50 anys de punk
50 anys de punk
Tres acords, dos minuts i zero ganes de demanar permís.
El 1976 els Ramones publicaven el seu primer disc i ajudaven a encendre una metxa que aviat travessaria l'Atlàntic. Nova York i Londres es convertien en epicentres d'una manera diferent d'entendre la música: cançons curtes, guitarres accelerades, actitud desafiant i una filosofia que convidava a fer les coses un mateix.
Cinquanta anys després, el punk és molt més que crestes, imperdibles i jaquetes de cuir. La seva petjada continua present en el rock alternatiu, el hardcore, el grunge, el pop-punk, els moviments feministes com el riot grrrl i en tota una cultura basada en el Do It Yourself: si ningú et dona un espai, crea'l tu mateix.
Per celebrar aquest mig segle de soroll i inconformisme, recuperem alguns discos i lectures del catàleg Aladí que ens permeten seguir el rastre del punk: des dels seus antecedents novaiorquesos fins a una de les bandes que millor va saber fer-lo evolucionar.
Abans que el punk tingués uniforme, Patti Smith ja n'encarnava l'actitud. Poesia, rock, improvisació i una manera radicalment lliure d'entendre la creació es troben a Horses, publicat el 1975.
Un disc imprescindible per entendre aquell Nova York de clubs petits, artistes, poetes i músics del qual sorgiria bona part de l'escena punk.
A les biblioteques trobaràs:
Més cerques al catàleg Aladí:
Selecció de webs:
També et pot interessar:
Ves al prestatge:
El punk no havia de sonar sempre igual. The Clash ho van demostrar obrint-lo al reggae, l'ska, el rock'n'roll i altres influències sense perdre l'actitud crítica que els caracteritzava.
London Calling és una porta perfecta per descobrir que darrere de la urgència punk també hi havia curiositat musical, consciència social i moltes ganes d'experimentar.
Què passa quan són els mateixos membres d'una banda, The Clash, els que expliquen la seva història?
Aquest llibre "The Clash : autobiografía grupal" reconstrueix l'aventura de The Clash a través dels records dels seus protagonistes. Música, política, amistat, conflictes i contradiccions d'un grup que va començar en plena explosió punk britànica i va acabar portant aquell esperit molt més enllà dels seus límits inicials.
Una lectura ideal per complementar l'escolta i entendre el punk no només com un estil musical, sinó com un moment cultural.
A les biblioteques trobaràs:
Més cerques al catàleg Aladí:
Selecció de webs:
També et pot interessar:
Ves al prestatge:
Parlar de cinquanta anys de punk és parlar de grups que van canviar la manera de fer, escoltar i entendre la música. Alguns van durar pocs anys, d’altres van evolucionar cap a nous estils, però tots van deixar una empremta que encara avui continua ben viva.
Des dels clubs de Nova York fins als carrers de Londres, passant per l’Estat espanyol i Catalunya, el punk va créixer gràcies a bandes que compartien una mateixa idea: no calia ser virtuós per tenir alguna cosa a dir.
Ràpids, directes i sense ornaments. Des de Nova York, els Ramones van convertir cançons de poc més de dos minuts en una fórmula revolucionària. El seu primer disc, publicat el 1976, és una de les pedres fundacionals del punk.
Provocació, escàndol i una existència breu però decisiva. Els Sex Pistols van convertir el punk britànic en un fenomen social i mediàtic i van posar banda sonora al desencant d’una generació.
Van demostrar que el punk podia mirar molt més enllà dels tres acords. Reggae, ska, rockabilly, dub i consciència política van entrar en la seva música sense perdre ni energia ni actitud.
Poeta, cantant i figura essencial de l’escena novaiorquesa. Patti Smith va unir literatura i rock i va demostrar que l’esperit punk també podia ser intel·lectual, poètic i profundament lliure.
Abans que existís el punk com a moviment, The Stooges ja n’havien anticipat bona part de l’actitud: concerts imprevisibles, guitarres crues i una energia gairebé salvatge. Iggy Pop acabaria convertint-se en un dels grans referents del gènere.
El 1976 van publicar New Rose, considerat un dels primers singles del punk britànic. Van ser també una de les primeres bandes de l’escena londinenca a publicar un àlbum i a fer gira pels Estats Units.
Des de San Francisco van portar el punk cap a un so més ràpid i agressiu, amb lletres carregades d’ironia i crítica política. Van ser una de les bandes fonamentals per entendre el naixement del hardcore punk nord-americà.
Des de Cornellà de Llobregat, La Banda Trapera del Río va demostrar que el punk també podia néixer als barris obrers de casa nostra. Cançons crues i provocadores els van convertir en un dels grans precedents del punk a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Una de les bandes més radicals i influents del punk de l’Estat. Des de Santurtzi van construir un discurs propi, nihilista i incòmode, resumit en una actitud que desconfiava de qualsevol poder o autoritat.
Als anys noranta, el moviment riot grrrl va renovar el punk incorporant amb força el feminisme i reivindicant l’espai de les dones dins de l’escena musical. Bikini Kill en va ser una de les bandes més representatives.
Una història que continua
Ramones, The Clash o Sex Pistols van encendre la metxa, però el punk mai no ha deixat de transformar-se. Del hardcore al riot grrrl, del pop-punk a les noves bandes independents, la seva influència continua apareixent cada vegada que algú agafa una guitarra, crea una cançó o decideix fer les coses a la seva manera.
Cinquanta anys després, el punk continua sent música. Però també continua sent actitud.
