Abans de A Night at the Opera, Queen ja havia donat mostres de gran talent i originalitat en els primers discos.

 

Però era impossible preveure el que vindria després.

Bohemian Rhapsody va ser publicada el 31 d’octubre de 1975 com a avançament de l’àlbum, en un moment crucial per al grup. Era una banda endeutada, integrada per quatre músics i compositors excepcionals amb una ambició artística, una creativitat i una energia increïbles, que van arriscar molt amb una producció caríssima.

És un disc ple de cançons genials, amb influències molt diverses. Hi havia espai per al rock, el folk, l’òpera i molt més.
Cadascuna era una experiència totalment diferent.

 

 

En aquest àlbum van desenvolupar encara més les idees que havien estat treballant en els tres primers LPs: les harmonies vocals, el so únic de les guitarres, les cançons formades amb diferents fragments o l’ús intensiu de la panoramització del so van ser característiques habituals dels seus discos posteriors.

La gravació va ser complicada, enregistrada per parts en diferents estudis.
Va ser necessari gravar centenars de pistes i incorporar multitud d’efectes i trucs per afegir-hi detalls, color i expressivitat, cercant sempre un so únic i impactant, ple de dramatisme i teatralitat.

Aquest nivell de complexitat i experimentació a l’estudi feia impossible reproduir-ho en directe en la seva totalitat.

Durant l’enregistrament, només Freddie Mercury tenia una visió global de com quedaria un cop enllestida la mescla.

 

A més del títol de la cançó, Bohemian Rhapsody també va ser triat com a títol del biopic protagonitzat per Rami Malek, guardonat posteriorment amb l’Oscar al millor actor. En aquella cinta, es recordava així el procés de gravació.

 

Abans de ser publicada, la seva pròpia discogràfica va demanar que retallessin la part central i final, perquè pensaven que les ràdios no la reproduirien amb aquesta extensió.
Malgrat les reticències, la banda la va mantenir íntegrament tal com l’havien enregistrada i editada.

La rebuda del públic va superar totes les expectatives, convertint-se en una de les millors cançons de rock mai publicades i en el single més venut al Regne Unit.

D’entre les múltiples versions que se n’han fet, n’hi ha de tan curioses com aquesta, en què Jake Shimabukuro interpreta tota la part rítmica, melòdica i solista amb un sol ukelele.

 

O aquesta dels Pentatonix, on tot el que sona és interpretat a cappella.

 

Tot i que les versions que se n’han fet són impressionants, no són comparables a l’original.

Per a la promoció, Queen no volia aparèixer fent playback al programa musical britànic de més audiència d’aquell moment.
Van optar per enregistrar un vídeo promocional, en un moment en què encara no era habitual. D’alguna manera, es va convertir en el primer videoclip tal com van ser concebuts posteriorment.
Un vídeo que recrea la portada de Queen II per a les parts corals, a partir d’una imatge inspirada en una fotografia de Marlene Dietrich.
👉 Videoclip original