Un any més, torna el Carnaval, i moltes ciutats i pobles del món ho celebren amb especial interès. A Catalunya, la festa i la disbauxa estan garantides amb les diferents rues i comparses que inundaran carrers i places els últims dies de febrer i els primers de març.

Ja sigui disfressats de Barbie, Ken, Oppenheimer, Avatar, la Patrulla Canina o de cantant dels vuitanta, quan sortim de festa la majoria ballem els mateixos temes. O no? Perquè a Carnaval tant se val que siguis amant de l'indie, pop, heavy o un boig del reggaeton, acabaràs escoltant les mateixes cançons de sempre. O potser penses que no et posaran aquest any la cançó de "La Vida es un Carnaval"?

Aquí teniu llistes d'spotify de carnaval

Existeixen cançons anomenades “Carnaval” que tenen una història ben particular. Aquí en teniu dos exemples de la wikipèdia:

• La vida és un carnaval

• Carnaval (canción de Maluma)

I també existeix la marchinha de Carnaval nascuda Rio de Janeiro, potser la ciutat del món que celebra aquesta festa d’una forma més massiva, amb milions de persones que s’aboquen pels seus carrers ballant a ritme de samba: 

El Carnaval també convida a veure grans pel·lícules. Aquí en teniu algunes de recomanades per tornar-les a veure, o per descobrir-les per primer cop: 
Casanova (Federico Fellini, 1976):

Giacomo Casanova, un vell bibliotecari del castell del Dux de Bohèmia, recorda la seva vida plena d’històries d’amor i d’aventures i ens parla dels seus viatges de joventut per totes les capitals d’Europa:

Jugadores con patente (Luis Ara i Federico Lemos, 2013):
Documental de producció uruguaiana que reuneix les dues màximes passions d’aquest poble sud americà: el carnaval i el futbol. Els uruguaians han sabut conrear, embellir i defensar el seu carnaval més enllà de dictadures i prohibicions i l’han convertit en un gegantí retaule per mostrar el seu humor, la seva tristesa i les seves posicions polítiques:

La Kermesse heroica (Jacques Feyder, 1935):
Farsa francesa sobre la dominació espanyola a la regió de Flandes en la qual es veu a les dones valentes i apoderades que decideixen rebre amb una gran festa als temibles soldats espanyols, a diferència dels seus esposos, atemorits davant la seva imminent arribada i ocupació de la ciutat:

Luna de Avellaneda (Juan José Campanella, 2004):
Història d’un club de barri, Luna de Avellaneda, que va viure en el passat una època de gran esplendor i que ara travessa una crisi que posa en perill la seva existència amb la possibilitat que es converteixi en un Casino. Tanmateix, aquesta idea desagrada als descendents del club, els quals voldrien conservar-ne l’esperit original basat en els ideals de club social, esportiu i cultural:

 

Orfeu Negre (Marcel Camus, 1959):
Ambientació del mite grec del Carnaval de Río de Janeiro. La bella Eurídice visita la ciutat brasilera durant les vigílies del seu famós Carnaval, convidada per una cosina que viu als afores de Río. Fins allí arriba un tranvia que condueix un guitarrista anomenat Orfeu que s’enamora d’ella però la relació no prosperarà per les sospites de la seva nòvia gelosa.