un dels grans saxofonistes de la història del jazz, reconegut especialment pel seu domini del saxo alt i la seva contribució a l'evolució de diversos estils musicals. Amb una carrera brillant que va florir durant els anys 50 i 60, Donaldson va publicar una sèrie d'àlbums que avui són considerats clàssics del jazz.

El seu estil únic abraçava una àmplia varietat de ritmes i influències, començant pel bebop i evolucionant cap a formes més populars i accessibles com el rhythm‘n’blues, el soul jazz i fins i tot el funk. Així mateix, va destacar en la interpretació de balades plenes d'emoció, que contrastaven amb les seves peces més enèrgiques i rítmiques. Aquesta versatilitat el va convertir en un músic fonamental per entendre l'evolució del jazz en la segona meitat del segle XX.

Va compartir estudi i escenari amb molts grans músics que el van inspirar i acompanyar: Thelonious Monk, Jimmy Smith, George Benson, Grant Green o el valencià Ximo Tebar.

L’any 58 va enregistrar potser el seu millor álbum: Blues walk. Aquí el tenim tocant en directe el tema que donava títol al disc, acompanyat de dos grans: Jimmy Smith i Kenny Burrell.

 

 

Un dels seus temes més emblemàtics és Alligator boogaloo, publicada l’any 67. Representa un canvi d’estil envers els seus primers treballs, més enfocat al groove i el soul jazz. 

Aquesta versió correspon a l’actuació que va fer conjuntament amb el Dr. Lonnie Smith amb motiu del 75è aniversari de Blue note records. 

 

 

Coincidint amb el naixement del funk, l’any 70 va publicar Everything I play bonna be funky. Aquest títol provenia d’un tema original d’Allen Toussaint popularitzat per Lee Dorsey, que Lou Donaldson va adaptar i portar al seu estil.