Tillie Walden (Austin, 1996) és una jove autora que es dóna conèixer per la porta gran amb Piruetas (guanyadora de dos premis Ignatz i nominada al saló del còmic de Barcelona a millor obra estrangera), un títol que la confirma com una de les promeses més rellevants del panorama independent nord-americà. I ho fa de manera sensible i tendre, utilitzant una narrativa pausada que se sosté en els silencis i els gestos poc estridents, lluny de tensions desmesurades però que amaga una llarga melancolia i una amargor terrible.

Una obra biogràfica en què es despulla per denunciar l'assetjament escolar que va patir quan practicava patinatge artístic en la seva adolescència i sobre el seu apoderament lesbià. En un bitó violeta que sembla legitimar tot el que aboca en la seva lectura, és una ocasió única per apropar-nos als dimonis del passat. Una lectura convençuda que confirma que la màgia no és el que s'explica, sinó com s'explica.

Recomanat per Jaume Vilarrubí de la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

Vet aquí una vegada... un preciós llibre il·lustrat que conté 10 relats de 10 esportistes catalanes que tenen 10 superpoders per fer el que sembla impossible! La desena de superheroïnes són icones de l’esport català i uns referents per a les nenes i els nens de totes les edats. Es tracta d’Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, Ona Carbonell, Queralt Castellet, Laia Sanz, Anni Espar, Kaba Gassama, Laia Palau, Núria Picas i Paula Badosa.

Aquest fantàstic recull de contes està escrit per 10 grans periodistes de les seccions d’esport de diferents mitjans de comunicació: Laia Tudel Prades, Marta Ramon Gorina, Maria Fernández Vidal, Sònia Gelmà, Gemma Herrero, Marta Carreras, Anaïs Martí Herrero, Elena de Diego, Helena Condis i Laia Bonals. Els relats barregen realitat, imaginació, màgia i, sobretot, valors, que són els que han ajudat les 10 esportistes a ser unes estrelles i uns referents en el món de l’esport.

Les il·lustracions de l’obra són del col·lectiu Rosa Sardina, un grup d’il·lustradores i dissenyadores que els han donat vida mitjançant la tècnica del collage.

El llibre, publicat per Ara Llibres, és el resultat d’una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya, pensada per promoure l’esport femení, principalment entre els més petits.

També podeu escoltar els 10 contes en format pòdcast, coproduït per Abacus i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), disponible a la pàgina web del SX3: 

https://www.ccma.cat/tv3/sx3/superheroines/videos/

Més informació sobre:

• Dones esportistes
• Educació en valors

Recomanat per Neus Capdevila de la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

Homeward Bound és un programa global de dones de diversos camps científics que es proposen liderar el canvi cap a un futur més sostenible. El seu objectiu és crear una xarxa de 1000 dones que, al llarg de 10 anys, participin en aquesta iniciativa.

 Anna Cabré, física del clima, oceanògrafa i doctora en cosmologia i astronomia, va participar en la quarta edició del Homeward Bound que va culminar amb una expedició de 21 dies a l’Antàrtida. Però Anna Cabré també és mare i amb aquest llibre va voler explicar als seus fills la seva feina a bord d’un vaixell taronja –junt amb 99 científiques més- solcant el mar gelat de l’Antàrtida per fer del món un lloc més habitable per als animals i per als humans.

Adequat de 3 a 6 anys.

La història de les campiones del món de futbol femení explicada per Silvia Barba, periodista esportiva. El llarg camí que han hagut de recórrer les 23 futbolistes fins arribar a guanyar el mundial l’any 2023.

Un llibre ple de records, fotografies, anècdotes i entrevistes de tota l’evolució del mundial, partit per partit. Un llibre per recordar-nos que el futbol és solidaritat, esforç i treball en equip. Un llibre per als amants del futbol, per llegir als petits i petites futbolistes, per als qui somnien en aconseguir el seu somni. Per emocionar-nos davant les 23 dones que van tocar el cel el 20 d’agost del 2023. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

 Una parella lloga un casal antic per anar a passar l’estiu, ell és metge i a ella li agrada escriure, però ara té la salut delicada i el seu marit li recomana que no faci res fins que es recuperi. La dona no accepta de bon grat els consells del seu marit, ni el dormitori on ha de dormir i estar-se la major part del temps, empaperat de color groc amb unes imatges que sembla avancin cap a ella. La tensió anirà augmentant i acabarà tancada a l’habitació, després de llençar la clau per la finestra.

Charlotte Perkins Gilman (1860-1935) va ser una figura important per al moviment feminista i socialista als EUA. El seu desig d’escriure, de ser una dona lliure i no estar lligada a les tasques domèstiques, o a fer de mare, va provocar que rebés dures crítiques a la societat de l’època. Alguns dels trets de la protagonista d’aquest conte apareixen a la biografia de Gilman. Una història que ha adquirit més rellevància amb el pas del temps, traduïda per la poeta Montserrat Abelló i editada per Eulàlia Lledó.
“En John se’n riu de mi, és clar, però una ja s’ho espera quan és casada” (pàg. 17).

Més informació:

• Charlotte Perkins Gilman a les Biblioteques
• El paper de paret groc a la Viquipèdia
• El paper de paret groc a Stroligut, revista de literatura catalana i en català

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Ja ens cal posar-hi humor, ja!

El meu coll comença a fer pena, potser per això li vaig donar una oportunitat a aquest llibre de contes (gènere que no acostumo a gastar). Val a dir que també hi va ajudar el fet que fos estiu i la perspectiva d’emportar-me a la platja una lectura lleugera en tots els aspectes. Poder-me identificar amb l’autora des de l’humor, parlant de temes com la menopausa, el divorci, els pits caiguts… m’ajuden a gestionar la meva por a envellir i em fan sentir acompanyada.

L’escriptora i guionista nord-americana ens mostra bocins de la seva vida i el seu pas a la maduresa i ho fa d’una manera intel·ligent i plena d’humor, retratant la ciutat de Nova York i la seva gent i sense perdre l’oportunitat de fer-ne una crítica social. Ens regala perles com ara “No et casis mai amb un home de qui no t’agradaria divorciar-te” o bé “Qualsevol cosa del teu cos que no t’agradi als trenta-cinc l’enyoraràs quan en tinguis quaranta-cinc.”

Totalment recomanable si estàs pels volts de la cinquantena i ets dona, però si no és el cas, t’ajudarà a empatitzar amb les dones madures del teu voltant, i això, creu-me, sempre és un bon propòsit.

Més informació:

• Nora Ephron a les Biblioteques
• Nora Ephron a la Viquipèdia

Recomanat per Ruth Coderch Matas. Bib. Les Escoles Velles. Aiguafreda. 

La reconeguda il·lustradora May fait des gribouillis explica la seva pròpia experiència amb l’endometriosi a Érase una vez…mi endometriosis.

L’autora, en clau d’humor, descriu què suposa per a les dones patir aquesta malaltia, que fins no fa tant, ni tant sols es diagnosticava. En primera persona i a través de les seves divertides il·lustracions podrem comprendre què és l’endometriosi, quina és la simptomatologia més freqüent i quins tractaments tenim al nostre abast.

El llibre, a més a més, compta amb la participació de Marc Even, un ginecòleg obstreta especialitzat en la malaltia.

Tant si pateixes aquesta malaltia com si al teu voltant tens alguna amiga, cosina, parella o companya de feina que malauradament sí que la pateix, de ben segur que aquest llibre t’hi aclarirà dubtes. I no només això, sinó que també t’ajudarà a comprendre millor als milions de dones que hi conviuen diàriament.

Més informació:

• Marc Even a les Biblioteques

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Bib. Vilanova i la Geltrú. 

L'escriptora Angela Davis és una de de les figures més importants del feminisme i de la lluita dels drets civils als Estats Units.  El llibre que us recomanem avui, se centra sobretot en com les dones afroamericanes han estat marginades i explotades des de l’època de l’esclavitud fins a l’actualitat. 
Davis també posa èmfasi en la història del moviment feminista i com les dones negres sovint han estat excloses. Un altre tema important del que parla  és la violència masclista i com aquesta es manifesta de manera diferent en les diferents comunitats i cultures. 
Aquesta lectura és fonamental per a comprendre l’opressió que pateixen les dones i com la lluita per la igualtat ha de ser inclusiva i tenir en compte les diferències i desigualtats que afecten les dones racialtzades i de certes classes socials.

Més informació:

• Angela Y. Davis a les Biblioteques
• Fitxa CCCB
• Angela Y. Davis a la Viquipèdia
• Ressenya

Recomanat per Bib. Districte 6. Terrassa. 

L’empoderament de les dones podria arribar a salvar el planeta!

Aquest recull de Vint-i-quatre articles d’autores d’arreu del món, que són veus destacades i activistes d’aquest moviment a nivell internacional, ens parla de l’ecofeminisme, una corrent que interrelaciona feminisme i ecologisme i que sorgeix com a moviment necessari per a unir forces en ambdues lluites per arribar a la justícia social.

Aquestes dones lideren els moviments per preservar el medi ambient, per tancar indústries contaminants, per la justícia energètica, per la justícia social, per un treball digne, per reduir la bretxa salarial, per la igualtat d’oportunitats..., una llarga llista de de lluites que estan profundament relacionades amb la lluita feminista.

Es reflexiona, mitjançant casos específics, s’analitzen les formes en què les dones interactuen en la lluita contra el canvi climàtic, com es poden apoderar per aportar solucions i com arriben a la conclusió que l’equitat de gènere és una premissa indispensable per fer un món sostenible, més segur i just.

El llibre és la traducció feta per Josefina Caball del llibre Why women will save the planet, del qual s’han suprimit quatre articles, i se n’hi ha afegit un, l’últim, de Yayo Herrero.

El 8 de març celebrem el Dia Internacional de les dones.

Recomanat per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa

Sabeu que tenen en comú la poetessa Sappho, les abadesses Kassia i Heloïse, la noble castellana Sancha, la compositora Leonora de Florència i l’artista Maddalena Casulana? doncs que totes elles són “múrries”.

Segons el diccionari de la llengua catalana (IEC) “múrries” són les dones sagaces, astutes, picardioses i hàbils per a aconseguir allò que pretenen.

Aquest és un llibre que ens explica la història de la música des del punt de vista d’aquestes “múrries”, aquestes dones que van existir i que van protagonitzar moments únics creant música en l’època que els hi va tocar de viure. Les “Múrries” van ser dones espanyoles, franceses, italianes i occitanes; això sí, totes eren nobles. Ja sigui cortesanes italianes, compositores i llibretistes franceses o també pedagogues catalanes i espanyoles. Van ser dones súper conegudes a la seva època, tot i que les monges anaven més per la seva banda.

Narcisa Freixes, Lluïsa Casagemas, Carme Karr i Maddalena Lombardini eren persones que entraven dins l’establishment, perquè estrenaven les seves obres als llocs populars.

Segons l’autora, en general, ens costa d’entendre com vivien les monges, les trobadores o les altres senyores que menciona el llibre, perquè sempre ens han explicat que les dones no composaven “música gran”, és a dir, que no fos de cambra, i que tenien prohibides fer totes aquestes feines.

A la Revolució Francesa, per exemple, hi havia directores de grans teatres d’òpera, compositores d’òperes i llibretistes d’òpera reconegudes que treballaven i vivien d’això fins que es morien però ho desconeixem perquè no ens n’han parlat mai d’elles.

Ens diu Mar Medinyà: “aquest és un llibre necessari, ja que parla de les dones europees creadores de la música. Elles són les autèntiques protagonistes de la història de la música occidental. No hi ha gaire feina feta últimament amb la musicologia. Quasi tots els llibres que jo he fet servir per documentar-me són dels anys 70 i dels 80, i alguns dels 90, però ja està, no hi ha res més”.

El llibre s’acompanya d’uns quants codis QR que fan que es pugui anar escoltant la música a mesura que vas llegint els seus capítols:

Més informació:

• Mar Medinyà Barnadàs a les Biblioteques

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

Assaig feminista per al perdó dels pecat, a través d'un recorregut personal de diferents situacions vitals per acabar parlant de com el feminisme ha arribat a influir en els darrers anys.
Quatre dones que han heretat una casa de poble de la seva àvia, es reuneixen per decidir què fer amb ella; l'avia es va suïcidar, i a partir d'aquest context aquestes dones han d'esbrinar què passarà, és una maledicció de la bogeria que corre per les venes i contra la qual no es pot lluitar?, és la casa?. Secrets, vides passades, empremtes familiars,... tots aquests condicionants obligaran a aquestes dones a intentar lligar caps i pensar en el seu futur. 

Més informació:

• Aixa de la Cruz a les Biblioteques
• Entrevista "Las herederas"
• Entrevista "Página dos"

Recomanat per Bib. Lloreda. 

Des que l’any 2019 Ana Lena Rivera (Oviedo,1972) va saltar al panorama editorial amb “Lo que callan los muertos” -guardonada amb el XXIX Premi Torrente Ballester de Novel·la- l’autora canvia el món detectivesc i de les finances per un relat de dones en primera persona. “Las Herederas de la Singer” (2022) conté un llenguatge clar i una trama captivadora que manté al lector enganxat a les pàgines del llibre. Es tracta d’un llibre amb personatges amb els quals és fàcil empatitzar i ple de moments emocionants.

És la història de quatre generacions de dones i un secret que persegueix a la família. Dones en majúscula, dones amb caràcter, dones amb unes complicades circumstàncies vitals. Unes vides que no deixaran a ningú indiferent.

Si us interessa la història del segle XX, aquesta novel·la us agradarà. Si valoreu els relats quotidians en femení, aquesta novel·la us atraparà. Si la solidaritat i el respecte toquen la vostra sensibilitat, de ben segur que en gaudireu.

Més informació:

• Ana Lena Rivera a les Biblioteques
• Ana Lena Rivera a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. de Ponent. Sabadell. 

L’escriptora i investigadora Zoe Mendelson (Chicago, 1990) és l’autora de Pussypedia, l’enciclopèdia del pussy.

L’autora proposa una nova definició per a la paraula pussy que vagi molt més enllà de només vagina. Perquè si a tot li diem vagina, estem de fet ignorant moltes altres parts del cos, com el clítoris, la uretra, els ovaris o la vulva, per exemple.

Per aquest motiu, Mendelson proposa una nova definició més inclusiva tant pel que fa al gènere com també pel que fa al propi cos.

Pussypedia, una enciclopèdia il·lustrada per l’artista visual María Conejo, que pretén trencar tòpics.

Més informació:

• Zoe Mendelson a les Biblioteques

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Bib. Vilanova i la Geltrú. 

Obra sobre les trementinaires, venedores ambulants d'herbes i remeis naturals per a la gent i el bestiar. El text descriu la seva posició a la societat local, els seus coneixements i pràctiques, la seva contribució a l'economia domèstica i el seu paper en la interrelació de la muntanya amb el pla. L'activitat d'aquestes dones va minvar, fins a desaparèixer del tot, a partir de mitjans del segle XX. Cap a la fi del segle la figura de les trementinaires fou recuperada i convertida en un bé patrimonial i en símbol d'identitat local amb la creació del Museu de les Trementinaires a Tuixent (Alt Urgell).

Recomanat per Mireia Castillo. Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.

Aquesta novel·la gràfica narra les vivències d’un grup de dones que viuen al Pallars Sobirà amb una mirada de gènere. Es tracta del diari de la científica social-natural i activista ecofeminista, Federica Ravera, que va recórrer les valls del Pirineu per conèixer la ruralitat d’alta muntanya. S’hi va instal·lar a viure per estar més en contacte amb la gent d’allà. Els personatges són de ficció, encara que es basa en fets reals, en diàlegs que en alguns casos són fidels i en d’altres, adaptats.

Els dibuixos de la Martina Manyà donen vida al ventall de veus múltiples i diferents: ramaderes, pastores, formatgeres i artesanes de la llana, de famílies de la zona o de nouvingudes, de joves i no tan joves, amb estudis relacionats amb l’agricultura o no. Aquestes dones que han de defensar el seu treball dia a dia i també s’han de defensar de les discriminacions i els sexismes i les dinàmiques de poder que encara perduren actualment.

“La gent se sorprèn perquè porto una granota, i encara em diuen : “I tu portes lo tractor” Jo crec que és molt més difícil portar el bestiar, però és la icona: Lo tractor no és femení i la granota, tampoc!” Capítol, Primavera

La història està dividida en quatre capítols que corresponen a les quatre estacions: hivern, primavera, estiu i tardor durant les quals es duen a terme diferents tasques, activitats pageses, segons el temps que fa.

L’Àgata és la protagonista d’aquesta narració, és la científica que va a la muntanya a parlar amb la dona rural, la que visibilitza fins on arriba el sistema econòmic fet i dirigit per homes, on sembla que la dona que es dedica a la pagesia sigui un fet extraordinari.

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà

"La dona efervescent" és el cinquè llibre escrit per la Mar Bosch Oliveras després de guanyar l'any 2013 amb "Bedlam, darrere les hores càlides" el Premi Just M. Casero de novel·la curta. L'any 2017 guanya el Premi Setè Cel amb la seva segona novel·la "Les generacions espontànies" i amb "La dona efervescent" l'any 2020 guanya el 10è Premi L'Illa de llibres, esdevenint una de les autores de capçalera de la literatura catalana actual. Mar Bosch Oliveres és llicenciada en Filosofia i s'ha especialitzat en Periodisme Cultural.

"La dona efervescent" és el relat de les vicissituds que li succeeixen a l'Eva Botet des del moment que pareix els seus bessons, el mateix dia que escull la seva sogra per morir-se i quan la vida de l'Eva es comença a capgirar: la sogra morta, el sogre desapareix i el marit comença a treballar massa per acabar desapareixent també. L'única que no l'abandona és l'esperit de la sogra que s'instal·la, com una okupa, dins del cap de l'Eva amb l'objectiu d'adoctrinar a la seva jove fins que esdevingui una bona mare, sempre d'acord amb el neuròtic, estrambòtic, maniàtic i dominant criteri de la sogra.

"La dona efervescent" és una novel·la sorprenent, còmica, àcida i inclús càustica, escrita en tercera persona amb un estil àgil i directe ens enganxa des de la primera línia. Acompanyem a l'Eva Botet amb una sensació ambivalent, fruit de la perplexitat que ens provoquen que les estrafolàries i estrambòtiques situacions viscudes per la protagonista ens diverteixin al mateix temps que copsem el rerefons amarg que l'autora ens mostra per parlar de la realitat dura i difícil de la maternitat per a les dones, que capgira les nostres vides per sempre més com si fóssim un mitjó i ens dilueix fins a fer-nos desaparèixer com a dones. Aquesta novel·la és la història més original, còmica i increïble de com prendre consciència de tot el que la maternitat comporta i com la protagonista aconsegueix superar els caòtics i hilarants obstacles de la seva vida per empoderar-se i trobar-se com a dona i com a mare.

Més informació:

• Mar Bosch a les Biblioteques
• Mar Bosch a la Viquipèdia
• Blog

Recomanat per Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt. 

Escampar la boira a la recerca de nous horitzons, a la recerca del seu lloc al món és el propòsit dels protagonistes d’aquesta història. Darrere d’un còmic d’aventures, de colla, hi trobem una reflexió velada sobre l’amistat, l’empatia i la superació.

En Juli s’acaba de traslladar a una nova ciutat, i passejant la seva gossa Julieta topa amb un grup de nens i nenes que estan a punt d’emprendre una singladura en un imponent rai. La descoberta de l’entorn, la comunió amb la natura i gaudir dels petits plaers són les claus d’aquesta història. Alhora, aquest viatge es converteix en el moment per superar les pors i les limitacions dels protagonistes, mentre descobreixen que els contratemps poden esdevenir noves oportunitats.

Amb un dibuix afilat i caricaturesc que deixa entreveure el traç i la trama del llapis, un color lluminós, i una estructura de vinyetes obertes i dinàmiques, Cruchaudet presenta una proposta de còmic perfecta per a primers lectors. El format generós, el divertit joc en la coberta foradada a manera d’ull de bou, i el retallable adjunt per construir el rai, converteix aquest llibre en una deliciosa experiència visual i estètica.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

Us imagineu que la reina d’Anglaterra us convidi a un banquet al palau de Buckingham? Difícil de creure, oi? Doncs això és el que li succeeix a la Nina, i el que era un dinar normal en família es converteix en l’inici d’un insòlita aventura.

El banquet reial consta de plats exquisits i elaboracions sofisticades que no satisfan en absolut el paladar de la nena. Quan demana al cambrer un plat d’espaguetis amb ketchup, i els degusta amb els dits, sense complexes i amb fruïció, tots els convidats, inclosa la reina, queden horroritzats. I quan per ordre de la monarca, tots es disposen a imitar-la i a menjar amb autèntic plaer, el sopar encotillat es converteix en una autèntica festa per als sentits i el paladar. Perquè el menjar menjat amb fal·lera, és mil vegades més bo!

La cena con la reina és un còmic on realitat i fantasia es barregen amb naturalitat, de la situació més quotidiana a la més increïble i inversemblant. Una reflexió sobre els modals a taula, el plaer de menjar i l’actitud d’adults i d’infants davant aquest acte diari. Una vegada més els infants ajuden a recordar als adults a gaudir com nens, a gaudir d’allò veritablement important i autèntic.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

El llibre de Francesc Foguet, escriptor i especialista en el teatre català de la Segona República i contemporani, és un viatge artístic per la vida i la trajectòria professional de la Margarida Xirgu, la gran actriu catalana  del segle XX.  Una obra apassionada  que va més enllà del vessant teatral, ja que en les seves pàgines també trobem referències històriques sobre una de les etapes més convulses i, a la vegada, més lliures i esperançades com és la Segona República. A tall d'exemple, explica la coincidència de dos presidents, Manuel Azaña i Francesc Macià, a la llotja presidencial del Teatre Goya on la Companyia de Margarida Xirgu va representar ‘La Corona' un text de Federico García Lorca el desembre de 1931.

Nascuda a Molins de Rei l'any 1888, la Xirgu va ser una de les actrius més rellevants de l'escena no només catalana, sinó també espanyola i hispanoamericana; un tret distintiu, la universalitat de la seva figura, marcada per la seva passió pel teatre i pel seu compromís per la societat i les llibertats. Una vida apassionada i lluitadora que trobem exposada de forma cronològica  des de la infància de l'actriu en el si d'una família obrera, el naixement de la seva vocació teatral gràcies a la Dolores, la mestra que li va transmetre la seva passió per la lectura i el drama, passant pel paper que va tenir el teatre popular en la seva carrera fins a la consagració com a actriu de la mà d'Adrià Gual, Narcís Oller o Jaume Borràs per no citar el mateix Lorca; una col·laboració que naixia l'any 1927 amb la interpretació per part de l'actiu catalana de l'obra "Mariana Pineda" al Teatre Goya de Barcelona amb escenografia de Dalí. Un paper cabdal en la seva trajectòria, ja que li va obrir les portes dels teatres i dels intel·lectuals de Madrid, com Benito Pérez Galdós, Valle-Inclán, Jacinto Benavente o d'altres autors més innovadors de l'època, com Rafael Alberti, amb qui compartia també ideals republicans i que la va obligar a exiliar-se a Llatinoamèrica durant la Guerra Civil i la posterior postguerra  fins a la seva mort l'any 1969.

Així doncs, el llibre, que és tot un homenatge a una de les dones més brillants i innovadores del panorama teatral, ens ajuda a interpretar aquella frase mítica del saber d'on venim per tenir clar on anem com un estudi fonamental per conèixer la història cultural del nostre país.

Margarita : Cada rosa

tiene un rumorcillo de agua,

y un dolor de estrella viva

bajo sus hojas heladas...

Paraules de Lorca a Margarida Xirgu (1935)

Més informació:

• Margarida Xirgu a les biblioteques
• 14 moments estel·lars de Margarida Xirgu
• Xirgu: La semilla del Festival de Mérida - Documental (Canal Extremadura)
• Margarida Xirgu, la desterrada - Programa el meu avi (TV3)
• La Xirgu (TV3)
• Margarita Xirgu -  Programa Fin de siglo (RNE)
• Dones de teatre - Vida d'actriu
• Teatre català a les biblioteques
• Teatre - Espanya - S.XX a les biblioteques

Recomanat per la Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

Qui estigui pensant en plantejar-se un repte en majúscules, vulgui començar un projecte important, vulgui formar una família o vulgui conèixer-se una mica més, aquest llibre li agradarà.

Amb una força i una vitalitat sorprenents, l'alpinista Araceli Segarra relata les seves experiències a l'alta muntanya en positiu, amb un to motivador que pot servir a cadascú per encarar millor allò important que ens depara la vida.

L'Araceli Segarra (Lleida, 1970) és alpinista i model i va ser la primera dona que va aconseguir culminar el cim de l'Everest l'any 1996. Diplomada en fisioteràpia destaca per nombrosos ascensos a cims de l'Himàlaia. També ha publicat diversos llibres i contes per a infants.

Més informació:

• Araceli Segarra a la Viquipèdia
• Llibres d'Araceli Segarra a les biblioteques
• Alpinisme a les biblioteques

Recomanat per Marc Vilallonga. Biblioteca Districte 5 de Terrassa

El futbol ja fa molt de temps que ha deixat de ser, només, cosa d’homes. Però són poques les vegades que als mitjans de comunicació es parla de les futbolistes. Per això, ara que acabem l’any, des del prestatge virtual d’esports volem fer un modest homenatge a l’esport rei practicat per dones. Perquè elles (nosaltres!) també ofereixen espectacle, també fan gols d’infart, també desperten passions a les grades i també mereixen ser al nostre petit espai de recomanacions.

Per això aquest llibre, l’únic que hi ha, a dia d’avui, a la Xarxa de Biblioteques, sobre el futbol femení.

Fa més d’un segle que es va disputar, a l’estat espanyol, el primer partit de futbol entre dones. Però el futbol femení continua essent el gran desconegut. El llibre que recomanem dóna a conèixer sorprenents històries: dones que es feien passar per homes o que enganyaven a les seves famílies per poder disfrutar de la seva passió; jugadores que sortien a l’estranger per sentir-se futbolistes o grans campiones que parlen obertament  de temes tabús com el masclisme o l’homosexualitat, fent veure que el futbol no hi entén de sexes i que pot arribar a funcionar com a teràpia! Aquesta obra recull molts testimonis en primera persona, dades i fotografies. Amb l’al·licient d’un pròleg deliciós de la periodista Maria Escario.

Més informació:

• Federació Catalana de Futbol
• UEFA. Together #weplaystrong

Recomanat per Marta Puig. Bib Santa Oliva d'Olesa de Montserrat

Finalment i després de moltes dècades, la professionalització del futbol femení comença a ser una realitat. Un fet que no s'ha forjat de la nit al dia i que la Natàlia Arroyo, exfutbolista, periodista i entrenadora de futbol catalana, ens explica molt bé en aquest "Dones i futbol". Amb un recorregut ampli que repassa jugadores, seleccions i equips que han brillat al llarg de la història de l'esport rei, parla del moment actual i dibuixa com serà d'ara endavant el futbol femení, cada cop més mediàtic.

A la petita joia que és el disc “A Trenc d’Alba” hi podem escoltar tant composicions pròpies, amb lletres, música i arranjaments de les tres components del grup, com poemes musicats de poetes com Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Isabel Garcia Canet o Gabriel Janer Manila. Dins del CD (què bé que encara es facin cd’s que es poden tocar!!) hi podem trobar un esplèndid “llençol” amb les lletres de totes les cançons, però també il·lustracions a mode d’esboç de dones-ocell, llunes, pigments naturals o fulles i branques d’aladern que suggereixen l’amor i dedicació que hi ha darrera aquest projecte.

Per commemorar el 8 de març, 8M Dia Internacional de les Dones, i celebrar que projectes femenins i feministes potents i de qualitat, com Marala, siguin cada vegada més presents en el món de la música i en la nostra societat.

Més informació:

• Marala a les Biblioteques
• Marala a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella. 

Rhiannon Giddens va irrompre en l’escena musical com a component dels Carolina chocolate drops, on compartia la devoció per la música folk amb els seus companys. Gràcies al seu talent també ha format part de projectes amb altres músics de rock i música clàssica. Ha escrit i gravat bandes sonores, ha aparegut com a actriu a la sèrie Nashville i fins i tot ha escrit un conte (Build a house), acompanyat de la seva corresponent cançó.

Durant aquests anys, ha aconseguit guanyar de dos Grammys, tot i que ha estat nominada fins a vuit vegades.

La seva música combina elements de la tradició musical afroamericana (folk, blues, country...) amb ritmes i sonoritats més contemporanis. Banjo, violí o trompetes amb sordina conviuen amb guitarres elèctriques i fins i tot fragments de rap. Però, sobretot, destaca la seva poderosa veu.

Les seves cançons s’inspiren no només en sons d’altres temps, sinó també en històries d’altres temps. Sovint inspirades en la història nord-americana del segle XIX, la guerra civil nord-americana o l’esclavitud (que no va ser abolida als Estats Units fins l’any 1865, fa poc més de 150 anys), i el patiment i les injustícies que va generar. Són cançons dramàtiques, punyents, reivindicatives, que parlen de resiliència i llibertat.

Freedom highway és el seu primer disc en solitari amb composicions pròpies, en col·laboració amb Dirk Powell, un multiinstrumentista que també va treballar amb Joan Baez. Conté moltes grans cançons: Hey bébé, We could fly, inspirada en un conte tradicional africà, o la cançó que finalment va donar títol a l’àlbum. Un cover dels anys 60 interpretat originalment per les Staple singers, escrita en un context de lluita contra la discriminació, per la igualtat de drets i la justícia social.

Més informació:

• Rhiannon Giddens a les biblioteques
• Rhiannon Giddens a la Viquipèdia 
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

Màgia i feminitat, paisatge, imaginari popular. Són paraules que defineixen perfectament el treball de Marala, un trio de dones integrat per Selma Bruna, Sandra Monfort i Clara Fiol, músics i compositores que, com elles diuen als concerts “semblem un acudit”, ja que es troben una catalana, una valenciana i una mallorquina per fer música a partir de les seves excel·lents veus posades al servei de la música popular i d’arrel amb uns arranjaments innovadors que exploren els límits de les polifonies vocals, amb acompanyament de guitarres i percussions tradicionals.

Per commemorar el 8 de març, 8M Dia Internacional de les Dones, i celebrar que projectes femenins i feministes potents i de qualitat, com Marala, siguin cada vegada més presents en el món de la música i en la nostra societat.

Més informació:

• Marala a les Biblioteques
• Marala a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella. 

És un fet, en la història de l’art, les dones o no apareixen o apareixen molt poc, com si les dones no tinguéssim aptituds creatives ni artístiques suficients com per crear obres de gran importància i qualitat dignes de formar part de la història de l’art.

Aquest és un llibre que intenta reparar aquesta invisibilització de la dona artista dins la història de l’art, en concret de la dona compositora dins de la història de la música occidental a partir del segle XVII.

Gràcies al curós estudi d’investigació de la historiadora anglesa Anna Beer, podem llegir en aquest llibre de la existència de grans compositores de l’Europa occidental que van poder crear una música pròpia de gran qualitat. Anna Beer ens comparteix el seu treball per trencar el silenci d’ unes dones que van crear peces musicals importants.

Les dones que mostraven unes bones aptituds per la música , ja fos cantant, tocant algun instrument o component música pròpia, de seguida podien ser sospitoses d’algun poder sobrenatural que les aproximava als àngels, a les santes, a les sirenes.... o a les bruixes. Les dones amb qualitats musicals despertaven pors en els homes i era fàcil silenciar-les i criticar-les, infravalorant les seves creacions artístiques i pressionant-les per què es centressin en el paper que creien fermament que realment els hi corresponia, el de mare i esposa.

Aquest llibre ens explica la vida de dones compositores com exemples clars i evidents d’aquesta desigualtat i silenci històric. Unes dones plenes de talent creatiu però que les pressions socials de l’època les feren dubtar del seu talent innat i moltes acabaren abandonant la idea de ser artistes. Tenim l’exemple de Clara Wieck, la futura esposa de R. Shumann que va escriure:

“Durant un temps vaig creure que tenia talent creatiu, però he renunciat a aquesta idea; una dona no pot tenir el desig de compondre: si cap ho ha pogut fer, Per què hauria de poder jo?”

I aquí es va acabar la carrera de Clara Schumann.

Aquest és un exemple, però n’hi ha més i aquest llibre ens els explica. Un llibre reivindicatiu del paper de les dones a la història de la música occidental. Descobrirem compositores com Caccini, Strozzi, Jacquet de la Guerre, Shumann, Boulanger que van crear, que van ser artistes, que van ser compositores de gran valor.

Trenquem el silenci.

Més informació:

• Anna R. Beer a les Biblioteques

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet. 

Heu escoltat mai una banda de post metal? Amenra encaixa a la perfecció amb aquest estil dels anys 1990: quan ja s’havien manifestat i esgotat totes les formes del heavy metal apareixen els gèneres que van més enllà de les convencions pròpies. Una música que es deixa tota les vèrtebres i tota la pell en mudar les composicions en textures gairebé experiencials amb un èmfasi en l’emoció i l'atmosfera.

Amenra se submergeix de ple en aquesta descripció. És metal d’avantguarda, és un depassar ferotge de l’underground conegut: sons expansius, ritmes pesats, obscuritat i introspecció. La seva escolta captivadora és com endinsar-se a un abisme i sentir tota la carn i la pols que som.

Tots els àlbums del grup belga s’anomenen ‘Mass’ (Misses), numerats de l’I al VII, excepte el que ens ocupa ‘De Doorn’ (L’espina) del 2021, que abandona aquesta tradició per oferir-nos un disc de cinc temes cantats en un rigorós neerlandès, amb una baixada de velocitat i una voracitat lumínica.

Una espiral concèntrica infinita evocadora i invocadora dels nou cercles flamejants de Dante, agonia extàtica, redempció superba, alliberació en el crit de la darrera escala al paradís, calma i superació salvífica.

Us deixem un directe impecable per a aquells intrèpids i intrèpides que gosin obrir les portes de l’avern, de la carícia fosca, de la tendresa infausta.

Més informació:

• Amenra a les Biblioteques
• Amenra a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

Una invitació al plaer femení de la mà de Maria Hesse.

Coneixedora com pocs autors de l'univers de la dona, Maria Hesse ens convida amb la seva delicada sensibilitat a indagar en els cossos de la dona a partir de la seva pròpia experiència i del retrat d'algunes dones, reals o de ficció, sempre han sabut explorar el misteri i el poder de la nostra sexualitat. Des de Lilith o Maria Magdalena a Beyoncé, passant per Safo, Cleopatra, Mata Hari, Caitlin Moran, Marilyn Monroe o la mateixa Daenerys Targaryen, totes elles van afrontar els prejudicis d'una època i van contribuir, cadascuna a la seva manera, a la descoberta i la difusió de la sexualitat femenina, il·luminant el camí cap al plaer sexual en les seves múltiples formes i variants.

Què sabem del lideratge? A què es refereix exactament aquest terme que s'ha anat fent popular? Perquè aquest mot ens resulta cada cop més familiar, s'ha colat fins i tot entre les pàgines dels diaris i revistes no especialitzats.

I què és això del lideratge femení? Qui és la Marta Romo?

Així ens presenta el prologuista l'obra de Marta Romo: "[...] Marta recoge aquí una frase de Pascal que me impacta: "Nada es más poderoso que una idea cuyo tiempo ha llegado." [...]Marta constata que el talento ligado a la mujer, del que ella se siente orgullosa, marca la diferencia en los tiempos actuales y venideros. El asunto no es nuevo, pero el tratamiento es impresionante. [...] condensa en este tratado, ameno y con un ritmo endiabladamente divertido, las principales variables que afectan al talento, a la diferencia de género, a la discriminación históricamente considerada, a la inteligencia social… Con el espíritu de una eterna aprendiz y de una gran pedagoga, Marta es capaz como muy pocas de abrirnos los ojos en el tema de nuestro tiempo."

La mateixa autora s'hi presenta així a la introducció: "[...] Mi filosofía sobre el talento femenino es la de la persona. Talento tenemos todos, cada cual el suyo. El talento femenino es distinto al masculino porque hombres y mujeres somos diferentes; no contrarios, sino complementarios. [...]Cada vez tengo más claro que el talento que marca la diferencia, el que buscan las organizaciones y el que acaba triunfando es el de aquellas personas que tienen en cuenta sus propias emociones y las de los demás. [...]".

El llibre presenta dues parts. La primera comença repassant d'on vénen les dones d'avui, tenint en compte que la idea de dona és un producte cultural que es construeix socialment; dóna una ullada a la situació de la dona a les organitzacions, distingint signes d'avenç i signes d'estancament; també es desgranen les contradiccions del nostre temps, els tòpics, les característiques de tots dos gèneres i el paper de l'entorn en totes aquestes qüestions. Per acabar, els sis ingredients del talent femení i les passes a donar per aconseguir el canvi.

La segona part ens fa partícips de l'experiència de nou dones que, sent líders en els seus camps, ens serveixen i li serveixen a l'autora per a identificar i analitzar les diferents qualitats pròpies del lideratge femení. A partir de l'entrevista i el diàleg, l'autora les apropa cap a nosaltres, fent de les seves experiències una mena de catàleg dels principals conceptes de l'obra.

Una obra original, un enfocament nou i diferent que no només atraurà l'atenció de gent d'empresa, emprenedors i emprenedores, sinó que també interessarà a tothom que estigui interessat en el món d'avui. I per a tenir un contacte actualitzat amb el pensament i ofici de l'autora, us deixo l'enllaç amb el seu blog que de ben segur us serà de profit.

Més informació: 

• Entrevista amb l'autora
• Marta Romo parla d'inteligència emocional

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona

Normalment les adaptacions cinematogràfiques d’una novel·la es fan després  de la publicació de l’obra en paper. No és el cas de “La vostra Anita”, una novel·la de Lluís Anton Baulenas que va sortir a la llum quinze anys després d’haver passat a la gran pantalla. En aquest cas, el director Ventura Pons en va fer una adaptació per al cinema (2001) sota el títol “Anita no perd el tren”.

Aquesta va ser la primera novel·la de Baulenas portada a la pantalla per Ventura Pons, més tard dues més passarien per les mans d’aquest director Amor d’idiota (2004) i Àrea de servei (2009).

Aquest lligam amb el cinema queda patent en “La vostra Anita”, ja que Baulenas fa referències continues a aquest gènere. Segons l’autor “aquest és un homenatge càlid i sentimental al setè art com a escola de vida”.

 La trama té com a protagonista l’Anita, una dona propera a la cinquantena, que s’ha d’afrontar a l’atur després d’haver treballat més de 30 anys venen entrades en un cinema de barri. El propietari li dóna vacances pagades perquè s’agafi uns dies lliures mentre es fan obres a l’edifici. El que no sap l’Anita és que allò serà un viatge sense retorn, perquè passat un mes, s’assabenta que el cinema s’ha venut i que els nous propietaris no comptaran amb ella perquè no té el perfil adequat per a la nova multisala. L’Anita se sent enganyada i menyspreada, com un drap brut.

Tot i que la seva amiga Natàlia li dóna suport emocional i li fa propostes per reordenar la seva vida, l’Anita necessita uns dies per asserenar-se i assumir el xoc de la situació.

Un dia passant pel carrer del seu antic lloc de treball, va veure que havien enderrocat el cinema. A partir de llavors, seguirà cada dia l’evolució de les obres. L’atzar la portarà a conèixer l’Antoni amb qui mantindrà una relació amorosa, apassionada i plena de sexe, tot i saber que està casat.

Ella accepta aquesta situació amb resignació, sabia que allò no tenia futur, però, mentre, era la injecció d’il·lusió que li faltava per continuar. L’Anita  deia ”Encara que no sigui un amant decent, m’haurà de servir fins que trobi alguna cosa millor”.

Lluís Anton Baulenas, a través del personatge de l’Anita, fa referències constants als desenganyis de la vida “...la vida que em quedava seria una repetició del passat”. Però, al mateix temps, ens mostra moments d’esperança, tot això amanit amb escenes un tant peculiars i amb una certa ironia. És una mostra de com sobreviure davant l’adversitat aprofitant les segones oportunitats, sense grans expectatives, simplement vivint el moment.

Més informació:

• Lluís-Anton Baulenas a les Biblioteques
• Jesús M Tibau llegeix La vostra Anita, de Lluís Anton Baulenas 
• Lluís-Anton Baulenas i l'ofici d'escriure 
• Lluís Anton Baulenas. Biografia

Recomanat per Maria Suriol. Bib. Santa Margarida i els Monjos

Llibre en el qual s’explica de manera amena la història de la Bauhaus i, especialment, el pas de les dones per aquesta escola, un paper que, com s’explica en el llibre, segons el cas, ha estat minimitzat i, en d’altres, esborrat. Descriu el context en el qual neix l’escola, la idea del seu creador, la cronologia i etapes de la institució, però també altres aspectes de la vida a l’escola com les festes o els esports. Un fet curiós que es recull en el llibre: “fou una sorpresa el número d’alumnes que es van matricular el primer any que superava el dels homes; i la solució al problema: adjudicar a les dones un taller apropiat per a elles, el taller tèxtil i així podien estudiar sense envair els espais masculins”. Inclou la biografia de les dones més rellevants que van passar per aquest i altres tallers: Anni Albers, Lucia Moholy, Marianne Brandt, Alma Buscher, Friedl Dicker o Wera Meyer i el llistat dels noms de totes les alumnes.

Dakota Hernández, autora i il·lustradora del llibre, dibuixa a aquestes dones sense rostre i, tot i que podríem pensar que és per a mostrar la invisibilitat de les mateixes, és així perquè és el seu estil de dibuix i, tanmateix, les figures ens transmeten emocions.

Més informació:

• Dakota Hernández a les Biblioteques

Recomanat per Maria Oriola Tarragó. Bib. Francesca Bonnemaison. Barcelona.

Una encara universitària Annie Ernaux es troba indefensa a la França dels anys 60, que condemna la seva voluntat d’interrompre un embaràs no desitjat. No només l’abandona la societat sinó que també li dona l’esquena qui era la seva parella, i mentrestant l’angoixa i la desesperança s’apoderen de la jove francesa. En aquestes condicions la protagonista emprèn un complicat camí on trobarà altres dones que han estat a la seva mateixa situació, s’enfrontarà a la clandestinitat dels avortaments i es veurà obligada a posar la seva vida en constant perill.

Aquesta novel·la és Annie Ernaux en plena forma: una prosa clara i incisiva amb pinzellades autobiogràfiques que estremeix al lector. No busca emocionar però el tema que tracta inevitablement genera fortes reaccions, i com ella mateixa diu:
«Es posible que un relato como este provoque irritación o repulsión, o que sea tachado de mal gusto. El hecho de haber vivido algo, sea lo que sea, otorga el derecho imprescriptible de escribir sobre ello. No existe una verdad inferior.»

Més informació:

• Annie Ernaux a les Biblioteques
• Annie Ernaux a la Viquipèdia
• Annie Ernaux, la escritora que convirtió su vida y su cuerpo en un arma política

Recomanat per Lara Fernández. Bib. de Ponent. Sabadell. 

Després de Brujas: ¿estigma o la fuerza invencible de las mujeres? i Belleza fatal : la tiranía del look o los nuevos rostros de una alienación femenina, la periodista feminista suïssa Mona Chollet torna a la càrrega amb Reinventar el amor: cómo el patriarcado sabotea las relaciones heterosexuales, un assaig on desmunta les narratives de l’amor romàntic i el desig heterosexuals. L’autora defensa un model de dona heterosexual segura de si mateixa, tenaç defensora de les seves opinions i els seus desitjos, i que reclama obertament una parella igualitària, i afirma que l’heteropatriarcat saboteja aquest model amb un immens ventall d’accions: des de la creació de simples mals entesos que deriven en frustracions fins a les formes més explícites de violència sexista. Mona Chollet creu que el canvi és possible si les dones es neguessin a “fer-se petites” i els homes renunciessin a la comoditat i els privilegis, cosa que els conduiria, a la vegada, a tenir relacions menys conformistes i autèntiques.

Recomanat per Gemma Medina. Bib. Joan Coromines. El Masnou. 

A mig camí entre la ficció i la crònica periodística, Tea Rooms fa una radiografia quotidiana de les relacions de les treballadores d’una pastisseria del centre de Madrid dels anys trenta, poc abans que esclatés la Guerra Civil.

A través de les protagonistes, l'autora narra com és la realitat laboral i social de l’època al mateix temps que reflecteix els esdeveniments polítics del moment. Les treballadores de la cafeteria, que suporten sous indignes, jornades eternes, abusos dels caps i una falta assumida d'expectatives, lluiten diàriament per tirar endavant malgrat les adversitats. "Deu hores de treball, esgotament, tres pessetes", resumeix una de les protagonistes.

Amb un estil delicat, però contundent, Carnés aprofita la trama per descobrir els secrets de les vides de les cambreres i així reflexionar sobre qüestions de fons com la desigualtat de les dones, la necessitat d'emancipar-se, l’avortament il·legal, la prostitució, entre altres temes que van suportar les generacions prèvies a la guerra.

Luisa Carnés va pertànyer al grup d'escriptores de  Las Sinsombrero de la Generació del 27 i va ser patir l'exili i la desmemoria.

Més informació:

• Luisa Carnés a les Biblioteques
• Luisa Carnés a la Viquipèdia

Recomanat per Esther Benito. Bib. Viladecans. 

“Las mujeres de nuestra familia tenemos un secreto: poseemos una piel de hombre. La llamamos Lorenzo. Una vez te pones la piel, nadie puede sospechar que no eres un chico. Así podrás viajar de incógnito al mundo de los hombres.”

Faula medieval protagonitzada per la Bianca, que utilitza la pell anomenada Lorenzo per conèixer al Giovanni, l’home amb el que s’ha de casar. El que succeirà és que en Giovanni s’enamorarà del Lorenzo, la Bianca del Giovanni, però en Giovanni de la Bianca no, tot i que ella en realitat és el Lorenzo. Aquesta història d’embolics i malentesos va molt més enllà, i és el punt de partida per fer una anàlisi dels rols de gènere i les convencions socials. Una reflexió sobre la identitat sexual, els estereotips i les imposicions socials d’una societat patriarcal. Una història amb un tema vigent actualment, amb clars paral·lelismes.

El tema de la pell, és molt enigmàtic i simbòlic. No sabem d’on ha sortit, és una pell que es conserva... Esdevé el llegat de les dones de la família, fruit de la saviesa femenina. 

Gràficament és molt interessant, amb un estil que evoca el gravat amb un punt caricaturesc, les vinyetes de narrativa continua que enriqueixen el discurs, i l’ús del color segons l’ambient i el moment per emmarcar la trama.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

Poques vegades queda palesa la importància del còmic com a vehicle didàctic, divulgador de la realitat,  mitjà reivindicatiu i plataforma d’expressió per a temes d’actualitat com ara a Persèpolis de Marjane Satrapi.

Aquest còmic autobiogràfic va ser publicat per primera vegada a França entre 2000 i 2003 i narra, en primera persona, cóm el triomf de la Revolució islàmica a l’Iran, entre 1979 i 1980, va suposar la pèrdua de llibertats individuals pels iranians en general i especialment per les dones. L’autora ens explica la història recent del seu país des d’un punt de vista quotidià, començant des que era tan sols una nena de 10 anys.

Satrapi doncs narra els orígens d’un conflicte, malauradament encara molt actual, sense deixar de narrar una història que enganxa i commou.

Un còmic alhora clàssic, actual i imprescindible.

• Marjane Satrapi a les biblioteques
• Entrevista a Letra global
• Persépolis (pel.lícula) a Zona negativa
• Filmin

Recomanat per Cristóbal Hilazo Santos. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

L'argument de la història del món de l'esport pot fer un gir inesperat! Homes que treballen, que s'esforcen, que pateixen, que perseveren, que somien i que guanyen... però que no estan sols i que comparteixen, ara ja sí, l'experiència de la vida esportiva amb centenars de dones que treballen, s'esforcen, pateixen, perseveren, somien i guanyen! I que ho fan desafiant un món d'homes a qui encara costa donar pas a les esportistes que també ens representen.

Aliona Bolsova, Laia Sanz, Roser Tarragó, Núria Picas, Mireia Vicente, Anna Quintana, Laia Palau, Olga Viza i Inma Puig són algunes de la vintena de testimonis que expliquen a cor obert les seves trajectòries, dificultats i aprenentatges, en el món virolat i complex de l’esport femení.

Recomanat per Marta Puig Calafell de la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat

Leningrad, hivern de 1942. Les franctiradores soviètiques lluiten contra els nazis en les dures conteses de la II Guerra Mundial al front rus. Entre elles destaca Sara, una implacable i letal soldat de l’Exèrcit Roig, que comença a qüestionar-se el seu lloc i funció destructora en aquella guerra.

L’autor entra en el gènere bèl·lic per narrar la vida de Liudmila Pavlichenko, considerada la millor franctiradora de la història.

Ressenya a Zona negativa

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

María Sánchez és veterinària, escriptora i dona rural. L'any 2019 va publicar 'Tierra de mujeres'. Una obra, entre la biografia, l'assaig i la poesia, que va donar, per fi, veu a les dones rurals. A 'Tierra de Mujeres', María Sánchez parla d'aquelles dones que sempre han sigut invisibles, dones apartades de la narrativa, dones que, malgrat viure als marges, han sostingut el medi rural amb la cura dels infants, de la gent gran, dels horts, del camp, de la casa i també del medi ambient. Dones recloses a l'àmbit domèstic i sense visibilitat als carrers els 8 de març amb les grans mobilitzacions. L'escriptora, primera dona de la seva família que ens dedica a una feina desenvolupada tradicionalment per homes, ens demana mirar des d'altra perspectiva a les dones rurals, conèixer-les de veritat, donar-les espai i altaveu, reconèixer-les.
Sánchez reivindica a través d'aquest llibre, reflexiu i intens de 185 pàgines, un feminisme per totes, un feminisme de germanes i terra.

Més informació a:

• Blog María Sánchez
• Entrevista a María Sánchez

Recomanat per Esther Benito. Biblioteca de Viladecans

Ja fos en bici, moto o cotxe, aquest llibre recull una petita biografia d’algunes d’aquestes pioneres, en les vides de les quals descobrirem diferents elements i moments històrics relacionats amb la lluita per la igualtat i la defensa dels drets de les dones.

S’estructura en 3 parts: a la primera recull les vivències de les primeres dones que van utilitzar la bicicleta i trobarem els noms més coneguts del llibre ja que van formar part del moviment sufragista com Millicent Garrett o  Emmeline Pankhurst ; a la segona part apareixen els viatges (aventures) de les primeres dones que van anar en moto, en solitari o acompanyades, com el cas de l’Effie i l’Avis Hotchkiss, mare i filla , que al 1915 es pugen en una moto amb sidecar i realitzaran una ruta de 5000 km. ; i, a l'última part, apareixen les conductores d’automòbil, com l’actriu de cine mut Anita King que, entre d’altres, va establir el rècord de velocitat de dones pilot.

L’autora sap transmetre amb la història d’aquestes dones, inspiració i el coratge de les mateixes.

Recomanat per Maria Oriola. Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona

La metgessa especialitzada en endocrinologia Carme Valls és l’autora d’aquest, i altres llibres, relacionats amb temes de salut i qualitat de vida. Aquest llibre, en concret, es tracta d’una reedició revisada i actualitzada del llibre Mujeres invisibles (Random House Mondadori, 2006). Si en el pròleg de la primera edició, Victòria Sau qualificava el llibre de divulgatiu però també de denúncia, en el pròleg d’aquesta edició de Capitán Swing, Anna Freixas especifica també que no és tracta d’un llibre victimista.

En aquesta última edició ja s’afegeix al títol “per a la medicina” ja que en el llibre es vol mostrar, des del primer moment, la falta d’una medicina adaptada i específica per a dones, contrastada en dones i en el que es vol destacar les diferències que hi ha respecte a la salut dels homes que és la realment estudiada (símptomes, tractaments, etc.), és a dir, la discriminació de la dona a la medicina.

Recomanat per Maria Oriola. Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona

Una novel·la breu, de caire testimonial, que narra en primera persona tota una vida d'abusos i maltractes.

Nawal El Saadawi (1931- 2021), psiquiatra, escriptora, activista social i feminista, va visitar la presó de dones de Qanatir al nord d'El Caire. Allà escoltà el testimoni de Firdaus (Paradís, en àrab), una prostituta sentenciada a morir a la forca per haver assassinat el seu proxeneta.

Nascuda en una famíla camperola, Firdaus cerca des de la infantesa comprensió i coneixement. Però no rep ni una cosa ni l'altra. Des de ben petita pateix en mans dels homes. Cada nova relació li ensenya que només són lliures les persones que no volen, no temen i no esperen res.

A través de la seva història ens adonem de les profundes contradiccions d'una dona que, malgrat el seu odi a l'home com a col·lectiu que només li ha inflingit dolor i humiliació, s'estima més ser una prostituta que una esposa esclava.

Un relat que destaca per la lucidesa i la sensibilitat que té la protagonista per entendre el món que l'envolta. Demostra enteresa i dignitat.

Més informació:

• Mor l'escriptora egípcia i referent feminista Nawal el Saadawi
• Nawal el Saadawi a les Biblioteques
• Nawal el Saadawi a la Viquipèdia
• Entrevista a l'autora a "El País Semanal"
• Mujer en punto cero

Recomanat per Maria Àngels Fernández. Bib. Pare Miquel d'Esplugues. Esplugues de Llobregat.

Relat esfereïdor de la lluita de quatre dones salvadorenques que han acabat a la presó per no poder exercir el seu dret d’avortament. Al Salvador, aquest fet està greument sancionat per llei, amb penes que poden arribar fins als quaranta anys de presó. La Mariana, la Cynthia, la Maria Teresa i l’Elsi ens expliquen la duresa de la serva reinserció a la vida civil en una societat y uns entorns no sempre adequats i, en molts casos, hostils davant un fet que esdevé un estigma.

Les bilbaïnes Elisabeth Casillas i Higinia Garay posen lletres i dibuixos a aquestes històries arran d’un projecte començat per l’ONG Mundubat, que des de l’any 1988 defensa els drets de les dones a tot el mon, especialment a l’Amèrica Llatina. En aquest cas proporciona una coedició amb Astiberri Ediciones.

Higinia Garay aporta un dibuix acolorit i expressiu que dona vida a totes aquestes cròniques i totes aquestes lluites, en un escenari humà que vol servir d’inspiració i d’apoderament per a totes les dones del mon.

Jaume Vilarrubí Biblioteca Gavà Josep Soler Vidal

Francisca Ricou, és una dona de caràcter, que s’ha construït a sí mateixa però, rere la màscara de fortalesa que, en ocasions, la pot fer resultar esquerpa, s’hi amaga una noia perduda, desvalguda i extremadament fràgil. La seva voracitat d’aprendre i la passió per la vinya la van ajudar a superar els molts i complicats entrebancs que la vida li va posar al pas. 

El clima d’intriga ens manté atrapats a la història, una atmosfera inquietant en alguns moments, molt emotiva i sensorial, a voltes i d’una crua realitat abassegadora en altres. La narració de la vida al front descriu de manera extraordinàriament clara i entenedora, el desgavell que hi havia en una guerra entre veïns.

I és precisament, aquest període bèl·lic entre germans, el que emmarca la trama del passat, un moment de sacsejades constants, de revolucions, incerteses i foscor, una època de por, de traïcions i de silencis, silencis molt sorollosos.

Més informació:

• Joaquim Molina a les Biblioteques

Recomanat per Sílvia Cantos. Bib. Ernest Lluch. Vilassar de Mar.

La crítica d’art Victoria Combalía recupera la trajectòria pictòrica de més de 70 artistes femenines, des del segle XVI fins al segle XXI. Només és un tast perquè n’hi ha tantes...

Moltes d’aquestes dones, massa sovint, van ser marginades o oblidades i van haver de lluitar contra circumstàncies molt adverses.  Segons Combalía, moltes estaven dedicades a la cura de la casa i la família i duien a terme la seva creativitat dins de l’àmbit domèstic i gairebé d’amagat.  D’altres, van quedar a l’ombra de les seves parelles com va ser el cas de Camille Claudell o Dora Maar. N’hi ha que van tenir vides molt tràgiques com la d’Ana Mendieta  que als 36 anys va morir en un “estrany” accident. O d’altres com Rachel Ruysch, que malgrat les seves obres es cotitzessin més que el seu coetani Rembrandt, és gairebé una desconeguda pel gran públic.

A través de totes elles i moltes altres, descobrirem l’evolució del paper de la dona en la societat al llarg de la història.

Més informació:

• Victòria Combalia a les Biblioteques

Recomanat per Albert Ballarin. Bib. Ponent. Sabadell. 

Com és possible, es demana l'autora, que més de la meitat de la població mundial encara sigui considerada "invisible" als ulls de la societat? Per contestar a aquesta pregunta l'autora analitza diferents dades i li busca un patró. I la resposta que troba es diu escletxa de dades de gènere. I què entén l'autora quan parla de dades de gènere? Doncs que sempre s'ha considerat el masculí com el patró neutre i universal. Per aquest motiu, per exemple, a les oficines a l'estiu la temperatura de l'aire condicionat està regulada en la temperatura basal masculina i les dones s'han de portar una jaqueta. 

Quan es canvia una perspectiva que fins al moment s'havia considerat universal i es comencen a llegir les dades o l'absència d'ells, diu l'autora, es poden millorar aspectes de la societat per a tothom.  Un exemple d'això és el que va passar a un poble suec el 2011, quan es va decidir canviar l'ordre de retirada de la neu dels carres de la ciutat començant pels carrers peatonals i petits i acabant per les grans carreteres. Aquesta decisió va fer rebaixar les estadístiques d'accidents i de caigudes degudes al gel d'un terç amb respecte a l'any anterior. Per primer cop es va tenir en compte una altra perspectiva de mobilitat, no només associada al cotxe particular, sinó també a les rutes de transport públic i peatonals, majoritàriament utilitzades per dones. 

Recomanem el llibre "La mujer invisible" perquè amb exemples, dades i raonaments ens adonarem de com, des de sempre, la nostra societat ha estada pensada, construïda i vinculada al patró masculí com si aquest fos universal i neutre, ignorant les exigències i les necessitats de més de la meitat de població mundial. 

Més informació:

• Caroline Criado-Perez a les Biblioteques
• Caroline Criado-Perez a la Viquipèdia

Recomanat per Giulia Bellisai. Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia.

Amaryllis Fox explica la història dels seus deu anys com a agent clandestina a les operacions encobertes de la CIA. La lectura d'aquesta autobiografia mostra la recompensa que suposa servir al teu país, i el peatge que això comporta, mitjançant un íntim i irresistible retrat d'una dona que literalment madura a l'Agència Central d'Informació nord-americana. L'autora proporciona un apassionant relat del seu entrenament i formació, i inclou les tècniques i mètodes de l'espionatge modern, així com les activitats d'avaluació d'intel·ligència que l'espectador està acostumat a veure únicament en pel·lícules i sèries de televisió. El que resulta veritablement fascinant és la sensació d'anar en una atracció vertiginosa que comporta treballar com a analista, accedir a informació classificada sobre multitud d'amenaces imminents i, finalment, exercir com a agent sense cap tipus de cobertura oficial. El preu d'una dècada treballant encoberta es fa evident quan fracassa el seu segon matrimoni, i l'autora, finalment, decideix abandonar l'agència.

Més informació:

• Amaryllis Fox a les Biblioteques
• De espía internacional al clan de los Kennedy: la vida real de Amaryllis Fox supera cualquier trama de James Bond

Recomanat per Esther Ruiz. Bib. Can Puiggener. Sabadell. 

L’autora, Margarida Codina, filòloga de formació, es va dedicar a fer classes a Secundària, BUP, COU i ESO;  però una malaltia crónica la va obligar a jubilar-se de la docència. Això va fer posible que  es dediquès a la seva gran passió: la escriptura

També desenvolupa, en l’actualitat a Barcelona, activitats relacionades amb la docència, i fa  tallers d'escriptura i de literatura, dins del seu projecte ‘Ciutat de lletres'

La seva primera novel·la: “Començar encara” tracta una temática d’actualitat desde fa uns anys: l’assetjament immobiliari”

La segona novel:la “Dones de ferro” es desenvolupa en un context molt diferent al de la primera novel·la. En aquest cas les relacions de poder en les families, amb les figures dels hereus, pubilles, herències…. juguen un important i decisiu rol.

L’acció es desenvolupa a  la Vall d'Àssua. Ambientada al segle XIX, la novel·la comença amb la mort de l’hereu més ric de la vall, Tomàs;  amb la seva mort s'obren noves perspectives per altres membres de la familia, en concret per Isabel, la germana bessona de Tomàs, jove amb una voluntat de ferro i amb desig d’engrandir el poder i la riqueza de la familia.

La vídua de Tomàs, Amèlia,  noia de carácter feble i sense capacitat de decisió, es veurà enfrontada a Isabel per l’herència i la diferent visió de la situación.

Tot es complica amb els interessos d’altres personatges del mateix poble i inclús de Barcelona, tot barrejat amb diferents històries d’amor.

Més informació:

• Margarida Codina a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recomanat per la Biblioteca M. Serra i Moret

«Deixeu que les dones siguin el que Déu va voler, una bona companya per a l'home, però amb deures i vocacions totalment diferents». 

Aquestes paraules les va pronunciar el 1870 la reina Victòria d'Anglaterra. La dona que va governar la Gran Bretanya des dels 18 anys, entre 1837 i 1901, rebutjava el vot femení: «Si les dones es <despullessin> de si mateixes en reclamar igualtat amb els homes -deia-, es convertirien en els éssers més odiosos, pagans i repugnants, i segurament moririen sense protecció masculina».

A la fi de segle XIX i principis al XX, Gran Bretanya va assistir a la dura batalla de les dones perquè es reconegués el seu dret a votar.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals