Les grans pèrdues musicals del 2025
Les grans pèrdues musicals del 2025

Musicalment, el 2025 ha anat deixant buits difícils d’omplir, tant a nivell internacional com local. Fem un repàs de figures de diferents àmbits que han contribuït a escriure la història de la música.
Les pèrdues amb més ressò internacional han estat les de Brian Wilson i Ozzy Osbourne. Brian Wilson, líder dels Beach Boys, va ser considerat un dels grans arquitectes del pop del segle XX i va transformar l’harmonia vocal tal com la coneixíem. Per la seva banda, Ozzy era per a molts el creador del heavy metal juntament amb el seu grup Black Sabbath.
En el món del rock, hem patit la pèrdua de Garth Hudson, teclista i saxofonista de The Band. De la mateixa manera, la mort de John Sykes, guitarrista de Thin Lizzy i Whitesnake, ha deixat orfes els amants del hard rock melòdic.
El jazz també ha plorat la mort de noms clau com el del guitarrista George Freeman –que va revolucionar el bebop– o el polifacètic Bobby Whitlock, conegut per la seva etapa a Derek & The Dominos.
Finalment, una de les desaparicions més inesperades ha estat la del raper nord-americà DJ Unk, que ha deixat un enorme impacte cultural per a tota una generació de joves balladors i creadors digitals.
La música espanyola també ha hagut d’acomiadar figures importants, referents per als joves dels anys seixanta. Una de les més doloroses ha estat la de Miguel Morales, membre de Los Brincos, així com la mort de Manuel de la Calva, meitat del Dúo Dinámico, un nom essencial en la banda sonora de diverses dècades.
A casa nostra també hem dit adéu a grans músics. Marc Lloret, teclista i membre fundador de Mishima, va ser una figura clau en la renovació del panorama musical català.
Un altre cop profund ha estat la desaparició del cantautor Enric Hernàez, una veu personalíssima de la cançó barcelonina, sempre fidel a una poètica pròpia i compromesa. A això s’hi afegeixen les pèrdues del pianista rumber Josep Maria “Chacho” Valentí, figura imprescindible de la rumba catalana —camarada de Peret i introductor del piano en aquest gènere—, i de Cris Cayrol, que havia reivindicat la cultura catalana del nord amb els seus grups Guillem de Cabestany i Roc i Foc.
També destaca la mort de Memi March, figura polifacètica i dinamitzadora de l’escena underground catalana, que va col·laborar en nombrosos projectes artístics juntament amb la seva parella, Pau Riba.
Les obres de tots ells continuaran sonant, recordant-nos l’essència de la música: emocionar, unir i fer-nos sentir que estem vius.







