que van fer o van deixar de fer els nostres avantpassats, però sí que podem respondre per ells”; i Emily li respon: ”Exacte, no en som responsables. Tenim molt per agrair. I vostè ve en el moment adequat”. “Vinc en el moment adequat?”, pregunta Ball, i Emily respon: “Ve en el moment adequat… Posa’t a treballar, noi. Posa’t a treballar, que hi ha molt per fer.”. Més informació: Philippe Sands a les Biblioteques Philippe Sands a la Viquipèdia Recomanat per Enric Alegre. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
Demon Copperhead
Una gran novel·la. I també una novel·la gran, de llarg recorregut, quasi 700 pàgines de lletra tan atapeïda com les mateixes vicissituds del seu protagonista, Demon Copperhead (literalment: Dimoni Capdecoure). I no, la semblança amb el nom del personatge de Charles Dickens no és casual. Demon és un David Copperfield de les muntanyes del sud dels Apalatxes, al comtat de Lee (Virgínia), on el 40% dels menors són criats per un adult que no és el pare biològic, tota una generació d’orfes d’uns progenitors absents perquè estan desintoxicant-se, a la presó o morts per sobredosi. Aquests nens i adolescents són la cara menys visible d’un greu problema social —oxicodona i fentanil·lo— convertit en epidèmia. En un territori llargament desfavorit i explotat, en les darreres dècades ha estat la indústria farmacèutica la que s’ha aprofitat del dolor dels seus habitants. Quan l’oxicodona començà a comercialitzar-se, la regió s’omplí de visitadors farmacèutics i els metges van començar a receptar opioides a dojo. No és casual que tots els addictes de la novel·la comencin la seva caiguda amb una recepta mèdica. Aquesta novel·la, Premi Pulitzer 2023, està aixecada a pols i amb ritme frenètic per Barbara Kingsolver, nascuda a Maryland el 1955 i crescuda a la zona més rural de Kentucky. Biòloga de formació, va publicar per primer cop el 1988 i cercà l’èxit sobretot amb La Bíblia de l’arbre del verí (1998) i Estiu pròdig (2000). Ara, l’autora, no només està en la plenitud de la seva escriptura sinó també de la seva fluïdesa i llibertat creadora, posant-se amb flexibilitat i tendresa en la pell d’un nen que es fa home malgrat totes les penalitats, mancances i addiccions. Dickens (amb la ira i la compassió) i Mark Twain (amb l’oralitat, l’ús del llenguatge col·loquial i l’humor) semblen estar al seu costat, com a apuntadors. Demon Copperhead és la història d'un noi nascut en una ruïnosa caravana d'una mare soltera, adolescent i addicta, un noi sense més patrimoni que una bona planta i els cabells rogencs del seu pare mort, una intel·ligència càustica i un ferotge talent per sobreviure. Relatat amb la seva veu, veiem com Demon s'enfronta als perills moderns de les llars d'acollida, l’explotació infantil, les escoles en ruïnes, l'èxit esportiu, l'addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s'encara també a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en què fins i tot els superherois han abandonat els pobles rurals a favor de les ciutats. Així de rotunda comença: "Primer de tot, em vaig haver d'espavilar per néixer. La generosa concurrència que va assistir sempre m'ho ha reconegut: la pitjor part del treball la vaig haver de fer jo, mentre que la meva mare diguem que no anava per feina." Kingsolver dona veu a Demon, una veu que relata amb envejable sentit de l’humor i amb les llacunes pròpies d’un jove apallissat per les drogues, la seva història i la tragèdia de moltes famílies en la Nord-Amèrica actual. I així, l’autora ha trobat el to just perquè la cruesa del relat no resulti en algunes parts insuportables. No evita el realisme més descarnat en narrar les addiccions de molts dels personatges o la fi que els espera a alguns, però pots continuar llegint perquè és Demon qui t’explica la història. Sense perdre el sentit de l’humor ni la compassió. Hi ha un moment que Demon explica al seu amic Tommy la «necessitat humana de tenir algú a qui esmicolar: padrastre colpeja a mare, mare crida a nen, nen li fot una coça a gos. (...) Som el gos dels Estats Units». Demon Copperhead —t’aviso— et farà petar de riure i alhora et trencarà el cor. La seva lectura t’arrabassa, et fascina, et corprèn, et provoca llàgrimes i somriures i et converteix en còmplice i col·lega dels errors i les epifanies de Demon, de les seves flipades i les seves quixotades. T’emociona i et porta agafat per la mà mentre t’inculca la compassió en una societat despietada, amb el triomf com a objectiu a qualsevol preu. Entre tantes cites que apuntar-se em quedo amb aquesta: “... al meu cap només va quedar lloc per a un pensament sobre la infància en forma de recomanació per a qualsevol xaval que se la pugui permetre: agafa aquesta preciositat i fuig amb ella. Amaga’t amb ella. Estima-la amb totes les teves forces. Perquè arribarà el maleït dia en què et deixarà enrere per a no tornar mai més”. Més informació: Barbara Kingsolver a les Biblioteques Barbara Kingsolver a la Viquipèdia Pàgina web oficial Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni.
-
Els Diaris del càncer
Audre Lorde és una autora pràcticament desconeguda en català. En tenim dues joies destacables: Els diaris del càncer (2021) i Germana al marge : assajos i discursos (2023), i aviat, si tot va bé, L’unicorni negre, que està ultimant Lleonard Muntaner. És cert que en la nostra llengua trobem molt poques de les obres que va produir aquesta veu única que definiria perfectament el que avui coneixem com a «intereseccionalitat», la paraulota de moda que ens serveix per descriure les diferents identitats que s’encavalquen en una persona i com aquestes poden ser motiu d’opressió, dominació o discriminació. Lorde era un cervell privilegiat i, a part, va ser dona, feminista, negra, pobra, immigrant, lesbiana, poeta, mare i malalta de càncer, entre moltes altres coses. També rebel, guerrera, com es definia ella. El que la va fer més extraordinària és que va viure cada una de les seves identitats amb total sinceritat i llibertat, sense tenir mai en compte les dificultats que això li suposaria. Les va anar descobrint i treballant al llarg de la vida, i les va cosir amb fil de plata a la seva obra. A Zami: A New Spelling of My Name (una biomitobiografia, com descriu ella aquest llibre), ens explica com era ser dona, negra i lesbiana a l’Amèrica dels anys cinquanta. Lorde va anar sempre a la contra per avançar cap a un món que fos més semblant a com era ella. Així, no va dubtar a fer servir la pròpia experiència per escriure poemes, novel·la i també assaigs polítics imperdibles on desglossa la problemàtica d’un món que no representa una part dels seus habitants, o que en el millor dels casos els ignora. A Els diaris del càncer, l’únic llibre que hi ha en català ara mateix, quan escric aquestes línies, ens mostra el terror davant la mort i l’esperança i alegria de la quotidianitat, sempre des d’una dimensió política que en el seu discurs no va abandonar mai, ja fos en forma de poema, autobiografia o assaig. Moltes de les experiències de Lorde reflectides en aquest llibre de principis dels vuitanta tenen una vigència esfereïdora, i ens conviden a acompanyar-la per l’ardu camí de la malaltia, recordant que la vida és prendre partit i no resignar-se, passi el que passi. I ja que interseccionem, direm que La germana, l’estrangera, el llibre de poemes de Maria Mercè Marçal, pren el nom d’un llibre d’assaigs de Lorde, Sister Outsider. El títol resumeix el credo de l’autora nord-americana: sempre va ser l’altra, la diferent, la que no encaixava, l’estrangera. I a la vegada la germana, la que estima, la que vol cuidar-te i protegir-te. Llegir Lorde és entrar en l’estrany terreny polític i pantanós de la casa de la infància i notar tot d’un plegat l’escalfor reparadora de la llar. Més informació: Audre Lorde a les Biblioteques Audre Lorde a la Viquipèdia Recomanat per Núria Busquet Molist. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
El Último trago
La relació de l’ésser humà amb alguns vicis tradicionals és ben complicada. Tothom és conscient dels problemes que pot implicar ser fumador i també d’un consum excessiu de substàncies com l’alcohol. Això ha provocat que al llarg de la història sobre la ideoneïtat o no de prohibir algunes d’aquestes accions. És el mateix cas, tot i que al contrari, del que passa actualment amb les drogues i com hi ha un segment de la població demana la seva legalització per evitar el tràfic i el consum indiscriminat. Doncs vét aquí una vegada que el govern d’un dels països més poderosos d’Occident va decidir prohibir el consum de substàncies “embriagadores” (que portaven alcohol, vaja) mitjançant el que es va anomenar Prohibition o en català la “Llei seca”. Amb aquesta ordre, que va entrar en vigor l’any 1920, s’intentava aturar el problema greu d’alcoholisme que patia el país i a més avançar cap a una societat més saludable. Tot s’ha de dir, l’experiment no va sortir gaire bé: la prohibició va provocar un augment del crim organitzat que entrava alcohol des del Canadà, havia forats legals que permetien prendre alcohol de fomar terapèutica… Conflictes que finalment van provocar que la llei fos revertida l’any 1933. Tot això, i molt més, ens ho explica Daniel Okrent (amb experiència laboral en publicacions tant prestigioses com el New York Times o Life) en el seu llibre El último trago : la verdadera historia de la ley seca. Un imponent volum que es presenta com la història definitiva d’aquest fascinant període de la història americana i que assegura molts argument per seguir debatint sobre aquest tipus de mesures. Més informació: Daniel Okrent a les Biblioteques Daniel Okrent a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Héctor Calvet Renedo. Bib. Can Mulà - Jordi Solé Tura. Mollet del Vallès.
-
Cobalto rojo
En un treball de recerca punyent, l'escriptor i activista Siddharth Kara revela els abusos contra els drets humans que s'amaguen darrera de la mineria del cobalt a la República Democràtica del Congo, i les implicacions morals que ens afecten a tots. Aproximadament el 75 per cent del subministrament mundial de cobalt s'extreu al Congo, sovint per pagesos i nens en condicions infrahumanes. Kara es va endinsar en el territori del cobalt per a documentar els testimoniatges de les persones que viuen, treballen i moren per ell. Per a revelar la veritat sobre les brutals pràctiques d'extracció, va investigar les zones mineres controlades per les milícies, va rastrejar la cadena de subministrament del cobalt, des del pou tòxic fins als gegants tecnològics que tracten amb el consumidor, i va recollir relats impactants de persones que suporten un immens sofriment i fins i tot moren extraient el preuat metall. El cobalt és un component essencial en totes les bateries recarregables d'ions de liti que es fabriquen avui dia: les que alimenten els nostres telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors portàtils i vehicles elèctrics. Així, milers de milions de persones en el món no poden viure la seva vida quotidiana sense participar en una catàstrofe mediambiental i de drets humans *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Chinas
En un col·legi coincideixen al començament de curs dues nenes xineses de 9 anys. Tothom dona per fet que es faran amigues, però absolutament res les uneix. Lucía és segona generació d'immigrants. Se sent absolutament espanyola i només pensa a integrar-se amb la resta de les seves amigues del col·legi. Desitjaria tenir uns pares “normals” com la resta de les seves amigues, però els seus li avergonyeixen constantment perquè no parlen espanyol, treballen més de 14 hores en el basar i ni tan sols li permeten celebrar el seu aniversari al Burger King. L'altra nena és Xiang. És adoptada i amb el seu rostre delata allà on va que no és filla dels seus pares. Xiang es pregunta per la seva família biològica; ni se sent xinesa ni se sent acceptada davant els altres nens en el col·legi. Les dues nenes es creuaran, separaran i acabaran sent vitals l'una per a l'altra en la cerca de la seva identitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Tots els homes del rei
Una història d'amor que segueix amb l'univers de Totes les fades del regne. La Felícia ha aconseguit un final feliç en tornar a casa de la mà del seu príncep desencantat. Ha hagut de pagar, però, un preu molt alt per això: renunciar al suport de la seva fada protectora. Més tard, quan descobreix que els seus pares, els reis de Vestur, han fet executar la fada, s'haurà de plantejar si la seva vida és realment el conte de fades que semblava. Així, quan la reina Crisantem declara la guerra a Vestur en represàlia pel crim, la Felícia decideix anar a buscar l'única persona que pot evitar el desastre. L'acompanyen en aquest camí un grup de personatges de diferents orígens que, per diverses raons, també tenen comptes pendents amb les fades protectores. I també tindrà l'ajut d'un antic cofre de fusta que conté un secret extraordinari. N'hi haurà prou per salvar el seu regne de la còlera de les fades? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Monstruo
Quan el seu jove fill Minato comença a comportar-se de manera estranya, la seva mare sent que alguna cosa va malament. En descobrir que el responsable de tot això és un professor, irromp a l'escola exigint saber què està passant. Però a mesura que la història es desenvolupa a través dels ulls de la mare, el professor i el nen, la veritat va sortint a la llum, a poc a poc.. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Actos de resistencia contra la muerte
Actos de resistencia contra la muerte, de la dramaturga, directora d'escena i actriu Angélica Liddell, reuneix les obres Y los peces salieron a combatir contra los hombres, Y como no se pudrió... Blancanieves y El año de Ricardo. Una trilogia on l'autora reclama que la denuncia des del teatre i des de l'art no ha de ser "obligatòria sinó inevitable" i, per aquest motiu, genera un qüestionament constant mitjançant l'ús del monòleg dramàtic. Les seves obres neixen, es llegeixen i es representen des de la passió. Una característica comuna a totes les seves creacions. Una veu pròpia amb un gran sentit pràctic i visual producte de la barreja entre teatre i art. A Y los peces salieron a combatir contra los hombres és una obra contra la injustícia, un contundent al·legat contra la pobresa i la situació d'abandonament dels immigrants. Una crítica contra l'absoluta falta d'humanitat d'una societat que contempla com moren ofegades diàriament persones que buscaven una nova realitat en un món globalitzat i sense fronteres només pel capital i els turistes. Una lectura dura, fosca que, amb poques pàgines, es converteix en un crit silenciós contra una injustícia que sovint ni commou als que prenem el sol mentre el mar arrossega els cossos de les persones ofegades. La figura terrible i paradoxal del nen soldat és la realitat que Liddell aborda a Y como no se pudrió... Blancanieves. L'autora desconstrueix el conte de Blancaneu per situar-se enfront de la crueltat de la guerra i les seves conseqüències: la mort, el càstig, les violacions, l'horror, la gana... L'obra no és només la història de la víctima sinó també del torturador i de la seva consciència que l'obliga a viure amb el trauma i també amb la sensació de plaer. Liddell conclou a aquesta obra breu que la guerra, "era la forma de legitimar l'immens plaer que als homes els proporciona l'exercici de la crueltat". El text de El año de Ricardo només hi ha dos personatges: Ricardo i Catesby, el seu assistent, un adulador mut que obeeix sense qüestionar. El protagonista, per la seva banda, remet al Ricard III de Shakespeare i la seva repugnant ambició pel poder a qualsevol preu. Una profunda reflexió sobre el poder inspirada en la tragèdia de Ricard III de Shakespeare. Angèlica Liddell (Figueres, 1966) és llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic. En 1993 funda la companya Atra Bilis Teatro. A més de textos teatrals també escriu poesia, narrativa i fa performances. Moltes de les seves obres s’han estrenat a països com Alemanya, Brasil, França o Xile. Ha guanyat diversos premis, entre ells, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica en 2012 per La casa de la fuerza. Les seves obres es caracteritzen pel seu expressionisme, la puresa i la cerca del significat a través del dolor i la subversió. És una de les figures més influents i polèmiques de l’escena internacional actual. Els textos dels seus espectacles es publiquen com poemaris i són citats per artistes com la mateixa Rosalia. El seu estil és únic i visceral, rabiós, amb imatges provocadores, escenes extremes, bellesa i dolor. Més informació: Archivo Artea La Uña Rota Ediciones Diari El Salto GREC 2024. Festival de Barcelona Recomanat per Biblioteca de Viladecans.
-
Rutes per descobrir arbres monumentals
Si ets dels que els agrada abraçar els arbres estàs de sort! Ves a la biblioteca més propera i agafa’t en préstec Rutes per descobrir arbres monumentals del César Barba. La guia és un recull de 36 itineraris escampats per tot Catalunya, l’atractiu principal dels quals és un dels molts arbres monumentals que tenim al nostre país. Roures, pins, faigs, olivers, alzines, són algunes de les espècies que podrem admirar (i abraçar) si recorrem les rutes proposades. Cada capítol té la mateixa estructura: unes línies inicials que contextualitzen la ruta; la descripció de l'itinerari amb alguna informació històrico-cultural addicional i un parell de destacats: un amb la informació pràctica de la ruta (tipus de recorregut, punt d’inici i final, distància, durada i desnivell) i un altre amb una petita ressenya sobre algun aspecte destacat de l’itinerari. A l’inici del llibre trobaràs un senzill mapa comarcal amb la ubicació numerada de les rutes que et permet, d’una banda, situar-hi geogràficament la ruta i, de l’altra, relacionar la ubicació amb el capítol corresponent. També et podràs descarregar els tracks d’algunes de les rutes de la guia amb el QR imprès al final del llibre. Pel que fa a l’autor, en César Barba, coneix bé el nostre país i ha escrit moltes guies de rutes per Catalunya i també de viatges sobre països i ciutats de tot el món. A més és un col·laborador habitual de les revistes Descobrir Catalunya i Viajes National Geographic. Més llibres i articles del César Barba: a les biblioteques a l'ebiblio.cat Més llibres sobre arbres: a les biblioteques a l'ebiblio.cat + Info sobre arbres de Catalunya: Llista d’arbres monumentals de Catalunya a Vikipèdia Informació i fitxes sobre arbres i arbredes monumentals per comarques del Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya Programa Boscos de la CCMA Recomanació feta per Noemí Poncela. Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras
-
Rodari 2.0
L’escriptor Jordi Folck homenatja Gianni Rodari adaptant els consells de l’autor italià i posant-los a la vista de la lectora o lector sota un prisma actual. Hom descobreix peces que recorden la Gramàtica de la fantasia, l’obra més coneguda del mateix Rodari la qual busca empènyer els i les joves per a que siguin creatives i creatius a través del joc literari. Cada capítol va titulat amb una frase amb que comença un joc, una aventura o un exercici. Aquestes eines són d’utilitat per a qui es dedica a l’ensenyament i per a qui tracta amb noies i nois. Folck i l’admirat Rodari són del parer que amb l’espasa de l’obligació no s’aconsegueix el gust per la lectura i, conseqüentment, de l’escriptura. Els dos escriptors estan convençuts que a la literatura s’hi ha d’arribar a través del joc i, per tant, de la imaginació. Rodari 2.0 ... és una obra actual i necessària per a tothom que estigui interessat en el futur de la joventut i, sobretot, de la literatura. Més informació: Jordi Folck a les Biblioteques Jordi Folck a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Joan Petit Aguilar. Sant Feliu de Codines.
-
En un lugar salvaje
Es tracta de la primera pel·lícula dirigida per Robin Wright i també ella n'és protagonista, ella i la natura. Aquesta història ens explica un viatge cap a les muntanyes, el viatge d'una dona que vol marxar cap a un lloc on no hi hagi ningú, tampoc cap contacte amb l'exterior. Només ella vivint en una cabana, fugint del món després de patir una pèrdua insuportable, d'un món que ja no entén ni l'entén. En el límit entre la vida i la mort, un caçador la salva i li brinda accés a l'autosuficiència. La pel·lícula ens ofereix una lluita per a la supervivència tant física com psíquica, dins un entorn de magnífica bellesa i temible hostilitat com són les muntanyes Rocoses. El títol original és Land, que vol dir "terra". Commou com, durant dos anys, a través del contacte amb la terra de veritat, el poder de la natura, les estacions, la connexió amb el cosmos, l'univers i les coses petites, la seva ànima troba una sortida endavant. Més informació: Robin Wright a les Biblioteques Land a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt.
-
Fucking New York
"Fucking New York. Història dels meus límits" ofereix una crònica franca i sincera de les experiències viscudes per Laura Calçada, la seva protagonista, a Nova York, mentre busca una identitat i el seu lloc al món. Calçada, nascuda el 1988 a Barcelona i amb una llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració a la UAB, presenta aquest primer llibre després de treballar-hi durant els últims quatre anys. L'obra explora temes complexos com la solitud, les relacions familiars, les drogues, el sexe, els diners i la recerca personal. Tot i la manca d'un fil narratiu clàssic, el llibre destaca per la sinceritat amb què es presenten les experiències, relacions i reflexions de la seva protagonista que amb una personalitat impulsiva i amb moments de victimisme, comparteix les seves pors i inseguretats, oferint una visió profunda de les seves motivacions. Algunes de les decisions que pren, tot i semblar impulsives o poc meditades, es converteixen en comprensibles gràcies a la narrativa captivadora del llibre i al rerefons que es va teixint i descobrim a mesura que avancem en el relat. En resum, "Fucking New York" proporciona una exploració addictiva a temes generacionals, dinàmiques familiars i l'experimentació vital, oferint als lectors una finestra a una realitat diferent i provocant la reflexió sobre algunes actituds que poden tenir una part dels joves potser per falta de maduresa o bé per haver tingut una vida "còmode" on la immediatesa i l'hedonisme esdevenen les màximes vitals. Més informació: Laura Calçada a les Biblioteques Laura Calçada a la Viquipèdia ‘Fucking New York’, de Laura Calçada: Fer-se petar el pare Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana.
-
Supersaurio
Meryem El Mehdati El Alami es canaria, aunque nació en 1991 en Rabat, capital de Marruecos. Cuando tenía un mes de edad puso los pies en Puerto Rico, Mogán (Gran Canaria). Supersaurio es su primer libro. Meryem, con 25 años, acaba de entrar como administrativa en las oficinas de Supersaurio, la mayor cadena de supermercados de las Islas Canarias, también llamadas Afortunadas. Pero nadie, nunca, escribe bien su nombre. Para rebañar la tristeza, en su tiempo libre y en los largos trayectos diarios en guagua, escribe fancfiction con personajes de Harry Potter y Crepúsculo, o con compañeros de la oficina. Se cita con hombres que se acaban desvelando poco menos que terroríficos, liba cantidades ingentes de cafè y casi siempe se calla lo que piensa. Todas las mañanas, frente a la màquina de fichar de la oficina, se repite a sí misma que si hereda algo, no va a ser la empresa, pero de vez en cuando se le olvida y curra, curra. Por si acaso... La novela, ambientada en los años prepandémicos, es un muestrario bien surtido de todo lo que implica crecer hoy para los nacidos en los 90. «Somos la generación más preparada, peor pagada, más hipercafeinada, deprimida y acomplejada de la historia» Supersaurio es el debut literario de Meryem El Mehdati, que con voz singular, tan rebosante de melancolia y humor (que no cinismo) como de malestar y rabia, muestra su lucha por sobrevivir a la alienación laboral, se enfrenta a un racismo más o menos disimulado y critica que su isla se haya convertido en "un cementerio de elefantes borrachos de origen británico, alemán, sueco o noruego" a los que "nadie grita que vuelvan a sus países" porque "son blancos". «Crecer aquí es que la guagua se te vaya en la puta cara y se te venga el mundo abajo porque esto no es Madrid, donde el metro pasa cada cinco minutos. Aquí la 91 pasa una vez cada hora si tienes suerte. El trayecto desde Las Palmas (de Gran Canaria) a Puerto Rico (de Gran Canaria) son 73 kilómetros de ida y otros 73 kilómetros de vuelta que te toca comerte todos los días de lunes a viernes. C. Tangana llora en la limo, tú en los asientos delanteros de la guagua un viernes por la tarde.» Esta novela es (con "Panza de burro", de Andrea Abreu) una maravilla más de otra autora canaria, y no voy a redundar añadiendo "joven". Leerla es poner la oreja en la conversación entre esas chicas 'menosquemileuristas' sentadas en los asientos al fondo de la guagua, hablando sobre el curro (si se tiene), la vida, los godos, los turistas recalentados, los hombres,... la vida. «¿En Canarias tendremos que amenazar con independizarnos para que nos hagan caso?» Un libro me atrevo a decir que delicioso porque el mundo, bueno, de sobra ya sabemos cómo es y hacia donde va, te guste o no, guapito de cara, y este libro va de ser joven y sobrevivir en Canarias. Y Meryem cuenta esa aventura vital con el sarcasmo y el cinismo sano de quien ya se hartó de llorar y le queda un fisquito de ganas de reír y se ríe y se envalentona y ya no para, porque para qué... Més informació: Meryem El Mehdati a les Biblioteques Fitxa de l'autor Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni.
-
Soc el seu silenci: una intriga a Barcelona
Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder. Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes. El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol. De Barcelona al Penedès, caves i cadàvers. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
El Primer dia de Nadal
Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no. El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu. Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021. Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Lliçons de química
Elizabeth Zott és mare soltera i l’estrella d’un programa de cuina de televisió, el més seguit dels Estats Units en els anys seixanta. L’Elizabeth veu la cuina d’una forma diferent, l’entén com una forma de fer química i així ho intenta transmetre a l’audiència. És una presentadora peculiar ja que a banda d’ensenyar a cuinar a les dones també les desafia a tenir un altre estil de vida. Una història que no us deixarà indiferents i us mantindrà enganxats. Una història sobre l’esperança i la fidelitat d’un mateix. Voleu riure una estona? Aquesta és la novel·la que esteu buscant. Una novel·la plena de vida, de generositat i de valentia. Més informació: Bonnie Garmus a les Biblioteques Bonnie Garmus a la Viquipèdia Entrevista. El País. Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès.
-
Un fosc mantell
Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere. Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més. El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert. Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Cowboys de la A3
Arde Bogotá és una banda emergent del rock espanyol que ha captat l'atenció amb el seu segon àlbum, "Cowboys de la A3". Aquest disc, llançat el 2 de juny de 2023, representa un viatge sonor ple d'energia i emoció. "Cowboys de la A3" és un àlbum conceptual que gira al voltant d'una travessia per la carretera A3 d'Espanya, que connecta Cartagena amb altres ciutats. Aquesta carretera es converteix en una metàfora de la vida, els desafiaments i les experiències de creixement personal. Arde Bogotá aconsegueix crear un univers musical que combina lletres introspectives amb ritmes contundents de rock, evocant una sensació de moviment constant i d'exploració. Cançons destacades "Los Perros": Un inici potent que estableix el to de l'àlbum amb riffs de guitarra enèrgics i una lletra que reflecteix rebel·lió i llibertat. "Cowboys": La cançó que dóna nom al disc, amb una melodia enganxosa i lletres que parlen de somnis i aspiracions. "Exoplaneta": Un tema que ofereix una pausa més introspectiva, amb una melodia més suau però no menys impactant. Més informació: Arde Bogotá a les Biblioteques Arde Bogotá a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat pel Prestatge de música.
-
Elemental
Viatja a Ciutat Element, el lloc on conviuen l’aigua, la terra i el foc. La Candela és una Element de Foc. És forta i llesta, però té un caràcter ardent i s’encén amb facilitat. En Nilo és un Element d’Aigua, empàtic, transparent i molt curiós. Un dia, els seus camins es creuen i les seves vides canvien per sempre. Si aconsegueixen oblidar allò que els separa i centrar-se en el que tenen en comú, seran capaços d’establir un vincle que superi les seves diferències? Elemental ens mostra una història d’amor i amistat, la que es dóna entre una eixerida i valenta flama de foc i una emotiva i destralera gota d’aigua en un món que es divideix segons els quatre elements de la terra: foc, aigua, aire i terra. Una pel·lícula meravellosa i visualment molt treballada, original i bonica. Cadascun dels quatre elements té el seu tarannà i caràcter: el foc és el més expressiu; la terra, més serena i l’aigua i l’aire, molt capaços d’adaptar-se i canviar.Promou els valors com que el que ens uneix moltes vegades és més fort que el que ens separa, l’amistat i l’amor, les diferències i com ens podem complementar. Recomanat per Maribel Hidalgo de la Biblioteca de Ponent de Sabadell
-
La Educación física
Formada en l’àmbit de les Belles Arts, l’autora Rosario Villajos (Córdoba, 1978) va guanyar el Premio Biblioteca Breve 2023 amb aquesta novel·la. La història, ambientada als anys noranta i narrada des del punt de vista d’una adolescent de 16 anys, just quan el crim de les nenes d’Alcàsser estava en tots els medis de comunicació, narra l’experiència de la Catalina, centrat en l’educació (o falta d’ella) que ha rebut sobre el seu propi cos i la seva sexualització, deixant de manifest que moltes vegades els pitjors perills estan sempre més a prop que no pas a fora. El text arrenca amb una mala experiència de la Catalina que es veu amb la necessitat de tornar a casa sola de nit, però molt més preocupada pel que puguin dir-li els pares si arriba tard que no pas pel que li ha passat o pel que li pugui passar fent auto-stop. Cada capítol marca les hores d’un rellotge en que el toc de queda patern es va escurçant cada cop més, en una carrera contrarellotge per arribar a temps i entre aquests minuts la narradora ens explica les experiències viscudes al voltant del seu cos com a peça fonamental de la historia. Ens fa reflexionar sobre tot allò que li han dit sempre de no confiar en ningú per por a als abusos sexuals però sempre respectar als familiars i professors quan acostuma a ser que aquests, els que són més propers i coneguts són els pitjors i els que realment queden impunes. Fa pensar sobre els valors de la societat, com eduquem als nostres fills, especialment a les nostres filles, la diferencia d’educació entre nois i noies i les conseqüències per a uns i altres. Es tracta d’un llibre de lectura ràpida, molt àgil, que t’enganxa i amb el que es té la necessitat de continuar llegint per arribar a saber el desenllaç final tot i ser una mica angoixant ja que ens fa preveure escenaris poc positius per la protagonista i pel lector aquesta tornada a casa es fa eterna, amb el desig de que arribi bé, sana i estalvia. Totalment recomanable, de ben segur que aquesta lectura no només us deixarà reflexionant sobre el tema tractat o farà que moltes lectores, joves d’aquella generació, se sentin identificades, sinó també amb ganes de conèixer altres obres de la mateixa autora. Més informació: Rosario Villajos a les Biblioteques Reportatge a El País Reportatge Ressenya del llibre Llegiu-ne un fragment Instagram autora Recomanat per Bib. Jordi Ribas. Sant Fost de Campsentelles.
-
Lamparetes
La carrera musical dels mallorquins Antònia Font (1997-2013), va ser brillant, exitosa i reconeguda (tant per la crítica com pel públic), i va deixar una empremta inesborrable en el panorama musical en llengua catalana. Antònia Font era un grup original, diferent. Musicalment eclèctics, sobre una base pop barrejaven amb desimboltura música tradicional, rumba, indie, psicodèlia, rock progressiu... i les seves lletres parlaven d’un món tant real com imaginari, des de l’objecte quotidià més immediat fins a l’espai infinit, amb una visió local i universal alhora i amb un punt d’humor i de surrealisme, obra del compositor i guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver. La veu càlida i el carisma del cantant Pau Debon feien la resta. Quan després de publicar sis discs (entre ells, els celebrats Alegria i Taxi), l’any 2008 Antònia Font van fer un concert antològic al Gran Teatre del Liceu acompanyats d’una orquestra simfònica i foren guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya, semblava que aquest punt d’inflexió podia significar també el punt final de la banda. Els rumors de separació, però, es van dissipar el 2011 amb l’aparició de Lamparetes, el disc que avui us recomanem. Escoltar "Lamparetes" és fer un viatge extraordinari que us portarà de l’edifici de Gesa de la badia de Palma (imatge de portada del disc) a l’Empire State Building de Nova York, de la gèlida nit boreal a les tòrrides portes de l’Infern, de la filmografia de Clint Eastwood als Jocs Olímpics d’Hivern de Calgary 88, dels canons de Navarone al far de Ses Salines. El disc reprèn i amplifica tot el que havia fet el grup fins aleshores, i és una magnífica porta d’entrada a l’univers d’Antònia Font per a qui encara no hagi fet el pas, i una banda sonora infal·lible per a qui ja els conegui. I és també, si se’ns permet l’atreviment, un dels grans discs de maduresa de la història del pop-rock en català, com ho poden ser també l’Agost d’Els Pets, el Kitsch 7 de Kitsch, o... Se us acudeixen més exemples? I una sorpresa final!: Quan semblava que Antònia Font havien “desaparegut” per sempre, el 2022 han reaparegut amb un nou disc (Un minut estroboscòpica) i una breu gira de concerts, el darrer dels quals el setembre del 2023 a Girona. Qui sap si encara tindrem Antònia Font per a uns quants anys més... Alegria! Més informació: Antònia Font a les Biblioteques Antònia Font a la Viquipèdia Pàgina web oficial Videoclip de la cançó "Calgary 88" Antònia Font interpreten la cançó "Carreteres que no van enlloc" (Lamparetes) dins una barberia Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera.
-
Tinc un coll que fa pena i altres reflexions sobre el fet de ser dona
Ja ens cal posar-hi humor, ja! El meu coll comença a fer pena, potser per això li vaig donar una oportunitat a aquest llibre de contes (gènere que no acostumo a gastar). Val a dir que també hi va ajudar el fet que fos estiu i la perspectiva d’emportar-me a la platja una lectura lleugera en tots els aspectes. Poder-me identificar amb l’autora des de l’humor, parlant de temes com la menopausa, el divorci, els pits caiguts… m’ajuden a gestionar la meva por a envellir i em fan sentir acompanyada. L’escriptora i guionista nord-americana ens mostra bocins de la seva vida i el seu pas a la maduresa i ho fa d’una manera intel·ligent i plena d’humor, retratant la ciutat de Nova York i la seva gent i sense perdre l’oportunitat de fer-ne una crítica social. Ens regala perles com ara “No et casis mai amb un home de qui no t’agradaria divorciar-te” o bé “Qualsevol cosa del teu cos que no t’agradi als trenta-cinc l’enyoraràs quan en tinguis quaranta-cinc.” Totalment recomanable si estàs pels volts de la cinquantena i ets dona, però si no és el cas, t’ajudarà a empatitzar amb les dones madures del teu voltant, i això, creu-me, sempre és un bon propòsit. Més informació: Nora Ephron a les Biblioteques Nora Ephron a la Viquipèdia Recomanat per Ruth Coderch Matas. Bib. Les Escoles Velles. Aiguafreda.
-
Chiaroscuro
"Chiaroscuro", d'Elio Quiroga, és una elecció segura per als amants del thriller sobrenatural. Ambientada en una Ciutat del Vaticà en penombres, enmig d'una tempesta perpetua, aquesta novel·la ens submergeix en un món on la fe no és suficient per enfrontar-se als fenòmens paranormals. La trama se centra en l'esforç desesperat de dos personatges, Amadeo i Livio, per resoldre aquests misteris, en una carrera contra el temps, on fins i tot el Papa sembla perdre la raó mentre una cadena de suïcidis inexplicables es van succeint al llarg de la ciutat. El llibre és una hàbil barreja de thriller i terror, amb una narrativa absorbent i un ritme ben pautat, junt amb una ambientació precisa d'un món de tenebres, que subverteix el gènere, fent un homenatge als terrors abissals del mestre Lovecraft. Quiroga, escriptor i director de cinema, es garantia a l'hora de teixir una narrativa fosca i immersiva i ens ofereix una lectura que no només fa volar les pàgines amb un ritme frenètic, sinó que també sap fer reflexionar sobre temes com la fe i la crisi espiritual. Més informació: Elio Quiroga a les Biblioteques Primeres pàgines Recomanat per Bib. Caldes de Montbui.
-
La Bíblia valenciana
Amb la publicació de la trilogia configurada per "La Bíblia valenciana" (1955), "És hora de plegar" (1956) i "Un crim al Paralelo" (1960), Rafael Tasis (1906-1966) va convertir-se en un dels pioners de la novel·la de trama policíaca en llengua catalana. Ambientades totes tres a la Barcelona de pre i postguerra, les novel·les destaquen, sobretot, pel seu to de quotidianitat i per la seva ambientació urbana; un realisme, aquest, que Tasis intentava reflectir habitualment a la seva novel·lística. Interessant també la parella de protagonistes de les tres novel·les, són tant diferents com prototípics: el comissari Vilagut és imatge dels investigadors racionals de la novel·la policial britànica, alhora que el periodista Caldes està molt a prop del tarannà dels detectius de les novel·les negres nord-americanes. Més informació: Rafael Tasis i Marca a les Biblioteques Rafael Tasis a la Viquipèdia Rafael Tasis a l'AELC Recomanat per Nacho García Morcillo. Bib. Joan Margarit. Sant Just Desvern.
-
La Cita, o, La història d'una polla jueva
La cita o la història d’una polla jueva. La Sarah és una noia alemanya que decideix operar-se per fer un canvi de sexe. Tot el relat és un monòleg-discurs de la protagonista i alhora narradora dirigit al cirurgià Doctor Seligman, jueu. Mentre roman estirada i el metge li explora la vagina, la Sarah va explicant, divagant, confessant (fent un ús adient i exquisit del sarcasme i la provocació) i traient tots els temes que durant tants anys li havien causat por, vergonya, neguit i excitació. “No sap el tems que vaig trigar a adonar-me que el meu nom no era el meu nom, doctor Seligman; que quan no reaccionava, a la guarderia, no era per mandra, sinó perquè instintivament ja sabia una cosa que després vaig oblidar. Que simplement no podia identificar-me amb aquell nom, un nom de noia, de dona, de femella, un nom d’algú que tenia vagina. Aquella bestiola que tenia entre les cames i que tantes vegades era com un llimac. Encara ara em puja una esgarrifança, quan em diuen Frau, o senyora, o senyoreta.” Durant la lectura del llibre, coneixem amb primera persona tots els pensaments d’una persona que mai s’ha sentit identificada amb el seu sexe, empatitzant amb el lector que coneix en tot moment el procés de transformació del protagonista. La lectura va dirigida tant als lectors adolescents com adults. L’originalitat de l’ús del monòleg en tota la narració la fa atractiva. El llenguatge, vocabulari i registre és molt directe, desenfadat i fa que la lectura sigui fresca i senzilla. Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.
-
Les Afinitats electives
Hi ha professors que imparteixen una matèria de manera objectiva, i només de tant en tant es deixen anar, amb alguna anècdota que sorprèn els alumnes. D'altres, com Jordi Llovet, són els que parlen sempre del que volen, amb absoluta llibertat, i només de tant en tant introdueixen alguna informació pertinent a l'assignatura que imparteixen. També Goethe fa servir la seva novel·la per parlar del que vol, i tot el que explica com a part de l'acció és més aviat superflu, no té veritable importància. Igual com en un poema no és mai tot poesia. Que si algú mor, l'altre s'enamora o desapareix, això no és pas el que ens du a adquirir més saviesa, que és el que Salvador Oliva diu que ens passa, per exemple, en acabar de llegir un poema, si ens ha arribat. De la mateixa manera, diu Goethe en aquesta novel·la: "Cadascú té la llibertat d'ocupar-se d'allò que l'atreu, del que el fa content, del que li sembla útil, però el veritable objecte d'estudi de la humanitat és l'home" (235). Sobre això: pots estudiar química tant com vulguis, però l'únic que et servirà per viure són els estudis literaris, perquè en la literatura hi ha la veritable saviesa, allò que no s'aprèn mai "empollant", sinó amb la passió, el ser despert. Tant és així, que aquesta novel·la inclou directament una sèrie d'aforismes, en els diaris de l'Ottilie, la protagonista, absolutament ben trobats, obra del geni de Goethe. Els que més m'han arribat: "Davant dels grans mèrits d'un altre no hi ha cap altra salvació que l'amor" (214) i "Veure tractar el que és difícil amb facilitat ens permet albirar l'impossible" (215). La traductora d'aquest llibre, Carlota Gurt, diu que Goethe afirmava que fa falta de llegir aquesta obra fins a tres vegades fins a entendre-la. Aquest títol tan atractiu que prové justament de la química de la qual parlàvem, per cert, en fer referència a l'atracció entre els elements, una metàfora de l'atracció en les relacions humanes, és molt potent. Es tracta de "les afinitats espirituals o anímiques" (69-70), sobretot. Però en destacaríem aquesta frase: "Les afinitats es tornen interessants quan provoquen separacions" (70). S'hauria de recordar el que explica una biografia de Goethe sobre tots els enamoraments que va tenir fins que no es va casar: sempre s'enamorava de dones casades o noies amb xicot. La famosa Carlota a Weimar de Thomas Mann. Sobre això de les separacions: Alberoni afirma a Enamorament i amor que l'enamorament prové sempre del trencament, sigui respecte a una altra parella, respecte a la nacionalitat o l'estatus social o, en el cas de Romeo i Julieta, la rivalitat entre dues famílies. El que veritablement costa d'entendre d'aquesta novel·la, allò que la fa misteriosa, i per això mateix valuosa, és el joc de parelles amb el qual juga l'autor, la A i la B amb la C i la D de la pàgina 73. Perquè d'entrada sembla que hi és tothom d'acord, però en un moment donat les convencions surten a la superfície, i a partir d'aquest moment tot es complica. Però, "Sí, si algú hagués retingut un dels dos a l'extrem més allunyat de la casa, l'altre s'hi hauria anat acostant per si sol, de mica en mica, sense ni proposar-s'ho" (310). Com en les afinitats electives entre els elements, en definitiva. Aquesta novel·la seria exactament igual que una gran simfonia, que té aquell tros que t'atrapa, l'arbre que deia Kundera que destaca al costat de la gespa, el farciment més irrellevant, per molt que soni fort, i és que en aquesta obra hi passen coses fortes. D'un veritable clàssic, un monstre de les lletres, immortal, a Alemanya. GOETHE, Johann Wolfgang von. Les afinitats electives. Editorial Alpha: Barcelona, 2023 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat
-
La Seducción
Després de l’intercanvi de correus electrònics, una escriptora convida una fotògrafa, vint anys més jove que ella, a una casa davant el mar a Altafulla per tal que li faci fotos de cara a l’edició de la novel·la que està escrivint, “La seducción”. En un principi, l’estada és fa estranya, ja que l’amfitriona manté la distància i no vol fer-se els retrats. Res és el que s’imaginava la fotògrafa, atreta sexualment per l’escriptora i que està en permanent espera d’un primer pas que li doni la confiança de materialitzar la seva fantasia. Però la distància entre elles va creixent sobretot amb l’aparició de la Greta, amiga de l’escriptora i amb qui comparteix una intimitat ambigua. La repressió del desig sexual farà que l’ansietat vagi en augment i la contenció sigui dolorosa per ambdues parts en no trobar el camí ja que els tempos són ben diferents. L’autora proposa un joc de miralls entre el llibre que escriu el seu personatge i el que ha escrit ella mateixa, un joc que té paral·lelisme amb el de la seducció. El camí de la seducció pot proposar diferents camins: satisfer un desig o iniciar un amor. El joc de la seducció i de la fantasia sexual es traspua durant tota la narració a l’igual que la presència dels dos tempos vitals: el d’una dona madura i el d’una dona vint anys més jove. Una història sobre el poder de les imatges en el desig i la potència sanadora de la tendresa. Recomanat per Carme Parrillas. Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.
-
La biblioteca de los nuevos comienzos
Aquest llibre és la construcció d'una novel·la genial a partir d'una idea genial. Que és la d'una bibliotecària que endevina amb poques indicacions el que necessiten els usuaris, i els ho prescriu, de manera que ells se'n fan la seva pròpia idea. En aquest llibre s'aprenen moltíssimes coses, i també et pots projectar amb la teva experiència en les històries, que en són cinc en total. Que es tracta d'una novel·la perquè les històries es troben relacionades, connectant els diferents personatges que han entrat en contacte amb la mateixa bibliotecària. Tot lliga al final. És una mica com la novel·la Una habitació amb bona vista, d'E.M. Forster, parla tant dels anhels que tenim tots a la vida, com del que ja hem conegut i forma part de nosaltres per sempre. És com els versos de Martí i Pol, "Tan sense esforç, venim de la claror i anem a la claror". Sobre la primera història, la d'una dependenta d'una botiga de roba, me n'ha arribat molt la reflexió a la qual arriba la protagonista, que ser dependenta no és una feina menor, i que és bo de cooperar amb els companys, com aprèn en el llibre per a nens que li han prescrit, el que sol passar amb els llibres per a nens. També aquest capítol, tot i ser bo, no és tan bo com el del mig del llibre, que és el que més brillant, però no és gens menor. Si continueu amb la lectura arribats fins aquí, segur que no deixareu aquest llibre. Sobre la segona història, la del personatge que és comptable en una empresa de mobles. La seva descoberta de la possibilitat d'una carrera paral·lela, encara que sigui sacrificat, s'assembla molt als que són artistes i treballen alhora, una situació que es produeix molt. Que em recorda Wuthering heights d'Emily Bronte, en la idea de la pedra sota el terra i les fulles dels arbres a la superfície, que es complementen. L'ofici a sota, la vocació a dalt. La tercera història, la de l'ex-editora d'una revista que és rellevada de la seva feina per haver estat mare, i l'angoixa que això li produeix juntament amb les dificultats que té per tenir cura de la seva filla. El que es reflecteix en el passatge clau que parla sobre el fet que sempre volem el que no tenim. La quarta història, la d'un aturat i el seu amic, un escriptor sense èxit. Que se n'acaben sortint, com passa sempre en un llibre optimista com aquest. Relacionant-ho amb un llibre sobre Darwin i la seva teoria de l'evolució. Un aturat que se'n va adormir a la matinada i es lleva passat migdia, com ja sol passar en els que no tenen cap raó per llevar-se d'hora. I per últim, la història d'un home acabat de jubilar-se, que passa a conviure més temps amb la parella, i això el posa en perill que la dona li demani el divorci. La "belleza y la crueldad del mar" (pàg. 284) que fan pensar que jubilar-se és un motiu d'alegria (com indica la paraula "júbil") tant com de tristesa, les coses són així d'ambivalents. Encara que sembli que faig molt d'espòiler, aquest llibre no gaire llarg és ple de racons que serien com un bon centre d'interès en una biblioteca, no té pèrdua, i és per rellegir-lo, com passa amb tots els bons llibres. Ara per ara només hi és en castellà. Aoyama, Nichiko. La biblioteca de los nuevos comienzos. Barcelona: Planeta 2023 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat
-
Ruta d'escapada
L’estiu del 2021, en plena pandèmia, vaig descobrir accidentalment el llibre Ruta d’escapada, de Philippe Sands. El vaig trobar amagat en un prestatge d’una llibreria d’un petit poble gironí. De seguida em va atrapar en una lectura absorbent d’un tema que em va interpel·lar. En una entrevista al Més 3/24, Sands deia: “La idea de la responsabilitat en les relacions entre generacions és un tema universal”. En aquest llibre l’escriptor ens presenta, amb mestratge literari, la seva rigorosa investigació històrica sobre Otto Wächter, un jerarca nazi, a través de la relació que manté amb el fill d’aquest personatge, Horst Wächter, incapaç de reconèixer la culpa i els terribles pecats del pare i ancorat en la memòria d’una infantesa i una família feliç. En acabar la lectura d’aquest llibre d’història vaig plorar, i encara no sé si de felicitat o de tristesa. I vaig recordar. Vaig recordar altres llibres i lectures que des de la història i la culpa m’havien absorbit i interpel·lat amb aquesta força. M’havia commogut llegir Si això és un home, de Primo Levi, una obra imprescindible construïda a partir de la pròpia memòria i experiència de vida. També em va colpir llegir El lector, de Bernhard Schlink, una història de ficció carregada de veracitat. Philippe Sands | Viquipèdia Dies més tard, en tornar de vacances, vaig dedicar una estona a fullejar algun d’aquests llibres i vaig trobar amagat en un prestatge de la meva llibreria Esclavos en la familia, d’Edward Ball. Es tracta d’una altra reconstrucció històrica documentada, la història de la vida de la seva saga familiar, propietaris d’esclaus del sud dels Estats Units, i de la vida de les famílies dels esclaus emparentats per llaços de sang amb els Ball. En obrir el llibre vaig llegir un fragment d’un dels capítols finals en què Edward Ball visita amb Emily Frayer, descendent d’una família d’esclaus, el que queda de la hisenda dels Ball. Davant de les runes de la cabana on havia nascut Emily, l’autor li demana perdó. I té lloc un diàleg -que per la seva simplicitat te l’imagines veraç- sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i l’agraïment, un breu diàleg que es tanca amb el plor de tots dos. I vaig recordar que arran de la lectura d’Edward Ball jo mateix m’havia endinsat en la reconstrucció fascinant de la història de la meva pròpia família. I en arribar a un dels meus rebesavis, nascut a principis del segle XIX a Puerto Rico, em vaig trobar de ple amb la realitat de l’esclavisme interpel·lant-me. I no puc deixar de pensar en el que expressen Edward Ball i Emily en el diàleg. Ball diu: “No som responsables del que van fer o van deixar de fer els nostres avantpassats, però sí que podem respondre per ells”; i Emily li respon: ”Exacte, no en som responsables. Tenim molt per agrair. I vostè ve en el moment adequat”. “Vinc en el moment adequat?”, pregunta Ball, i Emily respon: “Ve en el moment adequat… Posa’t a treballar, noi. Posa’t a treballar, que hi ha molt per fer.”. Més informació: Philippe Sands a les Biblioteques Philippe Sands a la Viquipèdia Recomanat per Enric Alegre. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
Els Diaris del càncer
Audre Lorde és una autora pràcticament desconeguda en català. En tenim dues joies destacables: Els diaris del càncer (2021) i Germana al marge : assajos i discursos (2023), i aviat, si tot va bé, L’unicorni negre, que està ultimant Lleonard Muntaner. És cert que en la nostra llengua trobem molt poques de les obres que va produir aquesta veu única que definiria perfectament el que avui coneixem com a «intereseccionalitat», la paraulota de moda que ens serveix per descriure les diferents identitats que s’encavalquen en una persona i com aquestes poden ser motiu d’opressió, dominació o discriminació. Lorde era un cervell privilegiat i, a part, va ser dona, feminista, negra, pobra, immigrant, lesbiana, poeta, mare i malalta de càncer, entre moltes altres coses. També rebel, guerrera, com es definia ella. El que la va fer més extraordinària és que va viure cada una de les seves identitats amb total sinceritat i llibertat, sense tenir mai en compte les dificultats que això li suposaria. Les va anar descobrint i treballant al llarg de la vida, i les va cosir amb fil de plata a la seva obra. A Zami: A New Spelling of My Name (una biomitobiografia, com descriu ella aquest llibre), ens explica com era ser dona, negra i lesbiana a l’Amèrica dels anys cinquanta. Lorde va anar sempre a la contra per avançar cap a un món que fos més semblant a com era ella. Així, no va dubtar a fer servir la pròpia experiència per escriure poemes, novel·la i també assaigs polítics imperdibles on desglossa la problemàtica d’un món que no representa una part dels seus habitants, o que en el millor dels casos els ignora. A Els diaris del càncer, l’únic llibre que hi ha en català ara mateix, quan escric aquestes línies, ens mostra el terror davant la mort i l’esperança i alegria de la quotidianitat, sempre des d’una dimensió política que en el seu discurs no va abandonar mai, ja fos en forma de poema, autobiografia o assaig. Moltes de les experiències de Lorde reflectides en aquest llibre de principis dels vuitanta tenen una vigència esfereïdora, i ens conviden a acompanyar-la per l’ardu camí de la malaltia, recordant que la vida és prendre partit i no resignar-se, passi el que passi. I ja que interseccionem, direm que La germana, l’estrangera, el llibre de poemes de Maria Mercè Marçal, pren el nom d’un llibre d’assaigs de Lorde, Sister Outsider. El títol resumeix el credo de l’autora nord-americana: sempre va ser l’altra, la diferent, la que no encaixava, l’estrangera. I a la vegada la germana, la que estima, la que vol cuidar-te i protegir-te. Llegir Lorde és entrar en l’estrany terreny polític i pantanós de la casa de la infància i notar tot d’un plegat l’escalfor reparadora de la llar. Més informació: Audre Lorde a les Biblioteques Audre Lorde a la Viquipèdia Recomanat per Núria Busquet Molist. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
Cobalto rojo
En un treball de recerca punyent, l'escriptor i activista Siddharth Kara revela els abusos contra els drets humans que s'amaguen darrera de la mineria del cobalt a la República Democràtica del Congo, i les implicacions morals que ens afecten a tots. Aproximadament el 75 per cent del subministrament mundial de cobalt s'extreu al Congo, sovint per pagesos i nens en condicions infrahumanes. Kara es va endinsar en el territori del cobalt per a documentar els testimoniatges de les persones que viuen, treballen i moren per ell. Per a revelar la veritat sobre les brutals pràctiques d'extracció, va investigar les zones mineres controlades per les milícies, va rastrejar la cadena de subministrament del cobalt, des del pou tòxic fins als gegants tecnològics que tracten amb el consumidor, i va recollir relats impactants de persones que suporten un immens sofriment i fins i tot moren extraient el preuat metall. El cobalt és un component essencial en totes les bateries recarregables d'ions de liti que es fabriquen avui dia: les que alimenten els nostres telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors portàtils i vehicles elèctrics. Així, milers de milions de persones en el món no poden viure la seva vida quotidiana sense participar en una catàstrofe mediambiental i de drets humans *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Tots els homes del rei
Una història d'amor que segueix amb l'univers de Totes les fades del regne. La Felícia ha aconseguit un final feliç en tornar a casa de la mà del seu príncep desencantat. Ha hagut de pagar, però, un preu molt alt per això: renunciar al suport de la seva fada protectora. Més tard, quan descobreix que els seus pares, els reis de Vestur, han fet executar la fada, s'haurà de plantejar si la seva vida és realment el conte de fades que semblava. Així, quan la reina Crisantem declara la guerra a Vestur en represàlia pel crim, la Felícia decideix anar a buscar l'única persona que pot evitar el desastre. L'acompanyen en aquest camí un grup de personatges de diferents orígens que, per diverses raons, també tenen comptes pendents amb les fades protectores. I també tindrà l'ajut d'un antic cofre de fusta que conté un secret extraordinari. N'hi haurà prou per salvar el seu regne de la còlera de les fades? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Actos de resistencia contra la muerte
Actos de resistencia contra la muerte, de la dramaturga, directora d'escena i actriu Angélica Liddell, reuneix les obres Y los peces salieron a combatir contra los hombres, Y como no se pudrió... Blancanieves y El año de Ricardo. Una trilogia on l'autora reclama que la denuncia des del teatre i des de l'art no ha de ser "obligatòria sinó inevitable" i, per aquest motiu, genera un qüestionament constant mitjançant l'ús del monòleg dramàtic. Les seves obres neixen, es llegeixen i es representen des de la passió. Una característica comuna a totes les seves creacions. Una veu pròpia amb un gran sentit pràctic i visual producte de la barreja entre teatre i art. A Y los peces salieron a combatir contra los hombres és una obra contra la injustícia, un contundent al·legat contra la pobresa i la situació d'abandonament dels immigrants. Una crítica contra l'absoluta falta d'humanitat d'una societat que contempla com moren ofegades diàriament persones que buscaven una nova realitat en un món globalitzat i sense fronteres només pel capital i els turistes. Una lectura dura, fosca que, amb poques pàgines, es converteix en un crit silenciós contra una injustícia que sovint ni commou als que prenem el sol mentre el mar arrossega els cossos de les persones ofegades. La figura terrible i paradoxal del nen soldat és la realitat que Liddell aborda a Y como no se pudrió... Blancanieves. L'autora desconstrueix el conte de Blancaneu per situar-se enfront de la crueltat de la guerra i les seves conseqüències: la mort, el càstig, les violacions, l'horror, la gana... L'obra no és només la història de la víctima sinó també del torturador i de la seva consciència que l'obliga a viure amb el trauma i també amb la sensació de plaer. Liddell conclou a aquesta obra breu que la guerra, "era la forma de legitimar l'immens plaer que als homes els proporciona l'exercici de la crueltat". El text de El año de Ricardo només hi ha dos personatges: Ricardo i Catesby, el seu assistent, un adulador mut que obeeix sense qüestionar. El protagonista, per la seva banda, remet al Ricard III de Shakespeare i la seva repugnant ambició pel poder a qualsevol preu. Una profunda reflexió sobre el poder inspirada en la tragèdia de Ricard III de Shakespeare. Angèlica Liddell (Figueres, 1966) és llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic. En 1993 funda la companya Atra Bilis Teatro. A més de textos teatrals també escriu poesia, narrativa i fa performances. Moltes de les seves obres s’han estrenat a països com Alemanya, Brasil, França o Xile. Ha guanyat diversos premis, entre ells, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica en 2012 per La casa de la fuerza. Les seves obres es caracteritzen pel seu expressionisme, la puresa i la cerca del significat a través del dolor i la subversió. És una de les figures més influents i polèmiques de l’escena internacional actual. Els textos dels seus espectacles es publiquen com poemaris i són citats per artistes com la mateixa Rosalia. El seu estil és únic i visceral, rabiós, amb imatges provocadores, escenes extremes, bellesa i dolor. Més informació: Archivo Artea La Uña Rota Ediciones Diari El Salto GREC 2024. Festival de Barcelona Recomanat per Biblioteca de Viladecans.
-
Rodari 2.0
L’escriptor Jordi Folck homenatja Gianni Rodari adaptant els consells de l’autor italià i posant-los a la vista de la lectora o lector sota un prisma actual. Hom descobreix peces que recorden la Gramàtica de la fantasia, l’obra més coneguda del mateix Rodari la qual busca empènyer els i les joves per a que siguin creatives i creatius a través del joc literari. Cada capítol va titulat amb una frase amb que comença un joc, una aventura o un exercici. Aquestes eines són d’utilitat per a qui es dedica a l’ensenyament i per a qui tracta amb noies i nois. Folck i l’admirat Rodari són del parer que amb l’espasa de l’obligació no s’aconsegueix el gust per la lectura i, conseqüentment, de l’escriptura. Els dos escriptors estan convençuts que a la literatura s’hi ha d’arribar a través del joc i, per tant, de la imaginació. Rodari 2.0 ... és una obra actual i necessària per a tothom que estigui interessat en el futur de la joventut i, sobretot, de la literatura. Més informació: Jordi Folck a les Biblioteques Jordi Folck a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Joan Petit Aguilar. Sant Feliu de Codines.
-
Fucking New York
"Fucking New York. Història dels meus límits" ofereix una crònica franca i sincera de les experiències viscudes per Laura Calçada, la seva protagonista, a Nova York, mentre busca una identitat i el seu lloc al món. Calçada, nascuda el 1988 a Barcelona i amb una llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració a la UAB, presenta aquest primer llibre després de treballar-hi durant els últims quatre anys. L'obra explora temes complexos com la solitud, les relacions familiars, les drogues, el sexe, els diners i la recerca personal. Tot i la manca d'un fil narratiu clàssic, el llibre destaca per la sinceritat amb què es presenten les experiències, relacions i reflexions de la seva protagonista que amb una personalitat impulsiva i amb moments de victimisme, comparteix les seves pors i inseguretats, oferint una visió profunda de les seves motivacions. Algunes de les decisions que pren, tot i semblar impulsives o poc meditades, es converteixen en comprensibles gràcies a la narrativa captivadora del llibre i al rerefons que es va teixint i descobrim a mesura que avancem en el relat. En resum, "Fucking New York" proporciona una exploració addictiva a temes generacionals, dinàmiques familiars i l'experimentació vital, oferint als lectors una finestra a una realitat diferent i provocant la reflexió sobre algunes actituds que poden tenir una part dels joves potser per falta de maduresa o bé per haver tingut una vida "còmode" on la immediatesa i l'hedonisme esdevenen les màximes vitals. Més informació: Laura Calçada a les Biblioteques Laura Calçada a la Viquipèdia ‘Fucking New York’, de Laura Calçada: Fer-se petar el pare Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana.
-
Soc el seu silenci: una intriga a Barcelona
Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder. Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes. El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol. De Barcelona al Penedès, caves i cadàvers. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Lliçons de química
Elizabeth Zott és mare soltera i l’estrella d’un programa de cuina de televisió, el més seguit dels Estats Units en els anys seixanta. L’Elizabeth veu la cuina d’una forma diferent, l’entén com una forma de fer química i així ho intenta transmetre a l’audiència. És una presentadora peculiar ja que a banda d’ensenyar a cuinar a les dones també les desafia a tenir un altre estil de vida. Una història que no us deixarà indiferents i us mantindrà enganxats. Una història sobre l’esperança i la fidelitat d’un mateix. Voleu riure una estona? Aquesta és la novel·la que esteu buscant. Una novel·la plena de vida, de generositat i de valentia. Més informació: Bonnie Garmus a les Biblioteques Bonnie Garmus a la Viquipèdia Entrevista. El País. Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès.
-
Cowboys de la A3
Arde Bogotá és una banda emergent del rock espanyol que ha captat l'atenció amb el seu segon àlbum, "Cowboys de la A3". Aquest disc, llançat el 2 de juny de 2023, representa un viatge sonor ple d'energia i emoció. "Cowboys de la A3" és un àlbum conceptual que gira al voltant d'una travessia per la carretera A3 d'Espanya, que connecta Cartagena amb altres ciutats. Aquesta carretera es converteix en una metàfora de la vida, els desafiaments i les experiències de creixement personal. Arde Bogotá aconsegueix crear un univers musical que combina lletres introspectives amb ritmes contundents de rock, evocant una sensació de moviment constant i d'exploració. Cançons destacades "Los Perros": Un inici potent que estableix el to de l'àlbum amb riffs de guitarra enèrgics i una lletra que reflecteix rebel·lió i llibertat. "Cowboys": La cançó que dóna nom al disc, amb una melodia enganxosa i lletres que parlen de somnis i aspiracions. "Exoplaneta": Un tema que ofereix una pausa més introspectiva, amb una melodia més suau però no menys impactant. Més informació: Arde Bogotá a les Biblioteques Arde Bogotá a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat pel Prestatge de música.
-
La Educación física
Formada en l’àmbit de les Belles Arts, l’autora Rosario Villajos (Córdoba, 1978) va guanyar el Premio Biblioteca Breve 2023 amb aquesta novel·la. La història, ambientada als anys noranta i narrada des del punt de vista d’una adolescent de 16 anys, just quan el crim de les nenes d’Alcàsser estava en tots els medis de comunicació, narra l’experiència de la Catalina, centrat en l’educació (o falta d’ella) que ha rebut sobre el seu propi cos i la seva sexualització, deixant de manifest que moltes vegades els pitjors perills estan sempre més a prop que no pas a fora. El text arrenca amb una mala experiència de la Catalina que es veu amb la necessitat de tornar a casa sola de nit, però molt més preocupada pel que puguin dir-li els pares si arriba tard que no pas pel que li ha passat o pel que li pugui passar fent auto-stop. Cada capítol marca les hores d’un rellotge en que el toc de queda patern es va escurçant cada cop més, en una carrera contrarellotge per arribar a temps i entre aquests minuts la narradora ens explica les experiències viscudes al voltant del seu cos com a peça fonamental de la historia. Ens fa reflexionar sobre tot allò que li han dit sempre de no confiar en ningú per por a als abusos sexuals però sempre respectar als familiars i professors quan acostuma a ser que aquests, els que són més propers i coneguts són els pitjors i els que realment queden impunes. Fa pensar sobre els valors de la societat, com eduquem als nostres fills, especialment a les nostres filles, la diferencia d’educació entre nois i noies i les conseqüències per a uns i altres. Es tracta d’un llibre de lectura ràpida, molt àgil, que t’enganxa i amb el que es té la necessitat de continuar llegint per arribar a saber el desenllaç final tot i ser una mica angoixant ja que ens fa preveure escenaris poc positius per la protagonista i pel lector aquesta tornada a casa es fa eterna, amb el desig de que arribi bé, sana i estalvia. Totalment recomanable, de ben segur que aquesta lectura no només us deixarà reflexionant sobre el tema tractat o farà que moltes lectores, joves d’aquella generació, se sentin identificades, sinó també amb ganes de conèixer altres obres de la mateixa autora. Més informació: Rosario Villajos a les Biblioteques Reportatge a El País Reportatge Ressenya del llibre Llegiu-ne un fragment Instagram autora Recomanat per Bib. Jordi Ribas. Sant Fost de Campsentelles.
-
Tinc un coll que fa pena i altres reflexions sobre el fet de ser dona
Ja ens cal posar-hi humor, ja! El meu coll comença a fer pena, potser per això li vaig donar una oportunitat a aquest llibre de contes (gènere que no acostumo a gastar). Val a dir que també hi va ajudar el fet que fos estiu i la perspectiva d’emportar-me a la platja una lectura lleugera en tots els aspectes. Poder-me identificar amb l’autora des de l’humor, parlant de temes com la menopausa, el divorci, els pits caiguts… m’ajuden a gestionar la meva por a envellir i em fan sentir acompanyada. L’escriptora i guionista nord-americana ens mostra bocins de la seva vida i el seu pas a la maduresa i ho fa d’una manera intel·ligent i plena d’humor, retratant la ciutat de Nova York i la seva gent i sense perdre l’oportunitat de fer-ne una crítica social. Ens regala perles com ara “No et casis mai amb un home de qui no t’agradaria divorciar-te” o bé “Qualsevol cosa del teu cos que no t’agradi als trenta-cinc l’enyoraràs quan en tinguis quaranta-cinc.” Totalment recomanable si estàs pels volts de la cinquantena i ets dona, però si no és el cas, t’ajudarà a empatitzar amb les dones madures del teu voltant, i això, creu-me, sempre és un bon propòsit. Més informació: Nora Ephron a les Biblioteques Nora Ephron a la Viquipèdia Recomanat per Ruth Coderch Matas. Bib. Les Escoles Velles. Aiguafreda.
-
La Bíblia valenciana
Amb la publicació de la trilogia configurada per "La Bíblia valenciana" (1955), "És hora de plegar" (1956) i "Un crim al Paralelo" (1960), Rafael Tasis (1906-1966) va convertir-se en un dels pioners de la novel·la de trama policíaca en llengua catalana. Ambientades totes tres a la Barcelona de pre i postguerra, les novel·les destaquen, sobretot, pel seu to de quotidianitat i per la seva ambientació urbana; un realisme, aquest, que Tasis intentava reflectir habitualment a la seva novel·lística. Interessant també la parella de protagonistes de les tres novel·les, són tant diferents com prototípics: el comissari Vilagut és imatge dels investigadors racionals de la novel·la policial britànica, alhora que el periodista Caldes està molt a prop del tarannà dels detectius de les novel·les negres nord-americanes. Més informació: Rafael Tasis i Marca a les Biblioteques Rafael Tasis a la Viquipèdia Rafael Tasis a l'AELC Recomanat per Nacho García Morcillo. Bib. Joan Margarit. Sant Just Desvern.
-
Les Afinitats electives
Hi ha professors que imparteixen una matèria de manera objectiva, i només de tant en tant es deixen anar, amb alguna anècdota que sorprèn els alumnes. D'altres, com Jordi Llovet, són els que parlen sempre del que volen, amb absoluta llibertat, i només de tant en tant introdueixen alguna informació pertinent a l'assignatura que imparteixen. També Goethe fa servir la seva novel·la per parlar del que vol, i tot el que explica com a part de l'acció és més aviat superflu, no té veritable importància. Igual com en un poema no és mai tot poesia. Que si algú mor, l'altre s'enamora o desapareix, això no és pas el que ens du a adquirir més saviesa, que és el que Salvador Oliva diu que ens passa, per exemple, en acabar de llegir un poema, si ens ha arribat. De la mateixa manera, diu Goethe en aquesta novel·la: "Cadascú té la llibertat d'ocupar-se d'allò que l'atreu, del que el fa content, del que li sembla útil, però el veritable objecte d'estudi de la humanitat és l'home" (235). Sobre això: pots estudiar química tant com vulguis, però l'únic que et servirà per viure són els estudis literaris, perquè en la literatura hi ha la veritable saviesa, allò que no s'aprèn mai "empollant", sinó amb la passió, el ser despert. Tant és així, que aquesta novel·la inclou directament una sèrie d'aforismes, en els diaris de l'Ottilie, la protagonista, absolutament ben trobats, obra del geni de Goethe. Els que més m'han arribat: "Davant dels grans mèrits d'un altre no hi ha cap altra salvació que l'amor" (214) i "Veure tractar el que és difícil amb facilitat ens permet albirar l'impossible" (215). La traductora d'aquest llibre, Carlota Gurt, diu que Goethe afirmava que fa falta de llegir aquesta obra fins a tres vegades fins a entendre-la. Aquest títol tan atractiu que prové justament de la química de la qual parlàvem, per cert, en fer referència a l'atracció entre els elements, una metàfora de l'atracció en les relacions humanes, és molt potent. Es tracta de "les afinitats espirituals o anímiques" (69-70), sobretot. Però en destacaríem aquesta frase: "Les afinitats es tornen interessants quan provoquen separacions" (70). S'hauria de recordar el que explica una biografia de Goethe sobre tots els enamoraments que va tenir fins que no es va casar: sempre s'enamorava de dones casades o noies amb xicot. La famosa Carlota a Weimar de Thomas Mann. Sobre això de les separacions: Alberoni afirma a Enamorament i amor que l'enamorament prové sempre del trencament, sigui respecte a una altra parella, respecte a la nacionalitat o l'estatus social o, en el cas de Romeo i Julieta, la rivalitat entre dues famílies. El que veritablement costa d'entendre d'aquesta novel·la, allò que la fa misteriosa, i per això mateix valuosa, és el joc de parelles amb el qual juga l'autor, la A i la B amb la C i la D de la pàgina 73. Perquè d'entrada sembla que hi és tothom d'acord, però en un moment donat les convencions surten a la superfície, i a partir d'aquest moment tot es complica. Però, "Sí, si algú hagués retingut un dels dos a l'extrem més allunyat de la casa, l'altre s'hi hauria anat acostant per si sol, de mica en mica, sense ni proposar-s'ho" (310). Com en les afinitats electives entre els elements, en definitiva. Aquesta novel·la seria exactament igual que una gran simfonia, que té aquell tros que t'atrapa, l'arbre que deia Kundera que destaca al costat de la gespa, el farciment més irrellevant, per molt que soni fort, i és que en aquesta obra hi passen coses fortes. D'un veritable clàssic, un monstre de les lletres, immortal, a Alemanya. GOETHE, Johann Wolfgang von. Les afinitats electives. Editorial Alpha: Barcelona, 2023 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat
-
Cowboy Bebop
Fa poc que tinc vint-i-vuit anys i encara que soc jove, segurament bastant, crec haver viscut prou situacions per sentir-me orgullós d’algunes, explicar com a anècdotes divertides altres i voler esborrar unes poques. Quants de nosaltres no hem pensat algun cop en haver fet les coses diferents o moure les manetes del rellotge enrere per canviar l’esdevenir dels fets, lluny de l’arquetípic “AIXÒ M’HA FET COM SOC”. Crec que ancorar-nos en circumstàncies viscudes forma part de la nostra racionalitat, circumstàncies que a mesura que ens fem grans ens permeten acumular experiències però també traumes, que si no fos per la màgia de l’oblit, faria de les nostres vides lloses massa pesades. Cowboy Bebop, no parla de viatges a l’espai, de caça-recompenses o de les aventures que viuen, si més no, no només. Aquesta sèrie explica la cicatriu de les vides anteriors d’uns personatges, que sota el càntic general de “els temps passats van ser millors” no poden escapar d’un tediós present que els fa deambular per l’espai flotant a la deriva. Els personatges, principalment l’Spike en Jet i la Faye, serveixen al llarg de la temporada per reforçar la idea principal de la peça, la dolorosa empremta del passat. Equivocar-te, fa mal i no poder fer les paus amb el teu jo del passat, perdonar-te i sentir-te tranquil pot absorbir-te i conduir-te a deambular per la vida, no permetent-te ser feliç. Aquest element es deixa clar des del primer episodi. Mentre els protagonistes setgen a un fugitiu, doncs, al cap i a la fi, són caça-recompenses. El fugitiu se’ns presenta com a un assassí que trafica amb una droga hiperestimulant, que dispara a altres perseguidors mentre va col·locat, sembla una persona cruel i despiadada, però només ho sembla, doncs el “dolent” també té una parella que s’estima de manera sincera. Trafica perquè necessita els diners per començar de zero, per desfer-se del seu passat i mentre es desmunta la imatge d’assassí despiadat del fugitiu, l’Spike decideix donar-los l’oportunitat de retirar-se. Al final el fugitiu i la seva dona moren, no els captura ningú i l’Spike i en Jet no cobren la recompensa, fet que accepten de mala gana. Aquests dos acaben igual que han començat, però el capítol, serveix com a premonició per als protagonistes, si no passen pàgina, repetiran els errors dels fugitius que persegueixen, com diu el mateix Spike: “A vegades s’ha de deixar córrer l’aigua, si no s’estanca”. Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador, que en múltiples vegades es sentiran representat per les temàtiques que es tracten, doncs, al cap i a la fi, tots tenim cicatrius. Actualment, reconec que tot i que sé com acaba (element que no tractaré en aquest article) i l’he revisitat vàries vegades, mai m’he atrevit a veure l’últim episodi, perquè no vull no tenir la sensació que és un capítol acabat, que no tinc res més a veure, però algun dia tocarà fer-ho, tocarà deixar córrer l’aigua que si no s’estanca. Més informació: Yutaka Nanten a les Biblioteques Recomanat per Adrià Saiz. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
Demon Copperhead
Una gran novel·la. I també una novel·la gran, de llarg recorregut, quasi 700 pàgines de lletra tan atapeïda com les mateixes vicissituds del seu protagonista, Demon Copperhead (literalment: Dimoni Capdecoure). I no, la semblança amb el nom del personatge de Charles Dickens no és casual. Demon és un David Copperfield de les muntanyes del sud dels Apalatxes, al comtat de Lee (Virgínia), on el 40% dels menors són criats per un adult que no és el pare biològic, tota una generació d’orfes d’uns progenitors absents perquè estan desintoxicant-se, a la presó o morts per sobredosi. Aquests nens i adolescents són la cara menys visible d’un greu problema social —oxicodona i fentanil·lo— convertit en epidèmia. En un territori llargament desfavorit i explotat, en les darreres dècades ha estat la indústria farmacèutica la que s’ha aprofitat del dolor dels seus habitants. Quan l’oxicodona començà a comercialitzar-se, la regió s’omplí de visitadors farmacèutics i els metges van començar a receptar opioides a dojo. No és casual que tots els addictes de la novel·la comencin la seva caiguda amb una recepta mèdica. Aquesta novel·la, Premi Pulitzer 2023, està aixecada a pols i amb ritme frenètic per Barbara Kingsolver, nascuda a Maryland el 1955 i crescuda a la zona més rural de Kentucky. Biòloga de formació, va publicar per primer cop el 1988 i cercà l’èxit sobretot amb La Bíblia de l’arbre del verí (1998) i Estiu pròdig (2000). Ara, l’autora, no només està en la plenitud de la seva escriptura sinó també de la seva fluïdesa i llibertat creadora, posant-se amb flexibilitat i tendresa en la pell d’un nen que es fa home malgrat totes les penalitats, mancances i addiccions. Dickens (amb la ira i la compassió) i Mark Twain (amb l’oralitat, l’ús del llenguatge col·loquial i l’humor) semblen estar al seu costat, com a apuntadors. Demon Copperhead és la història d'un noi nascut en una ruïnosa caravana d'una mare soltera, adolescent i addicta, un noi sense més patrimoni que una bona planta i els cabells rogencs del seu pare mort, una intel·ligència càustica i un ferotge talent per sobreviure. Relatat amb la seva veu, veiem com Demon s'enfronta als perills moderns de les llars d'acollida, l’explotació infantil, les escoles en ruïnes, l'èxit esportiu, l'addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s'encara també a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en què fins i tot els superherois han abandonat els pobles rurals a favor de les ciutats. Així de rotunda comença: "Primer de tot, em vaig haver d'espavilar per néixer. La generosa concurrència que va assistir sempre m'ho ha reconegut: la pitjor part del treball la vaig haver de fer jo, mentre que la meva mare diguem que no anava per feina." Kingsolver dona veu a Demon, una veu que relata amb envejable sentit de l’humor i amb les llacunes pròpies d’un jove apallissat per les drogues, la seva història i la tragèdia de moltes famílies en la Nord-Amèrica actual. I així, l’autora ha trobat el to just perquè la cruesa del relat no resulti en algunes parts insuportables. No evita el realisme més descarnat en narrar les addiccions de molts dels personatges o la fi que els espera a alguns, però pots continuar llegint perquè és Demon qui t’explica la història. Sense perdre el sentit de l’humor ni la compassió. Hi ha un moment que Demon explica al seu amic Tommy la «necessitat humana de tenir algú a qui esmicolar: padrastre colpeja a mare, mare crida a nen, nen li fot una coça a gos. (...) Som el gos dels Estats Units». Demon Copperhead —t’aviso— et farà petar de riure i alhora et trencarà el cor. La seva lectura t’arrabassa, et fascina, et corprèn, et provoca llàgrimes i somriures i et converteix en còmplice i col·lega dels errors i les epifanies de Demon, de les seves flipades i les seves quixotades. T’emociona i et porta agafat per la mà mentre t’inculca la compassió en una societat despietada, amb el triomf com a objectiu a qualsevol preu. Entre tantes cites que apuntar-se em quedo amb aquesta: “... al meu cap només va quedar lloc per a un pensament sobre la infància en forma de recomanació per a qualsevol xaval que se la pugui permetre: agafa aquesta preciositat i fuig amb ella. Amaga’t amb ella. Estima-la amb totes les teves forces. Perquè arribarà el maleït dia en què et deixarà enrere per a no tornar mai més”. Més informació: Barbara Kingsolver a les Biblioteques Barbara Kingsolver a la Viquipèdia Pàgina web oficial Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni.
-
El Último trago
La relació de l’ésser humà amb alguns vicis tradicionals és ben complicada. Tothom és conscient dels problemes que pot implicar ser fumador i també d’un consum excessiu de substàncies com l’alcohol. Això ha provocat que al llarg de la història sobre la ideoneïtat o no de prohibir algunes d’aquestes accions. És el mateix cas, tot i que al contrari, del que passa actualment amb les drogues i com hi ha un segment de la població demana la seva legalització per evitar el tràfic i el consum indiscriminat. Doncs vét aquí una vegada que el govern d’un dels països més poderosos d’Occident va decidir prohibir el consum de substàncies “embriagadores” (que portaven alcohol, vaja) mitjançant el que es va anomenar Prohibition o en català la “Llei seca”. Amb aquesta ordre, que va entrar en vigor l’any 1920, s’intentava aturar el problema greu d’alcoholisme que patia el país i a més avançar cap a una societat més saludable. Tot s’ha de dir, l’experiment no va sortir gaire bé: la prohibició va provocar un augment del crim organitzat que entrava alcohol des del Canadà, havia forats legals que permetien prendre alcohol de fomar terapèutica… Conflictes que finalment van provocar que la llei fos revertida l’any 1933. Tot això, i molt més, ens ho explica Daniel Okrent (amb experiència laboral en publicacions tant prestigioses com el New York Times o Life) en el seu llibre El último trago : la verdadera historia de la ley seca. Un imponent volum que es presenta com la història definitiva d’aquest fascinant període de la història americana i que assegura molts argument per seguir debatint sobre aquest tipus de mesures. Més informació: Daniel Okrent a les Biblioteques Daniel Okrent a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Héctor Calvet Renedo. Bib. Can Mulà - Jordi Solé Tura. Mollet del Vallès.
-
Chinas
En un col·legi coincideixen al començament de curs dues nenes xineses de 9 anys. Tothom dona per fet que es faran amigues, però absolutament res les uneix. Lucía és segona generació d'immigrants. Se sent absolutament espanyola i només pensa a integrar-se amb la resta de les seves amigues del col·legi. Desitjaria tenir uns pares “normals” com la resta de les seves amigues, però els seus li avergonyeixen constantment perquè no parlen espanyol, treballen més de 14 hores en el basar i ni tan sols li permeten celebrar el seu aniversari al Burger King. L'altra nena és Xiang. És adoptada i amb el seu rostre delata allà on va que no és filla dels seus pares. Xiang es pregunta per la seva família biològica; ni se sent xinesa ni se sent acceptada davant els altres nens en el col·legi. Les dues nenes es creuaran, separaran i acabaran sent vitals l'una per a l'altra en la cerca de la seva identitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Monstruo
Quan el seu jove fill Minato comença a comportar-se de manera estranya, la seva mare sent que alguna cosa va malament. En descobrir que el responsable de tot això és un professor, irromp a l'escola exigint saber què està passant. Però a mesura que la història es desenvolupa a través dels ulls de la mare, el professor i el nen, la veritat va sortint a la llum, a poc a poc.. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Rutes per descobrir arbres monumentals
Si ets dels que els agrada abraçar els arbres estàs de sort! Ves a la biblioteca més propera i agafa’t en préstec Rutes per descobrir arbres monumentals del César Barba. La guia és un recull de 36 itineraris escampats per tot Catalunya, l’atractiu principal dels quals és un dels molts arbres monumentals que tenim al nostre país. Roures, pins, faigs, olivers, alzines, són algunes de les espècies que podrem admirar (i abraçar) si recorrem les rutes proposades. Cada capítol té la mateixa estructura: unes línies inicials que contextualitzen la ruta; la descripció de l'itinerari amb alguna informació històrico-cultural addicional i un parell de destacats: un amb la informació pràctica de la ruta (tipus de recorregut, punt d’inici i final, distància, durada i desnivell) i un altre amb una petita ressenya sobre algun aspecte destacat de l’itinerari. A l’inici del llibre trobaràs un senzill mapa comarcal amb la ubicació numerada de les rutes que et permet, d’una banda, situar-hi geogràficament la ruta i, de l’altra, relacionar la ubicació amb el capítol corresponent. També et podràs descarregar els tracks d’algunes de les rutes de la guia amb el QR imprès al final del llibre. Pel que fa a l’autor, en César Barba, coneix bé el nostre país i ha escrit moltes guies de rutes per Catalunya i també de viatges sobre països i ciutats de tot el món. A més és un col·laborador habitual de les revistes Descobrir Catalunya i Viajes National Geographic. Més llibres i articles del César Barba: a les biblioteques a l'ebiblio.cat Més llibres sobre arbres: a les biblioteques a l'ebiblio.cat + Info sobre arbres de Catalunya: Llista d’arbres monumentals de Catalunya a Vikipèdia Informació i fitxes sobre arbres i arbredes monumentals per comarques del Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya Programa Boscos de la CCMA Recomanació feta per Noemí Poncela. Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras
-
En un lugar salvaje
Es tracta de la primera pel·lícula dirigida per Robin Wright i també ella n'és protagonista, ella i la natura. Aquesta història ens explica un viatge cap a les muntanyes, el viatge d'una dona que vol marxar cap a un lloc on no hi hagi ningú, tampoc cap contacte amb l'exterior. Només ella vivint en una cabana, fugint del món després de patir una pèrdua insuportable, d'un món que ja no entén ni l'entén. En el límit entre la vida i la mort, un caçador la salva i li brinda accés a l'autosuficiència. La pel·lícula ens ofereix una lluita per a la supervivència tant física com psíquica, dins un entorn de magnífica bellesa i temible hostilitat com són les muntanyes Rocoses. El títol original és Land, que vol dir "terra". Commou com, durant dos anys, a través del contacte amb la terra de veritat, el poder de la natura, les estacions, la connexió amb el cosmos, l'univers i les coses petites, la seva ànima troba una sortida endavant. Més informació: Robin Wright a les Biblioteques Land a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt.
-
Supersaurio
Meryem El Mehdati El Alami es canaria, aunque nació en 1991 en Rabat, capital de Marruecos. Cuando tenía un mes de edad puso los pies en Puerto Rico, Mogán (Gran Canaria). Supersaurio es su primer libro. Meryem, con 25 años, acaba de entrar como administrativa en las oficinas de Supersaurio, la mayor cadena de supermercados de las Islas Canarias, también llamadas Afortunadas. Pero nadie, nunca, escribe bien su nombre. Para rebañar la tristeza, en su tiempo libre y en los largos trayectos diarios en guagua, escribe fancfiction con personajes de Harry Potter y Crepúsculo, o con compañeros de la oficina. Se cita con hombres que se acaban desvelando poco menos que terroríficos, liba cantidades ingentes de cafè y casi siempe se calla lo que piensa. Todas las mañanas, frente a la màquina de fichar de la oficina, se repite a sí misma que si hereda algo, no va a ser la empresa, pero de vez en cuando se le olvida y curra, curra. Por si acaso... La novela, ambientada en los años prepandémicos, es un muestrario bien surtido de todo lo que implica crecer hoy para los nacidos en los 90. «Somos la generación más preparada, peor pagada, más hipercafeinada, deprimida y acomplejada de la historia» Supersaurio es el debut literario de Meryem El Mehdati, que con voz singular, tan rebosante de melancolia y humor (que no cinismo) como de malestar y rabia, muestra su lucha por sobrevivir a la alienación laboral, se enfrenta a un racismo más o menos disimulado y critica que su isla se haya convertido en "un cementerio de elefantes borrachos de origen británico, alemán, sueco o noruego" a los que "nadie grita que vuelvan a sus países" porque "son blancos". «Crecer aquí es que la guagua se te vaya en la puta cara y se te venga el mundo abajo porque esto no es Madrid, donde el metro pasa cada cinco minutos. Aquí la 91 pasa una vez cada hora si tienes suerte. El trayecto desde Las Palmas (de Gran Canaria) a Puerto Rico (de Gran Canaria) son 73 kilómetros de ida y otros 73 kilómetros de vuelta que te toca comerte todos los días de lunes a viernes. C. Tangana llora en la limo, tú en los asientos delanteros de la guagua un viernes por la tarde.» Esta novela es (con "Panza de burro", de Andrea Abreu) una maravilla más de otra autora canaria, y no voy a redundar añadiendo "joven". Leerla es poner la oreja en la conversación entre esas chicas 'menosquemileuristas' sentadas en los asientos al fondo de la guagua, hablando sobre el curro (si se tiene), la vida, los godos, los turistas recalentados, los hombres,... la vida. «¿En Canarias tendremos que amenazar con independizarnos para que nos hagan caso?» Un libro me atrevo a decir que delicioso porque el mundo, bueno, de sobra ya sabemos cómo es y hacia donde va, te guste o no, guapito de cara, y este libro va de ser joven y sobrevivir en Canarias. Y Meryem cuenta esa aventura vital con el sarcasmo y el cinismo sano de quien ya se hartó de llorar y le queda un fisquito de ganas de reír y se ríe y se envalentona y ya no para, porque para qué... Més informació: Meryem El Mehdati a les Biblioteques Fitxa de l'autor Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni.
-
El Primer dia de Nadal
Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no. El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu. Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021. Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Un fosc mantell
Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere. Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més. El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert. Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Elemental
Viatja a Ciutat Element, el lloc on conviuen l’aigua, la terra i el foc. La Candela és una Element de Foc. És forta i llesta, però té un caràcter ardent i s’encén amb facilitat. En Nilo és un Element d’Aigua, empàtic, transparent i molt curiós. Un dia, els seus camins es creuen i les seves vides canvien per sempre. Si aconsegueixen oblidar allò que els separa i centrar-se en el que tenen en comú, seran capaços d’establir un vincle que superi les seves diferències? Elemental ens mostra una història d’amor i amistat, la que es dóna entre una eixerida i valenta flama de foc i una emotiva i destralera gota d’aigua en un món que es divideix segons els quatre elements de la terra: foc, aigua, aire i terra. Una pel·lícula meravellosa i visualment molt treballada, original i bonica. Cadascun dels quatre elements té el seu tarannà i caràcter: el foc és el més expressiu; la terra, més serena i l’aigua i l’aire, molt capaços d’adaptar-se i canviar.Promou els valors com que el que ens uneix moltes vegades és més fort que el que ens separa, l’amistat i l’amor, les diferències i com ens podem complementar. Recomanat per Maribel Hidalgo de la Biblioteca de Ponent de Sabadell
-
Lamparetes
La carrera musical dels mallorquins Antònia Font (1997-2013), va ser brillant, exitosa i reconeguda (tant per la crítica com pel públic), i va deixar una empremta inesborrable en el panorama musical en llengua catalana. Antònia Font era un grup original, diferent. Musicalment eclèctics, sobre una base pop barrejaven amb desimboltura música tradicional, rumba, indie, psicodèlia, rock progressiu... i les seves lletres parlaven d’un món tant real com imaginari, des de l’objecte quotidià més immediat fins a l’espai infinit, amb una visió local i universal alhora i amb un punt d’humor i de surrealisme, obra del compositor i guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver. La veu càlida i el carisma del cantant Pau Debon feien la resta. Quan després de publicar sis discs (entre ells, els celebrats Alegria i Taxi), l’any 2008 Antònia Font van fer un concert antològic al Gran Teatre del Liceu acompanyats d’una orquestra simfònica i foren guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya, semblava que aquest punt d’inflexió podia significar també el punt final de la banda. Els rumors de separació, però, es van dissipar el 2011 amb l’aparició de Lamparetes, el disc que avui us recomanem. Escoltar "Lamparetes" és fer un viatge extraordinari que us portarà de l’edifici de Gesa de la badia de Palma (imatge de portada del disc) a l’Empire State Building de Nova York, de la gèlida nit boreal a les tòrrides portes de l’Infern, de la filmografia de Clint Eastwood als Jocs Olímpics d’Hivern de Calgary 88, dels canons de Navarone al far de Ses Salines. El disc reprèn i amplifica tot el que havia fet el grup fins aleshores, i és una magnífica porta d’entrada a l’univers d’Antònia Font per a qui encara no hagi fet el pas, i una banda sonora infal·lible per a qui ja els conegui. I és també, si se’ns permet l’atreviment, un dels grans discs de maduresa de la història del pop-rock en català, com ho poden ser també l’Agost d’Els Pets, el Kitsch 7 de Kitsch, o... Se us acudeixen més exemples? I una sorpresa final!: Quan semblava que Antònia Font havien “desaparegut” per sempre, el 2022 han reaparegut amb un nou disc (Un minut estroboscòpica) i una breu gira de concerts, el darrer dels quals el setembre del 2023 a Girona. Qui sap si encara tindrem Antònia Font per a uns quants anys més... Alegria! Més informació: Antònia Font a les Biblioteques Antònia Font a la Viquipèdia Pàgina web oficial Videoclip de la cançó "Calgary 88" Antònia Font interpreten la cançó "Carreteres que no van enlloc" (Lamparetes) dins una barberia Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera.
-
Chiaroscuro
"Chiaroscuro", d'Elio Quiroga, és una elecció segura per als amants del thriller sobrenatural. Ambientada en una Ciutat del Vaticà en penombres, enmig d'una tempesta perpetua, aquesta novel·la ens submergeix en un món on la fe no és suficient per enfrontar-se als fenòmens paranormals. La trama se centra en l'esforç desesperat de dos personatges, Amadeo i Livio, per resoldre aquests misteris, en una carrera contra el temps, on fins i tot el Papa sembla perdre la raó mentre una cadena de suïcidis inexplicables es van succeint al llarg de la ciutat. El llibre és una hàbil barreja de thriller i terror, amb una narrativa absorbent i un ritme ben pautat, junt amb una ambientació precisa d'un món de tenebres, que subverteix el gènere, fent un homenatge als terrors abissals del mestre Lovecraft. Quiroga, escriptor i director de cinema, es garantia a l'hora de teixir una narrativa fosca i immersiva i ens ofereix una lectura que no només fa volar les pàgines amb un ritme frenètic, sinó que també sap fer reflexionar sobre temes com la fe i la crisi espiritual. Més informació: Elio Quiroga a les Biblioteques Primeres pàgines Recomanat per Bib. Caldes de Montbui.
-
La Cita, o, La història d'una polla jueva
La cita o la història d’una polla jueva. La Sarah és una noia alemanya que decideix operar-se per fer un canvi de sexe. Tot el relat és un monòleg-discurs de la protagonista i alhora narradora dirigit al cirurgià Doctor Seligman, jueu. Mentre roman estirada i el metge li explora la vagina, la Sarah va explicant, divagant, confessant (fent un ús adient i exquisit del sarcasme i la provocació) i traient tots els temes que durant tants anys li havien causat por, vergonya, neguit i excitació. “No sap el tems que vaig trigar a adonar-me que el meu nom no era el meu nom, doctor Seligman; que quan no reaccionava, a la guarderia, no era per mandra, sinó perquè instintivament ja sabia una cosa que després vaig oblidar. Que simplement no podia identificar-me amb aquell nom, un nom de noia, de dona, de femella, un nom d’algú que tenia vagina. Aquella bestiola que tenia entre les cames i que tantes vegades era com un llimac. Encara ara em puja una esgarrifança, quan em diuen Frau, o senyora, o senyoreta.” Durant la lectura del llibre, coneixem amb primera persona tots els pensaments d’una persona que mai s’ha sentit identificada amb el seu sexe, empatitzant amb el lector que coneix en tot moment el procés de transformació del protagonista. La lectura va dirigida tant als lectors adolescents com adults. L’originalitat de l’ús del monòleg en tota la narració la fa atractiva. El llenguatge, vocabulari i registre és molt directe, desenfadat i fa que la lectura sigui fresca i senzilla. Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.
-
La Seducción
Després de l’intercanvi de correus electrònics, una escriptora convida una fotògrafa, vint anys més jove que ella, a una casa davant el mar a Altafulla per tal que li faci fotos de cara a l’edició de la novel·la que està escrivint, “La seducción”. En un principi, l’estada és fa estranya, ja que l’amfitriona manté la distància i no vol fer-se els retrats. Res és el que s’imaginava la fotògrafa, atreta sexualment per l’escriptora i que està en permanent espera d’un primer pas que li doni la confiança de materialitzar la seva fantasia. Però la distància entre elles va creixent sobretot amb l’aparició de la Greta, amiga de l’escriptora i amb qui comparteix una intimitat ambigua. La repressió del desig sexual farà que l’ansietat vagi en augment i la contenció sigui dolorosa per ambdues parts en no trobar el camí ja que els tempos són ben diferents. L’autora proposa un joc de miralls entre el llibre que escriu el seu personatge i el que ha escrit ella mateixa, un joc que té paral·lelisme amb el de la seducció. El camí de la seducció pot proposar diferents camins: satisfer un desig o iniciar un amor. El joc de la seducció i de la fantasia sexual es traspua durant tota la narració a l’igual que la presència dels dos tempos vitals: el d’una dona madura i el d’una dona vint anys més jove. Una història sobre el poder de les imatges en el desig i la potència sanadora de la tendresa. Recomanat per Carme Parrillas. Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.
- TOTS ELS DIES3-19JUL
Sant Esteve Sesrovires. Biblioteca Joan Pomar i Solà
Exposició: El món de Schulz
El món de Schulz vol commemorar el Centenari del naixement de Charles Schulz, autor de la tira còmica Peanuts, on van néixer personatges tan icònics com Charlie Brown, Snoopy, Linus van Pelt o l’ocell Woodstock. En la seva obra sovint s’hi amaguen serioses consideracions filosòfiques sobre l’essència humana. Charles Monroe Schulz, nascut a Minneapolis (26 de novembre de 1922 - Santa Rosa 12 de febrer de 2000), va ser un dibuixant nord-americà, conegut arreu del món per les tires còmiques de Charlie Brown. Durant 50 anys va portar diàriament un acudit en multitud de diaris d’arreu del món. - TOTS ELS DIES3-21JUL
Sant Boi de Llobregat. Biblioteca Maria Aurèlia Capmany
EXPOSICIÓ: "Aigua" a càrrec de Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT)
L’aigua és vida i font de múltiples possibilitats. En aquesta exposició s’explora aquest recurs des de diferents punts de vista i a partir d’una selecció de llibres per a totes les edats. Organitza: Biblioteca Maria Aurèlia Capmany, Diputació de Barcelona i ClijCAT. - DIMARTS16 JUL18 H
Gavà. Biblioteca Josep Soler Vidal
Descobreix noves lectures i guanya un estiu lector!
Tens entre 8 i 12 anys i no saps què llegir? El Jaume Vilarrubí i la Marta Martí, bibliotecaris especialistes en literatura infantil i juvenil, et descobriran tot un ventall de noves lectures ideals per a gaudir-les durant l'estiu T'ho perdràs? Activitat organitzada en el marc de la campanya Guanyem un estiu lector. No cal inscripció prèvia. - DIMECRES3-24JUL
Vacarisses. Biblioteca El Castell
Aprèn a jugar a escacs
Nivell inicial. Per a infants a partir de 6 anys. Places limitades. Cal inscripció: b.vacarisses.ec@diba.cat - DIMECRES17 JUL17:30 H
Barcelona - Nou Barris.Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta
Juliol a la Biblioteca. Taller d'enigmes
Vols aprendre a desxifrar missatges secrets? Posa a prova el teu enginy! A càrrec de Josep Maria Ibarra. Edat: + 8 anys. Cal inscripció prèvia. - DIJOUS18 JUL18:30 H
Collbató. Biblioteca Sibil·la Durfort
Taller d'informàtica i mòbils: La Biblioteca al teu mòbil!
Taller d'informàtica i mòbils per conèixer i aprendre les aplicacions per connectar i gaudir de la biblioteca des del mòbil. Per a públic adult. Cal inscripció: https://forms.gle/SJsZgaNVqi6PL2hq5 - DIJOUS18 JUL18:30 H
Barcelona - Sant Martí. Biblioteca Gabriel García Márquez
El Vaivé, cicle de músiques migrants. Festival LATIR
Arribada del Festival LATIR al Vaivé, amb un concert de percussió llatina a càrrerc del projecte 'Akupercu'. Abans hi haurà la presentació de la pintora Liliana Martínez i un conversatori amb Matías Néspolo, Isabel Cristina Arenas, Verónica Nieta i Juan Pablo Rosa, moderat per Luis Luna Maldonado. - DIVENDRES19 JUL18 H
Canet de Mar. Biblioteca Pare Gual i Pujadas
Taller infantil i juvenil
"TALLER DE MANGA CHIBI" amb la Sandra Uve T'agrada dibuixar?... Vols aprendre a dibuixar personatges CHIBI? Aquí tens una molt bona oportunitat per fer-ho!! La Sandra ens ensenyarà a dibuixar amb llapis, tinta i colors líquids. I per aquelles persones que portin "tablet", també els ensenyarà a dibuixar amb Scketchbook. Un taller per a Infants i joves de 6 a 16 anys. Què et sembla? Interessant, oi? Doncs incriu-te a la Biblioteca per tal de poder-hi accedir: telf. 937 956 037 o e-mail: b.canet.pgp@diba.cat Fes Biblioteca! - TOTS ELS DIES20-20JUN-JUL
Cardedeu. Biblioteca Marc de Vilalba
Exposició de dibuixos de Roger Ibáñez per al còmic El Déu Salvatge
SALA D’ACTES | Horari obertura de la biblioteca Tota la informació aquí. - DIMARTS23JUL
Vilanova i la Geltrú
TALLER INFANTIL DE FESTA MAJOR: Balla, Mulassa!
A càrrec del personal de la Biblioteca. Vine i podràs construir la teva Mulassa. La Cabreta també vindrà! Maqueta dissenyada per Glòria Fort. Activitat adreçada a infants d'entre 3 i 8 anys, sense inscripció prèvia. Durant el taller els infants hauran d'estar acompanyats d'un adult. Amb la col·laboració de Pabordes 2024 i L’ Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú. - DIJOUS4-25JUL
Badalona. Biblioteca Canyadó i Casagemes – Joan Argenté
Donar sang és donar vida
Toca donar sang, toca rebre vida. Els dijous de juliol vine a donar sang a la biblioteca! De 16 a 19h. A càrrec de Banc de sang i teixits. Adreçat a públic adult. Col·labora: Associació de Donants de Sang del Barcelonès Nord. Més informació a: donarsang.gencat.cat/ca/vull-donar/ - DIVENDRES26 JUL18 H
Canet de Mar. Biblioteca Pare Gual i Pujadas
Bibliolab musical per a famílies
"UN VIATGE PELS SENTITS!" amb Laia Torres Un taller musical per a famílies amb nenes i nens a partir de 6 anys. Un laboratori musical a través del cos, la veu, el moviment, la creativitat, el gaudir i el compartir. Ens aproparem a la música a través dels nostres cinc sentits, fent ús de la veu, del cos, d'instruments, imatges, olors.... Tota una experiència sensorial i ben divertida! Inscripció prèvia a la Biblioteca: telf. 937 956 037 o bé e-mail: b.canet.pgp@diba.cat Apunta-t'hi! Fes Biblioteca! - TOTS ELS DIES2-2JUL-AGO
Santa Perpètua de Mogoda. Biblioteca Josep Jardí
Còmics europeus
Descobriu el fascinant món dels còmics europeus amb la selecció que us hem preparat a la Sala Infantil. Hi trobareu des d’aventures clàssiques fins a històries molt actuals, tant per petits com per grans. No us ho perdeu! Exposició infantil, al costat de l’escala. Aquí podeu descarregar el catàleg en pdf de l’exposició - TOTS ELS DIES02-02JUL-AGO
Santa Perpètua de Mogoda. Biblioteca Josep Jardí
Univers Disney per adults
Exposició de pel·lícules, receptes, històries i curiositat sobre l’univers Disney, perquè connecteu amb l’infant que porteu dins i us endinseu des d’una mirada adulta al món de Disney. Exposició adults. Aquí podeu descarregar el catàleg en pdf de l’exposició - TOTS ELS DIES5-31JUN-JUL
Castellbisbal. Biblioteca Josep Mateu i Miró
Llobregat, natura amagada : exposició gràfica
Exposició de fotografies d'Èdgar Madrenys, fotògraf de natura. Aquesta exposició mostra la cara més salvatge i més desconeguda del tram baix del riu Llobregat. Les imatges fan conèixer els moments més íntims de la biodiversitat d’aquest espai tan singular, un espai amb un patrimoni marcat per la convivència amb l'ésser humà al llarg dels segles. Els darrers anys, tot un seguit d’esforços ha fet que el patrimoni natural del tram baix del riu Llobregat continuï viu. Ara és el moment de descobrir-lo. Des del dimecres, 5 de juny, a les 16.00 h., fins el dimecres 31 de juliol de 2024, a les 20.30 h. Al vestíbul de la Biblioteca. - TOTS ELS DIES5-4AGO-SET
Sabadell. Biblioteca Vapor Badia
Compost. Exposició
L’exposició consta de set lletres gegants que formen la paraula COMPOST. Es tracta d’una mostra informativa sobre el cicle de la matèria orgànica i els beneficis del compostatge. A través d’aquestes lletres podrem conèixer molts aspectes del compost, com les seves característiques, les matèries primeres, els seus usos, les millores que aporta als nostres sòls i els seus beneficis mediambientals. L’Agència de Residus de Catalunya posa a l’abast del sector agrari, plantes de compostatge, entitats i ens locals de Catalunya una nova eina de conscienciació sobre els beneficis de la utilització de compost com a fertilitzant a l'agricultura i en la jardineria, per tal de fomentar l’economia circular i la visió dels residus orgànics com a recursos. - DIMARTS1 OCT18:30 H
Vic. Biblioteca Pilarin Bayés
Xerrada col·loqui "Pau Riba. Dioptria, acta fundacional"
En el marc del programa Música a fons, la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic us convida a la xerrada col·loqui: PAU RIBA. DIOPTRIA, ACTA FUNDACIONAL a càrrec de Donat Putx, periodista de la Vanguardia i amic personal de Pau Riba. «La qualitat musical i poètica del disc de Pau Riba ‘Dioptria’ (1969 i un segon volum el 1970) ens permeten assenyalar aquest àlbum com l’obra seminal del rock en llengua catalana, l’encant de la qual es manté inalterable més de 50 anys després de veure la llum. Aquesta sessió abordarà el naixement i execució del projecte, la seva repercussió en el seu moment (no exempta de polèmica), les diferències estilístiques i conceptuals entre el primer volum i el segon, i el llegat de Pau Riba, desaparegut el 2022.» Places limitades! Reserva prèvia a la biblioteca: 93 883 33 25 o b.vic.pb@diba.cat - DIJOUS17 OCT18:00 H
Hospitalet de Llobregat, L. Biblioteca Can Sumarro
Audició-comentada: Ressona amb les cordes del Violoncel, amb Ariadna Chmelik
En aquest taller presentarem i descobrirem el violoncel de ben a prop. Ens endinsarem en la seva història i evolució, aprendrem com es construeix i quins elements el diferencien dels altres instruments de la família de corda. El violoncel sovint passa una mica desapercebut, malgrat tenir una gran capacitat per captivar l'oïda i enamorar-nos. Gaudirem en directe d'obres d'estils i compositors molt diversos, acompanyades de comentaris i indicacions pertinents per comprendre el seu paper en la música. Aquesta és, doncs, una bona oportunitat per conèixer i gaudir d'aquest meravellós instrument. - DIVENDRES18 OCT18:30 H
Vic. Biblioteca Pilarin Bayés
Xerrada col·loqui "Pink Floyd. Mig segle de The Dark Side of the Moon"
En el marc del programa Música a fons, la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic us convida a la conferència: PINK FLOYD. MIG SEGLE DE THE DARK SIDE OF THE MOON a càrrec del periodista Oriol Serra. «L'any passat es va commemorar el 50è aniversari de "The Dark Side of the Moon", l'obra mestra de Pink Floyd i un dels discos capitals de la història del rock i la música pop. A mig segle de la seva publicació, les seves cançons segueixen sonant tan fresques i actuals com el primer dia, algunes de les seves lletres són més vigents que mai, i la seva influència es manté ben viva entre les noves generacions de músics.» Places limitades! Reserva prèvia a la biblioteca: 93 883 33 25 o b.vic.pb@diba.cat - DIJOUS24 OCT18:00 H
Hospitalet de Llobregat, L. Biblioteca Can Sumarro
Xerrada-taller: L’orquestra simfònica, amb Ramon Civit
Us convidem a un concert i també a explorar i experimentar a l’entorn d’una de les plantilles instrumentals més grans de la música clàssica… Qui era aquell director que dirigia amb els ulls tancats? I com es deia aquell altre que dirigia només amb la mirada i sense batuta? Aclarirem aquests dubtes. Nosaltres, però, ho farem amb els ulls ben oberts i les orelles ben atentes, desxifrant una obra simfònica per descobrir-ne el contingut. Gràcies a les noves tecnologies, podrem sentir l’orquestra secció per secció: vent, corda, percussió.. La vostra participació serà crucial ja que dirigirem una orquestra simfònica; i entre els assistents composarem una obra. Potser no serà una obra mestra, però farem emergir el compositor que tots portem a dins. - DIMARTS29 OCT18:30 H
Vic. Biblioteca Pilarin Bayés
Taller concert "A toc de guitarra"
En el marc del programa Música a fons, la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic us convida al taller concert: A TOC DE GUITARRA a càrrec de Xavier Fort, músic i divulgador musical . «Aquest taller és una proposta d’exploració pràctica, on amb la guitarra a les mans, analitzarem el paper d'aquest instrument en l'evolució de la música popular del segle XX. A través de l’audició en directe, viatjarem cronològicament pels estils més influenciats per la guitarra… Blues, rhythm blues, rock and roll, rock, blues elèctric, country rock, hard-rock i punk rock. Aquelles persones que ho desitgin poden assistir al taller amb la seva guitarra acústica… Cal deixar clar que aquesta és una qüestió personal i que es pot realitzar l’activitat perfectament sense cap instrument. La participació està garantida a diferents nivells, amb instrument o sense, t’esperem ben motivat a aprendre.» Places limitades! Reserva prèvia a la biblioteca: 93 883 33 25 o b.vic.pb@diba.cat
- TOTS ELS DIES3-19JUL
Sant Esteve Sesrovires. Biblioteca Joan Pomar i Solà
Exposició: El món de Schulz
El món de Schulz vol commemorar el Centenari del naixement de Charles Schulz, autor de la tira còmica Peanuts, on van néixer personatges tan icònics com Charlie Brown, Snoopy, Linus van Pelt o l’ocell Woodstock. En la seva obra sovint s’hi amaguen serioses consideracions filosòfiques sobre l’essència humana. Charles Monroe Schulz, nascut a Minneapolis (26 de novembre de 1922 - Santa Rosa 12 de febrer de 2000), va ser un dibuixant nord-americà, conegut arreu del món per les tires còmiques de Charlie Brown. Durant 50 anys va portar diàriament un acudit en multitud de diaris d’arreu del món. - TOTS ELS DIES3-21JUL
Sant Boi de Llobregat. Biblioteca Maria Aurèlia Capmany
EXPOSICIÓ: "Aigua" a càrrec de Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT)
L’aigua és vida i font de múltiples possibilitats. En aquesta exposició s’explora aquest recurs des de diferents punts de vista i a partir d’una selecció de llibres per a totes les edats. Organitza: Biblioteca Maria Aurèlia Capmany, Diputació de Barcelona i ClijCAT. - DIMARTS16 JUL18 H
Gavà. Biblioteca Josep Soler Vidal
Descobreix noves lectures i guanya un estiu lector!
Tens entre 8 i 12 anys i no saps què llegir? El Jaume Vilarrubí i la Marta Martí, bibliotecaris especialistes en literatura infantil i juvenil, et descobriran tot un ventall de noves lectures ideals per a gaudir-les durant l'estiu T'ho perdràs? Activitat organitzada en el marc de la campanya Guanyem un estiu lector. No cal inscripció prèvia. - DIMECRES3-24JUL
Vacarisses. Biblioteca El Castell
Aprèn a jugar a escacs
Nivell inicial. Per a infants a partir de 6 anys. Places limitades. Cal inscripció: b.vacarisses.ec@diba.cat - DIMECRES17 JUL17:30 H
Barcelona - Nou Barris.Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta
Juliol a la Biblioteca. Taller d'enigmes
Vols aprendre a desxifrar missatges secrets? Posa a prova el teu enginy! A càrrec de Josep Maria Ibarra. Edat: + 8 anys. Cal inscripció prèvia. - DIJOUS18 JUL18:30 H
Collbató. Biblioteca Sibil·la Durfort
Taller d'informàtica i mòbils: La Biblioteca al teu mòbil!
Taller d'informàtica i mòbils per conèixer i aprendre les aplicacions per connectar i gaudir de la biblioteca des del mòbil. Per a públic adult. Cal inscripció: https://forms.gle/SJsZgaNVqi6PL2hq5 - DIJOUS18 JUL18:30 H
Barcelona - Sant Martí. Biblioteca Gabriel García Márquez
El Vaivé, cicle de músiques migrants. Festival LATIR
Arribada del Festival LATIR al Vaivé, amb un concert de percussió llatina a càrrerc del projecte 'Akupercu'. Abans hi haurà la presentació de la pintora Liliana Martínez i un conversatori amb Matías Néspolo, Isabel Cristina Arenas, Verónica Nieta i Juan Pablo Rosa, moderat per Luis Luna Maldonado. - DIVENDRES19 JUL18 H
Canet de Mar. Biblioteca Pare Gual i Pujadas
Taller infantil i juvenil
"TALLER DE MANGA CHIBI" amb la Sandra Uve T'agrada dibuixar?... Vols aprendre a dibuixar personatges CHIBI? Aquí tens una molt bona oportunitat per fer-ho!! La Sandra ens ensenyarà a dibuixar amb llapis, tinta i colors líquids. I per aquelles persones que portin "tablet", també els ensenyarà a dibuixar amb Scketchbook. Un taller per a Infants i joves de 6 a 16 anys. Què et sembla? Interessant, oi? Doncs incriu-te a la Biblioteca per tal de poder-hi accedir: telf. 937 956 037 o e-mail: b.canet.pgp@diba.cat Fes Biblioteca! - TOTS ELS DIES20-20JUN-JUL
Cardedeu. Biblioteca Marc de Vilalba
Exposició de dibuixos de Roger Ibáñez per al còmic El Déu Salvatge
SALA D’ACTES | Horari obertura de la biblioteca Tota la informació aquí. - DIMARTS23JUL
Vilanova i la Geltrú
TALLER INFANTIL DE FESTA MAJOR: Balla, Mulassa!
A càrrec del personal de la Biblioteca. Vine i podràs construir la teva Mulassa. La Cabreta també vindrà! Maqueta dissenyada per Glòria Fort. Activitat adreçada a infants d'entre 3 i 8 anys, sense inscripció prèvia. Durant el taller els infants hauran d'estar acompanyats d'un adult. Amb la col·laboració de Pabordes 2024 i L’ Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú. - DIJOUS4-25JUL
Badalona. Biblioteca Canyadó i Casagemes – Joan Argenté
Donar sang és donar vida
Toca donar sang, toca rebre vida. Els dijous de juliol vine a donar sang a la biblioteca! De 16 a 19h. A càrrec de Banc de sang i teixits. Adreçat a públic adult. Col·labora: Associació de Donants de Sang del Barcelonès Nord. Més informació a: donarsang.gencat.cat/ca/vull-donar/ - DIVENDRES26 JUL18 H
Canet de Mar. Biblioteca Pare Gual i Pujadas
Bibliolab musical per a famílies
"UN VIATGE PELS SENTITS!" amb Laia Torres Un taller musical per a famílies amb nenes i nens a partir de 6 anys. Un laboratori musical a través del cos, la veu, el moviment, la creativitat, el gaudir i el compartir. Ens aproparem a la música a través dels nostres cinc sentits, fent ús de la veu, del cos, d'instruments, imatges, olors.... Tota una experiència sensorial i ben divertida! Inscripció prèvia a la Biblioteca: telf. 937 956 037 o bé e-mail: b.canet.pgp@diba.cat Apunta-t'hi! Fes Biblioteca! - TOTS ELS DIES2-2JUL-AGO
Santa Perpètua de Mogoda. Biblioteca Josep Jardí
Còmics europeus
Descobriu el fascinant món dels còmics europeus amb la selecció que us hem preparat a la Sala Infantil. Hi trobareu des d’aventures clàssiques fins a històries molt actuals, tant per petits com per grans. No us ho perdeu! Exposició infantil, al costat de l’escala. Aquí podeu descarregar el catàleg en pdf de l’exposició - TOTS ELS DIES02-02JUL-AGO
Santa Perpètua de Mogoda. Biblioteca Josep Jardí
Univers Disney per adults
Exposició de pel·lícules, receptes, històries i curiositat sobre l’univers Disney, perquè connecteu amb l’infant que porteu dins i us endinseu des d’una mirada adulta al món de Disney. Exposició adults. Aquí podeu descarregar el catàleg en pdf de l’exposició - TOTS ELS DIES5-31JUN-JUL
Castellbisbal. Biblioteca Josep Mateu i Miró
Llobregat, natura amagada : exposició gràfica
Exposició de fotografies d'Èdgar Madrenys, fotògraf de natura. Aquesta exposició mostra la cara més salvatge i més desconeguda del tram baix del riu Llobregat. Les imatges fan conèixer els moments més íntims de la biodiversitat d’aquest espai tan singular, un espai amb un patrimoni marcat per la convivència amb l'ésser humà al llarg dels segles. Els darrers anys, tot un seguit d’esforços ha fet que el patrimoni natural del tram baix del riu Llobregat continuï viu. Ara és el moment de descobrir-lo. Des del dimecres, 5 de juny, a les 16.00 h., fins el dimecres 31 de juliol de 2024, a les 20.30 h. Al vestíbul de la Biblioteca. - TOTS ELS DIES5-4AGO-SET
Sabadell. Biblioteca Vapor Badia
Compost. Exposició
L’exposició consta de set lletres gegants que formen la paraula COMPOST. Es tracta d’una mostra informativa sobre el cicle de la matèria orgànica i els beneficis del compostatge. A través d’aquestes lletres podrem conèixer molts aspectes del compost, com les seves característiques, les matèries primeres, els seus usos, les millores que aporta als nostres sòls i els seus beneficis mediambientals. L’Agència de Residus de Catalunya posa a l’abast del sector agrari, plantes de compostatge, entitats i ens locals de Catalunya una nova eina de conscienciació sobre els beneficis de la utilització de compost com a fertilitzant a l'agricultura i en la jardineria, per tal de fomentar l’economia circular i la visió dels residus orgànics com a recursos. - DIMARTS1 OCT18:30 H
Vic. Biblioteca Pilarin Bayés
Xerrada col·loqui "Pau Riba. Dioptria, acta fundacional"
En el marc del programa Música a fons, la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic us convida a la xerrada col·loqui: PAU RIBA. DIOPTRIA, ACTA FUNDACIONAL a càrrec de Donat Putx, periodista de la Vanguardia i amic personal de Pau Riba. «La qualitat musical i poètica del disc de Pau Riba ‘Dioptria’ (1969 i un segon volum el 1970) ens permeten assenyalar aquest àlbum com l’obra seminal del rock en llengua catalana, l’encant de la qual es manté inalterable més de 50 anys després de veure la llum. Aquesta sessió abordarà el naixement i execució del projecte, la seva repercussió en el seu moment (no exempta de polèmica), les diferències estilístiques i conceptuals entre el primer volum i el segon, i el llegat de Pau Riba, desaparegut el 2022.» Places limitades! Reserva prèvia a la biblioteca: 93 883 33 25 o b.vic.pb@diba.cat - DIJOUS17 OCT18:00 H
Hospitalet de Llobregat, L. Biblioteca Can Sumarro
Audició-comentada: Ressona amb les cordes del Violoncel, amb Ariadna Chmelik
En aquest taller presentarem i descobrirem el violoncel de ben a prop. Ens endinsarem en la seva història i evolució, aprendrem com es construeix i quins elements el diferencien dels altres instruments de la família de corda. El violoncel sovint passa una mica desapercebut, malgrat tenir una gran capacitat per captivar l'oïda i enamorar-nos. Gaudirem en directe d'obres d'estils i compositors molt diversos, acompanyades de comentaris i indicacions pertinents per comprendre el seu paper en la música. Aquesta és, doncs, una bona oportunitat per conèixer i gaudir d'aquest meravellós instrument. - DIVENDRES18 OCT18:30 H
Vic. Biblioteca Pilarin Bayés
Xerrada col·loqui "Pink Floyd. Mig segle de The Dark Side of the Moon"
En el marc del programa Música a fons, la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic us convida a la conferència: PINK FLOYD. MIG SEGLE DE THE DARK SIDE OF THE MOON a càrrec del periodista Oriol Serra. «L'any passat es va commemorar el 50è aniversari de "The Dark Side of the Moon", l'obra mestra de Pink Floyd i un dels discos capitals de la història del rock i la música pop. A mig segle de la seva publicació, les seves cançons segueixen sonant tan fresques i actuals com el primer dia, algunes de les seves lletres són més vigents que mai, i la seva influència es manté ben viva entre les noves generacions de músics.» Places limitades! Reserva prèvia a la biblioteca: 93 883 33 25 o b.vic.pb@diba.cat - DIJOUS24 OCT18:00 H
Hospitalet de Llobregat, L. Biblioteca Can Sumarro
Xerrada-taller: L’orquestra simfònica, amb Ramon Civit
Us convidem a un concert i també a explorar i experimentar a l’entorn d’una de les plantilles instrumentals més grans de la música clàssica… Qui era aquell director que dirigia amb els ulls tancats? I com es deia aquell altre que dirigia només amb la mirada i sense batuta? Aclarirem aquests dubtes. Nosaltres, però, ho farem amb els ulls ben oberts i les orelles ben atentes, desxifrant una obra simfònica per descobrir-ne el contingut. Gràcies a les noves tecnologies, podrem sentir l’orquestra secció per secció: vent, corda, percussió.. La vostra participació serà crucial ja que dirigirem una orquestra simfònica; i entre els assistents composarem una obra. Potser no serà una obra mestra, però farem emergir el compositor que tots portem a dins. - DIMARTS29 OCT18:30 H
Vic. Biblioteca Pilarin Bayés
Taller concert "A toc de guitarra"
En el marc del programa Música a fons, la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic us convida al taller concert: A TOC DE GUITARRA a càrrec de Xavier Fort, músic i divulgador musical . «Aquest taller és una proposta d’exploració pràctica, on amb la guitarra a les mans, analitzarem el paper d'aquest instrument en l'evolució de la música popular del segle XX. A través de l’audició en directe, viatjarem cronològicament pels estils més influenciats per la guitarra… Blues, rhythm blues, rock and roll, rock, blues elèctric, country rock, hard-rock i punk rock. Aquelles persones que ho desitgin poden assistir al taller amb la seva guitarra acústica… Cal deixar clar que aquesta és una qüestió personal i que es pot realitzar l’activitat perfectament sense cap instrument. La participació està garantida a diferents nivells, amb instrument o sense, t’esperem ben motivat a aprendre.» Places limitades! Reserva prèvia a la biblioteca: 93 883 33 25 o b.vic.pb@diba.cat