Hi ha música que dona “bon rotllo”, que fa que moguis tot el cos sense ni tan sols adonar-te’n: són unes pessigolles que comencen pels peus, les cames, les mans, el coll, el cap… Kadavar et fa ballar. No han inventat res, potser per això són magistrals, perquè sentir-los et fa viatjar en el temps: és tornar als anys 1970, quan la música no estava tan condicionada ni encapsulada en tendències de massa, en fórmules d’èxit inalienables. El seu estil és retro i no se n’amaguen, amb un so psicodèlic i stoner de la talla de Led Zeppelin i Black Sabbath. Els berlinesos, sí, encara que sorprengui, són d’Alemanya, evoquen amb la seva potència i ritmes pesants els deserts, la suor i el pols musical de Califòrnia. Per què? La connexió la trobem en Kyuss o Sleep, formacions californianes anteriors que posen en relleu l’stoner metal emmirallant-se en Black Sabbath com un punt d’inflexió, un gir de 360 graus en la música rock. Des de llavors, tenim tota mena de destil·lacions del rock dels anys 1970 per poder gaudir-ne d’un ritme perenne, sense caducitat, que t’obre l’ànima de bat a bat i et connecta amb l’atreviment de l’esperit humà en la seva lluita huracanada per rebel·lar-se com els elements.

I ara que ja ho tenim, donem una volta pel desert amb Kadavar!

Més informació:

• Kadavar a les biblioteques
• Kadavar a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial de Kadavar

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

Un viaje musical con Muzio Clementi constitueix una aportació extensa, complerta i reveladora dedicada a l’italià Muzio Clementi (1752-1832)  pianista, compositor, pedagog, editor i constructor de pianos. Fruit d’una extensa i rigorosa tasca investigadora, l’obra reconstrueix amb solidesa documental la seva trajectòria vital, artística i empresarial situant-lo com una peça clau per entendre l’evolució del teclat i el desenvolupament de la cultura musical europea d’aquella època.

El llibre recorre la seva vida des dels inicis fins a la seva consolidació a Londres, centre neuràlgic de la seva activitat professional. Especial rellevància tenen episodis com el seu viatge per Europa i Rússia (1802-1810), així com les seves relacions amb figures cabdals com Haydn, Mozart o Beethoven. Tanmateix, l’obra no es limita a l’anècdota biogràfica, sinó que també contextualitza Clementi dins el ric panorama cultural de l’època, ajudant-nos a entendre com funcionava el món musical de l’època.

Els autors del llibre -músics, investigadors i fundadors de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona- ens ajuden a conèixer aquest músic desconegut per al gran públic i el reivindiquen com una figura decisiva que va revolucionar la tècnica del piano i que va influenciar generacions posteriors de pianistes.

Llibre molt recomanat per a lectors melòmans, però també per a qui vulgui descobrir una etapa apassionant de la història de la música.

Més informació:

• Muzio Clementi a les Biblioteques 
• Associació Muzio Clementi Barcelona
• El millor de Muzio Clementi

Recomanat per Marta Alós. Bib. de Bigues i Riells del Fai.

Suede, icònica banda dels 90 i representants líders de l’anomenat Britpop, actuaran a Barcelona el pròxim 26 de març dins la programació del Cruïlla Hivern, amb un concert molt esperat a la sala Razzmatazz 1 i amb un sonat sold out, que revela l’expectació que ha aixecat el seu darrer àlbum.

Considerats una de les quatre grans bandes (The Big Four) del moviment cultural i musical de mitjans dels 90 anomenat Britpop, conjuntament amb bandes com Oasis, Blur i Pulp, es caracteritzaven per reivindicar la cultura i l’essència britàniques, amb un so influenciat pel rock i el pop britànic dels anys 60 i 70, i per una estètica estilitzada i cuidada. El Britpop s’estenia per Europa amb la seva base de pop-rock alternatiu melòdic i guitarres energètiques, patriotisme anglès i reivindicació de la classe obrera, com a antítesi del grunge que arrasava als EUA.

Suede es distingia per cultivar una imatge romàntica i decadent, amb reflexos del glam, lletres melancòliques i decadents sostingudes en una atmosfera barroca molt pròxima al glam del seu gran referent en els inicis de la banda, el Gran Duc Blanc, l’omnipresent David Bowie. El 1992 van publicar el seu primer senzill, “The Drowners”, i la crítica musical anglesa es va rendir als seus peus, considerant-los la gran esperança del pop britànic. No van haver d’esperar gaire per comprovar-ho i, el 1993, publiquen Suede, el seu primer àlbum, amb el qual passen a ocupar directament la posició de rei esperat, el rei Artur mitològic del retorn a la glòria britànica del pop-rock anglès de les dècades anteriors. La prestigiosa Melody Maker els presenta en portada com “la millor banda nova de la Gran Bretanya”. Aclamats i en estat de gràcia, la banda mantindrà el seu estilitzat i glamurós regnat fins al 2002, amb la publicació de sis àlbums esperats i aplaudits per la crítica i el públic. A partir d’aquí, la banda es pren un llarg descans personal fins al 2013, any del seu retorn a l’escena. Des de llavors han publicat cinc àlbums, amb els quals l’etiqueta Britpop s’ha anat diluint i ha donat lloc a una proposta més madura que es mou en el post-punk anglès més barroc.

Antidepressants és el seu onzè àlbum i el presenten en gira. Aclamat per la crítica, presenta un so més punk i melancòlic, amb atmosferes melòdiques, arranjaments orquestrals i lletres introspectives que emergeixen de la maduresa personal dels membres i de la trajectòria de la banda a l’escena musical.

Més informació:

• Suede a les Biblioteques
• Suede a la Viquipèdia
• Canal youtube
• Article sobre el retorn de Suede a Ruta 66
• Biografia de Brett Anderson disponible al catàleg Aladí

Recomanat per Joana Moral. Bib. La Roca del Vallès.

Adrenalina pura. GNX és el sisè àlbum d’estudi del raper Kendrick Lamar i el primer després de la seva ruptura amb els seus segells discogràfics habituals.

Un àlbum on deixa clar que és el rei del rap i amb evidents referències a les seves disputes amb Drake a les xarxes socials i fora d’elles. La música és tan combativa com la lletra. Sembla que la rivalitat i la venjança són bones muses creadores. L’únic que se salva de la crema rapera és Nas, considerat el millor lletrista del rap fins a l’arribada del propi Lamar. I ho fa només amb 12 cançons i 44 minuts de durada. Nombre i quantitat suficients per demostrar qui mana en el rap nord-americà.

El rei Lamar s’ha envoltat d’una cort de músics. L’àlbum conté participacions tan emblemàtiques com SZA, rapers emergents de Los Angeles com AzChike, Dody6, Hitta J3, Roddy Ricch i Young Threat, entre d’altres. El músic no es tanca a altres estils musicals i també podem sentir a Kamasi Washington, Sam Dew, Ink, Deyra Barrera i Jack Antonoff. Les cançons d’apertura i clausura de l’àlbum, així com la cançó Reincarnated, estan interpretades per la cantant mariachi Deyra Barrera.

Guanyador dels Grammy 2026 en la categoria de millor àlbum de rap, millor cançó per “TV Off”, millor actuació de rap melòdic per “Luther” amb SZA i millor actuació de rap per la seva col·laboració a “Chains & Whips” de Clipse. Lamar ha fet història com el raper més guardonat en els Grammy, amb un total de 27 gramòfons al llarg de la seva carrera musical. Mai una venjança musical va ser tant dolça.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ivet fa una passejada per tota la història de la música. Juga i canvia de vestuari i pentinat amb cadascun dels estils musicals que va visitant.

Les il·lustracions de Maria Simavilla són molt detallistes i ajuden juntament amb les recomanacions musicals i llistes d'Spotify per entendre els diversos periodes musicals.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Joc de nens és el tercer àlbum d’estudi del grup pop català Sexenni, publicat el 28 de febrer de 2025. El disc està produït pel segell Delirics i conté 12 cançons que barregen ritmes festius, pop i influències de música urbana amb un toc lúdic i nostàlgic.

L’àlbum explora la transició de la joventut a l’edat adulta des d’una mirada infantil i despreocupada, amb temes que parlen de festa, amistat, humor i evasió, buscant recuperar la frescor i espontaneïtat de ser nens mentre es viu de ple el present.

La crítica general del disc el descriu com un treball cohesionat i divertit, amb un estil pop molt festiu i variat, tot i que amb un cert punt de cohesió que fa que l’àlbum flueixi com si fos un únic gran tema.

Més informació:

• Sexenni a les Biblioteques 
• Sexenni a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques 

La Calçotada és el segon àlbum del duet català Figa Flawas, originari de Valls (Alt Camp). Publicat al gener del 2024, el disc és una festa musical amb 20 cançons que barregen ritmes urbans i festius —pop urbà, reggaeton, rumba, afrobeat, corrido, salsa i més— tot inspirant-se en la celebració tradicional catalana de la calçotada.

El disc vol reflectir l’ambient d’una festa que evoluciona amb diferents estats d’ànim: des de l’eufòria inicial fins a la nostàlgia final, com una celebració que dura tot el dia.

Si t’agrada la música festiva i eclèctica amb ritmes urbans i llatins, La Calçotada és un disc carregat d’energia i diversitat, ideal per posar de banda sonora a reunions, festes o simplement per descobrir un so fresc i autèntic del panorama musical català actual.

Més informació:

• Figa Flawas a les Biblioteques 
• Figa Flawas a la Viquipèdia

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques 

“Beneath The Skin” és el dotzè àlbum de  Nnenna Freelon, un treball íntim i molt personal de la cantant nascuda a Cambridge, Massachusetts (EEUU), el 1954.

Les deu cançons que formen l’àlbum estan impregnades de blues, de vegades un xic melancòliques però amb un to esperançador. Freelon s’ha basat en les seves pròpies experiències sinceres i personals per compondre cadascuna de les peces musicals exceptuant “Oh! Susanna”, una versió que fa de la cançó original composta per Stephen Forster, el 1847.

La cantant nord americana s’ha envoltat d’una banda molt sòlida per aconseguir aquest minimalista àlbum on mereixen ésser destacats el pianista Alan Pasqua i el guitarrista Keith Ganz.

Aquí la podem escoltar interpretant “Black Iris”, la tercera cançó del disc:

Nnenna Freelon va començar a cantar molt aviat, a l’església, com altres artistes de la seva generació però no va iniciar la seva carrera musical fins passada la trentena. Amb tres fills al seu càrrec, va ampliar els seus coneixements musicals amb el mestre Yusef Lateef i va col·laborar amb artistes com Ray Charles, Al Jarreau, Dianne Reeves, Diana Krall i Clark Terry, entre d’altres.

A Catalunya, va actuar un parell de vegades dins del Festival de Jazz Terrassa, els anys 1995 i  2018.

Aquesta cantant nordamericana compagina el seu treball com a vocalista amb altres disciplines com ara el cinema. Així, ha participat en films com “What Women Want” (2000) al costat de Mel Gibson i Helen Hunt col·laborant com a compositora musical amb la cançó “If I had you”.

La cançó que dóna títol al disc és aquesta:

Si us agrada el blues, i no coneixeu encara a Nnenna Freelon, aquí us deixem amb alguns dels seus temes principals de dos dels seus discos que podeu trobar i reservar a la xarxa de biblioteques municipals

Més informació:

• Nnenna Freelon a les biblioteques
• Nnenna Freelon a la Viquipèdia
• Youtube de l'artista

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

Excel·lent àlbum de la cantant indie S. G. Goodman, on entrellaça la seva infantesa i els records del seu Kenttucky natal amb la seva dolorosa experiència de pèrdua experimentada al 2023. Un viatge que transcorre entre el passat i el present, entre la foscor i la llum, entre el dolor i la memòria.

El títol de l’àlbum prové de la pràctica agrària, en desús i no avalada per la ciència, del cultiu segons les fases de la lluna. Una mirada nostàlgica a allò que s’ha perdut i que no té utilitat, des d’un present poblat d’absències; però amb una mirada optimista envers el futur.

L’any 2023 la mort del seu amic i mentor Mike Harmon i del seu gos Howard van marcar la vida de S. G. Goodman, mentre aconseguia notorietat amb el seu àlbum Teeth Marks.

Aquesta sensació de pertinença a dues realitats diferents impregna un àlbum ple de records però també d’esperança d’un present viu que ens porta a un futur tal i com diu a “I can see the devil” per seguir caminant sota el sol. Un cant per acceptar les circumstàncies tal i com venen i assumir la manca de control que tenim sobre la vida. Ho fa amb una lírica fresca, atenta als detalls, amb tocs de folk, indie i rock. Un disc que connecta la foscor de les arrels amb la llum de la lluna, per créixer i recordar com “un vell guardià d’històries”.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

No hi ha com celebrar els 89 anys en plena forma musical i amb el millor blues de Chicago. Llegenda viva de la música, George “Buddy” Guy és un dels músics més rellevants d’aquest gènere. El seu retorn és un autèntic regal: 18 pistes i una llista de col·laboradors de luxe. Entre ells Peter Frampton, Joe Walsh, Joe Bonamassa i els Blind boys of Alabama. Bona part del disc ha estat escrita pel guanyador del Grammy Tom Hambridge amb aportacions de Richard Fleming.

L’àlbum no només és un decàleg del blues, un repertori molt ben escollit pel cantant, sinó que és una gran festa. Una combinació de nous temes i versions clàssiques. Guy no s’ancora en els temps passats sinó que també s’obre a les noves tendències del blues a “Where U At?” cantada amb la nova sensació del blues contemporani, Christone “Kingfish” Ingram. La celebració d’una carrera dedicada a la música  que, com el bon vi, millora i culmina amb els anys.

El  músic no oblida els seus inicis musicals, quan el gènere i els músics eren marginats pel color de la seva pell, tal i com ens recorda a “I don’t forget”. Guy també aprofita “Blues on top” per donar-nos bons consells sobre la vida. Blues en estat pur, el llegat de tota una vida al servei de la música i al costat dels mestres del gènere han fet de Budy Guy un dels músics més emblemàtics del blues de Chicago.

Recentment ha declarat que  “este nuevo álbum trata sobre lo que soy, donde he estado, hacia donde me dirijo, y sobre todas las personas de las que aprendí todo, Sonny Boy, BB King, Wolf, Walter, Muddy, y tantos otros. Ellos me solían decir antes de morir: ”si me sobrevives, mantén vivo el blues”. Solo intento cumplir mi promesa. Ahora no puedo moverme en el escenario como cuando tenía 20, 30 o 40 años, pero déjame decirte que cuando suba a las tablas, te voy a dar todo y cuanto tenga.”

El secret de la joventut ens el dona a “It keeps me Young”. El blues de Chicago, s’ha de sentir fort i passar-s’ho bé. Un elixir que provoca que et sentis com si tinguessis 21 anys. Només cal posar-lo en pràctica.

Buddy Guy suma a la seva carrera el premi Grammy 2026 al millor àlbum de blues tradicional.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nadah El Shazly combina la música electrònica i la música tradicional d’Egipte en el seu nou treball Laini Tani. A la cançó que dona nom a l’àlbum, la cantant utilitza el ganun per crear un ambient melancòlic i hipnòtic i reconvertir-lo, a ritme de maqsum (un ritme de la família del Beledi, típic de la dansa del ventre) a l’ambient inicial gràcies a les arpes, cítares i la percussió. Tot un univers musical en una peça de cinc minuts.

La música egípcia, artista multidisciplinar, a ritme de trip hop, ens transporta a la música tradicional amb tocs de música electrònica i contemporània amb tons suaus i sedosos. Composicions evanescents com Elnadaha  que ens transporten a la màgia de llocs que ja han desaparegut. L’ús del breakbeats, o les pauses de bateria a la música electrònica, tan típic dels inicis del funk, soul i jazz, combinats amb la seva veu envoltant i melodiosa fan del tema Kaabi Aali, una bona mostra del millor pop avantguardista i el trip hop aràbic.

No tot en el nou treball de l’artista és melòdic, el temes Banit i Enti Fi Neama, adquireixen un to fantasmagòric i claustrofòbic gràcies a les percussions i els sintetitzadors que formen ritmes semblants a una carretera de corbes coberta per la boira.

Un àlbum total on Nadah El Shazly, ha vessat tota la seva expertesa amb la voluntat de jugar entre la música experimental, ritmes melòdics i la música egípcia, com ho demostra el tema Eid i Labkha amb la serenitat que aporta el ganun al lament àrab de la seva extraordinària veu, magnificada pels acompanyaments de piano, arpes i sintetitzadors.

Nadah El Shazly es consolida com una estrella emergent de la música alternativa, més enllà de les fronteres del seu Egipte natal.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En aquest llibre s'explica com va neixer la música negra al arribar esclaus africans als Estats Units.

Considera al jazz com el fill del soul que va protagonitzar una història anterior del mateix autor.

De manera didáctica i clara, els més petits poden gaudir de les aventures de la Sra. Jazz, el Sr. Blues i molts dels millors musics de tots els temps. 

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Aquesta novel·la gràfica ens submergeix en les polsoses carreteres del delta del Mississipí. És la història de Robert Johnson, una de les figures més representatives del blues, un extraordinari guitarrista que va morir prematurament als 27 anys, igual que Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison, Kurt Cobain o Amy Winehouse.

Frantz Duchazeau ens arrossega al cor del blues, plasmant els paisatges dels pobles, la vida, les cases i els cotxes del sud rural dels Estats Units durant l’època de la Gran Depressió.

Així, sempre en blanc i negre, i durant 236 pàgines, veiem passar la tràgica vida de Johnson: un pare que el va abandonar, la seva infantesa als camps de cotó, un padrastre abusiu i la mort de la dona de la seva vida i del seu fill durant el part.

Markat per aquesta desgràcia, Johnson es veu obligat a vagarejar de poble en poble, com un trobador medieval, disposat a guanyar-se alguns dòlars tocant i cantant amb la seva guitarra.

Una de les cançons que apareixen en aquesta novel·la gràfica és "Cross Road Blues", que explica el moment en què Robert Johnson es va dirigir a un encreuament de camins. 

La mateixa cançó fou versionada per Eric Clapton com a "Crossroads". 

Sembla que, a mesura que passa el temps, només es manté una relació íntima constant: la que té amb la música del diable.

Si us agrada el blues, no us perdeu la deliciosa lectura d’aquest llibre, on el dibuixant i guionista francès Frantz Duchazeau desglossa, amb tot detall, l’immens talent de Robert Johnson, talent que és inversament proporcional a la quantitat de música que va deixar per a la posteritat.

Més informació:

• Robert Johnson a les Biblioteques
• Tema: Robert Johnson a les Biblioteques
• Frantz Duchazeau a les Biblioteques

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

Aquest és un disc d'estudi dels Xiula. Un disc amb 14 cançons educatives i profundes al voltant dels aspectes més importants del fet d'estar vius, estimar de cor, respectarnos i atendre a les diferents etapes que vivim.

I finalment, com li cantem a l'adéu i a la mort.

Extret de la guia de Recomanacions de Literatura Infantil i Juvenil d'Hivern (2024) feta pel Grup de Treball de les Àrees Infantils Biblioteques Municipals de Sabadell.

“Tengo claro que hay heridas que me van a hacer sufrir” explica Valeria Castro només començar l’àlbum. Un treball directe, emotiu i sincer sobre el patiment i la cerca de sentit vital. Una oda a la vida després del dolor, un recorregut que transporta a una recerca de pau i perdó enmig de tanta aflicció.

El nou treball de la cantant canària s’obre pas entre els sentiments més profunds d’una ànima destrossada. La senzillesa en les composicions que deixa pas a unes lletres que, com les ferides invisibles, traspuen la voluntat de refer-se, de tornar a viure i d’acceptar-les a la nostra nova vida.

Castro està acompanyada en aquest insòlit desert sentimental per artistes de la talla de Natalia Lafourcade, Vetusta Morla i Sílvia Pérez Cruz.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

"Viento de cara" (2014) és molt més que un disc: és el punt àlgid d’una trajectòria que semblava imparable. Supersubmarina, quatre amics de Baeza que havien convertit la seva il·lusió en una de les bandes més estimades de l’escena indie espanyola, signen aquí un treball madur, enèrgic i ple de vida. Amb una producció neta i emotiva, les seves onze cançons equilibren l’èpica i la tendresa. “Viento de cara”, “Arena y sal” o “Samurái” són temes que parlen de resistència, de canvi i de la força de tirar endavant fins i tot quan el vent bufa en contra.

El disc representa la consolidació del so Supersubmarina: melodies lluminoses, guitarres que brillen sense excessos i lletres que barregen la poesia quotidiana amb la introspecció. Tot hi respira una sensació de plenitud, com si el grup hagués trobat per fi la seva veu definitiva. Però, vist amb la perspectiva del temps, Viento de cara també és un presagi. Darrere d’aquella energia vital s’hi amagava la fragilitat d’un somni que s’esfondraria dos anys més tard, amb el greu accident de trànsit que va truncar la seva carrera.

Supersubmarina ens recorda que la música pot ser tant un crit de llibertat com un espai per guarir-se, on les emocions troben veu i el silenci es transforma en esperança.

Més informació:

• Supersubmarina a les Biblioteques
• Supersubmarina a la Viquipèdia

Recomanat pel prestatge de música. 

Diga’m amb qui vas, i et diré qui ets: Iggy Pop, Nick Cave, Mark Lanegan, Debbie Harry, Hugo Race, Chris Eckman, John Parish, Michael Gira…efectivament, Catherine Graindorge és amiga del lirisme de subsol, les ombres i el dandisme.

Rarament però trobarem davant un projecte amb aquestes coordenades roqueres a una violinista, com és el cas d’aquesta artista belga, que fa del seu instrument l’element central de les cançons. I encara més inusual, si parlem de rock (encara que sigui en esperit), és que no soni una sola guitarra en tot el disc, a favor d’un baix, una bateria, un harmonium i fins i tot una secció de cordes.

Això passa a “Songs for the dead”, quart treball discogràfic de la nostra protagonista, dominat per una calma enganyosa, més mòrbida que reposada. Una travessia per uns paratges erms, remullats en algunes peces per la pròpia veu de Graindorge, o per una segona gola, imponent, que en primera instància us recordarà poderosament al citat Nick Cave, però que pertany al desconegut Simon Huw Jones (britànic, però de la seva mateixa lleva…i ‘pares’ i ‘mares’ musicals). Jones també s’encarrega d’escriure els textos que recita, amb l’excepció de la lletra d’un poema d’Allen Ginsberg, “A dream record”.

Potser "Songs for the dead" no sigui un àlbum que revifi als morts (ni als vius), però si li doneu una oportunitat de ben segur us farà companyia eterna i plàcida.

Més informació:

•  Catherine Graindorge a les Biblioteques

Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve Sesrovires. 

Projecte nascut durant la pandèmia, inspirat pels grups dels 60 i 70 amb harmonies vocals a tres veus. Concebut com una trobada de músics a l’estil de Crosby, Stills, grup a qui recorda inevitablement, així com a Yes, els Beatles o Kansas entre altres en algunts moments.

Nick D’Virgilio, Neal Morse i Ross Jennings són tres veterans de l’escena el rock progressiu, que han format part de bandes com Haken, Spock’s beard o Transatlantic. Durant el desconfinament van començar a compartir cançons entre ells i van treballar-hi conjuntament durant mesos des de casa.

Estilísticament, podria semblar un disc publicat 50 anys enrere. Però el procés de creació hagués estat impensable en aquell temps. No hi va haver cap assaig presencial. Tot va sorgir compartint a distància (amb un oceà entre mig) pistes amb cançons per enllestir, composant i enregistrant-les a casa.

Tots tres assumint la faceta de compositors, multiinstrumentistes i cantants, Tots tres aportant temes propis. Creant cançons diferents a les que el seu públic està acostumat. Més senzilles i directes, principalment acústiques, amb melodies i harmonies vocals brillants, sense parts instrumentals tan extenses, centrant-se en les cançons en sí.

Les seves veus empasten perfectament i desprenen una gran energia. El primer àlbum, Troika, va tenir continuïtat en un segon anomenat Sophomore, ja de manera presencial.

Everything I am va ser el primer single de presentació. Però la resta de l’àlbum també va ple de grans cançons per descobrir. 

Més informació:

• D'Virgilio, Morse & Jennings a les Biblioteques
• Troika a la Viquipèdia

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà. 

El metal és un gènere que no s’esgota i ens obsequia amb subgèneres com el drone metal, un estil que barreja el doom i el metal experimental amb sons tribals i minimalistes. Amb el drone gaudim de les reminiscències noise de guitarres distorsionades, riffs greus i peces llargues d’un minutatge poc habitual.

És el cas de Sunn O))), banda de Seattle formada al 1998 que condensa unes sonoritats monòtones, fosques i extremadament pausades. Vestits amb túniques, aquesta mena de monjos d’un cel sense estrelles, amb escenaris boirosos, volums eixordadors i reverberacions que fan tremolar fins i tot les pestanyes, ens regalen una experiència musical que abraça altres formes d’art, com les arts plàstiques i la performance. A la seva pàgina web trobem aquestes declaracions:

“Sunn O))) produeix un ambient físic immersiu de pressió sonora altament amplificada que pot ser molt subjectiu. Sunn O))) no pretén ser una experiència violenta: presentem una situació intensa en què l'energia del so pot assolir decibels molt alts.”

Així, la banda s’expressa amb llenguatges arcans, amb tonalitats pesants, amb vibracions que ens colpegen com excavadores travessant el fangar de l’estómac: unes estructures i masses de so que ens remouen com una muntanya russa de textures i densitats omnipresents. Per copsar-ho, cal escoltar. Us deixem un directe en el que va ser una vegada el laberint més gran del món:

Més informació:

• Sunn O a les Biblioteques
• Sunn O))) a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial de Sunn O)))

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

Un llibre-disc que serà un gran descobriment per a les famílies ja que juga amb l'estima i la tendresa, el desig d'aconseguir noves fites, nous coneixements i el de créixer.

Trobaràs la bellesa i el joc per als infants i, per l'altra, la reivindicació i l'humor per als adults. 

Volem es presenta en format llibre de gran format amb una excel·lent coberta il·lustrada per Manolo Boix. Dissenyat per Joanra Estellés, cada cançó va acompanyada amb una il·lustració feta oer diferents dibuixants. Incorpora, juntament amb les lletres de les cançons, jocs, propostes i alguns secrets que caldrà esbrinar.

Recomanat pel prestatge de música.

Música que acompanya a la sèrie documental de set capítols, produïda per la BBC Earth, que explora la sorprenent fauna del continent més gran del planeta Terra. 

La sèrie, guiada pel mític biòleg Sir David Attenborough, ha trigat quatre anys en filmar-se. La música, composta per Jacob Shea i Lauretia Editha, evoca i magnifica els paisatges del continent asiàtic, des del desert del Gobi fins a les jungles de Borneo, incloent-hi les planícies polars de Sibèria i els mars de corall de l’Oceà Índic.

Els compositors formen part del Bleeding Fingers Music Group, el col·lectiu de compositors creat per Hans Zimmer, Russell Emanuel i Steven Kofsky que reuneix als músics que es dediquen a realitzar música per a cinema i televisió.

Jacob Shea ha treballat al costat dels millors compositors de Hollywooe, com ara ha Elliot Goldenthal, Steve Jablonsky, Henry Jackman i Hans Zimmer. Ha rebut varis premis , dos premis BMI per “Mountain Men” i dos premis BMI per “Alaskan Bush People”. Va ser un dels compositors destacats a “Planet Earth II”, “Blue Planet II”, “Seven Worlds One Planet” i “Planet Earth III”.
Laurentia Editha és una compositora indonèsia que es dedica a mitjans de comunicació, amb seu a Los Ángeles, California. Dins del col·lectiu es coneix pel seu treball a “Home” d’Apple TV, “Alien Worlds” de Netflix, “Kingdom of The Mummies” de National Geographic i música addicional a “Savage Kingdom: Temporada 4”. Més recentment ha treballat a la sèrie de National Geographic “Growing Up Animal”.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per les Biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quan parlem de grans discos de rock, habitualment parlem en passat. Sovint treballs i bandes de fa diverses dècades. Però amb el nou mil·lenni s’han continuat editant grans àlbums. Un exemple és el trio escocès Biffy Clyro.

Des de finals dels 90 han anat fent camí al marge de les modes de moment, pas a pas, disc a disc, evolucionant i publicant algunes de les millors cançons dels darrers anys.

Partint del base rock de sempre, però integrant sons molt diversos. Amb un estil que oscil·la entre rock d’alt voltatge, tempos lents en acústic, arranjaments de cordes, ritmes i estructures poc habituals, grans melodies i tornades…

A Celebration of endings va ser publicat el 2020. Va veure endarrerida la seva publicació a causa de la pandèmia i el confinament. I conté grans temes com Space, publicat en diferents versions, arranjaments i producció. La darrera enregistrada a Abbey Road, substituint la guitarra, el baix i la bateria per un so completament orquestral. A mesura que la cançó va creixent, les diferents seccions de l’orquestra amplifiquen l’emoció i l’èpica de la composició original, amb un resultat espectacular.

Més informació:

• Discografia de Biffy Clyro a les biblioteques

Recomanat per Adrià Fernández de la Biblioteca Josep Soler i Vidal de Gavà.

Psych rock amb pinzellades de hard rock i heavy metal i una veu aflamencada que recorda a Triana. Els Derby Motoreta’s es performen amb l’èpica fastuosa dels grans clàssics: un còctel d’energia vibrant i lletres nebuloses.

Les primeres passes les van fer per la porta gran: van penjar quatre cançons al bandcamp i el Festival Primavera Sound els va trucar a l’instant. Ara, la banda sevillana es consolida amb el seu tercer àlbum d’estudi i una carrera ferma amb estil propi, allò que anomenen kinkidèlia (una barreja de la tradició quinqui amb la psicodèlia). Els DMBK (sigles del seu rampellut nom) evoquen l'esperit del rock andalús dels anys 1970 i 1980 amb la cultura de carrer, tot un elogi a la diversitat i l'eclecticisme, a l’amalgama de conceptes i idees ben entonats.

Els hem pogut veure en directe fora de les nostres fronteres, a països com ara Mèxic, Xile, Argentina o Estats Units.

Les seves propostes són holístiques, integrals, immersives, no entres només a la cançó sinó a tot un univers musical, estètic, visual, sonor, amb una naturalesa primitiva… Recentment, han signat part de la banda sonora del film ‘Las leyes de la frontera’ i han estat nominats al Premi Goya de millor cançó original.

Escolteu, escolteu, i no us canseu de ballar. Com ells afirmen: «Els nostres directes són una barreja entre missa pagana, festa d'aniversari i dia de la fi del món.»

Més informació:

• Derby Motoreta's Burrito Kachimba a les Biblioteques

• Derby Motoreta's Burrito Kachimba a la Viquipèdia

• Pàgina web oficial de Derby Motoreta's Burrito Kachimba

Recomanat per Amaya Lomba de Bib. Central. Cerdanyola.

“Surfing with the Alien”, publicat l’any 1987, va ser l’àlbum que va impulsar Joe Satriani cap al reconeixement internacional en l’escena musical. No només va suposar un gran èxit, sinó que va revolucionar l’univers de la guitarra instrumental com pocs discos ho havien fet fins aleshores. Amb un pressupost modest de només 13.000 dòlars, Satriani va aconseguir un resultat sorprenent, combinant una tècnica virtuosa amb melodies memorables i una energia que es fa gairebé tangible.

Molts coincideixen a assenyalar aquest treball com el seu més emblemàtic. I és lògic: l’àlbum manté un nivell altíssim de principi a fi. El tema que li dona nom, “Surfing with the Alien”, engega fort amb un riff dinàmic —frase musical curta normalment de dos a quatre compassos que es repeteix sovint al llarg d’una peça— que transporta directament a un viatge d’alta velocitat a través de l’espai. A continuació, “Satch Boogie” aporta una dosi juganera de rock clàssic, plena de tècnica i espontaneïtat. I per equilibrar tanta energia, “Always with Me, Always with You” destaca amb una sensibilitat melòdica que demostra que el guitarrista també sap expressar emocions profundes amb la guitarra.

El més impressionant és com va aconseguir un so tan ric amb recursos tan limitats. Lluny dels grans estudis, va experimentar amb efectes i detalls tècnics que, en algun cas, com el solo de la peça principal, van sorgir fins i tot d’equips que fallaven, donant lloc a textures úniques i irrepetibles. Aquestes petites imperfeccions acaben conferint caràcter i autenticitat a un treball que, malgrat les dècades, continua emocionant i influenciant.

Joe Satriani, nascut el 1956 a Nova York, és reconegut com una de les grans icones del rock instrumental. Amb una trajectòria plena d'obres essencials per a la història de la guitarra, destaca especialment "Surfing with the Alien", un disc que s’ha convertit en tot un referent.

Recomanat pel prestatge de música.

Nou treball de la cantant i compositora menorquina Anna Ferrer. Espectacle que va presentar fa 3 anys al Mercat de Música Viva de Vic i que avui es materialitza en disc. Ferrer utilitza el folklore insular com a base de les seves cançons, documentant-se sobre les cançons populars de Menorca per fer-ne una revisió i crear-ne de noves. Per fer-ho utilitza el guitarró, l'instrument més representatiu de les rondalles de l'illa, a la cançó “Ella papua com vol” i recupera les Jotes del Mercadal amb la cançó “Son tus ojos tus puñales” extretes del recull que va fer Maria Antònia Moll de folklore menorquí. Ferrer també presenta composicions noves com la “Glosa a Menorca” que té el seu origen en una melodia tradicional, el Romanç de na Roseta, i que “Ens parla de la decadència en què ens veim sotmesos els pobles, les terres i les cultures quan el capital ferotge ens engoleix”.

Entre cançons de la terra, dels pagesos i les feines del camp i noves composicions Anna Ferrer ens presenta un àlbum ple de nostàlgia però també reivindicatiu d’una terra i un món engolit per la globalització i el turisme massiu.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El disc “Papallones” és l'últim editat pel grup Macedònia. Sempre format per joves intèrprets,  ha tingut fins a quatre formacions diferents, durant 20 anys de trajectòria.

Aquest grup de cançons s'ha fet amb un llenguatge més inclusiu, amb temes candents tractats amb naturalitat i amb l’essència del grup.

Amb “Meravellós” ,es convida en to positiu a valorar tot el que tenim al voltant adonant-nos que realment val la pena. “Planeta Greta” : una aclucada d’ull a l’activisme per salvar el planeta posant-se en marxa. “Papallones” és el que sent una nena a l’estomac quan s’enamora d’una altre nena. “Som amigues”, és una defensa de l'amistat. “Ho soc tot” : homenatge a totes les nenes i nens que han escoltat, ballat cançons de Macedònia durant els últims 20 anys ...

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

“Potes Enlaire!” és el sisè disc d'El Pot Petit. Un disc amb dotze cançons i nous personatges de dins del Pot Petit que parlen de la vida; de l'autoestima; de la família; de la curiositat; de cuidar el nostre món i tot el que hi habita. Un món on cadascú necessita el seu temps i fer els seus propis passos.

Cançons originals; fresques; divertides; ballables; i com ja va sent marca de la casa; amb missatges que mouen i remouen.

La varietat estilística del disc n'és una de les principals característiques; ja que trobareu temes pop; rock; disc i altres amb un estil més musical; rumber…

I és aquesta varietat d'estils la que farà que les famílies no desconnectin ni un moment de les cançons.

Web oficial

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Els nens també tenen dret a gaudir de la música, no creieu? I per defecte els pares també en gaudiran.

Roger Canals, és un polifacètic pel que fa als nens: canta, toca la guitarra, és educador, animador i també és músic de Jazz i Dixieland!

Quants milers d'històries s'han inventat per fer empassar gola avall autèntiques boles de menjar de la boca de les criatures... Se'n podrien fer unes memòries... En el temps del fast food i les preses del dia a dia, quan no és fàcil menjar sa i tranquil i no només els adults, sinó tota la família, aquestes cançons que ens canten les bondats d'una dieta equilibrada, variada i gustosa, que ens animaran a triar els millors productes del mercat, que pregonen les bondats de la fruita i la verdura per a créixer adequadament, són com un plat de seny i rialles. Mai ensenyar a menjar bé, a alimentar-se com cal, ha resultat tan didàctic, amè i divertit com en aquest disc.

De la rumba a la salsa, del funk al rock, del swing a la sardana, rimes divertides i melodies que enganxen. Composades i interpretades per Roger Canals i Cia (XXL) amb arranjaments de Jordi Roma.

Més informació:

• Roger Canals a les Biblioteques
• Pagina web de Roger Canals

Recomanat per Marc de Blas. Bib. de Ponent.Sabadell

Hi ha un munt de germans al món de la música. És el cas dels germans Cavanagh de la banda progressiva Anathema. Aquest disc és, potser, un dels més tristos que podem escoltar. Llavors, revertim aquestes línies i cerquem felicitat. Però no, hi ha dies que necessitem la purga de les cançons que bressolen en densitat i penúria, és una neteja d’ànima que es formula d’any en any. Feia temps que no els escoltava, em portaven records d’una vida que es filtra en la memòria en paral·lel com si fóssim una altra persona, però només és que han passat moltes llunes.

Diuen que aquest disc és el que va allunyar definitivament a la banda del doom. Els anglesos van donar un gir melòdic cap a territoris més atmosfèrics i experimentals fins arribar a l’alquímia sònica del rock alternatiu entre psicodèlia i foscor, una amalgama exquisita entre Pink Floyd i el gothic metal.

Hi ha temes tan icònics com ‘Deep’ o ‘One Last Goodbye’, un disc que canta a la mare dels músics i en rendeix un solemne tribut.

Més informació:

• Anathema a les Biblioteques
• Anathema a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

El disc fa referència als petits canvis de la vida personal de Kiwanuka, que han repercutit en la seva música. El trasllat de Londres a la costa sud anglesa a la recerca de tranquil·litat s’ha fet palès en un àlbum amb petits canvis a nivell musical. L’estil inconfusible de Kiwanuka està present en tot l’àlbum, amb cançons intimistes, romantiques i arranjaments exquisits.

Floating Parade, la cançó inicial, ens submergeix en una atmosfera íntima i vellutada, present en tot l’àlbum.

Potser les tres cançons que més s’allunyen del seu estil són Rebel soul amb influències de Blur i, més concretament de Damon Albarn. El músic fa alguna concessió al rock progressiu a les dues parts de Lowdown, especialment a la segona on es veu la influència de la guitarra de David Gailmour. 

Four long years, la cançó que tanca l’àlbum, és una veritable delícia, d’aquelles que et posen la pell de gallina.

Aquest disc és pur Kiwanuka des del primer acord. Potser es troba a faltar un dels seus temes estrelles, com en els seus treballs anteriors. Fet que beneficia l’homogeneïtat d’un disc excepcional. Kiwanuka és fidel al seu estil i ens presenta un àlbum del que podem gaudir de principi a fi.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La malaltia que va patir Chuck Prophet ha estat un dels detonants d’aquest nou treball de rock amb tocs de cúmbia de la mà del grup ¿Qiensave?. Durant el procés de recuperació del càncer el cantant es va submergir en la cúmbia i el folklore colombià. Aquesta recerca el va portar a ¿Qiensave?, una banda de joves músics d’una comunitat agrícola de Salinas (Califòrnia). Estem d’enhorabona de tenir a Chuck Prophet totalment recuperat i en plena forma, també musical. Chuck és un músic a qui li agrada canviar el plantejament i ritmes dels seus treballs sense deixar de banda la seva veu i estil característics. Aquest és potser l’àlbum que més s’allunya del rock americà i ho fa apropant-se a la cúmbia. La cúmbia reforça el particular estil del cantant, que ha incorporat instruments com l’acordió, congas, timbals i güiras.

Gaudir d’una balada amb tons bepop com One lie for me, one for you. O de la cúmbia reivindicativa dedicada a Elon Musk In the shadow (for Elon)  amb frases tan contundents com Now everybody’s gona have to pay when he rides his rocket ship away. (Ara tothom haurà de pagar quan s’allunyi en el seu coet)

L’àlbum és una celebració al ball i a la vida, després d’haver tingut la mort molt a prop, com molt bé ho diu el tema It’s a good day to be alive, acompanyat als cors de la seva dona Stephanie Finch. Sempre és un bon dia per escoltar Chuck Prophet i sentir-nos ben vius.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nusrat Fateh Ali Khan no dona veu a la música sufí Qawwali sinó que és la seva essència i emoció. Descendent d’un llinatge de cantants de qawwali, la veu de Nusrat ha estat la responsable de la difusió de la música sufí arreu del món. Originària de l’Iran del segle X, qawwali és la música del sufisme, una branca de l’Islam. Els cantants qawwali són els encarregats de captar l’atenció del públic i de transmetre el missatge espiritual. Un missatge, expressat en urdú i panjabi,  que no podem entendre però que, gràcies a la vibració i potència de la veu de Nusrat , ha transcendit fronteres i ha influït a músics i productors com Peter Gabriel, Michael Brook, Jeff Buckley, A R Rahman i Mick Jagger. Malauradament el cantant va morir a l’edat de 48 anys.

El descobriment dels quatre enregistraments, gravats l’any 1990 als estudis de Real World Records, a Box (Wiltshire, Anglaterra), conformen l’àlbum Chain of light. Segons el seu mànager, Rashid Ahmed, aquest any va ser decisiu per Nusrat ja que va començar la confluència cap al món occidental. Una mirada que va culminar amb la invitació de Peter Gabriel al festival Womad, l’any 1985) i amb l’aparició de Nusrat a la banda sonora de Passion: Music for The Last Temptation of Christ, entre d’altres artistes.

D’aquesta època d’esplendor de Nusrat és l’àlbum que escoltem. Obre el disc un dels estàndards de qawwali Ya Allah Ya Rehman amb un trabal uptempo i un groove d’harmònium que acompanyen al crit del cantant anhelant els elogis d’Al·là, seguit de les veus del grup.

Més enllà de les cançons clàssiques, les gravacions ens permeten recuperar una troballa: Ya Gaus Ya Meeran. Un qawwal urdú que Nusrat mai havia gravat abans. Una composició molt difícil de cantar. L’àlbum agafa el títol d’una estrofa d’aquesta cançó "Cada alè meu està relacionat amb la seva cadena de llum".

Estem d’enhorabona.  Torna la veu poderosa de Nusrat. Una música que trenca cadenes i ens apropa magistralment a una altra cultura, que ens atrau i ens transcendeix, siguem creients o no. Les cançons de Nusrat Fateh Ali Khan ens omplen de llum i trenquen les cadenes que les fronteres i de la diferència. Benvingut sigui.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Òpera / ballet en tres actes (Les Jeux Olympiques, Les Bacchanales, Les Saturnales) i un pròleg sobre un llibret de Jean-Lous Fuzelier, creat a París l’any 1723 i encarregat per l’Acadèmia Reial de Música. Una peça excepcional de l’òpera barroca francesa.

François Colin de Blamont va néixer l’any 1690 a Versalles. Els seus pares formaven part dels músics del rei. Els seus inicis van estar molt lligats a la música cortesana, on va desenvolupar bona part de la seva producció musical. Va mantenir el càrrec de Subintendent de la Música de Cambra del rei. La seva obra gira entorn a l’Acadèmia Reial de Música, encàrrecs i esdeveniments de la cort, com ara els casaments i naixements del començament del regnat de Lluís XV. Va morir l’any 1760 a Versalles, condecorat amb el Collar de l’Ordre de Sant-Michel per Lluís XV.

L’obra va gaudir d’un enorme èxit durant el Segle XVIII. Algunes de les seves peces, els minuets de les Bacanals, figures entre les més remarcables del seu temps. Una de les característiques que el fan excepcional és que va ser el primer ballet heroic, gènere que competirà amb l’òpera ballet creat per André Campra. Va ser escrit originàriament per festejar la majoria de Lluís XV i conté molts elements mitològics, destinats a perpetuar la glòria i pompa del regnat del Rei Sol. El rei devia ballar en públic en un context mitològic com a amo i senyor del món. En aquest escenari governava quatre elements (pròleg), en mig dels vencedors dels Jocs Olímpics (segona entrada), com a General de l’exercit romà o com a poeta líric a l’antiguitat.

Les peces instrumentals de l'obra ofereixen una àmplia gamma d'instrumentació. Escrita majoritàriament per a una orquestra de 4 parts, també trobem timbals i trompetes, flautes, trompes i, de vegades, instrumentacions atípiques. La primera entrada té lloc durant els Jocs Olímpics i presenta un Alcibíades victoriós. La segona mostra la trobada entre Marc Antoni i Cleòpatra durant les Bacanals i la tercera té lloc durant les Saturnals, un carnaval romà on les jerarquies socials s’inverteixen i on el poeta llatí Tibullus canta el seu amor per Delia.

El conjunt vocal és magnífic. El repartiment està encapçalat per la soprano Gwendoline Blondeel, que encarna Aspasie i Délie, Hèlene Carpentier interpretant a Timeu i Cyrille Dubois a Tibullus.

Una peça d’excepció enregistrada l’any 2023 a la Salle des Croisades del Château de Versailles, amb la Chapelle Harmonique i Valentin Tournet com a director. La gravació recupera l’estiu viu de l’obra i la majestuositat de l’obertura. No et perdis la finor del Menuet por Terpsichore, Rigaudons!

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Segon treball en solitari de la saxofonista britànica Nubya García, una de les artistes més destacades del jazz britànic. Un àlbum compromès amb la música negra i amb les seves arrels caribenyes. Un projecte audaç on la fusió i els arranjaments orquestrals de corda amb el R&B, jazz i dub funcionen a la perfecció. La saxofonista fins i tot s’atreveix amb alguna peça de música clàssica.

L’odissea musical de Nubya és un viatge que fa ben acompanya. Amb aportacions de Georgia Anne Muldrow a la balada We walk in gold, amb Richie Seivwright a Set it free i un duet melòdic entre saxo i veu a Dawn, amb Esperanza Spalding.

Un àlbum d’una qualitat excepcional, on García s’endinsa en diferents gèneres musicals per reivindicar l’odissea de viure. Algunes de les lletres de les seves cançons son un clam per a l’esperança i l’alliberament. Des de la cançó inicial, Dawn on canta «Libre hasta que la muerte se salga con la suya. Mientras estés vivo, sigue adelante y encuentra algo de sol» fins la final Triumphance: «Tu viaje es tuyo, lleno de muchos giros y vueltas… Libérate de las expectativas de los demás, y quizá podamos permitirnos ser nosotros mismos»

Acompanyem a Nubyia García en aquesta odissea i, de ben segur, arribarem a bon port.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest llibre conté contes que són cançons i permeten veure que els monstres són molt bons i els animals tenen una sensibilitat especial. Els protagonistes es fan estimar amb el pas de les cançons i l'aparició de noves aventures.

El conte té unes il·lustracions molt vives, les cançons d'interpreten magníficament i a més han estat portades als teatres per a ser interpretades com un tot en un espectacle del mateix nom.

 Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Per primera vegada s’edita un exhaustiu recull en anglès i castellà de tot l’univers  d’un dels músics més emblemàtics del segle XX. Els amants de la música estan d’enhorabona. Una edició magnífica amb pròleg de Julián Hernández i introducció de Manuel de la Fuente.

El llibre segueix cronològicament la seva extensa discografia (més de 60 àlbums), des del seu debut discogràfic a l’escena californiana dels anys seixanta fins les cançons que va deixar preparades abans de la seva mort, a principis dels noranta. Cada àlbum consta d’una petita introducció i explicacions que ajuden a entendre el significat de les cançons en el seu context original. Al final del llibre hi ha un llistat dels crèdits totes les cançons.

Un oportunitat magnífica per reconèixer el geni i la sàtira d’un dels cantants més crítics amb l’American way of life. Llegir i sentir Zappa al mateix temps mai ha estat més estimulant.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest documental musical, és un concert  del geni i gran músic de soul, jazz, funk i pop Steve Wonder, gravat en directe al Nippon Budokan Hall de Tokyo al novembre de 1982. El repertori de l'actuació inclou grans èxits del cantant com: My cherie amour, You are the sunshine of my life, I just called to say I love you i molts més.

La present  gravació és una oportunitat única de veure un dels millors cantants i compositors del segle XX i XXI conegut per les seves actuacions en viu enèrgiques i captivadores ja que sempre ha tingut la reputació de ser un gran showman. Steve, cec al poc de nèixer, segueix fent concerts en directe als seus 74 anys. A part de la seva extraordinària veu, compta amb la seva genialitat tocant diversos instruments: piano, armònica, teclat i percussió. Un inoblidable concert és recomanable pels amants de la bona música.

Més informació:

• Stevie Wonder a les biblioteques
• Stevie Wonder a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. de Sant Fruitós de Bages.

 El llibre recull 20 cançons tradicionals catalanes, totes elles acompanyades de dues partitures diferents. Una d'elles és la normal i l'altra, pels nens més petits, s'adapta i usa els 7 colors de l’Arc de Sant Martí.

Una proposta pràctica per compartir tant en familia com els qui volen iniciarse en el món de la lectura musical.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Durant 10 anys d’activitat, la música de ElBicho ens va captivar amb un còctel fusió de gèneres tan diversos com ara rumba, tango, buleria, rock progressiu i jazz; ritmes afro i música del Magreb. Les influències són clares: el rock dels anys 1960 de Pink Floyd i Led Zeppelin i el flamenc de Camarón i Paco de Lucía amb els ecos característics del rock andalús.

La banda, que va formar el cantant i compositor, Miguel Campello, desprèn un virtuosisme inèdit a l’hora de musicalitzar el carrer com una substància viva que fa camí a través dels directes i l’experiència única de l’escenari. ElBicho descarrega un ritme agrest, selvàtic, com el batec de la terra: és un cant jondo, un “quejío”, una orgia pan-musical. Després d’aquesta dècada de cadència lumínica innigualable, Campello va decidir seguir en solitari creant la seva pròpia “Chatarrería” i, així, el podem escoltar en 5 discs d’estudi fins a dia d’avui.

Apartat de la gran urbs, al camp, composa amb la llibertat de qui pot fer soroll i no molesta als veïns, amb elBicho, tot el que havia de passar va succeir, somiar més semblava pretenciós, ara la història torna a estar per fer.

Al 2003, en el seu moment àlgid, el descobríem a radio3. Una mica més tard, cavalcant a soles ens deslumbrava igual, amb una alegria melangiosa i una imatge més propera. Us deixem tot dos vídeos:

Més informació:

• Elbicho a les Biblioteques
• Elbicho a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

Aquest llibre és un viatge íntim i apassionant pel món creatiu d'un dels artistes més influents del rock nord-americà. 
Amb un total de 680 pàgines, l'obra ofereix una anàlisi detallada de les lletres i melodies, sinó que també revela els processos creatius, les inspiracions personals i els contextos històrics que han donat vida a cadascuna de les seves 344 cançons des dels inicis amb "Blinded By The Light" fins a les emocions més recents de "I'll See You In My Dreams".

Aquesta perspectiva íntima permet entendre l'evolució artística de Springsteen, així com els missatges socials i personals que ha volgut transmetre al llarg de més de 50 anys de carrera.

El llibre està ple d'anècdotes curioses i detalls poc coneguts sobre les sessions de gravació, els músics que van col·laborar amb ell i les circumstàncies que van envoltar cada àlbum. Per exemple, revela com "Born to Run" va sorgir en un moment de pressió creativa i com "Born in the U.S.A." va ser malinterpretada per molts com un himne patriòtic quan, en realitat, és una crítica profunda a la societat nord-americana.

L’edició de luxe compta amb fotografies inèdites, notes manuscrites i imatges de portades d'àlbums, que fan d'aquest llibre una autèntica joia per als col·leccionistes i fans de The Boss.

Més informació:

• Bruce Springsteen a les Biblioteques
• Tema: Bruce Springsteen 
• Philippe Margotin a les Biblioteques
• Pàgina Web oficial

Recomanat per Marta Alós. Bib. Bigues i Riells del Fai.

El darrer disc d’estudi de Lizz Wright arriba després de 25 anys damunt dels escenaris. Va començar la seva carrera en el gospel, i durant tot aquest temps el seu estil ha fusionat elements del soul, jazz, blues, folk, etc.

A Shadow hi trobareu un recull de cançons que combina versions i temes originals co-escrits amb els seus col·laboradors habituals, amb una producció i un so sense artificis. Per moments quasi sembla que estiguem escoltant els músics en directe. Part del tracklist són moments intimistes, com a No more I will run o The Root of mercy, amb un tempo lent, on l’acompanyament i la percussió es redueixen al mínim.

Inclou també moments més ballables com Your love, amb les col·laboracions de Brandee Younger (arpa) I Meshell Ndegeocello (baix). O la de Trina Basu al violí a Lost in the valley, que complementen les seves cançons aportant diferents sonoritats, matisos i tonalitats diverses.

Però sobretot destaca la veu única. La d’una vocalista tècnicament excelent. I alhora amb unes interpretacions plenes d’emoció.

Com en aquesta adaptació de Sweet feeling, un enregistrament original de Candi Staton de finals dels 60.

Més informació:

• Lizz Wright a les Biblioteques

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

En el primer àlbum en solitari, la soprano Saioa Hernández rendeix homenatge al verismo. Segons paraules de la cantant:

“Quería empezar grabando verismo porque me siento muy identificada con este estilo. En él confluyen palabra y música a la vez. En el mismo momento en el que la pronuncias, la estás interpretando. No es como en el bel canto, por ejemplo, donde puedes repetir una y otra vez la misma frase, o pararte en una sola palabra durante un buen rato. En el verismo todo es más directo, es lo más parecido al teatro.”

Dalt dels escenaris ha demostrat ser una cantant versàtil que pot amb tots els timbres i registres de l’òpera, des d’Abigaille en Nabuuco passant per La Gioconda de Amicalre Ponchielli fins Odabella en Atiila de Giuseppe Verdi, estrenada al Teatre alla Scala di Milano l’any 2018. A més a més de la seva qualitat dramàtica i un estil d’interpretació modern.

Il Verismo d’Oro és una selecció d’àries d’òperes no gaire conegudes pel gran públic i rarament enregistrades. Les òperes d’Isabeu, Lodoletta e Iris de Mascagni, L’arlesaiana i Adriana Lecouvreur de Cilea, Risurrezione i La legenda di Sakúntala de Alfano, La Wally de Catalni, Fedora i Marcella de Giordani, Il tabarro de Puccini i Francesca da Rimini de Zandonai.

Acompanyen a la soprano l’Orquestra Simfònica de Madrid i el Cor de la Comunitat de Madrid, sota la direcció de Carlos Montanaro. En el duet de Il Tabarro entre Luigi i Giorgetta, el formen Hernández i el tenor Francesco Pio Galasso i en l’ària de Francesca da Rimini canta amb la mezzosoprano Mercedes Arcuri.

La mateixa Hernández en destaca dos moments de l’àlbum: “La escena del final de Iris. Las dos escenas con coro, en realidad, junto a La leggenda di Sakúntala. Es una pieza de un gusto maravilloso, con una música que te transporta al universo de Strauss. “

Un àlbum per descobrir i gaudir una de les veus de la lírica actual que, de ben segur, serà una de les grans sopranos de la seva generació a nivell mundial.

El vídeo recull alguns dels moments de la gravació de l’àlbum.

Més informació:

• Proópera
• Entrevista a Saioa Hernández
• Canal YouTubue @SaioaHdez Channel 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Escolta les novetats de música a Spotify 

Zara MacFarlane, una de les cantants britàniques més emblemàtiques del jazz contemporani, no només interpreta, sinó que també composa la lletra i produeix els seus àlbums.

Aquest cop ha volgut retre homenatge a una de les cantants que més ha influït en la seva trajectòria artística. Ho fa justament quan es compleixen 100 anys del naixement del naixement de Sara Vaughan. Amb un repertori personal que ens permet gaudir i, si no ho heu fet ja, descobrir a Sara Vaughan a través de la veu vellutada de la cantant. Onze temes seleccionats de l’extensa producció de Vaughan, que abasta uns 50 anys i gairebé 60 àlbums. No estan les cançons més conegudes de l’homenatjada, sinó aquelles que han fet de MacFarlane la cantant que és ara. A través del seu estil emotiu i personal, tornem a trobar les cançons de sempre amb un toc fresc i actual. Compta amb l’acompanyament de Giacomo Smith, clarinetista, saxofonista i productor. Un disc per celebrar Sara Vaughan i el bon jazz.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Escolta les novetats de música a Spotify 

Escola les Dones de jazz a Spotify

Cinquè treball d’estudi de la cantant paquistanesa, guanyadora d’un Grammy per Mohabbat que reuneix nou composicions originals cantades en anglès i en urdú. Aftab ens presenta una oda a l’obscuritat per crear el seu propi regne musical entre la tradició i el jazz. Segons l’artista la nit, és la seva font d’inspiració. El moment de repòs on convergeix el desig, l’acollida, l’amor i, en definitiva, els elements essencials de la vida. Una quietud que es reflexa en unes cançons perfumades, sensibles, delicades i amb de ritmes suaus, que acompanyen a la perfecció els moments de serenitat i solitud.

El viatge nocturn el fa acompanyada dels seus col·laboradors a Love in exile: el pianista Vijay iYer i el teclista i baixista Shahzad Ismaily. L’àlbum és el resultat de la comunitat creativa que l’artista ha fomentat a Brooklyn, Nova York. A més dels abans esmentat cal destacar-ne: Cautious Clay, Moor Mother, James Francies, Joel Ross, Kaki King, Maeve Gilchrist i Chocolate Genius.

Destaquem la cançó Na Gul’ sobre un poema escrit per la cortesa urdú del selge XVIII Hyderabad Mah Laqa Bai Chanda, mai abans musicat o els ritmes afrobeats de Raat ki Rani.

Si posem etiquetes a Aaroj Aftab podem dir que experimenta amb la poesia medieval i contemporània hindú i paquistanesa, pop experimental, jazz minimalista, folk occidental i neo-sufí. No faríem honor al seu treball. Cançons amb perfum de nit per gaudir-les i evadir-nos a la llum de la lluna.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Escolta les novetats de música a Spotify 

La història d’una cançó que clama llibertat. Es la primera publicació de la nova editorial Enderrock, un segell especialitzat en música dels Països Catalans. El llibre és la crònica d’un temps, un país i una cançó. Música i lletra que han esdevingut en un emblema internacional de llibertat. Al final del llibre trobareu un llistat exhaustiu de les aproximadament 500 versions que s’han fet de la cançó. El llibre conté un pròleg de Lluis Llach. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest conte sobre un equilibrista sapastre, il·lustrat per Galí, traspassa al paper la cançó del grup infantil La Tresca i la Verdesca de manera magistral. És una delícia compartir el conte amb la mainada més petita, tot escoltant la cançó de fons, que podeu escoltar gratuïtament per internet.

Un grup més dels que es dediquen a fer cançons per la mainada que adapta alguna de les seves composicions al format conte.

 Recomanat pel Grup de Treball de les Àrees Infantils Biblioteques Municipals de Sabadell

Amb "Ejército de salvación", Love of Lesbian aconsegueix endinsar-se en un territori més íntim i personal, explorant les emocions més profundes amb la seva habitual barreja d'ironia i sensibilitat. Aquest treball destaca per les seves melodies treballades i les lletres introspectives, que evoquen temàtiques de redempció, amor, pèrdues i la recerca de sentit en un món complex.

El disc manté la identitat de la banda amb el seu estil alternatiu i unes composicions plenes de capes. Cançons com "Contraespionaje" o "Viaje épico hacia la nada" són exemples de l’equilibri perfecte entre intensitat emocional i frescor sonora. Love of Lesbian no només aconsegueix captivar amb el seu univers poètic, sinó que, una vegada més, es reafirma com una de les bandes més creatives del panorama musical.

En definitiva, "Ejército de salvación" és una obra ambiciosa i carregada de moments memorables, un disc que apel·la tant al cap com al cor, consolidant l’essència de Love of Lesbian com a narradors de sentiments universals.

Més informació:

• Love of Lesbian a les Biblioteques
• Love of Lesbian a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat pel Prestatge de Música.

El segon àlbum de l’ex cantant dels Alabama Shakes després del seu exitòs debut en solitari amb Jaime. Si en el primer disc barrejava el funk-roc i l’electrònica amb lletres basades en les seves experiències vitals. What now? És la pregunta clau sorgida de la pandèmia, època en la que es va gravar l’àlbum. Howard es qüestiona sobre temes més existencials com el final de l’amor, la crida a la pau i la desesperança per un futur incert. En aquest àlbum Howard posa tota l’ànima però amb més distància a la seva vida personal que a Jaime. Tot això amb una combinació de tons suaus i forts que accentua la dualitat de la condició humana.

Brittany comença amb cançons calmades, amb piano i bols tibetans de vidre i es va transformant en una explosió de tambors que desemboquen en blues, funk, rhythm and blues, jazz psicodèlia i música house. La cantant va actuar com a doble solista amb Prince i la influència del cantant és present en cançons com “Poder to undo”. Si les lletres de les cançons ens ressonen a recels, indignació, desitjos, dubtes; la música simplement ens transporta a la certesa de que estem davant d’un àlbum excepcional.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals*

Escolta les novetats de música a Spotify

La baixista i cantant Ëda Diaz combina els ritmes llatinoamericans amb el pop i la música electrònica en el seu primer àlbum. Una proposta fresca i acolorida que combina el passat amb el futur. Un pont entre Medellín i les arrels familiars de la cantant amb les influències del pop del seu país natal, França.

Una diversitat musical que es veu reflectida en les artistes favorites de Diaz: des de Bjôrk, James Blake, les germanes Goadec o Sophie Bustec, àlies La Chica o Juana Molina, fins els ritmes llatinoamericans de Julio Jaramill, Lucho Bermúdez  i Carlos Gardel. A cop de boleros, bambuco, cúmbies, tangos, vallenato, ritmes del carrer, electrònica i pop poc convencional Ëda Diaz conforma el seu ecosistema musical on les seves arrels són presents i transformades musicalment en ritmes acolorits i moderns.

Cada cançó de l’àlbum fa referència a una de les seves melodies tradicionals preferides, sovint transmeses en l’àmbit familiar. El títol de l’àlbum fa referència a l’èxit de Joe Arroyo (y su orquesta La Verdad) de l’any 1990 “Suave bruta” https://www.youtube.com/watch?v=wrT4PohJVcE

La cançó “Nenita” és una conversació fictícia de la cantant amb la seva àvia sobre la vida, l’eternitat i la convivència de la nostàlgia del passat amb el present.

Mentre que el títol “Tiemblas” s’inspira en el músic Rafael Escalona, un dels grans autors del vallenato. El vídeo està dirigit per Silvia Lorenzini, una cineasta també amb arrels colombianes.

Mestissatge i una amalgama de sons tradicionals i nous que traspuen bona música per allà on passen.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals*

Escolta les novetats de música a Spotify

Torna un dels renovadors del jazz contemporani més importants. Aquest cop acompanyat de col·laboradors xops fins a la medul·la de l’estil de Washington:  Thundercat, Taj i Ras Austin, Patrice Quinn, DJ Battlecat, Brandon Coleman, Terrace Martin, George Clinton, D Smoke  i BJ The Chicago Kid a la música; i Cameron Graves, Ronald Bruner Jr Tony Austin i Miles Mosley a la producció. Però l’acompanyament no es redueix a grans músics, també hi participa la filla de Kamasi, de 3 anys d’edat, al piano a “Asha The First”. Es la nena que saltironeja al voltant del saxofonista a la portada de l’àlbum. Una amalgama de col·laboracions, provinents d’altres gèneres musicals, que dona com a resultat un dels àlbums de l’any amb estils que van des del funk, passant pel minimalisme de la flauta de André 3000 a “Dream State”  fins als tretze minuts de “Road to Self (KO) de ritme frenètic. L’autor torna a donar protagonisme a les bases electròniques, especialment la percussió.

El mateix músic ha definit aquest treball com un àlbum de ball, però no literalment. A l’igual que el ball és moviment i expressió, la música també expressa l’esperit a través del cos.

Si amb “The Epic” Washington va sacsejar el jazz actual com ningú ho havia fet abans durant dècades, amb aquest nou treball demostra que el músic és un dels principals referents i innovadors del jazz actual. I ho fa per a delit de tots els amants de la bona música, del jazz i de noves propostes musicals.

Cos, ànima i jazz. Tot està inclòs en aquest àlbum i per a mostra el videoclip “The Prologue”.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals* Escolta les novetats de música a Spotify

Diversos animals, com poden ser els lleons, els elefants i els ases gaudeixen aprenent a tocar una mostra dels instruments musicals més coneguts (la guitarra, el violí o els tambors, per dir-ne només alguns exemples).

Un conte amb molt de color que s'ha escrit en forma de poesia que ajuda als més petits a saber coses sobre els musicals i el interessant món de les composicions musicals.

La trajectòria de Stephen Sondheim en el teatre musical parla per sí sola: vuit premis Tony, un Òscar, vuit Grammys, un premi Laurence Olivier i el premi Pulitzer per la seva contribució a Sunday in the Park with George.

L’autor, assagista i professor d’estudis de cinema a l’Oxford Brookes University, ha tractat l’obra de Sondheim des d’un equilibri entre la teatralitat, l’anàlisi crítica i la història. Contextualitza cada obra en la història del teatre musical. Un llibre útil per als estudiosos del teatre i per als amants el gènere musical que trobaran des de les primeres obres de Sondheim fins a les darreres posades en escena a càrrec d’Antonio Banderas al Teatre del Soho de Màlaga al 2022.

La primera part anomenada Un teatro de ideas es centra en els musicals com a resultat col·laboratiu de Sondheim i altres figures com ara Hal Prince i James Lapine.

La segona part, Un teatro de números, aborda el planejament de número musical i explora la manera en que aquest funciona en la resta de l’obra.  Identifica quatre tipus de “números” musicals bàsics: el monòleg dramàtic, el duet, l’ús del cor i l’escena musicalitzada.

El criteri utilitzat per triar les obres no ha estat escollir els millors musicals de Sondheim, sinó cercar una amplia gamma d’exemples per aproximar-nos a l’obra d’aquest emblemàtic creador.

Complementa l’obra fotografies en blanc i negre dels espectacles, lletres de les cançons l’original i traducció al castellà, una extensa bibliografia sobre el musical i Sondheim i un índex onomàstic. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Émile Jaques-Dalcroze va desenvolupar un mètode d’aprenentatge de la música a través del moviment conegut com a “rítmica”. Segons el qual tres elements (rítmica, solfeig i improvisació) es fusionen per donar pas a la creativitat i el moviment. Associat inicialment a la música,  el mètode Dalcroze va influir no només en la interpretació de músics i ballarins. El teatre també es va influenciar d’aquesta pedagogia que donava importància al “ritme” en les representacions i que va esdevenir un fonament del mètode del “teatre físic”. En el pròleg del llibre George Pitöeff diu que “La rítmica nos permite expressar lo casi inexpressable. El actor que acciona un texto, que insinúa un gesto, una forma, una actitud no expesaría nada si todo eso no estuviera dictado por un ritmo interno”.

El text ens arriba en una segona edició revisada i corregida.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La història d’uns dels estudis de gravació més emblemàtics que prenen el nom del carrer on es troben, 3 Abbey Road. Associats al mític grup The Beatles, que van donar el nom del carrer i dels estudis al seu 11è àlbum d’estudi, i al productor George Martin. Es aquest últim, l’anomenat “Cinquè Beatle” i Paul McCartney qui fan un prefaci al llibre.

Per Abbey Road han gravat la banda sonora de Braveheart, compositors i cantants com, Mstislav Rostropóvich, Cliff Richard, Paul Carrack, Andrew Lloyd Webber, Pink Floyd o Alan Parson Project. De la mà de Brian Southall, Peter Vince i Allan Rouse ens endinsem dins de l’univers de la música amb tot de dades i detalls de cada gravació.

La història i les anècdotes de tots els músics que han passat per Abbey Road es complementen amb fotografies en blanc i negre, dibuixos i notes dels seus protagonistes.

Un llibre per als amants de la bona música, de la història i, en definitiva, dels mitòmans. Perquè Abbey Road ha estat el bressol de cançons i grups que ja formen part de la història de la música.

Al final del llibre trobareu un glossari que ajuda a desxifrar la terminologia dels aparells de so, un índex onomàstic i un llistat dels àlbums que van ser número 1 a les llistes de vendes i que es van gravar als estudis.

Música mestre!

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Sota el nom de Lontainers hi ha dos membres de la que després seria una futura banda catalana de música tradicional anomenada "Quico, Celio i el Mut". I és que aquest dics es va gravar l'any 1986 i s'ha recuperat juntament amb altres obres d'aquesta última formació.

Van ser onze cançons alegres i desenfadades amb una gran varietat rítmica adreçades als més petits de la casa.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Als seus 59 anys, després de 30 dalt dels escenaris, no hi ha projecte musical que es resisteixi a l’enigmàtica Beth Gibbons. Tres àlbums amb Portishead, un àlbum en companyia de Rustin Man (nom artístic de Paul Douglas Web, baixista de Talk Talk) Out of season al 2002 i la relectura de la Simfonía número 3 de Henkyk Gorecki amb el títol de Symphony of sorrowful songs.

Res pot aturar el geni creador de la sacerdotessa de Devon que aquest cop, una vegada superada la joventut, s’atreveix a encarar la maduresa amb un homenatge musical a tot el que representa aquesta etapa: pèrdua, dolor, expertesa, autoconeixement, soledat i també sorprenentment un tema no gaire comú en el pop i el rock: la menopausa.

Les deu noves cançons s’han gravat sense preses durant la darrera dècada i han crescut paral·lelament al cos i ànima de Gibbons. Ha estat un temps de “molts comiats”, en paraules de la pròpia cantant. Un àlbum extraordinari. 100% Gibbons. Combina el folk, la música electrònica, el jazz i fins i tot algun toc de flamenc a l’inici de la cançó Rewind. Acompanyada de James Ellis Ford a la guitarra, violoncel, flauta (del grup Simian Mobile Disco) Lee Harris a la bateria, Orchestrate Ensemble (arranjaments de corda) amb coproducció de Gibbons i Ford, més les aportacions de Harris. El tema Lost changes ens recorda a una cançó de comiat, on el pathos ascendeix a lirisme gràcies a la veu i la lletra de la cantant. L’àlbum finalitza amb Whispering Love una cançó de bressol a ritme de flauta. L’àlbum no es una evocació de la mort i del dolor que vindrà. És una ferma afirmació d’una dona madura que recorda el seu passat, conscient del present i amb un sòlid futur per davant. A la vida i a la música.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat pel Prestatge de música

Llibre oficial del mític i inimitable grup argentí de música que, com molt bé deia un dels seus espectacles “unen canto con humor”. Creadors de personatges inoblidables com l’Adelantado Don Rodrigo Díaz de Carreras, descobridor del continent americà; Warren Sánchez, germà principal d’una secta molt peculiar; Mangiacarprini, compositor d’himnes nacionals a gust del polític de torn i Daniel el seductor, una paròdia de La forza del destino de Giuseppe Verdi, entre molts d’altres.

Si hi ha un personatge que sobresurt en la trajectòria del grup és indiscutiblement el compositor Johann Sebastian Mastropiero. La singular vida i obra d’aquest músic irrepetible representa l’essència de l’humor de Les Luthiers. El grup, no només elabora els estrambòtics instruments que Mastropiero ha dissenyat sinó que també s’atreveix a reproduir la seva música... en públic.

Els periodistes Daniel Samper i Álex Grijelmo fan un recorregut per l’extensa trajectòria del grup. Un recull d’anècdotes, fotografies amb un glossari dels instruments informals, espectacles, discografia, videografia i bibliografia sobre Les Luthiers.

Un llibre actualitzat i imprescindible per tot aquell que ha gaudit i gaudiran amb els espectacles de Les Luthiers.

Més informació:

• Pàgina oficial de "Les Luthiers"

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Come as you are: la historia de Nirvana és una biografia del grup estatunidenc de Seattle que es va convertir en tot un fenomen musical a la dècada dels 90. L’autor, el periodista nord americà Michael Azerrad, va tenir el privilegi d’estar en contacte amb els membres de la formació, especialment amb Kurt Cobain, i això li atorga una credibilitat a aquesta obra que la converteix en un document molt valuós i interessant. Valuós perquè el text està carregat d’anècdotes i successos que ens permetran endinsar-nos dins l’univers que va donar forma al fenomen Nirvana, des del moment en què els seus membres eren tan sols uns adolescents amb un futur poc prometedor fins a ser un dels grups més cotitzats de l’escena musical a tot el planeta. I interessant, pel fet que al llarg de les més de quatre-centes pàgines s’hi desgrana amb força minuciositat la personalitat del cantant, aquest artista carregat de clars i obscurs que va aconseguir crear-se una aurèola només a l’abast d’alguns escollits. 

Per a aquelles persones que en el seu dia van viure l’eclosió del grunge i encara el porten dins, es tractarà d’una lectura apassionant. I, per a la resta de mortals, potser serà l’última oportunitat de conèixer millor al rei del grunge.

Més informació:

• Nirvana a les Biblioteques
• Michael Azerrad a les Biblioteques
• Nirvana a la Viquipèdia
• Nevermind a la Biblioteca virtual

• Nirvana, el so d’una època

Recomanat per Pol Freixas Gallego. Bibliobús Montserrat. 

Dos companys de classe ben diferents arribaran a un bon punt en comú gràcies a la música. En manu ja tenia una gran sensibilitat per si sol i en Joel no veia clar que és això d'expressar els sentiments.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Back In Love City, el cinquè àlbum de The Vaccines, marca un canvi destacat en el seu so, apostant per una producció més sintètica sense perdre l’energia que els caracteritza. Des del primer moment amb el tema que dona nom al disc, "Back In Love City", el grup ens transporta a un univers vibrant, ple de sintetitzadors i una actitud festiva que es manté durant tot el treball.

Cançons com "Alone Star", "Headphones Baby", i "Wanderlust" reforcen aquest so pop electrònic, però amb un toc irreverent, ideal per a grans concerts. "Paranormal Romance" i "El Paso aporten matisos més emocionals, amb una barreja de sons que recorda influències tant del western com del pop britànic clàssic.

Un dels moments més destacats és "Jump Off The Top", que fusiona a la perfecció l'essència del rock alternatiu amb el ritme electrònic que predomina en l'àlbum. Altres temes com "XCT" i "Peoples Republic of Desire" són exemples clars de l'energia efervescent de l’àlbum, perfectes per a moments de ball i desconnexió. Al contrari, "Bandit" i "Savage" poden resultar més senzilles i anecdòtiques, però aporten varietat dins del conjunt.

El disc conclou amb "Heart Land" i "Pink Water Pistols", dues cançons que, tot i la seva diferència en to i tempo, serveixen com un tancament equilibrat i que deixen una sensació de conclusió ben definida.

Amb aquest àlbum, The Vaccines es reafirma com una banda que sap mantenir la seva essència mentre explora nous territoris sonors, oferint un disc que és ideal per corejar i ballar en qualsevol festival o pub.

Més informació:

• The  Vaccines a les Biblioteques
• The Vaccines a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat pel Prestatge de Música. 

"El Presente" és un disc que consolida la maduresa artística de Shinova, oferint una col·lecció de cançons plenes de significat, emoció i sensibilitat. Amb dotze temes, la banda explora una gran varietat de registres musicals i emocionals, mantenint sempre la seva essència en la composició i en les lletres.

El disc s'obre amb "Alas", una peça vibrant i potent que estableix el to optimista de l'àlbum, parlant sobre la superació personal i la llibertat. "Gloria" segueix amb un ritme més pausat però igualment intens, mentre que "Movimiento" destaca per la seva energia i missatge de canvi constant, inspirant a no quedar-se quiet en la vida.

Un dels moments més foscos i emocionals arriba amb "Lobos", que tracta temes de lluita interna i supervivència emocional, mentre que "Berlín" i "Nuestra postal" són més introspectives, amb melodies que evoquen records i nostàlgia.

Col·laboracions com "Gato azul", amb Iván Ferreiro, aporten una capa addicional de profunditat emocional, barrejant la veu carismàtica de Ferreiro amb la proposta habitual de Shinova, donant com a resultat una cançó que és un autèntic viatge sonor.

El disc tanca amb "Antes de que todo acabe", un final perfecte que sembla un comiat, ple de gratitud, acompanyat de melodies que deixen una sensació de pau i plenitud.

El Presente és una obra que equilibra moments de força amb passatges de vulnerabilitat, oferint una experiència rica i completa per a qualsevol fan del rock alternatiu en espanyol.

Més informació:

• Shinova a les Biblioteques
• Shinova a la Viquipèdia

Recomanat pel Prestatge de música.

Una oportunitat per tornar a sentir alguns àlbums que porten gairebé 40 anys en silenci. Un recull gens nostàlgic que ens aproxima al que s’anomena el Nou Rock Americà. No importa si ets dels que creu que qualsevol temps passats és millor, dels que t’has passat al streming o dels que ja no escoltes CD’s ni vinils. L’autor recopila de la A fins la Z els grups més emblemàtics d’aquest estil musical. De cadascú hi ha una petita història, anècdotes, discografia essencial i reedicions en format CD. Un llibre que pots llegir ordenadament o bé a l’atzar. De qualsevol manera no podràs evitar apropar-te a la teva col·lecció de música, desempolsar els vinils i el tocadiscs i deixar-te emportar per la música. That’s rock & roll baby!

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Filosofia i punk? Si la filosofia és una disciplina que ensenya a pensar i qüestionar-se diversos temes per aplicar solucions crítiques als problemes quotidians, no està gaire allunyada del punk que, a través de les seves lletres i cançons, fa una crida per una societat més igualitària a través de la presa de consciència i de la subversió dels individus.

L’autor, doctor en filosofia i vinculat al món de la música, revisa les idees del pensament polític occidental a través de les cançons del mític grup de punk espanyol La Polla Records.

Un llibre per pensar i reflexionar, però també per ser escoltat. Qüestions tan actuals com la igualtat de gènere, la guerra, la lluita de classes, l’imperialisme, els diners o les drogues són els temes principals de les seves cançons. No sabem si el llibre és una filosofia del punk o punk filosòfic. Només sabem que “La filosofía es La Polla”.

T’oferim una llista de les cançons que apareixen al llibre i que il·lustren els corrents filosòfics presents a Europa, dels quals em som deutors.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Les 10 dones que conformen la BPO estan disposades a fer-nos ballar i oblidar les penes. I ho fan a la seva manera. Amb el to festiu i de fanfàrria que les caracteritza. Traslladant la música dels Balcans a Barcelona, a la gent, als carrers, a les festes majors i concerts. En aquest disc el grup flirteja amb la música electrònica, pop i disco. El títol de l’àlbum “Nèctar” és una referència al món de les abelles i el resultat del treball en equip. El grup vol transmetre les ganes de viure intensament, d’esprémer els instants de cada dia. En aquest disc han comptat amb la col·laboració de les Maruja Limón, que aporta el seu estil hip-hop flamenco, i l’estil personal de Meritxell Neddermann.

Un total de 17 dones preparades per fer-nos ballar i oblidar les penes.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Escolta les novetats de música a Spotify

Després de 20 anys de silenci, T Bone Burnett, considerat el padrí de l’estil de música americana, torna feliçment a composar i ho fa gràcies a les seves noves guitarres. Cada tema ha sorgit de cadascuna de les seves guitarres: “cada vegada que n’agafava una en sortia una cançó”. Tenim 12 temes intimistes que ens parlen de la vida i la mort, l’amor i el desengany i, en definitiva les conseqüències d’estimar i tenir cura d’algú altre. El músic va llegir la notícia que la majoria dels hits musicals contenien la paraula “tu” a la lletra de les seves cançons. Mentre pensava en aquesta afirmació, donava voltes al significat de posar aquesta paraula en les seves cançons: “quan poses la paraula “tu” a les cançons entres en el món de la consciència, però també en el dels somnis de la gent. Quan entres dins d’aquest món has de ser molt curós”

12 melodies on els arranjaments estan fets gairebé exclusivament en instruments acústics i vocals. Tant sols amb les guitarres de Burnett i de Colin Linden i el baix de Denis Crouch aconsegueixen unes melodies elegants i compassives.

Obre el àlbum amb el tema “He came down” un tribut cristià on l’amor i la moralitat van agafats de la mà. Un amant fantasmal espera a la seva parella a “Waiting for you” mentre que a “The town that time forgot” and “Litte Darling” sembren sorgits d’un altra lloc, potser el que dona títol a l’àlbum.

Burnett torna i ho fa ben acompanyat: Rosanne Cash, el seu antic company de banda, Steven Soles, el duet de folk Lucis, Weyes Blood, Dennis Crouch, Stuart Duncan, Jay Bellerose, Roy Hoffman i Weyes Blood. Recuperem el padrí de la música americana, per commoure’ns a tots a cop de guitarra.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Baboon Show,  ja fa uns anys que demanàvem la seva presència a la Xarxa de Biblioteques; ‘Baboon Show’, l’espectacle del babuí, si ho traduïm, i és que aquesta banda exsuda energia de primat, una vitalitat tosca i primària com la ritualitat màgica d’una tribu ancestral. Per fi, ara tenim el plaer de gaudir materialment d’un CD dels suecs que més escenaris han trepitjat l’última dècada amb un directe vigorós, salvatge... Des d’Estocolm el punk rock dels Baboon et despentina, et retorça el diafragma, la vocalista es belluga com posseïda pel diable trencant les fronteres estilístiques del punk que coneixem. I és que el quartet ha donat amb la fórmula per aportar un show incendiari que atrapi al públic més jove i al de caire tradicional.

EL disc que ens ocupa està replet de grans himnes com ja ho va fer l’àlbum que els va catapultar a la fama, ‘Radio Rebelde’. La primera cançó ens absorbeix amb el so de les guitarres marca escandinava, un so de garatge que estarà present a tot el disc: lletres macabres, d’esperit polític, crític i també festiu.

Us deixem una mostra d’aquest espectacular treball amb ‘Rolling’. Energia Turbonegro 100%:

I de postres, una banda més local. Escoltem el power trio sabadellenc, Disaster Jacks, companys d’escenaris dels Baboon i amb anècdotes mil.

El 5 de setembre de 2012, la pianista Geri Allen i el guitarrista Kurt Rosenwinkel es van pujar a l’escenari de la Philharmonie de Paris per oferir aquest concert, inèdit fins ara. L’àlbum pren el nom de la cançó de Billy Strayhorn “A flower is a lovesome thing” que obre l’espectacle.

Sense assajos previs, amb un repertori de 7 cançons que barreja temes clàssics i propis dels dos músics, el jazz flueix com aigua clara.

Una gravació del encontre de dos gegants del jazz contemporani única, donat que Allen va morir 5 anys després. La compenetració entre el piano i la guitarra elèctrica és memorable. La cançó central “Ruby, my dear” del pianista Thelonious Monk comença amb un solo de Allen i es transforma en una autèntica masterclass de virtuosisme i improvisació. L’actuació acaba amb un tema d’Allen dedicat a Billy Taylor “Open-Handed Reach” que no havia estat mai gravat. Un tresor amagat que ha trigat sis anys en veure la llum. Un autèntic regal per als amants de la música i del jazz. Imprescindible i, malauradament, irrepetible.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat pel Prestatge de música

Harmony of difference és el títol del segon àlbum del saxofonista Kamasi Washington.

Un EP amb només sis temes i poc més de mitja hora de duració. Els cinc primers són composicions originals, mentre que el sisè, anomenat “Truth”, fusiona els anteriors en un de sol més extens, integrant diferents fragments i melodies amb un resultat espectacular.

Tot i ser un disc essencialment de jazz, incorpora ritmes i sons d’altres músiques amb unes influències molt diverses. Tot plegat, rodejat d’uns músics excepcionals, amb una formació i una sonoritat poc habituals, tocant dues bateries alhora i, a la part final, amb secció de cordes i part coral.

Un treball de contrapunt genial amb un missatge que parla de diversitat, harmonia i de la bellesa de la diferència.

Més informació:

• Kamasi Washington a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrián Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Els últims 70 anys de la història del rock en itineraris per Europa i Estats Units.  El fotògraf i melòman Ferran Sendra ens presenta un recull exhaustiu dels llocs emblemàtics del rock i del blues. Un llibre imprescindible que has de portar a la motxilla si ets un amant de la música.

Ciutat per ciutat l’autor retrata els indrets més diversos relacionats amb els compositors i cantants: les cases on van néixer els artistes, els estudis de gravació, concerts, monuments, carrers i edificis que s’han convertit en portades de discos. Des dels mítics estudis Abbey Road, el Liverpool dels Beatles, fins a l’Hotel Chelsea passant per Graceland i la ruta 66. Al final del llibre tens un índex per cantants per no deixar-te cap lloc dels teus grups favorits. Enfunda la guitarra, prepara el passaport i no oblidis emportar-te aquest llibre en el teu proper viatge.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

És la tercera banda sonora que Teatre al Detall encarrega a La Tresca. Per tant  Xavier Batllés produeix musicalment el disc, amb el recolçament del grup.

Hi trobem fragments del guió de l’obra i un cor infantil de veus femenines molt familiars.  Com la resta d ecol·laboracions es tracta d'unes composicions riques i variades d'una gran alegria i molta varietat d'estils.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques

L’artista evoca records d’infància amb aquesta selecció de peces de música clàssica dedicades als infants acompanyada de la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra. 

El punt de partida són les variacions del pianista hongarès Ernö Dohnányi d’una cançó de bressol. Kanneh-Mason va sentir aquestes variacions en un concert en directe, sense saber qui era ni l’autor ni el tema i el seu descobriment la va portar a gravar aquests contes infantils. L’àlbum comença amb variacions de la famosa obra K.265 “Ah. Vous dire-je maman” de Mozart (“Cada dia al dematí” a la traducció catalana), una peça que la pianista ja tocava a la seva infantesa.

S’inclou la Suite en sis moviments que Clause Debussy va escriure per a la seva filla de sis anys i que simbolitza un retorn a la innocència del món dels infants amb temes com “Cakewalk” i “Doctor Gradus ad Parnassum”. Per completar l’àlbum s’han escollit 13 peces curtes de Robert Schumann “Kinderszenen” que evoquen nostàlgicament la infantesa perduda.

Reminiscències de la pròpia infància de la pianista que recorda la primera vegada que els seus pares la van posar davant d’un piano. Segons les seves pròpies paraules: “Va ser a la meva infància quan va sorgir la passió per la música clàssica. Les peces d’aquest àlbum contenen certa nostàlgia d’aquells dies. Es aquesta enyorança la que vull expressar aquells que, com jo, penseu que aquest era un moment en què l’amor per la música era més senzill. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals*

Escolta les novetats de música a Spotify

El novè àlbum de la banda de la portorriquenya Alynda Segarra combina el rock indie amb el blues i l’americana amb lletres autobiogràfiques. El grup ha deixat de banda la música electrònica per concentrar-se en un so més naturalista, elèctric i acústic que reflecteix la condició humana i l’autoconsciència. El tren, element de fugida i refugi, representa la vida furtiva que va tenir d’adolescent Segarra; i ens aproxima a la geografia nord americana, de qui agafa les influències musicals. L’àlbum va ser gravat després de la mort del pare de la cantant i les lletres, sovint salvatges, nostàlgiques i rebels, ens interroguen sobre nosaltres, les persones que ens envolten i el nostre passat.

“It’s all in the past but the past is still alive,”

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El quart projecte com a solista de Carola Ortiz recull cançons i romanços de la tradició oral femenina de la Península Ibèrica combinats amb el jazz i la música electrònica.  Les cançons ens mostren el dia a dia de les dones d’abans i el seu cicle vital. Mites, llegendes i rituals com el festeig, el casament, la mort i les melodies que acompanyaven les tasques atribuïdes a les dones. La veu de les dones era sovint acompanyada per una percussió feta a partir d’objectes quotidians i estris de cuina. El títol de l’àlbum és un homenatge a les “cantareras”, les dones que buscaven aigua a les fonts, un ofici pràcticament desaparegut. El projecte es presenta en format disc i també el podeu gaudir en format espectacle, ja que la dansa està molt present en la tradició musical femenina. El càntir està present com a simbologia de l’úter femení. Carola Ortiz, en el seu espectacle, representa a quatre arquetips femenins lligats a les fases lunars: la donzella, la mare, la fetillera i l’àvia. La idea del disc prové de la passió pels instruments de percussió tradicionals, de la seva col·laboració prèvia amb el grup Coetus i d’un enamorament del món rural per reivindicar la veu i la música tradicional de les dones, sovint silenciades.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Escolta les novetats de música a Spotify

Àlex Torío,  músic i divulgador musical, ha seleccionat 40 discos representatius de la història del pop rock, musica d’arrel negra i anglosaxona. No pretén ser una tria exhaustiva; el mateix autor n’hagués posat més.

En aquest llibre coneixereu la història humana de cada àlbum,  dels seus intèrprets, de l'entorn històric en que va aparèixer. I si us ha agradat, us proposa grups i discos que també us poden interessar. Un llibre per llegir i escoltar amb tranquil·litat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Julian Lage és un guitarrista i compositor excepcional, increïblement versàtil, amb 15 anys de carrera en solitari, però també col·laborant o compartint escenari des de molt jove amb músics de la talla de Santana, Pat Metheny o John Zorn.

Enguany Blue note ha publicat el seu darrer treball, acompanyat d’una secció rítmica excel·lent amb la que porta ja anys tocant plegats (Jorge Roeder al baix i Dave King a la bateria). A més, inclou col·laboracions com les de Levon Henry als vents, Kris Davis i Patrick Warren als teclats.

Hi barreja elements de diferents músiques, sense fronteres entre elles. Sigui a la guitarra acústica o a l’elèctrica, sona de meravella. La seva música és plena de detalls rítmics i harmònics, fruit d’una imaginació i una capacitat d’improvisació inacabables.

Hi trobareu temes genials com Nothing happens here, 76 o la cançó que dona títol a l’àlbum.

Unes composicions brillants per gaudir-ne sense pressa.

Més informació:

• Julian Lage a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Un dels últims treballs d'aquest veterà duet (fa més de 30 anys que es va fundar) dedicat a la música i els espectacles familiars que es caracteritza per la seva temàtica exclusiva: els records que desperten les antigues joguines que es troba una nena que ja és gran.

El grup durant  8 cançons s'inspira en aquests vells jocs (nines de drap, avions de paper, jocs d'aigua...) d'infantesa per recordar-nos que el pas del temps s'ha de gaudir amb naturalitat.

Senzilles melodies que s'acompanyen de dues veus i una guitarra espanyola per arribar als més petits de la família.

Arde Bogotá és una banda emergent del rock espanyol que ha captat l'atenció amb el seu segon àlbum, "Cowboys de la A3". Aquest disc, llançat el 2 de juny de 2023, representa un viatge sonor ple d'energia i emoció.

"Cowboys de la A3" és un àlbum conceptual que gira al voltant d'una travessia per la carretera A3 d'Espanya, que connecta Cartagena amb altres ciutats. Aquesta carretera es converteix en una metàfora de la vida, els desafiaments i les experiències de creixement personal. Arde Bogotá aconsegueix crear un univers musical que combina lletres introspectives amb ritmes contundents de rock, evocant una sensació de moviment constant i d'exploració.

Cançons destacades

• "Los Perros": Un inici potent que estableix el to de l'àlbum amb riffs de guitarra enèrgics i una lletra que reflecteix rebel·lió i llibertat.
• "Cowboys": La cançó que dóna nom al disc, amb una melodia enganxosa i lletres que parlen de somnis i aspiracions.
• "Exoplaneta": Un tema que ofereix una pausa més introspectiva, amb una melodia més suau però no menys impactant.

Més informació:

• Arde Bogotá a les Biblioteques
• Arde Bogotá a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat pel Prestatge de música. 

La carrera musical dels mallorquins Antònia Font (1997-2013), va ser brillant, exitosa i reconeguda (tant per la crítica com pel públic), i va deixar una empremta inesborrable en el panorama musical en llengua catalana. Antònia Font era un grup original, diferent. Musicalment eclèctics, sobre una base pop barrejaven amb desimboltura música tradicional, rumba, indie, psicodèlia, rock progressiu... i les seves lletres parlaven d’un món tant real com imaginari, des de l’objecte quotidià més immediat fins a l’espai infinit, amb una visió local i universal alhora i amb un punt d’humor i de surrealisme, obra del compositor i guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver. La veu càlida i el carisma del cantant Pau Debon feien la resta.
Quan després de publicar sis discs (entre ells, els celebrats Alegria i Taxi), l’any 2008 Antònia Font van fer un concert antològic al Gran Teatre del Liceu acompanyats d’una orquestra simfònica i foren guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya, semblava que aquest punt d’inflexió podia significar també el punt final de la banda. Els rumors de separació, però, es van dissipar el 2011 amb l’aparició de Lamparetes, el disc que avui us recomanem.

Escoltar "Lamparetes" és fer un viatge extraordinari que us portarà de l’edifici de Gesa de la badia de Palma (imatge de portada del disc) a l’Empire State Building de Nova York, de la gèlida nit boreal a les tòrrides portes de l’Infern, de la filmografia de Clint Eastwood als Jocs Olímpics d’Hivern de Calgary 88, dels canons de Navarone al far de Ses Salines. El disc reprèn i amplifica tot el que havia fet el grup fins aleshores, i és una magnífica porta d’entrada a l’univers d’Antònia Font per a qui encara no hagi fet el pas, i una banda sonora infal·lible per a qui ja els conegui. I és també, si se’ns permet l’atreviment, un dels grans discs de maduresa de la història del pop-rock en català, com ho poden ser també l’Agost d’Els Pets, el Kitsch 7 de Kitsch, o... Se us acudeixen més exemples?
I una sorpresa final!: Quan semblava que Antònia Font havien “desaparegut” per sempre, el 2022 han reaparegut amb un nou disc (Un minut estroboscòpica) i una breu gira de concerts, el darrer dels quals el setembre del 2023 a Girona. Qui sap si encara tindrem Antònia Font per a uns quants anys més... Alegria!

Més informació:

• Antònia Font a les Biblioteques
• Antònia Font a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Videoclip de la cançó "Calgary 88"
• Antònia Font interpreten la cançó "Carreteres que no van enlloc" (Lamparetes) dins una barberia
   

Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera.

Nonesuch Records llança Ghost Song, el debut de la cantant i compositora Cécile McLorin Salvant. Ghost Song inclou una barreja diversa de set originals i cinc interpretacions sobre temes de fantasmes, nostàlgia i anhel. Cécile McLorin Salvant, becària MacArthur 2020 i guanyadora de tres premis Grammy, és una cantant i compositora que aporta una perspectiva històrica, un renovat sentit del drama i una comprensió musical il·luminada tant als estàndards del jazz com a les seves pròpies composicions originals.

Recomanat pel Prestatge de música.

Batiste barreja la seva formació en música clàssica, la pertinença a una saga musical i la incorporació de la música popular negra de manera magistral. El currículum de Batiste, amb només 37 anys, inclou varis Grammy i Oscar, i es pot afegir el de griot de la música popular. El músic es transforma en Bily Bob Bo Bob (àlies B4) un locutor que ens va presentant els temes de l’àlbum com si estiguéssim sentint una emissora de ràdio. I ho fa amb tota una amalgama d’estils musicals que fan honor al títol del disc, amb col·laboracions venudes de tot el mapamundi: Lil Wayne, Native Soul, Lana Del Rey, Fireboy DML, J.I.D i el seu pare, Michael Batiste, entre d’altres.

Mentre gravava l’àlbum operaven la seva dona d’un trasplantament de medul·la i “Butterfly” està dedicada a ella. Un disc ple d’emocions, alegria, bon rotllo i una amalgama de ritmes que fan de l’àlbum una veritable emissora de ràdio de músiques del món. Impossible deixar l’emissió a mitges.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un disc atemporal de la banda de Josh Homme que aspira a convertir-se en un clàssic del hard rock. Després d’uns anys d’estabilitat, les reines de l’edat de pedra han sabut mirar al passat i recuperar el ritme de blues de “Lullabies to paralize” i l’obscuritat de “Like Clockwork” amb una frescor inusual, sense deixar de banda els seus riffs, i uns arranjaments vocals impecables a càrrec de Homme. No sabem si les desgràcies de la seva vida personal i la pèrdua de Mark Lanegan i Taylor Hawkins, han inspirat unes lletres farcides de despit i buit existencial. El que sí que sabem és que la banda es troba en estat de gràcia i que espera el merescut reconeixement de pujar al pòdium del rock.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Toca, mira, escolta i descobreix els misteris de l’instrument de corda més conegut : el violí.

Encavalques , transparències i codis QR aconsegueixen que sàpigues més sobre aquest instrument. 

Aquest llibre informatiu explica curiositats de la seva construcció i composició acurada i particular i aspectes sobre com usar-lo i les músiques que es poden practicar amb ell... això sí, necessitaràs hores i hores pràctica per aconseguir algunes melodies.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

25 anys després de la mort de Carles Sabater, cantant del grup Sau, el periodista musical i escriptor Pep Blay, publica la biografia novel·lada “Cor Trencat” (Folch & Folck Editors, 2024).

El domini absolut de l’escenari, l’elegància, la tendresa, una dicció perfecta i una eficaç expressivitat angelical mescla de timidesa i intensitat, van convertir Carles Sabater en l’ídol més carismàtic de la seva època. Al llarg de dotze anys frenètics d’ascensió a la fama, va forjar un estil magnètic d’estar sobre l’escenari on, tant si cantava com si actuava, establia una connexió immediata i íntima amb un públic que l’estimava amb una tendresa incondicional.

“Cor trencat” és la reconstrucció dels darrers dies, setmanes i mesos de la vida d’algú que no sabia que caminava al caire de l’abisme.  Pep Blay ens ho explica en una entrevista, el febrer del 2024, quan feia just 25 anys de la mort del Carles:

Amb una prosa rotunda, delicada i honesta, Pep Blay retroba persones i llocs en una recerca íntima de l’ídol caigut, de l’amic que havia de ser, per preguntar-se si les coses haurien pogut ser d’una altra manera, per descobrir finalment què i com va trencar el cor de Carles Sabater.

El llibre arrenca amb el darrer concert de Sabater, a Vilafranca del Penedès, el 12 de febrer de 1999:

Sabíeu que Carles Sabater va ser la gran estrella del rock català dels anys 90? I que Pep Blay i Carles Sabater havien quedat per sopar la nit del 12 de febrer de 1999 a Vilafranca, just abans del concert?

I sabíeu que els que més bé el coneixien deien que era molt igual que "Bobby", el personatge principal de Company, que va interpretar sota la direcció escènica de Calixto Bieito, el 1997, a diferents teatres catalans?

I que Sabater tenia una certa timidesa cap als periodistes i deixava que fos el seu company Pep Sala que parlés més estona i protagonitzés les entrevistes?

Aquí els veiem i els escoltem a tots dos, després del darrer concert de la gira del disc “Quina nit”, que es va fer a Vic, l’11 d’octubre de 1991:

De la seva vessant teatral, en destaquen diferents papers que va interpretar durant tota la seva vida però aquí en volem ressaltar un, el del pirata que interpretava magistralment amb la Companyia Dagoll Dagom, a l’obra “Els Pirates”, estrenada el 1997, a Barcelona:

Si en voleu saber més de Carles Sabater i de la seva trajectòria musical amb els Sau i de la seva vida dalt dels escenaris i darrere les pantalles de televisió, podeu venir a escoltar a Pep Blay, el proper 13 de juny, a les 18.00h, a la Biblioteca Central de Terrassa.

De moment, us deixem amb aquesta llista musical:

• Pep Blay a les Biblioteques
• Sau a les Biblioteques
• Prestatge de música
• Pàgina web de Carles Sabater
• Pàgina web oficial de Sau

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

CODA és el títol d’un remake de La Famille Bélier, reconegut entre el 2021 i 2022 amb multitud de premis. Una història on hi trobem drama i comèdia, però on la música també hi juga un gran paper.

Tant les composicions originals com la tria de cançons incloses va anar a cura de Marius de Vries i Nicholai Baxter. Una selecció musical eclèctica de les dècades dels 60 i 70 que encaixa perfectament en el guió: folk, soul, rock, punk... Hi apareixen grans veus com les d’Etta James, els Isley brothers, Joni Mitchell, David Bowie, The Clash o Kiki Dee. Aquesta darrera va ser la primera artista britànica en signar per la Motown. La seva interpretació més coneguda va ser el duet amb Elton John a Don’t go breaking my heart, tot i que ha estat en actiu en solitari des dels anys seixanta. Una mostra del seu talent és la versió original d’una de les cançons incloses al film: I’ve got the music in me.

Més informació:

• Siân Heder a les Biblioteques
• Coda a la Viquipèdia
• Clouds / Joni Mitchell a les Biblioteques
• The Story of... / Tammi Terrell a les Biblioteques
• The Essential / The Clash a les Biblioteques
• It’s our thing / The Isley brothers a les Biblioteques
• The Rise and fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars / David Bowie a les Biblioteques
• The Essential recordings / Etta James a les Biblioteques

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Lluny de representar una figura clau en la música d’autor mallorquina Roger Pistola ha demostrat des dels seus inicis (als anys 2013-2014) que aspirava a molt més i, disc rere disc, ja el podem situar al centre dels músics amb més talent dels Països Catalans.  

En el marc de la dinàmica d’àlbums més o menys lineal, els dos darrers treballs, Jutipiris (2022) i Quart creixent (2020), són un pas endavant evident per no caure en el conformisme creatiu. 

Centrant-nos en Quart creixent, aquesta obra excel·lent representa un trajecte vital, intimista i que dibuixa una explosió de sentiments sense caure en l’autoflagel·lació fàcil. Ell mateix ha gravat gairebé tots els instruments amb petites col·laboracions d’Esteve Huguet, Llorenç Barceló, Neus Tamayo i Sinéad Cormican. Els onze temes de l’àlbum han estat escrits, compostos, produïts i enregistrats per ell mateix, sens dubte una essència que es nota en la cura de les composicions. 

El disc és un autèntic esclat dels sentits. Des del primer tema, una cançó molt directa i carregada de força que ens presenta un disc carregat d’intensitat, una cançó que acaba amb una festa pagana de sintetitzadors que arriben a ser hipnòtics. Des del power-pop del segon tema “Poderosa Afrodita” al pop eficient d’“Estimar no és suficient” estem sempre acompanyats i ben lligats a una muntanya russa de talent i intensitats com ho demostra “La mare de la ciència”, una clicada d’ull al funk amb un riff portentós que progressa de nou sense adonar-nos-en cap al seu camí més pop ambiental, sempre acompanyats de guitarres punxants però dolces alhora. Sítars, orientalisme sonor, violins i sintetitzadors encaixen perfectament i subtilment en les composicions melòdiques amb els típics instruments del rock. Per moments recorden a Fountains Of Wayne, Posies, The Beatles, Nada Surf, Weezer, R.E.M. o grans noms propis com Jeff Bucley (sense necessitat de fer virtuosismes amb la veu) el nostrat Adrià Puntí o, salvant les distàncies, Xarim Aresté. “Vivida meva”, potser la millor cançó del disc (de la qual no farem espòiler), i la resta de temacles són un viatge amb un ventall ampli que empasta a la perfecció i finalitza acompanyat de cordes, com volent tocar el folk amb la punta dels dits. En definitiva, pop intimista amb rock despreocupat i subtils viatges orientals psicodèlics que en cap moment abandonen la flaire mediterrània. Per treure’s el barret i posar-li cinc estrelles.

Més informació:

• Roger Pistola a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Playlist 

Recomanat per Bib. Pilarín Bayés. Vic.

El músic i poeta de Chicago Jamila Woods torna a brillar mentre es pregunta, què significa rendir-se completament a l'amor? A través de Water Made Us, Jamila abraça nous gèneres, melodies lúdiques i jocs de paraules hipnotitzants, mentre travessa el tumult emocionant de les restes i el refugi de l'amor.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Carles Viarnès sorprèn amb "Hyper_O", un arriscat doble salt sense xarxa. Ens trobem davant un disc construït a partir de models gregorians on pren protagonisme un singular i innovador instrument, el hiperórgano. Es presentarà en viu en escenaris com el festival Sónar, l'Auditori de Girona o el Orgelpark d'Amsterdam.
Les composicions originals que conformen "Hyper_O" beuen dels models gregorians, però flueixen amb màxima naturalitat en un context electrònic. És de fet una aposta per relligar tot el llegat del papa Gregori Magno: d'una banda els modes musicals gregorians i per un altre, els set pecats capitals i les set virtuts que els contraresten. I elaborar un discurs contemporani. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Després d'Haydn, Beethoven i Schubert, Jordi Savall prossegueix la seva incursió en el segle XIX amb la Simfonia Italiana de Mendelssohn, compositor que grava per primera vegada. Presenta les dues versions que va deixar Mendelssohn, la de la seva estrena a Londres en 1833, i la versió posterior revisada de 1834, els canvis de la qual més notables afecten els tres últims moviments.
La comparació de les dues partitures i la interpretació amb instruments d'època permeten conèixer de prop el treball i les intencions de Mendelssohn en la qual continua sent la seva simfonia més popular, que es redescobreix sota la batuta del director català.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La raó principal de l'edició i publicació d'aquest CD té a veure amb el fet que aquesta gravació és una oportunitat molt rara de poder tornar a escoltar el pianista i compositor Jorge Peixinho, vint-i-set anys després de la seva mort.
El gran públic desconeix aquesta faceta del compositor. Peixinho donava amb freqüència recitals de piano sol, en els quals recorria tota la història de la música per a piano, amb especial atenció a la música del segle XX, interpretant les obres més representatives del repertori per a piano.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Després d'una pausa de 8 anys, Youth Lagoon torna amb el seu quart àlbum, 'Heaven Is a Junkyard' El 2016, Trevor Powers va tancar la porta a Youth Lagoon. "Vaig sentir com si estigués en un embolic", diu. “Tot i que era la meva música, em vaig perdre. En molts aspectes, em vaig perdre a mi mateix". En retirar-se de l'àlies, Powers va trobar una transformació personal a casa seva a Idaho i va publicar cintes experimentals amb el seu propi nom ('Mulberry Violence' del 2018 i 'Capricorn' del 2020). "La meva ment sempre ha estat un diable", diu Powers. "Em diu coses terribles, com si jo no valgui cap valor, no sóc lleig o trencat. És com un televisor de motel enganxat a un canal que no s'apaga, amb anuncis estàtics i infinits de nit i predicadors cridant sobre la fi del món".

L'octubre de 2021, alguna cosa va canviar el canal. Després de prendre un medicament sense recepta, Powers va tenir una reacció al fàrmac tan severa que va convertir el seu estómac en un "guèiser d'àcid sense parar", recobrint la seva laringe i les cordes vocals durant vuit mesos. “Vaig veure set metges i diversos especialistes. Vaig perdre més de trenta lliures. Ningú em podria ajudar", diu Powers. Per Nadal, ja no podia parlar, va recórrer als missatges de text i un llapis i paper com a úniques maneres de comunicar-se. "No estava segur de si mai podria tornar a parlar, però sol cantar", diu. "Tot es va sentir simbòlic d'alguna manera", afegeix. "M'havia empasat la por tota la vida i ara aquí tornava a pujar. Jo pensava que Déu mira que la gent pateix. Ara sé que pateix amb tu. Això ho va canviar tot". El creixement que va seguir aquell malson va reduir el focus de Powers. En lloc d'escriure sobre el món en general, va començar a escriure sobre casa. "Família, veïns i segadors", riu Powers. “Sempre he escrit sobre coses llunyanes. Aquesta era la meva manera de fugir de casa. Però el millor material ha estat just davant meu tot aquest temps a Idaho ".

Amb xiuxiueigs de country, 'Heaven Is a Junkyard' és un mutant nord-americà en un món d'amor, drogues, contes i miracles, units per la veu de Powers i un piano vertical. "Si una lletra no era correcta, una cançó no era correcta", diu Powers, que va eliminar material de dos àlbums i mig perquè "no era honest". "'Heaven Is a Junkyard' parla de tots nosaltres. Són històries de germans que marxen a la guerra, pares borratxos que aprenen a abraçar-se, mares que s'enamoren, veïns robant correu, vaquers fent s. "Jo era." drogues, amics saltant l'escola, jo plorant a la banyera, gossos agafant conills i nens jugant a l'herba alta", diu Powers. Al llarg de l'àlbum, uneix un estil líric que se sent alhora punk i western. "El pare torna a casa i el pare està a les escombraries", canta Powers a "Idaho Alien", situat entre un piano d'estil saló i un xiulet rítmic que sona com un monitor de nadó. "Prizefighter", la tercera cançó de l'àlbum, es va escriure mentre mirava un VHS de "Drugstore Cowboy". Davant d'una cortina de gasa de guitarra Lap Steel i una caixa de tambors CR78, explora el vincle entre dos germans, deixant sense definir què és fet i què és ficció. "Tommy va marxar a la guerra sense adéu. Mai vaig tenir l'oportunitat de preguntar-li per què", canta. "The Sling", una cançó a la qual Powers es refereix com "el nucli de l'àlbum", és una balada de piano fantasmal i nua. Escoltem cada línia com un voyeur mirant per una escletxa de la paret. “En un carrer solitari, els nens encara juguen. Les famílies encara mengen”, canta.

"Heaven Is a Junkyard" és una frase que Powers va escriure al seu diari després de veure com s'incendia la masia d'un veí. "En aquell moment ni tan sols estava segur del que significaven aquestes paraules", diu. "No estic segur de si encara ho faig". Però quan s'escolta el títol de l'àlbum al final de "The Sling", se sent substancial. "El cel és una ferralla, i és la meva llar", canta Powers. Enregistrat en sis setmanes amb el coproductor Rodaidh McDonald (The xx, Adele, Gil Scott-Heron), 'Heaven Is a Junkyard' és una obra d'absoluta devoció. Un retrat de l'oest americà encantat per Déu. I un recordatori que sempre hi ha amor a l'herba alta. "Youth Lagoon mai va ser l'asfixia", va fer una pausa. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Matthew Herbert, famós productor, compositor i experimentador britànic presenta un projecte basat en un esquelet de cavall de mida real i desenvolupat amb la London Contemporary Orchestra i diversos col·laboradors especials. El projecte va començar amb la recerca de l'esquelet animal més gran possible per explorar sonorament. Més que una font de so en brut, l'esquelet de cavall que va adquirir Herbert aviat va revelar diversos racons d'inspiració. La gamma musical que cobreix l'àlbum parla de la vasta experiència d'Herbert a través de l'electrònica, la clàssica contemporània i el jazz: una col·lecció de composicions atrevides i convincents. A més de la presència constant de LCO, The Horse compta amb contribucions de solistes de classe mundial a través de generacions, com ara Shabaka Hutchings de Sons of Kemet i Theon Cross. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

María José Llergo (Pozoblanco, 1994), com a ànima i vers lliure del cant, sap què fa i té clar què vol. La jove és un esperit nòmada que fuig d'estils i clixés sense renegar de la seva arrel flamenca i andalusa. La seva música respecta una tradició inherent a ella que no té por d'una metamorfosi que abraça l'avantguarda sense dissimulació.

En aquest  àlbum,  la superació i lluita s'amaga  com la gran conseqüència emocional que irradia. Un disc transversal ple de les influències més heterogènies que exploten en un sofisticat confeti sonor on l'amor i l'empatia són les eines fonamentals per a l'avenç i el progrés

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals*

Diversos estils i cancions originals, la majoria en castellà, dirigides als nens però també a la resta de la família.

Aquest és el primer disc d'un frup que es va formar l'any 2012 amb tres membres de bandes que cantaven en diversos grups de pop i que van veure com els canviava la seva vida amb l'arribada dels fills petits.

'Al Calaix', és un dels treballs inèdits inclosos dins la caixa integral de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries publicada l'1 de setembre.
Aquest àlbum està ple de cançons guardades en el record, com entre d'altres: una personal versió del 'Per Sant Joan' de Joan Manuel Serrat inclosa en la caixa "Serrat Encanta (Discmedi, 2014); 'Mare', inclosa en el disc "Himnes d'amor: a la Mare de Déu de la Cinta" (Tram, 2005); 'Som gent del Matarranya' del disc "Una roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte" o 'Ara estàs viu" del disc de La Marató 2010 de TV3. També inclou quatre cançons més enregistrades en un fals directe, del Document sonor inclòs en el llibre "Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries" de 1988.

*Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Al 2024 es celebra el centenari de la mort del compositor italià Giacomo Puccini i, us volem recomanar una sèrie d’articles que s’aniran publicant al llarg del 2024 a la revista "ÓPERA ACTUAL" per commemorar aquesta efemèride.

La primera publicació es pot trobar al número 273 (enero-febrero 2024) escrita per Verónica Maynés i Pablo Menéndez-Haddad (pàgs. 38-41). En aquest article els autors fan una primera aproximació a la figura de Giacomo Puccini per entendre part de la seves composicions musicals vinculant-les amb altres obres en les que es va inspirar i moviments culturals que també el van influenciar. 

El segon article sobre Giacomo Puccini es publicarà al número 274 (marzo-abril 2024).

Més informació:

• Òpera Actual a les Biblioteques
• Píndoles d'òpera del Liceu

Recomanat per Bib. Districte 4. Terrassa.

Embriagador debut de la jove cantaora, compositora i arranjadora Anna Colom: nou càntics d'anada i tornada amb ànima jonda i ales xopades de sons llatinoamericans, folklore ibèric i ritmes africans, malalts i alegres, que van portar els esclaus de costa a costa. Tot barrejat orgànicament, intercalant lletres populars amb composicions pròpies en les quals els pals i rítmiques flamenques joguinegen, es fundin i temperen, traspuant aquest mestissatge i essència camaleònica que batega en el flamenc i en tot art lliure.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Zartir, el tercer àlbum del guardonat Gurdjieff Ensemble d'Eskenian, és el més aventurer fins a la data, i obre diversos nous canals de descobriment. En diverses peces amb un enfocament en la veu, situa Gurdjieff en una tradició de cendra armènia, bards i trobadors com Ashugh Jivani, Baghdasar Tbir i el llegendari Sayat-Nova. El pare de Gurdjieff, un ashugh que va actuar sota el nom d'Adash, formava part d'aquesta tradició, i el seu ampli repertori hauria exposat el seu fill, a una edat primerenca, a música i versos de molts llocs. Els textos d'aquestes cançons també ressonen amb els missatges centrals de Gurdjieff, especialment la peça de títol “Zartir” de Baghdasar Tbir (1683-1768). “Zartir” significa “despertar!”, i les seves lletres semblen anticipar l'argument de Gurdjieff que la humanitat està adormida i necessita ser despertada. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Diva del Bona Vista Social Club, la intèrpret cubana Omara Portuondo, va guanyar el Latin Grammy 2023 en la categoria de Millor Àlbum Tropical Tradicional pel seu disc Vida, produït per la guatemalenca Gaby Moreno.
Portuondo va ser guardonada durant la Premier dels premis de l'Acadèmia Llatina de la Gravació, cerimònia que es desenvolupa a Sevilla. 

*Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Projecte musical d’un sol disc. L’art de musicalitzar la veu d’una persona lliure, sense llei, sense ordre. Una oda al poeta Manolillo Chinato, gran col·laborador d’Extremoduro: aquesta vegada amb la triada artística de Robe Iniesta, Iñaki "Uoho" Antón, -guitarrista d’Extremoduro i Platero y Tú-, i Adolfo "Fito" Cabrales, cantant i guitarrista de Platero y Tú i Fito & Fitipaldis.

Chinato és un poeta de temes melancòlics, sentimentals i socials. Ha participat amb altres bandes de rock com ara la Fuga o Marea. La relació amb Robe Iniesta es remunta al 1990, al disc Deltoya i la famosa cançó “Ama, ama y ensancha el alma…” inspirada en versos del poeta:

«Quisiera que mi voz fuera tan fuerte, que a veces retumbaran las montañas. Y escucharais las mentes-social-adormecidas, las palabras de amor de mi garganta.»

‘Poesía básica’ es pot entendre com la cristal·lització de la relació personal i professional entre Robe i Fito, amb el teló de fons de la poesia oculta i visceral de Chinato, un pastor poeta que ha deixat una impronta indiscutible a la part lírica d’Extremoduro.

Quan mirem enrere, aquest àlbum tribut a Manolo Chinato significa, per una part, l’apertura a nous sons i la llibertat creativa de la banda del vocalista Robe Iniesta: tocs orquestrals, violins, violes, violoncels, clarinets, trombons i, per l’altra, la dissolució definitiva de Platero i Tú i el trànsit a Fito & Fitipaldis.

Us deixem amb un videoclip oficial de quan el rock ‘n’ roll encara sortia per la tele:

• Extremoduro a les Biblioteques
• Platero y tu a les Biblioteques
• Fito y los Fitipaldi a les Biblioteques
• Extrechinato y Tú a les Biblioteques

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

Alba Molina i Pepe Rivero s'ajunten en aquest nou projecte per a oferir-nos una visió del repertori de Lole i Manuel i d'altres grans clàssics, com mai abans els havies escoltat fins ara.
La veu d'Alba Molina “d'aigua i sorra” acompanyada al piano pel mestre Pepe Rivero, ens acompanyen en aquest treball en el qual podrem gaudir de temes únics com “La mariposa”, “Un nuevo día” i molts altres, en versions elegants, amb alguns tocs 'jazzy', però sense perdre el seu sabor original.
Aquest disc va ser gravat en viu i en directe en el prestigiós club de jazz de Madrid “Recoletos Jazz” els dies 30 i 31 de març i 1 d'abril de 2022, i barrejat i masteritzat en els estudis “El Pelicà” per Jesús Chaves.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Sisè disc en la carrera del brillant pianista cubà, encara que resident a Nova York des de 1994, Manuel Valera. ‘New Cuban Express’ (Mavo Rècords/Karonte) explora la interrelació entre la música més ferventment del Carib amb els modes i maneres del jazz més modern. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Acabo de sortir del nostre estimat Gran Teatre del Liceu de l’assaig general d’una òpera verdiana: Un ballo in maschera.

Em fan mal les mans de tant aplaudir.

Sabies que aquesta òpera es va estrenar l’any 1859 a Roma?

Sabies que a l’estat espanyol es va representar per primera vegada a Barcelona al Liceu? Si, l’any 1861. Gairebé ara fa 200 anys!

Seria interessant estudiar la perdurabilitat d’aquest gènere. Com un melodrama cantat orquestrat i escenificat amb veus poc comunes (sopranos, mezzosopranos, tenors i baixos), captiva d’aquesta manera.

Em pregunto: Als Beatles els escoltaran en dos segles? I a la Shakira?

Qui sap! 

Més informació:

• Giuseppe  Verdi a les Biblioteques
• Giuseppe Verdi a la Viquipèdia

Recomanació de Cesca Llambès. Bib. l’Atzavara. Òdena.

Estic planxant i de reüll vaig mirant la tele. Són les quatre de la tarda d’un dissabte ensopit i després de cinc anuncis de colònies comença la pel.li de la tarda: La caça de l’octubre roig.

Buf, ja l’he vista quaranta vegades.

Vaig a fer zàping.

De sobte, la música inicial em paralitza. Quina força, quin poder! Escolta-la!

Sí, és una marxa militar. Un himne espectacular.

Acosto “Shazam” a la pantalla de la tele i em diu que el creador d’aquella fantàstica melodia és.... Basil Poledouris.

-Alexia! Qui és BA-SIL-PO-LE-DOU-RIS?

-“Compositor americà d’ascendència grega que treballa habitualment per grans cineastes com John Milius i Paul Verthoeven”.

Surt fum de la brusa...

Més informació:

• Basil Poledouris a les Biblioteques
• Basil Poledouris a la Viquipèdia

Recomanat per Cesca Llambès. Bib. L'Atzavara. Òdena. 

“Boscúria” és el segon disc de Voraigua, el duet musical format per Muntsa Moral, a la veu i Paul Perera, al piano. A través de poesies i tradicions populars, el disc s’impregna de la natura en tota la seva esplendor. Format per 10 cançons, el disc és una fusió entre les ombres i la llum del bosc. Hi seguim trobant poesia, tradició popular i molta natura.

Tots dos músics ens volen transmetre que les fogueres ens faran de refugi i la serenor del mar ens abraçarà, tal i com podeu veure en el videoclip “Marees”, una de les cançons incloses dins d’aquest nou treball.

Muntsa Moral i Paul Perera ens volen fer saber que aquest paisatge sonor és una invitació a passejar per l’alegria i per l’expectació de tot allò que és a punt de passar. Per exemple: passarà el foc, el naixement d’un ocell, l’amor, la pèrdua, i també passarà la verdor que floreix sobre la solitud i l'enyorança.

Es tracta d’un disc que consolida el gènere silvestre del duo i manté l’essència que va captivar als oients amb l’anterior treball, “Meandres” (Segell Microscopi, 2022).

Si voleu escoltar la música de Voraigua en directe, no us perdeu la presentació del disc “Boscúria” que tindrà lloc el dissabte 27 de gener, a les 12 del migdia, a la Biblioteca Central de Terrassa, dins del cicle dels aperitius musicals.

Per anar-vos endinsant al bosc i beure de l’aigua i l’olor de la natura, us deixem amb aquesta playlist que conté tots els temes del disc:

Més informació:

• Voraigua a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

Un grill i un bon amic seu volen tocar diversos instruments musicals. No saben si d'un en un o tots a la vegada i per decidir-se comencen un llarg viatge per diversos indrets del món que els ajudarà a conèixer  una gran quantitat d'instruments musicals de diferents cultures.

“Sintiéndolo mucho” és la cançó que Sabina i Leiva han creat pel documental de Fernando León de Aranoa i que va ser premiada amb un Goya com a millor cançó original.

 “Tengo un problema con el tipo del bombín que se sube al escenario”— i segueix Sabina: “El bombín es un homenaje al cine mudo de Charles Chaplin y de Buster Keaton pero también a mis 7 años que viví en Londres, donde podía ver a los diputados ir a trabajar trajeados en bombín y en bicicleta”.

I encara afegeix: “El bombín es para separar el tipo que se sube al escenario del que se va a tomar copas en la calle”.

Amb aquestes frases comença el documental “Sintiéndolo mucho” on Aranoa despulla a Sabina de tot artifici ja que podem veure’l en estat pur, a casa seva, en la intimitat. És una aproximació molt personal a la vida de l’artista d’Úbeda que no se sent ni amb un cos ni amb una ànima de 70 anys. “Yo creo que he pasado de la adolescencia a la vejez sin rozar la madurez”-  i segueix: “siempre me propuse envejecer sin dignidad”.

“Sintiéndolo mucho” es un documental que fa un repàs a la seva trajectòria musical però des de la vessant més íntima i personal, amb Jimena, la seva parella actual, que l’acompanya en cadascun dels seus concerts, i viatges a Mèxic, país de tantíssims bons records per a tots dos.

Quan Sabina surt a l’escenari, encara avui dia, té por, aquella por escènica que fa que es senti incòmode, inquiet i molt nerviós. I ens confessa que no ha aconseguit superar-la, malgrat ja porta més de 50 anys actuant en públic. Tot són nervis que li vénen a l’estòmac, com li passava a Joan Baez. Ens confessa que l’hora abans del concert és la pitjor, no hauria d’existir. 

Al documental hi apareixen persones molt lligades a ell professionalment parlant, com Joan Manuel Serrat. Aquí els podeu veure al concert del Wizink Center de Madrid, del passat febrer de 2020, i durant el qual Sabina va tenir un accident, caient de l’escenari. Tot anava rodat amb Serrat, tal i com es veu en aquest trosset del concert amb la cançó “Cantares”:

Sabina diu de Serrat que és una barreja de persona encantadora i rígida. La complicitat entre tots dos és ben visible al documental a través de les mirades, gestos i paraules que s’intercanvien tot sovint. El mateix passa amb els músics Pancho Varona, Benjamín Prado i Leiva.

I és que la música de Sabina no es pot entendre sense parlar de Mèxic, i sobretot de José Alfredo Jiménez, creador de cançons populars mexicanes com “El Rey”.

Sabina alaba la seva figura i reconeix que ha intentat aprendre tot el que ha pogut de Mèxic, d’Argentina i d’Uruguai. I que les seves lletres de les cançons beuen d’històries viscudes per personatges del carrer, que veuen la vida passar a ritme de tango. Ens confessa: “hay un libro argentino que sostiene que todas mis canciones son tangos y creo que no le falta razón”. I segueix: “El tango tiene todo lo que a mí me gusta: el arrabal, los malevos, los cuchillos y las putas”.

A “Sintiéndo mucho”, Sabina es sincera, i explica molt emocionat que la seva vessant de poeta i d’escriptor li ve del seu pare, Jerónimo Martínez Gallego. I ens diu: “ a mi padre le debo la literatura y la poesia”. I llegeix, dalt de l’escenari del teatro de Úbeda, uns versos enquadernats que li fan arribar des de l’Ajuntament del municipi, en la seva visita el 2019.

Sabina s’emociona pensant en el seu pare, sabent que no va poder gaudir del seu èxit professional perquè ja estava malalt d’Alzheimer i poc temps moriria, però recupera el text que el pare li va escriure uns anys abans, descrivint-lo com anava vestit, i com havia actuat al teatre d’Úbeda. “Así escribía mi padre, y así sigo escribiendo yo también”, confessa Sabina.

Al documental també hi tenen molta importància  els toros, i les diferents places amb toreros famosos a qui sempre Sabina ha admirat. I és que ja de molt petit, Sabina anava a veure els espectacles taurins al costat del seu pare, el qual el portava a saludar els toreros abans de saltar a la plaça. “ En mi libro de sonetos, hay 6 dedicados a José Tomás y 1 a Antoñete”.

I com diu Sabina, “Show must go on“, és a dir, “Que continui l’espectacle”, malgrat els pas dels anys i les dificultats de la vida.

Més informació:

• Joaquín Sabina a les Biblioteques
• Joaquín Sabina a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

La figura de Pau Casals, músic universal català, es pot trobar a aquesta obra de diverses maneres. Amb un conte pels més petits, amb jocs, amb un cd amb la seva música i amb l'audiollibre del conte.

Per gaudir de les interpretacions d'aquest violoncel·lista i conèixer alguns aspectes de la seva vida.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

"Goodbye Yellow Brick Road" és el setè disc d’estudi d’Elton John (Middlesex, 1947) publicat l'any 1973.

Un enregistrament històric que, amb un títol al·legòric, posava al descobert les contradiccions de l’estrellat i la fama. Se’n van vendre més de 20 milions de còpies arreu del món i està considerat per la crítica com el millor de la seva dilatada carrera.

Atesa la gran quantitat de material disponible, va esdevenir un doble àlbum, que inclou un total de disset temes. Amb portada d’Ian Beck i textos del seu habitual lletrista, Bernie Taupin, hi destaquen els talls “Candle in the wind” (tribut, en origen, a Marilyn Monroe), “Goodbye Yellow Brick Road” i “Saturday Night’s Alright for Fighting”.

Més informació:

• Elton John a les Biblioteques
• Elton John a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Ramon Fernàndez Jurado. Castelldefels. 

Sabeu que tenen en comú la poetessa Sappho, les abadesses Kassia i Heloïse, la noble castellana Sancha, la compositora Leonora de Florència i l’artista Maddalena Casulana? doncs que totes elles són “múrries”.

Segons el diccionari de la llengua catalana (IEC) “múrries” són les dones sagaces, astutes, picardioses i hàbils per a aconseguir allò que pretenen.

Aquest és un llibre que ens explica la història de la música des del punt de vista d’aquestes “múrries”, aquestes dones que van existir i que van protagonitzar moments únics creant música en l’època que els hi va tocar de viure. Les “Múrries” van ser dones espanyoles, franceses, italianes i occitanes; això sí, totes eren nobles. Ja sigui cortesanes italianes, compositores i llibretistes franceses o també pedagogues catalanes i espanyoles. Van ser dones súper conegudes a la seva època, tot i que les monges anaven més per la seva banda.

Narcisa Freixes, Lluïsa Casagemas, Carme Karr i Maddalena Lombardini eren persones que entraven dins l’establishment, perquè estrenaven les seves obres als llocs populars.

Segons l’autora, en general, ens costa d’entendre com vivien les monges, les trobadores o les altres senyores que menciona el llibre, perquè sempre ens han explicat que les dones no composaven “música gran”, és a dir, que no fos de cambra, i que tenien prohibides fer totes aquestes feines.

A la Revolució Francesa, per exemple, hi havia directores de grans teatres d’òpera, compositores d’òperes i llibretistes d’òpera reconegudes que treballaven i vivien d’això fins que es morien però ho desconeixem perquè no ens n’han parlat mai d’elles.

Ens diu Mar Medinyà: “aquest és un llibre necessari, ja que parla de les dones europees creadores de la música. Elles són les autèntiques protagonistes de la història de la música occidental. No hi ha gaire feina feta últimament amb la musicologia. Quasi tots els llibres que jo he fet servir per documentar-me són dels anys 70 i dels 80, i alguns dels 90, però ja està, no hi ha res més”.

El llibre s’acompanya d’uns quants codis QR que fan que es pugui anar escoltant la música a mesura que vas llegint els seus capítols:

Més informació:

• Mar Medinyà Barnadàs a les Biblioteques

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

"El amor de la clase que sea" és el tercer àlbum d'estudi de Viva Suècia, llançat el 2022. Aquest àlbum va consolidar la banda com un dels referents del indie rock a Espanya.

Si t'agrada la música indie, et recomano que l'escoltis. L'àlbum compta amb una varietat de temes emotius i profunds que exploren temes com ara l'amor, la solitud i la mort.

Les cançons més destacades inclouen "El Bien, "Lo Que Queda De Cariño", "No Hemos Aprendido Nada" i "Justo Cuando El Mundo Apriete". La instrumentació d'aquest àlbum és especialment impressionant, amb intenses guitarres i vigorosa percussió que complementen perfectament les lletres emotives de les cançons.

En resum, si busques un àlbum de música indie rock amb lletres profundes i una instrumentació impressionant, “L'amor de la classe que sigui” de Viva Suècia és definitivament una excel·lent elecció.

Més informació:

• Viva Suecia a les Biblioteques
• Viva Suecia a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat pel Prestatge de música.

Les varietats de la música metal són insondables, aquí tenim una categoria més: en direm gòspel metal. Des de Suïssa s’aixeca una banda amb només tres àlbums d’estudi però amb actuacions arreu del planeta i un so fins ara poc explorat: els cants espirituals afroamericans amb el metal extrem.

Zeal & Ardor va debutar com a ‘one-man band’, un projecte personal de Manuel Gagneux, el que va despertar tota classe d’elogis per part de la premsa especialitzada gràcies a les composicions d’avantguarda i la mixtura innovadora entre soul i rock dur.

Manuel Gagneux celebra l’ocultisme i els temes lovecraftians; denuncia el racisme i la xenofòbia encara arrelats a la nostra societat i canta a Billie Holiday i Tom Waits.

Amb ‘Zeal & Ardor’, assistim al disc homònim de la banda, tercer treball llarg que no deixa enrere la sofisticada fusió de sonoritats extremes amb gòspel, jazz, blues del Delta i tocs electrònics. En aquest disc trobarem els acostumats crits guturals del black metal, interludis pròxims a la música industrial, guitarres distorsionades, riffs i passatges delicats i minimalistes.

Un disc exigent que, si no estàs preparat, pot fer-te volar el cap!

Aquí us deixem amb un videoclip de la cançó ‘Death to the Holy’ i el directe dels temes ‘Church Burns i ‘Götterdämmerung’: fúria elèctrica i harmonies celestials.

Més informació:

• Zeal & Ardor a les Biblioteques

• Zeal & Ardor a la Viquipèdia

• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

Aquesta obra fa un recorregut per diversos indrets amb tradicions musicals molt peculiars.

S'expliquen alguns dels instruments i estils musicals que caracteritzen a països molt diferents entre sí.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Darrera de Ginestà hi ha la Júlia i el Pau, els germans Serrasolsas i Moreno, que després d’estimar la terra en el seu segon disc, tornen amb “Suposo que l’amor és això” (Kasba Music, 2022). 
El duet santandreuenc, va batejar el seu grup homenatjant a Marina Ginestà i Coloma, miliciana antifeixista. Actualment, Ginestà s'ha convertit en una banda referent del panorama musical català. Les seves cançons sempre han parlat d'amor, però ara li han dedicat un disc sencer. Amb temes ballables, amb aires dels 70, "Suposo que l'amor és això", vol ser un referent de l'amor post-milenial.
A cavall entre el pop, el folk i sons experimentals, presenten un nou àlbum format per 10 cançons que parlen de l’amor i la vida més quotidiana.

 
L’àlbum comença amb “Ulls d’avellana”, i continua amb "L’Eva i la Jana”, una de les cançons més escoltades l'estiu passat.
1.    Ulls d’avellana (4:09)
2.    L’Eva i la Jana (4:24)
3.    Avisa’m (3:33)
4.    Una cita (3:20)
5.    Vull saber de tu (3:20)
6.    És que m’agrades molt (3:37)
7.    Ara és estiu cada desembre (3:21)
8.    L’últim ball (4:07)
9.    Somni (4:10)
10.  Això s’acaba aquí (2:47)

Amb Ginestà, pots ballar i saltar, però també pots estirar-te, posar la ment en blanc i relaxar-te. Escoltis el que escoltis, els germans Serrasolsas, sempre et deixaran amb un somriure.

Més informació:

• Ginestà a les Biblioteques
• Ginestà a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibliobús Castellot. 

Darrere del nom Zaz s’amaga Isabelle Geffroy, artista d’una veu característica que, malgrat tots els anys de preparació, va debutar a peu de carrer als barris bohemis de la capital francesa. La clau del seu èxit es deu a una barreja d’estils com ara el jazz, el soul, ritmes afroamericans, llatins i cubans.

Coneguda ja com la nova Piaf de la ‘chanson française’ Isabelle és una veu joiosa.

L’esperit ‘gypsy’ amb aires de cabaret que l’envolta va calar fort amb la cançó que la va donar a conèixer arreu del món, ‘Je veux’. Un vertader cant a l’amor, la llibertat i l’alegria.

Un tema que, fins i tot, va cantar dalt del Mont Blanc a 4809 metres d’altura. Una proposta de màrqueting arriscada per arribar al màxim nombre de públic possible: cantar molt alt per arribar molt lluny. Amb una considerable manca d’oxigen, la banda va aconseguir transportar al cim de la muntanya més alta d’Europa els seus instruments per tocar en acústic tres temes inoblidables.

Actualment encapçala el seu cinquè treball, gravat al 2021, ‘Isa’. Aquest disc, cuinat durant el confinament, és una declaració d’intencions amb una voluntat de plasmar un projecte més personal i introspectiu fora de la imatge adolescent o mainstream que havia consagrat. Isa representa un moment molt íntim, de transformació i autocura amb cançons reflexives i intenses.

Més informació:

• Zaz a les Biblioteques
• Zaz a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

Òpera de tres actes de Giacomo Puccini, basada en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi. Amb la mort de Puccini (1924) l’òpera va quedar inacabada i va ser completada per Franco Alfano. L'estrena va tenir lloc a l’Scala de Milà, l’any 1926.

Durant molts anys la seva representació va ser prohibida a la República Popular de Xina però l’any 1998 la Ciutat Prohibida en va permetre l’escenificació.

La història té lloc a Pekin entre jardins, palaus i emperadors. I la trama, plena de sang i tragèdies, acaba enamorant a l’oient per la seva punyent interpretació. Només cal que escoltis l’ària Nessun dorma (Que ningú dormi) de l’últim acte, interpretada en aquest cas per Luciano Pavarotti, per fer-te una idea de la majestuositat d’aquesta gran obra de Puccini:

I per últim una pregunta. Saps qui era Turandot? Una dona o un home?

Et convido a veure la representació al Gran Teatre del Liceu aquesta temporada per descobrir-ho: .

Més informació:

• Giacomo Puccini a les Biblioteques 
• Turandot a la Viquipèdia

Recomanat per Cesca Llambès. Bib. l’Atzavara. Òdena.

La peor banda del mundo no és una banda qualsevol. És una meravella que probablement dorm silenciada entre els nostres prestatges i que tan sols una petita i privilegiada minoria ha tingut la sort de conèixer. No és un super vendes, però sí un super classe. Astiberri va reeditar, en un format immillorable i merescut el 2013, aquesta joia del humor relaxat i el surrealisme dissimulat, que originalment fou publicada per Ediciones Devir (Barcelona) el 2004 en sis magnífics volums de color sèpia.

La banda assaja ad eternum els acords apassionats dels millors temes de jazz amb les seves improvisacions efímeres als soterranis d’una sastreria, amb l’esperança d’arribar a fer algun dia alguna actuació que mai arriba. Mentre els seus integrants d’aspecte carpetovetònic: Sebastián Zorn (saxo tenor), Idalio Alzheimer (piano), Ignacio Kagel (contrabaix) i Anatole Kopek (bateria), ens aniran explicant tot un grapat d’històries meravelloses i tristes alhora.

La majoria d’inspiració clarament borgiana. Fins i tot serà el mateix Borges qui apareixerà per explicar-nos-en algunes, amb aquesta desídia quotidiana tant present. No es meravellós?

Jose Carlos Fernández, un dels pocs autors portuguesos que han aconseguit fer-se un nom dins el mon del còmic, demostra una elegància i un estil clarament definitoris i del tot reconeixibles, i ho fa amb una brillantor sense pal·liatius.

Un còmic ancorat en un altre espai i temps que sorprendrà tant per la seva vàlua literària com per l'originalitat de la proposta. Poseu la música de fons que vulgueu, esteu avisats.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Una bonica i divertida proposta de l’Oriol  Garcia Molsosa amb il·lustracions de la Mercè Galí, que ens convida a escoltar cinc peces musicals amb històries amagades i sorprenents!

 A les sales infantils de les biblioteques podem trobar un llibre de contes molt divertit que ens presenta cinc històries musicals verídiques sobre cinc peces musicals de grans compositors com  Purcell, Verdi, Bach, Scarlatti  o Goodman.

Contes basats en peces musicals  reals que tenen una història amagada a vegades ben certa i a vegades amb mentides afegides. Hi trobarem “veritats com temples” i “mentides podrides”, com la història sobre la Fantasia sobre una nota de Purcell, en aquesta peça,  Purcell, fa que  un dels instruments toqui sempre una única nota i sostinguda en el temps durant tota la peça. Va ser la solució de Purcell davant l’encàrrec del rei de voler tocar la viola de gamba en un concert? No ho desvelaré, ho haureu de descobrir vosaltres mateixos!

Tenia Scarlatti una gata anomenada Pulcinella que tot passejant-se pel teclat del clave va compondre l’inici d’una peça que porta per títol Veritats i mentides d’històries sorprenents basades en peces musicals reals que segur que voldrem escoltar per comprovar-ne  l’originalitat

Un llibre de contes adreçats als nens i nenes però que als adults ens ofereix anècdotes reals de grans compositors de la història de la música occidental. És aquesta una fórmula perfecta per apropar els més petits en el món de la música clàssica a través de contes, acompanyats de música.

Recomanat per Anna Artigas de la Bib. Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet

Ets a un casament. Sona la marxa nupcial de Mendelssohn: “Ta, ta, ta xaaan, ta , ta, ta, xaaaaaan.... Sabies que aquesta melodia la va composar Mendelssohn com a afegitó d’una obra que havia començat als 17 anys? I Sabies que era part de la música que acompanyava una obra de teatre anomenada “Somni d’una nit d’estiu”( Midsummer night's dream) de Shakespeare?.

Sí, la marxa nupcial del compositor romàntic alemany, es va composar com a part de tota l’orquestra que acompanyava l’obra teatral shakespeariana “Somni d’un anit d’estiu”, no com a peça independent per a casaments.

Midsummer night's dream consta de dues parts: opus 21 (apertura, creada al 17 anys escrita com una obertura de concert, no associada amb cap representació teatral, però que Mendelssohn la va “aprofitar” per acompanyar l’obra teatral) i opus 61 (música d’escena o incidental, afegida 16 anys després a l’apertura).

Dura 55’ i consta de diferents peces musicals orquestrades amb i sense cor, i d’una sèrie de narracions en veu alta (en anglès).

Apte pels amants de la música clàssica romàntica. No recomanable per a principiants.

Més informació:

• Felix Mendelssohn-Bartholdy a les Biblioteques
• Felix Mendelssohn-Bartholdy a la Viquipèdia

Recomanat per Cesca Llambès. Bib. l’Atzavara d’Òdena. 

Poema i música, paraules i música. Necessiten les paraules que se’ls hi posi música? Necessita la música que se l’ hi posin paraules? Potser ni una cosa ni l’altra, ni els poemes necessiten música ni la música necessita paraules però quan el binomi, poemes i música, paraules i música s’uneixen es crea alguna cosa que va més enllà de les paraules i de la música. Aquest disc n’és un bon exemple.

Barbara Hendriks canta en aquest Cd una selecció de lieder de Brahms. Els lieder són poemes amb música per a ser cantats, són cançons.

Brahms escollia poemes, escollia paraules i si li arribaven al cor, després els hi posava música, melodia cantada i acompanyada per un piano. Brahms ens explica que afegia amb la seva música allò que les paraules no podien expressar. Paraules que parlen i música que expressa allò que les paraules no poden explicar i aquí es troba la màgia d’aquests lieder de Brahms.

L’amor és el tema principal de tots aquest lieder el tema universal, l’amor que es troba arreu, l’amor que desperta emocions diverses, tendresa, tensió, tristesa, esperança, alegria... Brahms crea amb la música una atmosfera en cada un dels poemes i expressa els seus sentiments més íntims.

L’intèrpret, la meravellosa soprano Barbara Hendricks, va descobrir de molt jove l’obra de Brahms i en concret els seus lieder, però va esperar a la seva maduresa per cantar les seves cançons. Ens explica que amb la seva veu madura podia interpretar els lieder de Brahms amb una extensa paleta de colors vocals que no hagués pogut expressar amb la veu de la seva joventut.

Brahms va compondre més de 200 lieder, per ell no era pas un gènere menor, i en va compondre sempre, al llarg de la seva vida.

Com a compositor immers en el romanticisme i el classicisme, Brahms ens ofereix una música molt personal, única, pura que podem escoltar en aquest recull de cançons.

Escolteu la música i escolteu les paraules, i deixeu-vos endur per les emocions i l’ atmosfera d’aquests lieder

Recomanat per Anna Artigues. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet. 

La Dharma ja ha fet 50 anys i segueix tocant com el primer dia.

Pocs grups catalans ho han aconseguit i arreu del món són poques les bandes que puguin presumir d’aquesta fita. Per tant, des d’aqui els felicitem. Per Molts Anys, Dharma!!!!

Per celebrar-ho, han fet un llibre que és una autobiografia col·lectiva: una autèntica peça de col·leccionista ja que conté fotografies i material inèdit de la banda barcelonina. Format per 6 capítols, el llibre recull anècdotes i experiències de la banda explicades a partir de nou autors de capçalera que han assistit a concerts de la Companyia. Aquests autors són: Matthew Tree, Màrius Serra, Àngel Casas, Jordi Sierra i Fabra, Núria Cadenes, Joan-Lluís Lluís, Pep Blay, Elisenda Soriguera i Gonzalo i Javier García-Pelayo.

Sabíeu que la història de la Dharma no va començar al barri de Sants sinó al d’Horta? I que els seus models eren anglosaxons i que van adaptar al català les cançons dels Beatles? I que la condició “sine qua non” per formar part de la Companyia va ser posar-se a viure junts?

Si en voleu més, consulteu el llibre, que és tot un llarg viatge musical de 50 anys, que arrenca a finals dels anys del franquisme i segueix fins a l’actualitat.

Com deia el desaparegut Josep Fortuny, podem definir a la Dharma com “la música de fons d’una alegria col·lectiva”.

I ho podeu deduir amb la cançó “Tramuntana” interpretada amb Max Sunyer, Joan Vinyals i Xavier Tasies, al Palau Sant Jordi, en motiu dels 20 anys de la Companyia.

Més informació:

• Companyia Elèctrica Dharma a les Biblioteques
• Companyia Elèctrica Dharma a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

El grup Ambauka neix el 2008 a l’Esplai l’Agrupa de Molins de Rei de la mà d’uns quants monitors. Amb aquest quart CD, del 2023, tornen a consolidar-se com a grup musical i d’espectacles familiars de qualitat.

Peti qui peti fusiona diferents ritmes i sons amb gran habilitat, passant per tota mena de gèneres musicals, sempre sense oblidar les lletres, treballades amb igual destresa. Des del pop-rock de “Veure’t créixer” i el reggae de “Per què?”, a la rumba d’“Aixeca el cap” i l’estil disco de “Que bonic”, Peti qui peti ofereix cançons per a tots els gustos. Fins i tot un tema heavy, “Xisc el mag dinosaure”, pels pares i mares -o criatures- amb ganes de metall, i algun de popular com “El Patufet i les verdures de l’hortet”, pels més clàssics. Tot i aquesta varietat, l’àlbum resulta cohesionat i coherent en conjunt, amb un so i una producció excel·lent i uns arranjaments de gran professionalitat.

Pel que fa a la temàtica de les lletres, hi trobem valors i compromís, com l’ecologisme de “Per què?” i “Xisc el mag dinosaure” o la tolerància i el rebuig del bullying de la divertida “La Granota Paraulota”, gresca i celebració, com a “Cultura al carrer”, i altres aspectes de pedagogia infantil, com la gestió i treball d’emocions o l’addicció a les pantalles de la rumbera “Aixeca el cap”.

La música d’Ambauka segueix un estil festiu i lúdic, convidant a tota la família a la celebració i diversió amb ritmes plens d’energia i positivitat, sense abandonar els valors. A tota aquesta música l’acompanyen uns espectacles en directe pensats per engrescar i connectar amb tots els membres de la família i no només al públic infantil. Espectacles i materials d’acompanyament (que trobarem al seu web) on han cuidat la posada en escena i l’estètica, creant una narrativa i expressió estilística que es complementen a través dels diferents medis.

L’àlbum inclou cançons amb videoclips que es poden visualitzar a Youtube: “Veure’t créixer”, “Podem amb tot”, “Cultura al carrer”, “Tinc Esplai!”. Aquesta última una cançó feta amb i per als Esplais Catalans (Esplac) amb la idea de reivindicar-los.

D’altra banda, per si no en teníeu suficient, la cançó “Podem amb tot” és un single de la pel·lícula Ambauka i el fantasma Bububú. Heu sentit bé! Una pel·lícula per a tots els públics sobre com la banda musical passa un cap de setmana en una casa abandonada i coneix al fantasma Bububú. També està disponible a Youtube, al canal de la banda.

Per acabar, us deixem alguns enllaços. Incloent la pel·lícula i un videotutorial per fer la disfressa del Drac Qüi, personatge de l’anterior entrega, el tercer àlbum, De cap per avall (2019). A més la plana oficial del grup i un videoclip.

https://ambauka.cat/
https://www.youtube.com/watch?v=dFXXYPaE4xE&list=PLlBdQouRiwSLoyXHCPYFsUyAeLyMS1_mF&index=1
 

No us perdeu aquest àlbum! Ni la gira d’aquest estiu!

Recomanat per la Biblioteca de Pallejà

"Nanna" és el vuitè àlbum d'estudi gravat per Xavier Rudd.  "Nanna" és una bella celebració del so global, l'únic defecte és que la veu única de Rudd es perd una mica en tot aquest igualitarisme. 

Xavier Rudd és un músic australià amb prop de vint i cinc anys sobre els escenaris que visita aquest estiu el festival de Porta Ferrada.

Al llarg dels seus diferents treballs ha anat transitant entre el folk, el rock, el blues, el reggae i sons d’altres músiques del món. Ha anat alternant els projectes en solitari amb col·laboracions amb músics d’altres països.

Quan actua en solitari, toca gran diversitat d’instruments: guitarra acústica, harmònica, teclats, bateria, percussions diverses, pedals d’efectes, samplers i els que són potser els elements més característics de la seva música: la guitarra weissenborn i el didgeridoo, un instrument antic creat per aborígens del nord d’Austràlia.

Ara que la seva gira passa a prop de casa és una bona oportunitat per descobrir la seva discografia, on podem trobar grans cançons com aquesta, que de ben segur presentarà en directe.

Més informació:

• Xavier Rudd a les Biblioteques
• Xavier Rudd a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrià Fernàndez. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

T’agrada el rock? En aquest llibre hi trobaràs una cronologia de característiques i intèrprets des dels anys 50 del segle passat fins a l'actualitat (Jerry Lee Lewis, Janis Joplin, Queen, Metallica, Nirvana, The Strokes...).

Les fantàstiques il·lustracions que acompanyen el text t'ajudaran a conèixer els instruments que formen part d’una banda, les tribus urbanes, els diferents estils, les cançons i els àlbums que han marcat la història del rock, els festivals... Fes PLAY i que comenci la música!

Recomanat per Susanna Sardà de la Biblioteca Municipal L'Ateneu d'Esparreguera

Us agrada la música que fa Bob Dylan? 

Dylan es pregunta sobre la cançó moderna en aquest llibre. I quina és aquesta cançó? No tenim una sola resposta perquè Dylan beu i s’inspira de molts compositors alhora per parlar de la cançó moderna, amb els quals aconsegueix crear la seva música. Així que la “filosofia” d’aquest llibre es basa en analitzar en profunditat un total de 66 cançons que van des de la música pop, passant pel rock, soul i country.

Dylan analitza cada cançó amb detall desglossant la forma amb la qual una sola síl·laba pot malbaratar una cançó i fins i tot explica la relació entre el blue grass i el heavy metal.

Destaquem que totes les cançons analitzades van ser creades entre els anys 50 i 70 del segle XX, salvant algunes incursions a la música punk del nostre segle XXI, per exemple, amb les figures d’Elvis Costello, per a la cançó “Pump it Up” i The Clash amb la cançó “London Calling”.

Totes les cançons són en anglès excepte una: “Volare” de Domenico Modugno.

En aquest llibre, malgrat el fil argumental és parlar-nos de cançons com “Tutti Frutti” de Little Richard, “You Don’t Know Me” de Ray Charles i “Without a Song” de Frank Sinatra, no podem obviar que darrere d’elles hi trobem meditacions i reflexions que Dylan fa sobre la humanitat. Unes 150 fotografies, curosament seleccionades, i una prosa única que sovint ens fa riure, fa que sigui un llibre recomanat per passar una molt bona estona.

Més informació:

• Bob Dylan a les Biblioteques
• Bob Dylan a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Canal de youtube: Bob Dylan

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.

Des dels sis anys, quan va descobrir el so del piano, Allen Toussaint va dedicar tota la seva vida a la música.

Primer imitant d’oïda tota aquella música que escoltava a la ràdio o a la col·lecció de discos materna, i aprenent a interpretar-ho en una partitura gràcies a la seva germana gran.

Després, fent actuacions en directe amb la seva pròpia banda. I, ja de molt jove, com a músic d’estudi enregistrant pistes de piano per a Fats Domino, entre d’altres. Va passar prop de quinze anys escrivint, arranjant o produint discos per a altres músics (Irma Thomas, Lee Dorsey, the Meters, The Band, Paul Simon, Dr. John...) abans de començar a publicar en solitari, durant els anys 70.

La música que el va influenciar és molt eclèctica (rhythm & blues, hillbilly, boogie-woogie, clàssica...), però la seva influència més important és l’original estil del Professor Longhair.

Les seves cançons han estat versionades infinitat de vegades. I molts músics l’han reivindicat com a inspiració. Entre ells, Elvis Costello, que va publicar conjuntament amb Toussaint The River in reverse, arran de la devastació de l’huracà Katrina a Nova Orleans, que li va fer perdre totes les seves pertinences.

Després de dècades en la faceta de compositor, arranjador i productor, va tornar als escenaris i a publicar discos nous. Entre ells Songbook, una recopilació d’algunes de les seves cançons enregistrades en directe, únicament amb l’acompanyament del piano.

És impossible resumir tot el seu cançoner en un sol disc. I més encara recomanar-ne només una cançó. Southern nights, originalment publicada per Glen Campbell en una interpretació totalment diferent, és una de les seves composicions preferides.

Més informació:

• Allen Toussaint a Biblioteques

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Isis, deessa de la maternitat i la fertilitat de l’Antic Egipte; Isis, divinitat de la vida, la mort i el renaixement; Isis, esposa d’Osiris i reina, l’amant imbatible que recupera els fragments esquarterats del seu estimat i el retorna a la vida; Isis, banda de post-metal i avantgarde metal fundada a Boston; Isis, una maniobra d’èxit underground que va perfilar el so d’altres bandes contemporànies de post-rock i ambient de la mida de Russian Circles o Cult of Luna.

El disc que ens ocupa és el cinquè i darrer àlbum d’estudi d’una formació efímera però contundent. Una colla de músics que emprenen una direcció diferent a les seves experiències amb les bandes anteriors i muten cap a sonoritats ben diverses. Un cop acabada aquesta provatura, la banda s’eclipsa i desapareix per no perllongar una temptativa única i transcrita en un llenguatge que ja ha deixat brollar tota la seva creativitat.

La música d’Isis mostra unes estructures diferenciades, un gran delit per l’estil atmosfèric i progressiu i unes veus absolutament equilibrades que vaguen entre la melodia i l’encanteri gutural. L’obra del mestre de la psicologia profunda, Carl Jung, proporciona la influència temàtica per a les lletres, basades en l’onirisme, l’exploració humana i els enclaus arquetípics.

En conclusió, el disc és com un tronc robust d’on broten les branques més denses i les increïblement delicades a través de multitud de capes de so, onades de guitarra i molins de veu.

Més informació:

• Isis a les Biblioteques
• Isis a la Viquipèdia

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

Si vols conèixer la cultura i el folklore d'un poble escolteu la seva música i fixeu-vos en els instruments que la fan sonar. Us presentem aquest llibre que posa l'èmfasi en els instruments tradicionals i en d'altres molt populars, però menys estudiats, que han esdevingut elements identificatius de cada cultura. Els instruments musicals són eines que s'utilitzen per generar sons de tota classe. A Catalunya hi ha una gran presència d'instruments de tota mena. L'Anaís Falcó, doctora en musicologia per la UAB i etnomusicòloga titulada a l'ESMUC, ens els descriu detalladament. Ens explica la seva història, el seu origen, les transformacions que han sofert per adaptar-se a les diverses necessitats dels seus intèrprets; anècdotes i persones que han ajudat al fet que tota aquesta cultura tradicional i popular hagi arribat fins als nostres dies en forma de cançoners.

Aquest estudi analitza tot l'univers sonor de la cultura tradicional, que va des de la música que es pot fer amb el mateix cos (veus, percussions), fins als instruments que no fan música (campana, xiulet), passant pels de corda, vent i percussió; i els nostres instruments identitaris (gralles, dolçaines, tarotes, flabiols, tambor, cornamusa). En destacarem també la seva edició, molt cuidada, amb una gran selecció d'imatges d'arxiu i fotografies actuals, que ens il·lustren gràficament totes les descripcions i instruments.

En resum, estem davant d'un llibre molt exhaustiu i rigorós, ple de curiositats, històries divertides, amb un llenguatge amè i divulgatiu. Adreçat a tota mena de públic, des de l'expert que busca una informació detallada fins a la persona que sent curiositat pel món tradicional i en vol fer una primera lectura.

Més informació:

• Anaís Falcó Ibàñez a les Biblioteques
• Canal de youtube

Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana. 

És un recull de 18 cançons, pels més menuts, que ajuden a créixer, estimulant els seus sentits i trasmetren una sèrie d’hàbits que fan que les rutines diàries siguin més gratificants: Ens vestim, Bolquer, A dormir… Tot això amanit amb un so ritmic que anima a la relaxació i d’altres per contra a moure el cos i ballar de valent!

També trobareu un full de propostes d’activitats, il·lustracions per representar les cançons i codis QR per visionar i escoltar les músiques.

Recomanat per Mercè Bercero de la Biblioteca de Viladecans

En aquest disc Lali BeGood presenta deu cançons totalment originals que amb humor tracten diversos temes molt diferents entre sí però sempre amb una gran intensitat emocional. Són assumptes com la grandesa de l'amor o el materialisme entre d'altres.

A més ho farà amb molts estils diferents com l'ska, el rock i el folk...

Quin regal!!

Aquest és un àlbum del gran guitarrista i compositor Toti Soler.

Aquest treball del Toti Soler, "Fill de la Fortuna", és tot un regal per omplir l’ànima de calma i tranquil·litat, d’alegria. Una música com un raig de sol que entra per la finestra de bon matí. Música que desperta, que t’omple d’energia. Una guitarra virtuosa que trenca el silenci, que desperta el dia i unes veu que canten paraules, les veus la de la Sandra Bonillo, la Gemma Huguet, la Mireia Vives, la Rosa Mateu, en Marc Reyes Soler, el net d’en Toti i el mateix Toti Soler.

Aquest és el seu trenta-setè disc amb 17 peces per a guitarra solista, grup i cançons on hi participen el contrabaixista Marc Prat i el percussionista Arnau Figueres.

Toti Soler és un dels guitarristes més importants del nostre país, hereu de tota una època, hereu dels anys 60 amb la Nova Canço. Quan molts companys seus es passaven a la guitarra elèctrica, ell va seguir amb l’acústica treballant amb grans mestres. Va tocar amb Pau Riba, Ovidi Motllor, Maria del Mar Bonet i molts d’altres, després va seguir la seva carrera en solitari component, interpretant i a la recerca de temes nous sense pausa fins ara.

Quan obrim la coberta del CD podem llegir unes paraules d’Elias Canetti (1905-1994), Premi Nobel de Literatura del 1981, que ens diu: “La música és el millor consol pel fet que no crea paraules noves. Fins i tot quan es posa música a les paraules, la seva màgia predomina i extingeix el perill de les paraules”

"Fill de la fortuna" és el darrer tema del disc, curt, molt curt, cantat pel seu nét, és una cançó gitana finlandesa que feia temps que en Toti Soler tenia guardada en un calaix i que surt a la llum amb aquest àlbum que us recomanem.

Gaudiu d’aquesta preciosa música!

Més informació:

• Toti Soler a les Biblioteques
• Toti a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Toti Soler a tv3
• Spotify

Recomanat per Ana Artigues. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

La tendresa als versos, tocs de jazz i un contrabaix protagonista són la carta de presentació del nou treball autoproduït de l’artista catalano-irlandesa Núria Graham. Graham  transforma en un personatge cadascun dels instruments per transportar el públic a un univers de natura exuberant – el títol del disc pren el nom d’un gènere de flors  – i de somnis premonitoris. 

Més informació:

• Núria Graham a les Biblioteques
• Entrevista i actuació de la cantautora Núria Graham

Recomanat per Adrià Fernàndez. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

El nou disc de Brian Eno és, sobretot, una reflexió, força pessimista, poètica i emotiva sobre l'estat del món actual. Suaus capes de sintetitzadors greus i esglaiadors, una entonació solemne, uns comentaris pseudoapocalíptics… Sap arribar al cor dels seus oients, reconnectant en el to que caracteritza els seus últims treballs: el crepuscular. I és que l'enèsim disc del productor és no només un treball nostàlgic sobre el que perdem, sinó el que ell mateix, com a home de més de setanta anys, deixa o deixarà en aquest món. Poques vegades Brian ha sonat tan compungit i, en el context discogràfic del seu recorregut, això només sembla tenir aquest significat: el de l'ocàs vital; una meditació sobre la finitud i la caiguda pròpia de la vellesa.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Baul Meets Saz és un trio de músics de Turquia i l'Índia. La formació inclou Emre Gultekin, Malabika Brahma i Sanjay Khyapa. 

L'artista turc Emre Gültekin, cantant i intèrpret del saz (un llaüt anatolià de coll llarg) entrellaça els sons del seu instrument amb la veu i la percussió de Malabika Brahma i Sanjay Khyapa, de l'Índia, que s'han convertit en els ambaixadors musicals de la cultura baul.

Els Baul, una comunitat índia marginal de Bengala, són nòmades i són profundament espirituals, busquen el sagrat en els éssers humans més que en el cel. Els baul comparteixen una forma de vida semblant amb els alevites de Turquia, dels quals Emre Gültekin, com a joglar modern, s'ha convertit en portaveu.

En unir aquestes dues cultures i les seves tradicions musicals, Baul Meets Saz crea una música estranyament moderna, alhora poderosa i mística. Des de la seva primera trobada, aquest trio ha trobat el vincle incondicional de la música i l'amistat, que es va reflectir en el seu primer CD "Namaz" el 2018.

Més informació:

• Baul Meets Saz a les Biblioteques

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

El món de Weyes Blood és tenebrós però bonic: amb una veu tan pura i continguda, així com amb un marc musical d’opulència i grans decoracions que recorden a produccions Hollywood d’abans, però en una versió desolada de l’època i el conflicte. Totes les cançons són lentes i serpents sense pressa per les carreteres que mai no es poden predir completament, amb harmonies sofisticades a l’alçada de Burt Bacharach i Brian Wilson. Un dels discos pop més rellevants, atemporals i exquisits de l'any.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'autora vol apropar les cançons populars catalanes als nadons i ho fa a través d'un cançoner que recull fins a 34 de les cançons més conegudes de la tradició catalana.

Es presenten d'una manera ordenada ja que es van relacionant a diversos moments del dia.

Són cançons imprescindibles com "Plou i fa sol..." , "La lluna, la pruna"... " El lleó no em fa por" ... completades amb il·lustracions, partitures i gràcies a un codi qr , les bases musicals interpretades per l'autora i dos artistes més. En ocasions s'explica l'origen de la melodia i com s'adapta al temps.

Un cançoner molt complet per als més petits

Té molta raó Raül Garrigassait, al pròleg del llibre, quan comenta que, als catalans, quan se’ns demana un compositor de música clàssica del nostre país, solem tenir feines a trobar-ne algun, que sovint sol ser Pau Casals, força conegut, però potser més per motius polítics i d’identitat nacional que no pas pels estrictament musicals. Per això, estic plenament d’acord que era necessària aquesta Antologia de la Música Catalana i, especialment, si és feta de manera sentimental per Joan Magrané, un dels principals compositors catalans actuals, format a l’ESMUC, especialitzat en música vocal, guanyador de premis com el Reina Sofía de Composició (2014) i nominat als Grammy Llatins com a Millor Composició Clàssica Contemporània (2020).   

Magrané estructura el llibre en 3 parts. Primer una antologia sentimental on l’autor presenta, i convida a escoltar, alguns dels compositors més representatius de la música catalana del darrer segle, començant pel romàntic i wagnerià Enric Morera, amb dissecció de la seva obra orquestral “Melangia” i seguint amb el mestre empordanès Joaquim Serra, amb menció del seu resplendent fresc simfònic per a cobla “Puigsoliu” o a la més nostàlgica sardana “Remembrança”. Fa menció també dels “Cinc Nocturns” per a piano de Manuel Blancafort, d’estil recollit, íntim, quasi impressionista i del geni de Juli Garreta i el seu original i portentós poema simfònic “Les Illes Medes”. Inclòs en aquesta primera part també hi trobem una lloança a la gran òpera noucentista “El giravolt de maig” del compositor i director d’orquestra Eduard Toldrà, en col·laboració amb el poeta Josep Carner i una mirada cap a la música recollida i introspectiva de Frederic Mompou i la seva “Música callada” com a cim més elevat de la seva estètica i manera d’entendre la música, desbrossant tot el que és sobrer, per quedar-se només amb l’essència.

A la 2a part ens desgrana les figures de Robert Gerhard, com a impulsor d’un canvi cap a la modernitat de la música catalana, en part, degut de la seva relació personal amb  grans compositors del moment com Arnold Schoenberg o Anton Webern i també presenta Joan Guijoan, un avanguardista amant de l’experimentació i de la descoberta musical.

Ja a la 3a i darrera part, hi trobem interesants mencions a compositors més contemporanis com l’energètic Héctor Parra, Benet Casablancas, empeltat de tradició centreeuropea, Josep Maria Guix, d’estil més orientalista o Ramon Humet que centra el seu discurs musical en la connexió natura-cultura. Continua ressaltant la figura de dos dels compositors més coneguts pel gran públic com són Albert Guinovart i Bernat Vicancos i acaba fent menció de tota una generació de compositors joves sortits a l’entorn de l’ESMUC, sota el mestratge d’Agustí Charles, lloant la llibertat que també hi han aportat dos grans talents compositors i intèrprets com són el violinista Joel Bardolet i el pianista Marco Mezquida.   

Així doncs, de manera molt planera i entenedora, i posant per davant el cor i la percepció personal de la música catalana, és tot un plaer deixar-se guiar per les recomanacions i apunts de qualitat de Joan Magrané tot punxant i escoltant conscientment les músiques referides. Per a tots els que vulguin gaudir a fons de la música clàssica catalana, aquella gran i excel·lent desconeguda.

Més informació:

• Joan Magrané a les Biblioteques
• Joan Magrané a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Entrevista

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella. 

Rhiannon Giddens va irrompre en l’escena musical com a component dels Carolina chocolate drops, on compartia la devoció per la música folk amb els seus companys. Gràcies al seu talent també ha format part de projectes amb altres músics de rock i música clàssica. Ha escrit i gravat bandes sonores, ha aparegut com a actriu a la sèrie Nashville i fins i tot ha escrit un conte (Build a house), acompanyat de la seva corresponent cançó.

Durant aquests anys, ha aconseguit guanyar de dos Grammys, tot i que ha estat nominada fins a vuit vegades.

La seva música combina elements de la tradició musical afroamericana (folk, blues, country...) amb ritmes i sonoritats més contemporanis. Banjo, violí o trompetes amb sordina conviuen amb guitarres elèctriques i fins i tot fragments de rap. Però, sobretot, destaca la seva poderosa veu.

Les seves cançons s’inspiren no només en sons d’altres temps, sinó també en històries d’altres temps. Sovint inspirades en la història nord-americana del segle XIX, la guerra civil nord-americana o l’esclavitud (que no va ser abolida als Estats Units fins l’any 1865, fa poc més de 150 anys), i el patiment i les injustícies que va generar. Són cançons dramàtiques, punyents, reivindicatives, que parlen de resiliència i llibertat.

Freedom highway és el seu primer disc en solitari amb composicions pròpies, en col·laboració amb Dirk Powell, un multiinstrumentista que també va treballar amb Joan Baez. Conté moltes grans cançons: Hey bébé, We could fly, inspirada en un conte tradicional africà, o la cançó que finalment va donar títol a l’àlbum. Un cover dels anys 60 interpretat originalment per les Staple singers, escrita en un context de lluita contra la discriminació, per la igualtat de drets i la justícia social.

Més informació:

• Rhiannon Giddens a les biblioteques
• Rhiannon Giddens a la Viquipèdia 
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

A la petita joia que és el disc “A Trenc d’Alba” hi podem escoltar tant composicions pròpies, amb lletres, música i arranjaments de les tres components del grup, com poemes musicats de poetes com Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Isabel Garcia Canet o Gabriel Janer Manila. Dins del CD (què bé que encara es facin cd’s que es poden tocar!!) hi podem trobar un esplèndid “llençol” amb les lletres de totes les cançons, però també il·lustracions a mode d’esboç de dones-ocell, llunes, pigments naturals o fulles i branques d’aladern que suggereixen l’amor i dedicació que hi ha darrera aquest projecte.

Per commemorar el 8 de març, 8M Dia Internacional de les Dones, i celebrar que projectes femenins i feministes potents i de qualitat, com Marala, siguin cada vegada més presents en el món de la música i en la nostra societat.

Més informació:

• Marala a les Biblioteques
• Marala a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella. 

Màgia i feminitat, paisatge, imaginari popular. Són paraules que defineixen perfectament el treball de Marala, un trio de dones integrat per Selma Bruna, Sandra Monfort i Clara Fiol, músics i compositores que, com elles diuen als concerts “semblem un acudit”, ja que es troben una catalana, una valenciana i una mallorquina per fer música a partir de les seves excel·lents veus posades al servei de la música popular i d’arrel amb uns arranjaments innovadors que exploren els límits de les polifonies vocals, amb acompanyament de guitarres i percussions tradicionals.

Per commemorar el 8 de març, 8M Dia Internacional de les Dones, i celebrar que projectes femenins i feministes potents i de qualitat, com Marala, siguin cada vegada més presents en el món de la música i en la nostra societat.

Més informació:

• Marala a les Biblioteques
• Marala a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella. 

Sis músics amb diferents instruments interpretan obres que compositors de diferents èpoques han escrit per a infants.

Heu escoltat mai una banda de post metal? Amenra encaixa a la perfecció amb aquest estil dels anys 1990: quan ja s’havien manifestat i esgotat totes les formes del heavy metal apareixen els gèneres que van més enllà de les convencions pròpies. Una música que es deixa tota les vèrtebres i tota la pell en mudar les composicions en textures gairebé experiencials amb un èmfasi en l’emoció i l'atmosfera.

Amenra se submergeix de ple en aquesta descripció. És metal d’avantguarda, és un depassar ferotge de l’underground conegut: sons expansius, ritmes pesats, obscuritat i introspecció. La seva escolta captivadora és com endinsar-se a un abisme i sentir tota la carn i la pols que som.

Tots els àlbums del grup belga s’anomenen ‘Mass’ (Misses), numerats de l’I al VII, excepte el que ens ocupa ‘De Doorn’ (L’espina) del 2021, que abandona aquesta tradició per oferir-nos un disc de cinc temes cantats en un rigorós neerlandès, amb una baixada de velocitat i una voracitat lumínica.

Una espiral concèntrica infinita evocadora i invocadora dels nou cercles flamejants de Dante, agonia extàtica, redempció superba, alliberació en el crit de la darrera escala al paradís, calma i superació salvífica.

Us deixem un directe impecable per a aquells intrèpids i intrèpides que gosin obrir les portes de l’avern, de la carícia fosca, de la tendresa infausta.

Més informació:

• Amenra a les Biblioteques
• Amenra a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

Aquest va ser el tercer disc d'aquest conegut grup. El seu nom indica que s'intenta fer un viatge per l'interior del cos humà, de manera que les cançons parlen sobre el cos o sobre activitats que es poden fer amb el cos humà

I com es repetirà a altres discos de la formació es troben presents dos aspectes molt importants com són la impressionant barreja d'estils musicals i les temàtiques d'actualitat, reivindicatives i amb denúncia social sobre qüestions  que han de preocupar a les famílies entre les que destaquen cançons dedicades a l'assetjament, a l'excés de sucre o a l'addicció a la pantalla, sempre temes que tenen a veure amb la salut i el cos dels nens.

Aquesta pel·lícula que va guanyar un Òscar al millor film d'animació te com a protagonista un dels personatges principals de la coneguda saga infantil Shrek. Es tracta del famós gat de conte que abans d'entrar en contacte amb l'ogre i el seu amic ruc es va dedicar a portar una vida de lladre de la que vol sortir mitjançant les mongetes màgiques i que s'assembla molt a la del conegut "Zorro",  un altre personatge al marge de la llei.

Durant l'acció es trobaran moltes referències a diversos contes populars participant de l'argument molts dels personatges principals d'aquests contes.

El nou treball de Harry Styles és summament íntim i una invitació a endinsar-nos en una faceta potser més personal. A través de sons amigables i familiars, planteja un viatge de reflexió que a estones és tan vulnerable com cru i exòtic

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La música de Gilla Band és una de les coses més interessants que li ha passat al rock en els últims anys, un encreuament de noise trastocat i post-punk desconstruït que, en un primer acostament, provoca un xoc, cosa que no tants artistes aconsegueixen a dia de avui. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest vuitè àlbum del bateria, percussionista i multiinstrumentista de Chicago resident a París és una obra descomunal i ambiciosa que, partint del jazz, desafia els límits als estils i definicions; McCraven l'autoanomena "música beat orgànica", en aquesta ocasió profusament orquestrada i en què han intervingut una dotzena de músics. Un dels millors discos de l’any 2022.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una irresistible fusió de jazz, afro beat, highlife, soul i músiques ètniques de la banda londinenca liderada per la trompetista Sheila Maurice-Grey.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

 “Quan escric una òpera, busco per damunt de tot la sinceritat, ser vertader. I donar, amb totes les meves forces i per tots els mitjans, el sentit de la vida.”

Això ho va escriure Puccini, i  això és el què trobem en Tosca, emocions reals, de la vida, amor, enveja, gelosia, tristesa, odi, ràbia... L’expressivitat de les emocions esdevé l’objectiu de Puccini, que amb la música l’espectador pugui  sentir tot allò que senten els personatges en cada situació de l’obra.

El 14 de gener de l’any 1900 es va estrenar a Roma, al Teatre Costanzi, la gran òpera Tosca de Puccini, basada en l’obra de teatre La Tosca del dramaturg francès  Sardou,  Una obra de teatre estrenada a París el 1887, escrita per al lluïment de la cèlebre actriu francesa Sarah Bernhardt i de la qual el mateix Puccini en va quedar captivat. Va ser després de veure l’obra de teatre interpretada per la mateixa Sarah Bernhardt, que Puccini va decidir que volia fer una òpera d’aquella història tan dura que parla d’amor i d’opressió, de llibertat i destrucció.

Aquesta és una de les obres més representades de Puccini arreu des de la seva estrena. La va fer després del seu gran èxit amb la Boheme de l’any 1896.

Després de lluitar per aconseguir els drets de l’obra, que  no va ser fàcil,  Puccini va posar en mans dels llibretistes Giuseppe Giacosa i Luigi Illica el text de l’obra teatral per transformar-la en una òpera en tres actes que serà Tosca.

Tosca va arribar al Liceu el 30 de març de 1902 i a la Vanguardia del 2 d’abril apareixia una crítica no gaire positiva:

«La última obra del habilidoso compositor Giacomo Puccini nos ha producido la impresión de que, no fue engendrada por la lectura y el estudio del drama de V. Sardou, sino concebida con el afán de hacer dinero, explotando moldes rancios y yendo trabajosamente á buscar á la obra literaria como un pretexto”

Una música extremadament rica en textures, formes, que et transporten a les emocions de tots els personatges i situacions.

Estem davant d’una òpera historicista més que verista, com alguns la defineixen. Historicista perquè col·loca l’espai i el temps en llocs i moments històrics reals de la Itàlia. Ens trobem a Roma i les escenes es desenvoluparan en tres espais reals de Roma: l’església de Sant’Andrea della Valle, el Palazzo Farnese i el Castell de Sant’Angelo. Un lloc diferent per a cada acte, amb una idea tan historicista que Puccini es va preocupar de reproduir el mateix so de les campanes de l’església. La història es concentra en un període curt de temps, unes 16 hores, ambientada a la Roma de Pius VI, finals del segle XVIII en un context polític molt conflictiu, amb la  batalla de Marengo i la por de l’expansió napoleònica.

Una trama d’amor i de repressió política,   l’abús de poder de Scarpia que obliga a Floria Tosca  a oferir-li el seu cos a canvi de la vida del seu estimat Cavarodossi que ha ajudat a amagar a un pres polític. Assetjament, tortura i mort i amor, això és Tosca. És una òpera dura, que mostra una realitat existent a les nostres societats on el poder amb la por aconsegueix tots les seus objectius. Però aquí Tosca es revela i li sembla que venç,  però no,  ho perd tot.

Una òpera amb unes àries precioses on el repte és cantar-les amb gran expressivitat, donant-ho tot, sense quedar-se res a dins, sense reserves. Aries   com  “Recondita armonia”, “Vissi d’arte” i “E lucevan le stelle” que es gaudeixen molt amb les veus de grans intèrprets.

Una òpera sense preludi que s’inicia directament amb el leitmotiv de Scarpia, el dolent, l’opressor i assetjador, unes notes que s’aniran repetint al llarg de l’òpera alertant-nos de la maldat de Scarpia

Puccini, amb la seva Tosca, crea el model i  la base del que serà després l’òpera moderna concentrada, forta i molt expressiva. Puccini esdevé el representant per excel·lència de l’òpera d’inicis del segle XX, una música expressionista, expansiva on els cantants han de demostrar el seu poder vocal amb aquestes notes llargues, amples i expressives.

Escolteu-la i gaudiu-la

Recomanat per Ana Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.