Tot i haver-se format en la música clàssica, Sergio Mendes va formar la seva primera banda influenciada pel jazz de finals dels 50 i l’època daurada de la bossa nova, a principis dels 60. Va ser probablement un dels músics que més va popularitzar les músiques originàries del Brasil arreu del món.

Després de participar en enregistraments d’Antônio Carlos Jobim, va començar a publicar àlbums instrumentals amb la seva banda. També va col·laborar amb nombrosos músics de l’època, atrets per l’auge de la bossa nova.

Però sobretot serà recordat per aquesta cançó. Un tema original de Jorge Ben Jor, publicat l’any 1962, que quatre anys després Sergio Mendes i els Brasil ’66 (amb la veu solista de Lani Hall) van convertir en un èxit arreu. La primera vegada que una cançó en portuguès es convertia en un hit internacional.

Tot i que també composava temes propis, va destacar especialment adaptant melodies d’altres artistes, modificant els arranjaments i el ritme al seu estil, fusionant les músiques originàries del Brasil (samba, maracatú…) amb altres anglosaxones, com el jazz, el funk, el soul, el hip hop, el rock i el pop. Composicions creades per Burt Bacharach, Ottis Redding i Steve Cropper, Lennon i McCartney…

O l’adaptació que va fer d’Scarbobough fair, inspirant-se en la versió de Simon & Garfunkel, originalment una cançó folk anglesa composta segles enrere.

Un altre moment important de la seva carrera va arribar l’any 92, amb la publicació de l’àlbum Brasiler, amb el que va aconseguir un Grammy. Una compilació eclèctica, on emfatitzava molt la percussió, acompanyat de Carlinhos Brown en diversos temes. Un d’ells era aquest, anomenat Magalenha.

Durant sis dècades va col·laborar amb multitud de músics molt diversos, però tots ells fascinats per la seva música. Telonejant a Frank Sinatra, escrivint cançons al costat de Stevie Wonder o, ja entrat el nou mil·lenni, amb artistes molt més joves que ell, que van permetre conèixer la seva música entre les noves generacions: Black eyed peas, Erykah Badu, John Legend…